6 Document, obra sobre paper i fotografia

6

Document, obra sobre paper i fotografia

Títol/tema

Privilegi papal de Silvestre ıı al bisbe Sal·la. Manuscrit en curial antiga amb influència de minúscula carolina

Autoria

Papa Silvestre ıı (946, Alvèrnia, França - 12 de maig de 1003, Roma, Itàlia)

Data/època Any 1001

Núm. de registre del CRBMC

11775

Coordinació

M. Àngels Jorba

Restauració

Carme Bello i Àngels Borrell (EstudiB2)

Any de la restauració

2012

El document és un privilegi papal en el qual Silvestre ıı confirma al bisbe Sal·la totes les possessions que pertanyien aleshores a l’església d’Urgell, i es considera el document fundacional del Principat d’Andorra, a partir de la unificació de diversos comtats catalans.

Es va restaurar el 1926 a Roma, al laboratori del Vaticà, junt amb la resta de butlles papals catalanes, i, posteriorment, el 1976 es va restaurar al Centre Nacional de Restauració de Llibres i Documents, de Madrid.

Estat de conservació

El suport de papir estava adherit damunt d’un cartonet que li donava consistència. Això va impedir que el papir s’adaptés als canvis de temperatura i humitat, i va propiciar que es fessin escates a les tintes i a les zones amb plecs i arrugues. Tenia moltes fibres trencades i esfilagarsades, i també forats i galeries provocats per insectes xilòfags. S’hi podien apreciar moltes pèrdues de suport. A la part inferior de la butlla, n’hi mancava un tros, precisament a la zona de la signatura i de la data. No es conserva el segell. També hi havia taques de cola, a causa de la subjecció al cartró, feta en una restauració anterior, i a les tiretes de paper engomat que subjectaven diversos fragments separats del suport.

La tinta sustentada és una tinta al carbó que, a conseqüència de la llum i dels canvis ambientals, va modificar el seu color original. Actualment, el color és marronós. En obrir l’emmarcament, es van veure insectes morts a l’interior, i encara que semblava que l’activitat biològica estava aturada, podia haver-hi algun tipus d’activitat biològica entre les fibres que no era possible detectar a simple vista.

Detall del nou sistema d’emmarcament

Intervenció

Quan la butlla va arribar al CRBMC, un cop documentada se li va retirar l’emmarcament: vidre, metacrilat, planxa metàl·lica, bastidor i marc. Després es va fotografiar i es va acabar de documentar. Com a mesura preventiva, i pensant que podia haver-hi larves d’insectes entre les fibres del papir, es va fer una desinfecció durant un mes, dins de la cambra d’anòxia del CRBMC.

Es van prendre mostres per fer les anàlisis de la planxa metàllica, de les fibres, del papir i de les tintes, i amb els resultats s’hi va començar a intervenir. El primer pas va ser fer una neteja en sec, per tal d’eliminar la brutícia superficial i les restes d’insectes morts. Es van emprar bufadors, paletines i microaspiradora. Tot seguit, es va desacidificar el cartró gris amb òxid de magnesi, aplicat per polvorització a la part del darrere del cartró de subjecció.

Per tal de rebaixar la tonalitat de les taques i minimitzar l’impacte visual, es va fer un tractament controlat amb humitat puntual i escalfor (espàtula calenta). A continuació, es van aplanar les zones arrugades mitjançant humitat puntual i pes controlat. També es van revisar els punts de subjecció de la butlla, i es van reforçar quan va ser necessari amb tiretes de paper japonès de 12 g impregnades amb goma aràbiga.

En alguns punts, es va reforçar la subjecció de la butlla al cartró de suport, amb xarneres de paper japonès de 20 g, adherides amb PVA M218® de J. Hewit & Sons, Ltd. En ambdós casos es va deixar assecar amb pesos al damunt.

Finalment, es va restaurar el bastidor de fusta i es va fer un emmarcament nou amb una làmina de vidre 2+2 amb filtre UVA, marc de fusta de faig, cartró corrugat de conservació i planxa de Dibond® de 0,3 mm.

— Carme Bello i Àngels Borrell

Detall de la butlla durant el seu aplanament

 Emmarcament de la butlla a l’estructura de fusta original, després de la intervenció

Material/tècnica

Cobertes de fusta i pell amb aplicacions metàl·liques i bloc en pergamí amb diferents tintes manuscrites

Títol/tema

Llibre de les Usances, Privilegis i Immunitats de la Ciutat d’Urgell

Autoria

Desconeguda

Data/època

1470

Núm. de registre del CRBMC

12096

Restauració

M. Carme Balliu

Sistema de presentació

Caixa de conservació, de cartró de compacte Premier®

Any de la restauració

2013

El Llibre de les Usances, Privilegis i Immunitats de la Ciutat d'Urgell respon a la transcripció de l’any 1470 de la sentència arbitral de Pere de Foix, que data de l’any 1430. El document, que va regir la vida municipal fins al Decret de Nova Planta, al segle xvııı, regulava el poder judicial i institucional de la ciutat i el poder entre el senyor i la ciutadania arran dels conflictes entre el bisbe d’Urgell, senyor jurisdiccional de la ciutat, i el Consolat, institució que aplegava la classe menestral, comercial i burgesa durant la baixa edat mitjana.

L’enquadernació, de pell i ànima de fusta de faig, presenta aplicacions metàl·liques a les cantonades i l’escut de la ciutat a la coberta i la contracoberta (invertit). El bloc del Llibre, en suport de pergamí, es compon de tres grups diferenciats de quadernets. Cinc quadernets haurien compost un primer bloc, uns altres cinc haurien estat afegits i els dos darrers presenten marges tallats i morfologia diferent de la resta.

Estat de conservació

El volum presentava intervencions anteriors i mostrava una fràgil estabilitat estructural derivada de la pèrdua del cosit original i de la descohesió entre bloc i enquadernació. S’evidenciava una pèrdua de suport de pell i de l’estructura superior del llom, així com l’atac de xilòfags, que afectava les cobertes i, puntualment, el suport de pergamí del bloc. Aquest presentava brutícia superficial, deshidratació i deformació del suport, talls perimètrics i estrips, i petites pèrdues produïdes també per l’atac de peixet d’argent (Lepisma Saccharina). Les diferents tintes manuscrites tenien puntualment erosions i dilatacions.

Intervenció

La intervenció es va basar, en primer lloc, en l’observació macroscòpica, l’observació microscòpica i l’estudi previ dels materials constitutius a partir de les proves fisicoquímiques, com són la presa de mostres per contacte, per avaluar una possible afectació microbiològica, l’estabilitat i la solubilitat de les tintes manuscrites o la identificació del suport de fusta. Cobertes i bloc van seguir un procés d’intervenció en paral·lel i diferenciat. El tractament de les cobertes es va basar en la desinsectació preventiva amb tractament per gasos inerts (cambra d’anòxia), neteja de la fusta i de la pell, neteja dels elements metàl·lics i reintegració física de la pèrdua de suport de pell.

La intervenció del bloc es va iniciar amb la desinfecció preventiva del suport, la neteja mecànica i l’aspiració amb regulació d’intensitat i filtre HEPA®, la hidratació i la neteja humida del suport de pergamí a partir de l’aplicació d’aigua nebulitzada per ultrasons, que va permetre estabilitzar-lo dimensionalment.

La consolidació i la reintegració física del suport van respectar aquelles intervencions anteriors (cosits) que no distorsionaven l’original. Posteriorment, el reforçament dels nervis originals va permetre el cosit del bloc i el seu muntatge amb la enquadernació intervinguda, seguint l’estructura original.

El Llibre de les Usances, Privilegis i Immunitats de la Ciutat d’Urgell es conserva a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell.

