nenes de cabells curts futbolistes

La perspectiva de• gènere: camins• cap a la llibertat• individual•

El gènere visible: nens vestits de rosa i amb patins, nenes de cabells curts futbolistes

Els relats que incorporen el gènere com a tema principal presenten característiques narratives semblants a les de la resta de dimensions de diversitat: un protagonista que desafia les normes implícites del grup –en aquest cas, de gènere–; una majoria social representada pel grup que reacciona enfront del desafiament, perquè trenca l’estabilitat; un malestar pel trencament de l’estabilitat que es converteix en agressió al dissident, i la creació d’un conflicte que cal resoldre.

Hi havia una vegada un nen que es deia Martí. A aquest nen li agradava fer ballet i jugar a nines i era molt feliç fent allò que més li agradava. Va passar el temps i en Martí va anar a l’escola i ja des del primer dia va fer molts amics. En Martí era xerraire i molt simpàtic. A l’escola, hi va haver un grupet de nens que es van adonar que en Martí feia coses diferents, ballar i jugar a nines, que les que feien la majoria dels nens, Un dia que el nen estava distret, el van gravar mentre ballava i van penjar les imatges a les xarxes socials. (MIT-0084)

En la lògica de gènere, a diferència d’altres dimensions com l’origen ètnic, en el qual el color de la pell és un marcador identitari de primer ordre, el protagonista desafia l’status quo adoptant un comportament que no li correspon; per tant, hi ha una elecció personal i, en conseqüència, el relat

moral es desplaça del «tothom té dret a ser com és» al «tothom té dret a ser com vol ser». Pesa més el respecte a la llibertat que el respecte a la identitat.

L’endemà, quan en Pau va entrar a la classe, va tenir una gran sorpresa. Tots els seus companys portaven un gorro de color rosa. Els qui se n’havien rigut, s’hi van acostar i li van demanar perdó. Des d’aquell dia, els nens i nenes de la classe d’en Pau van aprendre que cadascú pot vestir-se com vol i que no ens podem burlar MAI de ningú. (INI-0042)

El nus de la història acostuma a girar al voltant del vestit en el cas dels nois, i del futbol (o l’esport en termes més generals) en el cas de les noies. Els infants marquen de manera molt significativa els comportaments que cal associar a un gènere o a un altre. La forma de vestir o la forma de practicar esport. I no podem atribuir aquesta rigidesa normativa a un gènere en exclusiva: tant nois com noies defensen els mateixos comportaments com a vàlids o invàlids.

A l’escola, encara era pitjor, a l’hora del pati ells jugaven a la pista, però ell preferia mil cops més xerrar amb nenes. Quan s’acabava l’hora del pati tots els nens li deien: «Mira quina neneta!». Reien, l’assenyalaven i feien que se sentís malament. Les nenes tampoc no els agradava que en Jan estigués amb elles perquè deia que feia comentaris absurds. No li agradava gens aquesta escola, ningú no li feia cas. Les nenes també s’havien ajuntat amb els nens i només feien que molestar-lo. (MIT-0042)

Amb tot, aquesta manca de diferenciació entre gèneres a l’hora de discriminar també es reprodueix en el moment de trobar una solució. Sigui com sigui, en alguns contes la pressió del grup provoca emocions negatives en el protagonista (tristesa, plor, tancament) i submissió al comportament de la majoria.

Uns quants nens de la classe van començar a riure en veure que en Pau portava un gorro de color rosa. Ell es va sentir tan trist i decebut que, de seguida, se’l va treure, el va guardar a la maleta i es va amagar a sota de la taula. (INI-0042)

L’agressió que rep el protagonista dissident és quedar marginat al grup de menys estatus social, en aquest cas el femení. I hi trobem un biaix femení: el concepte nena s’usa en alguns casos com un insult, amb voluntat d’agredir i de protegir l’hegemonia. La feminitat és negativa i la masculinitat és positiva. En general, són infants identificats com a masculins que agredeixen un altre infant que es proposa construir una masculinitat alternativa. Qualsevol masculinitat allunyada del patró masculí hegemònic és percebuda com a feminitat i, per tant, menystinguda. El binarisme i l’etiquetatge estan arrelats en les narracions d’aquests infants.

