7 Material tèxtil

7

Material tèxtil

Material/tècnica

Llana i lli. Sarja; rombes concèntrics i brodat, i punt de tronc. Colorants naturals d’origen vegetal

Títol/tema

Tapís o Brodat de la Creació de la catedral de Girona

Autor

Desconegut

Data/època

Entre els anys 1081 i 1094

Dimensions

355 × 449 cm

Localització

Tresor de la catedral de Girona, Girona (Gironès)

Núm. de registre del CRBMC

9121

Coordinació Maite Toneu

Restauració

Carme Masdeu i Luz Morata (Morata-Masdeu, SCP)

Anys de la restauració

2011-2012

A continuació es presenta un resum de la darrera intervenció de conservació-restauració del brodat, que va néixer de la necessitat d’aturar el deteriorament de l’obra, d’acord amb els principis de la mínima intervenció.

Dins el món dels teixits, l’anomenat Tapís de la Creació és una obra única de l’art medieval. Només se’n conserva un gran fragment, que il·lustra tres cicles iconogràfics: la Creació, el calendari i la llegenda de la Invenció de la Creu.

Estat de conservació

Com a punt de partida, es va fer una revisió comparativa, a partir de la documentació fotogràfica de les quatre intervencions conegudes i de les imatges de les anàlisis físiques no destructives, que va permetre constatar que el brodat presentava un gran nombre de reconstruccions d’aparença il·lusionista, les quals han esdevingut part integrant de l’obra.

L’estudi dels aspectes tècnics, de la confecció i de la naturalesa dels materials constitutius ha estat determinant per reconèixer les alteracions principals, tant dels elements originals com de les intervencions. La comparació de l’anvers amb el revers de l’obra durant la intervenció ha evidenciat que la integritat dels fils s’ha vist alterada per factors ambientals i potser també pel tracte rebut. En aquest sentit, és més que notable la pèrdua de matèria i de color que l’obra té per la cara principal.

El brodat presentava brutícia, deformacions i tensions a causa de la seva exposició en sentit vertical, en un bastidor, subjectat amb uns cosits a una tela d’arpillera i fixat amb gavarrots. A més, la dificultat per moure’l era un factor negatiu, per qüestions de seguretat. Tot plegat requeria una solució amb mesures preventives i actuacions curatives. Calia encaminar les primeres a l’adequació de l’espai expositiu i les segones, a l’estabilització de l’obra.

Intervenció

Per assolir els requeriments plantejats per a la nova intervenció, va caldre alliberar l’obra del bastidor. Tot seguit, es va fer una representació gràfica dels cosits que subjectaven el brodat a la tela d’arpillera, per tal de comprovar-ne la repercussió. Aquest examen va confirmar el que s’havia deduït en l’estudi preliminar. En conseqüència, es va decidir retirar els cosits i el suport d’arpillera, treball que va resultar molt laboriós, atès que moltes de les reconstruccions brodades traspassaven aquest teixit.

Descobrir completament el revers de l’obra va ser tot un esdeveniment, ja que es van poder veure els colors originals

Detall amb llum rasant del costat esquerre del tapís. S’hi observen les deformacions causades pels cosits que la fixaven al suport d’arpillera Fotografia amb llum UV abans de la intervenció. S’hi aprecien les intervencions més recents en color marró grana i blanc fluorescent

 Revers després del tractament de neteja i de la reducció i l’eliminació dels pedaços d’intervencions anteriors. S’observa el color porpra que no es pot veure a l’anvers

Imatge radiogràfica de la representació del riu Geó en què es constaten els retocs pictòrics d’una intervenció antiga fets amb cerussa Detall del segon anell, d’una zona amb pèrdua de brodat

en tota la seva esplendor, i també es va constatar la presència de pedaços (279, de 13 tipologies) a les zones reconstruïdes. La minimització d’aquests pedaços va permetre confirmar, entre altres aspectes, quin era el nom d’un personatge, el qual, com que s’havia gastat la inscripció per l’anvers, havia suscitat molta controvèrsia pel que fa a la seva identificació. Es tractaria d’Hèrcules.

