31 minute read
de les seues mamelles
l llarg de la història de les falles, la figura de la dona ha estat present als monuments fallers, i en moltíssimes ocasions per representar temàtiques a mode de símbol i al·legoria. L’ús de la dona als cadafals apologètics ha estat un costant: vore a una valenciana com la nostra terra o alguna princesa ser la ciutat de Xàtiva, per exemple. També ha estat la representació d’una dona nua per mostrar un nou segle o conceptes, com la llibertat o la justícia, han estat presentats en forma de ninot femení. Rafa Tortosa Garcia Director d’El Verí del Foc A
Advertisement
Altres vegades és utilitzada la figura d’una dona com a part central de la crítica referida, abocada amb aspecte negatiu sobre el gènere femení. Establida en la part roina de la relació amb l’home, sobre la millora de vida amb el descobriment de la moda i la modernitat o per l’evolutiva aproximació cap a la llibertat i la igualtat de gènere, són les principals crítiques acollides als cadafals i sempre pensades des d’una ment masclista.
Este és tipus de crítica és el que volem tractar al present treball, basat en una corre-cuita pels cadafals fallers plantats a la ciutat de Xàtiva al llarg de la seua història. Estes crítiques, vistes en el temps amb perspectiva, ens fan treure els colors davant unes passades societats on la dona ha estat un ésser desprestigiat, ignorat i insultat, i que ha patit unes
condicions laborals i socials inferiors o diferents davant un entorn viciat de masclisme que en tot moment ha estat incapaç de concebre un tracte igualitari i respectuós cap a les dones. Iniciem el recorregut...
La creu del matrimoni I (1865-1867)
«Del matrimoni la creu, cuan la dona es molt llauchera. més pesà la encontrareu qu’una mola farinera» (Trinitat, 1866)
Les falles promocionades per Blai Bellver (1865-1867) tenen una forta càrrega crítica cap a la dona. A la peixca de l’Aladroc (Trinitat, 1865), el tema escollit es bassa en com les xiques “pesquen” als xics, i amb les poques referències que tenim, el full promocional ens exposa que totes les xiques solen aconseguir el seu propòsit.
La creu del Matrimoni (Trinitat, 1866), englobada en una crítica de sàtira moral, pertany a la categoria de falla eròtica o tendèn
cia anticonjugal, com deia la premsa. Estes falles tractaven temes com les relacions matrimonials asimètriques, la seducció o l’intercanvi sexual així com infidelitats, adulteris i cornamentes, al·lusions i metàfores sexuals, segones núpcies o trames conjugals entre d’altres, i con diu Ariño (1992:88) «observándose una visión procaz y desenfadada de la sexualidad en el contexto de una sociedad recatada y puritana, pero sustentada sobre un impenitente machismo (el matrimonio es presentado como una cruz para el hombre».
Al magnífic llibret realitzat per Blai Bellver podem vore que la crítica de la falla, així com al conte fantàstic, és una crítica continua cap a la dona: la seua forma de vestir i la tendència de seguir la moda existent, l’estat civil de la dona —sobretot les “fadrinotes” –, i principalment, el paper de la dona dins del matrimoni. L’explicació de la falla proposava quatre escenes d’acord amb quatre “estacions” del matrimoni: lluna de mel, indiferència i crisi matrimonial, adulteri i cornamenta a més de les reaccions.
Esbós de la falla Exaltació de la paella (Plaça de la Bassa, 1935), realitzada per A. Royo.
Esbós de la falla La Prima-vera (Carrer Vernisa, 1936), obra de J. Castelló.
Moda 1934, cadafal plantat a la plaça del Mercat el 1934, obra d’A. Menéndez i E. Sanchis.
La tercera falla de la trilogia de Blai Bellver, Eclipses del Matrimonio (Trinitat, 1867), respon al mateix argument que l’anterior. De fet, el cadafal faller, al no plantar-se el 1866 serà l’utilitzat per a l’any 1867, amb el canvi de temàtica en quan a la crítica, on les quatre estacions passen a ser les quatre fases de la lluna.
A pesar de certa llibertat... Al·legoria i adulteri (1932-1936)
«La humanitat avant va; però ja arribarà el día que la dóna ens dominará amb molta maestría» (Vernisa, 1934)
Repassant fotografies i esbossos de les falles plantades a Xàtiva i recolzant-nos amb els pocs llibres fallers existents, a l’època de la ii República (1932-1936) hem trobat poques referències sobre les dones als cadafals fallers. Veiem la presència de dones a les falles Una boda valenciana (Tetuan, 1935) i Exaltació de la paella (Sant Jaume, 1935), dues falles de caràcter apologètic, on la dona apareix en forma d’al·legoria, sobretot a la segona, on una dona nua amb una paella fa de coronament del cadafal.