Va arribar el dia de Carnestoltes, que se celebrava a la plaça dels Ferroviaris, i en Jan es va disfressar de poni. Es va trobar als seus amics i en veure’l es van posar a riure perquè tots anaven disfressats de Marvel, que és el que li agradava a en David, líder de la colla d’amics. —Si portes aquesta disfressa, ves-te’n a una festa de nenes! —va dir un dels amics. En Jan va passar una estona pensant en el que havia passat i va decidir tornar cap a la festa i plantar cara als nens que s’havien rigut de la seva disfressa. La colla d’en David va començar a dir: —En Jan és una nena! En Jan és una nena...! (INI-0029)

La resolució del conflicte de gènere acostuma a venir del mateix grup, sense suport dels adults. Per a aquest tipus de conflictes, els infants expliquen que se senten prou capaços de sortir-se’n sense la necessitat d’una figura d’autoritat adulta que exerceixi la mediació, o bé emeti un judici moral que comporti un càstig als infractors. Trobem una apel·lació a l’assertivitat que caldria estudiar més a fons per saber si té relació amb la presència creixent del discurs i la lluita feminista en la societat.

Vet aquí una vegada que hi havia un nen que es deia Marc i volia ser una princesa. En Marc és una princesa i li importa un pebrot que els altres es burlin d’ell. En Marc vol ser una princesa i punt. (MIT-113)

En tot cas, es manté la constant que, per aconseguir el reconeixement i la igualtat de drets, el qui se situa en el grup d’estatus social baix ha

d’esforçar-se més i demostrar l’excel·lència respecte de qui se situa en el grup d’estatus alt. És el sobreesforç del minusvalorat.

Va passar el temps i un dia van decidir que es volien presentar a fer un partit contra els nois. Van anar al poliesportiu i els entrenadors els van dir que, si guanyaven el partit les noies, a partir d’aquell dia podrien jugar també a futbol, però si guanyaven els nois, les noies mai més podrien jugar. Les noies van guanyar el partit i els entrenadors van quedar impressionats! I van haver de cedir i permetre que les nenes juguessin sempre. I així va ser com totes les nenes que volien jugar, a partir d’aquell dia es van apuntar a futbol. (MIT-A-0025)

I es busca la solidaritat entre els iguals. Es busca trencar la solitud de la discriminació fent pinya amb els qui també la pateixen.

Un dia a la tarda, la Sara estava passejant pel barri ben avorrida quan va veure tres nenes iguals de cara. (...) Els va preguntar què els passava i elles van dir que els encantava jugar a futbol però cap nena no volia jugar a futbol perquè no els agradava (...). —Però si jo tinc el mateix problema que vosaltres! M’encanta jugar a futbol, però no trobo cap nena que vulgui crear un equip femení amb mi! Fa molt temps que ho estic buscant i no em deixen! Si us he trobat a vosaltres, hi haurà més nenes que els passa el mateix. (MIT-A-0025)

No obstant això, també trobem alguns relats en els quals apareix la intervenció de l’adult. D’ell se n’explica una intervenció no des del càstig, sinó des de diverses estratègies que conviden a la reflexió: generació de conflicte cognitiu com a estratègia per prendre consciència del valor de la llibertat individual, o modelatge a partir d’un cas proper que generi empatia. En general, les estratègies que narren els infants i que atribueixen al comportament dels adults són més elaborades que en el cas d’altres dimensions de la diversitat, com ara l’origen ètnic o cultural, en el qual trobem un biaix més conductual basat en el càstig.

En veure que els nens i nenes es burlaven d’ell, la mestra Sara va preguntar a l’Enric:

—Enric, ahir no portaves una samarreta lila, tu? —Sí, Sara —va contestar l’Enric amb veu moixa. —Tu no jugues amb la teva germana a cuinetes, Roger? —Sí, de vegades sí —va respondre en Roger amb veu fluixeta. —Tu no has anat a veure la pel·lícula de Frozen o qualsevol altra de princeses, Marc? —Sí, les he vist —va respondre en Marc amb veu entretallada. Llavors la Sara els va fer reflexionar: —No us adoneu que hem de ser lliures per escollir el que ens agrada fer? Tota la classe es va quedar en silenci i es va adonar que les paraules de la Sara tenien molt sentit. (MIT-112)

També en algun conte apareix, relacionat amb el gènere, la descripció d’un comportament homòfob que reflecteix la inseguretat pròpia de qui pateix en silenci i no accepta la seva identitat sexual o de gènere.

