EL JACIMENT IBÈRIC DE LA MUNTANYA DE SANT MIQUEL

El jaciment ibèric de la muntanya de Sant Miquel. Montornès del Vallès

i Vallromanes

Recull de documentació i assaig d’interpretació

El jaciment ibèric de la muntanya de Sant Miquel.

Autors de l’estudi

David Asensio, Josep Guitart Universitat Autònoma de Barcelona

© de l’edició: Diputació de Barcelona

Abril del 2010

Producció: Direcció de Comunicació de la Diputació de Barcelona

Composició: Addenda

Impressió: Artes Gráficas Elkar ISBN: 978-84-9803-522-3

Dipòsit legal: BI-264-2010

Sumari

Presentació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .9

Objectius del treball . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .11

Revisió i estudi de la documentació existent . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .13

Primeres excavacions: els treballs de l’equip de Josep Barberà (1963-1964) . . . .14 Descripció dels treballs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .14

Els materials conservats al Museu d’Arqueologia de Catalunya . . . . . . . . . . . .21

Actuacions clandestines o incontrolades dels anys seixanta del segle XX fins a l’actualitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .34

Troballes fortuïtes de l’any 2007 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .49

Anàlisi topogràfica del jaciment . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .57

Conclusions de la recerca. Estat actual dels coneixements sobre el poblat ibèric . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .65

Annex. Planimetria topogràfica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .77

Bibliografia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .87

Presentació

Totes les administracions, les estatals, les autonòmiques i les legals, tenen responsabilitat sobre la protecció i la difusió del patrimoni cultural en general, i sobre el patrimoni arqueològic en particular. Ho diuen les lleis vigents, començant per la mateixa Constitució, i és també una cosa ben lògica, considerant que tan sols les grans administracions poden disposar dels serveis tècnics necessaris per afrontar aquesta responsabilitat en conjunt, però tan sols els ajuntaments tenen la proximitat directa amb aquest patrimoni.

Per protegir, conservar i difondre el patrimoni cultural, en primer lloc s’ha d’identificar i conèixer. Altrament, és molt fàcil causar-hi danys per acció o per omissió que, en el pitjor dels casos, poden arribar a comportar la completa desaparició d’un dels testimonis de l’activitat humana que han resistit fins al temps present.

Malauradament, els recursos que les administracions tenen per al coneixement del patrimoni cultural són extremament escassos en relació amb l’abundància de jaciments i altres elements patrimonials. I si això és vàlid per a totes les administracions, ho és especialment per als ajuntaments, que no reben cap finançament específic per fer-hi front. D’altra banda, les universitats disposen dels millors especialistes per recuperar i millorar aquest coneixement, però sovint orienten les seves activitats a projectes que tenen objectius de recerca pura, moltes vegades desconnectats de les necessitats immediates de la societat i del territori i, fins i tot, de la conservació mateixa del patrimoni.

Desgraciadament, són pocs els projectes de col·laboració i de transferència de coneixement en matèria de patrimoni nascuts de la col·laboració entre les universitats i els ens locals. És per això que ens enorgulleix haver donat suport, des de la Diputació de Barcelona, al projecte d’estudi del poblat ibèric de la muntanya de Sant Miquel, a cavall dels termes municipals de Montornès del Vallès i de Vallromanes. És un bon exemple de com

es poden establir vincles de cooperació entre universitat i ajuntaments en aquesta matèria, que acaben resultant beneficiosos per a totes dues parts.

Gràcies a la cooperació entre institucions, disposem avui d’un estudi de conjunt de tot el que se sap sobre aquest important jaciment, que en el seu moment hauria estat un dels nuclis destacats del territori laietà, immediatament subordinat a la seva capital, que se situa on avui hi ha Cabrera de Mar.

Això ens diuen les conclusions de l’estudi que avui publiquem, i molts altres aspectes interessants per a la història, com ara que el poblat sembla que es va abandonar com a conseqüència de la campanya de pacificació empresa el 195 aC pel cònsol Marc Porci Cató, però també interessants per a la gestió del monument, com és el cas de la delimitació de tres perímetres entorn del jaciment, el primer dels quals, d’1,5 ha, correspon a la superfície mínima ocupada amb seguretat pel jaciment arqueològic, mentre que el tercer, de 7,5 ha, defineix quina pot ser l’extensió màxima de les restes.

Com a conseqüència lògica i immediata de l’estudi, els ajuntaments de Montornès del Vallès i de Vallromanes han impulsat i aconseguit en un temps rècord la declaració del jaciment com a Bé Cultural d’Interès Local, la qual cosa li dóna un alt nivell de protecció legal.

Totes les institucions implicades han tingut ben clara la necessitat de publicar els resultats de les recerques per tal que quedin a l’abast dels investigadors i del públic en general. I és per això que la Diputació de Barcelona ha editat aquest llibre, amb el qual esperem recuperar de l’oblit el poblat ibèric de la muntanya de Sant Miquel, i posar-lo al seu lloc dins la història del país.

José-Manuel González Labrador

Diputat de l’Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona

10 |El jaciment ibèric de la muntanya de Sant Miquel. Montornès del Vallès i Vallromanes

Objectius del treball

La muntanya de Sant Miquel (Montornès del Vallès/Vallromanes, Vallès Oriental) conserva importants restes arqueològiques que consisteixen en un castell medieval al cim i un poblat ibèric que s’estén per dos dels seus vessants. Hi ha prou indicis per pensar que l’assentament d’època ibèrica (segles V al II aC) hauria estat un nucli de grans dimensions i de caràcter plenament urbà. L’oppidum de Sant Miquel podria haver estat una de les ciutats principals del territori dels laietans (ibers del Barcelonès, el Maresme i el Vallès), des de la qual haurien controlat les fèrtils planes vallesanes. Recentment, l’obertura d’un camí forestal ha propiciat la troballa fortuïta de materials ceràmics excepcionalment ben conservats, amb abundants peces d’importació arribades a través del comerç mediterrani, la qual cosa demostra l’entitat d’aquest jaciment iber.

La muntanya de Sant Miquel, des de la base.

Per tot això, es creu convenient redactar un informe on s’exposi l’estat de la qüestió del jaciment i, a partir d’aquí, una estratègia d’intervenció i tractament sobre aquest rellevant element del patrimoni de les viles de Montornès i Vallromanes. Els objectius bàsics d’aquest informe són:

a) Realitzar un recull acurat de tota la informació existent sobre el poblat ibèric (ex cavacions antigues, col·leccions disperses de materials) i una anàlisi de la seva situació actual (delimitació de les restes, estat de conservació, accessos, etc.).

b) Concretar les mesures i les intervencions necessàries per tal de garantir que no es malmetin les restes visibles, així com la preservació futura del conjunt del jaciment.

c) Proposar actuacions destinades a donar a conèixer la importància i l’interès d’aquest element del patrimoni de les viles de Montornès i Vallromanes (exposició, xerrades, elements de difusió, etc.) a nivell local i regional. Aquest darrer punt és fonamental, ja que només valorem allò que coneixem bé.

12 |El jaciment ibèric de la muntanya de Sant Miquel. Montornès del Vallès i Vallromanes

Revisió i estudi de la documentació existent

L’existència d’un jaciment ibèric als vessants de la muntanya de Sant Miquel és un fet conegut almenys des dels anys vint del segle passat. Així ho demostra la cita més antiga que en fa referència, apareguda en un treball de l’arqueòleg Josep de Calassanç Serra i Ràfols publicat al final d’aquella dècada a l’Anuari de l’Institut d’Estudis Catalans (Serra Ràfols 1927-1931). Poc després, el jaciment torna a aparèixer esmentat al Butlletí de l’Agrupació Excursionista de Badalona, aquesta vegada per part de l’estudiós local Joaquim Font i Cussó (Font i Cussó 1933). La referència antiga més significativa és la realitzada l’any 1942 pel mateix Serra Ràfols en un dels primers estudis de síntesi sobre els laietans al Maresme, publicada a la revista Ampurias (Serra Ràfols 1942). En aquest article, l’autor assenyala que ha visitat el jaciment personalment i és interessant notar que, ja des d’aquest moment, considerà que es podria tractar d’un nucli de certa importància en el marc del poblament preromà de la zona.

Tot i aquest coneixement d’antic, les primeres excavacions oficials no es van realitzar fins molt temps després, amb una primera campanya promoguda per l’antic Instituto de Prehistoria y Arqueología de la Diputació de Barcelona, duta a terme l’agost de l’any 1963. Tanmateix, hi ha evidències clares d’excavacions clandestines, incontrolades, amb anterioritat a aquesta data. De fet, durant la campanya del 1963-1964 una de les tasques realitzades fou la neteja i l’ampliació dels talls d’una profunda cala o sondeig clandestí preexistent. Concretament, els autors de les excavacions oficials esmenten que, en una visita al jaciment efectuada l’any 1941, el sondeig furtiu ja era visible, tot i que amb unes dimensions sensiblement inferiors a les que es van trobar l’any 1963. No cal dir que d’aquestes actuacions incontrolades no ens n’ha arribat documentació de cap mena ni sabem que se n’ha fet dels materials exhumats.

Primeres excavacions: els treballs de l’equip de Josep Barberà (1963-1964)

Descripció dels treballs

La intervenció de l’antic Instituto de Prehistoria y Arqueología de la Diputació de Barcelona al jaciment de la muntanya de Sant Miquel va ser molt curta i es concentrà en dues campanyes successives efectuades l’estiu del 1963 i durant la tardor-hivern del 19631964. Els arqueòlegs Eduard Ripoll i Perelló, Josep Barberà i Farràs i Lluís Monreal i Agustí van ser els directors dels treballs, amb la col·laboració de Vicenç Tolós i Ricard Pascual i Guasch. Els tres directors signaren la ràpida memòria publicada el mateix 1964 a la sèrie Excavaciones Arqueológicas de España (Ripoll, Barberà i Monreal 1964). Ara bé, tot sembla indicar que en Josep Barberà devia tenir un paper preeminent en aquesta intervenció ja que és l’únic que repetí com a autor en l’article de la revista Ampurias, que, uns anys més tard, presentà els resultats de la campanya de l’hivern del 1963-1964 (Barberà i Pascual 1969-1970).

Els treballs d’excavació afectaren tres sectors diferents del jaciment, tots tres ubicats al vessant meridional de la muntanya. L’actuació més intensa tingué lloc en un sector definit per Barberà com a «rellano amesetado», un petit replà força horitzontal, no sabem si natural o artificial, que es dibuixa enmig del vessant meridional del turó, a uns vuitanta metres en línia recta respecte del cim. En aquest punt s’obriren un total de cinc quadres d’excavació, de sis per sis metres de costat, deixant entremig testimonis no excavats d’un metre d’amplada, seguint l’anomenat sistema Wheeler, una metodologia d’excavació molt emprada a partir dels anys cinquanta del segle XX.

En quatre d’aquests cinc quadres van aparèixer nivells i estructures arqueològiques d’època ibèrica, mentre que en el cinquè, adjacent a la resta, aflorà la roca mare immediatament per sota de l’estrat superficial. No obstant això, cal dir que en tot aquest sector del replà l’estat de conservació de les restes era una mica precari. Els murs localitzats, força nombrosos, delimitaven bé la planta dels edificis, però conservaven únicament una o dues filades en alçada. Igualment, l’estratigrafia arqueològica tenia molt poca potència, amb un únic estrat fèrtil entre la capa de terra vegetal i el terreny natural format pel característic sauló (sorra que resulta de la descomposició del granit). Aquest mateix sauló natural, regularitzat, devia constituir el nivell de circulació dels sectors excavats, ja que en aquesta cota es van documentar tot un seguit d’estructures de combustió. Concretament, a la memòria es descriuen les restes, força malmeses, de quatre

14 |El jaciment ibèric de la muntanya de Sant Miquel. Montornès del Vallès i Vallromanes

Detall d’una llar de foc.

Sector que Barberà anomenà «rellano amesetado», 19631964.

Un dels quadres de l’excavació 1963-1964.

Revisió i estudi de la documentació existent|

llars de foc (una de les quals amb la característica preparació feta amb fragments ceràmics disposats horitzontalment) i d’una cinquena estructura molt més gran que la resta, per la qual cosa s’interpretà com un probable forn.

Malgrat que es parla d’un estrat únic, la planta resultant dels murs apareguts en l’àrea excavada no sembla correspondre’s amb la que tindria un jaciment de fase única (Ripoll, Barberà i Monreal 1964, 14, figura 6). Hi ha alguns punts, per exemple al quadre A i al quadre D, on hi ha estructures que fa tota la sensació que no han pogut funcionar contemporàniament. Aquesta constatació no és incompatible amb la descripció d’un sol estrat arqueològic per part dels excavadors. Alguns murs podrien associar-se al nivell de circulació marcat per les llars de foc i al nivell arqueològic únic conservat, mentre que d’altres podrien ser el fonament de parets que funcionaven a una cota superior, actualment desapareguda.

Els diversos factors esmentats (mal estat de conservació general, probable presència d’estructures de fases diferents i la modalitat d’excavació a partir de quadres teòrics, amb testimonis no excavats entremig) fan que l’aparença del conjunt de restes exhumades en aquest sector sigui molt confusa. No és possible, per exemple, identificar de manera clara els límits de cap estança o recinte individualitzat, més enllà d’angles o retalls molt parcials de diversos espais o construccions indefinides. A més, destaca la presència d’un mur més ample que la resta, visible de manera continuada al terç oriental dels quadres C i D, que podria tractar-se, molt versemblantment, d’un mur que hauria format part d’una antiga estructura en terrasses, molt habituals a la majoria de poblats ubicats als vessants de les muntanyes. En qualsevol cas, tot observant la planta és evident que, més enllà de constatar que es tracta d’una zona residencial amb restes molt degradades i inconnexes d’habitatges, no és possible fer una mínima interpretació funcional o estructural del conjunt de restes del sector del replà.

