CORDA

Al passar la barca....

Tu pagues i has de donar, no has botat com cal, -amb tonadeta musicalcanvia el torn de la ma, una punta has d’agafar i et quedes ací donant, fins que un altra torne a pagar.

Toc toc

-Qui és?

- El carter

Passe avant cavaller!!

I així, entravem a la corda i començàvem a botar, la iaia be se’n recorda, s’emociona al recordar.

-A veure qui entrarà la primera que ara anem a donar a cebeta!

Mai passa de moda, és efímera, i ara afanyat que va rapideta!!

Així es juga al Grau, al moll i a la caseta.

Me’n entre! Un, dos, tres..

Me’n isc! Un, dos, tres...

Jugant jugant anem fent camí, anem buscant, anem creant, anem somniant. Jugant jugant anem vivint, jugant, buscant, creant, somniant i vivint Jugant hem aprés, hem crescut, però quan vam deixar de jugar? Mai!

Fem un altra partida i ja veurem si de cas....