Volum 4: "Alaxicalla" - Llibret Falla Taüt 2023

Edició

Associació Cultural Falla Taüt, Cullera - 2023

Direcció i coordinació

Nacho Romero Ferrer

Equip de Redacció

Paula Torres, Fina Girbés, Adrià Escolà i Ramon Marí

Il·lustracions

Víctor Piris

Revisió lingüística

Àngels Falcó i Josep Bou

Portada

Raquel Escrivá Fernández

Disseny i Maquetació

Yogur de Fresa

Col·labora

Generalitat Valenciana

Dipòsit legal

V208 – 2014

Difusió il·limitada en valencià

A plataforma Issuu: www.issuu.com/fallatautcullera

A facefook: www.facebook.com/TautCulturalCullera

A instagram: @ac_fallataut

Edició de 300 exemplars

L’Associació Cultural Falla Taüt de Cullera, no s’identifica necessàriament amb els articles dels seus col·laboradors.

El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat Valenciana per a la Promoció i l’Ús del Valencià.

El present llibret s’ha presentat al XXVII Concurs de Llibret de Falles, organitzat per la Junta Local Fallera amb la col·laboració de l’Ajuntament de Cullera.

L’A.C. Falla Taüt és membre orgullós de la Federació de les Lletres Falleres.

Contem contes

“És moment ara, de fer un recorregut pels barris més mítics de Cullera, on diferents personatges ens contaran històries interessants de les quals, de segur, alguna cosa ens ensenyarem. Contes per fer pensar a menudes i menuts i per fer-los reflexionar al voltant dels valors bàsics d’aquesta societat.”

Alba és molt intensa i no para ni un moment. Àgil, ràpida, propensa i en continu moviment.

De festa no en té mai prou. No es cansa de divertir-se i sempre té un motiu nou que no li permet avorrir-se.

Enguany viurà intensament unes falles memorables plenes de pur sentiment i, sense dubte, inoblidables.

Perquè enguany és Alba nostra fallereta major; dels xiquets, la capitana, dels majors, nostre tresor.

Un orgull per a la falla, un alé ple de salut, que contagia la xicalla, de la gran Falla Taüt.

Alba Bou López

Àlex Grau Alvárez

Té el nervi a flor de pell i cara d’angelet. Àlex és a altre nivell i no esperes vore’l quiet.

Per a ell el futbol és passió i el viu intensament.

Per a ell la falla és devoció, emoció i pur sentiment.

És el capità de l’equip i el governa amb destresa. És el president dels xiquets i els conduïx amb saviesa.

Àlex et vull previndre de tot el que ha de passar: queda molt i bo, per vindre, i ens has de representar.

Però fes-ho al teu estil, amb orgull i amb actitud, perquè eres el president infantil de la gran Falla Taüt.

I

Falleres i fallers infantils

Agud Castelló Nacho, Agud Castelló Raquel, Alba Renard Elia, Alonso Clarí Edgar, Alonso Clarí Emma, Alonso Clarí Luca, Álvarez Muñoz Lucía, Aragó Colom Mireia

Barberà Codery Candela, Bernabeu Francisco Ainara, Blasco Rico Clara, Blasco Rico Sira, Bohigues España Aria, Borràs Rodriguez Quim, Borràs Rodriguez Roc, Bou López Alba, Bou Clari Maia, Borja López Mª Pilar, Bravo Sáez De Jáuregui Carla, Buenrostro Bohigues José

Ceferino Gras Mar, Collado Marí Mar, Colom Chofre Marcos, Colom García Pepe, Colom Marí Zayra, Colubi Garrido Héctor, Company Sarrión Alberto, Company Sarrión Diego, Costa Palomares Alvaro, Costa Palomares Martina, Cruañes Bayona

Vera, Cruañes Bayona Vicent

Espinosa Colom Joel

Fayos Fuertes Marta, Fayos Fuertes Paula, Ferrer Espert Mar, Ferrer Martínez Sara, Franco Cortés Leo, Franco Fenollar Xavi