Segons els seus excavadors, els materials localitzats en aquest sector no eren gaire abundants i entre aquests, provinents sempre del nivell únic, s’esmenta com a material d’importació més significatiu la presència de ceràmica campaniana A, amb formes de bols de vora reentrant i fons amb roseta central impresa, informes de campaniana B, fragments d’àmfora itàlica descrita com del tipus Dressel 1 i àmfores de tipus grecopúnic (tal vegada, fragments informes d’àmfora punicoebusitana?). Lògicament això anava acompanyat de tot el repertori de ceràmiques de producció local (ceràmiques ibèriques oxidades i reduïdes a torn, ceràmiques a mà, etc.). Finalment destaca l’aparició d’un nombre elevat de cercles retallats, alguns amb perforació central, dels quals se’n va

16 |El jaciment ibèric de la muntanya de Sant Miquel. Montornès del Vallès i Vallromanes

localitzar un grup de vint-i-un exemplars agrupats prop d’una de les llars, a més d’alguns altres elements vinculats a tasques domèstiques quotidianes com ara fusaioles o fragments de molins barquiformes de pedra.

Una segona actuació s’esdevingué al voltant d’un forat localitzat a uns quinze metres de l’extrem oest dels quadres excavats a l’àrea del replà. El retall, de dos metres de fondària, s’interpretà com un antic sondeig practicat per excavadors aficionats. A l’interior d’aquesta cala, al límit nord, s’observava un mur an tic conservat gairebé en tota la seva alçària, que arribava a un màxim de 2,30 metres. Sens dubte es tracta d’un altre mur de contenció que podria formar part d’una estructura en terrassa que, per la seva cara interna, recobreix el vessant o la roca natural del turó. La seva importància va fer que es decidís netejar el sondeig i ampliar-ne una de les seves parets, la qual cosa va permetre localitzar un nou mur que s’adossa transversalment a la paret inicial, també consevat en una alçària considerable. En aquest cas es tractava de l’extrem de la paret que delimitaria la part posterior d’un àmbit o recinte. L’ampliació de l’antiga cala també va fer possible documentar un tall estratigràfic força complex en un front de quatre metres d’ample pels dos metres d’al çària conservada des de la superfície fins al nivell del sauló natural. Es tracta d’un

Tall estratigràfic de la neteja del sondeig antic.

Revisió i estudi de la documentació existent| 17

18 |El jaciment ibèric de la muntanya de Sant Miquel. Montornès del Vallès i Vallromanes

fet molt rellevant que destaca pel contrast amb el nivell de conservació de les estructures i de l’estratigrafia antiga del sector del replà. Per a la descripció d’aquest tall estratigràfic creiem interessant reproduir el text original dels excavadors: «Dicho frente, de arriba a abajo, presentaba: 35 cm. de mantillo o tierra vegetal; 170 cm. de tierra aportada con numerosos bloques de piedra, mezclados con fragmentos cerámicos; 30 cm. de tierras rojizas, carbones, cenizas y abundantes restos cerámicos; 60 cm. de tierra arcillosa, mezclada con granito descompuesto, conteniendo piedras aisladas y algún fragmento cerámico; 5 cm. de un leve estrato, carbonoso y cocido, posiblemente rastro de un pavimento, y de 35 a 40 cm. de sauló (granito metamorfi zado) con escasos fragmentos cerámicos.» (Ripoll, Barberà i Monreal 1964, 7-8). En aquesta descripció es fa palesa l’existència clara d’almenys dues fases constructives superposades: una més antiga per sobre del sauló natural, formada pel paviment de 5 cm i un potent estrat d’amortització que el cobreix, de 60 cm, i per sobre un segon moment, amb un hipotètic nivell de circulació no descrit que estaria cobert pels nivells d’enderroc formats per una primera capa de 30 cm de terra amb cendres i carbons (nivell de destrucció o incendi?) i el farciment de pedres, segons els excavadors aportades posteriorment (però que també podria tractar-se de la runa procedent de la caiguda de les parets de pedra).

En aquest sentit s’ha de destacar que, significativament, en la publicació del 1964 els materials es descriuen agrupats en dos grans blocs: els que pertanyen als estrats superiors i els que provenen dels estrats inferiors. Entre els materials d’importació dels nivells superiors es parla de la presència de ceràmica campaniana A, àmfora itàlica de cos estriat (?) i àmfora de tipus grecopúnic (?); mentre que als nivells inferiors només hi ha ceràmica hel·lenística (és a dir, àtica) de figures roges, ceràmica precampaniana i àmfora de tipus grecopúnic. Dels anomenats estrats superiors en prové una peça excepcional, un petit bronze bicèfal, amb decoració zoomorfa en tots dos extrems, de funció indeterminada.

Encara més a l’oest de la cala antiga, i a una cota una mica superior del vessant de la muntanya, es practicà un nou sondeig durant la campanya de l’hivern del 1963-1964. En aquest tercer sector excavat va aparèixer la part posterior de dues estances, amb els murs transversals recolzats sobre una paret posterior que alhora actuava com a mur de ter rassa o de contenció, construït en un retall practicat en la roca natural. Aquest mur es conserva fins a un metre d’alçària, mentre que la major part dels de les dues estances, de tres metres d’amplada, estaven escapçats. L’estratigrafia interior repeteix l’esquema

del sector anomenat del replà, però el seu estat de conservació és clarament millor. S’hi documenta, doncs, un únic estrat d’enderroc o amortització («tierra con arcilla, carbones, barro cocido y hallazgos abundantísimos») per damunt d’un paviment de terra batuda que descansa directament sobre el sauló natural. El material aparegut en aquests dos fons d’estança és ric i abundant (especialment destacable pel que fa a peces de material metàl·lic) i amb força peces completes o susceptibles de ser reconstruïdes; és a dir, presenten els trets característics d’un nivell de destrucció o d’abandonament sobtat. En la descripció del sondeig, també es parla de la identificació d’una escombrera farcida de materials ceràmics («30 cm. de tierra negra y grasienta») de la qual no se’n precisa la relació, ni estratigràfica ni de situació, amb les restes de les dues estances suara descrites. Malauradament, cap de les dues publicacions centrades en els resultats de les campanyes del 1963 i el 1964 no mostra una planta o una fotografia de les estructures d’aquest tercer sondeig, i tan sols fan referència als rics conjunts de materials localitzats.

Dels abundants materials ceràmics exhumats en aquest sector del jaciment centrarem la nostra atenció en els exemplars d’importació, per ser els de major significació cronològica. Entre els localitzats a l’escombrera s’esmenta la presència de diversos exemplars de ceràmica campaniana A, de les formes Lamboglia 23 (plat de peix) i 42 (copa amb nanses), mentre que a l’interior d’una de les dues estances es van trobar tres petits bols complets de la forma Lamboglia 25, descrits com de ceràmica campaniana (tot i que amb tota seguretat pertanyen a la producció de vernís negre del taller de Roses), a més de diversos fragments d’àmfora de l’anomenat tipus grecopúnic. Com a element significatiu a nivell funcional cal esmentar la documentació d’una agrupació de quinze fusaioles dins de l’habitació sud i un lot de sis més a l’habitació nord. Finalment, d’aquest sector (tant de l’abocador com dels estrats d’amortització de les dues habitacions) en prové un lot realment excepcional d’objectes metàl·lics, entre els quals hi ha diverses peces de bronze de tipologia molt diversa (fermalls de cinturó, un braçalet amb decoració zoomorfa, un anell, un botó, etc.) i un conjunt d’eines agrícoles de ferro dels més complets que mai s’hagin trobat en contextos ibèrics a Catalunya (amb un podall, una falç petita, una magalla, un trident..), a més d’un ganivet i una clau, també de ferro, i un cilindre o rodet de plom. Dues peces de les més destacades provenen de l’escombrera del tercer sector: un rodet de bronze amb un relleu de cara humana en un dels seus extrems i una moneda de bronze (l’única fins ara coneguda al jaciment) que es correspon amb un dicalc cartaginès, amb un cap de divinitat (Ceres?) a l’anvers i un pròtom de cavall al revers.

Revisió i estudi de la documentació existent| 19

Objectes de bronze localitzats durant les excavacions del 19631964.

5 cm

5 cm

5 cm

Objectes de ferro localitzats a les excavacions del 1963-1964.

jaciment ibèric de la muntanya de Sant Miquel. Montornès del Vallès i Vallromanes

Planta de les estructures exhumades al sector del replà durant la campanya del 1963-1964.

Els materials conservats al Museu d’Arqueologia de Catalunya làmines 1 a 4

A la memòria oficial de les excavacions, publicada en la sèrie Excavaciones Arqueológicas de España, s’especifica que els materials d’aquestes campanyes es van dipositar al Museu Arqueològic de Barcelona, és a dir, a la seu barcelonina de l’actual Museu Nacional d’Arqueologia de Catalunya (MAC). Per a la redacció d’aquest informe hem revi-

Revisió i estudi de la documentació existent|

sat els materials d’aquest dipòsit, que actualment es conserven als magatzems del MAC. D’entrada, cal dir que una part important de les peces que apareixen en les dues publicacions realitzades sobre les campanyes del 1963-1964 (Ripoll, Barberà i Monreal 1964; Barberà i Pascual 1969-1970) no són al lot de materials del MAC.1 Entre els materials no localitzats destaca el conjunt d’eines de ferro de les habitacions del sondeig més occidental i alguna altra peça excepcional, com ara el rodet de bronze amb decoració antropomorfa de l’escombrera d’aquest mateix sondeig. Molts dels vasos ceràmics representats a les publicacions dels anys seixanta tampoc no es troben entre les peces conservades al museu. No obstant això, cal dir que hi ha tot un seguit de peces, bastant nombroses, que no estaven dibuixades ni representades en les publicacions esmentades, per la qual cosa hem procedit al seu dibuix i inventari.

Un altre fet malaurat és que les peces del MAC no presentaven cap referència precisa del context estratigràfic on van ser localitzades. Això ha fet impossible associar-les de manera precisa als nivells i estructures descrits, amb l’excepció feta d’aquelles peces que ja apareixen ben referenciades als articles del 1964 i el 1969 i que ha estat possible identificar entre els materials actualment disponibles als magatzems de la seu barcelonina del MAC. Per tot plegat, l’anàlisi d’aquest material s’haurà de fer de manera unitària, amb la mateixa consideració que es fa de qualsevol lot de materials descontextualitzats.

En alguns casos, no sempre, alguna caixa o bossa de materials anava acompanyada d’una etiqueta amb una indicació de procedència força imprecisa, de l’estil «Sondeig», «Sector inferior B», «Sondeig principal», etc. Com que no ha pervingut cap mena de documentació que permeti relacionar aquestes referències amb els diferents sectors excavats del jaciment, i encara menys amb una procedència estratigràfica concreta, hem preferit no tenir-les en compte a l’hora d’agrupar i presentar l’inventari del material. Ara bé, per no perdre o obviar completament aquesta informació, hem optat per esmentar-la (quan hi és) entre parèntesi, abans del número de referència de la peça que consta al registre intern del MAC. És a dir, que després de la descripció dels materials, entre parèntesi, hi apareix la següent informació: (Indicació antiga de procedència –quan n’hi ha–, número actual de referència del MAC).

Tot seguit presentem l’inventari unitari del total dels materials que avui es conserven als magatzems del MAC provinents de les campanyes oficials d’excavació dels anys 1963-

1. Ara per ara, és impossible saber si s’han perdut en el decurs dels més de quaranta anys que han passat des del seu dipòsit, o si aquesta part dels materials mai no es va arribar a dipositar al MAC.

22 |El jaciment ibèric de la muntanya de Sant Miquel. Montornès del Vallès i Vallromanes

1964. En els dibuixos que segueixen aquest inventari, les peces s’identifiquen sempre a partir del número de referència del MAC, que és una referència oficial, i no a partir de la numeració que els pertoca en el següent inventari unitari.

Inventari i dibuixos dels materials del dipòsit del Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC – Barcelona)

Ceràmica àtica de figures roges

1 1 fragment de la vora d’un escif (43791).

Ceràmica àtica de vernís negre

2

1 fragment de vora d’un escif (sondeig principal i de superfície, 43811).

3 1 fragment de base d’una escudella de la forma Lamboglia 21 o 22 (sondeig principal i de superfície, 43812).

4 1 fragment de base d’un bol de la forma Lamboglia 21/25, amb decoració d’estries a rodeta (43792).

5 1 fragment de nansa d’una cílix de forma indeterminada (sector inferior B, 43825).

6 4 fragments informes, un d’ells amb decoració d’estries a rodeta (sondeig principal i de superfície, 43813).

Taller de les petites estampilles

7

8

1 fragment de vora d’un bol de la forma Lamboglia 27 (sondeig principal i de superfície, 43814).

1 fragment de base d’un bol, molt probablement de la forma Lamboglia 27, amb restes de decoració d’una roseta impresa (sondeig principal i de superfície, 43815).

Vernís negre de tallers occidentals indeterminats

9 1 fragment de vora d’un plat de la forma Lamboglia 23 (43793).

