2011-2018, un nou impuls

L’any 2011, el Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC) va ser adscrit directament a la Direcció General del Patrimoni Cultural, a través del Decret 304/2011 de reestructuració del Departament de Cultura. Dos anys més tard, l’any 2013, va passar a formar part dels equipaments culturals adscrits a l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural.

En aquell moment, una nova direcció al CRBMC va dur a terme un procés de reflexió sobre els valors, la missió i els objectius estratègics del CRBMC, i la seva visió de cara al futur. Després de trenta anys, pagava la pena analitzar el passat i repensar el futur, amb la finalitat de plantejar nous reptes i donar al Centre un nou impuls.

La missió del CRBMC és promoure la conservació i la restauració del patrimoni cultural moble i dels elements històrics, arqueològics i artístics integrats en el patrimoni immoble. El CRBMC aposta per valors fonamentals, com l’excel·lència, el rigor professional, la interdisciplinarietat i la cooperació amb el territori, i desenvolupa les seves funcions a l’entorn de sis objectius estratègics: vetllar pel bon estat de conservació dels béns culturals d’interès nacional i béns catalogats; vetllar pel rigor i la qualitat de les intervencions de conservació i restauració del patrimoni; impulsar la innovació i la recerca aplicada a la conservació-restauració; formar i transferir coneixement als professionals del sector, així com establir la col·laboració amb altres centres de formació en el coneixement i la pràctica de la disciplina; destacar i difondre la importància de la conservació del patrimoni dins de la comunitat, i implementar un model de gestió eficient.

En aquell moment, es plantejaven reptes importants. Calia reconèixer i promoure la competència del Centre en la conservació del patrimoni històric, arqueològic i artístic integrat dins del patrimoni immoble, ja que tradicionalment només se’l coneixia per la tasca feta en la conservació dels béns mobles. En consonància amb això, s’havia de fer valer davant dels altres professionals del patrimoni la conservació i la restauració com una disciplina científica i acadèmica, que necessàriament s’ha de tenir en compte quan es duen a terme projectes de conservació i restauració del patrimoni immoble. Durant aquests anys, s’ha fet un gran esforç per reivindicar el respecte a les competències tècniques dels conservadors-restauradors, en relació amb els diferents professionals del patrimoni. Hem intentat reivindicar la Carta de Cracòvia 2000, que diu que la decoració arquitectònica, les escultures i els elements artístics que són una part integrada del patrimoni construït han de ser preservats mitjançant un projecte específic vinculat amb el projecte general. La Carta de Cracòvia 2000 diu explícitament que en el projecte de restauració hi han de participar totes les disciplines pertinents, i que la coordinació l’haurà de dur a terme una persona qualificada i ben formada en la conservació i la restauració. Per tal de respondre a aquestes necessitats, la primera decisió important va ser l’ordre que va donar el director general del Patrimoni Cultural, Joan Pluma, a les direccions territorials del patrimoni cultural: el CRBMC hauria d’informar prèviament dels projectes que es destinaven a les comissions territorials de patrimoni (CTP) quan es tractés d’intervencions de conservació o restauració d’elements de patrimoni històric, arqueològic o artístic integrats en un bé immoble protegit com a bé cultural d’interès nacional.

Una altra mesura fonamental es va adoptar l’any 2017, quan el director general de Patrimoni Cultural, Jusèp Boya, va incorporar un conservador-restaurador a les comissions territorials del patrimoni cultural. Va ser un gran pas endavant, tot i que resta pendent fer-ho a la Comissió Territorial de la ciutat de Barcelona.

Durant aquests anys, des del Centre hem fet una anàlisi aprofundida i documentada de la Llei de patrimoni cultural, pel que fa a la conservació-restauració i als seus professionals. Amb aquest objectiu es va crear un equip de treball amb representants de l’associació de Conservadors-Restauradors Associats de Catalunya (CRAC), de l’Escola Superior de Conservació i Restauració de Béns Culturals de Catalunya (ESCRBCC) i de la Universitat de Barcelona (UB), i es va lliurar un informe al director general de Patrimoni Cultural amb les propostes que es va considerar necessari tenir en compte de cara a una nova Llei o a la modificació de la vigent actualment. També es va plantejar a la CRAC la necessitat de treballar en un decret que permetés regular totes aquestes qüestions competencials, atès que la modificació de la Llei no era una possibilitat ferma a curt termini.

Quant a les especialitats dins de la disciplina, el Centre va iniciar el seu recorregut l’any 1980 amb les que va considerar més adients a la tasca que s’havia proposat desenvolupar durant aquells anys. Però en el decurs del temps les necessitats han anat evolucionant i la mateixa disciplina també. Tenint en compte l’abast nacional i la vocació d’excel·lència del Centre, era necessari incorporar altres especialitats importants com la conservació i la restauració del patrimoni documental i fotogràfic, l’art contemporani o la conservació preventiva. El CRBMC va poder, finalment, crear i dotar aquestes especialitats amb els seus respectius coordinadors. És important destacar també que la supervisora de la instal·lació radioactiva del CRBMC va passar a formar part de l’equip del Centre.

