L'ARBRE, EL JOC I L'INCUNABLE.

L'ARBRE.

Arribi en despuntar l'alba, el viatge havia esgotat les meves forces fins a acabar amb la meva joventut. El vaivé del vaixell encara podia sentir-lo sota els meus peus, malgrat estar trepitjant la terra ferma, mullada per la rosada. Tot estava humit i el salat aire de la mar es respirava entre el cacofònic moll del port.

La meva taleca pesava com un matrimoni mal avingut, ple de les peces d'ivori, tallades per mi, i les meves notes de les regles noves i meravelloses d'aquesta passió que es diu ESCACS.

Mil hores, mil xerrades, mil insomnis, però també diversió i astúcia van omplir les meves notes. Partides entre amics i d'uns altres no tant, em van ensenyar a pensar amb calma i descobrir la meva capacitat per a l'estratègia.

Estic l'any del senyor de 1490 i València em rep amb la seva olor de gents, peix i horta. Vaig rumb a casa, a bon tros del port amb ganes de família i de començar a escriure el meu llibre sobre el Shatranj, sobre els ESCACS.

Des de la Universitat m'han anomenat per a notificar-me que el pressupost s'havia ampliat. Somric amb satisfacció. I el meu ajudant em diu que l'excavació del vestíbul va pas a pas; ja era hora per a l'esmorzar. Em sent sota la vetusta olivera del pati interior del palauet del Carrer Aladres a prendre el café que m'han portat.

Aquest avi encara donant fruits ha de tenir dos-cents anys, fill i net d'uns altres que ja han passat per aquí. Sabem per arxiu, que aquest pati, abans gòtic, ténia una font i un banc de pedra, però les reformes barroques l'han desfigurat, tot allò que els seus antics propietaris coneixien, ha desaparegut. Només queden unes finestres ogivals al capdamunt, encara flanquegen amb trista mirada, el pati i la vella olivera.

Les reformes de l'antic palauet s'havien paralitzat en trobar vestigis de la que era la "casona" dels Vicents, i segur del seu més que il·lustre familiar, Francesch. I segons els meus estudis tal vegada era cert tot i per fi estàvem prop de trobar el que s'ha perdut amb el temps. Tal vegada Francesch Vicent va escriure el seu llibre aquí, l'incunable sobre les normes dels escacs com el coneixem ara. Pocs saben que va ser aquí, a València, on aquestes noves normes es van conéixer i van aplicar. Normes noves dels escacs, van canviar les regles del joc i van propiciar la seva manera de ser el que avui és. Aquestes normes van introduir a la Reina com a peça clau.

Aquestes novetats es van introduir probablement a València entre els anys 1470 i 1490 i es van manifestar en el poema valencià Scachs d′amor, el document més antic sobre els escacs moderns. Els compositors i alhora famosos jugadors d'escacs van ser Francesc de Castellvi, Narcis Vinyoles i Bernat Fenollar. L'any 1495, Francesch

Vicent va publicar el primer llibre d'escacs amb el títol "Llibre dels Jochs Partits dels Schacs ordenat e compost".

En l'actualitat no hi ha cap exemplar d'aquest incunable, encara que existeixen raons per a creure que ha d'existir algun.

Un llibre perdut, tan valuós que hi ha recompenses astronòmiques per a qui trobe un exemplar.

El Joc

Jo, FRANCESH VICENT, amb tot l'aprés pense escriure les normes del joc mai abans escrites, els seus canvis, la seva evolució, la seva bellesa plena d'estratègies i hores de plaer. Gairebé un nou joc sobre la base de l'antic i honorable Schacs i on la Reina és la mestressa i senyora. El Rei, peça feble, però que depenia del seu derrocament perquè el joc es guanyés o no. Shah mat, escac i mat.

Arribe a la meva casa, als meus somnis d'infància, el vell Pep, l'antic esclau em rep, continc les meves llàgrimes que ja no poden parar en veure als meus ancians pares i les meves germanes que m'esperen en el vestíbul.

Tinc una labor àrdua per davant, moltes espelmes i tinta a gastar i molt a ordenar i escriure.

Després d'un reconfortant arròs en cassola, que em retrotreu a la meva infància li ensenye al meu pare les peces d'ivori del joc, li explique la forma i manera de desenvolupar aquest joc perquè ho entenga i la meva petita germana Úrsula, els ulls blaus de la qual miren tan semblants als meus, capten a la perfecció tot el que explique. Amb el temps serà una rara avis, jugadora extraordinària, millor que qualsevol home que jo conega. Però l'estupidesa d'aquesta societat li impedeix desenvolupar el seu talent. Quantes prohibicions han de suportar les dones, senyor meu. Al contrari que aquesta societat, el joc ha evolucionat i ha permés que la AlFERZA, una figura feble, haja canviat a la poderosa Dama, la Reina; fort, potent i lliure, capaç de dinamitzar els seus moviments i convertir la bellesa en una cosa insuperable. ber que fer, i per a evitar majors problemes per si ho enxampen amb semblant tresor, posa la peça en un bagul i l'enterra al peu de l'olivera. Amb les presses i les dificultats, aquell home perd la noció del que ha fet i ja no recorda. En vendre la casona en els anys següents i després de la reforma, es pavimenta amb socarrats, respectant el parterre amb l'olivera.

L’ARBRE, EL JOC I L’INCUNABLE.

Francesch Vicent es reuneix amb els seus antics camarades i un vell professor, Francesc de Castellvi, Narcis Vinyoles i Bernat Fenollar. Els parla de tot el que sap, la qual cosa intueix i l'apassiona, com a ells. Escriptors i trobadors també, els encanta. S'intercanvien dades i anècdotes, llegeix Francesch l'escrit per aquests cavallers. I dit i fet! Ordena les seves notes i escriu en el transcurs de dos anys el "Llibre dels Jochs Partits dels Schacs ordenat e compost".

En el transcurs del temps, un exemplar que pertanyia a la seva germana Úrsula, gairebé acaba cremat en una revolta, la casona va ser saquejada i gairebé cremà fins als fonaments, un antic servent, rescata el llibre i manuscrits de Francesh. Sense sa-

Aquí avui, està un arqueòleg i historiador prenent un café, assegut damunt d'aquell bagul, sense saber-ho. Pensant en un incunable perdut, en la seva passió pels escacs i sense perdre l'esperança de trobar algun exemplar.

Demà excavaren al pati, sobretot al peu de l'olivera, el paviment està tot aixecat i sap, pressent; que una cosa gran, bella i important trobarà.

Escac i mat, senyor!!