— M. Carme Balliu

Pàgina inicial del llibre després de la seva intervenció

Fotografia amb llum rasant de la pàgina inicial del llibre abans de la seva intervenció

Títol/tema

Era Querimònia. Recull de drets consuetudinaris acceptats o modificats pel rei Jaume ıı l’any 1313

Autoria

Signat per Alfons ııı

Data/època

1328

Dimensions

800 × 610 mm

Restauració

M. Carme Balliu

Any de la restauració

2014

L’any 1313 Jaume ıı atorgava a la Val d’Aran el règim especial d’administració que encara avui diferencia aquest territori. Malauradament, el document original no ha arribat fins als nostres dies, però sí que ens ha quedat un document que reprodueix l’original i que va ser signat l’any 1328 per Alfons ııı. El document Era Querimònia es presenta en suport de pergamí i es documenta el 1753 a l’Armari de les 6 Claus i, posteriorment, al Museu de la Val d’Aran. Avui es conserva a l’Archiu Generau d’Aran, a Arròs. L’any 2013 es va poder commemorar el 700è aniversari del document, considerat la Carta Magna de la Val d’Aran, i a partir de la seva revisió es va determinar la necessitat d’intervenir-lo.

Estat de conservació

A partir de la patologia identificada mitjançant l’examen organolèptic, l’observació macroscòpica del document i les proves fisicoquímiques prèvies, es va dur a terme la proposta de restauració, sempre a partir de les premisses de mínima intervenció, reversibilitat del material emprat i llegibilitat respecte de l’original.

El projecte es va iniciar amb la documentació fotogràfica de la peça amb llum difusa, rasant i ultraviolada. En aquest cas, l’espectre de llum ultraviolada ens va donar la informació gràfica necessària que ens va permetre treballar sense posar en risc la capa sustentada de tinta manuscrita, molt esvaïda, amb pèrdua d’intensitat i gairebé perduda al revers del document.

Intervenció

Un cop feta la neteja mecànica, accentuada als marges del document, les proves de solubilitat i estabilitat de la capa sustentada ens van donar pas a la hidratació del suport higroscòpic de pergamí, mitjançant l’aplicació d’aigua nebulitzada per ultrasons dins la taula de succió en fred. Aquesta hidratació del suport va permetre retirar les intervencions anteriors no estables i les restes de l’adhesiu sintètic que s’havia aplicat, així com dur a terme la neteja humida i el tractament puntual de les aurèoles que presentava el document.

A continuació, es va fer l’estabilitat dimensional del suport, amb respecte de la instància històrica de l’Era Querimònia i de la seva adaptació a diferents formats de presentació al llarg dels anys, com el plegat en setze quadrants.

El projecte va continuar amb la consolidació dels estrips perimètrics i la reintegració física del suport de pergamí, allà on les pèrdues representaven un risc d’estrip o una ampliació de la llacuna. Donada la situació d’aquestes pèrdues a la zona dels plecs, es va aplicar paper japonès de gramatge inferior al suport original, adherit amb midó de blat i aplicat amb pinzell.

La conservació preventiva del document, en suport de pergamí, es basa en el control dels paràmetres climàtics i lumínics, i la seva disposició en un sistema de presentació elaborat específicament amb material de conservació, per tal d’afavorir l’estabilitat fisicoquímica del document.

Actualment, l’Era Querimònia es conserva a l’Archiu Istoric Generau d’Aran.

— M. Carme Balliu

 Fotografia amb llum rasant. Imatge general del pergamí abans de la seva intervenció

 Fotografia amb llum ultraviolada de la flor del pergamí, que ens evidencia tinta manuscrita amb pèrdua d’intensitat

Fotografia general del pergamí després de la intervenció

Amb el nom de Beatus es coneix l’autor d’un dels llibres de gran valor històric i artístic més conegut, copiat, llegit i preuat de l’edat mitjana que conté l’Apocalipsi, dividit en 12 seccions, el comentari del text i la seva miniatura.

La rellevància d’aquest còdex feia necessaris la seva revisió, estabilització i també el seu estudi científic i tècnic.

Estat de conservació

A partir de l’examen organolèptic es van identificar antigues intervencions del suport i de l’enquadernació, que fonts de l’Arxiu situarien cap al 1800, al marge d’altres de no documentades. Part d’aquestes intervencions provocaven tensions i deformacions del suport original de pergamí, i, d’altra banda, la sostracció del Beatus, l’any 1996, havia deixat miniatures amb talls perimètrics i làmines tallades i separades del bloc, adherides de nou al volum amb cinta autoadhesiva. Altres alteracions afectaven també el suport i l’enquadernació del Beatus: deformació i plecs del suport de pergamí, amb afectació a text i miniatures; brutícia superficial generalitzada i concrecions; taques d’ús i de manipulació, aurèoles derivades del contacte amb la humitat, esvaïment puntual de la capa sustentada, oxidació puntual de pigments i petites pèrdues de suport i de tècnica.

Les anàlisis fisicoquímiques dels materials constitutius, així com la identificació de la patologia i de les seves causes, van determinar el projecte d’intervenció, a partir de la premissa

Detall de l’abans i el després de la neteja de concrecions dipositades sobre el suport de pergamí

Material/tècnica

Pergamí, tintes manuscrites i pigments; enquadernació: tapa dura en cartró i pergamí; bloc: suport pergamí, i capa sustentada: tintes manuscrites i pigments

Títol/tema

Beatus de la Seu d’Urgell

Autoria

Desconeguda

Data/època

Segles x-xı (font: Arxiu Diocesà d’Urgell)

Dimensions

410 × 285 × 120 mm

Coordinació Maite Toneu

Restauració

M. Carme Balliu amb la collaboració de: Victòria Beltrán, Lourdes Domedel, Èlia López, Maria Sala i Ricardo Suárez

Sistema de presentació

Caixa de conservació, de cartró compacte Premier®

Anys de la restauració

2014-2015

de mínima intervenció, de màxima llegibilitat dels materials emprats i de la seva reversibilitat, com a principi de tot procés de conservació-restauració.

Intervenció

Descartada l’afectació del volum per activitat microbiològica, es va fer la documentació fotogràfica amb llum difusa, llum rasant, i fluorescència d’ultraviolada i d’infrarroig proper, per deixar constància de l’estat de conservació original. A continuació, per tal d’eliminar la brutícia superficial, es va aspirar el suport amb un aparell específic per a material d’arxiu, amb intensitat d’aspiració graduable i amb filtre HEPA®. La neteja mecànica en sec ens va permetre eliminar restes de greix, brutícia localitzada, concrecions i dipòsits matèrics en superfície, sempre amb respecte de les dades codicològiques que ens oferia el suport. Durant aquest procés es van recollir diferents mostres de restes i residus trobats al llom del bloc, que corresponien a partícules de tintes i d’altres materials acumulats. A la vegada, i després de la valoració d’afectació sobre el suport original, es van retirar les intervencions anteriors i les cintes autoadhesives que creaven tensions o cobrien en excés el text.

Tot i que el Beatus havia aconseguit una estabilitat dimensional, el suport presentava ondulacions i deformacions que afectaven la totalitat del bloc, fruit de l’adaptació del pergamí com a suport higroscòpic a l’enquadernació actual. El tractament de deformacions i ondulacions del suport es va limitar a les zones en què les antigues intervencions i l’adhesió d’altres suports havien alterat aquesta estabilitat, que es va restituir amb l’aplicació controlada d’humitat mitjançant humidificador per ultrasons i assecatge per tensió del pergamí.

Imatge general de l’anvers del primer full del Beatus abans de restaurar. Fotografia amb llum rasant en la qual s’observen les diferents ondulacions, estrips i antigues intervencions que afectaven el suport El primer full del Beatus després de restaurar, amb el suport de pergamí estabilitzat

Detall d’abans i de després de retirar les cintes autoadhesives que afectaven el suport del pergamí

 Imatge d’una miniatura amb consolidació perimètrica, per tal de restituir-ne la disposició original

 Detall de la restitució d’un antic cosit del revers de la pàgina 139

Amb el còdex net i estabilitzat, es va fer la consolidació i l’estabilització física mitjançant la reintegració del suport, segons la necessitat específica de cada cas, ja fos tall, estrip o llacuna, amb aplicació de paper japonès o fil de lli en els cosits perduts d’antigues intervencions.

Finalment, per evitar la contínua deterioració de les miniatures i text manuscrit per fricció entre els bifolis del bloc, es van disposar puntualment làmines de protecció de paper barrera.

