La dona al taller de falles: El testimoni gràfic de les cartoneres del taller de J. Puche

La dona al taller de falles: El testimoni gràfic de les cartoneres del taller de Julian Puche

intre del parualari còmplice dels artistes fallers cartonera és un adjectiu sustantivat emprat per denominar les dones que, als obradors, han realitzat la labor de preparar i manipular el cartró i paper que es feia servir per generar els ninots i volums dels monuments fallers. Iván Esbrí Andrés Llicenciat en Història i membre de l’Associació d’Estudis Fallers. Amb la col·laboració de Josep Puche Hernández, artista faller i escultor. D

Organitzades, pragmàtiques, metòdiques, responsables… són virtuts innates a les dones que les han dut a practicar no poques i sacrificades feines en cadena a molts sectors tant industrials, especialment en l’agroalimentari com les etiquetaores de taronja de la Ribera Alta i la Plana Baixa, les passeres de Dénia, les cireres del Valle del Jerte (Extremadura), les anxoveres de Santoña (Cantàbria) o les triaores de llentilles de la Armuña (Salamanca); com en sectors artesanals, per exemple les picaores d’espart de la Regió de Múrcia (Cieza, Almendricos).

Molt semblant al treball d’aquestes picaores d’espart, era el de la dona al taller de falles com cartonera també picant la ràbia del cartró humitejant-lo per fer-lo més dúctil, i que, impregnat de cola, es tirava al molde per treure les peces de cartrópedra que conformaríen la falla, com hem esmentat; quan no, es vestia de cartró

i paper directament la vareta o la tela de galliner que aproximava a les formes més o menys definitives dels volums de major tamany 1 .

Però, abans de cartonera, la dona havia sigut l’encarregada de repuntar i ajustar les prendes de roba vella amb les quals es vestien els ninots de cera i arpilleria farcida de palla o borumballes. Després, quan aquests materials van començar a ser susbtituïts pel paper i cartró a partir dels anys 30, es dedicaren a la seua preparació: retallant tires, humitejant-les i cobrint-les de cola de fuster com hem referenciat poques línies abans. Amb la perfecció de la tècnica del buidatge en cartró-pedra (anys 50), les dones del taller també van haver d’encarregar-se de

fanguejar -preparar l’argila cada cop més necessària per modelar primer les peces-, fer els moldes d’escaiola, treure el cartró del ninot i, fins i tot escatar i pintar; és dir, una implicació total a cada fase de la construcció de falles, a excepció de la fusteria pel que sembla.

Cap a mitjans dels anys 20, la Festa de les Falles està plenament consolidada al calendari festiu de la ciutat de València: es crea l’Asamblea Pro-Festes de San Josep el 1926 com organisme per encarrilar la seua gestió i promoció turística (Cartell Anunciador, 1929, de José Segrelles); moltes ciutats imiten el festeig (Alacant com Fogueres de Sant Joan, Borriana, Dénia, Sagunt); i comença a haver una alta demanda de falles.

66 1 És curiós con aquesta funció semblant a la de les cartoneres dels tallers fallers, la trobem a les festes carnavalesques de la província de Trás-os-Montes e Alto Douro (Bragança, Portugal), on les dones són les encarregades de la confecció de les màscares dels caretos, els personatges participants dels carnavals.

Per tant, per als fusters, pintors murals, doradors i escultors -entre altres oficis menestrals-, fer falla passà de ser una feina ressolutiva per salvar èpoques de poca activitat a convertir-se en la principal de les dedicacions del taller o obrador. Conseqüentment, es fa precisa més mà d’obra i aquesta serà la de la dona.

Des dels anys 30-40 i fins a la dècada dels 80, hi ha testimoni gràfic de dones laborant a tallers de falles, malgrat, de poques sols es tenen tímides referències del nom com na Concha (obrador de Carlos Tarazona); Vicentica (dels tallers de José Pérez Abad “Novel”, Manuel Castellano, Arturo Martínez “el Patas” i Vicent Agulleiro entre molts); o Carmen (Josep Martínez Mollá); quan no han quedat en l’anonimat però si, afortunadament retratades per exemple en la construcció de les Falles Antifeixistes de l’Aliança d’Intel·lectuals per la Defensa de la Cultura i del Sindicat d’Art Popular de la CNT (1937); al taller dels germans Albarracín; de José Soriano Izquierdo; i d’Ángel Azpeitia, de Salvador Debón, Gori Gallego, Ramón Iranzo i Rafael Villaverde, quan compartien tots cinc nau al carrer del Marqués de Caro de València.