Per tal de situar l’obra en la posició correcta i atès el seu perímetre irregular, es va traçar una quadrícula amb fil gruixut que, a més a més, va servir de guia per a tots els tractaments. L’eliminació de la brutícia, tant de l’anvers com del revers, es va fer per mitjà d’una microaspiració. També es va creure convenient descosir molts sargits que no formaven part de les reconstruccions brodades.

Durant tot el procés, damunt de l’obra es van col·locar vidres per impedir que el teixit es mogués. Més endavant, els vidres es van fer servir per corregir les deformacions, i a sobre d’alguns s’hi van posar pesos, que es canviaven de lloc amb freqüència per evitar que quedessin marcats.

La intervenció de consolidació es va dur a terme per restituir l’equilibri i l’estabilitat al brodat i, a més, per reforçar-ne

Treballs al revers del tapís, separació de la tela de suport i eliminació de la brutícia superficial

Procés de correcció de les deformacions a l’anvers del tapís

algunes parts. El mètode escollit va ser l’ús de cosits i teles de suport, i es va projectar de manera integral cap a la presentació i la conservació.

Pel que fa al nou suport de presentació, el més apropiat va ser una estructura exempta i mòbil, constituïda per un cavallet que sosté un bastidor, capaç de bascular.

Finalment, el brodat es va col·locar al mateix lloc d’on va sortir, l’última sala del Tresor de la catedral de Girona, però amb l’espai i el sistema d’exposició millorat i adequat, des del punt de vista de la conservació preventiva i de la seva presentació.

El Brodat de la Creació in situ després de la restauració

Procés de correcció de les deformacions a l’anvers del tapís

Material/tècnica

Pintura a l’oli i dauradura sobre sarja de seda

Títol/tema

Mare de Déu amb nen

Autor

Atribuït a Antoni Viladomat i Manalt (1678-1755)

Data/època

1724

Localització

Arxiu Capitular de la catedral de Girona, Girona (Gironès)

Núm. de registre del CRBMC

11176

Coordinació Maite Toneu

Restauració

Beatriz Urbano i Montserrat Xirau

Any de la restauració

2014

El penó de Corpus conservat a l’Arxiu Capitular de la Catedral de Girona és una peça singular, tant per les seves dimensions com pel fet que conserva en ambdues cares unes pintures atribuïdes a Antoni Viladomat.

La imatge central és la mare de Déu amb el nen, entronitzada, amb un sant bisbe que l’adora, i la representació es completa amb dos àngels a la part superior, amb la llegenda «Ave maria, gratia plena», i dos a la part inferior, amb la data «1724». Les anàlisis dutes a terme van confirmar que es tracta de pintura a l’oli i dauradura amb full d’or, sobre una sarja batàvia de seda.

Estat de conservació

El teixit es trobava en bon estat de conservació, però la gran quantitat d’estrips i pèrdues afeblia dràsticament la peça. Aquesta degradació era conseqüència de les tensions generades per la capa pictòrica i dels múltiples plecs d’ús i emmagatzematge.

Per atenuar el risc que comportaven aquestes pèrdues, s’hi havien fet nombroses reparacions: recosits dels estrips, collocació de pedaços i un gran doblec de 84 cm a la llengua, que en modificava la forma i la dimensió. Malgrat el desgast i les pèrdues, les capes pictòriques presentaven bona adherència al suport.

Intervenció

L’objectiu principal de la intervenció va ser estabilitzar l’obra i millorar-ne la lectura, amb els criteris següents: mínima intervenció i reversibilitat, per permetre una futura actuació completa; evitar l’ocultació de les dues cares, i evitar metodologies de consolidació del teixit que comportessin danys en la capa pictòrica. Es van fer diversos processos de neteja: aspiració de succió controlada; neteja humida del serrell, i neteja de la capa pictòrica i de la dauradura, amb una solució tamponada de pH. La humidificació de la peça amb vapor fred d’aigua va permetre la relaxació de les fibres i va ser cabdal per a l’obertura i la recuperació del doblec inferior.

Per a l’estabilització del teixit es van combinar metodologies de diverses especialitats. Per una banda, es va adaptar la tècnica del tractament d’estrips pel sistema de sutura fil a fil, amb cola d’esturió i midó de blat, emprada en la consolidació dels suports de tela de les pintures. Per l’altra, es va fer servir l’encapsulament, tècnica emprada en restauració tèxtil. Es va aplicar en el reforç de la zona superior i en la consolidació de la zona inferior recuperada. Es van immobilitzar els petits fragments, i es va aportar resistència a la zona disposant la sarja original entre dos fragments de teixit de tul, que per costura, amb una basta, s’uneixen resseguint el perímetre de les pèrdues.