Actualment, el Beatus de la Seu d’Urgell es conserva a l’Arxiu Diocesà d’Urgell i es presenta dins d’una caixa de cartró de conservació. Manté els paràmetres aconsellats de conservació preventiva, que són essencials per a la seva futura conservació.

Autoria

Diversos autors

Data/època

1778 - ca. 1820

Dimensions

63 × 49 × 12 cm

Procedència

Honorable Confraria de Mestres Fusters de Barcelona. Gremi Fusta i Moble, Barcelona (Barcelonès)

Restauració

Clara Alibés, Elisabet Carvajal, Marta Dot, Toni Esparó i Bárbara Viana

Anys de la restauració

Es va iniciar l’any 2015 i, actualment, es troba encara en procés de restauració

El Llibre de passanties de l’Honorable Confraria de Mestres Fusters de Barcelona recull els dibuixos originals de les proves de mestria, exàmens per accedir a mestre fuster de la ciutat de Barcelona, des de 1778 fins aproximadament el 1820. És el primer llibre conegut que mostra la feina dels fusters i les diverses branques de l’ofici, com l’arquitectura i la construcció, la geometria, la maquinària, les eines, el mobiliari, les armes o rellotges de l’època.

Es va conservar a la seu del Gremi Fusta i Moble de Barcelona (antigament, Gremi de Fusters, Ebenistes i Similars de Barcelona) fins als bombardejos que va patir Barcelona l’any 1938, data en què es va traslladar per a la seva preservació.

L’any 2014 es va trobar dins d’un calaix de la sagristia de la capella de Sant Josep i de Sant Joan, que té la confraria a la catedral de Barcelona. De gran valor patrimonial, històric, cultural i artístic, el Llibre de passanties, inèdit, representa una peça cabdal de la Barcelona del segle xvııı i començaments del xıx, motiu pel qual ha estat declarat bé cultural d’interès nacional (BCIN).

Estat de conservació

Les cobertes de pergamí, amb el títol manuscrit i ànima de cartró, mantenen restes de les tanques de cuir, i el bloc es compon de 221 pàgines/làmines, de mides diverses i adherides a escativanes. Aquest muntatge permetia afegir els exàmens que feien els futurs mestres fusters, i és un dels trets característics que atorga unicitat a l’obra. Els dibuixos, alguns dels quals són d’una gran qualitat tècnica i valor artístic, són fets a mà amb llapis grafit o tinta i acolorits.

El seu estat de conservació, tot i antigues intervencions puntuals de reforç, era dolent, i la patologia que afectava l’obra en posava en risc la durabilitat. Estructuralment, el cosit del bloc amb l’enquadernació havia perdut del tot la seva resistència

Imatges de la làmina núm.196 abans i després de la intervenció. A sota (abans) es pot observar la fragmentació total del suport, amb pèrdua de capa sustentada, afectació derivada d'activitat microbiològica amb alteració cromàtica. A la dreta (després), muntatge en escativana seguint la presentació original

i es trobava parcialment fragmentat. La humitat havia afectat greument el costat dret del bloc (tall) i de l’enquadernació, i s’evidenciava l’afectació per activitat microbiològica, que havia produït debilitació i pèrdua de suport, així com una alteració cromàtica i nombroses aurèoles.

D’altra banda, es podia identificar, sobretot al darrer quadernet, una greu alteració també amb pèrdua de suport, fragmentació total i pèrdua de tècnica sustentada en algunes làmines, derivada de l’atac de rosegadors i d’insectes bibliòfags. Dipòsits en superfície, brutícia superficial, deformacions, arrugues i tensions, així com grans pèrdues, estrips i fragmentació del suport, el debilitaven i el deixaven en estat crític.

Intervenció

En primer lloc, es va dur a terme la presa de mostra del suport original, amb turunda estèril i per contacte, per tal de poder determinar la possible afectació dels suports per activitat microbiològica. Tot i els baixos valors obtinguts, es va continuar amb el tractament de l’obra en cambra d’anòxia amb gasos inerts.

Després de la documentació fotogràfica, es va fer una primera desinfecció, neteja mecànica en sec i aspiració del volum amb un aparell d’intensitat graduable i filtre HEPA®, procés que es va repetir en nombroses ocasions a mesura que la intervenció avançava. En paral·lel, i per tal de determinar la viabilitat dels tractaments de conservació-restauració proposats, es va dur a terme l’estudi constitutiu i fisicoquímic dels diferents suports (pH, conductivitat, identificació de fibres i adhesius) i dels elements sustentats (estabilitat i solubilitat).

A partir d’aquest punt, es va començar a treballar en la paginació i la documentació del cosit i del muntatge original, per tal de poder dur a terme el desmuntatge del bloc i possibilitar, així, la intervenció. El tractament de les làmines va ser individualitzat, ja que cadascuna responia a un suport i una tècnica diversos.

Es van retirar les antigues intervencions que suposaven tensions i deformacions del suport, i es va continuar la neteja en humit de les làmines mitjançant una metodologia diferent, a partir de l’estudi d’estabilitat i solubilitat de les diverses tècniques sustentades. Amb l’estabilització dimensional i la reintegració matèrica del suport, amb aplicació de paper japonès de diversos gramatges i la neteja i el reforç provisional de l’enquadernació, va finalitzar la segona fase de la intervenció del Llibre de passanties.

Actualment, resta per fer la tercera fase de l’actuació, amb la intervenció integral de l’enquadernació i el muntatge final del llibre, actualment disposat dins d’una caixa de cartró de conservació.

— M. Carme Balliu i Bárbara Viana

Conjunt del bloc obert amb la làmina núm. 30 muntada en escativana, abans del desmuntatge i la intervenció del bloc

Llibre de passanties de la Confraria de Fusters de Barcelona abans de la seva intervenció

Làmina núm. 30 després de la seva intervenció i muntatge en escativana, seguint la presentació original

Tìtol/tema

Cartell de la Festa Major de Vilafranca del Penedès de l’any 1907

Autoria

Josep Senabre Giralt. Impremta Madriguera, Barcelona

Data/època

1907

Dimensions

1150 × 857 mm (fragment superior) i 117 mm × 857 mm (fragment inferior)

Núm. de registre del CRBMC

12475

Coordinació

M. Carme Balliu

Restauració Èlia López

Any de la restauració

2015

El Centre de Documentació del Museu de les Cultures del Vi de Catalunya (VINSEUM) conserva una important col·lecció de documents relacionats amb la Festa Major de Vilafranca del Penedès. Entre d’altres, cal destacar les col·leccions d’estampes de sant Fèlix, del segle xvııı, cartells de la festa i goigs. Aquest fons creix any rere any amb la documentació generada per la festa major de l’any en curs.

Entre els anys 2015 i 2017, es van restaurar al CRBMC obres d’aquest fons: 2 cartells de gran format de 1907 i 1928 i 13 cartells programes del segle xıx.

La primera intervenció que es va portar a terme al CRBMC va ser la del cartell de 1907. Es tracta d’una obra de gran rellevància perquè ens mostra una imatge que sintetitza alguns dels elements iconogràfics més importants de la Festa Major de Vilafranca del Penedès: l’entrada de sant Fèlix a la basílica de Santa Maria, els castellers i algunes de les figures dels balls en què destaca l’emblemàtica imatge del Drac de Vilafranca del Penedès. Apareix també el lema de «la més típica», creat l’any anterior.

Estat de conservació

L’estat de conservació que presentava el cartell era dolent, ja que es componia de dos fragments de paper de grans dimensions, separats, molt fràgils, que presentaven nombrosos estrips i pèrdues perimètriques. També s’hi observava brutícia, taques i restes en superfície d’altres materials, així com fortes deformacions i ondulacions del suport, al marge de la deterioració intrínseca i d’envelliment del mateix suport.

Intervenció

Tenint en compte l’estat de conservació de l’obra, es va plantejar fer una intervenció que suposés retornar l’estabilitat a la peça, a còpia de consolidar i reintegrar els estrips i les pèrdues, per poder preservar-la per al futur. A més, calia resoldre la unió dels dos fragments per tal de poder exposar el cartell en la seva totalitat.

