13 minute read
Els valors que aprenem gràcies a la presència de la discapacitat 4
Ser diferent no va bé 53 Ser igual tampoc no va bé 55 Els adults són importants... i no sempre ho fan tot bé 56 La solució és la diversitat 57
Advertisement
Algunes conclusions per continuar aprenent de la veu dels infants 59
Mirades heretades de la diversitat 60 Mirades emergents a la diversitat 62 La riquesa de les diversitats 65
Annex 1. Context sociohistòric del concepte de diversitat 69
Dimensions de la diversitat: epistemològica, social i ètica 69 La diversitat després de la modernitat, avui 71 Diversitat i educació: l’atenció a la diversitat 74
Referències bibliogràfiques 85
Vols un consell? Sigues tu mateix i tothom t’estimarà. (MIT-0163) Ser infant és, entre altres coses, un viatge permanent a la recerca de la pròpia identitat, prenent com a mirall la identitat dels altres. En el moment del naixement, se’ns atorga un nom i som dipositaris d’una expectativa, la qual amb el pas dels anys i de les experiències viscudes es va conjugant amb la nostra pròpia imatge, i en resulta la nostra essència. Els infants aprenen molt aviat que ser membre d’una societat significa posar en joc el que són, el que volen ser i el que els altres volen que siguin. De vegades, aquest joc acaba bé, i els infants s’erigeixen en clars vencedors de la partida. D’altres vegades, però, el joc no funciona, i hem de lamentar el sorgiment d’identitats trencades. Els Premis Pilarín Bayés d’aquest 2020 han girat al voltant de les identitats diverses. Els infants han estat convidats a explicar el pols que ells mateixos mantenen amb el món adult per «ser», i totes les conseqüències que se’n deriven: els hem demanat que ens expliquin com veuen i viuen la diversitat. I el resultat d’aquesta invitació ha estat esplèndid, centenars de contes –molts d’aquests, magnífics– que reflecteixen una mirada fresca i sense filtres sobre la societat diversa. Una col·lecció literària infantil valuosa, tant en quantitat com en qualitat. Des del punt de vista de la quantitat, l’èxit ha estat més que notable. Hi han participat gairebé 7.000 infants de tot Catalunya, alumnes d’educació primària de 150 centres escolars d’arreu del país. Entre tots ells i elles, han redactat 987 contes, dels quals 404 han estat escrits de manera individual i la resta són el resultat d’una producció col·lectiva. Infants que ens expliquen amb les seves paraules què passa amb la diversitat en alguna de les 87 poblacions on estan censats i van a escola. Des del punt de vista de la qualitat, els relats són un tresor, un altaveu sobre com senten la diversitat en la vida quotidiana. Alguns d’aquests textos estan escrits en primera persona, i els infants que els escriuen ens obren el seu cor per compartir pors, neguits i esperances pel fet de ser com són. D’altres són el reflex de situacions viscudes en el dia a dia, que no els agraden, que els han fet aturar-se i pensar. No obstant això, tots els contes inclouen un conflicte al qual ells mateixos s’ocupen de donar resposta.
