QUÉ VEUS?

Eren uns altres temps, ja irrecuperables. Em sap greu com anem oblidant les coses conforme et fas més gran. Ara, ja de major, he aprés a saber mirar molt bé les coses. I els espais, els llocs. On també passen coses meravelloses. El món és gran i divers i bonic i senzill i complicat alhora. Àfrica, l’Índia, l’àrtic, les mesetes, les valls, els rius, rierols i mars i mil milions de llocs més conténen retalls de vida tal i com passa a ta casa i al teu poble.

I mirant, mirant, mirant-ho tot així com deia ella, he aprés a vore també a l’interior de les persones: Els sentiments. Que ara sé que són com l’abric que portem per dins i que ens conformen la personalitat a poc a poc, i ens fan ser qui som. Això ho deia també la meua àvia molt sovint.

Vos convide a pegar una volteta per les coses al nostre voltant, jugant al veo-veo i de pas reflexionem un poc sobre els sentiments, mentre anem d’escena en escena d’aquesta meravellós i gran falleta nostra.

Escena 1

Una nena del poble ens ha vist mirant la falla d'enguany i se'ns ha acostat curiosa i ens ha preguntat si volia que ens explicara un poc com era la falla. Li hem dit que sí, lògicament, i mira per on, hem començat jugant...

– Veig, veig – Què veus?

– veig una coseta

– quina cosa és?

– és una cosiua que comença per la lletra... "F"

– figura! - falleta! – faldilla!! - felicitat!!fàbrica!!

Aquesta figura impressionant que mira fixament endavant pregunta què veiem només entrar mentre comencem tots a jugar.

La falla d'enguany ens explica una cosa que es diu "sentiment" que no és cap secret dins d'una plica i que ens afecta molt a tota la gent.

Hem d'aprendre a saber mirar i també a conéixer els sentiments pensar en la gent i saber observar en tots els llocs i en cada estament.

Prodríem començar per les falles xafant els carrers i les places tallant l'avorriment amb unes tenaces i deixant per uns dies les pantalles.

Escena 2

En aquesta pròxima escena veiem la bellesa del desconegut continent africà. Amb fauna salvatge i paisatges increïbles Àfrica és com un viatge al passat de la humanitat. A esta escena el sentiment que es proposa és Amor. A mi em sembla que la manifestació més gran d'amor és el de la mare cap a un fill, que ho dóna tot, tot sense esperar res a canvi. Passem i mirem l'escena detingudament. Que la disfruteu.

Hi ha una xiqueta explicant la falla ella és una de les germanes d'Anna és ben intel.ligent, de molta talla i enamorada de la festa valenciana.

Explica una per una les escenes i ens mira per si no ho entenem ens parla de llocs i de persones i moltes de les coses no les sabem.

Les escenes es composen de lletres i es basen totes elles en sentiments hi ha moltes escenes, no dos ni tres i serà entesa per tots els estaments.

En esta escena és la “A” qui apareix la lletra de l'Amor i també de l'Amistat tot en la vida està construït d'amor i també, certament, per l'amistat.

I podem imaginar com és l'Àfrica aquell vell, gran i bonic continent allí on la vida és real, no de fàbrica i on tot el món sempre està content.

Mireu l'escena sencera i cada detall tan ben feta tota i ben composada que sembla treballada com un fermall.

Gaudiu com sempre d'aquesta falla tan ben treballada i tan ben pintada que fins el més menut s’esborralla.

I fixeu-se en els camaleons són animals molt estranys els cuidaríem molts anys i els passejaríem en galions.

Escena 3

Ací partirem de la lletra “E”. E per l’esperança, per l’enyor, per l’espera, per l’entusiasme i per tantes i tantes coses si estaguerem jugant a tothora al Veig-Veig. La pròpia paraula Esperança és una de les més boniques del diccionari. Penseu-ho i voreu.

A la millor ara a la natura tot el que va mal s’arregla i la mala fe per fi es doblega i sanegem pesca i agricultura.

Aquesta meravellosa terra blanca on viuen i pesquen els esquimals es com els brots febles d’una branca que respecten sempre els animals.

La nena que ens fa l’explicació ens diu que la “E” fa l’aparició i que el que fins ara hem escoltat està basat en la plena veritat.

Este paisatge agrest i tan blanc és pla en la seua gran extensió sense perill mai d’un entrebanc.

