12 Béns tècnics, científics i industrials

12

Béns tècnics, científics i industrials

Material/tècnica

Elements metàl·lics, formigó, fusta, pedra, teixit, tubs...

Data/època

1925

Dimensions

Sense determinar

Coordinació Pep Paret

Restauració

Àgora. Restauració d’Obres d’Art i Conjunts Artístics, SL

Any de la restauració

2012

L’Alfolí o Casa de la Sal és un edifici de tres plantes, resultat d’una ampliació feta durant el segle xvııı, per la necessitat d’incrementar la capacitat de l’edifici en el moment en què augmenta l’activitat salinera de Gerri de la Sal. Cap a l’any 1925, es compra un molí per poder complaure les demandes dels clients, que volen la sal fina, ja que amb el molí del poble no n’hi ha prou.

Estat de conservació

La patologia més important de les peces que s’havien de tractar era la derivada de l’acció de la sal sobre els diferents materials. En el cas dels objectes de fusta, la sal els havia ressecat i presentaven signes evidents d’activitat biòtica. Pel que fa als elements metàl·lics, les sals els havien provocat exfoliacions i un debilitament generalitzat. El teixit es trobava afeblit, amb pèrdues i taques. Les pedres presentaven morters afegits que cobrien parcialment el suport petri i tenien les juntes disgregades. Per acabar, el formigó presentava fissures i esquerdes amb pèrdues de matèria. En general, tot el conjunt acumulava molta brutícia superficial.

Intervenció

Fusta: neteja superficial amb raspalls suaus, mitjançant la projecció d’un àrid a pressió baixa i amb un tractament antixilòfags. La presentació final s’ha fet amb l’aplicació d’un protector a base d’olis, amb components nutritius i regeneratius. Ferro: neteja mecànica suau combinada amb una neteja química per retirar-ne les restes de pols. Aplicació d’un inhibidor. Consolidació de les zones exfoliades i reintegració volumètrica en esquerdes i fissures com a mesura preventiva per evitar l’acumulació de brutícia al seu interior. Els elements que havien perdut part del nucli metàl·lic s’han reforçat per millorar-ne l’estabilitat. Finalment, se’ls ha aplicat una capa de protector per a metalls, a base de resines acríliques amb additius antioxidants.

Teixit: neteja del teixit interior de la cadena d’elevació, en sec o en humit, segons si estava en contacte o no amb el metall. Consolidació de les zones afeblides, mitjançant la col·locació de pedaços fets amb teixits no teixits o amb la reintegració matèrica de les pèrdues amb pedaços amb unes característiques similars a les del teixit original.

Pedra i formigó: combinació d’una neteja superficial manual amb la projecció d’un àrid a pressió baixa. També s’ha dut a terme una neteja mecànica dels morters d’unió que es trobaven descohesionats i pulverulents, i s’han eliminat els morters que cobrien el suport petri original. Per a la nova rejunta, s’ha emprat morter tradicional de calç i sorra. Puntualment, s’han dut a terme consolidacions amb resines epoxídiques.

— CRBMC

Elements metàl·lics del molí de sal abans i després de la intervenció

Elements de fusta del molí de sal després de la intervenció

Elements metàl·lics del molí de sal després de la intervenció

Objecte

Conjunt de 30 objectes nàutics (10 bitàcoles, 1 botzina, 1 compressor d’aire, 6 fanals, 4 hèlixs, 1 periscopi, 4 repetidors giroscòpics, 2 telègrafs d’ordres i 1 timó)

Material/tècnica

Bronze, coure, ferro colat, fusta, llautó, soldadures de plom, metacrilat i vidre

Procedència

Alemanya, Espanya i la Gran Bretanya

Localització

Diferents espais d’exposició o d’emmagatzematge propietat de l’Autoritat Portuària de Barcelona (APB)

Es tracta d’un conjunt d’objectes nàutics que formaven part dels aparells de navegació dels vaixells durant el segle xıx i la primera meitat del segle xx, que són representatius de la història i de la identitat del Port de Barcelona (APB), així com de la seva activitat durant els darrers dos segles.

Com és característic en aquest tipus d’objectes de patrimoni industrial, cal tenir present que van ser objectes funcionals, és a dir, van tenir un ús i, per tant, van tenir un desgast afegit. Aquest conjunt de peces combinen una gran diversitat de materials i tècniques de fabricació, fet que els dona un caràcter molt heterogeni. Precisament, aquesta riquesa matèrica a vegades pot comportar intervencions i tractaments més complexos.

Estat de conservació

Els principals problemes que presentava aquest conjunt d’objectes eren: corrosió dels metalls i oxidació de les capes protectores; esquerdes i fissures; trencaments i vernissos degradats de la fusta; una gran quantitat de pols i brutícia, i varietat de taques d’origen divers acumulades, totes fruit d’un emmagatzematge inadequat en condicions climàtiques adverses i en un ambient salí, del mateix desgast dels objectes mentre van tenir la seva funció i del seu llarg període de desús.

Intervenció

Pel que fa al procés d’intervenció, es van desmuntar molts dels objectes per poder arribar bé a tots els racons i aconseguir uns resultats més complets, com és el cas de les bitàcoles, dels fanals i dels repetidors giroscòpics, que van requerir un desmuntatge minuciós per poder accedir millor al seu interior i aspirar i netejar correctament els racons més inaccessibles.