10

1 fragment de vora d’un bol de la forma Lamboglia 27 (sondeig principal i de superfície, 43816).

Taller de Roses

11

1 fragment de vora d’un plat de la forma Lamboglia 23 (sector inferior B, 43826).

12 1 fragment d’una peça completa d’un bol petit de la forma Lamboglia 25, amb el vernís gairebé tot desaparegut (pasta beix) (43946).

13 1 fragment d’una peça completa d’un bol petit de la forma Lamboglia 25, amb el vernís molt perdut (pasta taronja fosc) (43947).

Revisió i estudi de la documentació existent| 23

14 3 fragments d’una peça completa d’un bol petit de la forma Lamboglia 25, amb el vernís molt perdut (pasta beix) (43948).

15 1 fragment de base d’una escudella, molt probablement de la forma Lamboglia 26, amb decoració de palmetes impreses i estries a rodeta (pasta beix) (43794).

16 1 fragment informe amb decoració agallonada (pasta beix) (43939).

17 1 fragment informe (sondeig principal i de superfície, 43817).

Campaniana A

18 2 fragments de vora d’un plat de la forma Lamboglia 23 (sector inferior B, 43827).

19 2 fragments de vora d’un plat de la forma Lamboglia 23 (sector inferior B, 43828).

20 1 fragment de vora d’un bol de la forma Lamboglia 27 (sondeig principal i de superfície, 43818).

21 1 fragment de base d’un bol de la forma Lamboglia 27 o 26, amb restes de decoració d’una palmeta impresa i estries a rodeta (sondeig principal i de superfície, 43819).

22 2 fragments de la base d’un bol, segurament de la forma Lamboglia 27 (sondeig principal i de superfície, 43820).

23 1 fragment de la base d’un bol, segurament de la forma Lamboglia 27 (sondeig principal i de superfície, 43821).

24 6 fragments informes (sondeig principal i de superfície, 43822).

Vernís negre indeterminat

25 1 fragment de base d’un bol de forma indeterminada (sondeig principal i de superfície, 43823).

26 2 fragments informes (43795 i sondeig principal i de superfície, 43824).

27 1 fragment informe (sector inferior B, 43921).

Àmfora púnica ebusitana

28 1 fragment de vora d’una àmfora del tipus T.8.1.3.1. de J. Ramon (sector inferior B, 43844).

29 1 fragment informe (sondeig, 43830).

30 1 fragment informe (cala sondeig antic, 43898).

Àmfora púnica de la Mediterrània central

31 2 fragments informes (sondeig, 43831).

|El jaciment ibèric de la muntanya de Sant Miquel. Montornès del Vallès i Vallromanes

Àmfora itàlica

32 1 fragment de vora d’àmfora grecoitàlica, de la forma Lyding-Will B (43936).

33 1 fragment de nansa de grans dimensions, de forma indeterminada, tal vegada una Dressel 1B o 1C (43809).

Ceràmica ibèrica oxidada

34 20 fragments que donen el perfil complet d’una olla/tenalla (43953).

35 11 fragments de vora, coll i espatlla d’una olla carenada amb broc (gran olla/sector inferior B o cresta inferior A, 43930).

36 5 fragments d’una nansa d’olla carenada, amb tota seguretat de la mateixa peça que el número 43930 (gran olla/sector inferior B o cresta inferior A, 43931).

37 2 fragments d’una nansa d’olla carenada, amb tota seguretat de la mateixa peça que els números 43930 i 43931 (gran olla/sector inferior B o cresta inferior A, 43932).

38 2 fragments d’un broc d’olla, amb tota seguretat de la mateixa peça que els números 43930, 43931 i 43932 (gran olla/sector inferior B o cresta inferior A, 43933).

39 3 fragments de base d’una olla, amb tota seguretat de la mateixa peça que els números 43930, 43931, 43932 i 43933 (gran olla/sector inferior B o cresta inferior A, 43934).

40 1 fragment de vora d’una olla o gerrot (sondeig, 43832).

41 2 fragments de vora d’una olla (43935).

42 1 fragment de vora d’un plat de vora reentrant (sector inferior B, 43829).

43 1 fragment de vora d’un plat de vora reentrant (sondeig, 43835).

44 1 fragment de vora d’un plat de vora reentrant (cala sondeig antic, 43876)

45 2 fragments de vora i cos d’una tassa de fons umbilicat (sondeig, 43833).

46 1 fragment de vora d’una tassa de fons umbilicat (sondeig, 43834).

47 1 fragment de base d’una tassa de fons umbilicat (sondeig, 43837).

48 1 fragment de vora i cos d’un calat (sondeig, 43836).

49

1 fragment de base plana d’una ampolla o ungüentari (sondeig, 43838).

50 1 fragment de base còncava d’una olla o tenalla, amb una perforació central feta intencionadament per a un ús secundari (sondeig, 43839).

51

2 fragments informes del coll de sengles gerres o gerrots (sondeig, 43842).

52 64 fragments informes, gairebé tots ells pertanyents, molt probablement, a la peça número 43930 (43937).

Revisió i estudi de la documentació existent| 25

Ceràmica ibèrica reduïda

53 3 fragments de la vora i l’arrencament de nansa d’un càntar, imitació local de peces de vernís negre de la forma Lamboglia 40 (43796).

54 1 fragment de vora d’un càntar, imitació local de peces de vernís negre de la forma Lamboglia 40, tal vegada de la mateixa peça que el número 43796 (43797).

55 5 fragments de vora i cos d’un càntar, imitació local de peces de vernís negre de la forma Lamboglia 40, tal vegada de la mateixa peça que el número 43796 (43938)

56 1 fragment de la base completa i meitat inferior del cos d’un càntar, imitació local de peces de vernís negre de la forma Lamboglia 40, amb tota seguretat de la mateixa peça que els números 43796 i 43797. Presenta diverses línies incises, post coctionem, a la cara interna del peu (43798).

57 22 fragments informes, la majoria dels quals amb decoració agallonada, d’un càntar, imitació local de peces de vernís negre de la forma Lamboglia 40, amb tota seguretat de la mateixa peça que els números 43796, 43797 i 43798 (43805).

58 2 fragments de vora i nansa d’un càntar, imitació local de peces de vernís negre de la forma Lamboglia 40 (43799).

59 1 fragment de vora d’un càntar, imitació local de peces de vernís negre de la forma Lamboglia 40, amb tota seguretat de la mateixa peça que el número 43799 (43800).

60 2 fragments de nansa d’un càntar, imitació local de peces de vernís negre de la forma Lamboglia 40, amb tota seguretat de la mateixa peça que els números 43799 i 43800 (43801).

61 5 fragments que donen el perfil complet d’una copa amb nanses (només se’n conserva una) (43951).

62 7 fragments que donen el perfil complet d’una gerreta bicònica, que presenta un grafit iber post coctionem al coll de la peça (43949).

63 1 fragment de vora i nansa d’una gerreta bicònica (cala sondeig antic, 43877).

64 1 fragment de vora exvasada d’una gerreta (43802).

65 1 fragment de vora exvasada d’una gerreta (43803).

66 1 fragment de nansa d’una gerreta o copa (43804).

67 10 fragments de base i cos d’una gerreta bicònica (43950).

68 1 fragment informe amb un mugró aplicat, probablement d’una gerreta (cala sondeig antic, 43878).

69 2 fragments informes (sector inferior B, 43850).

Ceràmica grollera a torn

70 22 fragments que donen el perfil complet d’una ampolleta cilíndrica amb una nansa.

26 |El jaciment ibèric de la muntanya de Sant Miquel. Montornès del Vallès i Vallromanes

Es tracta d’una peça de producció incerta: és de producció local, o una importació púnica o grega? (43806).

Ceràmica a mà

71 1 fragment de vora i cos d’una olleta carenada, amb la superfície externa brunyida (43807).

72

73

2 fragments de vora i cos d’una olla de grans dimensions, amb decoració d’un cordó digitat i mamelló aplicat (43940).

1 fragment de vora i cos d’una olla, amb decoració de cordó incís a la vora i cordó aplicat incís a l’espatlla (43941).

74 1 fragment de vora d’una olla cilíndrica (cala sondeig antic, 43879).

75 1 fragment de vora d’una olla de perfil «en essa» (sondeig, 43841).

76 1 fragment de vora d’una olla (sondeig, 43840).

77 1 fragment de vora d’una olla, amb decoració de cordó aplicat (sector inferior B, 43845).

78 1 fragment de vora i cos d’una olla, amb decoració d’un cordó digitat (sector inferior B, 43846).

79 6 fragments que donen el perfil complet d’una tapadora petita (43952).

80 2 fragments de vora, cos i inici d’agafador de nansa vertical d’una tapadora (43942).

81 2 fragments de vora d’una tapadora (43808).

82 1 fragment de cos i agafador d’una tapadora (43945).

83 4 fragments que donen el perfil complet d’una safata plana amb nansa horitzontal, de grans dimensions (43843).

84 1 fragment informe d’una olla, amb un mamelló com a element d’aprehensió (sector inferior B, 43848).

85 2 fragments informes d’una olla, amb un mamelló com a element d’aprehensió (sector inferior B, 43849).

86 1 fragment informe, d’una olla de grans dimensions, amb decoració de cordó digitat (43943).

87 1 fragment informe, amb decoració de cordó digitat (43944).

88 1 fragment informe, amb decoració de cordó digitat (sector inferior B, 43847).

89 1 fragment informe, amb decoració de cordó digitat (cala sondeig antic, 43880).

Material no vascular

90 1 fragment d’un ponderal sencer (43810).

91 1 fusaiola completa (43924).

Revisió i estudi de la documentació existent| 27

92 1 fusaiola completa, amb decoració de motius triangulars incisos a la meitat inferior (43955).

93 15 fusaioles completes (del 43956 al 43970)

94 1 cercle retallat complet amb perforació central, fet de ceràmica ibèrica oxidada (sector inferior B, 43875).

95 1 cercle retallat complet amb perforació central, fet de ceràmica ibèrica oxidada (43929).

96 Mig cercle retallat amb perforació central, fet de ceràmica ibèrica oxidada (cala sondeig antic, 43897).

97 1 cercle retallat complet fet d’àmfora púnica ebusitana (sector inferior B, 43852).

98 2 cercles retallats complets fets d’àmfora púnica ebusitana (discs sondeig, 43901 i 43902).

99 2 cercles retallats complets, fets d’àmfora púnica de la Mediterrània central (discs sondeig, 43899 i 43900).

100 22 cercles retallats (tots complets excepte un), fets de ceràmica ibèrica oxidada (sector inferior B, del 43853 al 43874).

101 16 cercles retallats complets, fets de ceràmica ibèrica oxidada (cala sondeig antic, del 43881 al 43896).

102 17 cercles retallats (tots complets menys un), fets de ceràmica ibèrica oxidada (discs sondeig, del 43903 al 43919).

103 1 cercle retallat complet, fet de ceràmica a mà (discs sondeig, 43920).

Metalls Bronze

104 1 fragment d’una plaqueta molt fina tota perforada (sector inferior B, 43922).

105 1 fragment de la part passiva d’un fermall de cinturó, amb decoració d’incisions en forma de marques de corda (43971).

106 1 fragment trencat, de forma quadrangular, que presenta una perforació a l’angle. Podria ser la part activa o mascle d’un fermall de cinturó. Presenta motius incisos en forma de cercles concèntrics (43972).

107 3 fragments d’una plaqueta rectangular amb dues perforacions als extrems per on passen dos petits reblons. Podria tractar-se d’un aplic per a subjectar les peces d’un fermall de cinturó (43973).

108 2 fragments d’una plaqueta rectangular amb dues perforacions als extrems per on passen dos petits reblons (dels quals només se’n conserva un). Podria tractar-se d’un aplic per a subjectar les peces d’un fermall de cinturó (43974).

28 |El jaciment ibèric de la muntanya de Sant Miquel. Montornès del Vallès i Vallromanes

Revisió i estudi de la documentació existent| 29

109 1 fragment d’una plaqueta rectangular amb dues perforacions als extrems per on passarien dos petits reblons (no conservats). Podria tractar-se d’un aplic per a subjectar les peces d’un fermall de cinturó (43975).

110 1 fragment d’una placa quadrangular amb dues perforacions a l’angle. Podria ser la part passiva d’un fermall de cinturó (43976).

111 1 fragment d’una tija amb dos passadors o ganxos, tal vegada la part activa d’un fermall de cinturó (43977).

112 1 fragment d’una anella gran completa, de secció rectangular fina, tal vegada una arracada (43978).

113 5 fragments que donen una peça gairebé sencera d’un braçalet, un dels extrems del qual (l’únic conservat) presenta el característic acabat zoomorf (43979).

114 1 fragment d’una anella circular completa, similar a un anell però més gran i massís del normal (43980).

115 1 fragment d’una plaqueta circular, tal vegada un petit botó o aplic (43981).

116 1 fragment d’una barreta amb decoració zoomorfa a tots dos extrems (caps de xai?). D’un dels extrems en surt l’arrencament d’un estri de ferro, fet que fa pensar que es podria tractar d’un mànec o similar (43982).

117 1 fragment informe d’una tija prima de secció circular (43983).

118 2 fragments informes petits de plaqueta molt prima (43984).

Ferro

119 1 fragment d’escòria fèrrica de grans dimensions (sector inferior B, 43851).