A pesar de desconèixer l’argument sòlid de la falla amb el lema Moda 1934 (Mercat, 1934), ens atrevim a dir que va parlar sobre les dones, atès que en ella només apareixen dones ben vestides amés del suculent lema.
Com bé diu Manolo Sanchis «La ii República va suposar un corrent d’aire fresc, que va omplir d’esperances tota la societat espanyola, de fet, al terreny social es va avançar molt, en especial per a les dones. El reconeixement del dret al vot, i a ser triades per a qualsevol càrrec polític (1931), la Llei del Matrimoni civil, el divorci (1932) i el dret a tenir la pàtria potestat dels fills, suposen un important avanç» (Sanchis, 2012: 106), aspecte que no vam vore reflectit als cadafals fallers més preocupats per la política a un moment un tant convuls.
Sobre les referències a la dona també cal destacar tres falles. La primera duia per lema A lluneta estic: me’n ric me’n ric (Enríquez, 1934), que el seu llibret va estar escrit pel canonge Gonçal Vinyes. A un moment de l’explicació l’autor crítica «lo fresques i... currutaques que van les xiques de nostres dies a fer compres al mercat».
Vernisa (Carrer Vernisa, 1934) és la segona falla que volem citar, perquè l’escena titulada Traguets i palos tracta l’assumpte d’una parella que constantment s’empina la botella i després sempre acabaven pegant-se, i en esta baralla, sempre guanyava ella perquè «al encontrar-se en este estat, les bufetades de la dona o dos dies castigat».
Al mateix carrer Vernisa es va plantar l’any 1936 la falla Las cuatro estaciones, la qual va comportar polèmica. La dreta local va posar el crit al cel al entendre que la falla era «un zafio insulto a una dignísima clase, y una vulgar y grosera ofensa a los sentimientos más íntimos de la mayoría de Játiva» 1 . Com es pot observar a l’esbós, la falla es dividia en quatre escenes on el ninot principal era un que representava a un capellà junt a una dona que a la fi acaba embarassada. El verset que acompanya l’esbós deia que «la bella Prima-Vera, és una estació molt bonica, per això algun calavera, abusa massa de la xica».
La creu del matrimoni II (1943-1974)
«Cara i Creu del matrimoni és el lema d’esta falla que la dona qu’ix de talla es pichor qu’el mal dimoni»
(José Espejo infantil, 1948)
Després de la contesa bèl·lica, la referència de les dones als monuments fallers apareix principalment en les crítiques re
ferides al matrimoni, recordant el mateix discurs que Blai Bellver va conrear un segle abans, un discurs «contra el matrimoni, que en realitat contenia una actitud misògina i masclista, ja que es condemna que, encara que el festeig era agradable, amb el casament seria la creu, i sacrificar-la amb els sofriments de l’home, car carregava amb la muller, els fills i el manteniment de la casa» (Hernàndez, 1996: 196).
La descripció aportada per Gil Manuel Hernàndez està condensada a la falla Cara i Creu del Matrimoni (José Espejo infantil, 1948), la qual fa referència als dos aspectes de la parella. La Cara, pensant en la «suor i els sacrificis per a poder-se hui casar», es correspon amb el festeig d’una parella que «estan molts contents, tot pareix alegria, tot heu miren sonriguent cuant aplega este día». Arriba el casament, i tot es convertix en creu per a l’home, que ha de dependre a cuinar perquè «este és el món al revés, la dona chilla i mana, i si no te’l fòc ensés, hasta li sumba castanya». L’explicació ens diu que és el tipus d’home que quan està al casino és molt «masculino», però davant de la dona «te que mirar i callar, i més si viu en la sogra... el davantal i a fregar». L’explicació finalitza amb «en temps de la gavardina, imperen els camisons. Amunt, classe femenina! Abaix tots els m...!».
L’amor a través dels segles (José Espejo, 1944) és una falla que tracta l’evolució de l’amor durant alguns segles de la història, explicant les baralles entre homes per aconseguir l’amor d’una dona encara que al segle xx, ja són «les pobretes femelles» les que van darrere dels hòmens, implorant en caritat «que la vullguen un poquet, un poquito nada más». La crítica sobre la dona al darrer quadre, el d’actualitat, «en que la dona, poc dona, al marit fa treballar fentlo actuar de fadrina i posat de davantal». L’explicació clou,
Esbós de la falla Cara i Creu del Matrimoni (José Espejo infantil, 1948).
sense fer botiges, amb una reivindicació antifeminista i masclista que «reforça l’aposta per un model de dona sumisa a l’home coincidint amb el perfil defensat pel règim» (Hernàndez, 1996: 363). No té desperdici:
«¡Póbres dónes! ¡Póbres dónes! ¡que equivocació tan gran! Vólen cambiar de sexo i això es un gran desbarat perquè la dóna ha naixcut pa ser mare, ¡nom sagrat! pa ser ama de sa casa, pa fer la felisitat sense eixos cambis ridículs que als hòmens porten de cap».
