NI TAN MALAMENT ENS

HEM QUEDAT.

Que divertida va ser L'època de l'escola, amb aquelles mongetes que tanta estima ens tenien...(Deu meu, donam paciència, per que si em dones força... Ai, si em dónes força...!!!) Eixos pupitres trepitjadors de dits i les aules sempre a temperatura ambient (en hivern fred i en estiu calor). Un clàssic.

Tots els dies eren iguals : classe, pati, classe.

Pati, P A T I !!!

Ara venia el bo. 10'45 h, hora ZULU. Comença la recerca.

- Antonia no ha vingut. Baixa en "balontiro".

- Àngela tampoc. Baixa en corda (Oli, vinagre i ceba).

- I Gemma (arma letal per a jugar a qualsevol joc)? Ahir estava fotuda...

- SUUU!!! (com Ronaldo), eixa si que ha vingut.

Repassem la situació. "Balontiro" no. Oli,vinagre i ceba,tampoc.

I queden 2: "xurro va" o "polis i cacos".

A” polis i cacos” ma mare ja m'havia dit que no, que no guanyava prou per a botons ni per a manegues descosides. A les hores, per descart, ens queda el inigualable, inimitable, el terrible (so de timbals, BOM bom BOM bom) XURROOO VAAAA (BOM bom BOM bom ).

I per fi sona la campana. Totes eixim de classe com si fora l'últim dia. I es que en 30 minuts havíem de triar equip, jugar mentre esmorzàvem, pixar i anar a la fila. I ho aconseguíem. Ja hem triat i comença el joc.

Xurrooo vaaa !!! (directe a la segona esquena).

Xurrooo vaaa !!! (MEL, damunt de la mateixa).

- Tia!!! T'has tirat un pet!!! (diu la tercera)

-No m'ho he tirat, ha eixit només. M'ha caigut la bomba i ha eixit la bombeta. Mentre traiem a Gemma, arma de destrucció massiva a més de tindre quilos d'amor en el cul.

-XURROOO VAAA.

Ara si. Ara si que si. Al meu cap sona la música "CARROS DE FOC"

Gemma ix, corre i corre i la seua trena va botant-li de banda a banda com si fora una tralla Però de sobte frena i cau damunt de Berta, l'última de la fila. Totes arrauleixen les cames perquè no es pot tocar el sòl abans que caiga el xurro.

Però no,Gemma no es l'última. ANA es l'última. El cop de gràcia.

Es xicoteta però hàbil a l'hora de caure i clavar els ossos del cul en el lloc clau: la columna.

Xurrooo vaaa !!! PAM, PAM, PATAPAM. Clavat. On posa l'ull posa el cul. I comencen a moure's les cames com a borratxos buscant un euro.

3,2,1...Totes a terra. Ara a desfer el munt.

Hi ha hagut algunes baixes (menys de les que podien haver sigut però mes de les necessàries) que ens passaran factura ( cridada als pares, dies sense pati...) però en unes setmanes tornarem a jugar a xurro va (si eres valenta torna a jugar, que falles ja estan ací...).

Crec que primer jugarem a “polis i cacos” per això de tranquil·litzar les aigües “matern-filials” però TORNAREM.

Postdata:

Amb el pas del temps es va prohibir el Xurro va, però els que vam sobreviure NI TAN

MALAMENT