Les dones al “poder” de les falles + Entrevista a Loles García

Les dones al “poder” de les falles. Mapa actual

llà pels anys huitanta, als casals fallers, apareixia un nou tema de debat per als membres de les comissions falleres. A l’imaginari dels fallers i falleres sortia la possibilitat de què una dona accedira al càrrec de president(a). Sense anar més lluny, sembla que ningú dubtava de la vàlua en la gestió, representació i presidència de la falla per part d’una dona i el debat es centrava en la indumentària. Qüestions com vestirà, si de negre amb el faixí i posant-se falda en lloc de pantaló o si durà el vestit de valenciana amb una banda roja... Respecte a l’estètica, quedarà bé que una dona acompanye una altra dona? Cap la possibilitat de crear la figura de faller major quan isca elegida una presidenta de la comissió? Joan Castelló Lli Periodista i membre de l’Associació d’Estudis Fallers Rafa Tortosa Garcia Director d’El Verí del Foc A

Com la realitat supera la ficció —imaginació—, ha hagut de tot al llarg dels darrers vint-icinc anys. Hui en dia ningú es planteja ni s’imagina cap d’estes qüestions. El temps i la millora en drets de les dones, ha fet que la dona puga accedir, sense cap rebuig per part del col·lectiu faller, a qualsevol càrrec directiu i executiu. La normalització i igualtat és patent a les falles, encara que sempre existiran ments incoherents, per dir alguna cosa.

També és cert que la paritat als càrrecs no s’ha produït, ni molt menys, com podem comprovar més endavant, però cal quedar-nos en la normalitat social de la dona al “po

der” de les falles, títol del present escrit, que tracta de fer una retrospectiva de les darreres èpoques davant esta temàtica de dones i falles, present al llarg d’esta publicació, fins arribar a la l’actualitat.

Per la realització del treball hem recollit dades de huit poblacions falleres: Alzira, Borriana, Cullera, Gandia, Sagunt, Torrent, València i Xàtiva, una mostra que ens pot aportar certa coherència i poder-la traslladar a la realitat global de les falles valencianes.

Evolució cap a la igualtat

D’acord amb les dades recollides, sobre l’accés de la dona als càrrecs directius inclosa la presidència, ens remuntem als finals dels anys setanta i els inicis dels huitanta del passat segle xx. Durant dècades, el paper de la dona a les falles es va centrar quasi exclusivament en el càrrec de fallera major i cort d’honor, i no evolucionà en cap moment cap altres objectius dins de les falles sinó que es va magnificar encara més la figura de la fallera com un càrrec essencialment figuratiu, decoratiu i ornamental. Francesc Alarcó, president de la JCF el 1973, deia que la dona «marca el camino del hombre en lo sentimental y hogareño» 1 . Açò ens demostra que els homens acudien a la falla, a fer reunions i activitats al casal i les dones es quedaven a casa cuidant dels fills. Les dones estaven englobades a la Secció Femenina —com a curiositat cal dir que els fulls dels censos eren rosa—, i no participaven als càrrecs directius, a pesar d’ostentar uns càrrecs semblants als dels homes, inclús el de presidenta. Es tractava en realitat d’un tràmit administratiu amb el que configurar la burocràcia i estaments de constitució de la secció femenina, sempre supeditada a la comissió fallera (la masculina). A Torrent, i pensem que a la resta de

poblacions, esta separació desapareix a l’exercici 1984/1985.

Cal distingir entre les dones casades i les joves, distinció que era patent en les quotes, actes on podien acudir unes i no altres, accés a ser fallera major... I com el cas de Xàtiva, esta discriminació és palpable amb l’organització, durant molts anys, d’un sopar en “homenatge a la dona del faller”, en el qual el faller demostra la constant discriminació de la dona casada en la festa.

La societat evoluciona, amb noves lleis es guanyen drets de les dones, i este canvi es veu reflectit a les falles. Les comissions falleres s’obrin —tant falleres com fallers— i, lentament, es produeix l’accessibilitat de la dona als càrrecs directius. Com hem comentat, la secció femenina desapareix —encara que a moltes falles encara és present, incomprensiblement, el càrrec de secció femenina—, i s’engloba qualsevol faller, sense discriminació de gènere, en una única secció. Les dones casades també comencen a normalitzar la seua presència als actes i reunions de la falla.

Consultades les poblacions falleres de l’estudi, totes coincideixen en què a la dècada dels huitanta és on comencen a aparèixer dones a les directives de la comissions falleres, i on als anys noranta ja és constant esta aparició. Delegades de secció femenina, dels infantils,... Tots són càrrecs secundaris, l’inici d’una evolució que es completa en posteriors anys, on ja podem apreciar dones als càrrecs de secretària, tresorera, vicepresidenta o presidenta, del qual parlarem després.