Quan en David veia en Leo l’insultava perquè deia que el patinatge era cosa de nenes. Un dia, en Leo va trobar en David al pati, i el va veure patinant. Llavors en Leo li va dir: —David, què fas aquí, si a tu no t’agrada patinar? Per què et fiques amb mi? Resulta que en David es ficava amb en Leo perquè, en realitat, ell tenia por que altres nens es fiquessin amb ell per patinar. (MIT-0092)

A diferència d’altres dimensions de la diversitat, en el cas del gènere trobem nombrosos relats en els quals és l’adult el discriminador, no els iguals. En uns quants relats, qui censura el comportament inadequat de gènere és el pare, i el context on es produeix la discriminació no és l’escola, sinó la família. Els infants tenen present el patriarcat en els seus relats, i ens expliquen històries de lluita per la seva llibertat d’elecció sobre com comportar-se, en el vestit o en l’esport.

Hi havia una vegada un nen anomenat Jan. A ell no li agradava tal com era, desitjava ser una nena. La seva mare li deia que ho podia ser, però el seu pare, en canvi, li deia que si era un nen no podia canviar i que havia de comportar-se com a tal. Això era el que sentia a casa sempre, però ell no es

rendia, si volia ser una noia ho seria i el seu pare no podia opinar perquè era la seva vida, no la del seu pare. (MIT-0042)

També hi trobem ressons de feminisme. Infants que expliquen casos de lluita feminista, relacionada amb les condicions de vida de les dones, la desigualtat, la injustícia patida malgrat la igualtat formal de drets, i la reivindicació democràtica mitjançant la protesta. Casos que es posen també en perspectiva històrica, i que responen a situacions reals que generen consciència de gènere.

Van passar uns quants anys i aquella adulta es va convertir en mare. Va haver de començar a buscar una altra feina, perquè no li arribaven els diners. No trobava cap feina perquè totes eren per als homes o li pagaven molt menys que en aquella feina. Va començar a lluitar i a fer moltes manifestacions en contra d’aquest tema i a poc a poc està aconseguint la igualtat. Ànim a les dones que no es rendeixen i continuen lluitant per la igualtat i els seus drets. (SUP-210)

L’ètica de la diversitat, en el cas del gènere, és una constant associada a l’alliberament, un cant a la llibertat. A diferència d’altres diversitats, com l’ètnica, on l’origen i les característiques físiques venen donades i no són modificables, i l’exercici personal és d’acceptació i de lluita perquè els altres també l’acceptin, en els comportaments de gènere s’obre la porta, com dèiem, a l’elecció, i es reclama el dret a triar com vols ser. No només en el teu entorn habitual de socialització (la família, l’escola), sinó que de vegades aquesta reclamació cal fer-la també en l’àmbit social, per posar fi l’etiquetatge que no permet sentir-se còmode amb un mateix.

Avui és el meu aniversari i ha estat el dia més feliç de la meva vida. Avui tota la meva classe ha pogut entendre que no hi ha esport de nens o nenes, que no hi ha pentinats de nens o nenes i que cadascú pot anar amb la mida dels cabells que vulgui. No hi ha roba o colors de nens o de nenes. Els nens es poden maquillar o pintar les ungles, per què no? Cadascú que vagi com vulgui, tots som iguals i tots som diferents! Vam parlar de tot això just després d’entrar a l’escola havent fet un petó de complicitat al pare i a la mare. Vaig entrar a l’aula agafat de la mà de la mestra i en Dídac i vaig dir:

—Em dic Ares, i a partir d’ara vull que em tracteu com un nen, perquè així és com em sento. (SUP-A-0055)

El gènere invisible: el conflicte de gènere associat a la transsexualitat

En les narracions dels infants apareix el tema de la transsexualitat com un assumpte proper i que pot passar en l’entorn de convivència. Algun conte explica fins i tot el procés que pot passar un infant transsexual, amb les diferents etapes de transició d’un gènere a l’altre. La majoria dels relats de transsexualitat són de noies, però en trobem uns quants que són de nois. L’explicació detallada de les sensacions internes, que fins ara eren mal anomenades disfòria de gènere, denoten un grau d’empatia molt elevat, o una vivència personal molt propera o fins i tot pròpia.

