Nua i solar No un aixopluc sinó una nova estança. MARTA PESSARRODONA
Desembarques a l'arena roent, t'arrossegues cap al passeig de palmeres malaltes als parterres, esquives cotxes, motos i tramvia, i arribes a una plaça on un grup nombrós debat no saps què. T'acullen i et fan lloc a la rotllana. Parlen de la sequera i de la set, i del morrut roig que mata palmeres. La xafogor de l'hora t'ensopeix. Quan és el teu torn, dius a l'assemblea que coneixes una drecera per arribar a l'aigua de boca, i molts s'avenen a seguir-te. Tot és arribar i justar a ultrança pel control del rajolí de la font. Assedegada, refàs el camí cap a la platja, des d'on veus la barca, un punt inabastable, que festeja amb el sol que fuig. 15
