Ser diferent no va bé

També escrivim sobre• la diversitat social.• Ni diferents, ni iguals:• diversos i diverses!•

Ser diferent no va bé

En altres dimensions de la diversitat, els infants ressalten en primer lloc l’existència d’una diferència; i en segon lloc, associen aquesta diferència a l’exclusió. No cal que sigui una diferència associada a una discapacitat, o al color de la pell, o al gènere o l’orientació sexual: simplement el fet de ser un desconegut és motiu suficient per ser apartat del grup. Aquesta diferència genera en el grup majoritari el sentiment de la por, i en el protagonista portador d’aquesta diferència, el sentiment de la tristesa.

Tots els gats d’aquest poble tenien el pèl suau i de color blanc. Un dia va arribar al poble un gat de color vermell, que es deia Red. El Red volia parlar i jugar amb els gats blancs, però els gatets no volien parlar amb gats viatgers. Tenien tanta por que el van fer fora. (INI-A-0065)

El qui és diferent no pot pertànyer al grup. El protagonista que és considerat diferent internalitza aquesta identitat no per ell, sinó per la pressió del grup que la hi fa veure, i sovint desencadena un sentiment de rebuig cap a ell mateix, perseguint amb afany el desig de deixar de ser diferent per ser igual i aleshores ser acceptat al si del grup. En alguns contes s’hi deixa entreveure un cert autoodi.

L’Esmeralda va anar a una botiga de la ciutat i va demanar a la dependenta que li donés pintura verda. La va comprar i va anar corrents

a casa. Es va tancar a la seva habitació i es va pintar tot el cos de color verd. Ara, ja era com els altres dinosaures i va anar al parc. (INI-A-0046)

És interessant observar que, en alguna narració, el conflicte sobre la diferència que genera exclusió s’aborda des de la perspectiva de canvi de context social, i es genera un efecte invers: el mateix infant autòcton aquí esdevé infant al·lòcton allà. Les estratègies que es narren per promoure la inclusió són semblants, amb la diferència del canvi de rol –el protagonista passa de ser acollidor a ser acollit.

I va arribar el dia. En entrar a l’escola tothom el mirava, era l’únic nen de pell clara i cabells rossos. La mestra el va rebre amb una cançó típica africana. Tots els nens i nenes es van sumar a cantar, saltant i ballant. En Martí va poder explicar que venia de Barcelona i quines eren les seves aficions. Van decidir fer una festa de benvinguda, portarien menjar sud-africà per ensenyar-lo a en Martí. «Quina sort que tinc! Em sento com un més. A partir d’avui, em diré Sarabi Martí Rodamón i serà el meu nom africà». I així va ser com en Martí ara és mig català i mig sud-africà i... ves a saber en el futur on anirà a parar! (INI-A-0032)

Els infants també proposen quina ha de ser la vacuna contra la diferència que genera exclusió: sortir de l’entorn proper, veure món i adonar-se de la gran diversitat de què està compost. L’aprenentatge de la diversitat i el descobriment de la realitat diversa formen part d’aquest procés que va de l’autoodi a l’acceptació personal. Els infants assenyalen que el canvi no ha de venir de fora, sinó que ha de venir de dins. No podem controlar com ens veuen els altres, però sí que podem controlar com ens afecta i què fem amb les emocions que els altres ens provoquen.

Aquell matí va poder comprovar que no era tan diferent com ell pensava, que existien molts animals amb la seva mateixa condició i que eren feliços. Va començar a sortir cada matí a passejar per la muntanya, descobrint nous indrets i fent nous amics. Va adonar-se que el món era molt més gran que el cau on vivia. Des de llavors ja no li donava importància a les paraules lletges que rebia dels conills veïns. Era conscient que ells no eren els seus amics, perquè, si no, no li dirien aquestes coses que, en un principi, tant el ferien. (INI-0061)