D’aquesta manera, es va aconseguir l’objectiu de no fer una intervenció invasiva per a l’original, reversible i, a més, es podia veure la pintura gràcies a l’elevada transparència del teixit aplicat.

El procés va servir per restituir la forma original a la peça, per recuperar la composició pictòrica i per aportar cohesió al penó. Així, es va poder descobrir la peça en el Museu d’Art de Girona, l’any 2014, a l’exposició «Antoni Viladomat i Manalt (16781755). Vida i obra», amb el Dr. Francesc Miralpeix de comissari.

— Beatriz Urbano i Montserrat Xirau

 Procés d’aspiració i correcció de les deformacions de la zona del doblec, un cop feta la seva obertura  Detall del procés de consolidació per encapsulament

Detall després del procés de consolidació d’un estrip (reintegració amb microfibres) Imatge general del penó un cop finalitzada la intervenció de conservaciórestauració

Autor

Desconegut

Data/època Segle xvıı

Dimensions

90 × 300 cm

Procedència

Antic Hospital de la Santa Creu, Barcelona (Barcelonès)

Coordinació Maite Toneu

Restauració

Carme Masdeu i Luz Morata (Morata-Masdeu, SCP)

Condicionament vitrina

Carmelo Ortega, fuster ebenista (CRBMC)

Anys de la restauració

2016-2017

El frontal d’altar data del segle xvıı, si bé va ser intervingut a posteriori, i actualment es troba en una vitrina històrica al Saló d’Actes de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Es tracta d’una obra tèxtil de vellut amb brodats fets amb sedes, or estirat realçat i or matisat, retortes ametllades, passamans i galons de passamaneria. No conserva el bastidor original, i abans de la intervenció es trobava clavat a una fullola. A la part central, s’hi representa el Calvari envoltat de creus, rosetes i palmetes disposades en una elegant combinació a portell. Els panys laterals i el frontal —fris de la part superior— mostren estilitzacions vegetals i carasses grotesques. A més, al centre dels panys laterals s’hi localitza un cartutx amb l’escut de l’antic Hospital de la Santa Creu.

Estat de conservació

L’estat de conservació de l’obra era molt dolent, per l’elevada sensibilitat intrínseca dels materials constitutius a les variacions ambientals i a l’exposició a la llum. D’entre les nombroses alteracions, convé destacar la desintegració del pèl dels velluts i també les nombroses llacunes que, en concret, presentava el vellut del frontal i dels costats, amb fragments desordenats i reorganitzats de manera inadequada. A més, els fils dels brodats mostraven una notable pèrdua de cohesió.

Intervenció

La intervenció ha estat molt delicada i minuciosa, i ha tingut una durada de deu mesos. Les actuacions s’han encaminat a aturar les degradacions que comprometien la conservació de l’obra. Per tant, la intervenció es va iniciar amb la interpretació del resultat de l’anàlisi dels materials constitutius i l’anàlisi multiespectral.

D’altra banda, la intervenció directa va començar amb el desmuntatge dels nombrosos fragments que constituïen el davant d’altar i amb la neteja superficial. Va prosseguir amb l’eliminació a punta de bisturí de petites concrecions ceroses i amb la neteja dels elements metàl·lics, mitjançant la combinació tant de dissolvents orgànics com de solucions aquoses amb quelant, en funció de la naturalesa de la brutícia que calia retirar i de la sensibilitat del suport.

Durant aquests processos va ser necessari combinar la neteja amb la consolidació de les zones més delicades, i reordenar els fils metàl·lics despresos mitjançant cosits puntuals.

L’especial fragilitat del conjunt va obligar a consolidar cada part de l’obra –central, laterals i frontal– amb un suport total de roba tenyida, per integrar-la en el conjunt. També va ser necessari protegir-ne algunes parts amb tul de monofilament i aplicar farcits de moletó en algunes decoracions realçades, perquè no perdessin la forma.

Per acabar, el conjunt es va muntar en un nou suport, que es va adaptar a la vitrina històrica per poder-lo retornar al seu emplaçament d’acollida.