García Colubi Enzo, García Colubi Gael, García Gil Gemma, García González Samoa, García González Summer, García Nicola Pau, Gavarrell Aguirre Anna, Gavarrell Aguirre Omar, Gil Borràs Marcos, Gil Muñoz Mar, Gómez Galán Moana, Grau Álvarez Alex, Grau Gil Mireia H

Hermán González Izan, Hermán González Lea, Hermán Martí Emma, Hermán Martí Nerea, Hermán Martí Pablo, Hervás Sapiña Chloe

Ibarra Sarrió Jhon Michael, Ivanov Dmytro

Julián Hernández Erik, Julián Hernández Ainara

Lli Montoya Maia, Llopis Bustos Laia, López Lli Biel, López Lli Roger

Madrigal Collado Adrià, Madrigal Collado Aitana, Mahiques Gil Alba, Mahiques Gil Iris, Marí Alapont Yaiza, Martín Álvarez Carlos, Martínez Manzanares Adriana, Martínez Manzanares Hugo, Martínez Mas Cayetana, Martínez Mas Jimena, Martínez Mas Júlia, Mengual Garnés Francisco, Mengual Garnés Verónica, Miguel Castelló Marc, Molina Benito Noa, Molina Sanabria Eric, Molina Sanabria Mar, Montagut Falcó Irene, Montalvo González Alejandro, Montalvo González Ruperto, Montañez Sapiña Lucas, Montoro Sapiña Sara, Moreno Moreno Ángela, Moreno Sánchez Ruth

Ochando Muñoz Héctor

Palero Fabra Sofia, Palomares Gil Hugo, Palomares Gil Martina, Parra Miñarro Maria, Peláez Castelló Rubén, Peláez Gil Guillem, Planells Baldoví Maria

Rafael Badia Lucía, Ribes Calatayud Pedro, Rico Moreno Daniela, Rico Moreno Lucas, Rico Calabuig Guillem, Rius Ferrer Sergi, Roig Soler Mario, Romeral Vidal Karlos, Romero Serra David, Romero Serra Nacho, Ruiz Álvarez Héctor, Ruiz Julián Agnes, Ruiz Molina David

Sala López Aleix, Sala López Arnau, Sala Negre Lucas, Sala Negre Mateo, Sánchez Ferrer Bruna, Sánchez Ferrer Ona, Sánchez Hernández Aitor, Sánchez Hernández Ariadna, Sánchez Oliver Erik, Sánchez Oliver Joan, Sánchez Romero Leo, Sapiña Martínez Martina, Sapiña Nicola Mireia, Sarrión Martínez Valeria, Selfa Cuello Andrea, Solaz Chofre Nicolás, Soldado Fenollar Pol, Soriano Castillo Zulema, Such Cutanda Marcel

Torregrosa Martínez Pablo, Tur Fuertes Hugo, Tur Miñana Paula

Vallet Valero Olivia, Vallet Colubi Álvaro, Vercher Almiñana Guillem, Vercher Almiñana Miguel, Vicente Ramiro Gabriel, Vicente Ramiro Mateo, Victoria Costa Ariadna, Victoria Costa Vega