A la falla Força de Voluntat (Sant Jaume, 1946), dins de les distintes forces descrites, hi ha una escena titulada Força d’una mirà, en la qual explica la vida d’un matrimoni Esbós d’una escena del cadafal L’amor a través dels segles (José Espejo, 1944).
que mentre «ell al día, guanya el pa, ella al día no fa rés, més que ben alimentà, com si fora convidà, es el seu gran interés, ser mes jove cada més». Com veiem, les falles trac ten com la dona té un esperit gastador (Medina, 2012:129), inclús comença a ser víctima del naixent interés per la moda i la bellesa (Medina, 2012:128), perquè com diu l’explicació «se gasta una mina en pomaes i en pintura!». I clar, amb tanta intenció de la dona, l’home entra en un profund victimisme i ja «no te ni veu ni vot [...], el pobre casi no pòt publicar qu’es el marit!» i ella «viu burlant-se d’ell perque porta la batuta».
Altre exemple interessant és l’explicació de la falla Mel d’amor (Raval infantil, 1952) que vol «poder enchuisiar lo que son els matrimonis...», i fa una crítica similar a la darrera falla esmentada, recollint com la dona es cuida excessivament: «la dona s’enperifo
Esbós del cadafal infantil Mel d’amor (Raval, 1952).
lla, s’arregla com pot i sap, se depila, se perfuma, s’arregla els cabells del cap...». També ens narra que les dones busquen hòmens amb diners en contraposició a què temps enrere buscaven als hòmens honrats. Altra falla que conté crítica similar és Els conflictes del choc i de l’amor (Raval, 1945) així com anys després la falla Els temps cambien (Mercat, 1970), on diu que les joves de hui en dia «solsment guia l’interés, qu’els ixca un bon novio molt templat i... en dinés».
A pesar de no contidre una crítica cap el sexe femení, a la falla Ja tinguem piset (Sant Feliu, 1965), si que podem comprovar el simple l’organigrama d’un matrimoni d’aquella època. El coronament estava compost per la figura d’una dona amb unes claus amb la mà sobre un bloc d’habitatges, i l’explicació ens diu que «La mujer, satisfecha de haber conseguido las llaves de uno de estos pisitos, está muy contenta, mientras el marido otea la negra tormenta que la ha caído sobre las costillas y se prepara para suportar el peso del pisito».
La Nova Llei de Premsa (Llei 14/1966), del 18 de març 1966, provocarà una relaxació de la censura i comportarà la proliferació de figures despullades i temàtiques de caràcter eròtic que deixen la dona mal pa rada (Medina, 2012:132). Prompte vorem esta alliberació, doncs Manolo Blanco i Esteve Arnau van plantar el 1967 Per culpa de la poma (Tetuan) on apareix al coronament una poma aguantada per tres sirenes amb els pits a l’aire. L’aparició de dones nues començarà a ser una novetat que anirà repetint-se progressivament conforme ens endinsem a la dècada dels anys setanta. Podem posar com exemples Desitjos (1971) o Temptació o desig (1978), ambdues falles plantades a la plaça de Tetuan-sant Francesc. Cal posar èmfasi amb l’aprovació d’esta llei, atès que per exemple, la falla Espanyoleto de 1966 de Ramon Morell duia per coronament la figura d’una dona nua i els censors van obligar als fallers a tapar-li els pits amb una tela.
També podem contemplar l’aparició de la identificació de la dona amb la temptació, els pecats capitals i l’avantsala de la immoralitat (Hernàndez, 1996: 363), i com clar exemple, tenim la nomenada falla Per culpa de la poma (Tetuan, 1967), que ens diu «que serà etern —per culpa de les dones— rostir-se entre les flames iniqües de l’infern». També fa incís a que l’home ja no té autoritat —fins i tot l’home es queda a casa amb els xiques i ella passeja pel carrer— i que damunt patix la burla de les dones, i a més a més, «sofrix el calvari d’un trist matrimoni».
A esta època comença el costum de prendre el sol a les platges i, en conseqüència, es comencem a comercialitzar a l’Estat Espanyol tota mena de bronzejadors i
cremes solars degut a la posada de moda del bikini. La crítica a la venda descontrola de productes i la moda d’anar a la platja la trobem a Farça (Espanyoleto, 1968) i Avui amb una pluma mos desplumem (República Argentina, 1972). En tots estos aspectes estaran involucrades les dones, les quals s’acosten cap a la modernització, i que la societat —els hòmens, principalment— aguditzarà els aspectes negatius d’este procés de canvi (Hernàndez, 1996: 336). Altre aspecte a criticar ha estat l’ús dels anticonceptius. «La cigüeña parà, els xiquets plorant, les pastilles a montóns» i «la pastilla en aument i la família decreixent» són els titulars que trobem sobre l’escena que tracta la ingestió d’anticonceptius del cadafal Hui el que no corre vola (R. Argentina, 1974). També la crítica a la moda de vestir per part de les dones es constant als cadafals fallers. L’explicació de la falla Els temps cambien (Mercat, 1970), fa ressò a la crítica de l’ús de les minifaldes i dels pantalons per part de les dones, «bon aparat i en ventaja, puix al temps que pujant la falda poquet apoc se l’aniran acurtant, i segons la ciència avança, podria ser que siguera que dins de molts pocs anys foren pàmpols de figuera».
