ROSA MARIA FERNÀNDEZ

ROSADO

A mi de menuda m’agradava jugar a anar a costura amb les amigues (escola). I clar, jo era sempre la mestra.

Darrerament hi ha una polèmica quant a les metodologies d’ensenyament a L'escola. També, entorn dels deures: deures sí/ deures no. Si a tot això afegim la idea de si l’Educació Primària ha de ser una continuació de l’Etapa d’Infantil o, a l’inrevés, si l’Educació Infantil és una preparació per a la Primària. La polèmica està servida. La societat ha canviat molt en aquesta última dècada i continuarà canviant inexorablement. Els nostres infants també, evidentment, i cal no sols adaptar-se a aquest alumnat sinó avançar-se i preparar-los per a tots els nous reptes als quals s’enfrontaran a la finalització dels seus estudis. Ens trobem al moment adequat per a capgirar-ho tot per complet. Noves tecnologies?

Clar, totes les que tinguem al nostre abast: iPads, mòbils, pissarres digitals i Interactives, robòtica i un llarg etc. de productes que no paren d’eixir al mercat. Apostem per noves tecnologies - ja no tan noves- però acompanyades d’un canvi de mentalitat i d’enfocament ben diferent. Per començar dirimint els temes més polèmics puc afirmar, com educadora, que subscric la metodologia que Manu Velasco, mestre i escriptor ens aconsella al seu magnífic llibre “A classe també es juga”.

El joc forma part de la nostra vida des de la més tendra edat. Al bressol ja ens posen joguines giratòries, acolorides i musicals que atrauen la nostra atenció i desperten els nostres sentits.

Jugàvem al pati de l’escola i en eixir d’ella a la corda, la goma, la trompa, les boletes, el futbol, el “pilla-pilla” o a l’amagatall, els gronxadors, patins, tobogans i canviant cromos entre d’altres. I ara també juguen al futbol i altres esports; a jocs tradicionals com els trepadors, els cromos, el pilla- pilla, a amagar-se, el patinet, els patins , els cromos. Però en tenen altres més actuals com són les “adhesius” (gomets); el patinet elèctric, els videojocs, els jocs de rol, escoltar i veure vídeos musicals per ballar imitant-los i alguns més procedents dels aparells tecnològics actuals.

En definitiva, el cas és que els agrada i molt jugar. El joc els permet créixer i madurar amb equilibri. I és que el joc reuneix, de forma natural, les tres forces que Steiner- creador de la pedagogia Waldorf- considerava l'essència de l’educació. El sentiment de responsabilitat, el sentit de la veritat i la necessitat d’emprar la imaginació (componen el trio de pilars definits pel croata).

A més, JUGAR, si no és l’única, és la millor manera d’aprendre junts, professorat i alumnat. L’aprenentatge memorístic o predominantment teòric ha caducat. Ens cal aplicar metodologies més actives entre les quals destacarem el joc. Segons Maria Montessori” El joc és el treball dels infants”. Jugant posem el focus en la pràctica i la diversió . Com no aprendre si forma part de les regles del joc? És un fet que aquesta societat fomenta la competitivitat, i a qui no li agrada guanyar?

D’altra banda, si l’alumnat de Primària, les nostres xiquetes i xiquets de 6 a 11 anys, tenen una jornada lectiva de 6 hores sumant les famoses i quasi obligatòries extraescolars fan un total de 8 hores, en els millors dels casos, que són equivalents a la jornada laboral dels adults. De veritat és inevitable cansar-los tant? També han de fer deures en arribar al vespre a casa? Sumem o , en realitat, restem hores de descans en època de creixença?

Per tant, l’Etapa de Primària hauria de ser la continuació de la d’Infantil. No us sembla que jugant aprendrien més, al mateix temps que sense esforç i gaudint? Eduquem amb el cor, acompanyant-los en cada pas, cada curs i cada etapa, de manera empàtica i lúdica.

Nosaltres els adults hem oblidat el nostre xiquet/-a interior. Escoltem el nostre alumnat, els nostres fills i filles, que cansats i avorrits ens reclamen el tan necessari i inevitable canvi. Per què resistir-s’hi obstinadament? Cal eixir de la nostra zona de confort i aprendre dels nostres infants. Recuperem la il·lusió, la creativitat, la innocència, la sinceritat, l’alegria i les ganes de jugar.

JUGUEM?