Recompenses Infantils

Junta Local Fallera Cullera

2022-2023

Cullereta d’Argent

Lucía Álvarez Muñoz

Mar Ceferino Gras

Sara Ferrer Martínez

Carlos Martín Álvarez

Mireia Grau Gil

Ángela Moreno Moreno

Sergi Rius Ferrer

David Ruiz Molina

Bruna Sánchez Ferrer

Aitor Sánchez Hernández

Cullereta d’Or

Izan Hermán González

Aleix Sala López

Arnau Sala López

Miguel Vercher Almiñana

Recompenses infantils

Recompenses Infantils

Junta Central Fallera

2022-2023

Distintiu d’Argent

Lucía Álvarez Muñoz

Mar Ceferino Gras

Sara Ferrer Martínez

Carlos Martín Álvarez

Mireia Grau Gil

Ángela Moreno Moreno

Hugo Palomares Gil

Sergi Rius Ferrer

David Ruiz Molina

Bruna Sánchez Ferrer

Aitor Sánchez Hernández

Distintiu d’Or

Gemma García Gil

Miguel Vercher Almiñana

Programa d’activitats

Març

Dissabte 4

19:00h Tren falles

Diumenge 5

Lliurament de premis als millors ninots i obertura exposició del ninot

Dilluns 6

Concurs de maquetes de falla

Dimarts 7

Jocs tradicionals

Dimecres 8 Castells unflables

Dijous 9 Rally humorístic

Divendres 10 Castells unflables

Dissabte 11

Multiactivitats

Diumenge 12

Trencà de perols

Dilluns 13

Campionat de futbolí i ping-pong

Dimarts 14 Tallers

Dimecres 15 Festa temàtica

Dijous 16

Berenar oferit pels nostres representants infantils i lliurament de recompenses

Records infantils

Tallers de Nadal JLFC

Equip infantil Trencaclosques 2023, 4t classificat Equip cadet Trencaclosques 2023, 1er classificat

Proclamació

Treta infantil

Treta infantil

Treta infantil

Treta infantil

Treta infantil

Contem contes

“És moment ara, de fer un recorregut pels barris més mítics de Cullera, on diferents personatges ens contaran històries interessants de les quals, de segur, alguna cosa ens ensenyarem. Contes per fer pensar a menudes i menuts i per fer-los reflexionar al voltant dels valors bàsics d’aquesta societat.”

Ratolí de ciutatratolí de poble

Aquesta és la història d’un ratolí que vivia en una casa del Raval de Cullera. El ratolí vivia tranquil i en pau. Tenia tot el que podia desitjar. Passejava per la muntanya pel matí i gaudia del descans a l’ombra d’una carrasca. Quan tenia fam sempre podia trobar un trosset de pa al terra de la cuina d’alguna de les cases del barri, fins i tot hi havia dies que trovaba algun trosset de formatge o de pernil! Per les vesprades solia trobar-se amb els seus amics al carrer i passaven la estona jugant i xarrant.

Un dia el va vindre a visitar el ser cosí que vivia a la ciutat. El ratolí de Cullera estava molt content de la visita del ser cosí i li va volar ensenyar tot el que feia al seu dia a dia.

El ratolí de la ciutat li va dir al seu cosí:

- No comprenc com estàs tant content de viure al poble. Ací tens molt poques coses per a fer, és molt avorrit. A la ciutat es viu molt millor que al poble! Tenim grans avingudes i parcs. A la casa on visc sempre tenen molt de menjar a la cuina. Vine a visitar-me i ho veuràs amb els teus ulls.

El cap se setmana següent el ratolí de Cullera va anar a la ciutat.

Va estar molt nerviós fins que va arribar a casa del seu cosí perquè el carrer era molt perillós, amb molts cotxes que conduien ràpidament i feien sonar els clàxons en tot moment. Només arribar a sa casa, el seu cosí li va dir:

- Ràpid, cosí. Hem d’anar a amagar-nos. Al gat que viu a la casa no li agrada gens veure’m! I sempre em vol atrapar!

- Cosí, tinc molta fam! Podríem buscar alguna cosa per a dinar?

- Anem a ma casa i descanses cosí. La cuina està plena de menjar, hi ha de tot! Jo aniré a buscar alguna cosa ràpidament i te la portaré.

Quan va tornar estava sense alé! Havia hagut de córrer davant del gat per a escapar i només havia pogut agafar un trosset molt xicotet de pa per als dos.

Per la vesprada van anar a un parc que hi havia al carrer del costat de sa casa. No van poder més que seure en un banc del parc, perquè hi havia moltes persones passejant i si les asustaven podrìen atrapar-los segons li deia el seu cosí.

