El paper dels adults en la discapacitat

agressor ha patit un contratemps, i els papers s’inverteixen, no utilitza la revenja com a resposta, sinó la comprensió i el perdó. Es tracta d’un tipus d’actitud moral que ja ha aparegut en altres dimensions de la diversitat, com la d’orientació sexual o la de gènere. Els infants ens expliquen amb les seves paraules que cal rebutjar la llei del talió, i adoptar comportaments més prosocials. Segons aquests contes analitzats, haver estat víctima de discriminació per discapacitat no et legitima per esdevenir discriminador amb aquell que t’ha discriminat.

Durant l’excursió, els nens van estar jugant al bosc, però mentre jugaven a fet i amagar en Josep va caure i es va fer mal al genoll. Molts dels seus companys van veure que en Josep queia però ningú no es va preocupar per ell. L’únic que es va preocupar va ser en Carlitos, que el va fer pujar a la seva cadira de rodes i el va portar amb els professors. Un cop curat, en Josep va preguntar que com és que, si ell no s’havia portat bé amb en Carlitos, l’havia ajudat. I en Carlitos li va respondre: «Tranquil, Josep, no passa res, però que sàpigues que tot i anar amb cadires de rodes soc exactament igual que tu». (INI-0010)

D’alguna manera, les veus infantils expliquen com la diversitat física, psíquica o sensorial t’ajuda a créixer moralment, perquè si has viscut una discapacitat, i això et comporta una discriminació, entens millor que cal no discriminar. Fins i tot, en alguna narració es proclama l’imperatiu moral de fer-ne un retorn social un cop ets adult.

Crec que ser muda no és tan dolent. Només tens una manera diferent dels altres per comunicar-se. Espero que aquesta història de la meva infància serveixi per a altres nens i nenes per intentar fer alguna cosa sobre això, per aconseguir que tothom, tingui o no alguna discapacitat, pugui fer el que fa tothom. Perquè així és com ha canviat la meva vida. (SUP-0047)

Els adults són molt coprotagonistes amb els infants en les històries relacionades amb la diversitat física, psíquica o sensorial. Els petits autors

narren com aquests adults són de vegades sobreprotectors dels seus infants, i com aquests darrers han d’esforçar-se per escapolir-se d’una sobreprotecció limitadora. De la mateixa manera que en el cas de la diversitat de gènere, la lluita de l’infant contra l’adult és per conquerir la seva llibertat individual; en el cas de la discapacitat, la lluita és per la seva autonomia. Els infants dels relats amb una discapacitat reclamen que els adults no els discriminin.

Hola, soc la Japszf. I vaig amb cadira de rodes. Ja gairebé és Nadal, i abans d’ahir vaig anar a un restaurant on el menjar estava boníssim, però hi havia alguna cosa que no em va agradar. I us ho explicaré amb una llista: 1. Vaig entrar al restaurant i tothom em mirava. 2. No em van preguntar a mi on volia seure, sinó a la meva mare. 3. Em van tallar el menjar a trossets. I això em va fer passar vergonya i em vaig sentir molt malament. (SUP-0237)

No sempre, però, l’actitud dels adults en els contes és de sobreprotecció. També trobem narracions en les quals els adults promouen l’autonomia i respecten l’infant que viu una discapacitat.

Fa uns anys, la Mar i els seus pares van patir un greu accident de cotxe quan anaven a la platja. Els pares van patir ferides lleus, però la Mar va quedar paralítica i, des d’aleshores, l’havien d’acompanyar amb cadira de rodes a tot arreu. Des d’aquell moment, els seus pares havien intentat que la Mar fos una nena autònoma i que, dintre de la seva problemàtica, es comportés amb tota normalitat. (MIT-0173)

Els adults són importants a l’hora de resoldre els conflictes derivats d’una manca d’inclusió. Podem llegir una apel·lació constant a la figura dels adults per gestionar les situacions creades, o per promoure una reestructuració cognitiva de les representacions que tenen els mateixos infants sobre la diversitat.

Un dia, quan va arribar a casa, ho va explicar tot a la seva mare i ella li va dir que l’ajudaria. Aquella tarda van anar a la biblioteca de la ciutat i la seva mare va trobar els llibres que volia. Eren contes molt diferents i que

la Seline no havia vist mai. N’hi havia un on la Caputxeta Vermella era africana i en comptes d’un llop ferotge hi havia un lleó; en un altre conte hi havia una Ventafocs amb uns peus gegants, i en l’últim hi apareixien tres truges verdes que perseguien el llop per fer-li un petó i casar-se amb ell. (INI-A-0057)