Aquesta llibertat que comporta la modernitat serà constantment criticada. Un bon —i aterrador— exemple és el cadafal La nit (Tetuan, 1974), on a una de les escenes apareix un troglodita, i compara aquella època amb l’actual:
«En els temps que hui estem, lo que passava no passa. Era el temps que encara l’home sobre les dones manava. Quan li dia a una, enfadat, vine ací, ella anava. I les dia que trotaren i cada una trotava. Era que hi hava més amor? Era que més garrot hi hava? Falla Per culpa de la poma (Tetuán, 1967).
no he ho sé. Peró l’assumpte ja no te volta de tapa. Cada dona fa lo que vol i el marit, calla que calla, esperant que passe el temps i no’s trenque la baralla. Quin temps més preciós seia aquell que la història contava en que l’home, arrogant, les mantenia a ratlla. I la dona, obedient i callaeta, otorgava, i li oferia l’amor que dintre d’ella guardava. Hui d’açó no queda res i si alguna no s’enfada és perque és santa o tonta, ja que si pot, te’ls clava.»
Arribant als anys setanta, comencen a aparèixer les crítiques cap a les suposades in
Escena del cadafal Classes d’amor (Enríquez, 1971), obra de Manolo Blanco. A l’escena es criticava l’adulteri en el matrimoni per part de la dona.
Falla L’any internacional de la dona (Ferroviària, 1976) de J. R. Espuig.
Falla Any de la dona (Benlloch, 1976) d’A. Grau.
fidelitats de les dones i que principalment demostren una desconfiança total dels hòmens (Castelló, 2013:23). Dins del cadafal Classes d’amor (Enríquez, 1971) es trobava l’escena Amor a la caça, l’explicació de la qual deia que «este hombre que viene de cazar y lleva una cabeza llena de cuernos debajo del brazo haciéndolo cara de maltrecho y cansado y su mujer está esperándole con este cachorro de león delante de ella y colgando unas «Pollas» (hembra del Pollo» con cara de alegría como queriéndole decir yo he cazado más que tú». Queda clar que els autors de les crítiques pensaven que «la dona era propensa a l’adulteri i a destrossar els cors masculins» (Hernàndez, 1996: 336).
L’any internacional de la dona? (1975)
«La dona vullguent col·laborar inventa el seu any internacional i el únic que adelanta es armar més el cacau» (Ferroviària, 1974)
Les Nacions Unides, per una resolució de l’any 1972, va declarar l’any 1975 com l’Any Internacional de la Dona, per tal d’intensificar la lluita contra la discriminació de les dones. A Xàtiva, dues falles van fer ressò de l’esdeveniment a les falles de 1976. Podria haver estat una gran oportunitat per reivindicar el paper de la dona i denunciar la desigualtat de gènere i plasmar-ho als cadafals fallers. Dons no, i a més a més, es van monotematitzar falles agafant este esdeveniment, tenint una visió quasi esperpèntica de la dona (Medina, 2012:132).
J. Ramon Espuig signava L’any internacional de la dona (Ferroviària, 1976), i a la seua explicació ens advertix que «ironitza la preponderància que ha pres la dona amb motiu de l’any que a la mateixa se li ha dedicat». La falla, a banda de tractar que ara les dones tracten als hòmens com si foren marionetes «pa traure’ls les pessetes», tracta el tema de què les dones es gasten mols diners per pintar-se sense que «ell apenes li alçe la veu» i, a més a més, apareix
el tema del destape, present a la televisió i des d’estos anys també als cadafals fallers. Sempre vist des dels ulls de l’home, l’explicació de la falla ens afirma que l’home, «anant pel carrer, veu més que abans en la platja». També tingué cabuda la crítica dels anticonceptius, afirmant que a vegades l’efecte que tenen es realitza al revés.
Any de la dona (Benlloch, 1976), va estar l’altra falla “dedicada” al sexe femení, i seguix els mateixos arguments que la falla Ferroviària. Com a novetat introduix l’accés de la dona al món laboral, i ens diu que «Elles buscaven manar, amb afá i ansia loca, i prompte els eixirà per la boca el dret d’anar a treballar». Amb un to de completa vexació trobem el següent verset:
«Açi una dona torera sentá amb roll de paper higiènic si posem un poc de ingenit pronte adivinarem per a lo que aprofita eixe paper, qu’es per a lo que aprofita ella».