Un dia, mentre caminava vaig notar dins meu el cos diferent, canviat, els meus pensaments també eren diferents, com si fos un nen, jo volia ser un nen! (...) Així que em vaig tancar a la meva habitació perquè ningú no em molestés. Quan me’l vaig acabar de llegir [un llibre], em va venir al cap l’estranya sensació que sentia dins meu: que volia ser un nen. (SUP-283)

En alguna descripció trobem un biaix de patologització de la transsexualitat, en el qual aquesta identitat és vista com una equivocació i com un problema. No hi ha una atribució negativa del fet transsexual, però sí que s’hi entreveu que hi ha una mirada des de la desviació de la norma.

En Carles és un nen un pèl diferent. Ell no se sent com un nen, no és com els altres, ja que no li agrada el seu aspecte, ell se sent una nena i per tant creu que es troba en el cos equivocat. El seu desig és poder vestir-se com una nena, canviar el seu aspecte i poder sentir-se una nena (...) Hi havia un grup de nens i nenes que no entenien el seu problema i per això es reien d’ell fent que encara se sentís pitjor pel fet de voler ser nena. (MIT-137)

Atès que la transsexualitat no és una realitat plenament normalitzada en l’àmbit social, els infants remarquen la importància de poder sentir-se identificat amb altres iguals. Exemplifiquen com una emoció negativa la solitud davant del que pot ser percebut com una diferència, i remarquen que aquesta emoció es pot convertir en positiva quan un s’adona que n’hi ha de molts d’iguals com tu.

El conflicte apareix també a les històries d’infants transsexuals. Des de la mirada d’infant, el conflicte que genera la transsexualitat no és que un nen se senti nena, o que una nena se senti nen, sinó que no té els comportaments que s’esperen d’ell o ella pel gènere associat al sexe.

Ella em va explicar que des de petita, quan encara era l’Èric, sempre s’havia volgut vestir i pentinar com la seva germana. Es mirava el mirall i pensava: «Per què em diuen que soc un nen si em sento una nena?». A més, li encantava pintar-se les ungles i ballar durant hores. En canvi, la seva família l’havia apuntat a fer futbol. I odiava el futbol. (INI-0069)

I la solució al conflicte que genera la transsexualitat de vegades és buscar refugi en els somnis o en la literatura.

En el somni, la Paula va recordar totes les vegades que l’havien assetjat i es va imaginar com podria demostrar al món que ser transsexual no és dolent, i què podria fer perquè el món vegi aquest pensament. De cop i volta, va pensar que podria escriure un llibre explicant els seus pensaments i la seva experiència, com l’han tractat, el seu gran canvi de nen a nena, la reacció de familiars, etc. (SUP-360)

L’orientació sexual:• el dret a estimar com• vulguis•

La sexualitat forma part de la vida dels infants. En primera instància, amb una relació directa amb el seu cos. La sexualitat infantil ha estat sovint menystinguda, invisibilitzada, però sabem del cert que els infants juguen, exploren, descobreixen i s’interessen pel seu cos, pel dels altres, per la sensibilitat, pel plaer i per l’atracció.

I en segon lloc, atès que la sexualitat sí que forma una part important de la vida dels adults, ells indirectament en formen part, com a oients o espectadors. Quan s’engega el televisor i hi apareixen anuncis, quan van pel carrer i observen la publicitat, quan segueixen alguna sèrie televisiva d’adolescents, o quan juguen amb alguns videojocs, la sexualitat jove o adulta es fa present, i els infants afronten el repte de descodificar-ne els significats i posicionar-s’hi.

No és gens estrany, doncs, que els contes dels infants incorporin referències a la diversitat d’orientació sexual com un element propi del relat. Expliquem, doncs, de quina manera ho han fet, i com les seves paraules ens ajuden als adults a comprendre millor la seva mirada.

L’orientació LGTBI+ en els infants: exclusió i desorientació

Als contes apareix de manera natural una referència a infants que s’identifiquen amb una orientació sexual estigmatitzada encara socialment en alguns sectors, com les relacionades amb el col·lectiu LGTBI+. I juntament amb aquesta referència, també hi apareixen dues temàtiques.

