MAR FERRI BOIX, BEATRIZ DOMÉNECH GARCÍA

Antoni Colomina Subiela

Mar Ferri Boix: “A mi de menuda m’agradava pentinar a les nines”

Beatriz Doménech García: “ A mi de menuda m’agradava jugar al scalextric amb el meu germà”

Antoni Colomina Subiela: “A mi de menut m’agradava jugar al tente”

JOGUETS I JOCS.

EXERCICIS, SIMBOLISMES, ENCAIXOS I REGLES.

“La vida és una visita molt curta a una tenda de joguets entre el naixement i la mort”

Desmond Morris

La Universitat Politècnica de València (UPV) acull als seus campus de Vera, Gandia i Alcoi un extens patrimoni artístic, cultural i industrial distribuït en quatre museus i set reputades col·leccions. Aquest patrimoni universitari constitueix no sols l'empremta del recorregut històric de la universitat, sinó que s'estableix com a eina per al desenvolupament de noves línies de coneixement. L'Àrea de Fons d’Art i Patrimoni (FAP), és l'òrgan encarregat de les labors de conservació, gestió i divulgació de les més de 3500 obres artístiques i 6000 objectes culturals que s'atresoren en els museus i col·leccions de la universitat.

El Museu del Joguet de la Universitat Politècnica de València es va crear en 1989 per iniciativa de l'Associació d'Amics del Joguet de València. Membres de l'associació i col·laboradors, van cedir les peces que constituïen els seus fons per a promoure la creació d'un museu del joguet a la ciutat. Inicialment, la col·lecció es va instal·lar en l'antiga Escola Universitària d'Enginyeria Tècnica Industrial i, en 1997, es va traslladar a l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria del Disseny de la UPV.

En aquest nou emplaçament, es va configurar una exposició permanent distribuïda en vitrines, entre els corredors de l'edifici i una sala principal, que albergava en el seu interior les peces més rellevants de la col·lecció. En 2019, l'Associació d'Amics del Joguet de València va donar íntegrament la seua col·lecció a la UPV.

Transcorreguts més de 30 anys des de la seua posada en marxa, s'ha aconseguit reunir un conjunt de més de 1500 joguets, doblegant el nombre inicial de peces que posseïa el fons del museu. Mitjançant adquisicions de la pròpia universitat i nombroses donacions de col·leccionistes, professors, alumnes i visitants, la col·lecció del Museu del Joguet s'ha convertit en una de les més rellevants i extenses del país.

I és que aquesta col·lecció abasta els dos últims segles de la història del joguet, des de peces originals dels anys 20 fins a altres icòniques de les dècades dels 80 i els 90, i incloent les noves creacions dels anys 2000. Aquesta extensa cronologia de peces permet reconéixer la història del seu moment i la seua evolució en el temps, des dels primers joguets elaborats artesanalment, passant per l'etapa preindustrial fins a l'era del plàstic actual.

Des dels inicis de la col·lecció ha destacat la significativa presència del joguet valencià, amb l'estimable representació dels principals nuclis industrials com van ser Alaquàs, Aldaia, Dénia, Ibi, Ondara, Onil, València, etc.; així com les grans signatures de renom internacional com Rico, Payá, Sauquillo, Jyesa, Geyper, Famosa i un llarg etcètera.

El Museu del Joguet de la UPV no és un museu convencional perquè el fet d'estar situat dins del propi campus universitari li confereix no sols un important valor cultural, sinó també valors didàctics i d'investigació. Les peces del museu estan disponibles per a ser visitades pel públic, de la mateixa manera que estan a la disposició de la comunitat universitària per al seu estudi, mitjançant diverses beques i projectes de col·laboració.

Actualment el Museu del Joguet es troba en una etapa de revisió museogràfica amb l'objectiu de ser reconegut com a museu per la Generalitat Valenciana. En aquest context de valorització del museu i de la seua col·lecció, des de l’Àrea de Fons d’Art i Patrimoni s'han establit com a propòsits fomentar la projecció del patrimoni de la UPV cap a la societat i implementar projectes col·laboratius amb les institucions i ciutadania del seu entorn més pròxim. Per tot això, s'ha dut a terme un projecte expositiu itinerant sobre el joguet, la seua evolució històrica i finalitat lúdica que, durant el Nadal dels anys 2022, 2023 i 2024, recorrerà els centres històrics de les ciutats de Gandia, Alcoi i València, localitats que acullen els campus universitaris de la UPV.

Els joguets i jocs de cada època són un fidel reflex de la humanitat, de la seua organització social, de les peculiaritats de les cultures i pobles, de l’ús tecnològic dels materials, etc. Es té constància de l’existència de joguets senzills des de les albors del temps, com les baldufes d’argila en l’antiga Babilònia o les nines d’os, ivori o ceràmica d’època paleocristiana. En origen, molts d’aquests joguets tingueren un ús adult en rituals i cerimònies, però van ser adoptats pels xiquets com a diversió.

No va ser fins al segle XVIII, amb l'auge de la burgesia i la mentalitat il·lustrada, quan es va produir una important transformació social que va detonar l'inici d'un procés industrialitzador en molts àmbits i que, és clar, també influirà en el món del joguet. Malgrat aquesta tendència, és entorn a mitjan segle XIX, quan els avanços en la indústria de la fabricació del joguet, deixen arrere als processos artesanals que es duien a terme de manera particular.

