Passat i present de les dones a les falles de Xàtiva

Falla infantil del carrer José Espejo, de l’any 1933. Els xiquets i xiquetes van formar una comissió fallera on la Bellesa Fallera va ser la xiqueta Amelia Olivares, que a la imatge la veiem davant de la falla (a l’esquerra), junt la seua cort d’honor.

Allò que tampoc ens indica la premsa d’aquells anys és com era elegida la cort d’honor. Si era la Bellesa Fallera qui elegia a les falleres que anaven acompanyar-la o si era la comissió, o en el cas de la plaça de Méndez Núñez, la Juventud Femenina Fallera, o si les xiques que no resultaven guanyadores eren les que formaven la cort d’honor.

Aquell mateix any de 1933 es plantaren dues falles infantils, les quals no varen tindre tant de protagonisme a la premsa com les altres dues falles grans per haver-se constituït poc dies abans dels dies de falles. Però ens crida l’atenció una ressenya publicada en El Progreso, de 18 de març de 1933, que feia referència a la comissió creada al carrer José Espejo (actual Corretgeria), en ella llegim:

«Un grupo de niños y niñas inteligentes de esta calle y adyacentes, queriendo dar ejemplo a los mayores, se organizan rápidamente y deciden confeccionar, con la ayuda de sus padres y vecinos una falla cuyo título responde a la premura de tiempo, que consiguen tras bastantes esfuerzos.» 6

Però allò que ens crida l’atenció són les primeres paraules, «un grupo de niños i niñas». En aquesta mateixa ressenya apareix la composició de la junta formada sols per xiquets sense aparèixer cap xiqueta. Els càrrecs que aquestes ocupen són el de Bellesa Fallera, que va ser la xiqueta Amelia Alfonso Olivares i el de da

mes d’honor, sent cinc les xiquetes que composaven aquesta cort.

Com veiem, des dels primers anys de les falles de Xàtiva, els càrrecs d’organització de la comissió estaven reservats per als hòmens, ocupant les dones els llocs de representació.

Cremades les falles de 1933, a Xàtiva comença a consolidar-se aquesta festa i així apareixeran noves comissions. A la ressenya apareguda al periòdic El Progreso del 8 d’abril de 1933, la qual feia referència a la creació d’una nova comissió, en aquest cas a la plaça d’Enríquez, després de donar-nos la relació dels membres que formaven la junta ens explica com van elegir la Bellesa Fallera:

«El miércoles de la anterior semana, por la noche y ante numerosa concurencia

femenina de la Comisión de la Falla de la plaza de Enriquez, de esta ciudad, tuvo lugar por medio de votación popular entre el bello sexo de aquella barriada la eleción de Belleza Fallera y Corte de Honor. Hecho el escrutinio de las papeletas votadas resultó elegida por mayoria para Belleza la simpatica señorita: Victoria Medina Martínez, hija del alcalde de la ciudad, y para Corte de Honor las tambien encantadoras señoritas: María Jornet, Maria Garcia, Lolita Pérez, Maria Colomer, Encarna García y Rosita Mulet. Todas Ellas están recibiendo infinidad de felicitaciones por lo acertado de la elección. Nuestra más sincera enhorabuena.» 7

També la comissió de la plaça Blasco Ibáñez va fer votacions per a elegir la seua Bellesa. Al periòdic El Demócrata llegim:

«El lunes, dia 10 del actual, reunieronse en el Salón-Exposición del Garage Villena, las pollitas, guapas chicas todas ellas, en número considerable para elegir su Belleza Fallera y Corte de honor. Prévias las formalidades de estos casos y con arreglo a los cánones de la más pura democracia, procediose a la votación con toda seriedad y demostrando el “cuerpo electoral” ser unas perfectas ciudadanas libres y conscientes de su flamante derecho. Berificado el escrutinio con todas las de la ley resultó elegida Belleza la encantadora señorita: Pepita Graner Morrió.» 8

La ressenya continua donant el nom dels membres que varen formar la cort d’honor. Una cosa que crida l’atenció és el llenguatge utilitzat tant a la ressenya que fa referència a l’elecció de Bellesa Fallera de la plaça d’Enriquez com a la de la plaça Blasco Ibáñez. On trobem expressions com “bello sexo” o “las pollitas”, llenguatge, que hui en dia seria impensable en una crònica fallera de qualsevol publicació.