Plom

120 1 fragment d’un cilindre amb cabota a un dels extrems, tal vegada un cuny o segell (tot i que no hi ha cap mena de decoració en relleu) o un pes (tot i que no hi ha perforació de cap mena) (43954).

121 1 projectil de fona ametllat complet (43928).

122 1 fragment d’un objecte amorf de plom fos (sector inferior B, 43923).

Indústria òssia

123 1 fragment d’una anella plana, amb les superfícies brunyides, tal vegada una dena de collar (43925).

124 1 fragment d’una anella plana, amb les superfícies brunyides, tal vegada una dena de collar (43926).

125 1 fragment d’una anella, amb talls polits irregulars (43927).

ibèric de la muntanya de Sant Miquel. Montornès del Vallès i Vallromanes Làmina

jaciment ibèric de la muntanya de Sant Miquel. Montornès del Vallès i Vallromanes Làmina

A partir dels treballs promoguts des de la Diputació de Barcelona als anys seixanta del segle XX, dirigits per Josep Barberà, el nucli ibèric de la muntanya de Sant Miquel s’afegeix a la llista d’assentaments laietans coneguts i a tenir en compte. Les dades que ofereix són força parcials però suficients perquè aparegui sovint a la bibliografia especialitzada, sobretot en aquells treballs de síntesi que volen presentar l’estat de la qüestió sobre el poblament ibèric a la zona (en aquest sentit, vegeu: Barberà i Dupré 1984; Sanmartí 1987 i Zamora et alii 2001).

No obstant això, i de l’evident rellevància i entitat de les troballes efectuades, la recerca oficial en aquest jaciment s’aturà l’any 1964 i, d’aleshores ençà, mai més no se n’ha plantejat la represa. En canvi, el que mai ha quedat interrompuda és la freqüentació del jaciment per part d’aficionats a l’arqueologia, que amb tota probabilitat segueixen furgant il·legalment entre les restes. Prova d’això és el petit lot de materials arqueològics conservats als magatzems de l’Arxiu Municipal de l’Ajuntament de Montornès del Vallès, recollits i donats per excavadors clandestins locals, l’actuació dels quals es deu haver desenvolupat en els darrers deu o vint anys. No cal dir que de la procedència precisa d’aquest lot de materials tan sols se’n sap que vénen del jaciment ibèric de la munta nya de Sant Miquel, raó per la qual han estat inventariats unitàriament (làmines 5 a 7). Únicament es pot separar una petita bossa de materials en la qual unes etiquetes especifiquen que provenen de l’àrea del castell de Sant Miquel, és a dir, que cal pensar que es van localitzar a la banda del cim del turó, a tocar de les restes del castell medieval (làmina 8). Aquest petit lot de peces ha estat, doncs, inventariat a banda de la resta. Davant d’aquests materials hem optat per donar una primera referència per ubicar els diferents lots conservats a l’Ajuntament de Montornès. A aquesta primera agrupació, formada per material gairebé del tot descontextualitzat, li hem assignat una hipotètica unitat estratigràfica 1 (UE 1), assimilable a un estrat superficial, general de tot el jaciment2 (làmines 5 a 8). Això permet diferenciar-lo dels materials provinents d’una intervenció clandestina recent, molt més limitada i coneguda, que tractarem en l’apartat següent (i a la qual hem assignat una hipotètica unitat estratigràfica 2; UE 2). Aquesta vinculació a unes primeres unitats estratigràfiques teòriques del jaciment resol el problema de com

2. Al dipòsit de l’Arxiu de l’Ajuntament de Montornès aquest primer lot de materials es conservava sota una referència interna que deia «Fase 1».

Actuacions clandestines o incontrolades dels anys seixanta del segle XX fins a l’actualitat làmines 5 a 10

34 |El jaciment ibèric de la muntanya de Sant Miquel. Montornès del Vallès i Vallromanes

Revisió i estudi de la documentació existent| 35

siglar aquestes peces. En procedir a estudiar-les, ha estat necessari siglar-les per tal que disposin d’una referència bàsica que permeti ubicar-les en tot moment.

Així doncs, les peces més significatives dels diferents lots dels dipòsits de l’Ajunta ment de Montornès s’han siglat amb la següent referència: abreviació del nom del jaciment (MSM) – número de la unitat estratigràfica teòrica assignada (UE 1 o UE 2) – número de referència de peça de l’inventari. Aquest senyal o sigla és el que apareix com a referència també en els dibuixos dels materials que apareixen tot seguit. Cada peça té un número d’identificació propi que és el que li ha correspost en el nostre inventari (no n’hi ha cap altre, ni tampoc cap número de referència d’un museu, com en el cas dels materials del MAC).

Finalment, hem optat per incloure dins d’aquest apartat dos petits lots de materials que provenen amb tota seguretat del jaciment ibèric de la muntanya de Sant Miquel, però que s’han conservat en dues institucions museístiques diferents. El primer està dipositat als magatzems del Museu de Granollers, i tot sembla indicar que es generà a partir de les activitats de prospecció i les visites ocasionals que l’historiador local Josep Estrada realitzava al jaciment (làmina 9). Molt més incerta és la procedència dels pocs materials guardats als dipòsits del Museu Municipal de Nàutica del Masnou. De tots dos n’hem realitzat l’inventari i la classificació i n’hem dibuixat les peces més significatives i interessants (làmina 10).

Inventari i dibuix del primer lot de materials de l’Ajuntament de Montornès

UE 1 – Fase 1

Ceràmica àtica de figures roges

1 1 fragment informe de la part inferior d’un crater.

Ceràmica àtica de vernís negre

2 1 fragment del peu d’una copa de la forma Castulo Cup

Taller de Roses

3

1 fragment de base d’un bol, amb decoració de roseta central estampillada (pasta beix).

36 |El jaciment ibèric de la muntanya de Sant Miquel. Montornès del Vallès i Vallromanes

Campaniana A

4 1 fragment de llavi d’un plat de la forma Lamboglia 23.

5 1 fragment de vora d’un bol de la forma Lamboglia 27ab.

Àmfora púnica ebusitana

6 1 fragment del pivot d’una àmfora, amb molta probabilitat del tipus T.8.1.3.1. de Ramon.

7 1 fragment informe.

Ceràmica ibèrica oxidada

8 a 12 5 fragments de vora de sengles àmfores.

13 i 14 2 fragments de vora de sengles olles/tenalles de llavi de «coll de cigne».

15 1 fragment de vora i arrencament de nansa d’un gerrot o olla de dues nanses.

16 1 fragment de vora d’un gerrot.

17 1 fragment de vora exvasada d’una gerreta o tassa.

18 2 fragments de fons d’una tassa de fons umbilicat.

19 a 23 5 fragments de nanses d’àmfora.

24 i 25 2 fragments de nanses d’olla o gerrot.

25bis 47 fragments informes d’una mateixa àmfora ibèrica.

25ter 1 gran fragment informe d’una àmfora ibèrica (diferent de la peça 25bis).

26 24 fragments informes.

Ceràmica ibèrica reduïda

27 1 fragment de vora d’una olla carenada, probablement de les del tipus de broc superior.

28 1 fragment de vora i arrencament de nansa d’una gerreta.

29 1 fragment de base completa d’una copa imitació d’un skyphos

30 a 32 3 fragments de nanses de sengles gerres i gerretes.

33 3 fragments informes.

Ceràmica a mà

34 6 fragments que donen el perfil complet d’una olla de perfil «en essa», amb base plana, una nansa vertical i decoració d’una línia d’incisions.

35 5 fragments de vora i cos d’una olla de perfil «en essa» i petites dimensions, amb una nansa vertical i presència d’un grafit post coctionem en iber ubicat a l’espatlla de la peça (es pot transcriure com: TI KI R (S?) A I , sens dubte un nom propi).

36 1 fragment de vora d’una olla, amb decoració d’incisions a la cara externa del llavi.

37 1 fragment de vora d’una olla, amb el llavi engruixit.

38 1 fragment de vora exvasada d’una olla de perfil «en essa».

39 1 fragment de vora vertical d’una olla.

40 i 41 2 fragments de vora exvasada de sengles olles petites.

42 1 fragment de vora lleugerament reentrant d’una olla cilíndrica.

43 a 45 3 fragments de bases planes de sengles olles.

46 1 fragment de nansa de secció circular.

47 4 fragments de paret i un mamelló gran horitzontal, amb decoració ungulada.

48 1 fragment informe amb mamelló piramidal.

49 3 fragments informes amb decoració de cordó digitat.

50 12 fragments informes.

Material no vascular

51 a 53 5 fragments de 3 exemplars complets de pondera, de forma quadrangular amb els angles arrodonits.

Revisió i estudi de la documentació existent| 37

jaciment ibèric de la muntanya de Sant Miquel. Montornès del Vallès i Vallromanes Làmina

jaciment ibèric de la muntanya de Sant Miquel. Montornès del Vallès i Vallromanes Làmina

Revisió i estudi de la documentació existent| 41

UE 1 - Fase 1

Peces trobades al castell de Sant Miquel, lliurades per Piero Martínez, el 4 d’abril de 2006.

Ceràmica ibèrica oxidada

1 i 2 2 fragments de sengles nanses d’àmfora.

3 1 fragment de nansa, de secció circular, d’una gerra o gerrot.

Ceràmica ibèrica reduïda

4 2 fragments de vora i cos d’una gerreta bicònica.

Ceràmica a mà

5 1 fragment de vora i cos d’una olla o urna carenada, amb nansa vertical, un mamelló circular a l’espatlla i la superfície brunyida.

6 1 fragment de vora d’una olla, amb decoració d’incisions a la cara externa del llavi.

7 i 8 2 fragments de sengles agafadors de tapadora, en forma de nansa vertical semicircular.

9 1 fragment de nansa d’una olla.

Material no vascular

10 1 fragment d’una fusaiola completa de ceràmica a mà, de grans dimensions.

Metalls

11 1 fragment gran d’escòria fèrrica.

jaciment ibèric de la muntanya de Sant Miquel. Montornès del Vallès i Vallromanes Làmina

Revisió i estudi de la documentació existent| 43

Inventari i dibuix del lot de materials dipositats al Museu de Granollers Dipòsit 4A

Es tracta d’un lliurament que va fer fa força anys l’estudiós local Josep Estrada. No hi ha cap referència coneguda sobre l’origen precís d’aquest dipòsit, més enllà d’etiquetes amb la seva procedència: Sant Miquel, Montornès, Vallromanes. La referència d’aquest dipòsit concret és SMM R1722, i així estan siglats tots els fragments. Sembla que es tracta de materials procedents de prospeccions del jaciment realitzades pel mateix Sr. Estrada. Alguns fragments tenen una aparença força degradada, típica dels materials de superfície, però d’altres no tant, fet que fa pensar que provenen d’alguna remoció de terres que es devia trobar.

Campaniana A

1

1 fragment de vora d’un petit bol de la forma Lamboglia 27 ab.

2 1 fragment de base amb peu anular d’un bol de forma indeterminable.

3 1 fragment informe.

Àmfora púnica ebusitana

4 1 fragment de vora de la forma T.8.1.1.1. de J. Ramon.

Àmfora púnica de la Mediterrània central

5

1 fragment de vora de la forma T.6.1.2.1. de J. Ramon.

6 1 fragment informe.

Ceràmica ibèrica oxidada

7 i 8 2 fragments de vora de sengles àmfores.

9 1 fragment de vora, amb llavi de «coll de cigne», d’una olla o tenalla.

10 1 fragment de vora exvasada d’un gerrot.

11 i 12 2 fragments de sengles pivots d’àmfora.

13 i 14 2 fragments de base amb fons umbilicat, tal vegada de sengles tasses.

15 1 fragment de la tija del peu, molt probablement d’una copa tipus escif d’imitació àtica.

16 a 20 5 fragments de nanses d’àmfores.

21 a 23 3 fragments de nanses de comunes indeterminades.

24 34 fragments informes.

44 |El jaciment ibèric de la muntanya de Sant Miquel. Montornès del Vallès i Vallromanes

Ceràmica ibèrica reduïda

25 2 fragments informes, un d’ells del cos del que sembla ser una gerreta bicònica.

Ceràmica a mà

26 2 fragments informes, amb decoració d’un cordó incís, de sengles olles de grans dimensions.

27 3 fragments informes.

Material no vascular

28 1 fragment d’un cercle retallat complet de ceràmica ibèrica oxidada.

Metalls

29 1 fragment amorf d’escòria fèrrica.

Ceràmica vidrada medieval o moderna

30 1 fragment informe, amb vidrat verdós fosc només a la superfície interna.

Material constructiu d’època medieval o moderna

31 3 petits fragments informes de teules.

Revisió i estudi de la documentació existent| 45

Dipòsit 4B

Petit lot de peces dipositat recentment al Museu de Granollers, després de la mort d’en Josep Estrada, procedent del conjunt de materials que restaven al domicili particular d’aquest estudiós local. Està embolcallat en un full del diari esportiu Dicen, del dia 5 de setembre de 1966, i els fragments estan siglats amb la paraula «Montornès», tot i que la seva procedència del poblat ibèric de Sant Miquel és segura. Aquest lot, donació de la família Estrada, ha rebut el número 67 del Museu de Granollers.

Àmfora púnica ebusitana

1 1 fragment de vora de la forma T.8.1.2.1. de J. Ramon.

Àmfora púnica de la Mediterrània central

2 1 fragment de vora de la forma T.5.2.3.2. de J. Ramon.

3 1 fragment de vora de la forma T.7.2.1.1. de J. Ramon.