— Carme Masdeu i Luz Morata

Frontal d’altar després de la intervenció de conservació

Frontal d’altar abans de la intervenció, in situ

 Detall del frontal abans i després de la intervenció

Material/tècnica

Teixits de producció industrial, amb lligament de tafetà de llana i de cotó; corda i clecs metàl·lics; confecció: cosit a màquina

Títol/tema

Senyera estelada: «Estelada blava». Senyera amb el triangle blau i l’estel de 5 puntes blanc, símbol de l’independentisme català

Data/època ca. 1915

Dimensions

85,5 × 172 cm

Anys de la restauració

2013-2014

Localització

Museu d’Història de Catalunya, Barcelona (Barcelonès)

Núm. de registre del CRBMC

12142

Coordinació Maite Toneu

Restauració

Beatriz Urbano i Montserrat Xirau

Informació històrica

Museu d’Història de Catalunya i informació proporcionada per l’historiador Joan Esculies

«La bandera estelada es consolidà durant els anys de la Primera Guerra Mundial com a símbol inequívoc de l’independentisme català. L’11 de setembre de 1915, davant de l’estàtua de Casanova, la Unió Catalanista va lliurar aquesta estelada als voluntaris catalans que havien anat a combatre en el primer gran conflicte mundial del segle. La bandera presenta el triangle blau subjectat amb fermalls, amb la voluntat de poder-lo treure una vegada aconseguida la independència. Finalitzada la guerra, l’estelada fou lliurada al doctor Joan Solé i Pla, impulsor de la campanya a favor dels voluntaris catalans, conservada pels seus descendents i finalment integrada a la col·lecció del Museu d’Història de Catalunya. Avui és l’estelada més antiga que es conserva i té un alt valor històric i simbòlic»1

Estat de conservació

És una bandera estelada formada per dues peces separades: la senyera i el triangle blau amb l’estel blanc —peça, aquesta última, de treure i posar mitjançant clecs metàl·lics—, tota confeccionada amb teixit de cotó i llana. El que s’ha conservat fins avui és una bandera fragmentada i incompleta, tan sols una tercera part del que hauria estat una llargada de 270 cm, que també hauria portat un triangle estelat a l’altra banda.

El seu estat de conservació era regular. Les principals causes de deteriorament de la peça eren les fibres resseques, les pèrdues i els teixits plegats i esfilagarsats. També l’afectaven altres alteracions, com ara dipòsits de brutícia o degradacions cromàtiques.

Intervenció

Es van fer diversos processos de neteja mecànica en sec per eliminar la brutícia acumulada. L’aplicació de vapor fred d’aigua —generat per humidificador d’ultrasons— va permetre una lleugera relaxació dels plecs; l’objectiu no era eliminar les marques que ens parlen de la història de la peça, sinó eliminar el risc de trencament de fibres en aquestes zones.

Els processos de consolidació del teixit foren cabdals per dotar la peça d’estabilitat. S’emprà la tècnica del sobrefilat per als perímetres esquinçats, i la consolidació a l’agulla amb suport nou parcial per a les pèrdues centrals. En aquest cas, s’escollí l’ús d’un teixit de seda d’alta transparència —tenyit en groc, vermell o blau, segons la zona a consolidar— per evidenciar les pèrdues.

Per garantir unes condicions de manipulació, emmagatzematge i exposició correctes, es dugué a terme un suport pla i rígid amb cartró de niu d’abella de conservació —folrat amb materials inerts—. La bandera es fixà al suport amb els mateixos clecs del revers.

La seva recuperació arribà amb motiu de l’exposició «300 Onzes de Setembre. 1714-2014» del Museu d’Història de Catalunya. El seu valor simbòlic va propiciar la intervenció exposada i va posar en relleu el seu alt valor històric per sobre de l’estètic o material. La intervenció mínima aplicada va permetre frenar l’avenç de les seves degradacions i, alhora, mantenir l’equilibri amb la conservació de les marques físiques que expliquen la seva trajectòria i el seu ús.