Posem com exemple el cas de la falla l’Avinguda de Torrent, que va tindre la primera dona a la seua directiva l’any 1984

Fallera Major de Torrent de 1974, M. Asunción Cubes Segura, junt amb la seua Cort d’Honor i els membres de Junta Local, tota formada per homens (des de la seua creació 1957), fins la dècada dels anys 80.

(Emilia Esteve Canet, com a delegada de secció femenina), i no van tindre una vicepresidenta fins l’any 2011 (Flavia Mares). 2 També, a Cullera, les comissions del Raval, Sant Antoni, La Bega, El Canet o País Valencià van incloure dones a les seues directives a l’exercici 1982/1983 3 .

Com deien, el tractament de la dona a l’entramat faller, amb l’herència franquista, és reduïa a exaltar la figura de la fallera major i la seua cort d’honor. No era només significatiu que la dona no participara en la gestió de la falla sinó que tampoc existia igualtat en altres aspectes de la festa. Un bon exemple és el que ocorria a Gandia, quan el 1995 es produeix la primera imposició d’una recompensa a una dona, en este cas el Gesmil d’Or, que per mèrits fallers va recaure en Amparo Brotons i Olcina, de la falla Sagrada FamíliaCorea. El cas venia a subscriure l’evolució experimentada pel col·lectiu femení en la festa fallera i la implicació de la dona a tots els nivells. En este sentit cal ressenyar també l’establiment del campionat de bac femení...». 4

Presidentes de la falla

Un dels fets a destacar a l’estudi és l’aparició de les dones com a presidentes d’una falla. El càrrec, per tot allò que comporta, és el de més transcendència al món faller. Representar de forma executiva una falla sempre comporta una sèrie de compromisos però també satisfaccions. Com a component

2 Llibret falla Avinguda 1984, facilitat per Flavia Mares. 3 La dona en les falles, pàgina 159 dins Castelló (2015). 4 El taller dels Germans Colomina, pp 152-153.

d’una comissió, el ser president o presidenta, és poder plasmar en fets les pretensions i idees que es tenen sobre el món faller.

De tot allò que hem anat comentant, sobre l’accés de la dona als càrrecs directius, trobem una gran excepció. Es tracta de la primera dona presidenta a la ciutat de València. Marina Vanacloy, de la falla Grup de Pescadors del Perellonet, accedí al càrrec l’any 1982. Marina comenta que «ens vam ajuntar set dones, ens vam registrar oficialment com a comissió fallera i la meua elecció va ser simplement i planerament perquè era la major de totes. Aleshores tenia 20 anys i vaig ser la presidenta eixe any i elsegüent». A la iniciativa li seguiren anys després Fina Real (Regne de Valencia–Císcar, 1983), Pilar Gimeno (Joaquin Costa-Borriana, 1988) i Begonya Llona (Palleter–Erudito Orellana, 1991).

Cal advertir, que no hem pres en consideració dones presidentes aparegudes a

un període històric anterior, que seria cas d’un altre estudi i on podrien conviure càrrecs de presidenta efectiva i de presidenta honorífica. Podem posar com exemples, al cap-i-casal, d’Àngela Olmos (Doctor Simarro-Jai Alai, 1932) i Carmen Villaverde (Nau-Bonaire, 1934). O també el cas de la falla del barri de Sant Blai de Borriana de l’any 1955 on la comissió de la falla la formen dones exclusivament i on Dolores Tomás Pascual va ser la presidenta.

Parlant de presidentes de la ciutat de València, afegir dos noms la de Laura Cano Zamorano, primera dona presidenta de Falla de la Secció Especial (2009-2010) i de Loli Pérez, primera dona presidenta de agrupació de falles (Poblats al Sud, 2011).

A la resta de poblacions no hi ha excepció i l’aparició de la dona al càrrec de president és produeix d’acord amb el discurs que anem comentant. Sagunt serà de

Les cinc dones presidentes de falla de Sagunt. D’esquerra a dreta Rosa Badia, Carme Tamarit, Lourdes Lázaro, Rosa Romero i M. Jesús Martín. Resurrección Sancho Caballero, primera presidenta de falla d’Alzira (1993). Loles García Mancebo, primera presidenta de Cullera (1998).

les més cridaneres atès que a l’exercici 1991/1992, Lourdes Lázaro Ferri (AC Falla La Marina del port de Sagunt), es convertirà en la primera dona presidenta. A més de Lourdes, també han sigut presidentes Rosa Romero (Baladre, 2011), Carme Tamarit (Santa Anna, 2011), Maria Jesús Martín (El Mercat, 2012) i Rosa Badia ( Vila de Faura, 2013).

Alzira tindrà dona presidenta de falla el 1993, sort que va recaure en Resurrección Sancho Caballero (Colmenar Reis Catòlics i Murta) i que va repetir en 1994. Lourdes Lledó i Martí (República Argentina) accedí al càrrec el 1996, convertint-se en la primera presidenta de les falles de Gandia.