Aquell any 1976, le falles El destape (Sant Feliu, 1976) i Bruixeries (Raval, 1976) acollien a la seua crítica molts aspectes relacionats amb les dones, similars als que ja s’han exposat: destape, nou domini de la dona sobre l’home, ús d’anticonceptius o com la dona arrossega l’home a casar-se.
Mamelles, massa mamelles (1976)
«Les hi ha tan postineres ensenyant els seus encants, que t’ensenyen per davant... les llimes com a sistelles» (Mercat, 1979)
Coincidint amb l’arribada de la democràcia, les falles tenen la bondat de la llibertat per expressar temes tabú així com posar en escena, d’una forma més explícita, crítiques que ja s’estaven realitzant. És el cas del destape o del nudisme de platja. Als cadafals falleres apareixeran dones nues de forma descontrolada. Sembla que era condició indispensable que l’artista faller realitzara un
ninot d’una dona nueta i així ho demostren la quantitat de referències trobades fent el buidatge. L’aparició de dones amb les mamelles a l’aire als cadafals fallers, a la majoria dels casos, no està justificada i la seua aparició està motivada per la moda establerta o com reclam, diguem-ne, comercial.
Així que trobem un fum de remats amb l’aparició de dones nuetes, com per exemple Nos toquen el violó (Mercat, 1983), L’economia (JRJ, 1985), Pallassades (R. Argentina, 1988), Nous temps (JRJ, 1991), La seducció de les falles (JRJ, 1998), Xàtiva, nou mil·lenni (R. Argentina, 2000) o Els coloms i les colomes (Mercat, 2001).
Significativa és la falla Ara si que va... (Mercat, 1979), on una imponent dona amb un tanga com a roba i representant a Eva fou el coronament de la falla, la qual tractava el nudisme a les platges així com el tema del divorci que servix «per arreglar l’entort» perquè les dones diuen que «el casori és el purgatori». La crítica ens diu que les tres dones que conformen l’escena volen un amor lliure i envien els hòmens «al paretó». També Gataes (R. Argentina, 1982) tracta el tema del divorci, fent crítica de que és un fraude i que els principals perjudicats són els xiquets.
El cadafal Xè, quin bullit! (R. Argentina, 1981), a una de les escenes, centra la crítica en les vídues, les quals de seguida volen tindre altre home: «encara que el capellà la consola, ella està pensant en qui li donarà a menjar... al seu conill».
El nudisme a les platges és un dels temes tractats a les falles Tonteries i Burrades (Mercat, 1977) i Pardal que vola a la cassola (R. Argentina, 1980), dos exemples d’una llarga llista de la presència de esta crítica als cadafals fallers.
Estem arribant als anys 80 la passada centúria i encara trobem crítiques residuals sobre
el matrimoni. El cadafal Vanitat (Raval, 1977) encara ens diu que les xiques busquen un jove amb diners i es critica que a l’aspecte sexual la dona vol «mangonejar-ho» tot. L’explicació acaba amb un suculent verset:
«I ja que hem aplegat al final ho pregonem amb tota veritat: la dona es l’animal racional de més flat, “bufa” i vanitat».
El suggerit lema L’alliberament de la dona (Sant Jaume, 1980) es bassa en ironitzar la mode de l’alliberació de la muller en l’actualitat i ve representada per una dona nua i amb ales, llevant-se el cinturó de castedat.
Poc a poc, amb l’establiment de l’estat democràtic, l’aplicació de lleis que guien la llibertat i la igualtat de la dona dins de la societat, farà decaure esta sèrie de crítiques, que en el tempos les veiem irrisòries. Les falles deixen de criticar la dona dins del matrimoni i el destape deixarà de ser imprescindible en els cadafals fallers i l’aparició actual es deu a una justificació en la crítica. La normalitat arriba a finals del segle xx, on la societat està més preocupada per altres aspectes socials i polítics que poder criticar.
Abans de finalitzar, afegirem un exemple de crítica cap a la dona present a una de
Escena pertanyent al cadafal La ciutat submergida (R. Argentina, 1999), obra de Xavier Herrero. Criticava l’uniforme de les controladores de l’ORA.
Falla Vanitat (Raval, 1977) de Manolo Blanco.
les escenes de la falla La ciutat submergida (R. Argentina, 1999), on es criticava l’uniforme de les empleades en controlar l’ORA, per ser un reclam comercial i no com a un vestuari còmode:
«La falda de la xica de l’ORA aixeca les passions pel carrer sempre es bona la treballadora que estimula a traure el bitlleter.»