És interessant comentar la comissió creada a la plaça de l’Ajuntament (actual Sant Agustí). Al periòdic El Agrario del 15 d’abril de 1933, on dóna relació dels membres que conformaven la junta d’aquesta nova comissió i que serien els encarregats de plantar la falla l’any següent. Però, l’interessant, és que paral·lelament, es crea una junta femenina, amb presidenta, secretària, vocals, etc. Llegim al periòdic:

«Ha quedado constituïda la comisión femenina de la plaza del Ayuntamiento y calles adyacentes de esta ciudad, que la integran las señoritas siguientes: Presidenta, Rosita Baldoví Morales; Vice. Esperanza Urzola Marín; Secretaria, Rafaelita Torró; Vice, Nieves Martínez; Vocales, Ascensión Bolsico, Concha Gil, Anita Sánchez, Maria Sanmartín, Carmen Martínez, Teresa Morales, Teresín Climent, Josefina Benet y Amparo Miralles. Seguidamente se precedió, una vez constituïda dicha Junta, a la votación de la Fallera Mayor y corte de honor, resultando del escrutinio practicado elegida por mayoria de votos Lolita Sanz Quilis.» 9

Com veiem, l’única finalitat d’aquesta junta era la d’elegir a la Fallera Major i no la de participar en la gestió de la comissió. Allò que ja no sabem, si una vegada elegida a la Fallera Major, aquesta junta va continuar tenint alguna activitat.

Trobem a la premsa local més ressenyes referent a l’elecció de Falleres Majors, però

totes eren elegides per mitjà de votacions, possiblement, la festa que al voltant d’aquestes eleccions es realitzaven serien més espectaculars i concorregudes unes més que altres segons l’economia de la comissió i de la quantitat de candidates.

Dins del paper de la dona com a Fallera Major no hem d’oblidar el de Fallera Major de Xàtiva. Aquesta distinció també era triada per una votació. Com exemple comentarem el de 1934. El President de la comissió de festejos de l’ajuntament D. Siro Díez va convocar a totes les falleres majors de les comissions i a les corts d’honor corresponents. Elles varen ser les encarregades, mitjançant votació, d’elegir a la dona que les representaria a les falles de 1934. Després de l’escrutini la més votada va ser la senyoreta Lolita Sanz Quilis 10 .

Als altres dos anys que durant la ii república es varen muntar falles, la premsa no ens dóna molta informació de com eren elegides les Belleses Falleres. S’ha de suposar que tot continuaria igual i que l’elecció continuaria efectuant-se per votació.

Veiem com en aquests primers anys de falles, el paper de la dona era sols el de Bellesa Fallera o el de formar part de la cort d’honor, i no tenia altre paper dins de les falles de Xàtiva i així va ser durant molts anys. Cal preguntar-se quin era el paper de la dona casada, de la qual, el seu marit formava part de la comissió. No hi ha res escrit a tal resFallera Major de Xàtiva de 1934 Lola Sanz Quilis.

pecte i hem tingut que recorre a la memòria històrica per a saber alguna cosa. Hem preguntat algunes persones, que familiars seus, varen formar part de les falles no dels anys trenta però si de la dècada dels quaranta on el funcionament era pràcticament el mateix, i al respecte, ens diuen que les dones casades, la que volia, podia assistir als dinars i sopars que es realitzaven els dies de falles acompanyant al seu marit i que aquestes celebracions eren molts senzilles i que en moltes ocasions cadascú es portava l’entrepà de casa, fins i tot, moltes d’aquestes do

nes eren les que preparaven els menjars o preparaven les xocolatades que se solien consumir en berenars o despertades.