A Cullera, Loles García Mancebo, es convertí en presidenta de la falla País Valencià l’any 1998 i va romandre en el càrrec durant quatre exercicis. Els objectius de Loles no han parat en ser presidenta sinó que han anat més amunt com vorem més endavant. A Loles li van seguir en esta escomesa Pilar Crespo Tomás (País Valencià, 2010 i 2011), Carolina Pineda (País Valencià, 2014 i 2015), Gema Pellicer (El Port, 2001), Rosa Ruano (La Bega, 2004), Begoña Serra (Plaça Espanya, 2007-2010), Rosa Anna Tomás (Plaça Alboraia, 2007), Estefania Cáceres (Plaça Alboraia, 2012 i 2013), M. Isabel Collado (Xúquer, 2007 i 2008), Gema Pellicer (Xúquer, 2012), Francesca Criado ( El Raconet, 2012-2015) i Susana Costa (2014 i 2015) 5 . A l’exercici actual no apareix cap dona al front de les comissions de Cullera.

Ascen Torresano Regillo entra a formar part en la història de les falles de Xàtiva per ser la primera presidenta de falla

Gràfica i. Percentatge de dones que ocupen la presència de les comissions falleres. També apareix el nombre de presidentes amb el nombre total de comissions falleres existents a la població. Elaboració pròpia

(Sant Jaume, 2001 i 2002). Ascen substituïa en el càrrec, en abril de 2000, al seu marit Ricardo Saez. A una entrevista es va sincerar dient que es va decidir presentar-se perquè «l’any passat ja vaig portar quasi el càrrec i l’únic que en faltava era ser oficialment la presidenta, complir el protocol i vaig pensar que per saber en què consisteix això, feia falta ser proclamada com a presidenta. Li ho comentava al meu marit i em deia que era molta feina i jo pensava que fins que no fóra la presidenta, no sabria allò que em deien els presidents» 6 .

A Ascen li han seguit 7 falleres més en arribar al màxim càrrec d’una comissió: Estrella Agustí Giménez (V. del Carme, 2004), Maruja Ortolà Morant (Ferroviària, 2008- 2016), M. José Ferri Navarro (Cid, 2011), Yolanda Pérez Ferri (JRJ, 2012-2016), Erika Pastor Guerola (Espanyoleto, 2012), Begonya Martínez Casanova (Argentina, 2013 i 2014) i Maria Luisa Sanz Garcia (Verge del Carme, 2015 i 2016).

A Borriana, Reyes García (La Bosca, 2001) serà la primera presidenta de falla mentre que les falles de Torrent no ho voran fins l’any 2006, quan Alicia Úbeda Martínez (la Plaça) va ocupar el màxim càrrec executiu de la seua comissió. En este any la seua comissió va formar una gestora perquè no hi ha havia president. Alicia Úbeda va ser la cap de la gestora. Curiosament en eixe mateix any la nomenen per sorpresa fallera major de la seua comissió. Donada esta coincidència de doblet representatiu, Alicia Úbeda no apareix a El Granerer (revista oficial fallera de Torrent) com a presidenta d’esta falla —encara que va desenvolupar les tasques a nivell executiu—, sinó que figurava a soles com Fallera Major i com a vicepresident, Juanjo Royo. Ja l’any 2007, Alicia Úbeda sí va ocupar el càrrec oficial de presidenta de la comissió de la Plaça. 7

Com a curiositat de les falles de Torrent, podem ressaltar un fet aïllat en referent a la representació femenina en la festa. Parlem de la primera presidenta infantil d’una comissió fins a la data. A l’any 1995 Olivia Isabel del Val i Lorente va ser presidenta infantil de la falla Antoni Pardo 8 –amb el seu rebombori corresponent a la ciutat–, convertint-se així en la primera presidenta —major i infantil— en ostentar este càrrec en la història de la festa torrentina. destacava la seua indumentària: vestia de negre, amb falda i banda roja.

6 Revista l’Aladroc, número 9, maig 200, Junta Local Fallera, Xàtiva, p. 5. 7 El Granerer 2006 i 2007 8 El Granerer, 1995.

També han estat tres dones amb un pes molt important en la directiva de la Federació de Falles de Sagunt com Reme Hervas(secretària general) fallera del Mocador, Chelo Tarazona(secretària general) de la falla Dr. Palos i Rosario Gómez fallera de la falla Teodor Llorente que fou onze anys secretària general de la federació.

A l’actualitat, ens agradaria que el percentatge de dones presidentes estiguera al voltant del 50% per a demostrar una paritat al món faller, en correspondència al nombre percentual de dones falleres respecte als homes fallers. Si veiem la gràfica i podem apreciar dues dades: que a la majoria de les poblacions estudiades el percentatge de dones presidentes respecte al total està al voltant del 3-4%, una dada molt baixa i prou desil·lusionant, i que ens demostra que el col·lectiu faller ha de treballar encara molt més en este tema. L’altra xifra, més interessant per tot allò que estem parlant, és el percentatge de les falles de Borriana i Xàtiva, on el 16% de les presidències està ostentada per dones, és a dir, que una de cada sis falles tenen presidenta.