Quan tornava cap a Cullera després de passar el dia a la ciutat, el ratolí pensava la sort que tenia de gaudir de la tranquil·litat que li donava viure al poble. Pot ser no tenia grans avingudes ni parcs immensos, però tenia tot el que podia necessitar i podia gaudir de la tranquil·litat i la llibertat de viure al seu poble.

Barri del Raval

Barri de la Bega/Port

Els pescadors pescats

Ala vorera del riu Xúquer hi havia moltes barques ancorades. Cadascuna tenia la seua tripulació i cada dia eixien a la mar a pescar. Quan arrivaben les barques plenes de peix fresc, el venien a la llotja.

Cada dia era una barca la que arribava amb més càrrega de peix fresc i la resta de pescadors li donava l’enhorabona a qui havia aconseguit pescar més peixos després d’un dur dia de treball a la mar i tots junts ho cel·lebraven a una taberna de la Bega. Feia molts dies que qui més peix aconseguía era la barca anomenada “Sucro” i els seus tripulants estaven molt contents.

Un dia de feina, mentre estaven a la mar, els tripulants de la barca “Tarongers” van sentir un gran pes a les seues xarxes. Tots pensaven que havien sigut els qui més peix aconseguirien portar a la llotja aquell dia i es van posar a celebrar-ho amb gran alegria. Tenien tanta presa per arribar a port que no van pujar les xarxes a la barca i les van arrossegar fins al seu amarratge al riu.

Els pescadors estaven tan contents i tan pagats que ells mateixa deien a la resta de pescadors que els donaren l’enhorabona perquè havien aconseguit, per fi ,superar la pesca de la barca “Sucro”.

Tant pesaven les xarxes que no podien pujar-les i van haver d’ ajudar-se de tres ases per a poder pujar la càrrega al terra. En pujar-la, es van adonar que no hi havia peix! Nomes hi havia pedres, pesades pedres que els van fer pensar que havien aconseguit una gran càrrega i els havien fet pensar que havien sigut qui més pesca portaven al port. La resta de pescadors va riure de valent mentre comentaven la jugada a la taverna.

Barri de la Vila

El mico i el mercader

Era un dijous assolellat del mes de març. Tots els mercaders es reunien com tots els dijous al centre del poble per a muntar les seues parades al mercat i oferir als ciutadans les seues mercaderies. Hi havia pa, verdures i fruites, llegums fins i tot vaixelles, estores i tota mena d’utensilis per a la llar.

Abdulà regentava la parada dels llegums. Portava un carro arrossegat per dos burres carregat amb dues arroves i mitja d’una varietat grandíssima de llegums. En tenia de tota mena i en venia a gent de tot el poble. Muntava una parada preciosa a l’ombra d’una palmera on tothom tenia gust de parar.

Quant ja va tindre tota la parada muntada, ja feien cua tres persones per a fer la seua compra. Estava molt pendent d’atendre a tots i no es va adonar que dalt de la palmera hi havia un mico molt pendent dels seus llegums.

Cada vegada que Abdulà donava l’esquena a la palmera, el mico baixava i agafava un cigró. Al final del matí, el mico havia agafat una gran quantitat d’ells. No parava de pensar en la sort que tenia que Abdulà no se n’ hagués adonat de res. El mico guardava els cigrons a la saca que portava al cinturó.

Però el mico no estava satisfet, volia més menjar per no haver-se de preocupar d’aconseguir-ne més durant tota la setmana. Tanta era la seua gana d’aconseguir més llegums, que no va estar atent als moviments d’Abdulà mentre desmuntava la parada al final del dia i aquest el va sorprendre amb la mà enfonsada en el sac de les llentilles.

Ràpidament Abdulà va agafar el mico i li va fer deixar totes les llentilles de la mà i li va despassar el cinturó per a que li caigués la saca plena de cigrons.