4 1 fragment informe, de la base d’una àmfora de la sèrie T.5.0.0.0. de J. Ramon.

Ceràmica ibèrica oxidada

5 1 fragment del pom, pla i horitzontal, d’una tapadora.

Ceràmic grollera a torn indeterminada

6 1 fragment informe, tal vegada de ceràmica grisa medieval.

jaciment ibèric de la muntanya de Sant Miquel. Montornès del Vallès i Vallromanes Làmina

Inventari i dibuix del lot de materials dipositats al Museu Municipal de Nàutica del Masnou (Maresme)

No hi ha cap referència coneguda sobre l’origen d’aquest dipòsit, més enllà d’etiquetes amb la seva procedència: «poblat ibèric de Sant Miquel, Vallromanes».

Ceràmica ibèrica reduïda

1 1 fragment de vora i nansa completa d’una copa tipus imitació d’escif, de petites dimensions.

Ceràmica a mà

2 a 4 3 fragments de vora exvasada de sengles olles.

5 i 6 2 fragments de base plana de sengles olles.

7 1 fragment de l’agafador complet, en forma nansa horitzontal quadrangular, d’una tapadora de grans dimensions.

8 23 fragments de paret, amb dos mamellons aplicats (un de circular i l’altre rectangular), d’una olla o tenalla de grans dimensions.

9 1 fragment informe amb un mamelló rectangular aplicat, d’una olla.

10 1 fragment informe, amb decoració d’un cordó incís, d’una olla de grans dimensions.

11 1 fragment informe, amb decoració d’un cordó incís.

12 1 fragment informe, amb decoració d’un cordó digitat.

13 fragment informe, amb decoració d’una franja d’incisions.

14 61 fragments informes, molts dels quals semblen pertànyer a la peça número 8.

Material no vascular

15 1 fragment d’un cercle retallat complet, de ceràmica de vernís negre campaniana A.

16 1 fragment d’un cercle retallat complet, d’àmfora púnica de la Mediterrània central.

17 a 78 61 fragments de sengles cercles retallats, de ceràmica ibèrica oxidada a torn.

Malacologia

79 1 fragment d’una petxina sencera.

Revisió i estudi de la documentació existent|

jaciment ibèric de la muntanya de Sant Miquel. Montornès del Vallès i Vallromanes Làmina

Troballes fortuïtes de l’any 2007

L’any 2007, el Consorci del Parc de la Serralada de Marina va promoure l’obertura de nous camins forestals, un dels quals passava per part del vessant meridional de la muntanya de Sant Miquel, precisament per on s’estén el nucli ibèric. Per aquesta raó, la seva afectació era gairebé inevitable. En efecte, en el tram final del camí, allà on s’eixampla per permetre el canvi de direcció dels vehicles, les màquines van escapçar estructures i nivells arqueològics del poblat ibèric. Aquestes restes van quedar ben visibles en el tall vertical practicat al vessant de la muntanya, al marge intern del camí forestal.

Obertura del camí forestal i sector afectat per excavacions clandestines.

El que encara resta a la vista és la secció del mur d’una estança, amb orientació nordsud, que es conserva en una alçada lleugerament superior a un metre. Per la seva cara oest, el mur està encaixat en un retall artificial practicat al sauló natural, seguint la tècnica constructiva documentada de manera habitual a la major part de nuclis assentats en vessants de turons més o menys abruptes. A la seva cara est, en el que seria l’espai interior d’aquest probable habitatge, va aparèixer un paquet de sedimentació arqueo lògica que conservava una potència d’aproximadament un metre, encara que amb una tendència decreixent vers l’est. A cop d’ull, el que s’apreciava en aquest tall estrati gràfic era un estrat molt homogeni, aparentment únic, format per una capa compacta de runa, amb terres marronoses i gran quantitat de pedres caigudes. Tot plegat té l’apa

Revisió i estudi de la documentació existent| 49

Estructures i nivells tallats pel camí forestal.

rença típica d’un nivell d’enderroc i abandonament definitiu de l’estança. Aquest en derroc reposaria directament sobre un hipotètic paviment (actualment no és evident a simple vista) i aquest directament sobre la roca natural, en aquest punt clarament anivellada per tal de facilitar l’habilitació d’un nivell de circulació intern.

Acabada l’obra, les restes van quedar visibles en el tall del camí, i eren tan evidents que semblava anunciada i inevitable la intervenció d’aficionats o excavadors clandestins, bons coneixedors de l’existència d’un jaciment arqueològic en aquest sector de la muntanya. Un d’ells de seguida va iniciar el buidatge de la sedimentació arqueològica conservada a l’interior de la construcció ibèrica. A mesura que anava traient runa i pedres, va anar «reconstruint» un muret de pedra seca, com si es tractés d’una teòrica extensió de la casa ibèrica, obra que actualment és visible a continuació de les restes arqueològiques. Afortunadament, l’entitat i el volum d’aquest paquet arqueològic no li va permetre exhaurir l’estratigrafia antiga conservada, que en la seva major part encara roman in situ

No gaire després d’aquesta intervenció incontrolada, aquest mateix aficionat va decidir lliurar els materials exhumats a l’Arxiu de l’Ajuntament de Montornès, fet que ha permès estudiar-los i incloure’ls en aquest informe. L’anàlisi realitzada confirma la impressió que es tracta de material molt homogeni que prové d’un nivell d’abandonament i destrucció, ja que hi ha una proporció força alta de peces senceres o amb el perfil complet. Es tractaria, doncs, d’un dels sectors del jaciment en el qual totes les restes conservades semblen pertànyer a una mateixa fase constructiva.

50 |El jaciment ibèric de la muntanya de Sant Miquel. Montornès del Vallès i Vallromanes

Revisió i estudi de la documentació existent| 51

A aquest segon lot de materials conservats a l’Arxiu de l’Ajuntament de Montornès3 li hem assignat una hipotètica unitat estratigràfica número 2 (UE 2), que es correspondria amb el nivell únic d’enderroc descrit anteriorment (làmines 11 a 14). Tot i provenir d’una excavació clandestina, la seva homogeneïtat fa pensar que gairebé tots els materials provenen d’aquest mateix nivell arqueològic. Els més significatius s’han siglat seguint els criteris exposats en l’apartat anterior. Novament, davant l’absència de cap altra referència anterior, el número assignat a cada peça correspon al del nostre inventari, que presentem tot seguit.

Inventari i dibuix del segon lot de materials de l’Ajuntament de Montornès

UE 2 - Fase 2

Campaniana A

1 i 2 2 fragments de vora que molt probablement pertanyen a un mateix bol de grans dimensions de la forma Lamboglia 27b.

3 12 fragments de la base completa i cos d’un bol de grans dimensions, de la forma Lamboglia 27b, amb decoració d’una roseta central impresa i bandes d’estries a rodeta, amb molta probabilitat de la mateixa peça que les vores número 1 i 2.

4 9 fragments de la base gairebé completa d’un bol de grans dimensions de la forma Lamboglia 27b, amb decoració de quatre palmetes radials impreses i bandes d’estries a rodeta.

5 1 fragment de la base completa d’un bol de la forma Lamboglia 27 (de variant indeterminable), amb decoració d’una roseta central impresa.

6 4 fragments informes.

Àmfora púnica ebusitana

7 1 fragment informe.

Àmfora itàlica

8 35 fragments que donen el perfil complet d’una peça de tipus grecoitàlic, de la forma Lyding-Will B o C.

3. Al dipòsit de l’Arxiu de l’Ajuntament de Montornès aquest segon lot de materials es conservava sota una referència interna que deia «Fase 2».

52 |El jaciment ibèric de la muntanya de Sant Miquel. Montornès del Vallès i Vallromanes

Ceràmica ibèrica oxidada

9 77 fragments que donen el perfil complet d’una àmfora.

10 2 fragments informes.

Ceràmica ibèrica reduïda

11 33 fragments que donen el perfil complet d’una gerreta bicònica.

Indústria lítica

12 1 fragment d’una pedra polida amb una cara més ampla amb la superfície molt allisada, tal vegada un polidor de pells, de ceràmica o similar.

13 1 fragment de fulla de sílex, amb els talls aparentment treballats com a fils per tallar.

Material no vascular

14 a 24 11 fragments de sengles exemplars complets de pondera, tots ells de forma quadrangular, set amb els angles arrodonits i quatre que presenten la paret superior semicircular.

jaciment ibèric de la muntanya de Sant Miquel. Montornès del Vallès i Vallromanes Làmina

jaciment ibèric de la muntanya de Sant Miquel. Montornès del Vallès i Vallromanes Làmina

Anàlisi topogràfica del jaciment

Un cop recollida tota la documentació publicada sobre el jaciment i revisats els diversos lots de materials ceràmics coneguts (almenys tots aquells que tenen una certa entitat i significació), creiem que només resta desenvolupar una tercera font d’informació que pot ser útil i rellevant per al coneixement de la naturalesa i les característiques del nucli ibèric de la muntanya de Sant Miquel: l’anàlisi de la seva ubicació topogràfica i, per extensió, de les seves dimensions.

Les publicacions antigues no hi han dedicat gaire espai (estan molt centrades en la descripció dels materials arqueològics recuperats), tot i que ja s’hi troben algunes referències explícites. Creiem interessant partir de les descripcions realitzades pels mateixos excavadors del jaciment:

«El poblado se halla situado sobre la cima de una montaña que se alza bruscamente hasta la altura de 410 m. y que forma parte de la Sierra Litoral o de la Costa, dominando un espléndido panorama sobre el Vallés, por la parte norte, noroeste, y asomándose al mar, por encima de las cumbres de otras estribaciones, situadas al sudoeste de este sistema montañoso.» (Ripoll, Barberà i Monreal 1964, 3).

«[...] se obtuvo la impresión de que el poblado es muy extenso y que ocupa la plataforma de la cumbre de la montaña, en la que en la Edad Media se edificó el castillo de San Miguel [...]. El poblado se extendió también por las vertientes oeste y sur, llegando hasta una cota inferior en 40 metros a la altura que ocupa el castillo, y se asentó en un amplio rellano situado al sudeste de la cima, en el que es muy posible que se encuentre el acceso al poblado y donde se practicó la tarea principal de la primera campaña de excavaciones en 1963». (Ripoll, Barberà i Monreal 1964, 4).

En aquestes descripcions queden ben establertes dues evidències: que es tracta d’un assentament que s’estén per, almenys, dos vessants d’una muntanya, des del seu cim

58 |El jaciment ibèric de la muntanya de Sant Miquel. Montornès del Vallès i Vallromanes

Plana vallesana des del cim de la muntanya de Sant Miquel.

Corredor a través de la Serralada Litoral cap al Maresme des del cim de la muntanya de Sant Miquel.

Anàlisi topogràfica del jaciment| 59

fins a un punt indeterminat de la base, i que la superfície ocupada seria important. En aquest darrer sentit es dóna una dada concreta significativa: els quaranta metres de diferència de cota d’alçària que hi ha entre el cim del turó i el replà on es van realitzar les principals troballes d’estructures ibèriques.

No hi ha dubte que aquests dos paràmetres (ubicació topogràfica i extensió del nucli) són claus per a la correcta valoració històrica del jaciment. De fet, al treball de síntesi més recent sobre el poblament ibèric en aquest sector de la Laietània (Zamora et alii 2001), aquests factors serveixen per definir els dos tipus bàsics d’assentament que existeixen a la zona:

a) oppida o vilatges fortificats petits, d’una superfície inferior o al voltant dels 5.000 m 2 , ubicats sempre en la plataforma superior de turons elevats, que tindrien unes funcions eminentment estratègiques, de control militar del territori. Aquests serien, d’oest a est, els següents: Puig Castellar (Santa Coloma de Gramenet, Barcelonès), Turó de les Maleses (Montcada i Reixac, Vallès Occidental), Castellruf (Santa Maria de Martorelles, Vallès Oriental), Turó Gros de Céllecs (Òrrius, Maresme), Turó Cremat (La Roca del Vallès, Vallès Oriental), Turó del Vent (Llinars del Vallès, Vallès Oriental) i el Puig Castell (Vallgorguina, Vallès Oriental).

b) nuclis de dimensions mitjanes o grans, d’entre dues i deu ha de superfície, ubicats més aviat al llarg dels vessants de les muntanyes, que s’interpreten amb un caràcter urbà més desenvolupat, com a ciutats mitjanes i petites en les quals es trobava el centre de l’activitat econòmica i política dels territoris circumdants. Entre aquests s’esmenten els següents jaciments, també d’oest a est: Turó de Ca n’Olivé (Cerda nyola del Vallès, Vallès Occidental), Turó d’en Boscà (Badalona, Barcelonès), Cadira del Bisbe (Premià de Dalt, Maresme), Burriac (Cabrera de Mar, Maresme), Torre dels Encantats (Arenys de Mar, Maresme) i Montpalau (Pineda de Mar, Maresme).

Tot i que les descripcions conegudes del jaciment de la muntanya de Sant Miquel concorden plenament amb els assentaments de l’apartat b), en l’enumeració dels jaciments d’aquest grup es pot comprovar que no hi figura (Zamora et alii 2001, 222). De fet, al llarg del treball, el nucli ibèric de Montornès/Vallromanes apareix esmentat només dins l’apartat d’«altres jaciments», en el qual es comenta que no hi ha prou informació per a la seva correcta inclusió dins d’un tipus determinat d’assentament (Zamora et alii 2001, 220-221).