Aquestes presidentes es corresponen amb Maria Dolores Martínez Tortosa (Colmenar Reis Catòlics i Murta d’Alzira), Lidia Branchadell (Plaça Chicharro de Borriana), Karina Porter (Falla La Bosca de Borriana), Mari Carmen Marin, (Falla Club Ortega de Borriana), Ana Sabater (Falla Serpis de Gandia ) i Rosa Badia (AC Falla Vila de Faura de la F. de Sagunt).

A Torrent, l’única president és Chelo Martínez Company (Sants Patrons), si be és cert, que el rècord de dones presidentes a les falles de Torrent es va donar durant l’exercici de l’any passat quan van ser tres dones les que ostentaren el càrrec.

Xàtiva té tres presidentes: Iolanda Pérez Ferri (J. R. Jiménez), Maruja Ortolà Morant (Ferroviària) i Maria Luisa Sanz Garcia (Verge del Carme).

Dones a les Juntes Locals Falleres

La realitat de les Juntes Locals Falleres, respecte a la introducció de les dones als càrrecs directius, és pot afirmar que té un recorregut semblant i paral·lel encara que, per dades recollides, la introducció de la dona a les juntes directives o executives dels ens que gestionen les

Loles García Mancebo, de la Junta Local Fallera de Cullera, ha estat la primera dona en accedir a la presidència d’una Junta Local Fallera, Junta Central Fallera o Federació de Falles.

falles a les distintes poblacions es produeix uns anys més tard.

Això sí, la introducció escalonada que hem vist a nivell de comissions falleres serà igual a les Juntes Locals Falleres. Les dones ostenten, en primer lloc, uns càrrecs secundaris com delegades infantils, de corts d’honor o secretaries.

És curiós com a Alzira, Torrent i Xàtiva, la primera dona en formar part d’una JLF ho farà assumint la secretaria: Rosana Todosantos Cruañes (Alzira, 1991); Ana Pellicer Ciscar, serà secretària d’actes (Torrent, 1981) i Pilar Esparza (Xàtiva,1991).

Este fet es produeix a Borriana el 1987, on Olga Truchado serà nomenada delegada d’infantils. Tanmateix, el 1981 a Torrent, Maria Verdet Fernández assumirà el càrrec de Delegada femenina i infantil.

A la JLF de Cullera, la primera dona en accedir a la seua junta va ser Consol Artur Rico com a bibliotecària l’any 1992.

Com anem dient, en el temps, els càrrecs que ostenten les dones a les Juntes Locals és més significatiu. Per exemple, a Sagunt, des de 1972, quan es va crear la Junta Fallera, actual Federació, hi ha hagut dones, però és l’any 2006 quant Rosa Badia Pérez per primera vegada ocupa el càrrec de Vicepresidenta de Cultura, amb la presidència d’Enrique Noverques Gil. També han estat tres dones amb un pes molt important en la directiva com Reme Hervas (secretària general), Chelo Tarazona (secretària general) i Rosario Gómez, qui fou onze anys secretària general de la federació.

A València, serà l’any 1984 quan tres dones s’incorporen a l’executiva de la Junta Central Fallera, Francisca Romero

Gràfica II. Percentatge de dones a les juntes directives o executives de les JLF, JCF o Federació. També apareix el nombre de dones i el nombre de components de cada ens. Elaboració pròpia

Lozano, com a secretària de Foment de la Cultura; Maria Victoria Pérez López, secretària d’infantils i Maria del Carmen Rodríguez Fernández, com assessora tècnica. Al cas de les vicepresidències, les primeres dones en ostentar este càrrec foren Cristina Burdeos Marín (2004 i 2005), qui fou presidenta de la seua falla (Palleter-Erudito Orellana, 2000); Begoña de la Concepción (de 2006 a 2009) qui va ser Fallera Major de València el 1983; Mª Carmen Rodríguez Fernández (de 2008 a 2012) i Cristina Estévez Mariñas (2013 i 2014).

A l’actualitat, la presència de les dones a les Junta Locals és bastant significativa, d’acord amb la trajectòria ascendent patida fins arribar a l’exercici actual, que es situa al voltant d’un 30%, és a dir, un de cada tres membres directius és dona (veieu gràfica ii). A més a més, amb la qualitat d’ostentar càrrecs significatius dins de l’organització executiva dels ens com ara les vicepresidències o la presidència.

Per exemple, a Sagunt, la Vicepresidència, la secretaria i altres delegacions són ocupades per dones, o a València, on dues vicepresidències són ocupades per Montse Català Anglesola (Vicepresidenta primera, Àrea Promoció) i per Mercedes de la Guía Maciá (Vicepresidenta 4a, Àrea de Relacions Públiques). Respecte a la Junta Local Fallera de Xàtiva, a l’actualitat són quatre les dones que ocupen càrrecs executius: Àgueda Martí (vicepresidenta de cultura), Lucia Perucho (secretària), Inés Esparza i Eva Quiles (Delegades infantils).