Però algunes d’aquestes dones no sols han sigut empleades del taller sinó també les mares, mullers, filles, germanes i amigues confidents d’aquests genis del foc, i a les quals quan no han tirat cartró els ha correspost la no menys àrdua labor de gestionar el taller i la casa alhora. Són: la cunyada i les nebodes de Josep Beitia “Pepito el Cartonero” (cartoner del carrer de Baix de València que sumistrava caps, mans i cossos de cartró-pedra); Vicenta Fontelles (germans Fontelles); les dones de Modesto González i Regino Más; Antonia Blasco (mare de Pasqual Carrasquer); Emilia Martínez Areal (muller de Manuel Castellano i germana d’Arturo Martínez “el Patas”); Carmen Luna i Consuelo Pérez (germana i mu

Taller del “Rancho Grande”. Julián Puche encolant cartró amb Pepita “la Cartonera” per a la confecció de la falla de Doctor Olóriz-Bisbe Fabián y Fuero, de 1954, Coses d’ací.

1946, taller del “Rancho Grande”. Dues cartoneres, la de perfil Pepita, junt Emilio Puche (ultimant un bust amb el pinzell), José Emilio Puche (just darrere d’Emilio; pare dels artistes), Rafael Puche (de genolls treballant sobre una taula) i un infant Julián junior, fill major de Julián Puche (assentat amb pitet blanc).

Taller del “Rancho Grande”. Julián Puche, Pepita “la Cartonera”, Ramonet “Pajarito Primero” i uns infants, en un descans del muntatge del cadafal de St. Vicent-Olympia-Garrigues (1955), València atracció.

Taller de Xirivella. Julián junior, Josep Puche, Mari Pepa, Julián Puche, Rosita, Emilio Puche, Josep Barea Rocafull i Antonio “Tono” Vidal posant davant del monument faller de Na Jordana, de 1962, Cadascú balla al so que li toquen.

ller de Vicent Luna); Rosa María (dona de Josep Pasqual Ibáñez “Pepet”); Teresa Vicent (mare de José Luís Ferrer “Regino de Borriana”); Julia Bocigas (amiga de Pedro Soriano); María del Carmen Serrán (muller de Miguel Santaeulalia); Vicenta Subiela i María José Peris (mullers dels germans Colomina); Rosa María Rubio i Ana María Martínez (muller i amiga de Ximo Esteve); Carmen Monterrubio i Elvira Tejero (filla i muller de Julio Monterrubio); o María José Lavara (muller de Pedro Rodríguez Marín) entre moltes més 2 .

El taller de Julián Puche, un dels artites més reeixits de la història de les Falles membre de la dita Generació d’Or dels Escultors (Puche, Salvador Debón, Juan Huerta i Vicent Luna), no ha sigut excepció i les dones també ha jugat un paper capital en l’àrdua feina de tirar de cartró. Com a impresicindibles cartoneres, les correspon per mèrits propis a totes i cadascuna d’elles, una part important dels èxits del Mestre Julían Puche, com els seus cinc Primers Premis de Secció Especial (1965, 1970, 1971, 1975).

Una de les primeres recordades és Pepita “la Cartonera”, una jove que va formar part del planter de Puche quasi des dels seus inicis als anys 40 (1943, Pelayo-Matemàtic Marzal, La joventut de hui ha entés que en el futbol i la boxa és on estan els diners),

2 No podem descurar citar aquelles que, sent també membres de planters de tallers o familiars d’artistes, han desenvolupat una carrera artística fallera com María Caridad Pinto, Amparo Pallardó, Carmen Llisterri, Marisa Falcó “Fet d’Encàrrec”, Anna Ruiz, Ana López, Desiré Triviño, Eva María Cuerva, Ariadna González, Rebeca Tomillo o Mónica Antequera.