Diu la xiqueta: “E” d’esperança, i “E” d’equilibri, continua dient i sobre tot, sobre tot la “E” de l’estima real vertadera, alta i prima i que ens esborra la recança.

Escena 4

Seguint amb les vocals ens endinsem ara en la "I". Si ens preguntàrem sovint què veiem – amb la I – de segur que molt de nosaltres diríem la Il.lusió, com a paraula principal. La il.lusió que tenim sempre per descobrir les coses i els secrets de la natura. I també, diría jo, els secrets de l'ànima.

El món sempre alegre i d'il.lusió replet i guardar-lo a la butxaca com si fos una canica.

Siga a dins de casa o al carrer assolellat somriure i riure i petar de felicitat que no volem vore cap xiquet trist o callat.

La "I", una nova lletra, ara per "Il.lusió" ens explica la nostra nena explicadora que d’ací a les falles ella és l'exploradora i que ho fa per gust, no per assignació.

Si cobegem la il.lusió les coses van a canviar hem de saber divertir-nos amb el que tenim un somriure net i la il.lusió mai no podrà parar.

En esta escena visitem l'Índia, país exòtic tan llunyà i estrany, com hipnòtic, sabem tan poc d'ell que és anecdòtic país màgic, país simbòlic.

Una pipa de la Pau, fuma aquest xiquet i ens diu tot content que és sà, això de fumar i diu que és barat, que mai ha comprat cap paquet i s'esforcen en ser bons i en la Pau la pau.

Veiem una figura que és una àvia asseguda i a mi això, de veritat, em fa molta il.lusió està tranquil-la i serena i ens dóna la benvinguda les falles i les emocions, bona combinació.

Escena 5

Malaurarament no tots els sentiments són positius. Ja sabeu, igual ho heu vist en classe, que hi ha guerres en marxa en estos moments. Gent fent-li mal a la gent. I deixant al xiquets sense escola i vivint unes situacions que ningú les voldria per a ell. La lletra d'esta escena és la "O" i anem a vore reflectit l'odi. Sentiment que, malgrat tot el que ens ensenyen a l'escola, també existeix.

Ací tenim l'aviador que passa per molt pobles estan destrossats per les bombes i ja no hi queda res.

És un xavalot del Grau, pescador que abans tenia sentiments molts nobles anava molt per la muntanya i per les coves ara esta trist i odia la gent i ha perdut pes.

La guerra no deuria existir trenca escoles i hospitals ens posa tristos i ens fa patir i tot per culpa d'uns generals.

L'odi és un mal sentiment deuria de fer-lo fora la gent i buscar vies de creixement que progressen aritmèticament.

Quasi millor passem a l'altra escena m'agrada molt que ho explica la nena penseu ara en la gent que estimem i voreu com les abraçades no escatimem.

Escena 6

Tenim ja davant l'última escena. Mireu què bonica és. Vos ha agradat la falla?? A mi m'ha agradat moltíssim. Enguany és tan bonica com sempre, però molt més original. Mirem a vore què diu la xiqueta que ens l'està llegint i explicant.

La unió és l'únic de veritat que ens queda ha de ser per a tots més que un objectiu sentir-se part de la societat, i no ser un bleda així és com bastirem un nou món, potent i viu.

Voreu en esta escena un enorme llibre obert diuen que un llibre ho és tot, i és cert d'entre les seues pàgines naix el coneixement garantia segura de felicitat i de creixement.

Al mig, hi veiem una esbelta figura Gaia, la Deesa Terra, la Mare Natura que amb bones paraules ens està volent dir que aturem la destrucció total del planeta hem de reflexionar i fer tots amb això un gir o podem comencar a oblidar ja la terreta.

La nena que ens explica la falla menuda ens diu que això és molt i molt important ens parla ferma i també una mica tossuda pel nostre planeta hem de seguir lluitant

Gaia centre real de tot i de l'univers ens ha composat cançons d'un sol vers Unió – Pau – Natura – Humans – Veritat i ens ha bressolat amb molta humilitat.

Mil cançons de Gaia i mil planetes al voltant esbrineu com la mare terra ens ha estat cuidant tornem-li ara l'estima, i que siga de veritat. Busquem la unió sempre, pels pobles i la ciutat descobrim-nos uns i altres, parlant, estimant i reconstruïm de nou el món amb tranquil.litat.