I com ocorre amb les comissions falleres, la presidència de la Junta Local Fallera és el més significatiu dins del col·lectiu faller d’una població. I hem tingut que esperar al present exercici (2015/2016), per poder vore a una dona presidenta ostentar el càrrec. És el cas de Loles García Mancebo, qui és la presidenta de la Junta Local Fallera de Cullera. Davant la importància d’este fet i per tal de ressaltar l’aspecte humà de les persones, important en totes les polítiques d’igualtat i integració, hem considerat oportú adjuntar com a annex al present treball una entrevista a Loles García, realitzada per al Verí del Foc.

Cal advertir, que ens distints casos s’ha produït la presència d’una dona com a presidenta de l’ens de les falles, però no el considerem per ser com a conseqüència d’ocupar un càrrec polític, ve siga una alcaldia o una regidoria, com per exemple Clementina Ródenas, qui en la seua condició d’Alcaldessa de València, accedí al càrrec de Presidenta de la Junta Central Fallera, l’any 1989 9 .

Maria Lluïsa Monferrer, presidenta de la Junta Local Fallera de Borriana des de l’any 2015.

També és el cas de les falles de Borriana, on Maria Lluïsa Monferrer, Regidora de Joventut, Festes i Falles, s’ha convertit en la primera presidenta dona, després de setanta anys d’història de la Junta Local Fallera de Borriana. Junt Maria Lluïsa, a la seua directiva, trobem a les dones Sara Molina (Vicepresidenta 1a), Andrea Casanova i Veronica Isbert (delegades d’infantils).

A tall de conclusió

Hem vist que queda molt de camí per recórrer davant la integració de la dona als càrrecs directius. Tot allò que s’ha fet, encara que els resultats no siguen els millors possibles, ens serveix per anar pel bon camí. Calen moltes iniciatives al món faller per fomentar la igualtat de gènere dins del col·lectiu. Les iniciatives editorials, com la que tenen vostés a les mans, són un bon vehicle per denunciar, reivindicar i reflexionar amb el tema de la dones. Endinsar-se en la història ens serveix per estudiar com hem de comportar-nos en un futur immediat i les signatures d’opinió i els treballs periodístics són imprescindibles per a una bona reflexió com a base de la realització de propostes per actuar davant esta desigualtat o inferioritat.

Altres iniciatives són les relatives als premis fallers sobre igualtat. A Xàtiva, des del Consell de la Dona de l’Ajuntament, es va crear a les falles de 2015 el premi a la Millor escena de monument faller per la igualtat de gènere, on es pretén aprofitar l’aparador que suposen les falles per conscienciar a la ciutadania. També a Sagunt, des de 2009, existeix el Premi falla més igualitària de Sagunt, creat per part de la regidoria de la dona de l’Ajuntament de Sagunt.

Cloem l’article amb un dels objectius d’este premi saguntí, on ens diu que les associacions culturals falleres reflexionen i pensen quin paper han ocupat tant dones com hòmens dins d’eixe àmbit, i com el llenguatge utilitzat en els llibrets o a la distribució de càrrecs en les juntes directives no ha fet més que fer invisible a les dones, com els seus ninots han pogut denigrarles…i poder així transformar les relacions entre dones i hòmens, per a treballar per una societat lliure i igualitària.

Agra ïmen ts

Agrair a José Manuel Rubio, Quino Puig, Aitor Sánchez, Hugo Morte i Antoni Colomina per l’aportació de dades per al present treball així com a totes les dones saguntines que han sigut consultades: Lourdes Lázaro, Rosario Gómez, Rosa Badia, Carme Tamarit, Reme Hervás, Maria Jesús Martín, Rosa Romero, Davinia Bono, Chelo Tarazona i Àrea d’Igualtat de l’Ajuntament de Sagunt.

Bibliografia

Carratalà Velert, J. J. (1997) a El Granerer 1997.

Castelló Lli, J. (dir): Falla Raval de Sant Agustí 2015, AC Falla del Raval, Cullera.

Colomina, A. et al (2013): El taller dels Germans Colomina i les falles de Gandia (1982-2005), Gandia (València), CEIC Alfons el Vell i Federació de Falles de Gandia.

DD AA (2013): AC Cultural Falla El Mocador Sagunt 2013, AC Falla El Mocador, Sagunt.

Domínguez, M. (2002): «Señora presidenta», dins de Especial fallas, Levante-EMV, Valencia.

Guarro Monllor, J. (coor) (2014): 75 aniversari Junta Central Fallera, València.

Hernàndez Martí, GM. (1996): Falles i Franquisme a València, Afers, València.

Medina, JJ. (2012): «La dona en les Falles, molt més que bonica i galana», Després de la desena musa. Associació Cultural Falla Plaça de Jesús 2013. AC Falla Plaça Jesús, València, pp. 124-154.