A tall de conclusió
Esperem que les falles, amb el seu sentit crític, puguen criticar a un present immediat tot allò present a la societat en relació a la violència de gènere, la desigualtat al món laboral i l’esportiu, i en definitiva, les continues vexacions que pateixen les dones el dia a dia. Amb l’ús de l’enginy i la gràcia del nostres artistes fallers, de ben segur que retractaran estes injustícies. I és que cal recordar, que tot allò que cremen cada 19 de març, és tota inquietud o situació que no volem vore més. Que el foc ens ajude a purificar la nostra societat! BIBLIOGRAFIA
Ariño Villarroya, A. (1992): La ciudad ritual. La fiesta de las Fallas, Anthropos, Madrid.
Castelló Lli, J. (2013): «De l’heroïna d’òpera a la truana fallera: una lluita per una dignitat quasi sempre negada o menystinguda», Operació Valquíria; la segona obra wagneriana, Falla Borull Socors, València, pp. 1-32 (volum ii).
Hernàndez Martí, GM. (1996): Falles i Franquisme a València, Afers, València
Medina, JJ. (2012): « La dona en les Falles, molt més que bonica i galana », Després de la desena musa. Associació Cultural Falla Plaça de Jesús 2013. AC Falla Plaça Jesús, València, pp. 124-154.
Mozas i Hernando, J. (2013): «Dona i falles (1863-1936). un llarg camí cap a la igualtat», Operació Valquíria; la segona obra wagneriana, Falla Borull Socors, València, pp. 205- 233 (volum ii).
Sanchis Ambrós, M. (2012): «La dona, dona», Després de la desena musa. Associació Cultural Falla Plaça de Jesús 2013. AC Falla Plaça Jesús, València, pp. 76-123.
Sánchez i Pérez, J. (2015): Quadern de falles Xàtiva, 1865-2015, Junta Local Fallera, Xàtiva.
Llibres de falla dels cadafals citats al treball procedents de la Biblioteca Municipal de Xàtiva, Arxiu Municipal de Xàtiva i arxius particulars de Joan Quilis, Ximo Sánchez i Rafa Tortosa.
3r premi llibre falles JLF Xàtiva
UNA IMATGE I VINT LÍNIES Nostàlgia text Fabian Navarro · imatge José Lluch Samit Collins, què rotllo text Amadeo Perales· imatge José Lluch Samit Per què cremen els monuments text Enrique Cerdà · imatge J. Lluch
LA FALLA DE PAPER Mals olors esbós Paco Roca i Chorques · versos blaibellver
F DE FESTA, FLAMA, FOC, FUM, FALLES
Julio Portet, una vida de dedicada a la artesania E. de Redacció La indumentària valenciana: passat, present i futur Verònica Llopis El pasdoble, un ingredient important en la festa fallera Ignasi Lloret 75 aniversari de la JLF Juan Ramón Alcocer Pla El meravellós món del circ faller ErXexo El foro faller i internet Carlos Pérez Manolo Blanco i les falles plantades al barri E. de Redacció La falla de la Música Vella, origen de les falles actuals Rafa Tortosa Els primers premis de les falles de Xàtiva (II): El duel artístic entre Grau i Blanco (1964-1985) Rafa Tortosa i Garcia
MISCEL·LÀNIA 2006
2n premi llibre falles JLF Xàtiva 20é premi Promoció de l’ús del valencià Generalitat Valenciana
Número 2 — març 2008
UNA IMATGE I VINT LÍNIES Veient-ho passar text Verònica Llopis i Viñes · imatge José Lluch Samit Cristobal Colom text Yolanda Pérez i Ferri · imatge José Lluch Samit Sentiment faller text Amparo Samit i Gràcia · imatge José Lluch Samit
LA FALLA DE PAPER
Plaza Mayor, en castellà sona millor? esbós i versos Xavier Herrero
F DE FESTA, FLAMA, FOC, FUM, FALLES
Recorregut pels darrers cinc anys a JRJ E. de Redacció La falla JRJ a la premsa Amparo Samit i Gràcia Recorregut pels nostres casals fallers I.Gosálbez · J. Sánchez El paraulari de les falles socarrades José Manuel Gómez i Pla Cavalcades i més... ErXexo Les falles a les Comarques Centrals Valencianes E. de Redacció Ramon Morell, l’artista faller dels 50 Verònica Llopis · Rafa Tortosa Els primers premis de les falles infantils a Xàtiva (II): El ressorgiment i consolidació de les falles infantils (1972-1989) Rafa Tortosa
MISCEL·LÀNIA 2007
l es 10 amp oll es del verí del f oc
9é premi Promoció de l’ús del valencià Generalitat Valenciana
2n premi llibre falles JLF Xàtiva 23é premi Promoció de l’ús del valencià Generalitat Valenciana Número 3 — març 2009