Després de la Guerra Civil, el paper de la dona no canviarà molt al que desenvolupava a les falles de la ii República. Allò que si canvià és la manera de ser elegida Fallera Major. A alguns articles de llibres de falles, on s’arrepleguen els testimonis de falleres, ens expliquen la forma en què varen ser seleccionades. Nieves Agustí, fallera Major de la plaça d’Enríquez en 1944 11 ens conta que un bon dia va rebre la visita en sa casa de tres membres de la comissió i varen plantejar als seus pares que ella fóra Fallera Major.

Altres eren elegides per les condicions de son pare. Podem per exemple el cas de la Fallera Major de la Plaça de Sant Pere de 1945, Mª Concepción Sánchez Serrano 12 ,

el pare de la qual era comandat del Regiment d’Infanteria núm. 49 i estava destinat a Xàtiva. Aquests serien els mètodes més freqüents i utilitzats fins pràcticament els nostres dies, per a elegir la representant femenina de les comissions.

Respecte als anys quaranta, a algun cens que es pot localitzar a l’Arxiu Municipal i als llibrets que es conserven, ens dóna alguna idea de com estava composta la comissió. Al llibret explicatiu de la plaça d’Enríquez de 1943 13 , a una de les seues pàgines, apareix la relació de tots els membres que conformaven la comissió i els càrrecs que ostentaven, en aquesta relació apareix el nom de la Fallera Major de la comissió, Amparito Martínez, i dos dames d’honor Amalia Reig i Josefina Garcia i no hi apareix cap nom de dona més. Possiblement aquest seria l’única manera en què les

Falleres de la Falla de la plaça del Cid. Hi ha vàries Falleres Majors: 1946 Pepita Sanchis i Micó, 1947 Nieves Sarrion i Cano, 1948 Reme Ballester i Bellver, 1951 Nieves Esplugues i Pastor.

Fallera Major de la plaça d’Enriquez de 1944 Nieves Agustí Tomàs.

dones aparegueren dins de la relació de membres de les comissions falleres. Un altre exemple ens el dóna el llibre de 1946 de la comissió del Cid 14 . En aquest també són la Fallera Major, Pepita Sanchis Micó i les dos dames de la cort d’honor, Carmen Bru Torregrosa i Rosita Soro Sanz, les úniques dones que apareixen, encara que a diferència de l’exemple anterior en aquest no estan dins de la relació dels membres de la junta de la comissió ja que aquesta relació no hi apareix al llibre.

Si comparem aquesta dècada dels quaranta amb l’etapa de la ii República, veiem que han disminuït el nombre de dames d’honor. Ací només hem donat dos exemples en què apareixen dos dames però també podem comprovar-ho en altres llibrets que no apareix cap de dama com ja s’ha anomenat més amunt a la plaça de Sant Pere. No sabem en quin any s’ampliaria el nombre de dames d’honor. A un cens de 1954 de la falla infantil plantada a la plaça d’Enríquez 15 ja apareixen quatre dames. Aquestes i la fallera Major apareixen al cens en companyia dels membres que formaven la comissió. Aquest nombre de dames el veiem que es repeteix en altres composicions de comissions. El 1958, al llibret explicatiu de la falla de la plaça del Cabdill ens apareix una nova figura, la de Fallera d’honor. En aquest cas, també la relació de dones apareix inclosa en la de la resta dels membres de la junta.

En els anys seixanta ja comencen aparèixer més càrrecs femenins. Així trobarem la reina del foc que seria un precedent de la Fallera del Foc de hui en dia. També el càrrec de musa de la bellesa i la musa de la flor. En altres ocasions trobem la reina del casal o la reina de la simpatia. Dins de la cort d’honor s’inclouen a totes les dones i xiquetes que formen part de la comissió. Podem dir que, després d’un llarg i lent recorregut, la dona a la dècada dels seixanta ja figura com a membre de la comissió encara que no assumeix cap càrrec d’importància però la falla ha deixat de ser només per als hòmens. Però la majoria de les dones casades, per no dir totes, restaran encara en casa. Recordem que l’actual Sopar de germanor avanç era denominat Sopar de la dona del faller, en homenatge a la dona que restava en casa mentre el marit anava a la junta de la falla. Açò, poc a poc i amb un canvi de mentalitat, va anar afortunadament desapareixent.