Una primera, la violència i les agressions que pot patir l’infant que se sent homosexual per part de la resta d’iguals.

Bé, crec que és hora de dir-vos que en Kai pateix problemes cada dia, però tan sols és pel fet de ser gai. Sí, és gai i... pateix injustícies per part dels nens xulus de l’escola. Se’n riuen d’ell, l’insulten…, i la veritat és que em sento malament per tot això que li fan. (SUP-0052)

I una segona temàtica està relacionada amb la desorientació personal que l’infant que se sent homosexual pot patir quan descobreix que els seus sentiments no es corresponen amb l’expectativa de la societat respecte d’ell. En aquest cas, la desorientació va associada al silenci i la por de ser descobert. Atès que l’orientació sexual no pot associar-se a un marcador identitari visible, que faciliti el reconeixement immediat per part de la societat, i s’obre la possibilitat a l’anonimat, el secret esdevé l’estratègia per la qual inicialment s’opta, tot i que el desenvolupament dels contes evoluciona cap a la comunicació pública de l’orientació sexual com a fórmula vàlida per ser feliç.

Hola, em dic Eloy, i m’agraden els nois, però no ho sap ningú. L’única criatura del món que ho sap és el meu lloro Rofu. A l’hora de l’esbarjo m’he quedat esmorzant a un racó del pati. Un nen s’ha acostat a dir-me si volia jugar a futbol amb ell, per no quedar malament li he dit que sí. Crec que m’he enamorat, però no m’ha dit el seu nom. (SUP-0239)

L’orientació sexual no és vista pels infants com una cosa relacionada en exclusiva amb el desig físic, sinó amb l’afecte i les emocions: amb l’amor. Els relats deixen entreveure que la càrrega de l’orientació, en el cas de les persones LGTBI+, està a estimar. Es desmarca d’una mirada adulta encara predominant, que posa el pes de la mirada en la relació sexual.

Estaven enmig d’un prat ple de flors de diferents colors. Els dos van continuar avançant, es van agafar de la mà i es van enrojolar. No estaven ells sols, es van trobar dues noies estirades a l’herba mirant el cel, un home molt blanc i una dona negra, o al revés, un home molt negre i una dona blanca com la neu. En Gerard va agafar una rosa vermella, es va punxar,

però amb molt de compte la va donar a en Javi. Ell també li va donar una flor preciosa d’un color blanc molt pur. (SUP-0141)

L’orientació sexual LGTBI+ es narra amb un protagonista en tercera persona. Si bé en el cas de l’origen ètnic o cultural trobem veus d’infants que parlen en primera persona de la seva experiència, sobre orientació sexual no hi apareixen. Alhora, i de manera coherent amb el que ja s’ha observat quan analitzàvem el gènere, s’explica un rebuig a formes alternatives de masculinitat, i s’identifica expressió de gènere amb una orientació concreta del desig: si ets nen, tens la veu greu i vols jugar a ser mare, la conseqüència és que ets homosexual. I aquesta associació directa entre expressió i orientació no és específica d’un gènere en concret, sinó que és generalitzada a tothom. S’entén una denúncia implícita d’aquesta associació errònia entre expressió i orientació.

En Josep era un nen que jugava amb nines. Sensible, gaudia amb petits detalls. Li agradava molt el ballet, dibuixar, cantar, escriure, li encantaven els barrets i els guants, li agradava vestir a la moda, i volia ser escriptor de gran. Podia passar hores disfressant-se, li encantava veure com es maquillava la seva mare i anar de botigues amb ella, tenia els ulls verds com l’herba que creix a la primavera, pigat i pèl-roig. Ell moria per la Berta, la nena més maca de la classe. (SUP-0396)

No obstant això, també trobem algun relat explicat en primera persona, fins i tot algun d’aquests textos escrit per un noi. Hi podem veure reflectits el silenci i la por d’explicar el patiment d’un mateix.

