SALVA GREGÒRI

A mi de menut m’agradava jugar al futbol.

JOCS ECONÒMICS.

Últimament, i en massa ocasions, em fa la sensació d'estar immers en una espècie de farsa vital donades les paradoxals situacions que estan ocorrent. Semblava que amb la gran recessió de 2008 i amb el món a la vora de l'abisme financer, els grans poders en l'ombra, els que realment mouen els fils de les decisions mundials i juguen amb tota la humanitat, havien pres consciència que tot tenia un límit i les bombolles econòmiques no haurien de tornar a succeir. Gran error. Els interessos econòmics en l'àmbit global són tants i variats que mai deixaran de perseverar en la seua actitud cobdiciosa amb la cerca incessant de beneficis a través de recurrents moviments de ruleta especulatius de tota índole.

Aquests grans jugadors econòmics planetaris són els que exploten tant els recursos del seu propi país, empobrint a la seua pròpia població de manera directa, o bé de manera indirecta a través de grans corporacions que imposen a governants titelles a través de guerres i colps d'estat amb l'únic objectiu d'extraure els seus recursos naturals i enriquir-se.

Són els mateixos que a través de la colonització financera dels mitjans de comunicació controlen els seus missatges i juguen amb l'opinió pública aconseguint el seu adoctrinament polític, decidint què és correcte o què no ho és, modelant el seu comportament i actituds de consum, regulant la vida privada a través d'actituds convenients segons els estàndards adequats i políticament correctes i, en definitiva, t'encotillen, robotitzen i modelen a distància de manera intrusiva i descarada.

Si això no fora suficient, el macabre joc del deute et lliga per a tota la vida a un creditor sense cara amb el qual concertes cites mitjançant persones interposades en temples redissenyats i construïts de forma quasi industrial, exempts de tota intimitat amb separació per paravent anodins, en ambients de fredes parets i sòls sense encant, mobles minimalistes replicats, despullats d'ànima i que interactues a través de treballadors desanimats i farts per un servei més dirigit a la cerca de la col·locació descarnada de diferents productes financers que maximitzen el marge de la seua gestió que per trobar la millor solució a la qüestió plantejada pel client. Si a tot això afegim la manipulació tant de l'Euríbor i Líbor (tipus d’interès de referència a Europa i en la City londinenca dels préstecs hipotecaris), ens podem fer una idea de l'abast de la manipulació del sector financer que contínuament juguen amb els nostres estalvis i determinen el preu a pagar d'un bé tan necessari com és l'habitatge. La multa que se'ls va imposar a les entitats financeres per actuar com un càrtel és un simple llavat de cara davant l'escàndol majúscul dels grans manipuladors i prestidigitadors del mercat monetari.

El teu dia a dia tampoc està exempt de l'acció d'altres jugadors distants que mouen els fils dels productes que consumim diàriament. La carestia de la vida, manifestada en els “tiovivos” dels preus, és un altre escenari de manipulació al qual ens sotmeten els jugadors que controlen el comerç de béns de consum. Les excuses són variades: un dia és el col·lapse en el trànsit de vaixells carregats amb contenidors; un altre dia és la insuficient oferta de xips per a productes amb components tecnològics; un altre és la desgraciada guerra d'Ucraïna que ha posat potes enlaire el mercat energètic basat en gas o el boicot al petroli rus i la seua repercussió en tots els sectors de l'economia, tan dependents tots de l'energia. Al final del recorregut, com sempre, uns pocs guanyen i molts perdem en aquest interessat teatre on l'entramat especulatiu dels mercats de futurs de matèries primeres és el gran casino de joc que determina els preus en els productes bàsics del proveïment mundial. Sense anar tan lluny, ací a la nostra casa, el desvergonyiment amb els quals es paga els preus agrícoles i ramaders als productors i el preu final pagat pels clients finals mostra la manipulació i la usurpació de rendes des de les grans cadenes de distribució cap als xicotets productors. Igual dona que siguen cítrics, llet, oli, pollastre o carn de boví. En definitiva, l'espoli realitzat pels grans jugadors i dominadors del mercat global actuen amb total impunitat sense importar-los el futur de les xicotetes explotacions a les quals sotmeten a un procés d'extracció de rendes i al qual se li podria qualificar de delictiu. Al mateix temps, aqueixos grans jugadors de béns bàsics, han iniciat un procés descarat d'acumulació de terres de cultiu per a auto proveir-se dels productes que venen i així obtenir molt més poder al no dependre d'altres productors: és el nou feudalisme del segle XXI.

Desgraciadament són nombrosos els fets denunciables, els desvergonyits que els realitzen, els sistemes trucats que ho permeten, les institucions públiques que miren per a un altre costat o les organitzacions en l'àmbit mundial que repeteixen conferències internacionals cada cert temps, però que no resolen absolutament res. De cap manera vull caure en el populisme barat d'un extrem ideològic o de l'altre que l'única cosa que fa és d'indicar els problemes sense aportar ni una punyetera solució o, en el pitjor dels casos, propugnar solucions senzilles a problemes molt complexos que després, en accedir al poder, l'única cosa que provoquen és frustració. Regalar les oïdes al públic sense aportar ni resoldre res, és una miserable actitud que es tradueix en més desenganys.

Però, malgrat tot, crec totalment en les persones i la seua capacitat per a superar les adversitats. Estem davant un encreuament de camins en els quals podem decidir què és l'important i sobre què hem d'actuar de manera prioritària. Els dos reptes més urgents a encarar, al meu entendre, són la desigualtat social galopant per l'efecte d'acumulació de capital que cada vegada es constata amb major força; i el perill imminent de col·lapse mediambiental a conseqüència del canvi climàtic. Són les dues cares de la mateixa moneda el punt de connexió de la qual és el mateix: la cobdícia infinita d'una minoria que atresora la major part de la riquesa mundial i que no li importa ni la resta de les persones ni la deterioració preocupant de la casa comuna de tots que és el nostre planeta. Conscienciació, implicació, esperit crític i humor és l'única cosa que ens pot ajudar davant els jugadors de l'economia mundial. I en això, les falles tenen molt de totes aquestes qualitats comentades. Per això és tan important que aqueix esperit faller continue durant molt de temps i que cada any se superen en la festa representativa dels valencians. No podran amb nosaltres.