Els estatuts de la Junta Local Fallera de 1993portaven inclosos un reglament faller publicat per la Junta Central Fallera i publicat en el BOP el 21 d’agost de 1991. Al capítol cinquè, article 66, que tracta sobre la Fallera Major, ens diu:

componentes femeninas de la Comisión que lo deseen, quedando prohibido las designaciones de reinas, Musas, etc., sea cual fuere su título y siendo penalizada la comisión que infrinja esta prohibición.» 16 El 1993, quant a Xàtiva, estaven aquest estatuts actius però ja feia prou anys que s’havien eliminat totes eixes designacions de reines i muses, i queda sols la figura de la Fallera Major i la Fallera del Foc. Però, possiblement, en moltes localitats de tradició fallera, encara usaven aquestes denominacions. La secció femenina, presidentes i dones a la Junta Local Fallera No podem concretar exactament quant la dona va començar a ser censada per a què els seus anys de dedicació a la festa fallera poguera constatar-se. Allò que si tots recordem són els censos de totes «La designación de la Fallera Mayor de una falla será de competencia y único derecho de la respetiva Comisión. La Corte de Honor de la Fallera Mayor quedarà constituída por las Grup de falleres de la comissió Portal de Valencia de 1964. les comissions que durant uns anys es diferenciaven en dos. A un figuraven tots els hòmens i xiquets, i en uns altres, les fulles dels quals eren d’una tonalitat rosa, apareixien els noms de totes les dones i xiquetes. Fins i tot existia el càrrec de president de la secció femenina, que era desenvolupat, com no, per un home. Anys més tard va deixar de ser president per a ser delegat. Aquest càrrec, al llarg dels anys noranta, va anar desapareixent a poc a poc de les comissions falleres de la nostra ciutat. Durant algun temps va ser desenvolupat per una dona quan aquestes ja estaven totalment integrades dins de les comissions i desenvolupaven tasques igual que els homes. Segons els estatuts esmentats de la Junta Local Fallera de 1993, el delegat de la Secció Femenina no apareix com un càrrec reglamentat. Si que dóna la possibilitat de nombrar set delegats i dóna també la possibilitat que cada comissió, de forma

Fotografia recent que recull a les huit dones que han sigut o són presidentes de les seues comissions falleres: Luisa, Begonya, Ascen, Estrella, M. José, Èrika, Maruja i Yolanda.

interna, creen els càrrecs i subcomissions que creguen necessaris.

A poc a poc, les dones varen anar assumint càrrecs dins de les diferent juntes de les comissions de la ciutat. Possiblement, el primer càrrec que varen assumir va ser el ja esmentat de Delegada de la secció femenina, i més tard assumirien altre càrrecs com el de Delegada infantil, que ha estat i està molt vinculat a les dones, o el de Secretària fins arribar al de presidenta de la comissió. La dona que va assumir aquesta responsabilitat, en una comissió fallera de Xàtiva, va ser Ascen Torresano i Reguillo 17 , qui va ocupar aquest càrrec durant els exercicis 2000/01 i 2001/02 a la comissió de Sant Jaume. Actualment, són tres les comissions dirigides per una dona, la falla de Ferroviària amb Mª Dolores Ortolà i Morant 18 , que amb aquest exercici, són nou els que porta al cap d’aquesta comissió. Per altra part, Yolanda Pérez i Ferri 19 , en aquest exercici, és el quint que porta dirigint la comissió de Joan Ramon Jiménez, i Maria Luisa Sanz Garcia, qui per segon any consecutiu la presidència de la falla de Verge del Carme.

