LA VIDA SENSE TU - LLIBRET FALLA CENTRO 2023

La vida sense tu

La vida sense tu

LA VIDA SENSE TU

Una cançó d'amor convertida en tot un himne generacional i que gràcies al seu videoclip, mostra com el moviment associatiu valencià, és capaç de transformar la vida de molta gent.

Sobre eixa idea gira el llibret de la Falla Centro 2023. Com el moviment associatiu en la Comunitat Valenciana, s’ha convertit en un element transformador de la societat, arribant on moltes institucions públiques no arriben.

I hem volgut donar ressonància a les associacions, entitats o llocs, que en la majoria dels casos, treballen incansablement perquè els seus veïns, obtinguen una millor qualitat de vida. Pot ser que no estiguen les més nombroses, ni les més populars. Estan les que, a criteri dels autors, representen millor esses esperit transformador de la societat. Associacions o col·lectius de la Safor, la Ribera, l'Horta, o la Costera, a més de la nostra Marina Alta i associacions dianenses.

Un xicotet homenatge de la Falla Centro, en el nostre 75 aniversari, de la mà de “La vida sense tu” d'obrint pas, mític grup de rock valencià liderat per Xavi Sarrià i Miquel Gíronés.

Seria impossible reflectir tota eixa València que estimem en uns pocs minuts. Per força ens hem hagut de deixar molta gent també imprescindible. Ací teniu només una mostra. La punta de l’iceberg d’eixa València que reconstruïm entre totes i tots:

Dimonis de Benimaclet, Salvem el Cabanyal, Centre Social-Bar Terra, Ca Revolta, El Racó de la Corbella, Xavi Castillo, Sí al Valencià - Escola Valenciana, Octubre Centre de Cultura Contemporània, Miquel Gil, Pep Gimeno el Botifarra, Rapsodes, Arrap, Orxata Sound System, Fòrum Per la Memòria del País Valencià, Jarit, Col·lectiu Lambda, Vicent Martí, Anna Pellicer i Enric Navarro (Terra i Xufa), Carles Mateu i Joan Fons (pilotaris), Originallz (breakers), Joan Mayans (skater), alumnes del CEIP Pare Català. Enregistrat a València; Barri del Carme, Plaça de la Mare de Déu, La Llotja, Mercat Central de València, Cabanyal, Russafa, Benimaclet, Torres de Serrans, Palau de la Música, Cementiri Municipal de València, CEIP Pare Català, Octubre Centre de Cultura Contemporània, l’Horta de València, l’Horta d’Alboraia, la Punta, l’Albufera.

La vida és un matí de cada dia quan et passava a recollir una caputxa negra, texans amples un mural descolorit.

La vida és una classe a Filologia on agitàvem el demà, un sol roig colant-se a l'assamblea apunts bruts, cabells daurats.

La vida és un dijous que acabaria al teu pis d'estudiants, quatre espelmes grogues a la cuina ombres nues, plats trencats.

La vida és un cel blau cap al migdia quan pujàvem al terrat una cançó d'Extremo, roba estesa València entre llençols blancs.

La vida és tancar els ulls, tornar a riure cridar al vent, sentir-nos lliures la vida és desitjar tornar a nàixer córrer tot sol, sentir-te créixer la vida és el fred tallant les cares i una llàgrima incendiant les galtes la vida és entendre que he d'aprendre

aprendre a viure la vida sense tu La vida és mossegar la fruita dolça a les escales de Mercat Central pujar per Cavallers fins la Valldigna fumar oblits, cantar a crits La vida és una casa enderrocada creuant les Torres de Serrans 'Amor, humor, respecte' a la façana foc i metralla a les nostres mans La vida és agafar el primer tramvia del Pont de Fusta al Cabanyal una ciutat taronja a les finestres un món en guerra als ulls cansats La vida és una barca abandonada que vam trobar davant del mar sentir-nos com dos nàufrags a la platja l'últim cop que em vas besar

Lletra Xavi Sarrià

Música Miquel Gironès / Xavi Sarrià / Obrint Pas

Coratge (2011)

Falla Centro Dénia 2023

El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat Valenciana per a la promoció de l’ús del valencià 2023. El present llibret ha participat en la convocatòria dels Premis de la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Dénia per a la promoció de la cultura popular als llibrets de falles 2023. Aquest llibret participa en els Premis de les Lletres Falleres 2023. Edita: Associació Cultural i Festiva Falla Districte Centro-Dénia. Idea Original: Ferrán Martínez, Alberto Sanfélix i Manolo Catalán. Falla Centro. Coordinació: Manolo Catalán. Disseny i Maquetació: El Búho Disseny Impressió: Dprint Dénia. Fotografies: Peke Fotògrafs i Manolo Catalán.

Portada: Juanjo Gasull. Il·lustracions: Juanjo Gasull i Jose Gallego.

Poesia: Juan Céspedes. Coordinació Publicitats: Roque Simó, David Jaén, Esteban Arnau, Iván Jorrillo, Kiko Sentí i Marc Grimalt. Col·labora: Oficina de Promoció del València de l’Ajuntament de Dénia. Col·laboracions: Julio Huerta, Pau Caparrós, Laura Sena, Josep Lluis Lagardera, Albert Llueca, Ferran Martínez, Alberto Sanfélix, Manolo Catalán, Robert Roig. Dipòsit Legal: A-160-2012. No està permesa la reproducció total o parcial d’aquest llibret, ni el seu tractament informàtic, ni la transmissió per qualsevol mitjà, ja siga electrònic, mecànic, per fotocòpia, per registre o altre mitjà, sense permís previ de l’Associació Cultural Festiva Falla Districte Centro.

La Falla Centro no es responsabilitza del contingut dels articles publicats.

La vida és tancar els ulls, tornar a riure cridar al vent, sentir-nos lliures

A Convent de Jerusalem, a València, aparegueren uns textos medievals, un llibre amb rodalles molt deteriorat amb dibuixos tan ricament il·lustrat.

El nostre artista, Gallego, va accedir per a després, en paper, reproduir en forma de literatura i dibuix, aquesta falla que tu et vas a llegir.

A València hi hagué, de portes endins una plaga de rates i ratolins. El veïnat, esglaiat i atemorit, cridà a Vicent, el Dolçainer Russafin.

El dolçainer, a canvi, va demanar que les muralles s’ampliaren més enllà. Per Russafa ser barri de la ciutat, la plaga de rosegadors espantà.

La vida sense tu

Els set nanets treballaven de valent per fer a Ampaneus regina infantil: Quan el mal ve d’Almansa, a tots alcança i Ampaneus va caure en un engany subtil.

Els nanets buscaren una solució per trencar, en no-res, la maledicció; esbrinaren, contents, que tot passarà quan arribe octubre amb la mocadorà.

La Bellea d’Alacant fort estimava al monstre amb qui balla pel seu virtuós cor; mentre el gat amb Espardenyes viatjava caçant rosegadors fins Vinalopó.

El vestit nou del president infantil va ser un reclam per a tots els sentits, Ben pagat l’ensenyava i amb gran orgull essent invisible per la resta d’ulls.

Quasi-Moro observà, dalt del Micalet, l’estima a la Mare dels Desemparats; al conéixer la devoció de la gent baixà per celebrar la festivitat.

Pinotxo, per la paella, és mentider, Anselm i Gretel, per llépols, enganyats; llegiràs als Tres porquets i Gulli-VERD entre les rondalles que ací trobaràs.

Miquel i la llàntia meravellosa, tanquen l’Aneguet lleig i El sastre valent, girats al valencià i a l’àmbit faller, històries singulars de l’antic Orient.

La lectura és un instrument sorprenent, ens canvia la forma i l’enteniment. Si amb ganes t’has quedat, vinete’n al març! A la falla altres rondalles llegiràs.

Venècia sense tu

Pere Baenas

Si l’amor un dia et vol visitar, si no estàs a falles per València que t’enxampe passejant per Venècia junt amb qui vulgues per sempre abraçar.

Cupido la fletxa et voldrà disparar has d’estar disposat a cedir ja que l’amor no podrà mai fugir si al final sempre vols empatar.

Tant es val si són peres o pomes, l’important és el sabor final l’amor d’eixa fora el sexual quan per fi de l’estima te n’adones.

Setanta-cinc enguany sumem enamorats de la nostra comissió aquests versos escrits amb passió mostrant tot el que a falles farem.

La glorieta s’ompli de pólvora i trons quan Manolet de sobte alça el braç omplint el cel blau i lluent de març recordant sempre als que han estat bons.

Tots volen grans monuments molta música i festa de valent sol es pot fer amb feina de calent i si pot ser, que coste pocs gallets.

L’any del nostre aniversari ens han deixat la casa cul a dalt serà per a donar-nos un disgust i no poder bufar del pastís el ciri.

A la indumentària enguany incorporarem amb permís o sense de l’autoritat el penjoll del faixí i un casc per seguretat una peça que amb orgull mostrarem.

Esperem que les noves obres respecten la tradició d’una plaça referent en coets i cartó, com la plaça valgamedios que han de refer fer i desfer, faena de matalafer.

Enguany ens toca anar a votar és un risc per a tant aqueferat veure com es queda penjat i el seu jornal poder perillar.

I com en un fer i no res sentiràs per l’esquena notaràs un colpet veuràs un polític ben plantadet oferint-te la lluna i toca’n el nas.

Menys xarxes socials i més treballar busquen més els likes que la veritat fer feina que tinga un poc de trellat que no sols els jóvens van a votar.

La vida és desitjar tornar a nàixer córrer tot sol, sentir-te créixer

Raul

Sanchis i Morera

President falla Centro

Ja arriba

març, el nostre mes per excel·lència, setmanes intenses on es vessen sentiments guardats durant tot un any.

Aquest seria el meu titular principal per a l’escrit del llibre de la nostra falla, obres literàries que fa més gran si cap, la nostra falla.

A la meua comissió sols dir-vos que estaré eternament agraït pel suport de tots, en tot moment. He treballat lliurement amb una confiança per part de vosaltres, impagable.

Agrair a totes les empreses i espònsors oficials que heu volgut formar part d’un any i d’una història única. Sense el vostre esforç no haguera estat possible dur a terme aquest projecte tan ambiciós. El binomi empreses-fallers ha sigut un gran descobriment.

Tenia clar que el funcionament de la falla es podria gestionar de forma empresarial i adaptant-nos a les noves tecnologies i la veritat que l’experiment ha sigut genial i ve per a quedar-se. Ens ve una dècada molt bona per a la falla.

A tots els visitants dir-vos que passeu per la glorieta pels quatre cantons i gaudiu de l’ambient tan sa que es respira i adoneu-vos que ser membre d’aquesta associació val la pena.

Som una falla històrica, a més a més enguany celebrem el nostre 75 aniversari plens d’il·lusions i molta emoció. Venen les setmanes més intenses com deia abans i toca gaudir, riure i plorar tots junts, celebrant LA VIDA.

Amb la mateixa il·lusió del primer any de president i amb l’energia d’enguany, el vostre president vos espera per a encendre la mascletà, plantar unes falles històriques i gaudir d’ajuntar-nos tots i ser tan feliços com siga possible.

Eternament Agraït

Som de les falles l’espill

Alicia Sentí i Calabuig

Fallera Major falla Centro

Ho esperaves, amb anhel, fou un desig intens: estimaves representar la falla que t’ha vist somiar. Somiar al capdavant, en aquest any especial que amb esforç i valentia, tota la falla ha preparat per veure’t somriure cada dia.

Rostre angelical, de seda vestida, tens al teu abast la falla, regina. Ets l’ama del carrer que entre roses i amors t’ha vist convertir-te en xiqueta, dona i passió.

Sempre amb un somriure, mai trista, oferint simpatia, estima, gràcia i elegància, passejant-la per la terra que et cura i protegeix com l’espurna que encén la flama del nostre voler.

Al març caminaràs, entre música valenciana, amb orgull i serietat la teua banda estimada. Miraràs al darrere, et sentiràs envoltada per la tendresa i volguda per tota la teua banda que entre crits, ritmes i notes, lloaran la gesta que has aconseguit en una ciutat plena de festa.

El temps és or, efímer, no tanques, llavors, els teus ulls marrons. Immortalitza, fotografia, sent i viu, amb intensitat tot allò que et depara el mes més esperat. De tothom qui et coneix, has furtat el cor essent del Centro la seua fallera major.

M’ha dit un vell faller que tinc la sort de ser President en l’aniversari d’aquesta comissió.

M’ha dit un vell faller que he de prestar atenció a tot el que ocórrega al voltant.

M’ha dit un vell faller que he d’estar orgullós de portar aquest bastó.

M’ha dit un vell faller que la nostra alegria és la pólvora i que el barri amb les falles millora.

M’ha dit un vell faller que quan s’acosta Sant Josep i se senten els coets, tot el món desperta desperta en el nostre carrer.

Pepe Reig i Sala

President infantil falla Centro

Jo vull di-los a vostés que no pararé de tirar coets i que el barri encendré de flama perquè recorden que el Centro brama.

Jo vull dir-los a vostés que quan passen pels Quatre Cantons s’enrecorden que ací van començar de Dénia les festes principals.

Jo vull dir-los a vostés i ben fort puc dir al vent que mai ens oblidem de la nostra penya del Tio Pep i que gràcies a ells ací per molts anys continuarem.

Vos ho diu el vostre amic Pepe, El President.

Vera Sanchis i Ortiz

Fallera Major Infantil falla Centro

Des de feia temps i amb paciència has lluitat pel teu preat tresor fent que la teua persistència t’haja arriabat a bon port.

Entre coets t’has envoltat encara que menuda sigues: enguany ets la representant de la falla Centro i els infants.

Gaudeix passejant i amb la música tocant, desfilant la teua banda i saber estar, amb eixe trage blau d’una regina infantil sent de les Falles el patró a seguir.

De la primavera viuràs i anunciarà la teua arribada, la música serà melodia per sentir-te acompanyada.

Una setmana gaudiràs al costat d’amics, família i visitants, d’unes Falles que no oblidaràs, sempre a la memòria rememorant.

Ets la llum que ens il·lumina la que guia a tota la nostra falla, captivant a tothom pels teus ulls, l’estel que destaca de la xicalla.

Amant del foc i la pólvora que encendràs el denou de març, esclatant la falla alhora amb la que et brinden un abraç.

Orgullosos ho podem cridar: Vera, ets un gran tresor, com tu no podrem trobar, a Dénia, altra fallera major.