Les fonts de diversitat que els infants aborden de manera lliure són totes les possibles. Els interessa molt tot el que està relacionat amb la diversitat cultural i ètnica, i denuncien els casos de racisme dels quals han arribat a ser espectadors. També incorporen amb molta naturalitat els problemes socials que deriven d’una mirada patriarcal al gènere: nens que volen posar fi a l’expressió de gènere assignada o nenes que senten la necessitat de ser identificades com a nens esdevenen els protagonistes d’històries marcades per l’afirmació personal. La diversitat funcional també hi té un lloc reservat, i la derivada de condicions socials –pobresa, exclusió, risc social– se’n fa ressò en un nombre important de relats. Aquest informe que tens a les mans pretén oferir-te una panoràmica general de quins han estat els principals protagonistes de les narracions, els arguments centrals i els grans desenllaços de les històries d’aquests 987 contes al voltant de la diversitat. Hem escoltat totes les veus dels infants recollides, i n’hem sistematitzat el contingut a partir de cinc capítols que en reflecteixen les diferents fonts:
• Al capítol titulat «Els protagonistes de la diversitat ètnica o cultural: l’alumnat nouvingut», resumim les principals mirades que els infants han expressat sobre la riquesa social que pot aportar la immigració d’altres continents a casa nostra, sempre que siguem capaces i capaços d’apreciar-la. • Al capítol titulat «La perspectiva de gènere: camins cap a la llibertat individual», oferim els arguments centrals de les històries en què el gènere es viu en estat de conflicte, i aquest conflicte esdevé un fre al ple desenvolupament de la persona. • Al capítol titulat «L’orientació sexual: el dret a estimar com vulguis», aportem els continguts que els infants ens traslladen sobre la importància d’estimar en llibertat com un acte d’afirmació personal, de viure l’amor en plenitud més enllà de les regles socials que voldrien ofegar-lo. • Al capítol titulat «El potencial de la discapacitat», reflectim els relats de desenes d’infants que lluiten cada dia per sentir-se inclosos entre la resta més enllà de la seva singular funcionalitat, i esdevenen per a ells mateixos i per als altres un clar model de resiliència.
• Al capítol titulat «També escrivim sobre la diversitat social. Ni diferents, ni iguals: diversos i diverses!», exposem les reflexions que aporten els contes sobre les desigualtats socials, i els seus efectes –la pobresa o la violència infantil es fan presents, i sovint ho fan amb cruesa. Acabem l’informe amb un darrer capítol que recull les principals conclusions de l’anàlisi efectuada, i ho complementem amb un annex carregat de reflexions teòriques per a qui vulgui aprofundir-hi, o saber-ne més. De fet, es tracta de les reflexions teòriques des de les quals hem anat teixint el fil conductor que fonamenta l’anàlisi del document.
Tenim el convenciment que la lectura d’aquest informe no et decebrà. Les veus dels infants són clares, contundents, i no deixen indiferent ningú. Des d’una font de diversitat o una altra, des de la pròpia veu o com a altaveu dels qui no l’alcen, amb protagonistes infants o fins i tot adults, les joves autores i autors ens diuen a crits allò que molts adults fa temps que hem deixat de creure, o simplement ens costa d’acceptar: la clau per viure en la diversitat amb harmonia comença per un mateix, una clau que es troba amagada als nostres cors, esperant que anem a agafar-la i obrim les finestres de la nostra ment a tot el seu valor i la seva riquesa. No hi ha dubte: la diversitat viu al cor de la infància.
Una de les dimensions de la diversitat que apareixen més reflectides als relats dels infants és l’associada a l’origen ètnic o cultural. A diferència de la generació del seu professorat o dels seus familiars, l’alumnat de primària viu amb naturalitat la presència de persones amb arrels llunyanes del seu entorn, perquè aquestes persones en formen part de manera habitual.
La gran majoria dels relats responen a un patró comú: l’experiència relacionada amb la diversitat ètnica o cultural passa a l’escola, i neix amb l’arribada a la classe d’un infant que prové d’un altre continent. S’hi entreveu un esquema d’aproximació a aquesta diversitat com el dels adults: des de la construcció del «nosaltres-ells». El «nosaltres» s’identifica amb un grupclasse d’iguals, i l’«ells», amb una nena o un nen que arriba nou al grup i que se’n desmarca pel seu aspecte físic, pel seu lloc de naixement o per la seva llengua. Predominen els principis d’homogeneïtat intragrupal i d’heterogeneïtat intergrupal, i la prevalença d’una tensió grup-individu, no grup-grup.
La mestra de tercer de primària la presentava [la Danielle] davant dels seus nous companys. Recorda com les nenes de la classe la miraven com si fos un marcià, no deixaven de fer comentaris en veu baixa. Els nens gairebé no li feien cas, només pensaven en els equips de futbol que farien per jugar a l’hora del pati. (MIT-109)
Qui són i d’on venen els «diferents»?