És per aquesta raó que hem cregut del tot convenient aprofundir tant com fos possible en aquestes qüestions bàsiques sobre la posició topogràfica del nucli ibèric i les dimen-

sions hipotètiques que hagués pogut tenir. En primera instància hem procedit a visitar diverses vegades el jaciment amb el propòsit d’efectuar una prospecció visual a la recerca d’indicis sobre la seva extensió. En aquest sentit, cal dir que les dificultats són molt grans, ja que la vegetació de la muntanya és molt densa, molt més del que deixen entreveure les fotografies antigues de les excavacions dels anys 1963-1964. Malgrat tot, la presència de materials ceràmics i afloraments d’estructures antigues és més que evident en tot l’espai que hi ha entre el replà, on encara es veuen les cales excavades per l’equip de J. Barberà (l’anomenat rellano amesetado), i el cim de la muntanya, amb les restes del castell medieval. Entre unes i altres hi ha una distància d’uns 100 metres lineals.

Torre del castell medieval, al cim de la muntanya de Sant Miquel.

Ara bé, per sota d’aquest replà, seguint un estret corriol o caminet que baixa muntanya avall, encara hi ha un tram notable de vessant en el qual no seria impossible pensar que hi apareguessin estructures ibèriques. Al llarg de bona part d’aquest caminoi afloren parets, la major part de les quals deuen correspondre a feixes o bancals, amb tota pro babilitat construïts per habilitar terrasses petites per al conreu de la vinya. Tanmateix, alguns d’aquests murets tenen una aparença constructiva que recorda els murs ibèrics,

60 |El jaciment ibèric de la muntanya de Sant Miquel. Montornès del Vallès i Vallromanes

Vessant per sota de l’àrea del replà.

tant en les característiques del parament com en l’aparent presència d’argamassa de fang lligant les pedres. De la mateixa manera, és important fer notar que durant bona part d’aquesta baixada, del replà en avall, el que es trepitja en tot moment és un nivell de terra, de sediment amb moltes pedres soltes, mentre que a partir d’un punt determinat del vessant (a uns quinze metres per damunt d’una petita construcció quadrangular moderna, que fa de suport de la instal·lació d’una antena), el terreny de base ja és sempre sauló, és a dir, directament la roca natural; i això ja segueix així fins a la base de la muntanya. En definitiva, en un espai d’entre quaranta i cinquanta metres lineals a partir del límit del replà, muntanya avall, hi ha un dubte raonable sobre la presència, o no, d’estructures i nivells antics.

Pel que fa a l’eix est-oest, les observacions basades en la prospecció visual de l’indret són força més complexes ja que no hi ha camins que travessin transversament el vessant de la muntanya (o no els coneixem). L’única via que es pot resseguir és la del camí forestal obert l’any 2007 pel Consorci del Parc de la Serralada de Marina. En aquest, a banda de les estructures escapçades descrites més amunt, hi ha una bona part del tall que ressegueix el vessant meridional de la muntanya en el qual, per damunt de la roca natural, s’observa un important paquet de sediment sobreposat del qual no es pot descartar que, en part, estigui format per nivells arqueològics antics (nivells de runam i pedres similar al que va aparèixer a l’interior del recinte tallat per les màquines). Això és evident al llarg, com a mínim, de cinquanta metres lineals respecte del final del camí forestal

Anàlisi topogràfica del jaciment| 61

i de les restes de l’estança escapçada. D’altra banda, des d’aquest punt, i més enllà del replà amb les estructures excavades als anys seixanta del segle XX, vers l’est, el terreny és impenetrable a causa de la vegetació.

Sigui com sigui, de seguida va quedar ben clar que aquestes consideracions i observacions no es poden presentar de manera adequada i intel·ligible si no van acompanyades d’una reproducció topogràfica moderna. Sens dubte, precisament aquesta representació gràfica del jaciment i de la ubicació de les restes conegudes és una de les mancances fonamentals de la documentació existent sobre la muntanya de Sant Miquel (en les publicacions antigues no hi ha res de res, ni tan sols a nivell esquemàtic) i aquesta pot haver estat la causa principal que la recerca actual no hagi estat capaç de valorar convenientment aquest important assentament laietà.

Per tot plegat, en aquest informe presentem una nova topografia del turó que inclou el conjunt de les restes arqueològiques disperses al llarg dels seus vessants meridional i occidental (restes del castell i esglesiola medievals, estructures ibèriques excavades d’antic, estructures aparegudes recentment), a més de les observacions realitzades més amunt, producte de la prospecció de l’indret. Aquesta nova planimetria ha estat realitzada per

62 |El jaciment ibèric de la muntanya de Sant Miquel. Montornès del Vallès i Vallromanes Vessant per damunt de l’àrea del replà.

Anàlisi topogràfica del jaciment| 63

Josep Maria Puche i Fontanillas, de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC).En concret es tracta de dos plànols a diferent escala (1/500 i 1/1.000), a més de dues seccions del turó (eixos nord-sud i est-oest) molt significatives de l’orografia per la qual s’estendrien les construccions i la trama urbana de l’enclavament ibèric. Aquests plànols són un instrument bàsic que resta a disposició d’una hipotètica i futura recerca històrica i arqueològica sobre aquest jaciment. No obstant això, a dia d’avui ja permeten extreure dades objectives de gran importància: fan possible, per exemple, concretar les distàncies exactes entre les restes conegudes, així com avaluar amb fonament les hipòtesis sobre l’extensió del jaciment. Així, ja podem avançar que el triangle format entre la vora del replà on hi ha les restes excavades, el cim del turó i la part central dels vessants meridional i occidental de la muntanya proporciona una superfície d’1,5 ha. Aquesta és l’extensió mínima que creiem que devia tenir el nucli ibèric de la muntanya de Sant Miquel, seguint un criteri més aviat estricte (primer límit hipotètic, línia verda). Si considerem la possibilitat de la continuació del nucli muntanya avall, passat el replà i fins l’alçada de l’antena moderna, les dimensions podrien assolir les 2,5 ha (segon límit hipotètic, línia blava). I tot això tenint en compte que aquest sector representa encara una part relativament petita de les més de 7 ha que tenen el conjunt de les vessants meridional i occidental del turó, des del cim fins a la seva base (tercer límit hipotètic, línia vermella).

1r nucli hipotètic del nucli ibèric

2n nucli hipotètic del nucli ibèric

3r nucli hipotètic del nucli ibèric

Límits hipotètics de les restes ibèriques de la muntanya de Sant Miquel.

|El jaciment ibèric de la muntanya de Sant Miquel. Montornès del Vallès i Vallromanes

El conjunt de documentació presentada fins al moment, tot i ser molt parcial i desigual, permet establir un seguit de consideracions bàsiques sobre l’estat del coneixement actual del jaciment ibèric de la muntanya de Sant Miquel. És obvi que el més rellevant de l’estructura, la naturalesa i l’evolució històrica d’aquest nucli laietà no podrà ser afrontat fins que no s’engegui un programa d’excavació i recerca arqueològica amb un mínim d’entitat i continuïtat. Tanmateix, les dades disponibles, recopilades i revisades en aquest informe, no poden ser negligides; al contrari, són suficients per avaluar la importància del jaciment i han de constituir el punt de partida necessari per a una futura explotació científica i cultural d’aquest element del patrimoni.

En primer lloc, la revisió dels diferents lots de materials existents (almenys dels més significatius) permet desenvolupar un seguit de consideracions referents a la cronologia de l’ocupació ibèrica. Consideracions que tenen més valor si fem l’exercici d’intentar associar-ho amb el que sabem de l’estratigrafia del jaciment i amb els indicis sobre la presència, o no, de diferents fases constructives. En aquest sentit, cal assenyalar que a la major part dels sectors excavats o coneguts la sensació és que moltes de les estructures conservades pertanyen a una mateixa i única fase constructiva, sobretot pel fet que es descriuen associades a un estrat únic d’enderroc o amortització. Això és el que es documenta en dos dels tres sectors intervinguts durant la campanya del 1963-1964, però també és el que s’observa en l’estança retallada l’any 2007 pel nou camí forestal. Precisament, l’estudi del lot de materials ceràmics extrets d’aquest àmbit per un excavador clandestí pot tenir una significació especial, ja que es tracta d’un conjunt limitat però extraordinàriament homogeni i del qual no tenim cap dubte sobre la seva procedència concreta.4 En aquest lot destaca, en primera instància, la presència de ceràmica campa-

4. Això és molt complicat d’afirmar en el cas dels materials de les excavacions antigues conservats al MAC,

Conclusions de la recerca. Estat actual dels coneixements sobre el poblat ibèric

niana A: un perfil gairebé complet d’una escudella de la forma Lamboglia 27b, amb decoració de palmeta central impresa i diverses bandes concèntriques d’estries a rodeta (làmina 11, 1); dos fons, un amb tota probabilitat de la mateixa forma Lamboglia 27b, amb decoració de quatre palmetes radials impreses i una banda d’estries a rodeta (làmina 11, 2) i un tercer d’un bol de forma indeterminable, amb decoració de roseta central impresa (làmina 11, 4). Totes aquestes peces responen de forma inequívoca als trets propis de l’anomenada «fàcies antiga» d’aquesta producció itàlica de vaixella fina de vernís negre. També cal fer esment d’una peça completa d’una àmfora grecoitàlica amb els paràmetres formals (llavi de tendència horitzontal, coll i nanses curtes, espatlla ampla molt carenada, etc.) típics de la forma Lyding-Will B o C (làmina 12, 1).

Aquest grup de ceràmiques importades, totes elles de procedència itàlica, ens situa sense cap mena de dubte en un moment cronològic dins del darrer quart del segle III aC o primers decennis del segle II aC, és a dir, pels volts del 200 aC. Aquesta data coincideix plenament amb uns fets històrics transcendentals que s’esdevingueren en aquest moment i en aquesta zona: la gran conflagració bèl·lica de la segona guerra Púnica, amb el desembarcament d’exèrcits romans a Empúries l’any 218 aC i, tot seguit, la successió de reaccions derivades de la victòria romana i la seva voluntat de permanència en el territori, entre les quals un seguit de rebel·lions indígenes i les consegüents campanyes repressives, com la duta a terme el 195 aC pel cònsol Cató. Aquests anys de conflictivitat continuada tenen un reflex fidel en el registre arqueològic català, ja que són nombrosos els nuclis indígenes de tota l’àrea del quadrant nord-est de la península Ibèrica que documenten clars nivells d’abandonament o, fins i tot, de destrucció ràpida o violenta (incendis, etc.) precisament amb aquestes datacions d’entorn el 200 aC. Com que és impossible fer un llistat exhaustiu, esmentarem només aquells nuclis laietans més propers en els quals la recerca arqueològica actual ha pogut constatar aquest fenomen. Aquest és el cas del Puig Castellar de Santa Coloma de Gramenet (Ferrer i Rigo 2003), el Turó de Ca n’Olivé de Cerdanyola del Vallès (Asensio et alii 2002), Castellruf, a Martorelles (Asensio, Principal i Sanmartí 1995), el Turó del Vent de Llinars del Vallès (Asensio et alii 1998), la Cadira del Bisbe, a Premià de Mar (Coll et alii 2003-2004) i el nucli de Burriac, a Cabrera de Mar (Garcia i Zamora 1993; Zamora et alii 2001).

El lot de materials de la teòrica UE 2 prové d’un nivell de runam que és, com descrivíem abans, l’únic estrat d’entitat visible associat al mur ibèric aparegut al tall practicat al nou

els quals, com ja hem comentat anteriorment, han perdut (o no han tingut mai) referències precises respecte a la seva procedència estratigràfica i, de fet, apareixen barrejats com un conjunt únic.

66 |El jaciment ibèric de la muntanya de Sant Miquel. Montornès del Vallès i Vallromanes

Conclusions de la recerca. Estat actual dels coneixements sobre el poblat ibèric| 67

camí forestal. Això podria fer pensar, amb molta versemblança, que el nucli ibèric de la muntanya de Sant Miquel hauria estat un més dins d’aquesta cadena d’amortitzacions forçades d’entorn el 200 aC, en el marc de les primeres fases de romanització del territori laietà.

Les dades de les excavacions dels anys seixanta del segle XX reforçarien aquesta idea. Tant en les publicacions antigues de l’equip de Josep Barberà com en el lot de materials dipositats al MAC, pràcticament no hi ha cap peça amb una datació inequívoca posterior a aquesta fase de, com a molt tard, el primer quart del segle II aC. De fet, tant sols hi ha una peça que es pugui datar dins del segle II aC o, més genèricament, amb posterioritat al 175 aC. Es tracta d’un fragment de nansa d’àmfora itàlica que, per la seva forma i dimensions, s’ha d’atribuir de forma inequívoca a una àmfora itàlica de la sèrie de les Dressel 1 (làmina 2, 1). És significatiu, però, que a la muntanya de Sant Miquel no es tingui constància de cap exemplar de campaniana A de la fàcies clàssica, cap fragment de campaniana B,5 ni un sol fragment de ceràmica comuna itàlica o dels característics gobelets de parets fines, etc. Això mateix s’observa als dos lots diferents de materials conservats a l’Arxiu de l’Ajuntament de Montornès.