La intervenció va començar amb la retirada de la brutícia i les restes d’altres materials del suport de paper, amb una aspiradora específica per a material d’arxiu, amb filtre HEPA® i gomes d’esborrar de diferents dureses. Un cop feta la neteja mecànica i en sec de la peça, es va continuar amb la seva estabilització dimensional, amb l’aplicació d’humitat mitjançant vaporitzador, per relaxar-ne progressivament les fibres de cellulosa, i amb la disposició puntual de pes controlat, sempre amb la peça protegida per teixit no teixit de fibres de polièster i paper assecant.

Amb la peça ja neta i dimensionalment estabilitzada, es van consolidar tots els estrips i es van reintegrar totes les pèrdues de suport, utilitzant paper japonès de diferents gruixos i tonalitats, afins a l’original. Les pèrdues que es trobaven a les zones en les quals hi havia dibuix es van reintegrar cromàticament de manera il·lusionista amb llapis aquarel·lables, per tal d’integrar estèticament el nou suport.

Les dimensions del cartell en feien difícil l’emmagatzematge i l’exposició, motiu pel qual cada un dels fragments del cartell es va fixar a un suport secundari de cartró de conservació per la part superior mitjançant xarneres. Aquest nou sistema de presentació permet, d’una banda, l’emmagatzematge en pla i en calaixera dels dos fragments del cartell. De l’altra, possibilita l’exposició de l’obra i el seu emmarcament.

— Èlia López

 Procés de neteja mecànica en sec de la superfície del cartell amb goma d’esborrar en pols

 Detall de la cantonada inferior del fragment superior, en què s’observa la reintegració cromàtica de les pèrdues amb llapis aquarel·lable

Fotomuntatge que uneix els dos fragments després de la seva intervenció

Es tracta de sis documents extraordinaris, ja que són els únics plànols de les muralles de Mataró que es conserven a l’Arxiu Comarcal del Maresme. Es desconeix a quina portalada correspon cada alçat i el grau de fidelitat del projecte sobre paper en relació amb les obres finals construïdes.

Tampoc no queda clara l’autoria dels alçats, ja que l’enginyer designat per Carles V per fer la muralla era Jorge de Setara, però s’han trobat anotacions en català i dibuixos que pertanyen a més d’una mà.

Estat de conservació

El suport dels plànols és un paper de fabricació artesanal de color crema d’11 micres de gruix i que presenta verjura. Del conjunt dels sis dibuixos, cinc estan formats per dos o més fragments de paper adherits entre ells amb cola d’origen animal, que ha deixat taques a les zones perimètriques del suport. Al llarg del temps, han anat acumulant diferents tipus de cintes adhesives i pegats per reforçar les zones d’unió o estripades que, atesa la seva degradació, havien perdut el poder d’adhesió.

Títol/tema

Plànols alçats dels portals de la muralla de Mataró

Autoria

Desconeguda

Data/època

Segles xvı-xvıı

Dimensions

12657.1: 76,5 × 43 cm; 12657.2: 81 × 42,5 cm; 12657.3: 59 × 42,5 cm; 12657.4: 68 × 43 cm; 12657.5: 39,5 × 41 cm; 12657.6: 39 × 29 cm

Coordinació

M. Carme Balliu

Restauració

M. Carme Balliu i Anna Ferran

Any de la restauració

2016

Els elements sustentats són: tinta negra o marró per a les línies i els textos manuscrits; tinta marró aiguada i grafit per als ombrejats, i tinta de color blau per al segell de l’Arxiu Comarcal. Les tintes manuscrites estaven oxidades, i en alguns punts d’acumulació elevada havien arribat a perforar el suport.

Els plànols es trobaven en un estat de conservació regular, ja que presentaven molts plecs, ondulacions, estrips i pèrdues derivades de l’atac d’insectes xilòfags, que posaven en evidència la fragilitat del paper, i que suposaven un risc per a la seva estabilitat fisicomecànica. També presentaven oxidació i brutícia generalitzada que afectava la llegibilitat dels dibuixos. En alguns dels plànols hi podíem trobar taques d’humitat que s’observaven en forma d’aurèola més fosca.

Intervenció

En primer lloc, es va fer una neteja mecànica amb esponja de cautxú vulcanitzat i gomes de diferent duresa per eliminar la brutícia superficial. Seguidament, es van retirar les diverses cintes adhesives, mitjançant l’aplicació d’humitat puntual amb gel d’agar-agar i l’ajuda mecànica d’espàtules i bisturí.

Per captar la brutícia més adherida, es va dur a terme una neteja humida per capil·laritat, amb teixit no teixit de polietilè sobre taula japonesa oita, amb l’ajuda de paletines japoneses mizubake i shigokibake, específiques per a aquesta tècnica.

Prèviament a la neteja per capil·laritat, es van fer proves de solubilitat a l’aigua dels elements sustentats i es van impermeabilitzar les tintes solubles amb agent silicònic aplicat a pinzell.

Després d’un aplanament progressiu i controlat sota pes, es va continuar amb la consolidació dels estrips amb paper japonès Kizuki-Kozu de 6 g/m2 i la reintegració de les pèrdues amb paper japonès Kinugawa-Kozu de 22 g/m2, ambdós adherits amb cola de midó de blat.

El sistema de presentació final ha constat de dos nivells de protecció: en primer lloc, una camisa de paper barrera de 80 g/m2 a mida per a cadascun dels sis dibuixos, i, en segon lloc, una carpeta de cartró de conservació Premier TM blanc i gris per a tot el conjunt.

— Anna Ferran

Fotografia durant el procés d’impermeabilització de les tintes solubles amb ciclometicona D5

Fotografia del revers del plànol de la muralla de Mataró (reg. CRBMC 12657.5) després de la intervenció

Fotografia del revers del plànol de la muralla de Mataró (reg. CRBMC 12657.5) abans de la intervenció

Títol/tema

Carta de concessió de privilegis de celebrar la Fira de Sant Joan a Olesa de Montserrat

Autoria

Pere ııı el Cerimoniós

Data/època

1366

Dimensions 41 × 31 cm

Coordinació

M. Carme Balliu

Restauració

Magalí Gómez-Franco

Sistema de presentació

Carpeta de cartró de conservació

Any de la restauració

2016

El pergamí fa referència a la concessió de privilegis de celebrar fira i mercat per part del rei Pere ııı el Cerimoniós, i atès el mal estat de conservació que presentava, la regidora de Cultura de l’Ajuntament d’Olesa de Montserrat i l’Arxiu Històric Municipal d’Olesa de Montserrat (AHMOM) en van sol·licitar la intervenció de conservació-restauració al CRBMC.

Estat de conservació

A partir de l’examen organolèptic, s’identifica la patologia següent:

Alteració del suport Brutícia i pols generalitzada Deformació del suport; ondulació i plecs Debilitament i estrips perimètrics a zones afectades per atac biològic Pèrdues de suport per atac biològic (possiblement rosegadors i insectes bibliòfags) Pigmentació del suport derivada d’un antic atac microbiològic Pèrdua de suport

Alteració de la tècnica sustentada Esvaïment de la tinta manuscrita Esvaïment tinta tampó Pèrdua puntual tinta manuscrita

Alteració dels segells Pèrdua de segell penjant original Pèrdua de relleu del segell gofrat (no original) «Ajuntament Olesa de Montserrat» Després d’una anàlisi per determinar la possible afectació microbiològica del suport, es va dur a terme l’estudi dels materials constitutius juntament amb les proves d’estabilitat i solubilitat de les diferents tècniques sustentades, i durant tot el procés d’intervenció es va fer un registre fotogràfic per tal de deixar testimoni tant de l’estat original de l’obra i del tractament rebut com del resultat final de la intervenció.

Intervenció

Després de la desinfecció preventiva del document, de la seva neteja mecànica i de la protecció dels segells, es va rehidratar a partir de l’aplicació controlada d’humitat, mitjançant vaporitzador en fred per ultrasons i sobre taula de succió a baixa pressió. Un cop estabilitzat higroscòpicament el suport, es va continuar amb l’estabilització física a partir de la consolidació i la reintegració del suport perdut, amb l’aplicació de paper japonès de gruix inferior al suport original i cromàticament integrat.