COMISSIÓ GRAN

PRESIDENT

Raul Sanchis i Morera

VICEPRESIDENT 1r

David Jaén i García

TRESORERIA

Asesoría Advisora

ADJUNT TRESORERIA

Tico Romany Terencio

ADJUNTA TRESORERIA

Marta Carrió i Guillem

SECRETARI GENERAL

Fernando Reig i Mascarell

ADJUNTA SECRETARIA

Llanos Ygarza i Pérez

ADJUNTA SECRETARIA

Marta Fernández i Perelló

REL. INSTITUCIONALS

Juan Ots i Llacer

DEL. CASAL

Juan Catalán i Moreno

ADJ. FESTES CASAL

Marina Bertomeu i Rodríguez

DEL. INFANTIL

Mireia Contreras i Sánchez

DEL. INFANTIL

Marta Carrió i Guillem

DEL. INFANTIL

Sandra Cabrera

FALLERA MAJOR

Alicia Sentí i Calabuig

DEL. INFANTIL

Javier Balaguer i Martí

DEL. INTANTIL

Yolanda Pulido i Santacreu

DEL. FESTES

María Signes i Sentí

DEL. FESTES

Laura Tur i Peretó

DEL. FESTES

Inés Murillo i Gómez

DEL. ARTISTICA

Aida Simó i Marí

DEL. RECOMPENSES

Francisco Serra i Ronda

DEL. ESPORTS

Iván Jorillo i Romero

DEL. PREMSA I XARXES

Lluis Grimalt i Timoner

DEL. PREMSA I XARXES

Sisco Silvestre i Crespo

DEL. PREMSA I XARXES

Beatriz Romany i Sevilla

DEL. PREMSA I XARXES

Teresa Jandón i Chornet

DEL. BANDA DE MUSICA

Mónica Dimech i Tortosa

La vida sense tu

DEL. PROTOCOL

Toussete Puerta

DEL. PROTOCOL

Marta Fernández i Perelló

DEL. REL·LACIONS EXTERIORS

Jaume Bertomeu i Catalán

DEL. ARXIU

Manolo Catalán i Moreno

DEL. LOTERIES

Jose María Chornet i Adsuar

DEL. LOTERIES

Tico Romany i Terencio

DEL. JLF

Manolo Catalán i Moreno

DEL. JLF

Roque Simó i Marí

DEL. PUBLICITAT LLIBRET

Marc Grimalt i Ribes

DEL. PUBLICITAT LLIBRER

Roque Simó i Marí

DEL. PERGAMINS

Maria Marsal i Senén

DEL. MARKETING

Sapristi

DEL. PLANTA

Luis Sentí i Timoner

DEL. PLANTA

Francisco Serra i Ronda

DEL. PLANTA

Andoni Blanquer i Vallés

DEL. PLANTA

Llanos Ygarza i Pérez

DEL. TRANSPORT

Raul Fluxá

DEL. EVENTS

Juan Carlos Signes i Gómez

DEL. JURÍDICA

Picazo Abogados

COMISSIÓ

Óscar Ahuir i Ribes

Verónica Aledo i Gutiérrez

Esteban Arnau i Ibáñez

Javier Balaguer i Marsal

Rafael Balaguer i Marsal

Alba Balaguer i Romans

José Vte Barona i de Ramón

Carlos Bernabeu i Sanchis

Ramón Bertó i Martí

Nicolas Bertó i Maurandi

Marta Bertomeu i Pérez

Laura Buigues i Antequera

Beatriz Burguera i Weber

José Miguel Cabrera i Belda

Tonyi Cabrera i Berenguer

Lucía Camino i Mas

Belén Cañamás i Puig

Lucía Cardona i Femenia

Lucía Cardona i Reig

Lucía Carrió i Ferrer

Marta Carrió i Font

Pablo Carrió i García

Senén Carrió i Guillem

Paula Carrió i Palomo

Sara Casarrubios i Bustos

Tina Catalán i Moreno

Manuel Catalán i Pulido

Teresa Cerdá i Portoles

Laura Chardí i Cervera

Raquel Chelet i Asperilla

Esteban Chornet i Baides

Jorge Chornet i Baides

Adela Chornet i Fornés

Ángela Costa i Perucha

Juan Delgado i Simó

Alba Estela i Peretó

Blanca Fernández i Glez-Albo

Antonio Fernández i Luna

Elena Ferrando i Ortuño

Alba Ferrer i Bisquert

Antonio Gadea i Romany

Nicolás Gandulla i Samaritano

Alba García i Lorente

Irene García i Soutullo

Salvador Gil i García

Gloria Gil i López

Judith Gil i Santafelicitas

Paula Giménez i Giner

María Giménez i Pérez

Aina Grimalt i Timoner

J. María Guerri i Quintanilla

Isabel Guixeres i Bañó

Sofia Hernández i Vizuete

Mº Ángeles Jensen i Cabrerizo

Raquel Jorrillo i Romero

Ricardo Jung i Sanchis

Ana Leonis i Lorente

Eric Letellier i Grabriel

Paula Lledó i Gil

Pau Llorca i Costa

Elena Llorca i Gª de la Reina

Alfonso Llorca i Pedraza

Sara Llorca i Pedraza

Antonio Llorca i Torres

Elsa Llorens i Piera

Javier Llull i Fortea

Francisco Javier Llull i Gómez

Vicente Llull i Gómez

José Enrique Llull i Ots

Aitana Llull i Agulles

Marta Maldonado i Gasquet

Álex Marco i Esteve

Joan Marco i Esteve

Mar Marí i Mora

Sabela Marrades i Domenech

Paula Martínez i Marsal

Miguel A. Martínez i Messabi

Mar Miralles i Higueras

Carla Molina i Campos

Tani Monfort i Blotny

Carmen Monserrat i Colechá

Lucia Monserrat i Colechá

Miquel Montaner i Biosca

Agustina Moreno i Espi

Sara Mut i Giménez

Carlos Noguera i Cardona

Laura Ochoa i Delgado

Silvia Olivares i Sánchez

Isabel Ordóñez i Reig

Ángela Ortiz i Fornés

Feli Ortiz i Montes

Pepe Ortiz i Montes

Lucía Ortiz i Padilla

María Ortiz i Padilla

Alicia Perelló i Mas

Mar Perelló i Vives

J. Rafael Pérez i Belenguer

Rocío Pérez i Giráldez

Lluna Pérez i Pérez

José Vte. Perles i Beltrán

Álvaro Pérez i Font

Pedro Picazo i Sentí

Miguel Ángel Piera i Parreño

Marina Polo i Villena

Elena Portillo i Fontanet

María Puerta i Torres

Pablo Ramis i Fornés

David Ramis i Pérez

Isabel Reig i Catalá

José Miguel Reig i Such

Cuqui Ribes i Fornés

Joan Ribes i Noguera

Nicolás Rodríguez i Sentí

Hugo Roig i Buigues

Giulietta Rolfs

Vicent Romà i Mud

Ana Roselló i Mestre

Joan Felip Sala i Ahuir

Mar Sala i Ballester

Iciar Sala i Utrilla

Andrea Saldaña i Hernández

María Sánchez i Albi

Roberto Sánchez i Montero

Oscar Sánchez i Ordoñez

Salvador Sanchis i Fernández

Bartolomé Sanchis i Pons

Andrés Sarrate i Costa

Carolina Sarrate i Costa

Francisco Sentí i Pérez

Luis Senti i Pérez

Kiko Sentí i Timoner

María Sentí i Timoner

Javier Serer i Gutiérrez

Fco. Javier Serra i Marsal

Carla Serra i Montoya

Marc Serra i Romero

Lucía Signes i Sentí

Vicente Simó i García

Alejandro Tabernero i San Miguel

Marta Tabernero i San Miguel

Lucía Tent i Cantó

Toni Tent i Cantó

Joan Tormo i Soler

Jose Miguel Tró i García

Carlos Tur i Peretó

Lara Valverde i Salvador

Álvaro Verdú i Palú

Amparo Zapata i Serra

COMISSIÓ INFANTIL

PRESIDENT INFANTIL

Pepe Reig i Sala

FALLERA MAJOR

Vera Sanchis i Ortiz

Marc Ahuir i Pastor

Rocio Albacar Pérez i d l Cobos

Santiago Albacar Pérez i d l Cobos

Juan Ignacio Albors i Castro

Mateo Albors i Castro

Amparo Andrés i Pastor

Rose Arnau i Marín

Elisa Aspas i Castañón

Gala Aspas i Castañón

Mar Bertomeu i Blanquer

Elisa Bertomeu i Mas

Éric Bertomeu i Mas

Neus Bisetto i Pérez

Jimena Botella i Poveda

Sergi Bou i Peiro

Susana de Bustamante i Mut

Elena Calabuig i Domenech

Rafael Calabuig i Domenech

Amelia Caravaca i Dimech

Hector Caravaca i Dimech

Alejandro Catalán i Pulido

José María Chornet i Fornés

Maracda Costa i Gutiérrez

Belen Crespillo i Pavía

Pablo Durá i Romany

Elena Durá i Romany

Carlos Femenía i Álvarez

Paula Femenia i Álvarez

Joan Ferrando i Marrades

Julia Ferrando i Marrades

María Ferrer i Bisquert

Carme Garijo i Lis

Rodrigo Gil i López

Nicolau Gilabert i Pedraza

Luca González i Gandia

Lucía Gran i Zafra

Luca Grimalt i Signes

Carmen Herráez i Cuesta

Ignácio Juan i Catalá

Marina Juan i Reig

Laura Juan i Reig

Albert Llorca i Costa

Sara Llorca i Costa

Paula Mañas i Bolufer

Helena Martínez i Álvarez

Marc Martínez i Brines

Oriol Mateu i Tent

Clara Mezquida i Femenía

Francesc Miralles i Bertó

Blanca Montaner i Fornés

Carmen Montesinos i Ribera

Teresa Montesinos i Ribera

Martina Moreno i Segarra

Carlos Navarro i Costa

Jaime Navarro i Costa

Álex Ochoa i Marrades

Alba Ochoa i Marrades

Pepe Ortiz i Cabrera

María Ots i Mut

Carla Palomo i Reig

Elena Palomo i Reig

Naiara Papio i González

Inés Pastor i Orcajada

Eric Pellón i Ripoll

Mateo Pellón i Ripoll

Mª Begoña Perles i Giménez

Mª Eugenia Perles i Giménez

María Pons i Alberola

Pablo Prados i Hueta

Amaia Quesada i Moreno

Natalia Quesada i Moreno

Alba Quiñones i Pastor

Carla Quiñones i Pastor

Carlos Ramis i González

Daniel Ramis i González

María Reig i Sala

Marta Rescalvo i Dimech

Felipe Ribera García

Alejandra Rodríguez i Sentí

Pepe Romany i Elvira

Tico Romany i Elvira

Marta Rovira i Catalá

Sara Rovira i Catalá

Jesús Romero i Santos

Álvaro Sánchez i Boscá

Jorge Sánchez i Fornés

Luca Sánchez i Fornés

Marina Adara Sanchis i Flores

Blanca Sanjuan i Pérez

María Serra i Marsal

Elena Signes i Sentí

Mara Silvestre i Simó

Migue Silvestre i Simó

Gorka Soeiro i Signes

Ariadna Soeiro i Signes

Alejandra Tabernero i López

Lucía Tabernero i López

Luca Torres i Carbia

Alba Tur i Marcilla

Carla Vizcarro i Cabrera

Aida Gavilà i Gómez

Fallera Major de Dénia

Noa Dacosta i Mud

Fallera Major Infantil de Dénia

Carrosses un any de records

Dimecres / 18 de gener / 20 hores

Elecció del faller/a exemplar 2023.

Lloc: Seu de la Junta Local Fallera de Dénia.

Diumenge / 5 de febrer / 12 hores

Concert benèfic de l’Agrupació Artística Musical de Dénia a benefici de l’Associació Cerebrum.

Organitza JLF de Dénia. Col·laboren Ajuntament de Dénia i Agrupació Artística Musical de Dénia.

Lloc: Auditori Centre Social

Dijous / 9 de febrer / 19 hores

Inauguració dels casals fallers.

19.30 hores

Visita del jurat qualificador als casals que participen en el premi de casals engalanats.

Divendres / 10 de febrer / 19.45 hores

Concentració de les comissions falleres, Junta Local Fallera, falleres majors de Dénia i corts d’honor al carrer Federico García Lorca.

20.00 hores

Visita de les falleres majors de Dénia, corts d’honor, Junta Local Fallera i comissions als casals de les falles, Camp Roig, Campaments, Oeste, Darrere del Castell, Les Roques i Baix la Mar, i bans fallers.

Dissabte / 11 de febrer / 18.15 hores

Concentració de les comissions falleres, Junta Local Fallera, falleres majors de Dénia i corts d’honor a la plaça de la Constitució.

18.30 hores

Visita de les falleres majors de Dénia, corts d’honor, Junta Local Fallera i comissions als casals de les falles Centro, Port Rotes, Diana, Saladar i Paris Pedrera i bans fallers.

Divendres 17 de febrer

Recepció Ninots participants en el lloc de l’Exposició, Casa de la Marquesa Valero de Palma.

Dissabte / 18 de febrer / 18.15 hores

Concentració dels càrrecs fallers de 2023 al final del carrer Marques de Campo.

18.25 hores

Arribada de les falleres majors de Dénia i les sues Corts d’Honor.

18.30 hores

Cercavila fins al lloc de l’Exposició.

19 hores

Inauguració de l’Exposició del Ninot 2023.

Es podrà visitar fins al 11 de març. Lloc: Casa de la Marquesa Valero de Palma.

21.00 hores

Gala Fallera amb el lliurament del distintiu de fallers exemplars 2023 i de les recompenses de la JLF.

Lloc: Club Nàutic de Dénia

Diumenge / 20 de febrer / 18.30 hores

Gala fallera infantil amb el lliurament de recompenses de la JLF i JCF.

Al finalitzar l’acte, berenar per als xiquets assistents.

Lloc: Club Nàutic de Dénia

Dissabte / 25 de febrer / 19.15 hores

Concentració al final del carrer Marques de Campo.

19.30 hores

Cercavila fins a la plaça de la Constitució.

20.00 hores

Crida de les falleres majors 2023, Aida Gavilà Gómez i Noa Dacosta Mud, Lloc: Plaça de la Constitució

21.30 hores

Sopar de germanor, i lliurament dels premis següents:

Millor ban faller, patrocinat per Millor casal engalanat, patrocinat per la Regidoria de Festes. Millor presentacions falleres Millor aparadors

Millor presentadors.

Millor Mantenidors.

Ninot indultat infantil patrocinat per Ninot indultat patrocinat per Lloc: Carpa Torrecremada.

De l’1 al 14 de març / 14 hores Tir de carcasses anunciadores.

Dimecres / 1 de març / 09:45 a 13:30 h

i de 16:45 a 20:30 h

Donació solidària fallera de sang Lloc: Sala Polivalent Llunàtics

Divendres 11 fins al dimecres 16 de març “Plantà” de les falles.

Dissabte / 11 de març Últim dia de l’Exposició del Ninot.

Dimarts / 14 de març / 20 hores

Primera Nit d’albades a les falleres majors de Dénia i a les falleres majors dels districtes fallers de la ciutat, amb l’ordre següent:

• Falleres majors de Dénia Plaça de la Constitució

• Falla les Roques

• Falla Oeste

• Falla Campaments

• Falla Darrere del Castell

• Falla Baix la Mar

Dimecres / 15 de març / 10 hores Esmorzar en les demarcacions falleres.

10 hores

Les FFMM de Dénia, Aida Gavilà

Gómez i Noa Dacosta Mud, rebran als visitants en l'Oficina de Turisme, sita en la plaça de l'Oculista Buigues.

14 hores

Tir de carcasses anunciadores i dinars de la “plantà” als barris fallers.

20 hores

Segona Nit d’albades a les falleres majors de les comissions falleres de la ciutat, amb l’ordre següent:

• Falla Camp Roig

• Falla París-Pedrera

• Falla Saladar

• Falla Diana

• Falla Port Rotes

• Falla Centro

Dijous / 16 de març / 8 hores

“Plantà” dels monuments fallers en els diferents districtes de la ciutat.

10 hores

Esmorzar en tots els districtes fallers.

12.30 hores

“Plantà” de la falla de la Junta Local Fallera.

Lloc: Plaça del Consell.

14 hores

Tir de carcasses anunciadores i dinars de “plantà”.

18 hores

Visita de cortesia de les falleres majors de Dénia, corts d’honor i Junta Local

Fallera a tots els districtes fallers amb l’ordre següent:

• Falla Les Roques

• Falla Baix la Mar

• Falla Darrere del Castell

• Falla Campaments

• Falla Oeste

• Falla Camp Roig

• Falla París-Pedrera

• Falla Saladar

• Falla Diana

• Falla Port Rotes

• Falla Centro

21 hores

Sopar de “plantà”.

22 hores

Dispar coets anunciadors Nit de la Plantà.

Divendres / 17 de març / 7:00 hores “Despertà” en tots els districtes fallers.

8.30 hores

Visita del jurat qualificador a les diferents falles.

9 hores

Visita dels jurats de la resta de premis fallers.

10 hores

Inici recorregut del jurat qualificador del Premi Luís Francisco Carrió a la millor crítica local, patrocinat per Canfali Marina Alta

Recollida de falleres i cercaviles en tots els districtes fallers.

10.45 hores

Concentració de totes les comissions a la plaça de la Constitució.

11 hores

Acte d’homenatge a les falleres majors de Dénia i a les falleres majors de les Roques, Darrere del Castell i Baix la Mar.

13 hores Lliurament de premis de les falles infantils 2023.

• Secció primera infantil.

• Premi Tomás Chiner a l’Enginy i Gràcia secció primera infantil, patrocinat per

• Secció especial infantil.

• Premi Manuel Marco a l’Enginy i Gràcia secció especial infantil, patrocinat per

• Millor pintura de falla infantil, patrocinat per

• Banderí a la millor falla infantil de Dénia.

• Pepe Simó al ninot indultat infantil 2023 patrocinats per Retransmissió en directe per Ràdio Dénia Cadena Ser i Montgó Ràdio. També es podrà seguir des de la plaça de la Constitució a través de la pantalla instal·lada.

14 hores

“Mascletaes” en les diferents demarcacions falleres.

18.15 hores

Concentració de totes les comissions falleres al carrer Patricio Ferrandiz.

18.30 hores

Acte d’homenatge a les falleres majors de Paris Pedrera, Camp Roig, Campaments i Oeste.

20.30 hores

Lliurament de premis de les falles grans 2023.

• Secció primera.

• Premi Tomás Chiner a l’Enginy i Gràcia secció primera

• Secció especial.

• Premi Manuel Marco a l’Enginy i Gràcia secció especial

• Banderí a la millor falla de Dénia. Altres premis: - Promoció de la

igualtat entre dones i hòmens, patrocinat per Regidoria d´Igualitat.Promoció de la diversitat, patrocinat per Regidoria d’Igualtat

• Pepe Simó al ninot indultat indultat patrocinat per - Promoció del valencià, patrocinat per Departament de Normalització Lingüística - Millor crítica turística, patrocinat per Regidoria de Turisme - Millor crítica mediambiental i gestió de residus, patrocinat per Regidoria de Medi

Ambient

• Luis Francisco Carrió a la millor crítica local, patrocinat per Canfali Marina Alta

• José Vicente Negre a l’activitat fallera

• Risc

• L’ornamentació patrocinat per

• Sacabutx a la millor crítica fallera

• Millor pintura de falla

• Millor llibre de falla. Patrocina Regidoria de Cultura.

• Carrer engalanat. Patrocina Regidoria de Festes.

• Cor faller a la comissió més solidària en la donació de sang. Patrocina Regidoria de Sanitat Retransmissió en directe per Ràdio Dénia Cadena Ser i Montgó Ràdio. També es podrà seguir des de la plaça de la Constitució a través de la pantalla instal·lada.

23:00 hores

Revetles en les diferents demarcacions falleres.

Dissabte / 18 de març / 7 hores “Despertà” en tots els districtes fallers.

11.15 hores

Concentració de totes les comissions a la plaça del Consell.

11.30 hores

Acte d’homenatge a les falleres majors de Centro, Port Rotes, Diana i Saladar.

14 hores

“Mascletades” en les demarcacions falleres.

20.30 hores

“Mascletà”

Lloc: Esplanada Torrecremada

23 hores

Revetles en les diferents demarcacions falleres.

Diumenge / 19 de març / 7 hores

Dia de Sant Josep

“Despertà” en tots els districtes fallers.

8 hores

“Despertà” infantil.

10 hores

Cercaviles en les diferents demarcacions falleres.

11 hores

Missa en honor a Sant Josep a l'església de l’Assumpció.

11.00 hores

Ofrena de flors a la Mare de Déu dels Desemparats.

Itinerari: carrers del Marqués de Campo, Diana, Magallanes i plaça del Convent.

14.30 hores

“Mascletades” en els districtes fallers.

17 hores

Cercaviles en les diferents demarcacions falleres.

18.30 hores

Recepció dels nous presidents de l'exercici 2023/24.

Lloc: Plaça de la Constitució.

“CREMÀ” DE LES FALLES

20 hores

“Cremà” de la falla de la Junta Local Fallera. Plaça del Consell. Falles infantils

20.30 hores

“Cremà” de les falles infantils de la Secció Primera excepte la del primer premi.

21 hores

“Cremà” de la falla infantil guanyadora de la Secció Primera i falles infantils de la Secció Especial excepte el 1r premi.