Als dos sectors en què s’esmenta la conservació d’un estrat únic d’amortització, és a dir, als quadres del replà i al sondeig de les dues cases i l’escombrera, es documenta de manera exclusiva la presència de ceràmica campaniana A i també de fragments d’àmfora itàlica, amb un paral·lelisme total amb el que hem localitzat en el lot de l’estrat del camí forestal. L’únic esment que es fa de formes concretes fa referència a alguns exemplars de campaniana A provinents de l’escombrera del sondeig, que són plats del tipus Lamboglia 23 i una copa amb nanses de la forma Lamboglia 42 (Barberà i Pascual 1969-1970, 281). Aquestes peces no apareixen en les publicacions antigues però creiem que, amb tota probabilitat, els primers es corresponen amb els dos fragments de vora que hem identificat i dibuixat en el lot de materials del MAC (làmina 1, 8 i 9), tots dos inqüestionablement pertanyents a la producció campaniana A. Sigui com sigui, aquestes dues formes són de les més representatives i exclusives de la fàcies antiga d’aquesta ceràmica, ben datada dels volts del 200 aC.

5. En la primera publicació de les campanyes del 1963-1964 es fa més d’una referència a la presència de «fragments de Campaniana B» (Ripoll, Barberà i Monreal 1964, 6 i 10). En canvi, a l’article del 1969, tot i descriure per segona vegada els mateixos conjunts ceràmics, no es fa cap esment a l’existència de campaniana B (Barberà i Pascual 1969-1979), fet corroborat per la nostra revisió dels materials d’aquestes excavacions conservats al MAC.

Pel que fa al tercer sector excavat a les campanyes del 1963-1964, el de la cala clandestina amb una estratigrafia complexa, la descripció que se’n fa també és molt significativa en el mateix sentit. Els estrats superiors estan formats per un nivell de runa i pedres sobre una capa amb terra cremada, cendres i carbons. És en aquest segment de l’estratigrafia en què es documenta exclusivament la presència de peces de campaniana A i àmfora itàlica, elements que ja no es troben entre les importacions del estrats inferiors (Ripoll, Barberà i Monreal 1964, 8).

De fet, la presència de ceràmiques importades pròpies d’aquest horitzó cronològic d’entorn el 200 aC és molt important entre els materials de les excavacions antigues conservats en els magatzems del Museu d’Arqueologia de Catalunya. Pel que fa a la vaixella fina importada, a més de les dues vores esmentades de plats de la forma Lamboglia 23, hi ha també una vora i tres bases de bols, tots ells molt probablement de la forma Lamboglia 27ab, una de les quals amb restes de decoració d’una palmeta impresa i estries a rodeta (làmina 1, 10), a més de diversos fragments informes. També poden ser d’aquesta fase els dos exemplars de campaniana A, una vora de bol de la forma Lamboglia 27ab (làmina 9, 1) i una base de bol (làmina 9, 2), presents en el lot del Museu de Granollers. D’altra banda, la gran majoria de peces d’àmfores importades són d’aquesta mateixa cronologia. És el cas d’una vora d’àmfora púnica de procedència ebusitana del tipus T.8.1.3.1. de Joan Ramon (làmina 2, 2) i d’un fragment del llavi d’una àmfora grecoitàlica de la variant Lyding-Will B (Làmina 2, 3). S’ha d’esmentar, també, el pivot d’una segona àmfora punicoebusitana, igualment del tipus T.8.1.3.1 de J. Ramon, provinent del lot de materials sense context conservat a l’Ajuntament de Montornès (làmina 5, 6) i els tres individus d’àmfora púnica de la Mediterrània central identificats al lot de materials del Museu de Granollers, una de la forma T.7.2.1.1. (làmina 9, 8), una segona de la T.6.1.2.1 (làmina 9, 5) i la darrera del tipus T.5.2.3.2. (làmina 9, 7).

D’altra banda, el sector del sondeig antic ampliat és l’únic en el qual hi ha evidència directa de l’existència d’una estratigrafia complexa, amb estrats arqueològics per sota dels nivells d’enderroc i ús de la fase més moderna, la que va estar en funcionament durant el segle III aC i restà amortitzada, com s’ha vist, a partir de les darreries d’aquest segle. Així, en aquests nivells inferiors, les importacions que s’esmenten a les publicacions dels anys seixanta del segle XX són únicament ceràmica hel·lenística de figures roges, ceràmica precampaniana i àmfora grecopúnica (Ripoll, Barberà i Monreal 1964, 8), la qual cosa fa inqüestionable l’existència d’una fase arqueològica que hagué d’estar en funcionament amb anterioritat; com a mínim, al darrer quart del segle III aC.

68 |El jaciment ibèric de la muntanya de Sant Miquel. Montornès del Vallès i Vallromanes

Conclusions de la recerca. Estat actual dels coneixements sobre el poblat ibèric| 69

Aquesta constatació s’adiu perfectament amb el comportament ceramològic que s’observa entre els materials que hem revisat amb motiu de la realització d’aquest informe. Amb excepció feta del petit conjunt provinent de l’àmbit escapçat l’any 2007, molt homogeni i puntual, als altres lots hi ha una presència constant i notable de ceràmiques importades, fonamentalment vaixella de vernís negre de produccions anteriors al darrer quart del segle III aC. La presència de ceràmiques de tallers occidentals de ple segle III aC, sobretot de vernissos del taller de Roses, és quantitativament rellevant en el conjunt de materials conservats en el MAC.

Entre aquests, el més destacable és el grup de tres petits bols complets de la forma Lamboglia 25 (làmina 1, 3 a 5), que van aparèixer agrupats en els nivells d’amortització de l’anomenada habitació sud del sondeig més occidental efectuat l’any 1964. En la publicació de Barberà i Pascual es descriuen com a «pàteres campanianes» (Barberà i Pascual 1969-1970, 278) però no hi ha cap dubte que es tracta de peces produïdes al taller de Roses. En aquest treball es fa una enumeració detallada i precisa dels conjunts ceràmics procedents del nivell únic de l’interior dels dos habitatges excavats, i aquestes tres peces del taller de Roses són els únics materials d’importació que s’esmenten. Per contra, entre els materials de l’escombrera d’aquest mateix sondeig sí que s’especifica la presència de ceràmica campaniana A. Malauradament no es dóna cap dada sobre la relació estratigràfica o física entre l’escombrera i les dues parts posteriors de les cases. No podem saber, doncs, si van funcionar contemporàniament o l’escombrera se superposava a l’amortització dels habitatges. En el primer cas, tot es dataria en la fase dels volts del 200 aC, mentre que en el segon caldria pensar que els habitatges d’aquest sondeig s’havien abandonat o remodelat en un moment anterior al que s’observa en l’àmbit del camí forestal o en les estructures dels quadres de l’àrea del replà i, per aquesta raó, caldria atribuir-les a una fase més antiga, en ple segle III aC.

Altres materials d’importació mostren que en el període anterior al 225 aC hi hagué una ocupació ibèrica del jaciment de la muntanya de Sant Miquel que podia ser intensa. Així, en el lot de materials del MAC, a banda dels esmentats bols complets de la forma Lamboglia 25, hi ha un parell de vores de plat de la forma Lamboglia 23 (làmina 1, 11), una vora més de bol de la forma Lamboglia 27, una base d’escudella, molt probablement de la forma Lamboglia 26, amb decoració de palmetes impreses i estries a rodeta (làmina 1, 7), a més d’un parell de fragments informes, un d’ells amb la característica decoració agallonada. A tot això cal afegir-hi una base de bol de la forma Lamboglia 27, amb decoració de roseta central impresa (làmina 5, 3), que prové del lot de materials sense context conservat en l’Ajuntament de Montornès (UE 1). De ple segle III aC disposem d’un

únic exemplar d’àmfora importada, la vora d’una T.8.1.2.1 punicoebusitana present en el lot de materials descontextualitzats del Museu de Granollers (làmina 9, 4).

Entre les darreries del segle IV aC i el primer quart del segle III aC arribaren a la península Ibèrica peces de vernís negre del taller itàlic anomenat de les Petites Estampilles, de les quals, entre els materials de Sant Miquel, n’hem identificat una petita vora de bol de la forma Lamboglia 27 i un fragment de base de bol, també molt probablement de la forma Lamboglia 27, amb restes de decoració d’una roseta impresa (làmina 1, 6). Tots dos exemplars estaven dins dels materials de les excavacions dels anys seixanta guardats al Museu d’Arqueologia de Catalunya.

Finalment, si tenim en compte la documentació coneguda de vaixella fina àtica, hem de concloure que el nucli ibèric de la muntanya de Sant Miquel estigué igualment actiu al llarg del segle IV aC. D’entrada, cal destacar que disposem d’un parell d’exemplars de ceràmica àtica de figures roges i una vora d’un escif (làmina 1, 1) provinent dels materials del MAC, i d’un fragment de la part inferior de la paret d’un crater de campana (làmina 5, 2), localitzat entre el lot de ceràmiques sense context de l’Ajuntament de Montornès ( o UE 1). La resta d’exemplars àtics de vernís negre del segle IV aC formen part dels materials de les excavacions antigues. Es tracta d’un petit fragment de la vora d’un escif, el peu d’una escudella de la forma Lamboglia 21 o 22, una base de bol de la forma Lamboglia 21/25, amb decoració d’estries a rodeta (Làmina 1, 2) i un fragment de nan sa d’una cílix de forma indeterminada. Finalment, entre els materials d’importació del segle IV aC cal esmentar la presència d’un exemplar d’àmfora importada.Es tracta d’una vora d’àmfora punicoebusitana, del tipus T.8.1.1.1. de J. Ramon, provinent del lot de materials del Museu de Granollers (làmina 9, 3). A tot això hi hem d’afegir una última peça provinent, en aquest cas, del conjunt de materials descontextualitzats de l’Ajuntament de Montornès (UE 1): la base d’una copa amb nanses de la variant coneguda com a Castulo Cup (làmina 5, 1). Aquesta peça és destacable perquè constitueix la importació amb la datació més alta coneguda al jaciment, ja que aquest tipus de copes són representatives d’un horitzó cronològic de la segona meitat del segle V aC.

En definitiva, l’esquema evolutiu i cronològic que podem traçar del nucli ibèric de la muntanya de Sant Miquel seria el següent: l’origen de l’ocupació ibèrica es pot remuntar, almenys, fins a la segona meitat del segle V aC i perdurà, aparentment sense discontinuïtats, fins a les darreries del segle III o primers decennis del segle II aC. Almenys això és el que es desprèn de l’evidència ceramològica, amb una representació significativa de totes les produccions ceràmiques d’importació que se succeïren al llarg d’aquest perío-

70 |El jaciment ibèric de la muntanya de Sant Miquel. Montornès del Vallès i Vallromanes

Conclusions de la recerca. Estat actual dels coneixements sobre el poblat ibèric| 71

de (ceràmiques àtiques, taller de les Petites Estampilles, taller de Roses, tallers occidentals i campaniana A de la fàcies antiga). Molt més difícil és discernir quina era l’entitat del jaciment en tot aquest arc cronològic, si va mantenir-se estable des del seu inici o si hi va haver fases d’expansió constructiva en moments determinats. En la major part dels casos, les restes conegudes semblen presentar una fase única que s’amortitzà molt probablement en un moment avançat del segle III aC, considerant l’evidència del sector nou del camí forestal, en relació als episodis militars d’entorn el 200 aC. No és impensable pensar que construccions bastides en els segles V o IV aC encara estiguessin en ús en el moment del seu abandonament al segle III aC. Però també és possible que al llarg d’aquest període hi hagués hagut una fase de reformes constructives que tingués com a resultat un canvi urbanístic intern d’importància. Això és el que podria reflectir la documentació dels quadres del l’àrea del replà, amb un garbuix d’estructures que difícilment poden haver funcionat de manera simultània; o també la de l’ampliació del sondeig antic més occidental, en el qual es va obtenir una estratigrafia complexa amb pavimentacions successives.

Ubicació del nucli de la muntanya de Sant Miquel, en el context de l’estructura del poblament preromà de la Laietània ibèrica.

En última instància, resta oberta la qüestió d’una reocupació o perduració del nucli ibèric posterior als abandonaments, aparentment generalitzats, del 200 aC, tot i que cal dir que l’evidència en aquest sentit és, ara per ara, molt feble. En canvi, sí que hi ha algun indici de l’establiment d’un assentament nou a la base del turó. Els mateixos excavadors dels anys seixanta del segle XX es fan ressò d’aquesta possibilitat: «[...] después de haberse encontrado al pie del monte los restos de un núcleo habitado, en el que se halló una ánfora itálica, que presenta una inscripción pintada, con los nombres de los cónsules, del año 119 aC (Rovira i Pascual 1970), cuyo examen detenido podría arrojar mucha luz sobre la época de transición en que la población iba abandonando los poblados de las cumbres para instalarse en el llano.» (Barberà i Pascual 1969-1970, 273).

Al nostre parer, el que resta ben establert és el fet que, almenys en el període ibèric ple (segles IV III aC), a la muntanya de Sant Miquel s’hi desenvolupà un nucli laietà d’importància, tant a nivell urbanístic com socioeconòmic. L’evidència de les dimensions que abastaria el jaciment, que s’hauria estès per bona part dels vessants meridional i occidental de la muntanya, és el factor que justifica aquesta afirmació. Recordem que a partir de la nova topografia que presentem en aquest informe, es pot calcular una superfície molt versemblant d’entre 1,5 o 2,5 ha, sense descartar que el nucli s’estengués per una àrea encara més gran del vessant meridional de la muntanya.