Quan ja tenia el carro carregat amb la mercaderia per a emprendre el viatge fins al següent poble, pensava en la sort que havia tingut de vore el mico en plena acció, però, al mateix temps, es va adonar de la mala sort que havia tingut el mico d’haver estat descobert.

Barri del Pou

La tortuga i la llebre

Estaven ben properes les dates més importants per al barri i per als seus veïns. Les festes de la barriada començarien en una setmana. Tot començava amb la carrera fins a la Torre de la Reina Mora i continuava amb festes en honor del guanyador.

Feia molts any que la llebre era la guanyadora i tot el barri l’admirava per aconseguir ser cada any la més ràpida de la carrera i aconseguir el sac de monedes de plata amb què la reina premiava al primer en creuar la línia de meta.

Els seus competidors entrenaven de valent per a poder superar-la però des que ella competia, mai ningú l’havia superat. Aquest any ningun de tots va voler-se presentar per a competir contra la llebre, doncs pensaven que cap cosa es podia fer contra ella. Ella sempre deixava clar qui guanyaria de nou, se sentia victoriosa abans de començar a córrer i així ho feia saber a tothom.

Tres dies abans de la data de la carrera, va vindre a viure al barri una nova veïna. La tortuga es va mudar al mateix carrer de la llebre. A la tortuga li agradava el barri i volia sentir-se integrada i els seus veïns l’animaven a participar de les properes festes. Tant era així, que va decidir participar a la carrera fins a la Torre de la Reina Mora.

En assabentar-se la llebre, van començar tota mena de burles i mofes a la tortuga:

- Jo soc imbatible, tortuga! Tothom ho sap i per això ningú vol enfrontar-se a mi! No ho saps perquè eres nova al barri, però si no vols quedar com a una perdedora serà millor que ni ho intentes!

- A mi m’agrada córrer llebre. Encara que siga per passar una bona estona i ho faré!

- Una bona estona? (Va esclatar a ruire) Voldràs dir una estona ridícula!

El dia de la carrera hi havia una gran espectació. La tortuga estava molt motivada i la llebre se sentia molt sobrada. En donar l’alcalde l’eixida, la llebre va córrer tan ràpidament que la gent a primera fila es va despentinar. La tortuga anava a ritme constant sense parar. Quan la llebre ja estava a punt d’arribar a la Torre de la Reina Mora es va girar i va vore que la tortura estava tan lluny que podia parar una estona a descansar. Tant era el esforç que va fer per córrer tan ràpidament que en sentar-se a l’ombra d’un pi es va quedar dormida. Com que la tortuga havia mantés el ritme i no l’havia baixat en cap moment, va arribar a la línia de meta resultant victoriosa de la carrera.

El públic estava molt content per ella i va començar a aplaudir tan fort que va despertar la llebre, que va arribar a la meta quan la Reina li estava entregant el sac de monedes de plata a la tortuga. Durant els dies que van durar les festes del barri tots els veïns van celebrar la victòria de la tortuga.

Barri de Sant Antoni

L’avarícia dels pirates

No hi havia a la Mediterrània una badia a tan pròspera com la de Culayria. Ho sabien els capitans de tots els vaixells que s’apropaven a ella. Els llauradors treballaven la terra amb intensitat i recollien fruites i verdures exquisides. Els pescadors s’endinsaven amb valentia a la mar i treien peix fresc cada dia. Els arrossers aconseguien, amb molt d’esforç, un arròs molt preuat per tots La costosa recol·lecta del cultiu de cotó era molt coneguda per la seua qualitat. Era sabut per tots…fins i tot, pels pirates.

Els veïns del barri de Sant Antoni treballaven cada dia de valent per guanyar-se el seu jornal als camps. En caure la nit, la gent anava a descansar a les seues cases per a reposar-se d’un dur dia de treball.