Mai no vaig dir res als meus pares sobre l’abús que estava patint i l’únic que volia era que s’acabés l’escola per arribar a la meva habitació i veure vídeos de ball per ballar... Ballar i ballar sense parar perquè era l’única cosa que em va fer sentir millor i oblidar el dolor que estava patint a l’escola. (SUP-0146)

La pressió social per excloure i discriminar l’infant que té una orientació relacionada amb el col·lectiu LGTBI+ és més gran que en altres dimensions de la diversitat. Aquesta pressió disminueix en el moment que hi ha una

situació que inverteix els rols de dominant-dominat, i el discriminat ajuda en una situació extrema el maltractador. El maltractador pren consciència del seu error i canvia l’actitud.

En Josep va decidir seguir el seu cor i va ajudar l’Arnau malgrat el perill i el maltractament que patia. L’Arnau mai no oblidarà el que Josep va fer per ell i des d’aquest dia és el seu millor amic, mentre netejaven els banys van parlar molt sobre com se sentia Josep, totes les seves inquietuds, els seus sentiments. L’Arnau el va seguir des d’aquest dia, es va adonar del mal que havia fet, de com l’havia tractat i de com d’injust que havia estat amb ell només pel fet que fos un nen sensible i amb gustos diferents. (SUP-0396)

En aquest context, el judici moral predominant és que tothom té dret a ser com és. Hi ha una concepció subjacent que l’orientació sexual és una cosa que no es tria i, per tant, el primer pas cap a la integració social ha de ser la pròpia acceptació. Juntament amb aquest plantejament moral, també es reflecteix la por a la solitud i a la traïció de l’amistat.

El Kai em va preguntar: «Creus que sempre estaràs amb mi o algun dia arribarà el moment que et separaràs?». Jo li vaig dir que sempre estaria amb ell. I vaig aprofitar per donar-li un consell: «Mai deixis de ser tu i recorda que qualsevol cosa que et diguin passa d’ells com si fossin mosques». (SUP-0052)

L’orientació LGTBI+ de les famílies: el triomf de l’amor

Una de les maneres més naturals com els infants expliquen la diversitat d’orientació sexual és amb la narració d’històries de famílies homoparentals. Infants que tenen dues mares o dos pares. Són relats d’adults que s’estimen, i que volen engrandir aquest amor amb l’adopció d’infants i la formació d’una família.

Hi havia una vegada una família diferent de les altres, formada per dos pares. Aquests dos nois es van conèixer en un restaurant italià quan un dels

nois tenia 20 anys, i l’altre noi, 22 anys. Va passar d’aquesta manera, estaven bevent-se un cafè en una taula de dues persones (...). Uns quants anys després van ser parella i van tenir una filla que es deia Alícia, per a ells va ser molt emocionant tenir una filla al llarg de la seva vida. (SUP-0108)

No obstant això, els infants d’aquestes famílies pateixen discriminació per un fet que escapa del seu abast. Ja no es tracta que l’infant tingui un color de pell diferent del de la majoria, o que desenvolupi un comportament de gènere que no s’ajusti a l’expectativa social, sinó que aquest infant és discriminat per l’efecte indirecte de l’orientació sexual dels seus progenitors.

En Pol li va preguntar per què no l’havien adoptat un pare i una mare, que és el més normal, i ella li va respondre que els seus pares s’estimaven molt, igual que ho poden fer un pare i una mare. A partir d’aquell dia, quan la Laila arribava al parc, en Pol i la Martina es reien d’ella per tenir dos pares i ja no volien jugar amb ella. La Laila se sentia malament anant al parc i va deixar d’anar a jugar-hi després de l’escola. (MIT-0048)

En el cas de la discriminació de les parelles per orientació sexual, també sorprèn la cruesa amb què els infants relaten la força de la pressió de grup per aïllar el diferent. De les diverses dimensions de la diversitat, la relacionada amb l’orientació sexual és la que aporta més exemples de la necessitat del gran grup d’exclusió i de marginació del que no s’ajusta al patró hegemònic dominant.

Algú m’havia escrit: «Si no fas cas tindràs conseqüències. Com tu mateixa dius, hauràs d’estar tot el temps amb nosaltres i deixar de banda el Kai i res de parlar ni res de mirar-vos». Em vaig quedar indignada, espantada, enrabiada..., no sé quina sensació tan desagradable em corria pel cos. Després d’uns quants dies rumiant-hi, vaig decidir obeir aquella frase de la carta. (SUP-0052)