21.30 hores

“Cremà” de la falla infantil guanyadora de la Secció Especial.

Falles grans de la secció primera

22.30 hores

“Cremà” de les falles guanyadores del 7é i 6é premi.

23 hores

“Cremà” de les falles guanyadores del 5é i 4t premi.

23.30 hores

“Cremà” de la falles guanyadores del 3r i 2n premi.

23.45 hores

“Cremà” de la falla guanyadora del 1r premi.

Falles grans de la secció especial

00.30 hores

“Cremà” de les falles guanyadores del 4t i 3r premi.

01.15 hores

“Cremà” de la falla guanyadora del 2n premi.

01.30 hores

“Cremà” de la falla guanyadora del 1r premi.

Els horaris de la “cremà” són aproximats.

Es prega al públic que respecte les normes i regles que establisquen tant el cos de bombers com Protecció Civil de Dénia.

Les falles de Dénia i la Junta Local Fallera agraeixen a l'Ajuntament de Dénia, forces de seguretat, bombers, Protecció Civil, Creu Roja, voluntariat i les entitats públiques i privades la seua col·laboració en l’engrandiment de la festa fallera en la nostra ciutat.

La Junta Local Fallera de Dénia es reserva el dret de realitzar qualsevol canvi en el programa de Falles de 2023 per circumstàncies imprevisibles que poden sorgir, relacionades o no amb la festa fallera.

Junta Local Fallera Dénia

AVANÇ INFORMATIU

Anoteu les següents dades amb roig

Dissabte 4 febrer / 20 hores En L’Androna Multiespai

GALA 75 ANIVERSARI FALLA CENTRO

Divendres 10 febrer / 20.00 hores En Trufa. Visita de casals

Dissabte 11 febrer / 14.00 hores Dinar en Restaurant L’Escoleta

Dissabte 11 febrer / 18.45 hores Plaça Ajuntament Bàndols

Divendres 17 febrer / 21.00 hores

En el casal, Sopar “Rabo de bou” de la mà de Tonete, Manolito i Quique Pla

Dissabte 18 febrer / 13.30 hores

Cus Cus, Presentació d’esbossos i maqueta de falles en Llunàtics per CusCusTeam, DJ PEPE NACHO i barra Sopar de Gala JLF

Dissabte 25 febrer

Crida i Sopar del Germanor

Dissabte 4 març / 14.00 hores

En el casal i dinar del pergami “Arròs amb fessols i naps” per Mª Tere Timoner

Divendres 10 març / 21.00 hores

“ÚLTIMA CENA”, sopar i barbàrie en el casal

Diumenge 12 març / 14.00 hores

Paelles al carrer. DJ PEPE NACHO

La vida és entendre que he d’aprendre aprendre a viure, la vida sense tu

Les associacions són un tresor per al nostre país

AFrança tenen un ministeri dedicat a la “vida associativa”. En la seua web podem trobar aquestes declaracions del Secretari d’Estat Gabriel Attal: "Les nostres associacions són un tresor: sense elles, la nostra República no tindria la mateixa cara. Fomentant els valors de l'ajuda mútua, la solidaritat i la fraternitat, permeten una economia més humana, una societat més unida i són una escola de ciutadania i democràcia per a molts joves. Hem de donar suport a aquestes estructures en la transformació del seu model econòmic per ajudar-les a desenvolupar millor les seues missions i construir una societat de compromís”.

Al nostre País, són milers les associacions que estan prestant un servei a la societat. Estan educant en valors, posant recursos i hores de dedicació per a atendre les demandes i necessitats de la ciutadania, el territori, la cultura o l'educació. En tots els sectors, col·lectius, edats o camps d'actuació hi ha associacions treballant des del compromís i per la millora de la societat. Però, ni les nostres institucions ni la societat són conscients de la necessitat del moviment associatiu per a construir un País de valors en els quals es prime el bé comú i els valors enfront de l’individualisme. Tot i que un 38% de la ciutadania forma part d'alguna associació (baròmetre del CIS de novembre de 2017).

En aquestes entitats sense ànim de lucre recau gran part de la cura a les persones o l'activitat sociocultural dels nostres municipis. Elles s'encarreguen de l'atenció a la diversitat, integració, infància, persones majors o, simplement, de les activitats socioculturals, esportives, festives o musicals del municipi. El poble valencià sempre s’ha unit per a fer front als problemes, les associacions són el cor del nostre poble.

Les associacions no són una despesa per a l'administració, i no, no viuen de les subvencions, tot el contrari: són la millor inversió de diners públics, perquè multipliquen cada euro públic que reben. Segons estudis de la Fundació Horta Sud, la inversió pública en el teixit associatiu es veu multiplicada per un factor que va entre el 2 i el 4.

Est tracta també d’un sector que genera milers d'ocupacions i que, segons Ruiz Olabuénaga (1999), l'aportació de les entitats sense ànim de lucre suposa el 4’5% del PIB espanyol

i arriba a aconseguir el 5’9% en el cas que imputàrem el ”treball” aportat pel voluntariat. Tornant a França, el ministeri ha elaborat un full de ruta conjuntament amb les associacions que pretén segellar un pacte de confiança sòlid entre associacions, poders públics i empreses, però també iniciar una reflexió en profunditat sobre la filantropia a la francesa en una societat on el compromís s'ha de consolidar. El pacte co-construït amb les associacions, es basa en tres pilars: suport estructural a les associacions, desenvolupament del compromís individual i col·lectiu al llarg de la vida i fer del desenvolupament associatiu una qüestió de tothom.

Des d’aquest article, m’agradaria fer una crida a la representació política per a que donen suport a un bé essencial com són les associacions. Que les administracions públiques respecten el principi de subsidiarietat, és a dir que reforcen a les associacions quan estiguen actuant en el problema i es coordinen, ajuden i donen recursos a enfortir la seua tasca, mai que les sustituisquen.

En definitiva, sols estic recordant el compliment d’una Llei Orgànica, la 1/2002, que regula el dret d’associació i estableix que s’ha garantir la participació de les associacions en la vida social i política, des d'un esperit de llibertat i pluralisme, reconeixent, a la vegada, la importància de les funcions que compleixen com a agents socials de canvi i transformació social, d'acord amb el principi de subsidiarietat.

Per això creiem que és necessària una reflexió conjunta com a societat, i que es prenguen algunes mesures des de l’administració per a reforçar a la comunitat organitzada, que està oferint un servei públic, que té com a fi el bé comú i la millora i el progrés de la societat.

Però França és una República amb valors republicans: liberté, égalité et fraternité, amb més de cent anys amb una llei que reconeix el dret d’associar-se. La nostra llei estatal acaba de complir 20 anys i l’autonòmica està en la seua adolescència, amb a penes 14 anys. Queda molt per recórrer i haurem de definir al menys quins són els nostres valors com a país i quin és el paper que té la societat civil organitzada en els valors i en el model de país.

Julio Huerta Fundació Horta Sud

El teixit associatiu valencià, des de la perspectiva sociològica

Les

societats humanes han creat estructures cooperatives entre els seus individus des de temps immemorials. Amb finalitats comercials, militars, recreatives, socials, familiars, esportives, i al voltant de tants altres motius. L’associacionisme destaca especialment a partir de l’era moderna, quan les estructures polítiques més centralitzades i organitzades impulsaren la creació d’associacions al marge o com a complement del poder oficial. Aquesta cooperació entre individus ha protagonitzat moments històrics, arribant a provocar des de canvis socials a revolucions polítiques de transcendència. Com explica el filòsof alemany Jürguen Habermas, fou a les associacions on es prenia el té arribat a les capitals europees des de les índies occidentals durant el segle XVIII on nasqué l’opinió pública moderna per criticar els excessos de les monarquies absolutistes. Antonio Gramsci el revolucionari nascut a l’illa de Sardenya incorporà des de la dècada del 1930 el concepte de societat civil al debat sobre el paper que havien de jugar les incipients classes mitjanes europees. La idea s’aplica avui d’una forma un tant indiscriminada, però resulta evident que l’associacionisme actual és, en part, hereu de la fórmula gramsciana. A l’espai associatiu valencià és digne també de caracteritzar el paper socialitzador que ha tingut i té encara per a la societat i cultura valencianes, d’Oriola a Vinaròs. Les festes tradicionals, les falles o moros i cristians, les bandes de música,...configuren el percentatge més significatiu de l’espai associatiu de la majoria de ciutats xicotetes i mitjanes del país. La vida social sense elles seria, encara avui, impensable. A les grans ciutats com València, Elx o Castelló continuen tenint un paper clau per a la configuració social aquest tipus d’associacions. I un darrer exemple que posem per destacar els diferents papers de l’associacionisme al llarg de la història té com a protagonista a les associacions de veïns. Elles van liderar la reactivació de la societat civil i política durant la transició, complementant i fiscalitzant el treball que feien els sindicats i partits legalitzats i aportant un teixit de suport social i cultural fonamental. L’associacionisme s’enfronta avui dia als reptes de mantenir les seues funcions dins d’una societat en continus canvis on la digitalització massiva, també de les relacions socials, imposa nous reptes i deures. Tot seguit s'exposen algunes de les principals conclusions a les quals ha arribat un estudi sobre el teixit associatiu valencià realitzat entre els anys 2021 i 2022 per un equip format per la Universitat d'Alacant i el grup d'investigació CRITERI (amb la col·laboració de la direcció general

de Participació Ciutadana de la Generalitat Valenciana).

En ells es poden observar algunes de les complexitats i reptes als quals s'enfronta el món associatiu valencià en l'actualitat.

En primer lloc, en cap cas cal parlar d'un sector associatiu com a realitat homogènia. Ens trobem davant un paisatge que reflecteix profundes distincions entre les entitats en funció de la seua naturalesa jurídica, el seu àmbit d'actuació i el seu abast territorial. La relativa antiguitat mitjana dels col·lectius (un 75% es va crear fa més de deu anys i la mitjana d'anys de funcionament de les entitats és de 26 anys) llança un resultat que podríem definir com a ambivalent. D'una banda, expressa l'estabilitat temporal dels projectes associatius i la seua capacitat de pervivència al llarg del temps. Però, d'altra banda, apunta cap a la idea que les formes recents d'organització ciutadana pot ser que estiguen trobant espais d'articulació al marge de la figura associativa. Moviments ciutadans temporals que s'activen i desactiven, plataformes digitals de col·laboració, agrupacions no formals, etc. constitueixen noves realitats que desafien al model associatiu tradicional. I obren la porta al fet que des de l'àmbit institucional s'haja de començar a contemplar la concurrència d'una altra mena de col·lectius ciutadans de nova encuny a l'hora de concertar polítiques o desenvolupar planificacions participatives. En segon lloc, en termes de cooperació interassociativa, els resultats de l'estudi constitueixen un crit d'atenció per a reduir les lògiques atomitzades en el funcionament del sector. És cert que les grans organitzacions mostren una trajectòria d'experiència col·laborativa entre col·lectius, però les de grandària més reduïda, que són la majoria, semblen bolcar la seua activitat en el mateix projecte associatiu, la qual cosa, a més de dificultar en certa manera el desenvolupament de capital social comunitari, assente lògiques més pròximes a la competitivitat que a la cooperació entre col·lectius. Com a tercera línia d'implicacions per a l'acció, relacionada en aquest cas amb el lloc que ocupen les associacions dins de l'espai públic, els resultats revelen que pràcticament el 60% de les entitats ciutadanes recollides en la mostra s'alineen en una dimensió ludicocultural com a principal activitat associativa. La dada reflecteix l'abandó, o almenys la pèrdua de centralitat, del paper de les associacions com a espais de reivindicació o de concertació de l'acció pública. Ens trobem davant una realitat associativa més refugiada en la vida comunitària i menys procliu a ocupar llocs de privilegi en la representació de preferèn-

cies o necessitats ciutadanes. Això explica que el disseny d'experiències o mecanismes d'innovació democràtica recents estiga girant el punt de mira cap a la inclusió de la ciutadania a títol individual i no de la ciutadania en les seues formes organitzades. Aquestes noves lògiques indueixen a repensar el lloc que el sector associatiu ocupa en l'esfera pública. El quart repte operatiu a abordar de l'estudi és la dependència econòmica i financera del sector associatiu, la qual cosa li col·loca en un lloc relativament incòmode. Alhora que busca exercir una funció preferent de canalització i defensa d'interessos de la ciutadania enfront de l'acció de l'Administració, existeix un reconeixement explícit de la dependència gairebé absoluta respecte a ajudes i subvencions per a la supervivència dels col·lectius. La situació no és nova, però les dades venen a confirmar la cronificació de la qual és una de les febleses tradicionals del sector. I sens dubte suposa un crit d'atenció per a la cerca d'alternatives. La creació de nous partenariats en els projectes associatius, les aliances que poden implementar-se amb agents de l'economia privada (a partir d'una anàlisi crítica dels passos que es donen en aquest sentit), o la mateixa creació d'activitats econòmiques des dels mateixos col·lectius, constitueixen sendes que es necessita explorar si es persegueix reduir la dependència econòmica en la vida associativa respecte a les ajudes institucionals. Finalment, una cinquena línia a desenvolupar està vinculada a les necessitats en la vida quotidiana de les organitzacions. De nou ens trobem amb un problema que ja posseeix un llarg recorregut històric, però que s'ha vist aguditzat per la creixent complexitat social. Entre les associacions existeix un ampli consens a plantejar la necessitat de millorar aspectes formatius, de gestió, o de comunicació per a assegurar el futur del projecte associatiu. L'interessant en aquesta qüestió, en termes d'implicacions per a l'acció, és que no projecten en les institucions la responsabilitat de satisfer aquestes necessitats, sinó que s'aposta per abordar-ho des de les capacitats i potencialitats del mateix sector associatiu, això sí, amb el suport institucional. Aquesta perspectiva posseeix un potencial rellevant, ja que podria permetre augmentar les cotes d'apoderament associatiu en relació amb l'adquisició d'habilitats i d'un major control sobre la seua pròpia activitat.

Pau Caparrós (grup d’investigació CRITERI-Universitat d’Alacant)

Dénia

Fundació de la falla Centro

L’any 2008, decideixen crear-se per part d’antics presidents i falleres majors, una Fundació que aglutine a totes aqueixes persones que han format part dels càrrecs d’honor de la Falla Centro, amb l’únic objectiu de continuar la seua vinculació a la Falla dels Quatre Cantons.

La funció dins del organigrama de la comissió es conservar eixe patrimoni que representen tots els que ha format part de la història de la Falla Centro. Un patrimoni representat per els records de la Falla Centro, per els valors que ha representat la falla al llarg del temps, per a que els que vinguen en el futur, i els que vinguen darrere han de conèixer d’on venen per a saber on han d’arribar i principalment, conèixer el llegat que uns altres abans que ells han deixat.

Des de la FUNDACIÓ sempre s’ha tingut clar que havia de retornar-li a la societat dianense, tot el que ella va fer la Falla, col·laborant, ajudant o patrocinant. La gent de la Falla Centro ha de ser agraïda, i continuar mantenint les tradicions que la fan ser un referent no sols a Dénia, sinó en tota la Comunitat Valenciana.

Perquè des de la Falla Centro s’ha tingut cura amb els artistes, s’han potenciat les bandes de música, amb la indumentària recuperaren el vestit típic de la Marina Alta, fugint de modes d’altres zones. Amb la pirotècnica per bandera, continuar donant eixes magnífiques mascletaes en la Glorieta del País Valencià. I podríem estar parlant de les presentacions, carrosses, llibrets, nomenaments, i un llarg etcètera d’activitats que la Falla Centro ha desenvolupant durant aquestos 75 anys, sempre amb un alt nivell d’exigència i qualitat. Exigència i qualitat perquè en la Falla estan observats per tots, siguen fallers o no, els agraden les falles o no.

Des de la Fundació Falla Centro s’han constituït els Premis de Fotografia Fallera, els sopars anuals, activitats solidaries per a diferents associació dianenses o comarcals. Una tasca que no he finalitzat, i que cada any, suma 4 nous membres en 20 de març; els càrrecs que ha finalitzat el seu exercici, lo que fa que la Fundació sempre tinga un no parar de noves persones que la fan més rica i més participativa.

Cultural

Fundació Baleària

La Fundació Baleària va naixer el 2004 amb la finalitat de donar suport a les activitats de caràcter social, cultural, esportiu o ambiental que s’organitzen als territoris on opera la naviliera Baleària. El seu principal objectiu és contribuir al benestar de la societat impulsant la cultura, respectant el medi ambient i potenciant la cohesió social.

Al llarg dels anys, la Fundació ha col·laborat amb més de 300 entitats de diferents àmbits amb la finalitat de complir els compromisos definits en el Codi de Conducta i Ètica Empresarial de la naviliera.

La seua missió es donar suport a la tasca de Baleària a través de l’organització d’activitats de caràcter ambiental, social, cultural o esportiu que fomentin la cohesió social, la sostenibilitat del medi i l’enfortiment cultural en tots els territoris i comunitats on opera la naviliera.

Una visió per a ser el vincle de referència entre Baleària i els seus grups d’interès creant valor i complint amb la cultura empresarial de la companyia. Uns valors com:

- Treballar sent transparents, honestos, amb confiança i transmetent empatia.

- Compromís amb la societat

- Compromís amb els empleats de la naviliera.

- La difusió cultural i mediambiental.

- La solidaritat amb els grups més necessitats.

- L’impuls esportiu.

També els objetius de:

- Fer visibles les iniciatives, serveis i programes que duem a terme dins de la nostra política de responsabilitat social.

- Incrementar la comunicació dels ciutadans, institucions i organitzacions per facilitar la seva participació en la conformació del seu futur.

- Incorporar de manera voluntària les preocupacions socials i mediambientals en les operacions comercials i en les relacions amb tots els interlocutors de la companyia.