UNA IMATGE I VINT LÍNIES Ai, que em caic text Isabel Gosálbez · imatge Jorge Sánchez El diari text i imatge Jorge Sánchez El barret mexicà text Gemma Climent · imatge J. Sánchez
LA FALLA DE PAPER Apocacrisi 2009 esbós Pepe Castells versos Amparo Samit
F DE FESTA, FLAMA, FOC, FUM, FALLES El senyor Rafael Rafa Sanchis El sr. Rafael, un gran home, una gran persona Fabian Navarro i Pérez Falles versus falles José Manuel Gómez i Pla Insonoritzar o morir ErXexo Un recorregut per la xarxa Javi Lara Falla Albereda Jaume I (1982-1986) Ximo Sánchez i Pérez El setmanari MIRADOR i les falles a la II República Rafa Tortosacia Un artista en progressiva recuperació. Vèrnia Juan I. Pérez i Giménez José Camarasa, artista faller dels quaranta Joan Quilis i Ródenas L’humorisme, entre l’enginy, la sàtira i la gràcia Rafa Tortosa i Garcia
MISCEL·LÀNIA 2008
Número 4 — març 2010 (Enquadernat junt el llibre de falles)
UNA IMATGE I VINT LÍNIES Moment clau text Josep Almiñana · imatge Jorge Sánchez i Tàpia Ostres, la traca!!! text Javier Tormo imatge Jorge Sánchez i Tàpia Veient-los passar text Sergio Antolí · imatge Jorge Sánchez i Tàpia
LA FALLA DE PAPER
Xàtiva, tota una pel·lícula esbós Emili Arnau versos Verònica Llopis
F DE FESTA, FLAMA, FOC, FUM, FALLES
Artistes fallers a les acadèmies de pintura Joan Quilis i Ródenas L’espill dels cadafals fallers sobre els anys de la fam Rafa Tortosa Caritat i falles a Xàtiva Josep Sanchis i Martínez El ninot de Vèrnia: «El Abuelo» i el museu... faller? Rafa Tortosa Artista: La comissió Equip de redacció El «refregit» a les falles de Xàtiva Abril Baldoví L’era del «suro» Javi Lara Reciclatge: una solució a la crisi de les falles Anna I. Calvo i Pastor Manual de supervivència faller Er Xexo Fallera Major: quin cos té ser-ho? Verònica Llopis i Viñes Enric Solbes i les portades dels llibrets de falla E. de redacció Un arxiu de records Lluís Torres i Dauder
2n premi llibre falles JLF Xàtiva 9é premi Promoció de l’ús del valencià Generalitat Valenciana
MONO GRÀFIC: CATALOGACIÓ I DOCUMENTACIÓ DELS NINO TS INDULTATS A LES FALLES DE XÀTIVA Rafa Tortosa i Garcia
EXPOSICIÓ DEL TEMA
El Ninot i les falles. Els orígens La sàtira, símbol del ninot El foc i el ninot. Altres festes El cadafal faller. Els premis. L’artista L’indult del foc al cap-i-casal L’indult del foc a Xàtiva El museu faller Materials i estètica dels ninots El premi del ninot Estadístiques
CATÀLEG NINOTS INDULTATS
BIBLIOGRAFIA
1r premi llibre falles JLF Xàtiva 7é premi Promoció de l’ús del valencià Generalitat Valenciana
126 Número 6 - març 2012
ESPECIAL FALLES PUBLICADES
Una imatge ivint línies Les flors cansades Xavier Aliaga · Antoni Marzal Etern Ximo Cerdà · Antoni Marzal Música i Falles Toni Cucarella · Antoni Marzal
La falla de paper Síndrome de Diógenes Paco Roca
Ruta d ’efem èrides
F de festa , flama , foc , fum , falles Pensat i fet, una peça de l’engranatge faller vinculada a la Costera Ricard Huerta Sanchis Guarner i les falles Verònica Llopis La revista gratuïta LA RECLAM
i els especials falles als anys vint Rafa Tortosa La llengua de LA RECLAM Vicent Garcia Premsa local i falles Joan Quilis Falleres de portada Begonya Martínez Els artistes fallers a la premsa Joan Quilis Xàtiva en flames, l’intent d’una revista fallera Anna I. Calvo Quan fuster va escriure a un llibret de Xàtiva Agustí Garzó Ressenyes de les publicacions falleres de Xàtiva al llarg de la història Rafa Tortosa
1r premi llibre falles JLF Xàtiva 7é premi Promoció de l’ús del valencià Generalitat Valenciana Accèssit premi Mocador millor article d’investigació a un llibret de falles Finalista premi Ortifus a la Coherència al llibre de falles
2n premi llibre falles JLF Xàtiva 10é premi Promoció de l’ús del valencià Generalitat Valenciana Premi Mocador millor article d’investigació a un llibret de falles Número 7 — març 2013
LES FALLES I LA COSTERA
Una imatge ivint línies Rastre, reata, cadena Toni Cucarella · Antoni Marzal L’interrogatori Ximo Cerdà · Antoni Marzal
La falla de paper Com tenen de negre el cor Miquel Mollà