Altres presidentes han sigut Estrella Agustí i Giménez 20 , que a l’exercici 2003-04, va dirigir la comissió de Verge del Carme; Mª Jose Ferri Navarro 21 , que va estar al cap de la comissió Cid-Trinitat a l’exercici 2010/11, Erica Pastor i Guerola 22 , que a l’exercici 2011/12 va estar al cap de la comissió d’Espanyoleto i, per últim, Begonya Martínez i Casanova 23 , que durant els exercicis 2012/13 i 2013/14 va dirigir a la comissió de República Argentina.

Un altre fet important va ser la inclusió de la dona en la Junta Local Fallera, i va ser durant la presidència de Joaquim Sánchez i Pérez, quan la dona va poder accedir a aquest òrgan de responsabilitat 24 . Foren Empar Blanco i Climent com a vicepresidenta quarta i Mª Carmen Perucho Roger, María Borrás Sala i Mª Carmen Peláez Palazón com a vocals.

Les artistes falleres

Fora del món de les comissions o de la Junta Local Fallera, està el món dels artistes fallers que també ha sigut un sector tradicionalment d’hòmens. Conclourem aquest article parlant un poc de com les dones també han anat, a poc a poc, incorporant-se aquets sector de la creació de falles.

Vull a començar aquest apartat fent un reconeixement a totes les dones anònimes que durant molts anys es dedicaren a confeccionar la roba que anaven a vestir els ninots de les falles. Bé acoblant roba vella o bé realitzant peces noves.

Possiblement, la primera dona de la que hem de parlar siga la senyora Pepa 25 , encara que no sé si qualificar-la d’artista fallera, doncs ella, als anys quaranta i cinquanta, es dedicava exclusivament a la realització en cartó de cares i mans per als ninots que després venia als artistes.

La primera dona que realitza un monument faller va ser Josefa Morell Granero 26 , filla de l’artista faller Ramon Morell, qui en 1960 signa la falla infantil de la plaça del Mercat Els castells en el aire de esta comissió, en la qual va obtindre el primer prem i. No cap dubte que son pare ajudaria a la seua filla en aquesta tasca però a Josefa Morell li cabrà sempre l’honor d’haver sigut la primera dona a Xàtiva que apareix com artista fallera. A Josefa Morell sols se li coneix una falla.

Per tornar a veure una altra dona realitzant monuments hem d’anar fins als anys huitanta del segle passat, dècada en què l’artista Maribel Beltran comença a realitzar monuments infantils. Vinculada al taller de Paco Roca, el 1988, plantà Cuidem la Natura per a la comissió de Sant Jordi. El 1994 guanyaria el primer premi amb la falla Jugant a Indis, plantada per a la comissió de Joan Ramon Jiménez. Ha treballat per altres comissions de Xàtiva com Sant Jaume, Espanyoleto, Abú Masaifa i Selgas Tovar.

Una altra dona vinculada a la creació de falles és Mamen Gisbert, integrant del grup Ingeni i Gràcia. Plantaran falles en les comissions de Molina–Claret, Selgas–Tovar, República Argentina, Ferroviària, Cid –Trinitat o Passeig Cardenal Serra. Però sempre dins del grup de treball Ingeni i Gracia, els quals plantaren les seus últimes falles l’any 2012

En aquest apartat, hem de nombrar també a Chis de la Nougerède 27 , una dona anglesa, llicenciada en disseny gràfic i fotògrafa, la qual ha treballat al taller de l’artista Xavi Herrero, cosa que li aprofità per a desenvolupar noves tècniques en la seua tasca creativa.

Conclourem aquest apartat, nombrant a una altra artista faller, es tracta de Dora Piles 28 , encara que no és xativina sinó de Benifaió, està vinculada a la nostra ciutat perquè realitza durant els anys 2007, 2008 i 2009 les falles infantils de la comissió del Raval.