Seguint els paràmetres de conservació preventiva, el pergamí es va muntar sobre cartró de conservació de pH neutre, i dins d’una carpeta de conservació com a sistema de presentació final. Aquest sistema permet fer-ne un correcte emmagatzematge, així com l’exposició i l’observació del document en cas necessari.

— M. Carme Balliu i Magalí Gómez-Franco

Prova d’estabilitat i solubilitat de les diferents tintes sustentades identificades al document Procés de consolidació i reintegració del suport original de pergamí. Adhesió del nou suport de paper japonès aplicat

Imatge general del pergamí després i abans de la seva intervenció

Títol/tema

Acta de consagració i dotació de la canònica de Cardona

Data/època Segle xı

Dimensions

480 × 711 mm

Coordinació

M. Carme Balliu

Restauració Èlia López

Any de la restauració

2016

Amb tintes manuscrites i sobre suport de pergamí, l’acta de consagració i dotació de la canònica de Cardona, amb Eriball com a bisbe d’Urgell i príncep i senyor de l’església i de la fortalesa de Cardona, i Arnulf com a bisbe de Roda d’Isàvena, confirma la dotació de l’església, així com la condició per als futurs vescomtes de conservar, protegir i defensar la nova església.

Consagrada l’any 1040 (acta no conservada) i iniciada pel vescomte de Bremon abans de la seva mort el 1029, neix de la redotació, reforma i subjecció de l’església de Cardona i l’església de Sant Vicenç que Bremon va fer sota el consell del bisbe Oliva.

Estat de conservació

L’obra es trobava en un precari estat de conservació. El pergamí, que hauria estat plegat, presentava pèrdues de suport i petits estrips al que haurien estat les cantonades dels plecs, provocats molt possiblement per l’atac de rosegadors juntament amb el desgast del mateix plec.

La suma localitzada d’aquestes pèrdues hauria provocat la fragmentació gairebé total del suport a la zona del terç superior, visiblement reparada amb cinta (de tipus aïllant) autoadhesiva blava. D’altra banda, i al marge de la deshidratació del suport, s’evidenciaven aurèoles derivades d’humitat rebuda, taques de naturalesa diversa, tensions i deformacions, pols, brutícia superficial, dipòsits en superfície, dilatació i esvaïment puntual de la tinta manuscrita, i les pèrdues puntuals del cosit que unia els 5 pergamins de petit format disposats a l’extrem inferior, que suposaven un risc de dispersió d’aquests.

Intervenció

Un cop duta a terme la documentació fotogràfica, així com l’estudi i l’anàlisi dels elements constitutius, requisit previ per a qualsevol intervenció, es va iniciar el procés de conservaciórestauració d’acord amb els principis de mínima intervenció, llegibilitat i reversibilitat dels materials emprats. En primer lloc, es van eliminar les intervencions anteriors i restes d’adhesiu en superfície. Es va continuar amb la neteja mecànica en sec del suport i la neteja humida i l’estabilització higroscòpica i dimensional del pergamí en taula de succió i aigua nebulitzada per ultrasons. La consolidació dels cosits originals i la reintegració matèrica de les pèrdues es va dur a terme amb paper japonès de gramatge i tonalitat afins a l’original.

Actualment, l’acta de consagració de la canònica de Cardona es conserva muntada en cartró de conservació, un sistema final de presentació que permet consultar-la, en cas necessari, i emmagatzemar-la d’acord amb els paràmetres de conservació preventiva.

— M. Carme Balliu i Èlia López

Imatge general amb llum rasant de l’anvers del pergamí abans de la seva intervenció

Imatge general de l’anvers i del revers del pergamí després de la seva intervenció

Material/tècnica

Fotografia de plata i gelatina sobre plaques de vidre (positius i negatius)

Títol/tema

Paisatges i escenes costumistes, principalment de Catalunya

Autoria

Josep Forns Olivella (1881-1882, Sant Boi de Llobregat – ?)

Localització

Arxiu Fotogràfic del Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (mNACTEC)

Núm. de registre del CRBMC

13001

Restauració

Ángela Gallego

Anys de la restauració

2016-2017

Entre els anys 2016 i 2017, es va portar a terme la conservació i el condicionament de 2.058 fotografies de plata i gelatina sobre suport de vidre, del fons Forns Olivella, propietat del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (mNACTEC).

Aquest fons està format, majoritàriament, per fotografies estereoscòpiques que reflecteixen paisatges i escenes costumistes, principalment de Catalunya, de principi a mitjan del segle xx.

Estat de conservació

Les plaques fotogràfiques presentaven deterioració de caràcter mecanicofísic: ratllades, abrasions, zones del suport de vidre escantellades i trencades, així com pèrdues de la imatge i altres deterioraments de caràcter químic, com l’oxidació de la imatge provocada pel contacte amb els sobres de paper àcid en què es guardaven.

Intervenció

En primer lloc, es van retirar els sobres que protegien les plaques, que es van netejar amb solució hidroalcohòlica aplicada amb cotó per la banda del vidre, i mecànicament, per la banda de l’emulsió, amb pera d’aire i paletina específica per a neteja de material fotogràfic.

Pel que fa a les plaques trencades, es van encapsular amb vidre de borosilicat de la mateixa mida i gruix que la placa original, prèviament netejat i assecat, per tal de restituir-ne l’estabilitat física. Abans, però, de dur a terme la unió dels fragments, va caldre assegurar la correcta disposició de les diferents parts del negatiu i descartar que qualsevol fragment hagués pogut quedar barrejat amb la resta dels negatius. L’encapsulament es va dur a terme amb un o dos vidres segons el grau de complexitat del trencament de la placa fotogràfica. D’aquesta manera, es va aconseguir la protecció de la peça amb material transparent i compatible amb l’original. Per a les plaques de vidre que presentaven pèrdues de suport, es va dur a terme la reintegració matèrica a partir d’un empelt de cartró permanent de pH neutre i certificat PAT (photographic activity test) d’acord amb el gruix i les dimensions de la peça original.

Per evitar l’aparició d’anells Newton produïts pel contacte entre dues plaques de vidre, es va aplicar un galze de paper permanent entre el vidre original i el nou, i, finalment, el conjunt es va segellar de manera perimetral amb cinta de paper autoadhesiva de conservació.

Les plaques de vidre intervingudes es van disposar a dins de sobres de paper de conservació de quatre solapes, amb les dades de registre i la informació original traspassada i en caixes de cartró de conservació com a noves unitats d’instal·lació.

— Ángela Gallego

Examen organolèptic de les plaques de vidre amb llum transmesa Neteja i condicionament en sobres i caixes de conservació

Placa de vidre després i abans de la seva restauració

Reconstrucció d’una placa de vidre trencada en 10 fragments

Títol/tema

Figura femenina identificada com a Loïe Fuller

Autoria

Atribuït a Ramon Casas

Data/època Segle xx

Dimensions

No en disposem

Núm. de registre del CRBMC

13088

Restauració

M. Carme Balliu

Muntatge

Carpeta de cartró de conservació

Any de la restauració

2017

Loïe Fuller (Illinois, 1862 - París, 1928), ballarina i coreògrafa nord-americana creadora de la dansa serpentina i precursora de la dansa moderna i contemporània, va actuar al Cau Ferrat de Sitges l’any 1902. El seu retrat, atribuït a Ramon Casas, es troba reproduït a diverses publicacions de l’època, com són Feminal, núm. 28, de juliol de 1909, pàgina xvı (signat), o Pèl & Ploma, vol. ııı, núm. 88, de maig de 1902, pàgina 374 (no signat). També es localitza a l’Arxiu Mas una reproducció fotogràfica del dibuix signat, que apareix també posteriorment al llibre Retratos de Ramon Casas, d’Andreu Avel·lí Artís, Barcelona, Ediciones Polígrafa, pàgina 109.

Estat de conservació

El dibuix de Loïe Fuller a carbonet sobre paper es trobava en molt mal estat de conservació. Mostrava una fragilitat i inestabilitat extrema derivades de la hidròlisi àcida del suport original, que es presentava com a principal causa de degradació.