Festiva

Filà Deniers

En la desfilada de carrosses de 1979 desfila per primera vegada una esquadra de Moros i Cristians a Dénia com toca. Uns anys abans, desfilaren altres filaes d’Alcoi convidades per la comissió de festes en diferents desfilades, però no constituïdes a Dénia

Aquest grup de fallers, dona l’impuls definitiu a la decisió de constituir oficialment, en febrer de 1980, la Filà Deniers. S’havien fundat tres filaes i totes eren de Moros i feia falta una de Cristians i Tomás Chiner, regidor de festes de l’època va tindre molt a vorer.

Persuadí a Paco Sentí, José Mª Almiñana “Lolo”, Luis García “Quirro”, Tomàs Chiner, Juan Ignacio Chiner, Luís Terrades, Bartolomé Sanchis, Paco Marsal, Enrique Marsal, Rafael Marsal, Quique Perles, José Monfort, José Crespo “Canari”, Paco Ramos, Pepe Reig, Javier Reig, Fernando Reig, Juan Fluxà, Manuel López “Meni”, José Gasquet, José A. Ivars, “Carrulll”, Rafael Pastor “El Moro”, Antonio Villar i Pepe Català, tots ells aleshores Fallers del Centro. Ells son els fundadors de la Fila Déniers.

L’any passat, les Festes de Moros i Cristians en honor a Sant Roc, son Festa d’Interès Turístic Autonòmic, els Deniers es una d’eixe exclusiu grup de filaes que es mantenen des de l’inici.

Veïnals

L’associació de veïns de Les Rotes

Les Rotes és la zona de la ciutat de Dénia més al sud, pegada a la costa singular de pedres, on acaba el Montgó i s’endinsa en la mar.

En aquesta zona naix l’Associació de Veïns de Les Rotes, amb un clar interés per defensar els seus interesse, però també per crear vincule de barri a una zona amb la majoria d’habitatges unifamiliars escampats per una ampla franja a banda i banda de la carretera que porta al final de Les Rotes.

Les seues activitats van anar agafant més forma any a any, consolidant la paella gegant o la carrera popular de les Trencades, un esdeveniment Esportiu i lúdic consolidat en l’ambient Esportiu local.

Aquesta associació també forma part de la Federació de Veïns de Dénia, organisme que aglutina les diferents associacions veïnals de la Ciutat, i que de forma unificada, serveix d’interlocutora en els diferents organismes oficials.

Esportives

Condenados al bordillo

“CONDENADOS AL BORDILLO” de la Comunitat Valenciana va ser fundada al juliol de l’any 2001 i des de llavors fins a l’actualitat ha tingut com a objectiu bàsic desenvolupar i executar diferents projectes per a aconseguir la inclusió de les persones amb diversitat funcional.

Actualment es troba molt consolidada a la comarca de la Marina Alta (Alacant), realitzant una sèrie de projectes dirigits a persones amb discapacitat, amb l’objectiu de potenciar totes les seues possibilitats de desenvolupament i en un entorn el més normalitzat possible.

Els diferents projectes han sorgit de demandes bàsiques, tant dels usuaris, com dels seus familiars, però sobretot han sigut creats des del cor.

En el 2021 Condemnats ha fet realitat un dels seus somnis: la cessió d’un habitatge per part de l’Ajuntament de Dénia per a crear el projecte “Vida autònoma i compartida”.

L’habitatge ha sigut completament reformada per a millorar la mobilitat en el seu interior, facilitant l’accés i la vida per a persones amb discapacitat.

També des de l’any 2011 CAB al costat de l’Associació francesa Entraid, organitza la carrera solidària Angers – Cholet - Dénia de 1230 km amb l’objectiu de visualitzar la labor que realitza l’Associació i recaptar fons per al seu funcionament. Es van crear els diferents tallers dirigits a usuaris del TAPIS (Taller d’adaptació prelaboral i inserció social per a persones amb discapacitat psíquica) de Dénia, l’objectiu de la qual és afavorir el creixement personal i desenvolupar les habilitats socials dels seus usuaris/as.

El programa créixer jugant es realitza en el col·legi d’Educació Especial Raquel Payá de Dénia tots els dies de la setmana com a activitat extraescolar i dirigit a tot el seu alumnat, format per alumnes/us amb perfils de capacitats molt diverses i edats compreses entre 5 i 22 anys. Això té també com a finalitat la inclusió total laborar i té com a objectiu fonamental la incorporació al món laboral de persones amb discapacitat. L’empresa biomèdica Pfizer, juntament amb la col·laboració de la Fundació Adecco, fan possible aquest projecte.

El projecte “Som capaços”, Escola Municipal d’Esport Adaptat del Ajuntament de Dénia, va començar a funcionar l’any 2010 davant la demanda d’un gran nombre de persones amb diversitat funcional.

A més s’inicie l’any 2010 el projecte VOLEM EIXIR. que consisteix a oferir eixides de cap de setmana i campaments durant tot l’any al col·lectiu de la diversitat funcional, amb l’objectiu fonamental de millorar les seues qualitats de vida i donar un respir als seus familiars.

Des de l’any 2008 Condemnats realitza diferents tipus d’activitats (tallers, xarrades, jornades...) relacionades amb la sensibilització i presa de contacte del col·lectiu de les persones amb diversitat funcional, englobades dins del projecte SOM IGUALS, SOM DIFERENTS.

Majors

Coral de la Asociacion de jubilados y pensionistas de Dénia

La Coral Rondalla de l’Associació de Jubilats i Pensionistes de Dénia, va ser creada per les sòcies i socis l’any 1986 i actualment són 30 coristes. Han realitzat diverses actuacions socials: a l’auditori del *Centre Social amb els concerts de primavera i de tardor; en la residència Santa Llúcia, Hospital de la Pedrera, auditori del Pinós, IX Festival de Música de corda de Calp, en les festes patronals de La Pedrera etc.

També van participar en el programa de televisió *Got *Talent, en el qual van quedar finalistes.

La seua directora, Carmen *Membrilla Contreras, des de fa anys, ha actuat com a solista en els grups de música amateur de la comarca: *Daniya *Canet i *Corda de Xaló i de Xàbia.

Aquesta és una de les activitats que des de l’Associació de Jubilats i Pensionistes de Dénia, es venen fomentant al llarg de quasi 30 anys, a més de fomentar la inclinació a la cultura dels majors, realitzant una setmana cultural carregada de teatre, cinema i música, oferint una oferta cultural adequada per als seus associats i diferents veïns de Dénia.

Social

Grupo Scout Dénia

Aquest any el Grup Scout Dénia està de celebració. Festeja que fa 50 anys que desenvolupa la seua tasca apropant l’escoltisme a xiquets i adolescents de Dénia i pobles del voltant. Fa mig centenari i lligat al col·legi maristes, naix el Grup Scout Dénia, de la mà del Germà Marista Javier Salazar. Ell va ser l’impulsor i qui va donar eixes primeres petjades que van fer possible que avui es puga celebrar el 50 aniversari.

La feina del monitors, del scouters, d’aquells que fan que el grup seguisca i estiga viu, és una tasca totalment voluntària i altruista. Eixes persones treballen desinteressadament perquè menuts i adolescents puguen gaudir de la natura, treballar valors com el respecte i l’ajuda al company, aprendre tècniques scouts i ho fan perquè els agrada. Pot ser, en la societat d’avui en dia no s’entenga aquesta filosofia de vida de “treballar sense rebre res a canvi”.

Tots eixos que avui són monitors, temps enrere van ser xiquets i van tindre scouters que els van ensenyar el que és ser scout. Ells avui, volen continuar fent eixa tasca que un dia altres van fer amb ells. I reben molt més del que molta gent es pensa. Reben l’afecte dels xiquets amb els que treballen i per a ells això és el més important.

Així, com un cercle de fer allò que han fet amb mi, l’escotisme continua, es fa gran i el Grup Scout Dénia ha construït i segueix fabricant moments que no s’esborren mai de la ment d’algú que és o ha estat scout:

- Nit d’acampada al voltant d’una bona torrà de carn, cantant i tocant la guitarra.

- Eixe scouter que sempre contava històries de por i ens acollonava a tots.

- Formacions entonant el nostre volgut himne “Alcemos nuestra voz…”

- Eixes eternes nits de xarrades dins d’una canadiense.

Eixes vivències omplin la motxilla de la vida d’aprenentatges, de vegades invisibles, però que han calat més fons del que u mateix es creu…I quan s’adona que el grup li ha aportat tantíssimes coses bones a la seua vida, a la seua manera de ser i d’afrontar el dia a dia, pensa:… I què haguera sigut la meva via sense el Grup Scout Dénia?

Eider Moixeta Mañosa

La Marina Alta

MACMA (Mancomunitat Cultural de la Marina Alta)

La MACMA nasqué amb uns objectius ben clars; es pretenia, convençuts de la necessitat d’establir una política cultural de cooperació, aconseguir:

La difusió d’una programació d’esdeveniments d’àmbit comarcal.

L’aprofitament i la promoció dels recursos ja existents a la comarca.

Construir espais nous d’intercanvi que generen processos de dinamització en les competències definides en els estatuts de l’entitat.

La MACMA la integren tots els ajuntaments de la Marina Alta.

L’entitat va ser legalment constituïda el 25 d’octubre de 1.997 integrada per 15 municipis: Alcalalí, Benissa, Castell de Castells, Dénia, Gata de Gorgos, Murla, Ondara, Orba, Pedreguer, Pego, El Poble Nou de Benitatxell, Sagra, La Vall de Laguar, El Verger i Xàbia.

A l’abril del 98, que és quan es publica la primera Guia Cultural de la MACMA, tan sols uns mesos després de la legalització de la MACMA, ja s’havien integrat 8 municipis més: L’Atzúbia, Benidoleig, Benimeli, Parcent, Els Poblets, El Ràfol d’Almúnia, Teulada i Xaló. Ja n’eren 23.

El novembre del 98 s’incorporen Beniarbeig, Sanet i Negrals i Tormos. A l’abril de 1999 s’incorporen: Benigembla, Llíber, Senija, La Vall d’Alcalà, La Vall d’Ebo i La Vall de Gallinera. Tan sols un any després de l’aparició de la primera guia, havíem passat de 15 a 32 municipis. Només faltava Calp, que també acabaria incorporant-se.

Vint anys després l’entitat ha ampliat els seus estatuts per tal d’encabir àrees del seu abast i interés, com ara el Turisme –des de 2014–, entés transversalment i des de la perspectiva comarcal. Des de 2016, l’àmbit de Joventut també forma part de l’ideari de la Mancomunitat Comarcal a través de la Xarxa Jove Marina Alta: amb un reglament intern propi que s’abeura de l’estructura administrativa de la MACMA per tal d’evidenciar la importància i poder estratègic dels recursos mancomunats.

Per últim el 2019 s’inicia la tramitació per a posar en marxa la nova ampliació per a la incorporació dels àmbits d'educació i esports dins la Mancomunitat, per a finalment crear de la Xarxa Esportiva Marina Alta, amb una estructura molt similar a la de Joventut, que pretén coordinar i dinamitzar l’esport comarcal en edat escolar, fonamentalment a través de les lliguetes i campionats comarcals. Des de la MACMA treballen per la vertebració de la comarca a través de la cultura. Aquest camp d’acció abraça diferents àmbits i competències:

Confecció de la guia mensual de programació comarcal

Servei Mancomunat d’Arxius

Biblioteca Comarcal ‘La Marina Alta’

Punt d’informació juvenil comarcal

Assessorament i recolzament als ajuntaments de la MACMA en les següents matèries:

- Assessorament lingüístic

- Servei de consulta i assessorament en matèria patrimonial i històrica

- Gestió cultural

- Turisme sostenible

- Dinamització juvenil

- Dinamització esportiva (pròximament)

Edició de publicacions:

- El Calendari dels Brillants

- Etnografía

- Gastronomia

- Història

- Filologia

- Literaris

Edició i col·laboració en produccions audiovisuals

Coordinació i desenvolupament de projectes propis:

- Campanya de Teatre a les Escoles de la Marina Alta

- Coordinació de la Fira Comarcal Marina Alta

- Conjuntament amb la Fundació Baleària: Trobada de poetes de la Marina i Eivissa

- Concurs de Joves Promeses de la Marina Alta

- Art Jove a la Marina

- Guia de recursos culturals, juvenils i esportius.

- Guia d'infraestructures culturals, juvenils i esportives.

- Catàleg d’Oci en Xarxa de la Marina Alta.

- Concurs comarcal d’il·lustracions.

- Formació i recuperació de l’ofici i construcció de la Pedra Seca

Coordinació dels materials i recursos mancomunats per a l’ús municipal:

- Expositors per a exposicions

- Pantalles i projectors

- Equips de sonorització

- Exposicions pròpies itinerants

Col·laboració activa en projectes culturals municipals (des de la coordinació de jurats artístics a la participació en lliuraments de premis)

Col·laboració amb les institucions i xarxa empresarial comarcal per a la gestió conjunta d’esdeveniments i projectes culturals, juvenils i esportius.

Xarxa Jove Marina Alta: Tasques institucionals i de suport al Consell rector de la Xarxa Jove Marina Alta

Xarxa Esportiva Marina Alta: Tasques de coordinació i dinamització en matèria esportiva (lliguetes comarcals i Minijocs), així com suport institucional al Consell Rector de Xarxa Esportiva Marina Alta. - Pròximament.

Desenvolupament d’una xarxa de treball conjunt en matèria de Turisme

Servei de formació en matèria cultural, juvenil i esportiva

- Organització i coordinació de jornades

- Sessions formatives en l'àmbit educatiu

Cultural

IECMA (Institu d’Estudis Comarclas de la Marina Alta)

És una entitat cultural que va ser creada l’any 1985, després de la celebració de dos Congressos d’Estudis sobre la comarca, en els quals va quedar palesa la necessitat que els investigadors i estudiosos de la Marina Alta, així com el públic en general, tingueren un espai d’encontre on trobar tot tipus de treballs o d’informació cultural de i sobre aquesta comarca.

Amb aquesta finalitat es reuniren uns quans interessats en el projecte i ben prompte va ser tota una realitat aquell interés d’aplegar els estudiosos sobre temes de la Marina Alta.

Hui l’IECMA el formen més de 600 socis de la comarca i de fora d’ella, molts d’ells simpatitzants que participen de les nostres activitats i reben les nostres publicacions. Alguns Ajuntaments de la comarca, l’Institut de Cultura “Juan Gil-Albert” de la Diputació d’Alacant i altres entitats col·laboren en el nostre projecte, mitjançant subvencions i ajuts.

Al 1992 naix dins de l’Institut el Grup de Reüll, important aplec d’artistes plàstics que dinamitzen el món de l’art actual des de la Marina Alta, aconseguint així donar una dimensió totalment nova a les manifestacions artístiques que es fan a la comarca i que arriben, amb afany universalista, a diversos llocs del País.

Al 2000 es crea el Col·lectiu d’Estudis Marítims que aplega un bon nombre d’interessats en mantenir el patrimoni relacionat amb les activitats marítimes dels pobles costaners de la comarca. La restauració de barques tradicionals, cursos de vela, el coneixements dels costums i tradicions dels homes i de les dones de la mar són algunes de les activitats que s’hi organitzen.

Festiva

CEF (Col·lectiu d’Estudis Fallers de Dénia i la Marina Alta)

CEF és una associació cultura, aquesta és la denominació legal. Però es presentar com un grup de treball format per diferents persones vinculades a la festa de les falles, tant a Dénia com a la Marina Alta. El vincle d’aquestes persones entre sí, és el fet que durant molts anys han estat treballant en les tasques de recuperació de la història de les falles en els seus diferents aspectes, donant una visió més didàctica i enriquidora. Per exemple, convertint els típics fulls de la falla, en llibrets, magnífics contenidors de cultura.

Actualment els llibrets fallers tenen articles d’historiadors, periodistes, sociòlegs, biòlegs o simplement de persones interessades en el món de la cultura i de la vida social del seu poble.

Arrel d’unes jornades culturals de la Falla Baix la Mar al final de 2014, on es va convocar a diferents coordinadors i autors de llibrets de falla de la Ciutat de Dénia, es va arribar a la conclusió unànime de tots els participants, que la documentació existent de la història de les falles, o era parcial, o estava dispersa, mal conservada i, en molts casos es transmetia oralment, en virtut d’informacions de la qual disposaven persones majors. Per tant, hi havia un risc evident de desaparició.

En base a aquesta situació, marcaren els següents objectius:

1.- Recuperació, classificació i estudi del nombrós material del que disposaven particulars, vinculats al món de les falles des de 1927. Data en la qual hi ha documentada d’inici de les falles a Dénia.

2.- Promocionar la festa de les falles i la festa del foc a nivell local i comarcal, col·laborant amb entitats festeres i culturals. Aquesta promoció es fa mitjançant l’organització d’exposicions, xerrades, col·loquis, que permet transmetre a la societat què són les falles, què simbolitzen, d’on venen i la existència de tot un món de possibilitats que sumen dins de l’àmbit cultural.

3.- Com canalitzar aquesta informació? Evidentment donant-li forma documentada mitjançant la publicació d’una revista anual en la que s’inclouen els diferents estudis, investigacions, propostes, opinions, etc. al voltant del món de les falles i la festa del foc en general a Dénia i la Marina Alta. No sols falles, perquè a la Marina Alta hi ha molts pobles que fan festa on el eix central està en el foc.

4.- Altre objectiu a més llarg termini, es la realització d’un llibre de referència de publicació trienal, on es recupere la informació sobre les falles i les festes del foc a Dénia, Pego, Xàbia, Calp, etc. Aquest llibret de referència serviria per a documentar la trajectòria fallera i de la festa del foc en les diferents vessants.

5.- La signatura de convenis de col·laboració amb els diferents Ajuntaments de la Marina Alta amb arrels al món de la festa del foc com Dénia, Pego, Gata, Calp, Xàbia, etc. per a l’intercanvi de material del qual disposen aquestes administració amb el que haja recopilat la pròpia associació.

6.- Per últim, la creació d’una pàgina web i, a més a més, donar la màxima difusió a les xarxes socials. És evident que vivim en la generació de la informàtica i per donar-se a conèixer cal estar ací, a les xarxes.