Mozas Hernando, J. (2013): Dona i Falles (1863-1936). Un llarg camí cap a la igualtat, dins de Llibret de la Falla Borrull-Socors. Valencia.

WEB FALLAS DE VALENCIA Noticias, 2 de julio de 2015. http://www.fallas.com/es/component/content/article/223-junio-2015/16622-pere-fuset-presenta-a-su-nueva-directiva

WEB VIVE LAS FALLAS 1 de abril de 2014. Loli Pérez, presidenta de la Agrupación de Fallas Poblats al Sud. http://www.vivelasfallas.es/falla/noticia/loli-perez-presidenta-de-la-agrupacion-de-fallas-poblats-al-sud

Loles García: Entrevista

“Encara ronda per ahí algun vestigi de masclisme”

Joan Castelló Lli Periodista i membre de l’Associació d’Estudis Fallers

n plena maduresa de la seua vida, a Loles García Mancebo (Cullera, 1974) li cap l’honor de ser la primera dona presidenta d’una Junta Local Fallera, la de Cullera. Però accedir a un càrrec que, fins a ben poc, semblava estar reservat només per a homes no és una situació nova per a ella. Ja va ser en 1996 la primera dona presidenta d’una comissió a Cullera. Casada i mare de dues filles, Loles està acostumada a tractar amb la gent, ja que és guia de museus i exerceix com a tal en el castell de Cullera. E

El seu propòsit és que els seus dos anys de mandat en la Junta Local estiguen presidits pel diàleg i el foment de la cultura. Diàleg amb l’Ajuntament, de qui depèn orgànica i econòmicament, i suport a les activitats culturals, perquè les falles no són només festa i beguda, com a voltes projecten les pròpies comissions i perceben els ciutadans, sinó que també realitzen una activitat menys coneguda pel gran públic, com és la promoció de la cultura popular a través del llibret, el teatre, la música i la recuperació de les danses i els balls tradicionals.

Aprofitant uns minuts de descans en el seu treball com a guia del Castell de Cullera, Loles recorda els seus inicis com a fallera: «vaig entrar a formar part de la falla de l’Avin

guda del País Valencià com a membre de la cort infantil en l’exercici 1981-82, l’any de la seua fundació, i ací seguisc com a fallera, col·laborant amb la meua comissió, enguany ficats en la celebració del 35 aniversari, amb senzillesa però festejant la continuïtat malgrat totes les dificultats».

En la comissió de País Valencià, Loles ha passat per tots els càrrecs: va ser Fallera Major en 1994 i membre de la junta directiva en nombrosos exercicis, fins que, obligada per les circumstàncies, va donar un pas endavant que, amb posterioritat, ha resultat decisiu en la seua vida: presentar-se com a candidata a presidir la falla: «A mitjan dels noranta la comissió travessava una situació molt difícil. Havia tingut un bac tremend, amb grans despeses i pocs èxits. Ens trobàvem en una situació delicada, en declivi i amb moltes baixes en el cens faller. Es devien diners. Anàvem a comprar i ens deien ‘als del País Valencià no els fiem perquè ens deuen diners’. Enrique Piris, l’anterior president, ja va començar a posar les bases per a recuperar la falla, retallant despeses per tots els costats. Quan vaig accedir a la presidència en l’exercici 1997-98 vaig concloure eixa tasca d’aconseguir que la falla tornara a estar una altra vegada amunt. Se’ns havien tancat moltes portes i havíem d’aconseguir que s’obriren de nou. I açò vaig fer durant els quatre anys que estiguí al capdavant de

la comissió. Quan va acabar l’exercici 2000- 01 vaig dir ‘ja n’hi ha prou’. Ara li tocava a un altre agafar el relleu, i jo em vaig apartar de la primera línia, encara que vaig seguir col·laborant amb els nous presidents, algun d’ells també dona com jo».

Vist des de fóra, podia ser complicat gestionar una falla estant una dona com a presidenta. Hi havia resistències internes? Loles assegura que no: «No va ser difícil perquè vaig tenir el suport de tots els fallers i no solament dels integrants de la directiva. En eixos anys mai vaig pensar que era jo la que manava, em dedicava a organitzar, a coordinar. Totes les propostes les consultava prèviament amb la directiva i la comissió, fins a aconseguir una decisió conjunta. En cap moment vaig imposar el que volia. No va ser difícil perquè ho vam fer entre tots. El que si va haver-hi és molta il·lusió per traure la falla avant. Els pocs que estàvem teníem moltes ganes d’eixir del clot. En falles, ens quedàvem les barres de beguda en els balls en el Mercat per a aconseguir ingressos extres per a la comissió. En comptes d’estar de festa estàvem treballant per a la falla, era una altra forma de viure la festa, guanyant diners per a pagar deutes».

En aquella etapa, Loles es va allunyar del model presidencialista i va cercar fórmules més col·laboratives per a il·lusionar als seus fallers i falleres: «No vaig dur a terme una direcció personalista. Vaig fer partícip a tota la falla de les decisions i la gent ho ha reconegut. Com en totes les associacions, va haver-hi moments de decepció i moments d’alegries que marquen la trajectòria, però sempre tirarem cap avant, la falla va començar a reviscolar i a viure situacions més normalitzades».