— Montserrat Xirau

1 / Museu d’Història de Catalunya (MHC): https://www.mhcat.cat/col_leccio/el_museu_presenta/ bandera_estelada [Consulta: 15 de maig de 2020]

Procés d’humidificació

Vista general abans i un cop finalitzada la intervenció

Procés de consolidació del teixit

El fragment de teixit que ens ocupa es conservava dins d’una lipsanoteca de fusta i es degué emprar, amb tota seguretat, com a embolcall de relíquies. Cal recordar que els teixits de seda i or d’origen hispanomusulmà s’utilitzaven per embolicar aquestes peces tan preuades, ja que es consideraven objectes de luxe.

Estat de conservació

L’estat de conservació del teixit era precari; el ressecament i l’envelliment de les fibres n’havia debilitat la resistència, així com l’acumulació de dipòsits inorgànics. A causa de l’ús, el teixit estava replegat. Això, juntament amb nombrosos esquinçaments i pèrdues de trama i ordit, contribuïen a la difícil lectura del motiu decoratiu i a la pèrdua de cohesió i estabilitat.

Intervenció

La intervenció es va centrar a estabilitzar l’estat de conservació de la peça i a millorar-ne la lectura. Amb aquests objectius se’n van retirar els dipòsits, se’n va minimitzar la brutícia i es va dur a terme la correcció de deformacions, mitjançant la combinació de la metodologia de microaspiració de baixa succió i la humidificació amb vapor fred —treballant amb microscòpia estereoscòpica.

Tenint en compte les petites dimensions de la peça i la seva fragilitat, es va donar prioritat a la mínima intervenció i es va projectar un sistema per evitar la manipulació directa de la peça: la creació d’un suport que n’afavoreix la conservació en emmagatzematge en pla horitzontal, que permet la consulta de l’anvers i del revers (carpeta de conservació).

D’altra banda, es van analitzar i recollir mostres dels dipòsits inorgànics (CaCO3 i aluminosilicats) que presentava, donada la possible vinculació amb la relíquia que contenia.

 Detall del cap de l’animal amb la trama espolinada d’oripell, un cop finalitzada la intervenció (anvers)

 Procés de microaspiració i eliminació de concrecions amb l’ajuda del microscopi

Material/tècnica

Seda i fil entorxat amb làmina daurada; lampàs amb decoració per trames llançades i espolinades (niu d’abella)

Títol/tema

Parelles de lleones rampants i arbre de la vida dins de circumferències, i flors i palmetes en els intersticis

Autor

Taller d’Almeria, al-Àndalus

Data/època

Primera meitat del segle xıı / període almoràvit (regnes hispanomu-

Procedència

Lipsanoteca de l’església de Santa Maria de Cap d’Aran, Tredòs, Naut Aran (Val d’Aran)

Localització

Musèu dera Val d’Aran, Vielha (Val d’Aran)

Núm. de registre del CRBMC

12472

Coordinació Maite Toneu

Restauració

Montserrat Xirau

Any de la restauració

2015

Aquest fragment de teixit, un lampàs amb la representació de parelles d’animals dins de cercles, és un clar exemple dels refinats teixits dels tiraz. Calia aprofitar el desenvolupament d’aquesta intervenció per analitzar-lo i acotar-ne la datació.

L’anàlisi tècnica i l’observació comparada de teixits parallels, en correspondència amb els estudis publicats de teixits hispanomusulmans, ens permet situar-lo cronològicament. El fragment encaixa en el grup classificat per D. Shepherd com uns teixits procedents de tallers d’Almeria (al-Àndalus) de la primera meitat segle xıı, tram mitjà del període almoràvit (1086-1143).

Sens dubte, les característiques que el situen en aquest grup són la tècnica de lampàs amb fons de tafetà irregular, l’ús de fils dobles per al treball de l’ordit de fons, l’ús de trames llançades per llavorar el motiu decoratiu i d’una trama espolinada d’oripell (membrana orgànica animal daurada) amb efecte de niu d’abella —tan sols en caps—, el motiu decoratiu i els colors.

S’observen similituds tècniques amb el Teixit de Sant Daniel (CDMT 2498) i (IVDJ 2087). Però la semblança tècnica i estètica és encara més gran amb el teixit MTIB 49743, que procedeix de l’embolcall de relíquies del Crist romànic MNAC 1147, si bé en aquest cas les parelles d’animals són aus. El teixit de Tredòs, tanmateix, destaca respecte a aquests perquè conserva la trama llançada de color fosc, que ha desaparegut quasi totalment per la degradació en les peces citades abans.