Aquest alt índex d’acidesa (pH 3,5) provocava una greu pèrdua de resistència mecànica que feia molt trencadís el suport, al marge del seu esgrogueïment i enfosquiment.

D’altra banda, destacaven les reserves cromàtiques derivades de l’adhesiu emprat en la unió de l’obra a dos suports secundaris i la cinta autoadhesiva amb la qual el dibuix s’adheria al paspartú amb què es presentava. Aquests diferents punts d’adhesió, juntament amb l’alteració d’antigues intervencions del suport, creaven fortes tensions que posaven en risc la durabilitat de l’obra. Calia, doncs, estabilitzar-la a nivell fisicoquímic i valorar la viabilitat de les antigues intervencions localitzades a l’anvers i al revers del suport original.

Intervenció

Un cop fet l’estudi del suport i de l’estabilitat de la tècnica sustentada, i després d’haver finalitzat la resta de proves preliminars, es va continuar amb la separació del paspartú i dels diversos suports adherits al revers de l’original, i que la documentació fotogràfica tècnica va evidenciar.

Posteriorment, les diferents proves de neteja dutes a terme van concloure la necessitat de fer la neteja i l’estabilització química amb desacidificació del suport, mitjançant l’ús de base permeable disposada sota el suport original, que molt lentament i evitant qualsevol tensió i deformació en possibilitava la humectació per capil·laritat, i per arrossegament aconseguia eliminar la brutícia i l’acidesa del suport, sense variar les característiques de les partícules de carbonet en suspensió. En aquest moment, es van retirar les intervencions anteriors que provocaven tensions, si bé es van preservar les que no suposaven cap efecte nociu per a l’obra i en facilitaven la intervenció. A la vegada, es va fer la laminació del suport pel revers amb paper japonès Nao® de 3 g, i la reintegració física amb paper japonès Mitzumata® d’11 g. L’assecatge per tensió controlada va possibilitar l’estabilització dimensional de l’obra i la minimització de les tensions que en posaven en perill l’estabilitat.

— M. Carme Balliu

Fotografia feta amb llum UV que evidencia els punts d’adhesió entre els diferents suports i antigues intervencions Detall en el qual s’evidencia la inestabilitat fisicoquímica del suport, amb tensions, ondulacions, plecs, arrugues, clivelles, pèrdues i antigues intervencions

Dibuix (anvers) abans de restaurar en què s’observen les diferents tensions que afectaven el suport Dibuix (anvers) després de restaurar, amb el suport estabilitzat a nivell fisicoquímic i dimensional

Títol/tema

Personnages, oiseau, étoile

Autoria

Joan Miró i Ferrà (1893, Barcelona - 1983, Mallorca)

Data/època

22 d’abril de 1978

Dimensions

27,5 × 21,6 cm

Localització

Col·lecció OlorVISUAL, Barcelona (Barcelonès)

Núm. de registre del CRBMC

13244

Restauració

Bárbara Viana

Any de la restauració

2017

El dibuix de Joan Miró es presentava emmarcat amb paspartú i fonadura de contraxapat de fusta, materials de naturalesa àcida que provocaven l’acidificació del suport de fabricació industrial, i amb llapis grafit per l’anvers i el revers, com a element sustentat, juntament amb tinta mecanografiada i impresa.

Estat de conservació

Principalment, les alteracions que presentava l’obra tenien el seu origen en el sistema de presentació i en l’adhesió de l’obra al paspartú, a partir de diverses tipologies de cintes adhesives a aquest. El suport presentava símptomes d’alteració fisicoquímica per hidròlisi àcida, visible per l’enfosquiment i l’esgrogueïment del suport original, en contacte directe amb el paspartú de naturalesa àcida (pH 5). La brutícia superficial generalitzada i alguns petits estrips perimètrics eren altres alteracions identificades.

Abans de dur a terme la intervenció, es va fer la documentació fotogràfica prèvia i diverses proves fisicoquímiques de solubilitat dels elements sustentats, de pH i de conductivitat del paper per establir els processos de conservació-restauració més adients a la peça.

Intervenció

En primer lloc, es va desmuntar l’obra del marc i es va separar del paspartú; també es van treure les cintes autoadhesives i les cintes engomades mecànicament, amb bisturí i humectació puntual. A continuació, es va fer una neteja mecànica puntual en sec amb esponja de fum, i amb gomes de baixa duresa i baixa fricció es van retirar les restes d’adhesiu.

Després de fer diverses proves per comprovar quin tipus de tractament en humit no modificava l’aparença del grafit, es va optar per una neteja química per capil·laritat. Aquest tractament en humit es va fer sobre una taula de fusta semiporosa, amb l’obra disposada sobre base tèxtil de polièster i polpa de fusta (Sontara®) i amb aplicació de dissolució de Tylose® MHB-3000 al 0,3% en aigua per extreure l’acidesa soluble. Seguidament, es va fer l’estabilització dimensional del suport mitjançant l’assecatge controlat.

Posteriorment, es van consolidar els estrips amb paper japonès de 9 g/m2 adherit amb engrut de midó de blat, i es va preparar el dibuix amb xarneres de paper japonès també adherides amb engrut de midó de blat per ser disposat entre dos paspartús 100% cotó.

Per adaptar el marc original al nou sistema de presentació, es van substituir els vidres originals per nous vidres amb filtre per UV antireflector. Cal destacar que una de les parts més importants d’aquesta intervenció és el muntatge de l’obra amb materials estables específics de conservació, que ajuden a la preservació futura de l’obra.

— Bárbara Viana

Procés de neteja i estabilització química de l’obra Revers del dibuix amb llum rasant abans de la intervenció

Obra ja restaurada i muntada en el marc original, readaptat a les condicions necessàries de conservació preventiva

Material/tècnica

Documents manuscrits sobre paper de pasta de draps, enquadernats en pergamí o mitja pell, amb tapes de fusta

Títol/tema

4 llibres: CRBMC 13475: manual de Palamós. AHG. Pa, 594; CRBMC 13476: manual del fons notarial, de Castelló d’Empúries. AHG. Ca, 2085; CRBMC 13481: trasllat del capbreu del cavaller Hug de Foixà, senyor del castell i el terme d’Albons. AHG. Al, 36, i CRBMC 13482: llibre de comptes, de Torroella de Montgrí. AHG. To, 740

Autoria

Desconeguda

Data/època

Entre els segles xııı i xvı

Dimensions Diverses

Localització

Arxiu Històric de Girona (Gironès)

Els quatre llibres manuscrits que ens ocupen procedeixen de l’Arxiu Històric Provincial de Girona. Es tracta de dos llibres amb enquadernació flexible, amb pergamí reaprofitat; un tercer llibre que, per les restes d’enquadernació conservada, es dedueix que estava enquadernat amb la mateixa tècnica, i un llibre enquadernat a mitja pell i amb tapes de fusta.

Tots quatre són manuscrits sobre paper de pasta de draps. Aquest tipus de paper el van començar a manufacturar els àrabs a la península Ibèrica a partir de l’any 1150. És un tipus de paper de molt bona qualitat, que s’ha conservat fins avui. Quan aquests papers arriben a les nostres mans en mal estat de conservació és, majoritàriament, perquè hi ha hagut una proliferació de microorganismes, fruit d’una mullena, com és el cas dels exemplars 13475 i 13482. Una altra causa de deterioració són les plagues, com en el cas dels exemplars 13476 i 13481, que van quedar afectats per atacs d’insectes xilòfags.

Un altre factor de degradació són alteracions derivades de tintes manuscrites metal·loàcides, que amb la seva oxidació, com en el cas de l’exemplar 13475, acaben perforant el suport.

Tots dos casos debiliten l’estructura fisicoquímica, tant del paper com de l’enquadernació, i en dificulten la consulta al mateix temps que posen en risc el mateix objecte. La degradació és progressiva i pot traduir-se en la pèrdua total de la peça. És per això que es decideix intervenir.

Estat de conservació

Els llibres 13475 i 13482 tenien patologies similars. En general, tots presentaven importants alteracions mecàniques derivades de la consulta i la manipulació durant tots aquests segles. A nivell del suport paper, s’observava una antiga afectació microbiològica amb debilitació del paper i grans aurèoles (13476), com a conseqüència de l’aigua. Destacaven també les perforacions i les pèrdues derivades de l’efecte oxidatiu de les tintes metal·loàcides, corrosives (13476).