Veïnals

Agencia d’Ocupació i Desenvolupament Local de la Vall del Pop

L’Agència d’Ocupació i Desenvolupament Local de la Vall de Pop té com a missió principal la promoció econòmica i la creació d’ocupació local, així com l’augment del nivell de benestar socioeconòmic dels ciutadans de 9 municipis de la comarca de la Marina Alta que són; Alcalalí, Benissa, Benigembla, Castell de Castells, Llíber, Murla, Parcent, Senija i Xaló.

Aquesta finalitat es desenvolupa a través de diferents actuacions i programes específics que es concreten en un servei d’Ofertes d’Ocupació a través del qual el ciutadà troba de manera permanent i actualitzada un llistat d’ofertes on inscriure’s, tant públiques com privades, que al seu torn es complementa amb el servei que s’ofereix a l’empresari que busca treballadors, amb la possibilitat de publicar la seua oferta de treball.

Un altre dels aspectes que tracta la Agéncia és la Formació, dirigida a millorar la qualificació professional dels col·lectius amb majors dificultats d’accés al mercat laboral afavorint d’aquesta manera la seua reincorporació a la vida laboral activa. En aquest apartat cal destacar els cursos que s’organitzen de formació ocupacional, dirigits a aturats, i els cursos de formació contínua, dirigits a treballadors en actiu.

La Agència desenvolupa al llarg de l’any Programes d’Ocupació que generen de manera directa llocs de treball en la localitat, com són el Programa EMCORP, PAMER i Salari Jove.

També s’ofereix un servei d’Informació i Assessorament periòdic a les petites i mitjanes empreses (PIMES) de totes les ajudes per a millorar la seua consolidació i competitivitat. D’aquesta manera es pretén fer costat als empresaris per a la creació de noves empreses, estimular la cooperació empresarial, la implantació de noves tecnologies i fomentar la inserció d’aturats.

Esportives

Lliga Comarcal de la Marina Alta

La Lliga Comarcal de la Marina Alta va néixer l’any 1994, abraçant la temporada esportiva 94/95. Diverses persones, responsables d’esports de les seues poblacions van encetar aquesta iniciativa amb l’esperit que totes les poblacions de la Comarca pogueren gaudir d’una competició continuada.

El nombre d’entitats que cadascuna tenia no les haguera permés disputar una competició local a la seua població i per això es trobaven abocades a passar directament a la competició que s’organitzava des de Conselleria.

Aquest projecte ha continuat al llarg dels anys i s’ha consolidat contant en la seua última edició amb més de 2500 participants d’entre 6 i 18 anys que troben així una resposta de qualitat per a practicar els seus esports preferits, comptant amb una competició comarcal.

Des de la Xarxa Esportiva, estructura que coordina les diferents àrees d’esports de la Mancomunitat Comarcal de la Marina Alta, donem continuïtat a aquest projecte, una iniciativa ja consolidada i de referència en el territori valencià pel nombre de participants i de competicions que ofereix. Per a la temporada actual (2022/2023) la Lliga Comarcal de la Marina Alta compta amb un total de 8 modalitats esportives en format de Lliga comarcal: Atletisme, Bàsquet, Futbol Sala, Natació, Pàdel, Pilota Valenciana, Tenis i Voleibol; més 4 modalitats en format de Jornades esportives comarcals: Bàsquet Prebenjamí, BTT, Escacs i Gimnàstica Rítmica.

Majors

Centre Cívic de Calp Verge de les Neus

El Centre Cívic Verge de les Neus de Calp és un edifici multiusos destinat a promoure el benestar dels ciutadans durant la tercera edat, atenent les seues necessitats específiques de salut, habitatge, cultura i oci. També compta amb servei de restaurant.

Situat en ple nucli urbà de Calp, suposa un motor social i vital per a totes les persones majors de la ciutat, a més de suposar un punt de trobada de diferents nacionalitats, ja existents a la ciutat.

Compta amb classes de ioga , gimnàstica de manteniment, música, balls de saló, una quantitat d’activitats l’únic objectiu de les quals és aconseguir el benestar dels majors a Calp.

La seua qualitat d’instal·lacions, provoca que moltes activitats de gent jove també siguen desenvolupades en el Centre, la qual cosa incentiva la relació intergeneracional dels majors.

Aquest Centre Cívic s’ha convertit en un referent a nivell comarcal per la seua prestació de serveis, i un exemple per a altres similars.

Compta amb un restaurant en les seues instal·lacions, amb una cuina de qualitat que aconsegueix ser un punt de trobada gastronòmica per al publique extern al Centre.

Social AMADEM

L’Associació AMADEM, ONG per la Salut Mental- Marina Alta, es va constituir el mes de març de 1999, fruit d’una sèrie de reunions mantingudes per un grup de persones de diferents poblacions de la comarca de la Marina Alta, preocupades per la problemàtica personal i social que envolta el camp de la Salut Mental.

AMADEM és una associació sense ànim de lucre, que vela pel compliment dels drets de les persones amb problemes de salut mental, per a així millorar la seua qualitat de vida i la dels seus familiars.

Per aquestes raons la finalitat última de l’Associació és la creació d’una xarxa de serveis públics de caràcter preventiu, assistencial, rehabilitador i d’integració social per a les persones amb malaltia mental i els seus familiars.

AMADEM té la seua seu social a Gata de Gorgos, encara que la seu d’activitats està en la Finca El *Campell de Pedreguer, i altres activitats es realitzen en les instal·lacions del Tapis de Dénia i en la Seu d’associacions d’aquesta mateixa localitat.

La major part de les persones que participen en les activitats de rehabilitació, són persones amb diagnòstic de trastorn mental greu i amb seguiment psiquiàtric en la Unitat de Salut Mental o a nivell privat.

Les activitats que realitza l’associació tenen com a fi última una Rehabilitació Psicosocial i Integral, de manera que cadascuna de les persones, puga portar una vida el més normalitzada possible i integrada en la societat.

Per a això s’ofereixen, tallers participatius com per ex. el d’estimulació cognitiva, de cuina, de vela, natació,…per a exercitar les seues habilitats individuals o bé dotar-los d’aquelles que no posseeixen com a habilitats socials, habilitats per a la resolució de problemes, etc. Els tallers tenen una duració d’una a dues hores, amb una freqüència setmanal o quinzenal a llarg dels diferents dies de la setmana. També es realitzen de manera puntual altres activitats d’oci i temps lliure com a eixides i excursions, i altres esdeveniments que organitza l’Associació.

Les malalties més freqüents de les persones que acudeixen a l’associació són: esquizofrènia paranoide, trastorn bipolar, trastorn *esquizoafectivo, trastorns de la personalitat, encara que cada vegada està arribant més gent amb trastorns d’ansietat, depressió, fòbies, trastorns alimentosos, que tractats en la seua fase inicial per mitjà de psicoteràpia, orientació familiar, assessorament individual, etc. millora el pronòstic i l’evolució de la malaltia.

És molt important aclarir que les persones que pateixen una malaltia mental i que porten tractament farmacològic i de rehabilitació psicosocial, aconsegueixen una estabilització clínica, que els permet portar una vida normalitzada, encara que amb alguns suports. Encara així, és cert, que en alguns períodes puntuals poden necessitar una major atenció sanitària i fins i tot una hospitalització.

Les persones amb malaltia mental no són agressives, ni perilloses, sinó al contrari són més vulnerables a patir agressions i atropellament dels seus drets individuals, perquè se’ls considera poc capaços.

CEIC Alfons el Vell

El CEIC Alfons el Vell, Centre d’Estudis i Investigacions Comarcals de la Safor, és una institució dirigida a la creació, la formació i la producció cultural i científica sempre amb vinculació a la comarca. Té com a objectiu principal promoure la coneixença d’aquesta tan dins com fora del nostre territori visibilitzant la producció creativa com un dels pilars que vertebren la nostra identitat col·lectiva. Un altre dels objectius principals és difondre el pensament i promoure el debat a través de totes les eines necessàries: conferències, debats, entrevistes, publicacions, xarxes socials, web, etc.

El centre nasqué l’any 1984 com a organisme autònom constituït per l’Ajuntament de Gandia; la seua presidència és ostentada per l’alcaldia i depèn de la regidoria de cultura. No obstant això, la institució té un caràcter independent i inclusiu al mateix temps, sense cap orientació política més enllà de defensar els valors democràtics i de participació ciutadana.

El CEIC Alfons el Vell, per dur a terme la seua tasca, estableix lligams amb altres institucions amb les quals es coordina i col·labora: centres d’estudi, universitats, entitats públiques, fundacions i empreses que treballen pels mateixos objectius i amb el mateix nivell d’excel·lència.

El Centre d’Estudis i Investigacions Comarcals Alfons el Vell desenvolupa durant tot l’any una sèrie d’activitats dirigides a tot tipus de públic amb l’objectiu de divulgar i potenciar la cultura en totes les seues vessants a la nostra comarca i voltants.

Activitats com Dones Sàvies, la Setmana de la Ciència o Homenatge a la paraula són algunes de les que conformen l’ampla agenda cultural que ofereix el CEIC.

Cultural

Associació gastronòmica fideuà de Gandia

L’Associació Gastronòmica Fideuà de Gandia està compost, majoritàriament, per professionals del sector de la restauració l’objectiu de la qual no és un altre que donar a conèixer l’autèntica Fideuà de Gandia, un plat tradicional de la nostra ciutat que tanca un sabor molt particular i representatiu d’aquesta zona.

Any rere any, i mitjançant el Concurs Internacional de Fideuà de Gandia i Gastronomia, l’associació pretén acostar aquest plat tan nostre, no sols als professionals de tot el món, que competeixen per l’honor de ser el millor cuiner de Fideuà de Gandia, sinó també acostar-lo als ciutadans i visitants que tots els anys s’acosten a la nostra ciutat, per aquestes dates, per a gaudir d’un esdeveniment que s’ha convertit en una cita obligada per als amants de la gastronomia.

Actualment, l’Associació Gastronòmica Fideuà de Gandia està composta per un president honorífic, una Junta directiva amb 5 càrrecs fonamentals i 12 vocals.

A principis del segle XX (allà pels anys 1912 – 1914), les barques de “arrossegament”, també dites “de bou”, eixien a pescar des del Grau de Gandia. Barques que salpaven sobre les quatre del matí per a tornar, a primeres hores de la vesprada al port amb el pescat per a subhastar-ho en la llotja. Aquesta rutina no canviava en tot l’any.

En una d’aquestes barques, la “SANTA ISABEL”, amb 6 mariners a bord, va esdevindre que arribat el moment de preparar el menjar, el cuiner, aqueix dia, va voler delectar a la resta de la marineria amb els seus dots culinàries, preparant

una fantàstica paella de marisc. Per a això, i amb molta meravella, va apartar unes gambes i uns escamarlans, va tallar i va trossejar un rap, i prèviament va posar a bullir tota la morralla de peix per a fer un bon caldo i aconseguir així una fantàstica paella que compartir amb els seus companys de falles. Però quina seria la seua sorpresa, en adonar-se que no quedava a bord gens d’arròs, i sí fideu compacte (de l’espagueti).

La falta d’arròs era un contratemps important, així que es va posar a pensar com resoldre el dilema i què fer amb tots aqueixos ingredients a punt de caramel. Va ser així, com se li va ocórrer trossejar el fideu i afegir-lo a la paella com si fora veritablement arròs i tractant-ho com a tal. Va deixar assecar el fideu ja cuit com si fora la paella de marisc normal que s’havia proposat realitzar, i es va disposar a servir-ho als seus companys. El canvi li va eixir bé al cuiner que a tots va sorprendre gratament, gràcies al potent sabor que tenia la invenció.

Acabada el menjar, el dilema era decidir com podria dir-se aquest nou plat nascut en alta mar del descuit i de la imaginació d’un cuiner. Després de propostes i més propostes, van optar per definir-ho amb un nom molt “gragüero” (provinent del Grau de Gandia) i sense cap mena de traducció a altres idiomes. D’ací va sorgir la “FIDEUÀ”, que per haver nascut on va nàixer, va passar a ser coneguda com “FIDEUÀ DE GANDIA” convertint-se, amb l’esdevenir dels anys en el nostre plat per excel·lència, i que des de 1974, any de la PRIMERA EDICIÓ DEL CONCURS DE FIDEUÀ DE GANDIA, s’ha estat donant a conèixer a nivell nacional i internacional.

Festiva

Colla dolçainers i tabaleters de La safor-UPG

La Constitució del grup de DOLÇAINERS I TABALETERS DE LA SAFOR-UPG naix arran de les classes que ha impartit Frederic Santamaria en la Universitat Popular de Gandia ininterrompudament des de 1988. Any rere any aquesta institució, depenent de la regidoria de cultura de l’Ajuntament de Gandia, ve convocant els cursos de dolçaina i de tabalet per garantir el desenvolupament dels nostres instruments a Gandia i la Safor. Com a resultat, han anat incorporant-se nous alumnes al grup i molts altres s’hi troben a l’espera de pertànyer.

El 7 de Juliol de 1997, reunits a la seu llogada per l’UPG a Beniopa, situada front l’actual biblioteca, un grup de nou alumnes i professors decideixen constituir-se com a associació cultural i és de d’aleshores que naix la nova associació, sense ànim de lucre, moguda només per l’afició compartida cap a la dolçaina. Des d’eixe moment ha eixit un component, i han anat incorporant-se nous membres provinents de l’escola de la UPG o d’altres pobles.

Al llarg de l’any són molts els actes on participa el grup, acompanyant la Junta Local Fallera de Gandia en els seus actes oficials, sent presents a les festes patronals o de districte dels barris de Gandia (Beniopa, Benipeixcar, Corea, Raval,...), en diverses festes populars dels pobles de la Safor (dianes, cavalcades, processons, passacarrers, correfocs, albaes,...), en les processons de Corpus sobretot de Gandia i d’Oliva o acompanyant grups com Trapig o el recentment creat Roís de Corella.

El grup ha estat present en diversos encontres o trobades de dolçainers destacant el de la Festa de la Gaita que es celebra anualment a Laguardia (Àlava). A més va ser l’organitzador, a Gandia, del primer Aplec de Dolçainers i Tabaleters de la Federació Valenciana

L’A.C. de Dolçainers i Tabaleters de La Safor-UPG, amb la intenció de promocionar la Música Tradicional -especialment, la que es realitza amb Dolçaina i Tabal- i per tal de revitalitzar un costum tradicional com és el de la Despertà amb música dolçainera, convoca aquest “V MEMORIAL MIQUEL RUIZ GRACIA”. Despertà Tradicional Així mateix, l’associació ha volgut que aquest acte fos un memorial en record de la figura de l’estimat company dolçainer Miquel Ruiz, gran impulsor de la Música Tradicional a la nostra comarca.

INSMUATS és un projecte ambiciós i innovador a la nostra comarca que naix de la iniciativa de l’ A. C. de Dolçainers i Tabaleters de La Safor-UPG. Pretén ser un centre educatiu integral d’ensenyament, d’estudi i de recerca de la Música Antiga i Tradicional Valenciana, que té com a principal objectiu dotar a l’alumne d’una acceptable base musical per a entrar algun dia en una agrupació musical i/o que assolesca una sòlida formació per continuar amb els Estudis Professionals de Música, si és aquesta la seua intenció.

Veïnals

Fundació Espurna

Espurna és una Entitat dedicada a l’atenció integral de persones amb discapacitat intel·lectual. Es va fundar en 1996 amb la finalitat de promoure la Integració soci-laboral de les persones amb discapacitat intel·lectual. Son una ONG sense ànim de lucre que té la seua visió en la vertadera inclusió social i el desenvolupament integral de les persones. La principal finalitat és proporcionar a cadascuna de les persones amb discapacitat intel·lectual que secunden, una formació personal social i laboral que afavorisca la seua total integració en la societat, treballant les capacitats per a millorar la seua qualitat de vida. Atenen més de 300 persones, en diversos centres i serveis: Centre ocupacional i de dia, habitatges tutelats, centre especial d’ocupació, centre d’atenció precoç, club esportiu i d’oci (des d’on organitzen campaments, estades vacacionals i eixides en caps de setmana), així com programes formatius.

Forjat amb l’esforç de cinc treballadors i un monitor en un xicotet local situat en El Prado, s’ha convertit en un lloc de treball que actualment ja dona treball a més de 90 persones amb discapacitat intel·lectual, repartits en diferents enclavaments i llocs de la comarca de la Safor o fora d’ella.

La lluita diària dels seus treballadors s’ha convertit en el referent de molts usuaris de la fundació que esperen el seu futur en el “Especial d’Ocupació”, així com dels propis treballadors que han convertit el seu espai laboral en una de les metes del benestar. El treball els permet realitzar-se com a persones i en sentir-se útils, els ajuda a desenvolupar-se personalment.

El Centre Especial d’Ocupació té clar dos conceptes. El treball s’ha de realitzar amb una qualitat igual o superior a la que l’empresa està acostumada. A més, fa anys que no coneixen el “tancat per vacances”. Sempre al servei de les empreses. Tal vegada, aquests dos principis han sigut un dels motius del seu èxit.

I així, demostrant que els treballadors no tenen barreres, pretenen continuar creixent fins a convertir l’empresa en una plataforma d’oportunitats, on el treball suposa independència, però també valors sobre els quals formar a les persones.

