Mirades emergents a la diversitat

significa la discriminació, de la mà d’algú que també l’ha patida o la continua patint. Un infant amb cadira de rodes pot trobar el consol en un altre infant nou a la classe que prové d’un altre país i té família estrangera. Un infant mal vist per trencar l’heteronormativitat imposada en els comportaments de gènere troba refugi en un altre infant discriminat per alguna discapacitat. El suport mutu entre iguals amaga, però, una acceptació implícita de la categorització social que fa la majoria sobre cada individu. En comptes de cercar la revolució i transformar el conjunt en un nou escenari, s’opta per una estratègia de resistència amb aquells que més i millor et poden comprendre i, per tant, acceptar. Tots els contes fan valer l’acceptació com la porta d’entrada a l’estimació: primer, d’autoestima, i després, d’estima de l’altre.

5. Hi ha diversitats menys valorades que d’altres. Segons quina sigui la dimensió de la diversitat de què es tracti en els contes, la intensitat del rebuig social que pateix el protagonista dissident és variable. En general, el rebuig descrit és alt, però adquireix una intensitat inusual quan es tracta de dues dimensions: l’origen ètnic o cultural, i l’orientació sexual. En el cas de l’origen, els relats dels infants van plens de referències, mirades i expressions que es nodreixen del racisme, i que amb tota probabilitat han après de les persones adultes del seu entorn proper. En el cas de l’orientació sexual, queda clar que els infants són conscients de l’existència de la LGTBIfòbia, tot i que podríem pensar que aquest és un tema més propi d’adolescents. Ens aventurem a establir la hipòtesi que aquestes dues característiques no són casuals, sinó que responen a una projecció del món adult sobre el món de la infància, amb aquells dos fantasmes que més amenacen l’ordre social: l’arribada de l’estranger, i l’estructura social heteropatriarcal.

Com dèiem, cap d’aquestes cinc característiques dels relats no pot considerar-se nova o emergent. N’hi ha en la generació anterior, i sembla

que l’escola ara com ara no ha aconseguit esmorteir-ho, tot i els esforços. Moltes de les representacions de la realitat que tenen els infants són molt semblants a les que podrien tenir els seus pares i mares quan tenien la seva edat. No obstant això, sí que trobem quatre temàtiques que només la generació actual d’infants és possible que en pugui donar compte, i que tenen a veure amb els models familiars cada cop més diversos, i amb l’eixamplament del món en clau més complexa:

1. Orígens familiars alternatius. Sobre la diversitat de models familiars, constatem que les narracions aborden amb molta naturalitat una diversitat d’alternatives que trenquen de soca-rel l’estructura tradicional patriarcal d’home-dona i fills. En primer lloc, molts dels protagonistes dels relats són infants adoptats que provenen d’altres continents. Des d’una perspectiva de classe social, aquests infants no reuneixen els requeriments per ser discriminats, però el seu aspecte físic influencia a l’hora de generar circuits d’acceptació entre els iguals. En qualsevol cas, els infants creen protagonistes que són reflex de companys o companyes amb qui comparteixen grupclasse, i que trenquen la noció de vincle afectiu familiar associat a la sang per associar-lo a la pertinença.

2. Diversitat de nuclis familiars. En segon lloc, els infants també deixen constància d’una diversitat de nuclis familiars en el seu entorn conegut. Hi apareixen famílies homoparentals, i el nus de la història es converteix en com poden fer entendre aquesta nova realitat als iguals de l’infant protagonista –tenir dos pares o dues mares– , i també hi treuen el cap famílies monoparentals, en les quals un sol pare o una sola mare s’ocupa de la criança del fill. Es tracta d’una nova realitat diversa quant a models familiars que s’explica com un fet, i no com una aspiració. Les narracions que inclouen aquest tipus de models familiars difereixen en certa mesura del patró comú generalitzat a tots els contes, ja que en aquest cas l’infant és rebutjat o acceptat no per causa directa d’alguna característica seva, sinó per causa indirecta d’algú del seu entorn, sobre el qual l’infant protagonista no ha tingut un paper en la decisió però rep les conseqüències del que els altres han decidit per ell. Sigui com sigui, l’univers de famílies present als

contes és ric, heterogeni, i es desmarca dels models més tradicionals estables que hagin pogut viure les seves mares i els seus pares quan eren infants.

3. Consciència d’un món divers i heterogeni. Un tercer element diferencial des d’un punt de vista generacional és el nivell de consciència que els infants demostren sobre la diversitat humana, i de com aquesta diversitat és de vegades complexa i inabastable. Els infants narren amb desimboltura com viatgen pel món, ja sigui en condicions favorables o adverses, i com aquesta descoberta de món els permet conèixer de primera mà la diversitat i comprendre-la. Hi ha una apel·lació constant a l’experiència directa amb realitats diverses com a font de coneixement. En els projectes de resolució de la trama argumental, el viatge a una altra realitat –sigui per celebrar-hi un torneig esportiu o posar-se en contacte amb alguna persona– és una realitat i demostra el grau d’interiorització que els infants tenen sobre un món divers i heterogeni. En els contes s’hi entreveu amb nitidesa la llavor d’una actitud consistent amb unes societats cada cop més globalitzades, i coherent amb un projecte de ciutadania global.

4. Gèneres diversos i mirades naturals a la transsexualitat. El quart element diferencial en clau de generacions és la presència persistent del tema de la transsexualitat. Són nombroses les composicions que aborden el tema, i que situen com a protagonista dissident un infant transsexual. Aquests protagonistes transsexuals sovint parlen en primera persona, i evidencien clarament que els autors que els han creat –o simplement reproduït– tenen clar què és aquesta característica, i com es diferencia de comportaments més associats a l’expressió de gènere, com ara el transvestisme, o d’orientació sexual, com l’homosexualitat. L’aparició de la transsexualitat amb tanta presència i claredat és coherent amb el procés de despatologització de la transsexualitat en la societat, i esdevé una evidència més que cal tenir en compte sobre com els infants del present es desfan de mirades més tradicionals al gènere i a la sexualitat, i adopten formes més complexes i respectuoses amb la llibertat individual i la dissidència. Val la pena acabar amb l’apunt que hi ha predominança