1965, taller de Xirivella. Elvira, Julián junior, Paquito Tomás i, al fons, Josep Puche i Luís Martínez Canuto ultimant les carrosses de la Fira de Juliol.

Carmen (esquenes), Elvira, Amparín dempeus amb el pitet coorporatiu del taller, Julián Puche i Luís Martínez Canuto donant els darrers retocs a la carrossa del cavall que resultaria Premi Baró de Cortés 1965 en la Fira de Juliol.

Anys 60, taller de Xirivella. Julían Puche i María del Carmen.

Ciutat de l’Artista faller. Tonín Martínez Canuto, Elvira, Carmen, Amparín i Marina Hernandez, muller de Julián Puche, treballant sobre els moldes dels volums de la falla de Convent de Jerusalem, de 1969, Els invasors.

Ciutat de l’Artista Faller. Marina Hernández i les germanes Amparín i Carmen Fernández tirant de cartró per a la falla de Convent de Jerusalem, de 1969, Els invasors.

als temps del taller del “Rancho Grande”, un antic magatzem de lloses -o tal vegada una vella serradora, no ho tenim corroborat- que es situava a la partida de la Caseta del Moro, al Pla de Saïdia, on hui està l’Escola d’Idiomes de Valencià, on també obraven José María Martínez “Denel” i el seu fill Arturo “el Patas”, Alfredo García Albarracín “Bocatorta” i Federico Páez “Cap de Borla”.

O Mama Ula, que va treballar al període 1962-1966, d’orige cubà, muller de l’artista faller Juan Martínez de la Barrera, i que junt a Julián Puche va ensenyar a la resta de xicones que tingueren major continuitat al taller a tirar de cartró.

Perquè la major presència de dones a l’obrador de Puche, sobretot, aplega quan va assentar-se en la Secció Especial, a la dècada dels 60, a Na Jordana amb inolvidables falles com El dur endavant una falla, un problema de tres en ratlla, el 1961; Cadascú balla al so que li toquen, el 1962; I el Sèptim Dia descansà, el 1963; Temptació, el 1964; H 2 O o Es xopà fins la Moma, el 1965, aquest al seu primer Primer Premi en la categoria; Els somnis, somnis són, el 1966; i Pallasos, el 1967. Més la perllongació en Convent de Jerusalem fins 1972 amb Gastronomia, el 1968; Els invasors, el 1969; Xoriços, el 1970; La selva, el 1971; i La Cendrosa, el 1972.

Moltes eren jovens d’ètnia gitana residents del Barri de San Josep de Xirivella, localitat on Julián Puche va tenir establert el seu taller entre 1962 i 1966. Es tractava d’una barriada “d’al·luvió” pròpia de les

Amparín pintant un ninot.

poblacions satèl·lits de les grans urbs habitada per gent treballadora, humil i immigrant (andalusos, castellanomanxecs, extremenys) atreta per l’oferta laboral de les indústries del moble i plàstic d’Aldaia, Alaquàs, de Quart de Poblet i de la mateixa Xirivella. Elles van ser les germanes Amparo “Amparín”, que segons recorda Josep Puche tirava molt bé el cartró, i Carmen Fernández, que passà algunes temporades també al taller de Joaquim Dolz; una cosina d’aquestes de nom Elvira; Carmen “l’Andalusa”; María del Carmen; i Nieves, qui es casà amb l’artista Josep Azpeitia.

Totes i cadascuna d’elles ambientaven el taller amb el seu carcàcter, obert, desimbolt i alegres cançons flamenques i coples, mentre prestaven les seues mans en la confecció de les falles d’Especial i les demés contractades amb les comissions Peu de la Creu-En Joan de Vila-rasa, Montortal-Torrefiel, Quart-Turia, Luís de Santángel-Matías Perelló i Bosseria-Tossal; les carrosses per a la Fira de Juliol; i uns cavallets de cartró-pedra de joguina encarregats durant quatre campanyes de Nadal consecutives per un establiment del carrer de Sant Vicent, als baixos de la coneguda finca dels Sánchez de León on hui està Nela Souvenirs. En aquests anys, el taller de Julián Puche va aplegar a contractar fins a deu cartoneres.