Esportives

Club de córrer el Garbí

El club de Córrer el Garbí, es va fundar a l’estiu de 1995 (30-06-95), a ran de l’absència a Gandia d’un club dels anomenats “populars”, es a dir, de gent que corre únicament per a millorar la salut i augmentar la condició física, tenint com a únic repte superar les marques pròpies i/o gaudir de la pràctica esportiva. Així doncs, inicià el seu camí amb 13 socis competint a les nombroses proves populars que se celebraven al llarg de l’any, tant a nivell local, autonòmic com nacional i fins i tot, competint a l’estranger, com ara els maratons de Nova York, París, Boston, Rotterdam,…

Durant aquests anys d’existència, el club ha anat creixent fins a comptar actualment amb més 320 membres, els quals procedeixen principalment de Gandia i la resta de pobles de La Safor, havent-hi, fins i tot socis d’altres províncies. Aquests socis mantenen amb una mòdica quota anual part del pressupost del club. El Club de Córrer el Garbí conta amb una «Escola d’Esport Base» i una » Escola d’Atletisme», contribuint així a la promoció de l’esport entre els més joves de la comarca. Actualment conten amb un equip federat EL GARBÍ-PLAZA MAYOR situat entre els 20 millors Clubs Nacionals i amb moltes expectatives de futur. El CC El Garbi, a més de col·laborar en la realització de curses populars com la del Raval. organitza LA MITJA MARATÓ DE GANDIA, una prova que any rere any augmenta el nombre de participants, consolidant-se com una de les millors proves a nivell de comunitat.

Els membres del Club, Héctor Cabrera, Kim López i Míriam Martínez participaren els Jocs Paralímpics de Tòquio 2020, participació es va saldar amb la medalla d’or en llançament de pes per Kim López; la medalla de plata en llançament de pes per Míriam Martínez; i el bronze d’Héctor Cabrera en llançament de javelina. Una fita mai abans aconseguit en un club local com el CC El Garbí.

Majors

Grup de teatre de l’universitat de majors de Gandia

Després de anys de treball, a Gandia obri la Universitat de València, la Nau gran. Un centre de formació per a gent Gran o Major. La Nau Gran és el Programa Universitari per a majors de la Universitat de València, depenent del Vicerectorat de Cultura i Esport i és gestionat pel Servei d’Extensió Universitària.

Amb aquest programa, la Universitat de València obri les portes a les persones majors de 55 anys amb ganes d’aprendre i de continuar creixent. El programa de La Nau Gran permet a les persones majors accedir com a alumnes a la Universitat de València, encara que sense l’expedició d’un títol oficial i compartir les aules i les matèries amb la resta d’estudiants que cursen les titulacions reglades.

Així els estudiants de la Nau Gran pertanyen a l’entorn universitari real, participant activament dels coneixements, la cultura, la investigació i el debat.

D’aquelles classes naix un grup de gent amb inquietuds teatrals, gent major que ara si pot i vol tornar a fer teatre o per primera vegada llançar-se a l’escenari i experimentar la sensació del directe.

De la mà de Empar Brotons, com a directora, naix la primera companyia de teatre sènior de la Nau gran a Gandia, representant en els sues inicis peces curtes per a celebracions i actes de la pròpia universitat.

Més endavant es consolida un grup de persones, les quals si volen anar un poc més enllà i programen la seua primera obra llarga que s’estrenarà al teatre Serrano de Gandia, obra titulada..... Sent un gran èxit de públic i amb el moment de encoratjament continuen treballant i preparant la seua segona obra titulada Fuita, una comèdia escrita per Jordi Galceran, autor entre altres, de ‘El mètode Gronholm’ o ‘Burundanga’.

En aquesta obra es relata la història d’un conseller de la Generalitat que acaba de dimitir en veure’s implicat en un escàndol de corrupció. Per si no fora suficient, la seua dona l’ha abandonat pel periodista que destapa el cas. En definitiva, entre una cosa i una altra, la seua vida es troba en un estat lamentable.

Aquest grup fa les representacions per una llavor social i aquest cas col·labora tots els any amb l’Associació Rosa dels Vents, una associació que treballa de manera oberta i participativa contra la violència de gènere, fent el donatiu de la venda d’entrades.

Aquest grup de teatre, compost per alumnat de la Universitat de les Persones Majors, compte amb un ampli recorregut, realitzant representacions des de fa més de cinc anys. De fet, en 2019 va guanyar l’II Certamen de Teatre Amateur celebrat a Santa Pola. Sent el cap de cartell de l’any següent amb l’obra Històries.

Socials

Bunyoleres sense fronteres

Molts sabran fer bunyols, si son de València encara més i si un dels seus ingredients és la carabassa ja ni et compte, però pastura pasta bona... la de “les Bunyoleres sense Fronteres” de Gandia. Aquestes dones estan fetes d’una altra pasta, d’una pasta tan bona tan bona, que reparteixen diàriament 450 racions de menjar els 7 dies de la setmana en el Menjador Social que afavoreix el Pare Puig (Jesuïta) i Remedios Lloret a la ciutat de Gandia.

La idea va sorgir al 2009, quan Remedios Lloret, de 85 anys, es va proposar ajudar a famílies sense recursos donant-los aliments. Per a aquest fi va aconseguir el suport del jesuïta Pare Puig, que ja malauradament a faltat i de huit dones que recaptaven diners per a aquesta causa fent bunyols, «d’ací el nom de Bunyoleres sense Fronteres», segons va explicar pròpia Remedios.

Aquestes dones de gran cor un dia decideixen crear una associació, cansades de veure a molta gent buscant en els contenidors de Gandia i sense pensar-ho decideixen ajudar-los. Van començar donant menjar a 16 persones i hui són més de 400 diàries.

Primer venent bunyols en la Plaça Major, d’ací, fent menjar per a tots els que no tenien, i fins hui en dia que es reuneixen els caps de setmana per a vendre menjar recentment fet a tot els veïns de Gandia i la Safor per a recol·lectar diners i poder així donar menjar als més necessitats. Però l’ajuda és poca, així que els tiren valor a la vida i decideixen fer el que siga per a recollir diners, estem parlant dels seus mercats ambulants SOLIDARIS.

Les despeses que implica la compra dels productes per a preparar els menjars són sufragats gràcies a les donacions d’aliments o de diners que realitzen altres veïns o a les pròpies aportacions de les cuineres voluntàries.

Remedios Lloret ha comentat que quan va veure a “joves i vells furgar en els contenidors”, li va comentar a unes amigues l’opció de preparar menjar per als pobres i “elles van acceptar ajudar-la amb el projecte”.

La promotora de Bunyoleres sense Fronteres ha assegurat que, des que es dedica aquesta activitat, que no té cap vincle amb ideologies polítiques o religioses, “dorm tota la nit d’una tirada perquè se sent feliç de fer una cosa bona pels altres”.

Segons la direcció el repartiment d’aliments es realitza diàriament a primera hora del matí, i s’atenen els desdejunis i berenars de 60 xiquets.

Aquest tipus de lliuraments es realitza de manera setmanal i són els pares els que acudeixen al menjador a recollir els aliments per a tota la setmana i així els xiquets els poden prendre a casa.

La comarca de l’Horta és el territori més poblat de la Comunitat Valenciana, constituït per 43 municipis on viuen prop de 750.000 persones, i el que concentra el gros de l’activitat econòmica i social de l’autonomia. Envolta la ciutat de València, conformant una gran àrea metropolitana, on viu en total més d’un milió i mig de persones. L’Horta és el nom amb el qual es coneix un territori integrat per la comarca de l’Horta Nord (23 pobles) i l’Horta Sud (20 ciutats i localitats on resideixen quasi mig milió d’habitants).

Actualment, es calcula que en l’Horta existeixen unes 3.000 associacions de tota mena, de les quals tenen un pes important numèric les festives, especialment vinculades a les Falles, als moros i cristians o al coet, a més de les clavaries i confraries de les festes patronals de cada poble i les relacionades amb la Setmana Santa. També la xarxa d’associacionisme empresarial i comercial és molt potent i una referència en altres zones del territori valencià. Entitats esportives, veïnals, socials i culturals completen la radiografia d’un espai on la societat civil organitzada està constantment promovent activitats singulars i projectes pioners.

Per Laura Sena

El referent en l’empoderament associatiu

L’entitat que representa els valors de la participació i l’empoderament del moviment ciutadà és la Fundació Horta Sud, que recentment ha celebrat 50 anys. Creada en 1972 com a “Instituto Pro-desarrollo”, per a donar resposta a tota una sèrie de necessitats socials que la dictadura franquista no atenia i anar preparant a la societat civil per a construir la democràcia, l’organització és hui el principal agent dinamitzador de la comarca, amb l’Escola d’Associacions, els Premis Interassociatius o els diferents fòrums. El seu objectiu fonamental hui és oferir a les associacions ferramentes per a empoderar-se i tindre un pensament crític, obert i col·laboratiu. La seua última gran iniciativa és la campanya “Serà Horta Sud”, com a fórmula de participació en el procés de reconstrucció social i econòmic que ha de seguir a la pandèmia, per a impulsar un nou model basat en els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), en el qual la ciutadania siga protagonista.

L’Horta: Una comarca dinàmica pel seu entramat associatiu

Cultural

Una gran tasca d’investigació històrica

La comarca de l’Horta es caracteritza també per desenvolupar una important tasca d’investigació històrica, en la major part dels casos altruista, a través de diferents associacions, així com tota una xarxa d’investigadores i investigadors. Caldria destacar l’Institut d’Estudis Comarcals (Ideco) de l’Horta Sud que porta 40 anys de trajectòria i convoca el principal certamen d’investigació local i comarcal, a més de promoure un congrés d’història local on es fan públiques les principals investigacions. Els treballs de les més de 200 persones en quatre dècades han permés documentar episodis històrics desconeguts, dades del patrimoni local i altres. També a alguns pobles existeixen col·lectius d’investigació local com Quaderns d’Investigació d’Alaquàs (que també ha superat els 40 anys d’història, havent publicat més de 300 treballs i recuperat prop de 4.000 fotografies històriques), el Centre d’Estudis Locals (CEL) de Picanya o l’Associació d’Estudis Locals d’Alfafar.

La senya d’identitat de les bandes de música

En el terreny cultural, cal destacar les societats musicals, ja que tots els municipis (llevat d’Emperador i Llocnou de la Corona) tenen almenys una banda i alguns en tenen dues, que s’agrupen en dues federacions comarcals. En l’Horta Sud existeixen 32 bandes, segons el cens de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana i 25 en l’Horta nord. Ciutats com Torrent, Alfafar, Manises, Benetússer, Mislata, Catarroja, Quart de Poblet, Aldaia, Paiporta, Burjassot, Paterna o Almàssera en tenen dues bandes. Per antiguitat, cal destacar el Casino Musical de Godella, que en 2019 va complir 200 anys, o la Unió Musical d’Alaquàs, que ha celebrat 175 anys. L’Amistat de Quart va superar ja els seus 125 anys mentre que el Centre Instructiu Musical de Xirivella, la Societat Artístio Musical de Picassent, l’Agrupació Musical Santa Cecília de Sedaví, el Centre Artístic Musical de Foios i el Centre Artístic Musical de Montcada tenen més de 100 anys.

Festiva

Unes manifestacions molt sonores

L’Horta és un territori on se celebren manifestacions festives reconegudes més enllà del territori comarcal amb rang d’interès provincial, autonòmic o estatal. A més de Falles, Moros i Cristians o la Setmana Santa, singularitzen la comarca les tradicions relacionades amb el foc i el coet. La cordà i la passejà, en totes les seues versions, són emblemes de l’Horta. L’exemple més internacional és la Cordà de Paterna, un espectacle de foc on es cremen en 25 minuts uns 70.000 coets, gràcies a un engranatge humà de més de 300 persones, que ja té el reconeixement de Bé d’Interès Cultural (BIC) i de Festa d’Interès Turístic Nacional. La tradició està sostinguda per dues institucions ciutadanes: la Federació Interpenyes de Paterna i la Comissió Tècnica de Foc. Caldria assenyalar també altres col·lectius en pobles com Amics de la Passejà de Quart, Amics del Coet de Burjassot, Picanya o Picassent, Amigues i Amics de la Cordà d’Alaquàs o Corretraca d’Aldaia, entre d’altres.

Les falles que feren la revolució

Una altra gran manifestació festiva són les Falles. Dels 43 municipis, uns 35 tenen Juntes Locals Falleres o comissions individuals, o formen part de la Junta Central Fallera (quatre ciutats). Torrent és la ciutat amb major cens i prop de 30 comissions. En el terreny associatiu, és remarcable un moviment intermunicipal que va nàixer en 2008 en l’Horta Sud davant de la problemàtica dels casals. Eixe any, un jutjat va dictar el tancament del local de la comissió Villarrobledo del Barri del Crist (nucli compartit per Aldaia i Quart de Poblet), arran de la denúncia d’un veí, per no tenir llicència d’activitat, una imposició que era la primera vegada que s’aplicava. L’amenaça va provocar que Aldaia convocara a comissions i JLFs , i va acabar amb l’obligació de la Generalitat Valenciana de regular les tipologies de seus festeres A, B i C. D’aquella experiència va sorgir l’actual Junta Comarcal Fallera de l’Horta Sud, que funciona com a organisme d’intercanvi d’experiències.

Veïnals

Una organització que va marcar la diferència en els anys 80

Com a espai densament poblat i que va tindre un fort desenvolupament demogràfic en els anys 60 i 70 del passat segle, a causa dels moviments migratoris de l’interior i del sud de l’Estat espanyol, les comarques de l’Horta tenen un ric moviment ciutadà. Un dels referents més importants és la Federació d’Associacions Ciutadanes (FAC) de Torrent, fundada en 1987, que aglutina a unes 40 entitats de tota mena en la ciutat. A diferència d’altres federacions, la FAC es caracteritza, des del seu naixement, per haver inclòs entitats més enllà de les veïnals, encara que són les que predominen, de forma que les seues accions sumen al fet territorial i dels barris, components socials, mediambientals, de mobilitat, de gènere o de salut, entre d’altres. També cal destacar el paper històric de la Coordinadora d’Associacions Veïnals de Mislata, la Federació d’Associacions Veïnals Silvel·la de Xirivella o la Federació d’Associacions Veïnals de Paterna Favepa.

El moviment veïnal més social de Paterna

I com a entitat concreta, l’Associació Veïnal de la Canyada, en la ciutat de Paterna, és un col·lectiu de referència des de fa 40 anys, que desenvolupa la seua acció en un nucli residencial al costat del bosc de la Vallesa i el Parc Natural del Túria. Aquest moviment va ser clau en la consecució de la protecció del bosc front a l’urbanisme, donat que va ser impulsor de la Coordinadora en Defensa dels Boscos del Túria, que va pressionar durant anys fins que es declarara el parc natural. També l’AVV la Canyada ha protagonitzat una forta lluita contra l’ampliació del by-pass i en defensa de la construcció d’instituts i escoles públiques. Una de les últimes accions abans de la pandèmia va ser la de defensar la ubicació d’un centre de menors en la zona, impulsat per la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives, davant l’oposició d’alguns sectors i del mateix ajuntament. Més de 30 entitats es varen afegir a la seua postura de defensar la necessitat d’aquest servei públic.

Esportives

Una comarca d’elit

Per estar ubicada en l’àrea metropolitana de València, l’Horta Nord i l’Horta Sud tenen un potent entramat esportiu i una gran xarxa d’instal·lacions per a la pràctica, començant per la ciutat esportiva del València CF, ubicada en Paterna, i passant per tots els pavellons i poliesportius municipals, com el Parc Central de Torrent o la Canaleta de Mislata, entre d’altres. Tal vegada la proximitat amb la capital ha generat també l’existència de clubs d’elit que han transcendit de l’àmbit local, dels quals seria difícil assenyalar-ne sols a un. En Godella va estar el primer equip espanyol femení de bàsquet que va guanyar en títol europeu en 1992, sota el nom de Dorna Godella. Mislata ha estat durant dècades la capital de l’handbol femení, a través del mític Ferrobús Mislata. I finalment, l’escola de futbol del col·legi Mont-sió de Torrent ha estat pedrera de jugadors del València CF o del Levante UD com Paco Alcàcer, Fenoll, Vicente Guaita o Pedro López.

Mestres en el tauler

Sense dubte, en el segle XXI l’Horta és reconeguda en el terreny esportiu pels escacs, amb dos clubs que marquen la pauta, el de Paterna i el de Silla. Ambdues formacions aconseguiren pujar a Divisió Nacional en 2019 i just un any després, es varen enfrontar en la final estatal, el que va ser una fita per a l’escac valencià, que va guanyar l’equip de Silla. I en 2021, en el primer campionat nacional interclubs de Partides Ràpides, també arribaren els dos clubs de l’Horta a la final, on es varen invertir els termes i Paterna va guanyar una emocionant competició. Els seus triomfs han arribat a Europa i tenen entre les seues files a les primeres figures dels escacs valencians o afincats en València. El Club d’Escacs de Paterna (actualment Andreu Paterna) es va fundar en 1959 i està presidit per Joaquim Planells, que té en el seu currículum haver guanyat al mític Karpov en una sèrie de partides simultànies en 1985. I en Silla, el club va nàixer fa ara 60 anys.

Economia

Impuls de la llei valenciana de polígons

Una comarca del pes econòmic de l’Horta, amb uns 110 nuclis industrials, també ja desenvolupat un interessant moviment associatiu en aquest terreny. L’assentament majoritari s’estructura al voltant de dos eixos (l’A-3, amb potents ciutats com Quart de Poblet i Aldaia, i la Pista de Silla) a banda de la ciutat de Paterna, que inclou cinc grans nuclis, entre ells el Parc Tecnològic i el polígon Font del Gerro. Com a referent caldria destacar l’agrupació Asivalco-Font del Gerro, creada en 1980. Va ser impulsora de la Federació Valenciana de Polígons Industrials (Fepeval), que ha abanderat la batalla perquè la Generalitat Valenciana aprovara la Llei 14/2018 de 5 de juny, de gestió, modernització i promoció de les àrees industrials de la Comunitat Valenciana. La norma estableix, entre altres coses, la possibilitat de crear Entitats de Gestió i Modernització (EMG) als polígons, una figura que permet a l’empresariat tindre més competències i accedir a fons i ajudes per a escometre millores en els parcs empresarials.