El procés de neteja dels metalls, en alguns casos, va consistir a netejar-los mecànicament en sec, mitjançant la combinació de sistemes abrasius de diferent duresa, per tal d’eliminar la corrosió més adherida en forma de concrecions; en altres casos va caldre retirar els vernissos oxidats que recobrien els metalls amb l’ajuda de dissolvents de polaritat elevada. En tots dos tractaments es van obtenir uns resultats molt significatius.

Els suports de fusta d’algunes bitàcoles, del compressor d’aire, de la botzina i del periscopi van requerir un tractament de consolidació, ja que les esquerdes, els trencaments i els forats originats per l’afectació biològica (insectes xilòfags) havien comportat pèrdua matèrica i debilitament, fet que afectava la seva funció de suport. En els trencaments i les parts debilitades es van utilitzar adhesius a base d’acetat de polivinil, amb l’ajuda de serjants, i les pèrdues matèriques es van reintegrar amb resina epoxídica de dos components o amb empelts de fusta tenyits, depenent de cada cas.

  Bitàcola (NIAPB 226) abans i després de la intervenció

 Bitàcola (NIAPB 347) després de la intervenció

 Telègraf (NIAPB 230) després de la intervenció

Els vidres i metacrilats dels visors d’alguns dels objectes es van netejar per dins en el moment del desmuntatge. Es va substituir algun cargol que tenia molta corrosió i d’altres que s’havien trencat i que havien perdut la seva funció, i s’hi van afegir els que hi mancaven, amb la finalitat de retornar l’estabilitat a totes les peces del conjunt. Puntualment, també va caldre reforçar algunes soldadures trencades, amb unes de noves en fred.

Com a protector final dels metalls, en alguns casos, es va utilitzar resina acrílica Paraloid® B-44 en acetona i hidrocarburs aromàtics i, en d’altres, Owatrol oil®, en funció de la necessitat de cada material, de la localització i de les seves condicions d’exposició. En el cas de la fusta, es va protegir amb lasur* de la casa Xylazel Sol®, incolor i setinat, ja que les condicions ambientals no controlades dels espais d’exposició o d’emmagatzematge així ho requerien.

*Un lasur és un recobriment d’acció impregnant que deixa un acabat de porus obert i que no crea cap capa, de manera que permet que la fusta respiri, per regular la humitat i facilitar-ne la sortida.

Restauració

Pau Claramonte i Xavier Serra

Any de la restauració

2016

 Fanal (NIAPB 355) després de la intervencióó

 Compressor d’aire (NIAPB 350) després de la intervenció

Material/tècnica

Acer, fusta i lona

Títol/tema

Vagó de tren de mercaderies

Autoria

Construcciones Auxiliares de Ferrocarriles (CAF)

Data/època

1958

Dimensions

9,95 × 2,85 × 3,08 m

Localització

Museu del Ferrocarril a Móra la Nova. Sistema territorial MNACTEC (Ribera d’Ebre)

Núm. de registre del CRBMC

14025

Restauració

Associació per a la Preservació del Patrimoni Ferroviari Industrial (APPFI)

Anys de la restauració

2020-2021

Aquest vagó va ser un dels més de 400 vagons de mercaderies unificats i tancats dels anys quaranta, als quals es va afegir una caldera i un dipòsit d’aigua i carbó o fuel per donar calefacció de vapor al tren, quan es van retirar les locomotores de vapor dels trens de viatgers, a principis dels anys vuitanta, que es va substituir per la calefacció elèctrica.

Un cop finalitzat el servei, va ser apartat a Vilanova i la Geltrú, on va estar gairebé 40 anys fins que l’Associació per a la Preservació del Patrimoni Ferroviari Industrial (APPFI) el va seleccionar per fer-ne la restauració funcional.

Estat de conservació

El vehicle estava força degradat: tenia rovell, faltava material a les parts baixes de la carrosseria, la fusta estava molt malmesa per les inclemències meteorològiques i també li faltaven petits elements per sostracció.

Intervenció

Per restaurar-lo s’ha hagut d’extreure tota la fusta, que s’ha substituït completament per fusta nova per tal d’aconseguir un acabat excel·lent. També s’ha sanejar l’estructura metàl·lica de la carrosseria i s’ha afegit material nou a les zones més afectades.

Un cop s’ha restaurat l’estructura, se n’ha fet una neteja integral amb sorrejament, s’hi ha aplicat una imprimació inicial i s’ha pintat amb els colors que tenia originalment: el bastidor, de color negre, i la carrosseria, gris, amb les retolacions necessàries en blanc.

El sostre, gairebé inexistent quan va arribar, també s’ha muntat amb fusta i coberta amb lona impermeable per evitar l’aigua, i s’han reconstruït les xemeneies de la caldera, que havien desaparegut completament.

No ha estat possible recuperar la caldera funcionalment, pel mal estat que presentava a causa del pas del temps i per la manca de manteniment durant els darrers anys de funcionament. Això no obstant, se n’ha fet una recuperació interior estètica, i s’hi han col·locat els elements que hi faltaven, com una carbonera i les eines de foc, per tal de poder fer una divulgació més didàctica de la seva funció.

Tots els elements de rodatge, xoc i tracció s’han assajat segons la normativa actual en seguretat ferroviària, per tal que el vagó pugui tornar a circular per la xarxa principal amb el tren turístic “lo Caspolino”.

Amb aquesta actuació s’ha pogut recuperar un element important de la modernització del ferrocarril dels anys seixanta que, a més, servirà perquè torni a rodar com en els seus orígens.

— Carlos Alpuente

Interior restaurat i rehabilitat

Vagó després de la intervenció

Estat en què es trobava el vagó durant el desmuntatge