També van estar al taller de Julián Puche Pepita Escrivá, mare del hui Mestre Major Ramón Espuig, ja en la Ciutat de l’Artista Faller, i Carmen, persona íntima de la també nissaga d’artistes Lleonart, a finals dels 70.

Anys 70, Ciutat de l’Artista Faller. Equip del taller de Julián Puche amb els respectius familiars.

De 1957 a 1960, Julián Puche i el seu equip completaven les temporades falleres construint carrosses per als Reis Mags i el Dia d’Asturies i “Fogueras de San Xuan”, una festivitat amb similituts amb València i Alacant amb la qual la capital asturiana celebrava Sant Joan, plantant també cadafals artístics per la ciutat. En aquest encàrrecs, Puche, contà com a cartoneres amb dones de miners de la zona de les valls del Nalón i Caudal que rapidament trencaven mà. Com a curiositat, l’obrador no era altre que els baixos de la tribuna de l’estadi de El Molinón.

Per altra part, el germà de Julián, Emilio Puche també va contar amb cartoneres tant en la seua estança en Argentina fent falles dins la societat Art-Val amb Vicent Marín Reig i José María Más, com obrant per a la comissió Salvador-Trinitaris als anys 60, ací amb les cartoneres del seu germà i, fins i tot, les seues pròpies filles María Josefa “Mari Pepa” i Rosa “Rosita”.

No podem descurar fer menció de Marina Hernández, muller de Julían Puche, qui alhora que administrava la casa i es feia càrrec de familiars pròxims, també posava les seues mans per tirar de cartró, i qui va acompanyar gairebé tots els dies al taller a Josep Puche fins la seua jubilació (2007, Quart-Palomar, La Cort Reial). Com tampoc obviar a Marina, la seua filla menuda continuadora de la nissaga en el vessant faller i creatiu, que no sols perpetúa en ple segle XXI el cognom Puche sinó que a més el fa extensible als infantils, ja que la seua producció fallera s’ha centrat en els cadafals dels menuts.

Ciutat de l’Artista Faller. Amparín encolant cartró. Al fons, la maqueta de treball de la falla de Convent de Jerusalem, de 1972, La Cendrosa.

Ciutat de l’Artista Faller. Marina Puche, continuadora de la nissaga, escatant un dels ninots de la falla infantil de Joaquim CostaComte Altea, de 2014, Circus-tàncies.

Fo tograf íes

Arxiu Josep Puche Hernández. Iván Esbrí.

Agra ïmen ts

A Vicent Almela, Ximo Esteve, Pepe Palanca, Quino Puig i, molt especialment, a Josep Puche Hernández, artista faller, escultor i fill del Mestre Julían Puche, per la cessió d’aquest material gràfic fins ara inédit; per totes les aportacions que ha fet per a la redacció d’aquest article; i per ensenyar-me tant de la figura del seu pare al llarg del passat any, el del Centenari del Mestre (1915-2015).

Con sul tes

ARIÑO VILLARROYA, A. (dir.) (1993): Los escultores del fuego. Aproximación a la historia del Gremio Artesano de Artistas Falleros de Valencia, València, Diputació de València, 291 p.

CASTELLÓ LLI, J. (2014): Pasqual Carrasquer: Creador de falles, València, Carena, 238 p.

COLOMINA SUBIELA, A. et alii (2014): El taller dels germans Colomina i les Falles de Gandia, Gandia, CEIC Alfons el Vell, 339 p.

DD.AA. (2007): Vicent Luna: L’art de fer falles, València, Associació d’Estudis Fallers-Junta Central Fallera de València, 276 p.

MURILLO DE LAS HERAS, V. (1963): “La mujer como artesana fallera”, dins Levante Extraordinario de Fallas, València.

Muntatge a partir dels dibuixos dels gravats de Manuel Bellver i les descripcions del llibret per conformar un hipotètic esbós de la falla de La creu del matrimoni. Rafa Tortosa