D’altra banda, importants alteracions afectaven l’estructura del cosit original i de les cobertes de pergamí, desintegrades, amb pèrdues de suport i amb algunes reparacions anteriors. El capbreu 13481 és el que es trobava en millor estat de conservació perquè, tot i que tenia galeries de corcs a nivell de suport, i li faltava el llom de l’enquadernació, l’estructura i el cosit eren ferms.

Intervenció

A partir de l’estudi previ amb les anàlisis fisicoquímiques dutes a terme, s’han ajustat els tractaments en funció de les necessitats individuals de cada exemplar.

Amb tot, i de manera generalitzada, s’han dut a terme els tractaments que es detallen a continuació.

Per tal de minimitzar qualsevol afectació microbiològica dels volums, després d’haver pres una mostra amb turunda estèril

Volum (núm. reg. CRBMC 13475) abans de la intervenció. Procés de mesura del pH del suport

Restauració

Berta Blasi, Lorena Escolano i Toni Esparó; becària: Elisabeth Carvajal, i estudiants en pràctiques: Anna Ferrer i Ariadna Garrigolas

Any de la restauració

2018

Volum (núm. reg. CRBMC 13475) abans de la seva intervenció. Detall de suport original afectat per l’alteració de la tinta manuscrita, de naturalesa metal·loàcida, que afecta gairebé la totalitat de la caixa d’escriptura Volum (núm. reg. CRBMC 13475) abans de la intervenció

per contacte, la desinfecció és el primer pas que es porta a terme. En aquest cas, s’ha fet un tractament amb gasos inerts, disposant els volums a la cambra d’anòxia i amb una vaporització posterior amb solució hidroalcohòlica, en cas necessari.

Posteriorment, s’ha dut a terme la neteja mecànica i en sec dels diferents suports, amb aspirador amb filtre Hepa® i regulació d’intensitat i paletines.

Després de l’estudi i la documentació de l’estructura del cosit original, se segueix, en cas necessari, amb el desmuntatge dels llibres per poder dur a terme la intervenció.

El pas següent consisteix a fer una neteja humida dels suports, a partir de diferents mètodes d’aplicació, per tal d’eliminar productes nocius de degradació, i quasi en paral·lel es duu a terme l’estabilització química del suport: una desacidificació. En un dels volums s’ha dut a terme un tractament específic per tal de minimitzar l’afectació per tintes metal·loàcides.

Per retornar l’estabilitat física, es consoliden els suports amb paper japonès de diferents gramatges, ja sigui per laminació o a còpia de reintegrar puntualment la pèrdua de suport original.

Pel que fa als pergamins de l’enquadernació, i després d’haver consultat el personal tècnic de l’arxiu, s’intervenen com a documents individuals per tal de poder fer-ne l’estudi i consulta. El seu tractament es basa en la neteja mecànica i humida, l’estabilització higroscòpica i dimensional i la consolidació de les pèrdues de suport. Finalment, seguint el cosit prèviament documentat, es tornen a cosir els quadernets. A l’hora d’enquadernar el 13475 i el 13482, s’opta per respectar el criteri de llegibilitat, i se substitueix l’enquadernació original de pergamí, ara document, per una enquadernació de cartró de pH neutre.

Sistema de protecció i emmagatzematge

Pel que fa a la protecció externa, s’han elaborat a mida quatre capses, per als llibres, i dues carpetes, per als pergamins, tot fet amb material de conservació, que servirà per protegir els exemplars de cops, la pols i la llum. Serà requisit indispensable que les condicions ambientals i emmagatzematge compleixin els criteris de conservació preventiva i es doni prioritat a la digitalització dels volums intervinguts per tal de minimitzar-ne la manipulació.

— Berta Blasi i Toni Esparó

Volum (núm. reg. CRBMC 13475) obert després de la intervenció. Es mostra el primer full reintegrat i l’estructura de la nova enquadernació de conservació que substitueix el pergamí original

Imatge de bifoli del volum (núm. reg. CRBMC 13476) abans i després de la intervenció, en què s’observa l’alteració de suport i les tintes manuscrites per afectació

Pergamí reaprofitat per a l’enquadernació del volum (núm. reg. CRBMC 13482) abans i després de la intervenció i el tractament com a document

Títol/tema

Vallauris exposition 1954

Autoria

Pablo Ruiz Picasso (Màlaga, 1881 - Mougins, 1973)

Data/època

1954

Dimensions

81,9 × 59,3 cm

Núm. de registre del CRBMC

13500

Restauració

Bárbara Viana

Any de la restauració

2018

El cartell anuncia l’exposició anual de ceràmica que Pablo Picasso organitzava durant la seva estada a Vallauris (França, 1948-1964). Ell mateix gravava els cartells per a aquest esdeveniment, que molts dels seus amics col·leccionaven.

El cartell intervingut es va fer seguint la tècnica de la linoleografia en colors i està imprès sobre un paper de fabricació industrial, elaborat amb fibres vegetals de cotó de bona qualitat, i amb un aprest que li dona un acabat lleugerament setinat. El paper presenta una marca d’aigua «Registres-Torpes» a la part superior de l’obra. Inicialment, l’obra estava emmarcada i en contacte amb un vidre molt gruixut, adherida parcialment a un suport secundari i amb una fonadura de cartró, ambdós de naturalesa àcida.

Estat de conservació

Pel que fa a l’estat de conservació, les principals alteracions que presentava eren brutícia superficial generalitzada, taques de diferent naturalesa, deformacions, clivelles, pèrdues importants de suport i antigues intervencions, com la reparació d’estrips amb cintes autoadhesives i retocs cromàtics.

Si bé la deformació del suport n’afectava gairebé la totalitat, cal destacar les tensions provocades per quatre punts d’adhesió entre l’obra i el suport secundari. D’altra banda, era visible al marge superior una aurèola derivada del contacte directe amb la humitat, que havia arrossegat brutícia i migració de tintes, que a priori podrien no formar part del document original. Finalment, al marge inferior destacaven les pèrdues de suport amb retoc cromàtic aplicat i una antiga afectació microbiològica que deixava el suport molt fràgil i inestable.

Detall de la zona afectada abans i després de la intervenció

Intervenció

Abans de dur a terme la intervenció, per determinar la viabilitat dels tractaments de conservació-restauració, es va fer la documentació fotogràfica prèvia, l’anàlisi d’activitat microbiològica, l’estudi i l’anàlisi dels materials constitutius de l’obra i diverses proves fisicoquímiques, a fi de determinar la solubilitat dels elements sustentats, el pH i la conductivitat del paper.

En primer lloc, es va fer una neteja superficial mitjançant aspiració, amb l’ajuda d’una paletina de pèl suau, es va separar l’obra del suport secundari i es van retirar les restes d’adhesiu mecànicament amb l’aplicació puntual de dissolvent. Les cintes autoadhesives es van retirar també mecànicament amb bisturí, i es va fer la neteja mecànica en sec amb esponja de fum vulcanitzada.

Tot i no poder aplicar un tractament aquós generalitzat per la presència d’un element sustentat soluble en el revers, es va optar per fer una neteja química puntual, amb una solució tamponada adaptada al pH i la conductivitat de l’obra. Aquest tractament es va aplicar amb brotxa i sobre una base tèxtil de polièster i polpa de fusta (Sontara®) per absorbir l’acidesa soluble de les taques. Posteriorment, per estabilitzar els radicals lliures, es va aplicar una solució amb ions de calci i es va estabilitzar el suport dimensionalment; a continuació, es va deixar assecar sota pes moderat.

Posteriorment, es van consolidar els estrips i es va reintegrar el suport, amb paper japonès de diferents gramatges adherit amb Tylose® MHB-300 al 5% en aigua.

Finalment, es va adequar el sistema d’emmarcament, mitjançant el muntatge de l’obra sobre un cartró de conservació, amb xarneres de paper japonès, i protegit per metacrilat amb filtre per a radiació UV per l’anvers i fonadura de polipropilè pel revers.

