JOSEP MANUEL IZQUIERDO

A mi de menut m’agradava jugar a ballar la trompa.

Abans es jugava al sambori, o al xurro o també a la corda, qui en tinga més de 40… segur que això ho recorda.

També al clau o escampilla eren bons jocs de carrer, d´una tècnica senzilla… però d´un immens plaer.

Ens recorden estos jocs eixos temps ara llunyans, i al carrer jugàvem molt... i ho féiem sense descans.

La trompa tan recordada era un joguet ben senzill, ballar-la era una passada... sense còrrer cap perill.

A l´estiu també jugàvem i armàvem gran rebombori, al “pot-i-bolero” contàvem, conformant bon repertori.

I ara res de tot això: la joventut de tot passa, s´ha acabat eixa il·lusió… i es queden tancats a casa.

Ara s´unflen a programes i rotllos televisius... i perden prompte les ganes, i no es sap per quins motius.

I la “gallineta cega” altre joc molt entranyable, un mocador i un colega... tornàven l´estona amable.

Eren jocs de pocs diners com a la comba botar, ara juguen a la “Play”... i molts es solen viciar.

Carreres de caragols, a caniques o a amagar, jugàvem de sol a sol... només pel fet de jugar.

També es feien carreres amb els botons i les xapes, i demostraves qui eres... si tenies les més guapes.

Ara són com ermitanys, els ulls a la pantalleta, i del món ple de paranys, s´obliden just de bestreta.

Quin futur, quin panorama, sembla trist i ens dona por, que vaja a més aquest drama, que ens punxa i dol al cor.

Damunt de doblar el llom llevant brossa en l´aixaeta? Calla´t pare, eres un plom, i tens la ment molt estreta.

Només volen que Tik-toks i Instagrams “glòria bendita”, i de treballar molt poc… millor que treballe Rita!

Daniel Mart

A mi de menut m’agradava jugar a Al “pic-i-pala”, al Guà ( caniques ) i al “Xurro-và”, però la resta dels jocs eren, quasi tots, inventats!!!!!