1 minute read
I TU,
De vegades allò que creiem que veiem no és el que pareix. Sembla que ho sabem tot i que ja no res ens sorprendrà, que tot està controlat. Però a poc que ens detinguem a pensar-ho una miqueta, s’hi pot observar com n’estem d’equivocats. Una vegada, la meua àvia quan anava a traure alguna cosa de berenar del rebost de sa casa, em va preguntar somrient: Sí, però, i tu què veus?. Ella i jo parlàvem com sempre del poble, de la gent que s’acostava a l’estiu a gaudir de la mar, de quan arribàven les falles, de fins a quin punt la gent estimava el Nadal i coses així. I també dels problemes a l’escola, i a la vida personal, etc... Jo sentia als meus pares dir a tothora que les coses estaven malament i que anaven a pitjor, Que tot tenia mal “apanyo”, mala solució. I la meua àvia, bonica ella, em recordava sempre: Problemes sí, ne tenim, però no veus més enllà?.
Les coses no són tan fàcils com sembla que són, em deia moltes vegades. Cal mirar endins, dintre de nosaltres mateixos. Era la persona més meravella que he conegut mai. De vegades jugàvem al veo-veo per la vesprada, junt a la llar. “Així t’ensenyaràs a mirar les coses, a mirar-les de veritat, per dins, com s’ha de mirar la vida – em deia - A vore les persones amb els ulls de les persones, sense filtres i sense res. De les persones sensates, sensibles.
Advertisement
I allà anàvem els dos: Veig,veig - Què veus? - veig una coseta – quina cosa és? - és una cosiua que comença per la lletra...