— Bárbara Viana

Revers del dibuix amb llum rasant

Dibuix Vallauris Exposition 1954, després de la intervenció

Títol/tema

81 obres amb diferents tècniques sustentades, sobre suport de paper i pergamí

Autoria

Caterina Albert i Paradís, coneguda pel seu nom de ploma, Víctor Català (l’Escala, 1869-1966)

Data/època 1877-1932

Localització

Arxiu Històric de l’Escala, Alfolí de la Sal, l’Escala (Alt Empordà)

Núm. de registre del CRBMC

13517

Coordinació

M. Carme Balliu

Restauració

Ariadna Garrigolas i Francesca Tort

Any de la restauració

2018

Caterina Albert i Paradís, més coneguda com a Víctor Català, a part de ser una important figura literària, també es va interessar per altres disciplines artístiques, com la pintura i el dibuix. La seva obra gràfica consta de més de 80 peces que, en alguns casos, es van crear amb l’objectiu d’il·lustrar els seus propis relats.

Entre les obres restaurades, trobem diferents tipologies de paper i altres suports, com el pergamí. Pel que fa a elements sustentats, també va treballar amb diversos materials, com el grafit, el carbonet, el pastel i l’aquarel·la.

Estat de conservació

Les peces tractades van arribar emmarcades i amb paspartú, i algunes estaven adherides a suports secundaris, amb cintes autoadhesives o altres tipus d’adhesius. Les principals alteracions fisicoquímiques que presentaven eren brutícia superficial, deformacions, aurèoles, plecs, estrips i pèrdues de suport. A la vegada, s’observava oxidació del suport, enfosquiment, taques d’oxidació del suport (foxing) i desestabilització química, fruit de l’acidesa del paper.

Després de la documentació fotogràfica i del tractament amb gasos inerts (anòxia), s’han fet les proves fisicoquímiques, que han determinat l’estat del suport i dels elements sustentats. En primer lloc, s’ha dut a terme la presa de mostres per contacte i amb turunda estèril per tal de descartar qualsevol activitat microbiològica que pogués afectar els diferents suports. Seguidament, s’ha mesurat el pH i la conductivitat del suport, així com la solubilitat dels elements sustentats, i s’ha fet la prova del Fe2 per valorar l’estabilitat de les tintes metalloàcides. A partir dels resultats obtinguts, s’ha definit el procés de conservació-restauració que cal seguir.

Intervenció

En primer lloc, s’han separat les peces dels diversos suports secundaris i, mecànicament, s’han eliminat les restes d’adhesiu de les cintes. Pel que fa a les restes d’adhesiu en aerosol, s’han utilitzat gels rígids i semirígids, i també dissolvents aplicats en lliure, en emulsió o en gel.

Posteriorment, s’ha fet una neteja mecànica en sec i una neteja humida en les peces que ho requerien. Després de diverses proves, s’ha optat per dur a terme les neteges per capil·laritat sobre oita (taula de fusta semiporosa: és l’aplicació d’humitat mitjançant una membrana porosa, que acaba absorbint la brutícia) i utilitzar una solució tamponada adequada a la conductivitat del suport. En el cas de les peces amb elements sustentats inestables, s’ha optat per una neteja en humit controlada en taula de succió, amb aplicació de vapor d’aigua per ultrasons.

Seguidament, s’han estabilitzat dimensionalment totes les peces que ho requerien, amb un assecatge controlat. Un cop estabilitzat el suport, s’han consolidat els estrips amb paper japonès aplicat amb adhesiu d’èster de cel·lulosa.

Com a sistema de presentació final, les obres destinades a exposició es munten en xarneres de paper japonès per emmarcar-les. La resta de peces es disposen en camises de conservació de paper barrera, fetes a mida, i dins de capses de conservació, com a noves unitats d’instal·lació i d’acord amb els criteris establerts de conservació preventiva.

— Ariadna Garrigolas i Francesca Tort

Mesura del pH i conductivitat del suport amb pastilles d’agarosa Neteja humida controlada dins de la cambra d’humectació

Autoretrat de Caterina Albert, amb la tècnica de carbonet sobre paper

Sistema d’emmarcament per a peces destinades a exposició

Intervenció d’emergència en fons documental de la Filmoteca de Catalunya: desinfecció, neteja i estabilització física

Material/tècnica

Paper, tela, cartró, pell natural, pell sintètica, adhesius de diferents naturalesa, etc.; tintes, impreses i manuscrites

Títol/tema

Diversos, bàsicament, relacionats amb el món del cinema

Autoria Diversa

Procedència

Filmoteca de Catalunya. Generalitat de Catalunya, Barcelona (Barcelonès)

Localització

Filmoteca de Catalunya. Generalitat de Catalunya, Barcelona (Barcelonès)

Núm. de registre del CRBMC

13606

Davant de qualsevol emergència, és imprescindible tenir un pla de gestió per tal de poder respondre amb celeritat i minimitzar els efectes nocius que es puguin produir sobre els béns culturals.

En cas d’inundació, la deterioració dels béns depèn del temps de resposta, però també de la mateixa naturalesa dels seus materials constitutius. Si el patrimoni afectat és un fons documental, cal tenir en compte la gran diversitat de tipologia, format i suport de la documentació, que a la vegada està format per diferents materials.

Durant la tardor de l’any 2018, es van registrar a Barcelona episodis d’intenses i sobtades pluges que van afectar diverses entitats culturals, tot i que l’alerta i la ràpida reacció dels professionals de la conservació-restauració de patrimoni van permetre restituir els danys produïts i minimitzar-ne els efectes.

Estat de conservació

El conjunt documental afectat per la inundació estava compost per llibres, cartells, fulletons, fotografies, etc., i es localitzava en tres espais diferents, disposat en compactes, planeres i arxivadors metàl·lics. Part d’aquest conjunt, que es va tractar al CRBMC, havia patit l’efecte directe de la inundació, i la resta de material estava sotmès a un ambient saturat d’humitat relativa.

L’afectació microbiològica, confirmada a partir del resultat de les anàlisis, era evident i presentava un creixement exponencial de fongs, bacteris i llevats que produïa un sostrat cromàtic divers sobre els diferents materials.

Valoració i establiment de l’ordre d’intervenció in situ

Intervenció

La intervenció d’urgència es va iniciar in situ als dipòsits en què es localitzava la documentació, i, evidentment, va caldre establir un ordre de prioritat en el tractament del fons afectat, que va ser traslladat al CRBMC.

Es van distingir tres nivells d’afectació, que van suposar diferents tractaments de desinfecció, assecatge i neteja. Els volums més afectats es van tractar mitjançant liofilització, que, juntament amb l’encapsulament amb control d’oxigen i la incorporació d’un agent antifúngic per al segon nivell d’afectació, i l’anòxia per a la resta, van minimitzar el creixement microbiològic identificat.

L’anàlisi de les mostres, preses de manera sistemàtica, prèvia i posterior als diferents tractaments, ens va certificar la idoneïtat de cadascun, i es van establir també diferents nivells de tractament per a les alteracions fisicomecàniques derivades de la incidència i dels mateixos tractaments rebuts.

Paral·lelament, la intervenció va continuar als dipòsits amb la neteja i el control de la resta de documentació que no havia quedat afectada. Encara avui se’n deriven diferents projectes de conservació-restauració, i se segueix treballant per aconseguir l’estabilitat dels fons custodiats, així com els paràmetres ideals de conservació preventiva, per tal d’evitar qualsevol risc de reactivació de l’afectació.

Val a dir que en tot moment es va treballar seguint els rigorosos protocols de riscos laborals que determinen els diferents EPI (equips de protecció individuals), essencials per dur a terme la neteja i la desinfecció del patrimoni documental.

— M. Carme Balliu

Detall de la presa de mostres dels volums afectats

Restauració

M. Carme Balliu, Elisabet Carvajal, Ángela Gallego, Ariadna Garrigolas, Ariadna Olivé i Francesca Tort

Any de la restauració

2018-2019

Volum afectat per activitat microbiològica i alteració fisicomecànica, abans i després de la intervenció

Neteja de diferents volums afectats i presa de mostres a les instal·lacions del CRBMC