Qui són i d’on venen aquests infants? La majoria d’ells i elles són infants de famílies que provenen d’altres continents. La diversitat ètnica o cultural s’associa, per tant, al fet migratori. No hem trobat referències al poble gitano, o a la diversitat pròpia entre ciutadans catalans segons la comunitat autònoma d’origen dels seus avis: la diferència ètnica o cultural arriba de la mà dels estrangers.
Una part important dels relats expliquen que aquests estrangers arriben a Catalunya perquè són pobres. Hi ha una associació directa entre diversitat ètnica o cultural i desigualtat econòmica. Els infants expliquen que la pobresa va associada als processos migratoris i a les dificultats per assolir un nivell mínim de vida digna al país d’arribada:
Als seus pares els costava molt aconseguir pagar l’escola perquè a l’Àfrica hi ha molta pobresa. Un dia, ell va pensar que podien marxar de l’Àfrica i ho va proposar a la família. La família ho va acceptar. Van decidir creuar tots els km que fossin possibles fins a arribar a Barcelona. Quan van aconseguir arribar, els pares van intentar buscar feina. El pare va trobar feina de cuidador de gent gran, i la mare, de cuinera. Van passar 6 dies dormint al carrer i menjant tot el que trobaven pel carrer. Quan els pares van aconseguir feina i ja tenien diners, van llogar un pis i a poc a poc van anar pagant fins a aconseguir comprar-lo. (INI-0065)
No obstant això, hem trobat un exemple en què la mirada és diferent. La immigració econòmica no se situa en el llindar inferior sinó en el superior. Una excepció que ens permet observar que els relats es nodreixen de la realitat que els infants viuen al seu voltant, i no només d’imatges estereotipades que provenen del món dels adults.
Un mes després, el Kiran i la seva família ja estaven instal·lats a Barcelona. Havien llogat una casa magnífica amb jardí, piscina i vistes al Tibidabo. Mirar per la finestra i veure tot allà ajudava bastant a tot aquell canvi! (INI-0054)
Però la causa de la migració no sempre és econòmica. Trobem alguns relats en els quals la causa de l’arribada a Catalunya és la fugida dels efectes negatius associats al canvi climàtic, o els refugiats que escapen dels conflictes bèl·lics al seu país d’origen. Els infants expliquen com els fenòmens globals, que veuen per la televisió i en senten a parlar a les seves famílies, arriben al seu àmbit local per la porta de la seva aula.
És el cas de la nostra família protagonista, els Tobruk. Una família formada pels pares, l’àvia materna i tres fills naturals, tots ells de Síria, un país del Pròxim Orient, en guerra per diferències ètniques i de creences. La família Tobruk es veu abocada a marxar del seu país, de la seva ciutat i començar una travessa plena de perills fins a arribar a un nou país on són acollits. (SUP-0060)
Una altra de les causes de l’arribada d’infants d’altres països és l’adopció. Expliquen amb naturalitat que alguns infants no disposen de les condicions de vida mínimes al seu país d’origen, i famílies catalanes es disposen a acollir-los i a construir amb ells i elles una família.
A Arbúcies, hi vivia una parella, la Jana i el Pol, que no podien tenir fills i van decidir adoptar-ne un. Així és com en Bazi va arribar a Catalunya quant tenia tres anys. (...) El Bazi era alt per a la seva edat, grassonet, negret de pell, ulls foscos i cabells molt negres i arrissats. (SUP-0014)
El vocabulari que usen els infants per descriure l’origen dels nouvinguts està relacionat amb les nacionalitats o grans àrees geogràfiques: noms de països, de continents. No s’observa un ús acurat en equivalència d’aquest vocabulari: en un mateix fragment es pot descriure una procedència associada a un estat al costat d’una altra associada a un continent, o fins i tot a un municipi. Un infant relata que primer va visitar Àfrica, i després el Marroc.
Àfrica és el continent preferit per excel·lència per endinsar-se en la narració de la llunyania i l’exotisme. Un continent vist com un tot, sense diferències internes, poblat per persones negres (identificació d’Àfrica amb negritud), en el qual hi ha molta pobresa –no s’entra a explorar les causes d’aquesta pobresa– i en el qual la fauna pren un paper protagonista.