— Montserrat Xirau

Vista general abans i un cop finalitzada la intervenció

Material/tècnica

Seda, vellut, setí llavorat i passamaneria

Títol/tema

Tapisseries de cadirat

Data/època

Principis del segle xx

Dimensions

Butaques: 128 × 68 × 65 cm; cadires: 108 × 45 × 46 cm, i sofà: 148 × 193 × 68 cm

Localització

Palau Episcopal, Seu d’Urgell (Alt Urgell)

Núm. de registre del CRBMC

12622

Coordinació Maite Toneu

Restauració

Carme Masdeu i Luz Morata (Morata-Masdeu, SCP)

Anys de la restauració

2015-2016

L’any 2015, vam emprendre la intervenció de conservaciórestauració de les teles del cadirat de principis del segle xx, que es trobava en diferents estances del Palau Episcopal de la Seu d’Urgell. El conjunt està format per vint-i-nou peces d’estil neoclàssic, de l’època de Lluís XVI, entapissades amb robes de seda, de producció mecànica, que presenten característiques diverses, com ara vellut i setins llavorats amb efectes adomassats, totes acompanyades de passamaneries a joc.

Estat de conservació

Es tracta de peces que es van fer per ser usades quotidianament. De fet, la seva funció i l’inevitable envelliment de les matèries han estat la causa principal de les alteracions. Per exemple, a les cadires, s’apreciaven talls de diferents mides; les cantonades dels seients i dels respatllers estaven foradades i estripades; a les butaques, les mateixes alteracions s’estenien als braços, als sofàs algunes costures estaven obertes, i a les robes de vellut, a més a més, s’apreciaven canvis direccionals del pèl, que causaven irregularitats cromàtiques. També presentaven intervencions desafortunades; en algun cas, per exemple, es van fer servir adhesius per recompondre diverses parts.

Intervenció

Tenint en compte les intervencions precedents, l’actuació en les tapisseries s’ha resolt sense separar-les dels mobles. En primer lloc, els forats es van encoixinar amb moletó; després es van consolidar i reintegrar amb teles de cotó i de seda, col·locades a manera de suport i retallades, segons un patró, de la mida del forat, i, finalment, les teles es van cosir a les tapisseries originals. Altrament, els talls que en alguns seients i respatllers presentaven les seves robes van obligar a protegir-les amb un tul de monofilament, subjectat amb cosits, els quals es van unir a la passamaneria que les remata.

Per acabar, volem fer constar que sovint, quan es treballa en la restauració d’un moble, hom oblida que les tapisseries en formen part indiscutible i que participen de la mateixa estètica. En aquest cas, però, resulta gratificant veure com els esforços per part dels seus custodis s’han encaminat a favor de la conservació de l’entapissat.

— Carme Masdeu i Luz Morata Detall d’una cadira abans de la conservaciórestauració

Detall abans de la intervenció en què s’aprecia bé l’entapissat

Cadira després de la conservaciórestauració

Autor

Desconegut

Data/època

1932

Dimensions

Cinta: 156 × 14 cm. Suport de presentació: 166 × 24,5 × 2 cm

Coordinació Maite Toneu

Restauració

Carme Masdeu i Luz Morata (Morata-Masdeu, SCP)

Any de la restauració

2017

Imatge de la peça abans de la intervenció

La cinta forma part del que anomenem patrimoni etnològic, i la seva vàlua ve donada pel fet que és representativa d’una activitat lúdica de la cultura popular catalana, els castells. Des de l’any 2010, aquests s’inclouen a la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, de la UNESCO.

Estat de conservació

Les alteracions que presentava havien estat causades tant per factors externs com interns. Respecte als primers, els motius principals són l’ús i la manera com s’havia exposat. Destacaven el descoloriment que havia patit, en comparar l’anvers amb el revers; les marques dels elements que s’havien fet servir per fixar la cinta a algun suport, com ara xinxetes i restes de massilla adhesiva, i també algunes pèrdues, arrugues i brutícia.