Després d’uns anys en la rereguarda, va tornar a presentar-se l’oportunitat d’iniciar una nova etapa fallera, aquesta vegada col·laborant amb la Junta Local: «Va ser en l’exercici 2008-2009, el llavors president, Quique Sanz, em va oferir estar en la comissió de treball com a delegada del llibret oficial de JLF. En aquesta etapa em vaig quedar amb ganes de fer més del que es va fer, perquè estàvem limitats econòmicament. S’havia aconseguit un acord amb MIC, una empresa de León, que gestionava la publicitat i en funció dels diners que recaptava t’oferia un determinat nombre de pàgines. La cosa no va resultar com s’esperava i, descomptades les pàgines fixes per

a les seccions protocol·làries, programa de festes, recompenses i les dedicades a les comissions, a penes quedava espai per a les col·laboracions. Les empreses de Cullera eren poc inclinades a anunciar-se en el llibret perquè no coneixien a l’empresa, no li posava cara, doncs contractaven les publicitats per telèfon. A més, la crisi econòmica va fer que les empreses reduïren el pressupost per publicitat…»

La seua etapa en la JLF no va acabar ací: «En els anys següents (de 2010 a 2013) i durant la resta de mandat de Quique Sanz com a president, vaig ser delegada de Cultura i sotssecretària. Amb l’arribada de Francesc Llopis a la presidència (2014 i 2015) vaig passar a ocupar el càrrec de secretària general».

Hi ha una dada curiosa en la història de la Junta Local Fallera de Cullera. L’avinguda del País Valencià, una falla modesta, ha sigut un viver de directius de JLF ja que és la comissió que més dirigents executius ha proporcionat (al marge del regidor de festes) a l’organisme faller. Tres fins ara: Salvador Molina, Francesc Llopis i Loles García Mancebo.

Després de set anys d’estar en la cuina de la Junta Local, a Loles li va arribar el moment de donar un nou pas transcendental: «en haver estat en la directiva sabia com funcionaven les coses i tenia clar que, després d’anunciar Francesc Llopis que no es presentava a la reelecció, era el moment d’intentar ser presidenta. Als càrrecs has d’accedir en el moment oportú, quan estàs dins i has aconseguit la maduresa professional. ‘Ara o mai’, em vaig dir, perquè si no eixia ara ja no tornaria a presentar-se una altra ocasió. I ací estic».

No solament era una qüestió merament “professional”, existia també un prurito personal per accedir al càrrec: «Vaig ser la primera dona presidenta de comissió a Cullera, he sigut secretària de JLF i em venia de gust ser també la primera presidenta de l’organisme faller. Havia estat treballant des d’a baix i, una vegada dins, havia d’arribar fins al final».

I després de la decisió de presentar candidatura, la sorpresa: una altra dona, Susi Meliá, de la Falla Taüt, també optava al càrrec. Va haver-hi un tercer candidat, Alfredo Martí (de la falla Plaça Mongrell), però finalment es va retirar abans de les votacions. La lluita quedava circumscrita a dues dones: «em vaig alegrar que fórem dues dones les que finalment ens enfrontàrem electoralment per a accedir a la presidència. Eren dos projectes diferents i les comissions van triar el que van considerar que podia ser el millor».

El resultat final de l’elecció, celebrada el 8 de juny, va ser de deu vots enfront de cinc. En el món faller local es va comentar l’existència de dos blocs, com ja havia ocorregut en ocasions anteriors: falles grans (les cinc de la secció Especial) enfront les falles xicotetes (la resta, amb algunes d’elles en una posició equidistant). A açò contribuïa, a més, la procedència de les candidates: Susi Meliá (Taüt, de la secció Especial) i Loles García (País Valencià, de la secció Segona).

Loles es desmarca d’aquesta lectura de les eleccions: «No crec que haja sigut una confrontació de falles grans i falles xicotetes. Des de dins jo no ho he vist així. Sé d’alguna falla gran que m’ha votat i açò desmunta eixe posicionament teòric. També va haver-hi alguna falla xicoteta que no em va votar. Vaig exposar el meu projecte en Junta Local davant els presidents i després el vaig anar explicant amb més detall a aquelles comissions que em van demanar una informació complementària».

I quin és este projecte?: «Bàsicament, diàleg a tots els nivells: amb l’Ajuntament i amb les

quinze comissions; potenciar el vessant cultural de les falles (realitzar una fira local del llibret, reclamar la reobertura del Museu Faller i potenciar el concurs de teatre), prestar més atenció als infantils (amb una Trobada per als menuts i la volta de les mini-olimpíades), utilitzar les noves tecnologies de la informació per a difondre i promocionar la festa (web més dinàmica i ús de les xarxes socials) i aprofitar l’elevat nivell i qualitat dels monuments per a difondre també la seu vesant artística (amb presentació conjunta d’esbossos, per exemple)».