Hem intentat fer un recorregut de la participació de la dona en el món de les falles, de com a poc a poc, la dona ha anat aconseguint introduir-se en aquest món per a convertir-se en pesa clau de la festa, i en molts casos, ser elles les que porten endavant les principals tasques. Pense que, a dia de hui, la dona a les falles de Xàtiva gaudeix de les mateixes condicions que els hòmens. Ens podem considerar un col· lectiu en què importa la persona i no del sexe que se siga.

Comissió de la plaça d’Enriquez en 1971.

No tes bibliogr àfi ques

1 El Democrata del 9 d’abril de 1932. AMX, fons premsa antiga. 2 El Progreso del 16 d’abril de 1932. AMX, fons premsa antiga. 3 El Progreso del 28 de maig de 1932. AMX, fons premsa antiga 4 El Progreso del 18 de maig de 1932. AMX, fons premsa antiga. Las Provincias 18 de juny 1932. Hemeroteca de València. 5 El Demócrata 2 de juliol de 1932. AMX, fons premsa antiga. 6 Progreso del 18 de març de 1933. AMX, fons premsa antiga. 7 El Progreso del 8 d’abril de 1933. AMX, fons premsa antiga. 8 Sanchis Martínez, J. (1996): Història de les Falles de Xàtiva, Ediciones Xàtiva, Xàtiva,p. 64-100. 9 El Agrario del 15 d’abril de 1933. AMX, fons premsa antiga. 10 Sanchis Martínez, J. (1996): Història de les Falles de Xàtiva, Ediciones Xàtiva, Xàtiva,p. 64-100. 11 Prats, L. i Llopis, A.(1996): «Falleres d’endavant» dins Llibre falla Benlloch 1996, p. 69-70. 12 Llibret explicatiu Falla plaça Sant Pere 1945. 13 Llibret explicatiu Falla plaça d’Enríquez 1943. 14 Llibret explicatiu Falla plaça del Cid 1946. 15 AMX Fons falles. Cens falla infantil plaça d’Enríquez 1954. 16 Estatuts de la Junta Local Fallera de 1993. Arxiu Falla Benlloch. 17 Sánchez i Pérez, J. (2015): Quadern de falles, 1865-2014, Junta Local Fallera, Xàtiva. 18 Sánchez i Pérez, J. (2015): Quadern de falles, 1865-2014, Junta Local Fallera, Xàtiva. 19 Sánchez i Pérez, J. (2015): Quadern de falles, 1865-2014, Junta Local Fallera, Xàtiva. 20 Sánchez i Pérez, J. (2015): Quadern de falles, 1865-2014, Junta Local Fallera, Xàtiva. 21 Sánchez i Pérez, J. (2015): Quadern de falles, 1865-2014, Junta Local Fallera, Xàtiva. 22 Sánchez i Pérez, J. (2015): Quadern de falles, 1865-2014, Junta Local Fallera, Xàtiva. 23 Sánchez i Pérez, J. (2015): Quadern de falles, 1865-2014, Junta Local Fallera, Xàtiva. 24 Sánchez i Pérez, J. (2015): Quadern de falles, 1865-2014, Junta Local Fallera, Xàtiva. 25 Tortosa i Garcia, R. (2011): «Material i estètica dels ninots», El Verí del Foc, núm. 5, AC Falla J. R. Jiménez, Xàtiva, pp. 61-71. 26 Quilis i Rodenas, J. (2015): «Artistes fallers, Recapitulació i nous esbrinaments (II). Pintors i fusters camí de la professionalització de l’artista faller (1942-1967)», El Verí del Foc, núm. 9, AC Falla J. R. Jiménez, Xàtiva, pp. 48-67. 27 Soler, J. F. (2006): «United Colors of Falles: Multicultura als tallers», Argentina 2006, Falla República Argentina, Xàtiva, pp. 114-115. 28 Sánchez i Pérez, J. (2015): Quadern de falles, 1865-2014, Junta Local Fallera, Xàtiva.

Marina Vanacloy de la falla Grup de Pescadors del Perellonet, fou la primera dona en accedir a la presidència l’any 1982. La veiem amb el vestit de “panderola”. Levante-EMV