El relat argumental de l'exposició, integrada majoritàriament per peces del Museu del Joguet de la UPV, atén la classificació pel sistema ESAR, que fa referència a les característiques psicològiques i físiques dels joguets, i els agrupa en quatre categories: jocs d'exercici, simbòlics, d'assemblatges i de regles. Per a completar i actualitzar aquesta classificació, s'incorporen els capítols referits als joguets didàctics (STREAM) i a l'era dels jocs electrònics.

- Exercicis per a la diversió

Els jocs d'exercicis són aquells on s'obtenen resultats immediats a través d'accions repetitives, com llançar, colpejar, saltar o manipular. Capaciten per a l'execució de moviments motrius, el control de l'equilibri i el desenvolupament general dels sentits.

Dins d'aquest grup, també s'inclouen els jocs sense joguets, així com les activitats que recorren a objectes senzills com la baldufa, les bales o la pilota. Inclosos en aquesta secció també es troben els instruments musicals o els joguets de rodes, com els carretons, els patinets o les bicicletes.

- La recreació simbòlica

Jocs simbòlics són els que recreen o imiten la quotidianitat de la vida adulta en diferents àmbits com la llar, els oficis o els mitjans de locomoció; però també els que inventen ficcions més enllà de les lleis o de les possibilitats socials. A través de la recreació, es fomenten el desenvolupament del llenguatge, la imaginació creativa i fins i tot la socialització.

En aquesta secció es troba una classificació més diversa quant a la tecnologia de producció i constitució. Materials tan diversos com l'os, la cera, el cartó, el drap, la porcellana o el plàstic, han sigut emprats en la fabricació de nines; mentre que en uns altres com els joguets de pedals o les miniatures de mitjans de transport (cotxes, trens, avions o vaixells), es va estendre l'ús de materials com la llanda.

- Els encaixos i la construcció

Les accions d'assemblatges i construcció impliquen la combinació, disposició o amuntegament de diferents elements, per a conformar un tot unitari i integral. La mateixa manipulació permet explorar les propietats dels objectes i experimentar amb els mecanismes propis de la creativitat, com la composició i el color. Aquest tipus de joguets afavoreixen el raonament i l'organització espacial, així com el desenvolupament de la motricitat fina i els moviments precisos.

Els blocs de construcció, els trencaclosques, els puzles i els encaixables, igual que altres materials més indefinits com la plastilina o el fang, constitueixen alguns exemples d'aquest tipus de jocs.

- Les regles del joc

Les normes o reglaments determinen la dinàmica o funcionament dels jocs, així que els jugadors han d'atindre's a aquestes instruccions per a aconseguir l'objectiu final. D'aquesta manera, es fomenta el desenvolupament de les habilitats socials i comunicatives, alhora que s'afavoreix el progrés d'aptituds com la memorització, el raonament i la creació.

Atenen les regles els tradicionals jocs de naips, els escacs, el dominó, el joc de l'oca o el parxís; igual que uns altres més actuals com el Monopoly, el Trivial Pursuit o el Risk.

- El joc electrònic

En general, els jocs electrònics es troben lligats als mitjans de comunicació, a les noves tecnologies i a les incipients sensibilitats com a fruit de les importants transformacions culturals i socials de les últimes dècades.

En aquesta secció s'engloben jocs senzills que funcionen amb elements electrònics bàsics, com el popular Simon, de gran èxit durant els anys huitanta; però també, els videojocs que s'estableixen per mitjà de plataformes d'interacció amb imatges de vídeo, com els clàssics Pong o Space Invaders.

- Els joguets STREAM

Les sigles STREAM fan referència, en anglés, als joguets educatius que estan relacionats amb la ciència, la tecnologia, la robòtica, l'enginyeria, l'art i les matemàtiques. Activen l'aprenentatge en aquestes disciplines i fomenten el creixement personal, de manera que l'entreteniment es conjuga amb l'estimulació cognitiva.

A través de l'experimentació, els joguets STREAM alimenten la curiositat i l'exploració de l'entorn científic i tecnològic; afavoreixen la concentració, la reflexió i la capacitat d'atenció; contribueixen al desenvolupament de les habilitats tècniques i a la presa de decisions a partir de raonaments lògics i estimulen el pensament i l'acció creativa.

En conclusió, amb aquest discurs expositiu s'ha aconseguit ampliar la categorització dels joguets des d'un punt de vista més actual i didàctic, perquè l'espectador puga comprendre millor com ha sigut l'evolució del joguet al llarg de les dècades. A més, el desenvolupament d'aquest projecte expositiu ha permés la labor fonamental d'acostar a la societat el patrimoni universitari, adaptant-lo a tots els públics.

Vista de detall d’un recull d’antics joguets.

Vista general de l’exposició “Joguets i Jocs” a la Casa de Cultura de Gandia. En primer terme, cotxe de pedals i piles de llanda (F. Sauquillo, 1928).

Vista de detall d’antigues bicicletes i tricicles pertanyents a la categoría de “Exercicis per a la diversió”.

Vista general de l’exposició “Joguets i Jocs” a la Casa de Cultura de Gandia. En primer terme, cavall africà de cartó i fusta (ca. 1930).