En el seu programa també existien altres actuacions per cercar solucions a problemes concrets, com agilitzar els permisos per a instal·lar els barracons (carpes en altres poblacions) o la volta dels balls al Mercat. Amb tot açò, el que pretén Loles García Manceboo és eradicar eixa imatge que associa els fallers amb festa i beguda. «Les falles són també un potencial turístic i cultural que cal aprofitar».

En este primer any de mandat no tot han sigut flors, també hi ha hagut problemes i alguna que altra pedra en el camí: «Una vegada elegida he deixat arrere les possibles divisions i m’he posat a treballar per a les quinze comissions, siguen grans o xicotetes. Malgrat conèixer-la des de dins i haver treballat des de baix, m’he trobat amb la sorpresa que dirigir la Junta Local és més difícil del que creia. Són 15 comissions i cadascuna pensa d’una forma diferent. La que avui diu una cosa, demà pensa una altra; la que avui et recolza, demà està en contra però despús-demà et torna a recolzar. Les falles de Cullera es mouen pels seus propis interessos no per un objectiu comú».

En els primers mesos de mandats ja ha experimentat el sabor amarg de les renúncies o dimissions en la directiva per discrepàncies en la gestió, encara que es diga que és per “motius personals”. Primer va ser Quique Sanz, com a Tresorer, qui va dimitir. Després va ser Carles Prats el que va deixar el seu lloc com a vicepresident de Cultura.

Davant l’aparició de dificultats, Loles no es desanima en absolut: «Són pedres en el camí, però les intentarem superar i seguir endavant. És possible que em trobe amb unes altres pedres, però el projecte manté la seua vigència i el seguix defensant. Tot açò em fa pensar que la gent no està preparada al cent per cent perquè mane una dona».

Des de finals del segle XX, la dona ha anat cobrant protagonisme en el món de les falles, però en ple segle XXI existeixen encara reticències a l’hora de reconèixer el paper de la dona?. Loles es pren uns segons per a pensar i afirma: «encara ronda per ací algun vestigi de masclisme en un sector molt xicotet dels fallers, però estic ací per a demostrar que puc ser presidenta. Tinc un any i mig per davant. En aquests mesos he tingut pujades i baixades de moral, però compte amb el suport de la comissió de treball. És difícil acontentar a les 15 comissions però procure cercar l’interès general».

La situació era ben diferent quan va ser presidenta de comissió: «Llavors hi havia molt més masclisme, però curiosament més entre les dones que entre els homes: ara esta xica té que acompanyar a la fallera major, te que anar a actes amb els homes… Afortunadament, en la meua comissió no ho vaig notar perquè tots em van ajudar. Ara la gent ja no mira d’eixa manera, encara que algun sector molt minoritari segueix sense acceptar que una dona puga organitzar-li les coses».

Els últims exercicis han estat marcats per les retallades en les aportacions de l’Ajuntament al pressupost de la Jun-

ta Local Fallera. S’ha passat dels 60.000 euros dels últims anys als 48.000 euros de 2015: «Desespera una mica voler fer més coses i no poder. Cerquem altres alternatives a través de patrocinis econòmics per a finançar algunes activitats, noves o ja existents. El calendari se’ns queda xicotet per a totes les activitats que organitzen les falles. Les comissions han passat de plantar una falla i fer festa durant una setmana de març a convertir-se en associacions culturals amb activitats festives, culturals, esportives i recreatives durant tot l’any».

El 2015 ha sigut un any d’eleccions i la nova presidenta de la Junta Local Fallera expressa un cert optimisme: «Tinc tota l’ajuda de l’ajuntament, que manté per a 2016 la subvenció de 48.000 euros que existia en 2015. L’actitud és molt bona i comptem amb el seu suport».

Com a exemple de cerca de noves vies de finançament, Loles comenta que el llibret es gestiona ara des de la Junta Local: es contracta tant la publicitat com la impremta, amb el que s’aconsegueix una mica més diners i un llibret de major qualitat. «Cal estirar el pressupost. Les falles no solament es organitzar el concurs de paelles i el Mig any. Volem fer activitats culturals i per als infantils. Hi ha moments en què els diners se’ns queden curts». Aquesta és, a grans trets, Loles García Mancebo, una fallera de soca i arrel disposada a portar les regnes de les falles de Cullera durant dos anys, que és el període per al qual ha sigut elegida. Sap que el camí és fàcil, però açò no és un problema per a ella: és fallera forjada en l’adversitat i està disposada a seguir avant, cercant el millor per a les falles de Cullera.

Joan Castelló Lli

Marina Puche “La mar salà” Falla Bolseria – T ossal 2015

Artistes falleres.

Una història per fer. Una història incipient

Alejandro Lagarda Membre de l’Associació d’Estudis Fallers i webmaster d’Un Nou Parot Amb la col·laboració d’Iván Esbrí