Una nit es van veure sobresaltats. A la badia de Sant Antoni hi havia ancorat un vaixell pirata. Tota la seua tripulació va arribar a la vora de la mar en una barca a rem, i des d’allí sigil·losament es van arrimar a les cases i van agafar tota mena d’eines de feina, cabassos amb menjar, carros... Anaven amb gran silenci portant tot a la vora de la mar on tenien la barca a rem. Preparaven tot per a portar-ho al vaixell ancorat a la badia.

Tant volien furtar que van voler emportar-se les gallines i el gall del corral de Vicent. Quan els pirates van entrar al corral, les gallines i el gall es van sobresaltar i van començar a escatainar. Vicent es va despertar amb un gran esglai i ràpidament va fer crits als seus veïns per a despertar-los.

Els pirates van córrer de seguida cap a la vora de la mar on estava el seu botí seguits dels veïns que corrien darrere d’ells. Com no volien deixar a terra cap de les coses furtades, els pirates carregaren tant la barca que quasi no cabien tots dins. Des de vora mar els veïns els seguien i miraven com anava enfonsant-se la barca de tanta càrrega que tenia. Els pirates van perdre la seua barca enfonsada i van haver d’arribar al vaixell nadant mentre els veïns recollien les seues possessions de l’arena i, fins i tot, van poder traure de la mar la barca a rem dels pirates, que van aprofitar per a fer passejos després de treballar.

Barri del Racó

Els conills i la rabosa

Feia un dia assolellat. A la muntanya del barri del Racó caminaven Tic i Roc mentre discutien. Els dos conills eren cosins i discutien a sovint per coses sense importància: qui tenia les potes més llargues, qui dels dos tenia més boniques les orelles, qui havia descobert aquella cova abans que l’altre, des d’on es veia millor la posta de sol…

Anaven de camí cap a casa de Roc perquè sa mare els havia preparat el seu menjar preferit. De sobte, es van trobar al seu camí una rabosa, una rabosa grandíssima que els va provocar un gran esglai.

Es van posar a córrer ràpidament fins a una cova que coneixien. Tan ràpidament que en uns minuts s’havien allunyat tant de la rabosa que ja no la veien. Van arribar a la porta de la cova i estaven molt segurs que la rabosa ja no els podia agafar.

- Mare meua quina rabosa més gran! Tenia una cua grandíssima! Era quasi igual de gran que jo!

- Què dius? No home, no. La cua era molt més gran que tu!

- No! De cap manera. No era tan gran com jo. Era més menuda.

Es van posar a discutir a la porta de la cova tanta estona que la rabosa va arribar. Ells no van tindre més remei que entrar a la cova i tancar la porta amb pany. Van haver d’esperar dins la cova fins que la rabosa va marxar avorrida d’esperar que sortiren.

Quan van arribar a casa de Roc, era tan tartdque el dinar que els havia preparat sa mare, pensant que ells no en volien, els l’havia donat als seus veïns.

Per discutir, havien perdut tot el dia de gaudir a la muntanya, del solet i del seu menjar preferit.

El Far

El far i el borreguet

El far mai s’havia d’apagar. Sempre havia d’estar encés des que queia el sol fins que tornava a fer-se de dia. Era molt important que els vaixells saberen on no havien d’apropar-se per a no navegar directament a les pedres i xocar contra elles. D’això s’encarregava Blai, el borreguet, des de feia dos mesos. Tenia una tasca molt important: era l’encarregat d’administrar l’oli que mantenia encesa la metxa que donava llum al far.

Cada dia havia de posar al dipòsit la quantitat suficient d’oli com per a que no s’apagara mai. Tots els mesos venia l’olier del far per a portar-li a Blai l’oli suficient per als trenta dies. Blai es va adonar que cada mes li sobrava un poc d’oli i va decidir que vendria als seus veïns l’oli que li sobrava, del que li portava l’olier tots els mesos.