El fòrum de diàleg de l’Horta Sud

En la comarca de l’Horta Sud, on es distingeixen actualment 60 nuclis industrials, existeix des de fa 20 anys un grup organitzat de reflexió, debat i interlocució amb l’administració que és el “Fòrum empresarial de l’Horta Sud”. Va tindre una primera etapa entre finals dels anys 90 i 2000, en la qual ja va mostrar una cara diferent de l’empresariat, oposant-se, per exemple, a un traçat del tren d’alta velocitat que destruïra els paisatges d’horta de la comarca. La seua acció, unida a la d’altres moviments socials, va aconseguir minimitzar els efectes de la infraestructura, però no al nivell que haguera volgut la comarca. El fòrum va deixar d’estar operatiu uns anys i es va reprendre fa prop d’una dècada. A ell pertanyen la majoria de les associacions i agrupacions empresarials dels polígons de l’Horta Sud, com les de Torrent, Silla, Alaquàs-Aldaia, Catarroja o Beniparrell, entre altres. En els últims temps, aborda en les seues sessions reptes com el de la transformació digital de les empreses i forma part dels plans comarcals d’ocupació, tractant d’establir un gran acord entre la indústria i la formació professional.

Socials

La causa feminista

També l’Horta és capdavantera en les batalles de gènere, tant a través d’un sòlid moviment associatiu com de les iniciatives dels ajuntaments. No és casualitat que de l’Horta Sud haja nascut el moviment més fort d’abolició de la prostitució, el debat del qual ja ha arribat a l’Estat, arran de l’assassinat d’una dona en la població d’Albal. En el terreny de l’associacionisme feminista, cal destacar la població de Xirivella, que té cinc col·lectius que treballen en aquesta matèria. Aquestes associacions varen impulsar la construcció de la Casa de la Dona, guanyant les votacions en els pressupostos participatius, i han introduït la perspectiva de gènere en altres debats socials com el transport, l’urbanisme o la sanitat. També és remarcable el paper que desenvolupa Dones de Picanya, que amplia la tradicional reivindicació al món de la cultura, amb la reconeguda mostra “Art al carrer”. En l’altra banda del territori, cal destacar a la Federació de Dones i Col·lectius per la Igualtat de l’Horta Nord, que vertebra un moviment associatiu de format més xicotet i promou accions conjuntes.

La mirada internacional

L’acció social desenvolupada a l’Horta, a través del moviment associatiu, no es queda sols en el terreny local sinó que tradicionalment ha tingut un vessant internacional de gran rellevància. La comarca mai ha estat aliena als grans conflictes internacionals. A banda de nombroses organitzacions no governamentals o col·lectius socials, cal destacar dos grans moviments solidaris: la xarxa d’ajuda al Sàhara i els col·lectius que al llarg de les darreres dècades han treballat amb Ucraïna. En el primer cas, caldria destacar Sàhara Lliure de Paterna, que també lidera la federació autonòmica d’associacions de suport a la causa sahrauí, organitzadora des de fa dècades del programa “Vacances en pau”, pel qual xiquetes i xiquets passen els estius en territori valencià. I en el segon cas, Fem Futur de Torrent va treballar des dels anys 90 en programes d’acollida temporals de menors d’Ucraïna afectats per Chernòbil en famílies de l’Horta Sud, la qual cosa va generar forts vincles i adopcions i ara ha estat una xarxa de suport a les famílies refugiades arran de la guerra.

La Costera

Associacionisme a Xàtiva i la Costera

La Costera en general, i la seua capital Xàtiva en particular, sempre han estat un exemple d’associacionisme, ja que conviuen desenes d’associacions de tots els àmbits, algunes de les quals traspassen fins i tot fronteres i aglutinen a gent d’altres comarques veïnes com la Vall d’Albaida, la Canal de Navarrés o la Ribera. Ací us deixem algunes de les més conegudes i destacades.

ASPROMIVISE

És molt difícil destacar una associació en particular, però crec que el Centre Ocupacional d’Aspromivise és una d’eixes que a tot el món li ve a la ment com a exemple.

Aquesta associació sense ànim de lucre va ser fundada l’any 1966 i inscrita oficialment dos anys més tard, amb la finalitat de fomentar la qualitat de vida de les persones amb diversitat funcional a tots els nivells. Va sorgir com sorgeixen aquest tipus d’associacions, baix la inquietud d’un grup de familiars preocupats pel present i sobretot el futur vital dels seus fills i filles. Actualment compta amb 75 persones usuàries no sols de la Costera sinó també de la Vall d’Albaida, la Canal i la Ribera. Aquests presenten una gran diversitat tant a nivell cognitiu com de funcionalitat, autonomia personal i edat.

Tot i que es va fent camí, encara hui existeix un buit educatiu i social per a les persones amb aquest tipus de necessitats, i eixa és la lluita que mantenen aquestes persones, amb una Junta Directiva actualment conformada per la presidenta i per dotze vocals, amb la finalitat de portar endavant diferents propostes de millora d’aquest col·lectiu.

Al llarg de l’any celebren un munt d’activitats no sols per als seus associats, sinó també per a la resta de localitats de la província de València. Una vegada a l’any Xàtiva es converteix en la capital de l’esport solidari amb la celebració de la carrera per la diversitat, que es desenvolupa pels carrers principals de la ciutat i en la qual participen centres educatius de tota València. L’any passat fins i tot es va poder comptar amb un padrí d’excepció com és l’atleta paralímpic campió del món David Casinos.

L’esportiva és sols una de les àrees que es treballa. Junt a ella es troben altres com ara la de teràpia ocupacional, l’àrea psicològica, i l’àrea fisioterapèutica. Però això no és tot. Al centre ocupacional La Costera-Canal (Aspromivise) també es treballa. Al “Molí paperer de Xàtiva”, ubicat al propi centre, es labora diàriament en la fabricació artesana del paper (no oblidem que Xàtiva va ser el bressol del paper a Europa) i de productes derivats: targetes de boda, comunions, targetes de visita... l’elaboració és totalment manual, fulla a fulla, partint de dos tipus de materials primaris: els reciclat i les fibres.

Aquest passat any, l’associació Aspromivise va ser una de les reconegudes als premis 9 d’Octubre de Xàtiva, per part de l’Ajuntament de la ciutat, en homenatge a la seua tasca i a la lluita per millorar la vida d’aquest col·lectiu de persones.

Cultural

Amics de La Costera

Aquesta associació cultural de Xàtiva és una de les més actives de la ciutat pel que fa a l’estudi, la investigació i la publicació de materials vinculats a la ciutat i a la comarca. Sense anar més lluny, aquest any s’ha bolcat en la commemoració del mil·lenari de l’obra “El collar de la Coloma”, que Ibn Hazm de Còrdova va escriure en 1022 a Xàtiva. Durant l’any organitzen conferències, xerrades i altres activitats, i també defensen el patrimoni de la ciutat i de la resta de la Costera.

Festiva

Festes de carrer

Ací no podem escollir una en concret perquè a Xàtiva es dóna una peculiaritat: les festes de carrer continuen ben vives. És per això que a la part alta de la ciutat cada carrer compta amb una comissió de festeres i festers que treballa la celebració dels seus dies grans. Són les festes del carrer Puig, festes del carrer Sant Josep i Carners, festes del carrer Sant Gaietà, festes del carrer Sant Pasqual, festes del carrer Caputxins, festes del carrer Sant Cristòfol, festes del carrer Ardiaca i Menor Cuesta, Vernissa, carrer Blanc, dels barris de Sant Feliu, Hort de Mora... aquestes festes de carrer s’inicien en passar la Fira d’Agost i es prolonguen fins a desembre amb les seues corresponents cercaviles, processons, esmorzars, dinars, sopars, etc.

Esportives

Coordinadora de clubs

És molt complicat triar una associació esportiva a Xàtiva, perquè es traca d’una ciutat que gossa amb molt bona salut en eixe sentit, amb equips de voleibol a la categoria nacional, i també referents en altres esports com ara el handbol, el bàdminton o el bàsquet. L’Olímpic de Xàtiva ha caigut recentment a la Preferent però no fa tants anys es va enfrontar al Real Madrid en la Copa del Rei, xafant el camp sintètic de la Murta amb una grada supletòria. Hi ha tant on triar... que ens quedem amb l’associació coordinadora de clubs, que és l’encarregada d’aglutinar a tots els clubs esportius de la ciutat i de treballar per ells en matèria de subvencions, ajudes, etc.

Veïnals

Barri nord-oest

Hi ha alguns barris que compten amb associacions veïnals a Xàtiva, però destaquem aquesta perquè és la que aglutina un major nombre d’activitats durant l’any. No sols es tracta de l’associació de veïns en la zona de la ciutat on viu un major nombre de gent sinó que a més fan l’esforç d’editar mensualment la seua particular revista del barri. Durant l’any, de la mà d’altres associacions comercials, preparen activitats en jornades assenyalades com ara la festa de Halloween, la Fira, o Sant Joan. Aquest darrer any, fins i tot, han recuperat la plantà d’una foguera amb la col·laboració de la Junta Local Fallera. Altra associació molt activa en aquest sentit és la del barri del Raval.

Majors Plataforma de pensionistes

Pel que fa a l’associació destinada als majors, ens quedarem amb la Plataforma de pensionistes Xàtiva – La Costera, la qual vetlla pel present –i també pel futur- dels pensionistes de la ciutat i de la comarca. És habitual veure’ls a les manifestacions que es desenvolupen periòdicament a València i també a Madrid en defensa de les pensions, en un moment crucial com el que estem vivint estos anys en eixe sentit. També són habituals a les ràdios locals i fan pedagogia de les seues reclamacions. Com ells diuen: aquesta és una reivindicació de totes i tots, perquè els joves del hui seran els pensionistes del demà.

Socials

ACOFEM-13

Si abans parlàvem d’Aspromivise com a una de les associacions reconegudes als darrers premis 9 d’octubre de Xàtiva, és just que en aquest apartat destaquem a l’altra associació que va ser reconeguda: Acofem-13. Aquesta associació treballa amb persones amb malaltia mental crònica, amb un gran deteriorament de les seues capacitats funcionals i del seu entorn social. L’associació gestiona els espais municipals CRIS (Centre de Rehabilitació d’Inserció Social) i CEEM (Centre Residencial Comunitari destinat a persones amb malalties mentals cròniques que no requereixen hospitalització), així com també un centre de Dia ubicat a la ciutat. En aquests centres es desenvolupen programes intensius de recuperació funcional, tallers i activitats estructurades dirigides a la millora de l’autonomia i de la qualitat de vida d’aquestes persones.

La Ribera Alta

Mancomunitat de La Ribera alta

La Mancomunitat de la Ribera Alta és una entitat local que agrupa tots els municipis de la comarca de la Ribera Alta. Està formada per 35 municipis que agrupen una població de més de 220.000 habitants, distribuïts en un territori de 979,5 km². Des de la Mancomunitat es gestionen diferents serveis d’interès per als municipis que la integren, constituint un ens d’àmbit comarcal on es fa possible el debat d’aquelles qüestions que afecten els pobles de la comarca.

La Mancomunitat s’encarrega de: Promoure serveis que busquen la millora efectiva del benestar de tota la població. Promoure accions davant de les institucions i entitats públiques i privades dirigides a la millora dels serveis. Participar, organitzar i col·laborar en esdeveniments d’àmbit comarcal i en aquells que tenen com a objectiu donar a conèixer la nostra comarca. Cooperar, participar i promoure la divulgació de material d’estudi de la nostra comarca escrit en la nostra llengua. Es constitueix com l’ens comarcal millor adaptat per a promoure iniciatives i formar part de determinats programes europeus adreçats prioritàriament a la comarca de la Ribera.

Per a desenvolupar les seues activitats, la Mancomunitat rep les aportacions dels municipis que la formen i les subvencions de diferents organismes públics.

El Ple de la Mancomunitat és l’òrgan suprem de govern i administració de la Mancomunitat i està integrat pels vocals representants dels municipis membres (tots els alcaldes i un determinat nombre de regidors de cada ajuntament).

La Presidència, les Vicepresidències, la Junta de Govern i diverses comissions informatives completen l’espectre dels òrgans de govern de la Mancomunitat de la Ribera Alta.

Les mancomunitats de la Ribera Alta i de la Ribera Baixa conformen el Consorci de la Ribera, que té com a finalitats gestionar convenis de col·laboració entre les dos mancomunitats i altres organismes i gestionar les diferents àrees del Consor-

ci:

Àrea d’Energia, que promou l’estalvi energètic i l’ús d’energies renovables.

Àrea d’Educació Ambiental, que promou l’educació i la participació ciutadana en matèria mediambiental.

Àrea de Promoció Econòmica, que du a terme polítiques actives d’ocupació i inserció laboral.

Àrea de Turisme, que gestiona la planificació turística comarcal.

Els departaments de la mancomunitat son: serveis socials, promoció econòmica,

medi ambient, cultura, formació i assistència ajuntament i relacions internacionals.

Destaquem la tasca feta des del departament de serveis socials:

Serveis socials generals i d’ajuda a domicili. Els Serveis Socials Generals de la Mancomunitat de la Ribera Alta ofereixen atenció i recursos destinats a previndre la marginació i promoure la integració d’aquelles persones o famílies que per diferents motius (dificultats econòmiques, manca d’autonomia personal, problemes d’integració social, etc.) necessiten l’ajuda i la protecció social per tal de cobrir les seues necessitats bàsiques. Aquest servei també ofereix ajuda a domicili per a les persones o famílies necessitades.

Servei d’atenció a persones en situació de dependència. La Mancomunitat de la Ribera Alta gestiona els expedients corresponents a la Llei de Dependència, en concret les sol·licituds d’ajudes assistencials i econòmiques corresponents. Els tècnics del servei també s’encarreguen de l’elaboració de l’informe social, un document previ a la valoració de la situació de dependència que posteriorment efectua la Conselleria de Benestar Social, i de la proposta individual d’atenció dels dependents a qui es concedeix la prestació, que pot ser econòmica o assistencial.

Intervenció des de equip específic d’intervenció en infància i adolescència (EEIIA). És un servei especialitzat d’atenció a famílies amb menors en situació de risc: conflictes entre pares i fills, problemes de parella, separacions conflictives, dificultat a l’hora d’establir pautes educatives, patrons d’interacció violents, etc.

Són prioritaris els casos de famílies en què s’ha aplicat una mesura de protecció per als menors (acolliment residencial o amb una família), a fi d’intervenir per afavorir el seu retorn amb la família biològica. El EEIIA està format per un equip interdisciplinari que actua en els casos derivats pels Serveis Socials municipals o per la Conselleria de Justícia i Benestar Social.

Unitat de prevenció comunitària en conductes addictives (UPCCA). El seu objectiu és la prevenció de les drogodependències i la promoció d’una cultura saludable en tots els àmbits.

Àmbit escolar. Implicar professors, alumnes i pares en els diferents programes de prevenció escolar.

Àmbit familiar. Assessorar i facilitar als pares els recursos bàsics per a fomentar l’educació i la comunicació operativa en la llar.

Culturals

Grup de Balls populars, Les Folies de Carcaixent

Grup de Balls populars, Les Folies de Carcaixent son un grup de balls populars i escolaritzats de Carcaixent. Un grup que arreplega la tradició folklòrica local principalment, com també la de poblacions veïnes molt relacionades amb Carcaixent, tant de la mateixa comarca de la Ribera Alta, com d’altres de tot el territori valencià, i amb una tasca gens menyspreable a la ciutat de València

Les Folies prèviament a la seua formació i en la persona dels seus fundadors

Francesc Xavier Rausell, Francesc Xavier Gregori i Susana Vallés, realitzen un treball de camp per tal de restaurar i recuperar les tradicionals danses del carrer de Santa Anna a la veïna població de Simat de la Valldigna. A conseqüència d’aquest exercici d’investigació de la cultura tradicional, decideixen formar una agrupació a la ciutat de Carcaixent d’on son originaris els dos últims.

Les Folies comença la seua tasca l’any 1998 amb la recuperació e instauració de les danses del carrer Sant Roc de Carcaixent dins de les festes Patronals, al mateix temps i de la mà d’antigues balladores com Matilde Cuello, Maria ‘la Barraleta’ o les germanes ‘Mantellines’, es recuperà bona part del repertori folklòric carcaixentí, d’entre els que en trobem les Seguidilles, el Bolero Pla, el Ball “per la de l’u”, el Bolero Llís i el Ball de les Llauradores o danses d’escola, junt a la Jota de Nadal, la Malaguenya i la Masurca “de les mantellines” de caire popular, i que el 3 de desembre de 2005 es presentaven a l’Auditori local de l’Antic Convent de Corpus Christi.

També a Carcaixent s’ha treballat en la recuperació de les danses de la Processó de la Mare de Déu d’Aigües Vives, fent un minuciós estudi del seguici antic i mantenint viu cada any al carrer la Dansa dels pastorets i pastoretes, la Dansa de serrans, la Dansa de les xiques peregrines o el Misteri de Santa Bàrbara, així com diverses celebracions al voltant d’aquestes festes

Seguint les petjades dels diversos mestres de balls més reconeguts en el món del ball, com dels seus i les seues deixebles, han recuperat bona part del patrimoni folklòric que arriben a poblacions de tota la Ribera Alta i Ribera Baixa, la Safor, o la Costera, mestres com José Pla Penalva o José España Sifre

Amb una acurada atenció a la indumentària tradicional valenciana, especialment lligada a la costum decimonònica de finals del segle XIX, han realitzat actuacions en tota la geografia valenciana així com a diferents comunitats de l’estat espanyol. El seu treball d’investigació s’ha centrat també en el muntatge d’exposicions monogràfiques de indumentària antiga, joieria tradicional i de la producció de la seda. Les seues mostres son fresques, divertides y amb força, representant un ampli i variat conjunt de peces que tenen en les escoles de balls populars de principis del segle XIX, de la nostra comarca, el seu origen.

Festives

Associació cultural Falla Plaça Major de Carcaixent

Naix l’any 1972 a la ciutat de Carcaixent per contribuir i fer més gran si cap la festa de les falles a la seua ciutat. La seua història sempre ha estat lligada al món de la cultura i tradicions valencianes.