Quant als factors interns, l’anàlisi de les matèries tèxtils ha permès saber que la cinta de color vermell és de seda artificial, cel·lulosa regenerada, matèria que en factors ambientals desfavorables, com ara l’excés d’humitat, té l’inconvenient que perd resistència, i pel que fa a l’elasticitat té dificultat de recuperar-la. Possiblement, és per aquest motiu que el teixit està tan arrugat i s’ha obert en algunes parts.

Intervenció

La intervenció pròpiament sobre la peça s’ha iniciat amb un tractament de neteja en sec, per mitjà d’una microaspiració. Les concrecions de massilla s’han retirat de manera mecànica, amb una espàtula i amb goma modelable, i les arrugues s’han atenuat amb humitat per transmissió i amb l’ajuda de vidres i pesos.

Els fils solts dels brodats s’han subjectat amb petites puntades fetes amb fil de cotó. Les parts malmeses i amb forats s’han consolidat amb suports locals de cotó, tenyits del color de la zona que cal tractar, matisats amb crepelina per aconseguir la brillantor de la cinta. Aquests suports s’han unit a la cara posterior de la cinta amb punts de Bolonya i de bastes, fets amb fils de seda organdí d’un cap.

Així mateix, el revers de la cinta s’ha folrat amb una altra crepelina, per reforçar-la i per evitar que el contorn dels suports de consolidació es dobleguessin. L’extrem de la cinta, en el qual mancava un tros del serrell, també s’ha reintegrat cromàticament. Aquí s’ha fet servir tul de monofilament, i els cosits de fixació utilitzats han estat el punt tort i el punt de bastes. Tots els punts de costura s’han fet amb agulles rectes, molt fines.

Finalment, la cinta s’ha presentat a sobre d’una plataforma rígida, encoixinada i folrada, sense cap mena de subjecció.

— Carme Masdeu i Luz Morata

Imatge de la peça després de la intervenció

Procés de neteja mitjançant microaspiració Moment en què es corregeixen les deformacions

Títol/tema

Fragment de brodat d’una indumentària litúrgica, amb l’escut de l’antiga casa comtal d’Urgell

Data/època

Segles xv-xvı

Dimensions

47,5 × 20 cm

Localització

Museu de la Noguera, Balaguer (Noguera)

Núm. de registre del CRBMC

13334

Coordinació Maite Toneu

Restauració

Carme Masdeu i Luz Morata (Morata-Masdeu, SCP)

Any de la restauració

2017

Estat de conservació

La importància d’aquest brodat rau, principalment, en el fet que porta l’escut de l’antiga casa comtal d’Urgell, que es va mantenir fins el 1413.

De l’examen preliminar es desprenia que la imatge del sant que hi ha aplicada al centre de la composició i un fragment de galó que completa la retorta al costat esquerre no pertanyien a l’obra. Així mateix, el brodat presentava unes altres alteracions, com, per exemple: les parts superior i inferior, que estaven retallades; la seda que subjecta els fils entorxats al suport, que s’havia perdut en moltes zones, i les teles de seda, que tenien forats.

Intervenció

La intervenció ha consistit a separar els elements afegits (imatge del sant i del galó) a còpia de descosir els fils que els unien al suport. Ha prosseguit amb la neteja superficial per aspiració i la hidratació de les teles mitjançant aigua gelificada en agar-agar, la qual cosa, a més a més, ha permès corregir les deformacions que presentaven algunes teles. Per acabar, s’han dut a terme la consolidació i la reintegració de les parts malmeses de la manera següent: a les llacunes s’han col·locat petits suports (empelts) de cotó o de seda. D’altra banda, les parts més febles s’han protegit amb tul de monofilament. En ambdós casos, la consolidació s’ha fet mitjançant cosits, i tant les teles com el tul i els fils s’han tenyit prèviament amb l’objectiu de reconstruir cromàticament les àrees afectades. Els fils entorxats solts s’han fixat a la base original amb petites puntades, tot seguint el sentit de la seva torsió, mentre que els que creen el galó perimètric s’han agafat seguint el punt original, a fi de recuperar l’estructura de la retorta.

La retirada dels elements afegits ha estat especialment interessant, perquè s’ha recuperat la iconografia de l’obra, i es pot veure part del dibuix preparatori del brodat.

