També escrivim sobre• la diversitat social.• Ni diferents, ni iguals:• diversos i diverses!• Ser diferent no va bé En altres dimensions de la diversitat, els infants ressalten en primer lloc l’existència d’una diferència; i en segon lloc, associen aquesta diferència a l’exclusió. No cal que sigui una diferència associada a una discapacitat, o al color de la pell, o al gènere o l’orientació sexual: simplement el fet de ser un desconegut és motiu suficient per ser apartat del grup. Aquesta diferència genera en el grup majoritari el sentiment de la por, i en el protagonista portador d’aquesta diferència, el sentiment de la tristesa.
53
Tots els gats d’aquest poble tenien el pèl suau i de color blanc. Un dia va arribar al poble un gat de color vermell, que es deia Red. El Red volia parlar i jugar amb els gats blancs, però els gatets no volien parlar amb gats viatgers. Tenien tanta por que el van fer fora. (INI-A-0065)
El qui és diferent no pot pertànyer al grup. El protagonista que és considerat diferent internalitza aquesta identitat no per ell, sinó per la pressió del grup que la hi fa veure, i sovint desencadena un sentiment de rebuig cap a ell mateix, perseguint amb afany el desig de deixar de ser diferent per ser igual i aleshores ser acceptat al si del grup. En alguns contes s’hi deixa entreveure un cert autoodi. L’Esmeralda va anar a una botiga de la ciutat i va demanar a la dependenta que li donés pintura verda. La va comprar i va anar corrents
llibre_estudi_168x240mm_2020.indd 53
29/1/21 9:16