Va començar a vore que si en ficava un miqueta menys al dipòsit cada dia, la flama del far es mantenia igualment encesa tota la nit fins que es feia de dia. I va poder disposar de més oli per a vendre i guanyar-se més diners. Ja no li sobrava mai oli cada mes. Quan venia l’olier tornava a tindre oli, i ell tornava a retallar l’oli que posava cada dia al dipòsit de la metxa del far. Guanyava molts diners amb la venda de l’oli del far i podia comprar moltes coses, però sempre pensava què passaria si es quedava sense flama.

Un dia, de tant que va apurar, la flama del far es va apagar. Es va posar molt nerviós perquè veia un vaixell apropar-se cada vegada més a les pedres. Va pujar al més alt del far i va començar a cridar ben fort:

- Amb compte! No avances més! Ací havia d’estar encés el far però no tinc prou oli!

Per sort, el capità el va escoltar a temps de virar i no va anar directament a les pedres i es va salvar d’enfonsar-se.

Des d’aquell dia mai més va apurar l’oli. Va deixar de vendre l’excés i mai més va haver el perill que cap vaixell tinguera un accident.

Dosser

El gos i la bassa de Sant Llorenç

Caminava pel dosser Drac, el gos. Tenia molt fam i es va dirigir fins a la carnisseria per a comprar-se dinar. Volia comprar el tros de carn més gran de tota la carnisseria. De camí cap allí va coincidir amb uns altres gossos que coneixia. Com pensava que tots anaven allí, va començar a córrer més que ells per tal d’arribar el primer. Per sort, va arribar abans que ningú i va poder comprar el tros de carn més gran i apetitós de tota la carnisseria.

Pensava arribar a la bassa de Sant Llorenç i quedar-se estirat a l’herba a menjar la carn que tan bona cara feia. Mentre es dirigia cap allí, gaudia del paisatge i pensava en la sort que tenia d’haver comprat el tros més gran. Quan va arribar a la bassa, va aguaitar a vore l’aigua on reflectia el sol i sobre la qual volaven els pardalets. Quina va ser la seua sorpresa quan mentre aguantava el tros de carn a la boca i mirava l’aigua, li va paréixer vore un altre gos amb un tros de carn més gran. De la fam que tenia, va voler furtar-li la carn a l’altre gos i així menjar-se la d’ell i la de l’altre gos. Però quan Drac va obrir la boca per a agafar-li la carn, li va caure la seua de la boca i es va enfonsar dins la bassa.

- Només era el meu reflex a l’aigua! He perdut el millor tros de carn de la carnisseria per voler tindre altre que em pareixia més gran!

Cada conte transcorre en un barri de la nostra Qulyayra, els barris estan amagats en aquesta sopa de lletres, seràs capaç de trovar-los?

Del Pou, Dosser, Racó, Sant Antoni, Bega-Port, Far, Raval i Vila

Uneix les paraules de les dues columnes que es relacionen en els contes anteriors, estem segurs que has estat molt atent, i sabràs resoldre aquest embolic ràpidament.

Segur que tu els endevines!

Com d’important és l’herència llegada pels musulmans, que ocuparen la península un poc més de set-cents anys.

Les falles no existirien sense alguns d’aquests invents. Segur que tu els endevines! Eres molt intel·ligent!

Carcasses, coets i traques ara poden esclatar, perquè ells ens la portaren des de l’Orient més llunyà.

Són en cada papereta l’element més destacat. Si són iguals que la grossa, farem una festa gran.

Fina Girbés

Els seus fils broden les teles dels flamants vestits de gala que llueixen les falleres. A glamur, qui les iguala?

Les falles més casolanes no podrien existir. És el material més bàsic per a figures, cartells... Extret sovint dels diaris, caducats, que ja són vells.

D’entre totes les paraules que ens deixaren, ves per on, hi ha el nom de la falla: at-tābūt , d’ací el seu nom.

Recerca dels 7 errors

Trobar les diferències es un dels jocs mes coneguts entre el mes menuts, ací trobem 7 diferencies, no será tan fácil trovar-les, si no estas concentrat.

Víctor Piris