En el marc del poblament ibèric de la Laietània, un assentament d’aquestes dimensions se situaria entre els nuclis de primer nivell, aquells que tenien un indubtable caràcter urbà i un paper de lloc central, de vertebració de l’estructura econòmica i política d’un territori determinat. Es tractaria de ciutats mitjanes, anomenades també nuclis de segon ordre, que estarien únicament per sota de les grans ciutats amb funcions de capital del territori laietà. Aquesta capital tradicionalment s’ha identificat, amb total versemblança, amb el nucli de Burriac (Cabrera de Mar, Maresme) (Sanmartí 2001), on sabem que hi havia un nucli urbà d’entre 7 i 10 hectàrees de superfície que, a més, tingué una intensa ocupació periurbana amb la identificació de diversos sectors de necròpolis, camps de sitges, assentaments rurals i, fins i tot, un santuari en cova (García i Zamora 1993; Zamora et alii 2001). Darrerament s’ha plantejat el dubte de si el nucli ibèric ubicat a la muntanya de Montjuïc (Barcelona) no podria haver tingut un rol similar, i haver funcionat com una segona capital dels laietans (Asensio et alii 2009), fet difícilment contrastable pel coneixement molt parcial del jaciment.

Després d’aquests dos nuclis de primer ordre (un de segur i l’altre probable) el poblament del territori laietà se seguia estructurant, de forma piramidal a partir de les anome-

72 |El jaciment ibèric de la muntanya de Sant Miquel. Montornès del Vallès i Vallromanes

Conclusions de la recerca. Estat actual dels coneixements sobre el poblat ibèric| 73

Principals jaciments ibèrics del Maresme, segons Zamora et alii 2001.

nades ciutats o nuclis de segon ordre (Asensio et alii 1998), una mena de capitals provincials, totes elles amb un seguit de trets comuns: dimensions al voltant de les 2 ha; ubicació en elevacions amb domini visual de l’entorn, però generalment ocupant el vessant de migdia de turons fàcilment accessibles i ben comunicats (no en els cims de turons molt alts i de difícil accés); desenvolupament d’una arquitectura militar i domèstica amb certa complexitat; associació amb camps de sitges externs que mostren una alta capacitat d’emmagatzematge d’excedents agrícoles; presència de conjunts ceràmics en els quals les peces importades són rellevants des del punt de vista quantitatiu i qualitatiu, és a dir, en què hi ha indicis d’activitat comercial intensa; i presència de materials poc habituals o de prestigi (joies, monedes, ploms inscrits, etc.). Els darrers factors assenyalen, bàsicament, que aquests assentaments podien ser la residència de sectors socials preeminents.

En el treball de síntesi més recent sobre el poblament ibèric al Maresme (Zamora et alii 2001) es fa una enumeració de tots els jaciments de la zona que es poden incloure en aquesta categoria, que són, com comentàvem en l’apartat anterior, els següents: Turó d’en Boscà (Badalona, Barcelonès), Cadira del Bisbe (Premià de Dalt, Maresme), Torre dels Encantats (Arenys de Mar, Maresme) i Montpalau (Pineda de Mar, Maresme). En aquest treball es posa èmfasi en el fet que tots ells estan ubicats gairebé a primera línia

de mar. Aquest grup de ciutats costaneres, a les quals caldria afegir la gran capital de Burriac (Cabrera de Mar, Maresme), formarien part d’una estructura complexa que es completava amb una línia defensiva interior, constituïda per un reguitzell de petits enclavaments fortificats situats als cims de la cara interna de la Serralada Litoral Catalana. Els més ben coneguts d’aquests serien els de Puig Castellar (Santa Coloma de Gramenet, Barcelonès), Turó de les Maleses (Montcada i Reixac, Vallès Occidental), Castellruf (Santa Maria de Martorelles, Vallès Oriental), Turó Gros de Céllecs (Òrrius, Maresme), Turó Cremat (La Roca del Vallès, Vallès Oriental), Turó del Vent (Llinars del Vallès, Vallès Oriental) i el Puig Castell (Vallgorguina, Vallès Oriental).

Si acceptem, o confirmem en el futur, la consideració del jaciment de la muntanya de Sant Miquel com una d’aquestes ciutats de segon ordre, això obligaria a matisar aquest esquema, ja que seria un cas únic a la zona de nucli d’aquesta categoria en una ubicació d’interior i no costanera. Aquesta evidència no trenca per res la lògica del model d’organització territorial plantejat (Zamora et alii 2001) sinó que demostraria que l’estructura d’aquest model era encara més complexa del que semblava a partir de la documentació disponible. D’altra banda, en l’estudi del sector més meridional del territori laietà (Asensio et alii 2001) ja s’identifica algun assentament d’aquest mateix tipus en una ubicació no estrictament costanera, com seria el cas del Turó de Ca n’Olivé (Cerdanyola del Vallès), ubicat en l’estribació interna de la Serra de Collserola, o, fins i tot, a l’altra banda de la plana vallesana, molt més interior encara, el cas del Turó de la Roca Roja (Caldes de Montbui, Vallès Oriental).6

En definitiva, de la tasca desenvolupada en aquest informe (tant de revisió de la documentació antiga com d’estudi de materials o d’elaboració de noves dades planimètriques) es pot concloure que ens trobem davant d’un jaciment l’entitat del qual creiem que havia estat menystinguda o passada per alt per part de la recerca especialitzada. El nucli ibèric de la muntanya de Sant Miquel es configura com una probable ciutat laietana que fins ara no existia o no es considerava com a tal en les reconstruccions històriques de l’estructura política i territorial del poble dels laietans. Confiem que aquest treball sigui una aportació que permeti esmenar aquest buit i que, d’altra banda, esdevingui la base d’una futura recerca arqueològica en un jaciment amb un interès històric i patrimonial més que evident.

74 |El jaciment ibèric de la muntanya de Sant Miquel. Montornès del Vallès i Vallromanes

6. Fet que la recent represa de les excavacions en aquest jaciment corrobora (Fortó et alii 2006).

Conclusions de la recerca. Estat actual dels coneixements sobre el poblat ibèric| 75

Ciutats / capitals

Burriac

Nuclis 2n ordre

Turó de la Rovira

Turó de ca n’Olivé

Vilatges fortificats / fortins

Castellruf Puig Castellar

Esquema dels diferents tipus d’assentament laietà, a escala.

Annex. Planimetria topogràfica

Plànol 1

Plànol de situació del nucli ibèric de la muntanya de Sant Miquel.

Plànol 2

Topografia de la muntanya de Sant Miquel, amb indicació de les restes ibèriques i medievals. Escala 1:1.000.

Plànol 3

Topografia de la muntanya de Sant Miquel, amb indicació de les restes ibèriques i medievals. Escala 1:500.

Plànol 4

Seccions de la muntanya de Sant Miquel.

Bibliografia

ASENSIO, D.; PRINCIPAL, J.; SANMARTÍ, J. (1995). «Les ceràmiques d'importació del poblat ibèric de Castellruf». Annex a Pepa GASULL et alii, El poblat ibèric de Castellruf (Santa Maria de Martorelles, Vallès Oriental), p. 65-83. (Memòries d’intervencions arqueològiques a Catalunya; 16)

ASENSIO, D.; BELARTE, M.C.; SANMARTÍ, J.; SANTACANA, J. (1998). «Paisatges ibèrics: tipus d’assentaments i formes d’ocupació del territori a la costa central de Catalunya durant el període ibèric ple». A: Actes del Congreso Internacional Los Íberos: Príncipes de Occidente, Barcelona, p. 373-385.

ASENSIO, David; FRANCÈS, Joan; FERRER, Conxita; GUÀRDIA, Marc; SALA, Òscar (2001). «Formes d’ocupació del territori i estructuració econòmica al sud de la Laietània». A: Territori polític i territori rural durant l’edat del ferro a la Mediterrània occidental. Actes de la taula rodona celebrada a Ullastret, p. 227-252. (Monografies d’Ullastret; 2)

ASENSIO, David; FRANCÈS, Joan; FERRER, Conxita; GUÀRDIA, Marc; SALA, Òscar (2001). «Resultats de la campanya 1998/1999 i estat de la qüestió sobre el nucli laietà del Turó de Ca n’Olivé (Cerdanyola del Vallès, Vallès Occidental)», Pyrenae, 31-32, p. 163-199.

ASENSIO, David; CELA, Xabier; MIRÓ, Carme; MIRÓ, Maria Teresa; REVILLA, Emili (2009). «El nucli ibèric de Montjuïc. Les sitges de Magòria o de Port. Barcelona», Quaderns d’Arqueologia i Història de la ciutat de Barcelona, 5, p. 14-85.

BARBERÀ,Josep; PASCUAL,Ricard (1969-1970). «El poblado prerromano de la Muntanya de Sant Miquel, en Vallromanes-Montornès (Barcelona)». Ampurias,XXXI-XXXII, 273283.

BARBERÀ,Josep; DUPRÉ,Xavier (1984). «Els laietans: assaig de síntesi». Fonaments, 4, 31-87.

COLL, Ramon; MONTLLÓ, Jordi; BOSCH, Marc (2003-2004). «El poblat ibèric de la Cadira del Bisbe (Premià de Dalt, el Maresme). Vuit anys de recerca (1992-2000)». Fonaments, 10/11, 161-212.

FERRER, Conxita; RIGO, Antoni (2003). Puig Castellar, els ibers a Santa Coloma de Gramenet: 5 anys d’intervenció arqueològica (1998-2002). Santa Coloma de Gramenet. (Monografies locals; 2)

FONTI CUSSÓ, Joaquim (1933). «Els ibers a Badalona». Butlletí de l’Agrupació Excursionista de Badalona, 16 (setembre-octubre), 5, nota 1.

G ARCIA , Joaquim; Z AMORA , Dolors (1993). «La vall de Cabrera de Mar. Un model d’ocupació del territori a la Laietània ibèrica», Laietània, 8, p. 145-180.

RIPOLL, Eduard; BARBERÀ, Josep; MONREAL,Lluís (1964). Poblado prerromano de San Miguel (Vallromanes-Montornés, Barcelona). Barcelona: Instituto de Prehistoria y Arqueología. (Excavaciones Arqueológicas en España; 28)

ROVIRA, G.; PASCUAL,R. (1970). «Hallazgo de un ánfora romana con inscripción pintada», Información Arqueológica, 2 (maig-agost), 60.

SANMARTÍ,Joan (1987). La Laietània ibèrica. Estudi d’arqueologia i història. Barcelona: Publicacions de la Universitat de Barcelona (microfitxes).

SANMARTÍ, Joan (2001). «Territoris i escales d’integració política a la costa de Catalunya durant el període ibèric ple (segles IV-III aC)». A: Territori polític i territori rural durant l’edat del ferro a la Mediterrània occidental. Actes de la taula rodona celebrada a Ullastret, p. 23-38. (Monografies d’Ullastret; 2)

SERRA RÀFOLS, Josep de Calassanç (1927-1931). «Llocs d’habitació ibèrics de la Costa de Llevant», Anuari de l’Institut d’Estudis Catalans, VIII, 41-54.

SERRA RÀFOLS, Josep de Calassanç (1942). «El poblamiento de la Maresma o Costa de Levante en la época anterromana». Ampurias, IV, 69-110.

ZAMORA, Dolors; PUJOL, Jaume; GARCÍA,Joaquim; CELA, Xavier (2001). «El poblament a la Laietània central i septentrional durant el període ibèric ple. Una proposta d’organització territorial». MARTÍN,A.; R. PLANA (dir.). Territori polític i territori rural durant l’edat del Ferro a la Mediterrània Occidental.Actes de la taula rodona celebrada a Ullastret, p. 203-226. (Monografies d’Ullastret; 2)

88 |El jaciment ibèric de la muntanya de Sant Miquel. Montornès del Vallès i Vallromanes

Agraïments

No volem acabar aquest treball sense esmentar les persones que hi han tingut una intervenció necessària i important. És el cas d’en Nicolau Guanyabens, de l’Arxiu Municipal de l’Ajuntament de Montornès; de Carme Rovira i Ramon Buxó, del Museu d’Arqueologia de Catalunya; de Josep Muntal, del Museu de Granollers; de la Cristina Espuga, del Museu Municipal de la Nàutica del Masnou i, finalment, d’en Josep Maria Puche i el seu equip, de l’Institut d’Arqueologia Clàssica de Catalunya. També han estat clau el seguiment i els consells de la Teresa Reyes, de la Diputació de Barcelona. A tots ells, gràcies per les facilitats que ens han donat i per la seva col·laboració, eficaç i desinteressada.

La Diputació de Barcelona és una institució de govern local que treballa conjuntament amb els ajuntaments per impulsar el progrés i el benestar de la ciutadania.

La col·lecció Estudis posa a l’abast del món local coneixement teòric i empíric per promoure la reflexió i l’anàlisi en temes d’interès per als governs locals.

El jaciment ibèric de la muntanya de Sant Miquel, entre Montornès del Vallès i Vallromanes, és conegut des de les primeres dècades del segle xx. Als anys seixanta s’hi van fer les primeres excavacions i d’aleshores ençà la recerca ha estat aturada.

Aquesta publicació presenta un recull exhaustiu de tota la documentació referent al jaciment: excavacions antigues, col·leccions disperses de materials i anàlisi de l’estat actual, delimitació i estat de conservació de les restes, accessos, etc. La revisió de la documentació ha permès formular algunes hipòtesis sobre l’evolució cronològica i els límits físics de l’assentament, les quals permetran planificar i iniciar nous treballs encaminats a un estudi posterior més aprofundit.

934 020

934 022 825