— Carme Masdeu i Luz Morata Restauradora i química prenent mostres per a les anàlisis de les matèries

Procés de protecció

El brodat abans de la intervenció El brodat després de restaurar

Material/tècnica

Suport de cotó i entorxats metàllics; teixit llavorat, setí i vellut de cotó; brodats amb fils metàl·lics; medalló central amb brodats de fils de cotó merceritzat i granadura; medalló de pintura sobre teixit de cotó, amb policromia directa sobre el teixit; cordó de cotó, amb ànima de fusta en les borles; elements annexos: corbates de viscosa, medalles metàl·liques i portaestendard de cuir

Data/època

1922

Dimensions

148,5 × 76,5 cm (després de la intervenció)

Procedència

Seu de l’Agrupació Coral Lira Poblense, la Pobla de Claramunt (Anoia)

Localització

Ajuntament de la Pobla de Claramunt (Anoia)

Les primeres referències documentades del cant coral a la Pobla de Claramunt provenen dels darrers anys del segle xıx, amb el cor parroquial i les cantades de caramelles durant les festes de Pasqua. Aquest estendard, del primer quart del segle xx, és un valuós testimoni de com s’ha mantingut l’activitat d’aquests grups corals al llarg dels anys.

Es tracta d’un penó rectangular, amb bagues de subjecció a l’asta. L’anvers és de teixit llavorat de color granat, afegit en una anterior intervenció, amb tres aplicacions de vellut marró, que tenen inscripcions brodades i perímetre de passamaneria, amb la llegenda següent: «Agrupació Choral/LIRA POBLENSE /POBLA DE CLARAMUNT»; instrument de la lira; motius vegetals brodats i granadures; franja senyera al costat dret i bandera espanyola al costat esquerre. El revers és de setí de cotó de color d’ivori, amb un medalló pintat directament sobre el teixit (castell de Claramunt). A sota, hi ha una inscripció amb la data de confecció: «1922».

Estat de conservació

Quant a l’estat de conservació de la peça, el setí de color ivori estava tenyit de taques de color vermell, i en la meitat superior dreta s’hi havia quedat marcada la senyera a causa d’un incident amb aigua.

Hi havia restes d’òxid procedent dels fils entorxats metàl·lics, presentava plecs i arrugues, i alguns elements aplicats havien perdut la seva fixació. Els botons folrats tenien sals, algunes de les quals estaven inserides en les fibres de seda, de tal manera que les erosionaven i les tallaven. Els serrells s’havien deformat i els fils tenien l’ànima fora. A l’anvers, s’havia desenganxat gran part de la granadura.

El medalló pintat del revers presentava greus alteracions, sobretot pel que fa a la pèrdua de suport i a la descohesió del teixit. La principal problemàtica era la pèrdua d’ordit i de trama, per tot el suport; estrips de costat a costat, i sargits d’una intervenció anterior, que provocaven tensió en les fibres, amb plecs i deformacions.

Intervenció

En primer lloc, es van retirar tots els elements afegits: les medalles metàl·liques i els imperdibles oxidats que subjectaven la senyera. Seguidament, es va col·locar la peça sobre la taula de treball, amb la interposició de paper assecant, i després es va desmuntar. El setí del revers es va rentar en una banyera d’immersió amb aigua desionitzada.

Quant a la passamaneria, les sals es van netejar amb una solució tamponada (amb un pH de 5,7), aplicada amb una turunda de cotó, i amb interposició de teixit no teixit, el qual absorbeix per capil·laritat els cristalls dissolts. Les sals van desaparèixer i, malgrat que les migracions vermelles no van marxar del tot, sí que es van atenuar visiblement.

En les corbates també es va fer una neteja química. Com que la conductivitat del teixit era bastant alta (3000 µS), es va fer una solució isotònica tamponada, aplicada amb pinzell i assecada mitjançant microaspiració. El resultat va ser positiu; es van extreure les taques verdes, les aurèoles de brutícia i les sals. La granadura que s’havia desprès del seu lloc es va enganxar amb un adhesiu epòxid, amb l’ajuda d’una xeringa. En el medalló del revers es van eliminar les intervencions anteriors, i en les pèrdues d’ordit i de trama es va fer una consolidació a l’agulla.

Fotografia final del revers

— Rosa M. Martínez

Restauració

Rosa M. Martínez

Any de la restauració

2018

 El medalló pintat del revers després de la intervenció