Les cases [d’Àfrica] eren de palla i mantes, i un grup de nens anaven transportant aigua en galledes al cap. Els adults estaven caçant animals com elefants, llebres i d’altres per tenir menjar. Un altre grup de nens estava cavant amb una pala per sota terra per trobar aigua, i uns nens que semblaven més petits jugaven per allà. Després d’una setmana a Àfrica, vam anar al Marroc. (SUP-147)
Què els fa diferents: el color de la pell o la cultura?
Què fa que aquest alumnat nouvingut sigui diferent? Pel seu aspecte físic, o pels seus comportaments culturals? Per com són o pel que fan? La predominança rau clarament en l’aspecte físic. Tots els relats al voltant de la diversitat ètnica o cultural compten amb nombroses i acurades descripcions físiques, entre les quals el color de la pell destaca per la importància que pren per als joves narradors.
La pell esdevé un marcador identitari a partir del qual es construeix el «nosaltres-ells», i fins i tot en alguns contes les veus infantils demostren que tenen molt interioritzat quin és l’estereotip social acceptat pel que fa a l’aspecte físic. Les característiques físiques són font de discriminació verbal.
En aquell grup hi ha una noia la qual la mira amb ràbia, amb odi... L’aspecte d’aquesta noia és perfecte, els seus cabells llisos són d’un color tan ros que semblen blancs, té un nas petit i poc arremangat, els seus ulls ametllats són d’un color blau com el cel. Porta un vestit molt llarg de color rosa, i les seves sabates són tan lluents que hi podries veure el teu reflex. (SUP-0050)
La importància del color de la pell és percebuda com a marcador de la diferència per part de tothom: tant els qui l’utilitzen per establir una distància com els qui en pateixen la discriminació per aquest motiu. Rere el color de la pell hi ha estranyesa, curiositat..., es trenca una presumpta homogeneïtat i es deixa al descobert la discriminació.
Recordo que, en entrar a la classe, tots em miraven amb cara estranya i alguns feien comentaris. Vaig adonar-me que tots eren blancs menys jo. La primera hora va ser horrible, i l’hora del pati, encara pitjor. (SUP-0037)
Tot i això, la discriminació pel color de la pell no sempre és una actitud exclusiva del grup majoritari, també pot ser una actitud del grup minoritari. En el fragment següent podem observar aquesta circumstància.
De camí a l’escola, el Gerard es va creuar amb un grup de nens de raça negra. El nen més alt del grup va fer un pas endavant: —Eh, tu, blanc fastigós, com et dius? —Ge, ge, ge. Gerard. (MIT-105)
També trobem, però, relats en què la mirada a la diversitat que aporta la immigració té una connotació cultural. L’infant nouvingut és reconegut com un subjecte pertanyent a una família i a un grup cultural desconegut per la majoria de companyes i companys de la classe, en el qual es fan coses diferents de les habituals per a la majoria. I l’aproximació a la cultura es fa més des del vessant expressiu que no pas l’instrumental.
Els costums, les tradicions... són la porta d’entrada a la curiositat i a l’interès dels infants per la diversitat cultural, i les aules esdevenen espais d’exploració d’aquesta diversitat com un element d’aprenentatge col·lectiu i de reconeixement dels companys i companyes de família estrangera. Les danses, la gastronomia i l’estètica omplen les pàgines dels contes dedicats a aquesta temàtica.
Yanshen (...) ens va dir que se n’anava per celebrar l’Any Nou xinès. (...) Llavors ens va dir que pels carrers hi havia un drac amb molts colors i que també hi havia focs artificials. Ens va ensenyar algunes frases en el seu idioma. (...) La Megan va recordar que a l’Àfrica, que és on va néixer el seu pare, totes les festes se celebraven amb grans balls i danses i ens va cantar cançons en l’idioma d’aquell país africà. (...) La Busra ens va explicar que, al Marroc, el país on havia nascut la seva mare, als casaments les dones es pintaven les mans amb una pintura de color marró que es diu henna amb dibuixos molt variats i bonics. També ens va ensenyar alguna dansa tradicional de les que es ballaven durant la cerimònia. (INI-A-0008)