Durant aquests anys, el Centre ha fet a l’entorn de 15.000 actuacions, que inclouen assessoraments als titulars de patrimoni del país, la supervisió de les intervencions fetes amb subvenció del Departament de Cultura, informes per a les comissions territorials de patrimoni, estudis previs i anàlisis científiques, la restauració del patrimoni propi dels museus i

els monuments adscrits a l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural i del Departament de Cultura, direccions tècniques d’intervencions del patrimoni de tercers, publicacions, cursos, jornades i seminaris, projectes d’innovació i recerca, i la difusió i la documentació de totes les actuacions. L’any 2013 vam implementar una nova eina de gestió documental de totes les actuacions que es duen a terme al Centre, que permet introduir i cercar amb detall els diferents processos i documents vinculats a cada actuació i elaborar la gestió estadística.

No és fàcil destacar les intervencions més rellevants d’aquests anys, però paga la pena esmentar el Beatus de l’Arxiu Diocesà d’Urgell; la portada del monestir de Santa Maria de Ripoll; el Tapís de la Creació de la catedral de Girona; les portes de l’orgue de la catedral de Tarragona; la portada de Santa Maria d’Agramunt; el mausoleu del general Prim, del cementiri de Reus; la Mare de Déu de Bellpuig de les Avellanes; la pintura sobre tela d’Eliseu Meifrèn de l’Autoritat Portuària de Barcelona; l’escultura de Sant Jordi del Palau de la Generalitat; la creu de l’església Sant Pau d’Anglesola; l’estudi de conservació de les pintures del Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat; l’acta de consagració de Sant Vicenç de Cardona; les plaques de vidre del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya; el retaule major de Santa Maria d’Arenys de Mar; el conjunt de retaules de l’església del monestir de Santes Creus; el Sant Crist de la Puríssima Concepció de Tortosa; les pintures murals in situ de Sant Climent de Taüll; el frontal romànic de Llanars; les col·leccions de moble històric del Museu del Disseny de Barcelona; les pintures murals de la capella dels Dolors de Santa Maria de Mataró, i els jaciments arqueològics d’Empúries, d’Ullastret i de la vil·la romana dels Munts d’Altafulla.

En el cas dels retaules i, en general, de la majoria dels béns artístics, s’ha produït un fet remarcable, i és la necessitat de tornar a fer una revisió del seu estat de conservació i de dur a terme actuacions de conservació curativa en obres que ja havien estat restaurades pel CRBMC feia més de vint anys. Aquest fet constata, una vegada més, la necessitat imprescindible de la conservació preventiva. En aquest sentit, durant aquests anys el Centre ha fet una tasca important d’assessorar i conscienciar els museus, arxius i institucions que custodien patrimoni cultural de la necessitat de dur a terme plans de conservació preventiva que garanteixin la conservació dels seus fons en les millors condicions.

Gràcies al conveni signat pel Departament de Cultura amb la Fundació “la Caixa” per dur a terme el programa Romànic Obert, s’han pogut restaurar durant aquests anys béns cabdals del romànic català.

Un altre repte del Centre va ser planificar i promoure un programa d’innovació i recerca integrat, que situés el CRBMC en un horitzó similar al de les institucions més avançades de l’àmbit estatal i internacional, i que tingués en compte les línies estratègiques més importants en relació amb les necessitats de la disciplina: caracterització de materials; estudi de patologies i causes de degradació; metodologies i tècniques d’intervenció, i tècniques per documentar la conservaciórestauració. La dimensió dels recursos ha comportat una velocitat més lenta en l’execució d’algun dels projectes, però sense modificar-ne els objectius.

Durant aquests anys, el CRBMC ha intentat augmentar la seva incidència en la formació i la transferència de coneixement entre els professionals del sector, promovent cursos, jornades i seminaris i el seu butlletí Rescat, que permetin difondre les intervencions del mateix Centre i les dels professionals que hi col·laboren, o les que han dut a terme altres institucions, així com acréixer el coneixement dels professionals experts en relació amb la innovació i la recerca que es produeix a nivell internacional. Ha estat especialment rellevant l’esforç que s’ha fet en formar i difondre entre els conservadors-restauradors el sistema de neteges Wolbers-Cremonesi, i la internacionalització a través de la publicació en format digital i la traducció a l’anglès del seu butlletí Rescat.

Per acabar, voldria destacar l’esforç que s’ha fet aquests anys per donar a conèixer la feina que fa el Centre i les seves intervencions més destacades en l’àmbit més social. La presència del Centre a les xarxes socials, la seva web, així com el programa educatiu per a les escoles i el de visites guiades per al públic familiar, han estat actuacions que han permès també conscienciar la societat del valor de conservar el nostre patrimoni.

Quant al model de gestió, voldria destacar que hem fet accessibles als professionals i les empreses del sector els serveis cientificotècnics del Centre, a través d’un preu públic, principalment la cambra d’anòxia, el laboratori d’anàlisis de materials, el servei de fotografia científica o la instal·lació de raigs X.

Tot això ha estat possible amb un equip altament qualificat per al desenvolupament de les seves funcions, i vull aprofitar l’oportunitat per agrair a tots la seva incondicional dedicació i compromís per tirar endavant els projectes del Centre durant aquests anys. Les institucions finalment són les persones que les representen.