Han participat a les edicions de la Fira Modernista que es celebra a la localitat amb exposicions monogràfiques al seu casal, també han col·laborat en la recuperació de tradicions carcaixentines com la Festa dels Folls, el dia 28 de desembre, que promou el Grup de Balls Populars de les Folies. A l’elaboració del seus llibrets de falla arrepleguen estudis de la història de la ciutat de Carcaixent amb el conreu de la taronja i l’esplendor del cultiu de la seda, d’entre altres. La comissió ha estat guardonada en nombroses ocasions com ha guanyadora del concurs anual de presentacions falleres, on es representen obres inèdites i adaptades de teatre pels membres de la comissió, tant a nivell infantil com adult. La creació de escenografies fabuloses i adaptació de cançons al món de la falla. Pero a mes a mes es lluita en totes les vessants participatives de la festa i dels concursos que es promouen pe intentar aconseguir el màxim guardo.

El treball d’aquesta falla va entre d’altres encarat a la transmissió als més menuts dels valors, tradicions i cultura de la festa de les falles, posant sempre en valor la nostra festa com ha senya d’identitat del nostre poble i de la nostra cultura. La falla esta agermanada amb la comissió de la falla de Na Jordana de Valencià i tots els anys fan una jornada de convivència.

Veïnals

Associació de Veïns Santa Bàrbara de Carcaixent

Son una de les associacions de veïns més antigues i amb més tradició de la nostra ciutat que té la voluntat de representar a tots els veïns i veïnes del barri de Santa Bàrbara.

L’objectiu de l’associació és la defensa dels interessos generals dels veïns i veïnes del nostre barri com a destinataris finals de l’activitat urbanística, cultural, esportiva, d’habitatge, social, de consum, de participació en els assumptes d’interès general de la ciutat, etc; i fomentar els espais de participació més adients així com ser nexe d’unió i comunicació entre els veïns del barri i les institucions públiques especialment amb l’Ajuntament de Carcaixent.

Porten a terme molts programes socials i educatius, ajudant als més necessitats en allò que no està al seu abast, acompanyament, classes de repàs, accés a les noves tecnologies, etc.

Esportives

UD Alzira

La UD Alzira és un dels clubs més important de la RIBERA ALTA per nombre de socis i abonats i quantitat d’equips (31). El conjunt blaugrana té el seu primer precedent en l’Alcira Football Club fundat al 1922 i que malauradament va desaparèixer en 1926. Com quasi tots els equips de l’època, vestia camiseta blanca i pantaló i calces negres.

El 19 de juliol de 1931 es fundà l’Agrupació Esportiva Alzira, coneguda popularment com l’AD, que ja pren els colors blaugranes. En 1932 ja va ser campió de Copa i per l’alt nombre de victòries va ser conegut com Els Tigres del Xúquer. El club aposta tant pèl futbol base com per l’emergent futbol femení, amb equips en tots dos sentits.

Tradicionals

Nova muixeranga de Algemesí

La Nova Muixeranga d’Algemesí és una associació cultural hereva de la tradició muixeranguera d’Algemesí, que té com a finalitat la construcció de torres humanes. La Nova naix l’any 1997 amb els objectius de transformar la manera d’entendre la muixeranga i que, en aquell moment, es van plasmar amb la plena incorporació de la dona en aquesta dansa.

Però a part d’aquest fet imprescindible i irrenunciable, des de la Nova Muixeranga d’Algemesí entenen aquesta tradició com una cosa més que fer volantins o cabrioles. Volen prendre consciència de per què les fan, i saber que, darrere de cada mà o damunt de cada peu al muscle, hi ha alguna cosa més que carn i ossos. Les muixerangues tanquen valors com la coneixença del comportament i estils de vida d’un poble. Comprendre perquè una societat té entre els seus costums posar els peus damunt els muscles d’una companya, ens ha d’ajudar, entre altres coses, a conèixer-nos i a valorar-nos. Fan muixerangues amb la ferma voluntat de fer i resistir com a poble. Com a poble obert, progressista i igualitari.

La Nova Muixeranga d’Algemesí ha esdevingut una eina útil per bastir una obra comuna. Que és en ella mateixa una metàfora: la de fer pinya tots plegats per un objectiu comú, com a colla, com a societat o com a poble, la d’entendre que el futur cal construir-lo totes i tots plegats, sense cap discriminació per raons de sexe, de procedència, ni condició social. Ho han demostrat fent de la Nova un espai d’inclusió i acollida per a qualsevol persona que vulgui fer pinya amb ells, col·laborant amb Algemesí Solidari o Refugia’l i realitzant tallers a la presó de Picassent.

Majors

Associació Jubilats Ternils de Carcaixent

L’associació té la seua seu al centre integral de persones Majors de la ciutat de Carcaixent. Aquest centre per a persones majors de la tercera edat naix per afavorir la integració i la participació d’aquest col·lectiu de persones en la vida social. Aquesta associació està dedicada principalment a l’oci, a la formació de jubilats i pensionistes.

Programes dirigits a persones majors:

1. Activitats físiques: Gimnàstica de manteniment. Gimnàstica de rehabilitació, tai txi, grup de relaxació, grup de passeig, petanca, canut, aeròbic adaptat per persones majors... etc.

2. Activitats d’estimulació mental i cultural: Taller per a l’estimulació de la memòria, Taller de comunicació i habilitats socials, Taller de làmpares Tiffany, Taller faller, Grup de teatre, Balls de saló, Jocs de taula, Cursos d’informàtica, Conferències, Taller d’escriptura i de premsa, Excursions i eixides culturals.

3. Atenció física, psíquica i social personalitzada: Consulta psicològica, Atenció psicològica individualitzada, Consulta de fisioteràpia, Rehabilitació, Massatge terapèutic, Podologia, Informació i orientació social.

4. Atenció de la imatge personal: Perruqueria, manicura, tractaments facials, depilació facial i corporal...etc.

Socials

Per Ells, amics dels discapacitat de Turís

Per Ells, amics dels discapacitat de Turís, és una associació sense ànim de lucre que treballa principalment per la integració de les persones amb diversitat funcional en totes les facetes de la vida. El seu treball va enfocat a assolir la defensa de les persones amb discapacitat psíquica en el marc legal, així com una vida justa i digna dins de les seues possibilitats.

Pretenen, a través de tots els mitjans que són al seu abast, sensibilitzar a la comunitat de la dignificació de les persones amb diversitat funcional, aconseguir una adequació de l’entorn a les limitacions que, alienes a la seua voluntat, no poden permetre que les facen víctimes de la marginació a la qual generalment s’hi veuen abocats.

Son conscients que hi ha diversos organismes que cobreixen, en la mesura de les seues possibilitats, aspectes d’ajuda al minusvàlid però, per desgràcia, són insuficients, ja que per circumstàncies d’espai i temps els esforços que s’hi realitzen són pocs per poder oferir una solució digna als problemes, atenent primordialment l’aspecte sensorial del problema sense acarar directament altres aspectes importants del minusvàlid. Per a ells és necessària la col·laboració de les associacions no governamentals. D’aquesta manera es poden atendre tots els aspectes problemàtics tot buscant solucions més justes i humanes alhora que s’hi donaria forma a una acció social integral.

Per poder aconseguir tot el que han descrit, cal la col·laboració i l’esforç de tots els ciutadans per aconseguir que les persones amb minusvalidesa visquen en igualtat de condicions.

Camp de Morvedre

Federació Junta Fallera de Sagunt

Des de 1971 quan la festa s’articula d’una manera més ordenada amb un reglament faller i amb una entitat com la Junta Fallera de Sagunt, que coordina totes les activitats i accions de les falles. Va ser el 2 de juny de 1971 , “aquell dia en l’Excm. Ajuntament de Sagunt es va celebrar una reunió, la presidia el llavors regidor de festes i relacions públiques Sr. Luis Cuadau Marco, en la mateixa es trobaven presents els representants de les falles: Palmereta, Luis Cendoya, Victoria, Santa Ana i els Màrtirs, hi havia excusat la seua absència la Marina. En l’esmentada reunió es debatia la conveniència de crear una associació entre totes les falles existents en els dos nuclis, fins a aquell moment cada entitat funcionava independent”.

És per això que des del Consistori saguntí, ja en el tardo-franquisme arribant a la seua fi, sent Alcalde Sr. Vicente Masip s’intentava articular un organisme, festiu, que aglutinés a tota la ciutat i servirà de nexe d’unió entre els nuclis de població. En eixe moment Luis Cuadau era el regidor encarregat de les festes del Port mentre que les de Sagunt eren responsabilitat del seu company de corporació, Ricardo Almenar Soriano. L’acord va ser que si s’arribava a un consens de la creació de la Junta Local Fallera de Sagunt seria Luis Cuadau el seu primer president i la competència dins de l’ajuntament passaria a les seues mans sense diferenciar nuclis de població coordinant totes les activitats i accions de les falles.

La junta fallera va començar el seu camí en l’exercici 1971 amb un cens faller rondava els 600 inscrits. Les falles participants eren El Ravalet, La Victòria i la Marina i les infantils del Ravalet, Palmereta, Victòria, Màrtirs i Remei.

En 1972 la Junta Fallera va organitzar diversos actes: l’entrega de premis i les visites de cortesia per les comissions falleres que en 1973 eren nou i set infantils. Entre les novetats aportades per la pròpia junta, em de destacar l’acte de la Crida realitzada per primera vegada en 1974 a càrrec del primer tinent d’alcalde, Rafael Escrig. El nomenament de la fallera major i la infantil, han aconseguit, amb el pas del temps, carta de naturalesa a la setmana fallera de Sagunt i el Camp de Morvedre (hi ha que destacar que la junta fallera de Sagunt és l’única de caràcter comarcal en tot el territori valencià). Les primeres falleres majors de Junta Local

Fallera de Sagunt van ser, com a Fallera Major Infantil Maria Ángeles Cuadau Asensi (filla del regidor Luis Cuadau) i com a Fallera Major Nora Asensi Alandi. En l’exercici 1974-1975 la presidència passa a Juan Antonio Llorens i s’introdueixen molts canvis. Amb un cens de 1000 fallers i onze falles (set infantils) és crea l’emblema de la Junta. Al ja apretat programa es va incorporar la presentació de les falleres majors al parc Victòria de Port de Sagunt, i la cavalcada fallera a la ciutat.

El següent exercici també va ser de canvi, és van aportar novetats com la “nit d’albaes” en ambdós nuclis de població, les competicions esportives, l’exposició del “ninot indultat”, la mascletà municipal i l’ofrena de flors. Es van suprimir els nomenaments de “Dama del foc”, de la “Poesia” i de la “Flor”. Amb un cens de 1200 fallers és creen els estendards fallers i s’imposa la vestimenta fallera.

En 1977, continuant amb la història, l’Ajuntament cedeix a la Junta Fallera de Sagunt uns locals a la plaça de la Trinitat, que abans havien sigut de la desapareguda emissora del Moviment, “La Voz de Sagunto”, per a la seua social. D’ací es va passar a la Casa de Cultura “Capellà Pallarés”, propietat de la Caixa d’Estalvis i Socors de Sagunt, posteriorment va ocupar una planta de l’edifici que albergava la Fundació Municipal de Cultura a la pujà del Castell i finalment aconsegueix la seua seu definitiva al barri de Baladre.

És en eixe moment quan la junta fa desaparèixer de la seua denominació de local ja que formen part d’ella diferents municipis com son el cas de Gilet, Puçol i Faura , i on la tradició fallera està present inclús abans que en la capital de la comarca del Camp de Morvedre.

Culturals

El Centre d’Estudis del Camp de Morvedre

El Centre d’Estudis del Camp de Morvedre és una associació cultural creada en 1989. Inicia la seua activitat amb la publicació de la revista Braçal com una manera de donar difusió i cabuda a aquells estudis i investigacions que temàticament tenen a veure amb la dimensió social, cultural, política, econòmica i històrica de la comarca, incorporant els treballs d’estudiosos/es de diverses procedències i disciplines, i independentment de l´origen d´aquests però des del rigor i metodologia científics.

Des dels inicis el Centre d’Estudis del Camp de Morvedre ha desenvolupat una intensa tasca social i cultural amb l’organització a totes les poblacions de la comarca de col·loquis, edicions especials, congressos, jornades, conferències, premis d’assaig, o col·laborant i donant suport a la iniciativa d’altres institucions i associacions en el territori.

Festives

Confraria Puríssima Sang de Jesucrist

Des de finals del segle XV fins als nostres dies, la Confraria de la Puríssima Sang del Nostre Senyor Jesucrist, commemora la passió i mort de Jesucrist, sent una de les més antigues de la Comunitat Valenciana i de la resta d’Espanya. Ferran el Catòlic durant el seu regnat, i concretament en 1492 va concedir franquícies perquè repoblaren la Jueria de Morvedre, en haver sigut abandonada pels hebreus. La Confraria en els nostres dies està formada, aproximadament per 1700 confrares, i dins del seu organigrama, està composta per confrares, majorals i clavaris. Regeix la seua destinació a part de la Junta General, la Junta Directiva, composta per President, Vice-President, Depositari, Secretari, Vice-Secretari i cinc vocals

Veïnals

Associació Veïnal la Forja

Des dels seus plantejaments i propostes que poden o no ser compartits però que tracten de fer del seu municipi un espai de convivència millor, han defensat múltiples aspectes no sols amb la identificació de problemes que envolten el nostre entorn sinó en la majoria d’ocasions amb l’anàlisi i proposta de solució a aquests. Així, per exemple, aquesta associació ha treballat i treballa en la millora dels espais verds de la ciutat, en aspectes com la millora de la mobilitat urbana, en la defensa de sectors productius on per exemple cal recordar la importància que té per a això l’eix cantàbric-mediterrani, en la millora de la neteja dels nostres carrers i barris incloent en això la problemàtica dels asbestos a la nostra ciutat, en el manteniment dels nostres carrers, places i vials de comunicació, en la solució de problemes llargament enquistats del nostre municipi.

Esportives

Club Handbol Morvedre

Club Handbol Morvedre és molt més que un equip de jugadores. Entenem l’esport com una forma de vida i una comunitat formativa, on desenvolupar no sols les habilitats físiques, tècniques i tàctiques, si no també les habilitats relacionades amb el grup i les responsabilitats socials.

El nostre Club, hereu dels històrics i guardonats Handbol Sagunt, Astroc Sagunt, Handbol Parc Sagunt i últimament CM Mar Sagunt, i a través de diferents fases, ha format part de la vida de l’handbol femení a diferents escales, no sols a nivell local, sinó també a nivell autonòmic i nacional.

El camí de l’handbol femení al Camp de Morvedre no ha sigut fàcil. S’ha vingut aplicant una filosofia de resistència, estratègia i eficiència per a aconseguir les màximes cotes esportives, personals i socials, demostrant una gran determinació i convicció en el projecte.

Majors

UDP Sagunto

Desenvolupem programes d’envelliment actiu, atenció social i de sensibilització per i per a les persones majors. A més representem al col·lectiu de persones majors defensant els seus interessos davant les institucions públiques.

Així com activitats de prevenció i sensibilització sobre els maltractaments a persones majors, Investigació sobre la Cura Equilibrada, campanyes i activitats enfront del Edadismo o el Baròmetre amb les enquestes realitzades a majors de 65 anys, són alguns dels nostres projectes de sensibilització.

UDP exerceix la representació del col·lectiu de persones majors, defensant els seus interessos davant les institucions públiques i col·laborant amb aquestes en l’elaboració i posada en marxa de polítiques beneficioses per al col·lectiu.

Socials

Centre d’Acolliment La Casa Nova

Centre d’Acolliment La Casa Nova, que és un centre de residència temporal per a homes procedents de països d’Àfrica Negra (Mali, el Senegal, Gàmbia, Guinea, Mauritània, Ghana, Níger, Burkina Faso, Costa d’Ivori,…). Té capacitat per a allotjar a 80 persones i està situat a Sagunt, en el Camí de Sagunt a les Valls. L’associació ho gestiona encarregant-se de la seua organització, la convivència, manutenció dels residents i manteniment de l’alberg.

A més, l’Associació La Casa Nova, organitza tallers, xarrades en col·legis i instituts, activitats com el Festival Solidari o la Carrera Solidària Amb Una altra Mirada i acompanya a la comunitat d’africans de Sagunt.

Col·laboradors Comercials

TU CENTRO DE IMPRESIÓN

DPRINT DÉNIA

(+34) 865 515 598

C/Camí del Llavador 13 (Esq. Avda. Miguel Hernández)

03700 DÉNIA (Alicante)

Glorieta del País Valencià, 2 03700 DÉNIA - Alicante

T. 966 43 52 84

grupoadvisora.com

Ramon y Cajal, 10 03700 DÉNIA (Alicante)

T. 96 578 03 19

www.fuegodifusion.es

Partida Madrigueres Sud, 64-B 03700, Dénia Alicante, España

T. 966423330 – 966423329 info@fuegodifusion.es

TOLDOS, PÉRGOLAS, PERSIANAS ESTORES DE INTERIOR Y MOBILIARIO DE EXTERIOR

www.lefeyma.com

T. 965 786 246

Ronda Muralles, 15

DÉNIA (Alicante)

TU SUPERMERCADO GOURMET Y BODEGA DE GUARDIA EN LAS ROTAS

COL·LABORADOR

669 295 709

COL·LABORADOR

Carrer de Loreto, 16

03700 Dénia - Alicante

M. 695 51 50 06

Av. del Marquesat, 17, Bajo

B 03700 DÉNIA - Alicante

T. 659 59 09 08

SEGURIDAD SERVICIOS Y

SEGURIDAD & SERVICIOS

653 882 587

DÉNIA 03700 (Alicante)

jusanseguridadyservicios@gmail.com

Carrer del Marqués de Campo, 27, 3ºA 03700 DÉNIA, Alicante

T. 965 78 09 55

www.doctorballester.es

ELS COETS A LA SANG

GRÀCIES

COL·LABORADOR