F de festa , flama , foc , fum , falles Festes del foc a la comarca de la Costera Joan Quilis La Costera en falles Agustí Garzó Les bandes de música de la Costera a la festa de les falles E. de redacció Pirotècnia Valenciana, art i tradició dels Crespo Vidal Vero Llopis Fa més de cent anys. Tres cadafals fallers del cap-i-casal sigats per artistes amb arrels xativinesRafa Tortosa Tortosa Biosca, un artista entre els grans... Joan Castelló Rafael Boluda, un dibuixant de falles Anna I. Calvo Alfred Sendin Galiana i Josep M. Esteve Victòria, dos lletraferits de les falles nascuts a la Costera Rafa Tortosa Un especial de 1909 del periòdic El Distrito de Enguera en homenatge a Bernat i Baldoví, amb motiu del centenari del seu naixement Abril Baldoví
Número 8 — març 2014
LA RELIGIÓ I LES FALLES
Una imatge ivint línies L’home va inventar a Déu Toni Cucarella · aAntoni Marzal Punts de vista Ximo Cerdà · Antoni Marzal Quina alegria de flors... Adela Ruiz · Antoni Marzal
La falla de paper San Chusé Miguel Santaeulàlia
F de festa , flama , foc , fum , falles La religió al Programa de festejos faller Rafa Tortosa L’església catòlica davant de les falles a la II República, una visió mediata. La Derecha Regional Valenciana i el jurat de censura Ramon Estellés Falles, Fogueres, República i Església Ivan Esbrí L’ofrena falllera, un invent del nacionalcatolicisme franquista Gil-Manuel Hernàndez Deus de fang i falles que els idolatren Joan Castelló Els símbols religiosos i els cadafals fallers. Ceramista Ros,un cas recent. Xoc de cultures. (In)tolerància i tradició Juanjo Medina Alguns aspectes de la religió als cadafals fallers de Xàtiva Joan Quilis Cinc episodis de religiosos a les falles de Xàtiva Rafa Tortosa Buscant la protecció (ii): objectes devocionals Vicent Ferrnadis
1r premi llibre falles JLF Xàtiva 15é premi Promoció de l’ús del valencià Generalitat Valenciana Premi Mocador millor article d’investigació a un llibret de falles Finalista Premi Mocador millor article d’investigació a un llibret de falles Finalista premi Ortifus a la Coherència al llibre de falles
els home ns de bla nc, blai bellver i altres boj os de les falles
Una imatge ivint línies A la folla (sense mala folla) Toni Cucarella · Antoni Marzal La que riu amb veu de xiqueta Ximo Cerdà · Antoni Marzal Bogeria... Adela Ruiz · Antoni Marzal
F de festa , flama , foc , fum , falles Blai Bellver (1818-1884) i les falles de Xàtiva, una iniciativa burguesa fallida Ramon Estellés i Feliu Fusters, tallistes, escultors i pintors. Els primers artistes fallers xativins (1865-1936) Rafa Tortosa i Garcia Pintors i Fusters camí de la professionalització de l’artista faller (1942-1967) Joan Quilis i Ródenas Falles xativines d’autèntica bogeria Guillem Alborch i Mallol Falles d’autèntica bogeria. Estètica i temàtica Ivan Esbrí Andrés Falles d’autèntica bogeria. Estructura i Risc. Equilibris en un sacabutx Juanjo Medina i Bonilla Bogeria a les falles de la Ribera Jordi Maravilla Herraiz Malalts de les falles de Xàtiva Begonya Martínez i Casanova
Número 10 — març 2016
La dona i la falla . les dones i les falles
Deu anys enverinats pel foc Josep Lluís Marín i Garcia
Una imatge ivint línies Tot Ximo Cerdà · Antoni Marzal Dones, prou de fer el ninot Toni Cucarella · Antoni Marzal Passeig per la ment Adela Sancho · Antoni Marzal
F de festa , flama , foc , fum , falles De reines, misses, bellesses i falleres Kepa Llona Sanz Passat i present de les dones a les falles de Xàtiva Joan Quilis Ródenas Les dones al “poder” de les falles + Entrevista a Loles García Joan Castelló Lli i Rafa Tortosa Garcia Artistes falleres. Una història per fer. Una història incipient Alejandro Lagarda La dona al taller de falles: El testimoni gràfic de les cartoneres del taller de J. Puche Ivan Esbrí Andrés Possibles precedents ideològics de La Creu del Matrimoni en els llibrets de falla de la ciutat de València (1850-1865), les crítiques Ramon Estellés i Feliu La dona Manolo Sanchis Ambrós Les ninots, tractament de la dona als cadafals fallers. Vergonyes amagades a la llum del dia Juanjo Medina i Bonilla El ninot de dona: de ser la creu del matrimoni al descobriment de les seues mamelles Rafa Tortosa Garcia
