11 Mobiliari

11

Mobiliari

Títol/tema

Porta d’entrada de l’església vella de Sant Pere a Can Miró de Navata

Autoria

Desconegut

Data/època

Romànica, segle xıı

Localització

Església de Sant Pere de Can Miró, Navata (Alt Empordà)

Núm. de registre del CRBMC

12097.1

Restauració

Caterina Aguer

Any de la restauració

2018

La porta d’entrada a l’església romànica de Can Miró de Navata és de fusta de pollancre –anatomia analitzada per Raquel Piqué Horta, professora de la Universitat Autònoma de Barcelona, Departament de Prehistòria– i ornamentada amb ferro forjat. Està formada per dos batents i s’aguanta al mur per quatre golfos de ferro. L’ornamentació de ferro està subjectada a la fusta, en diferents punts, mitjançant claus de forja –alguns en forma esfèrica i d’altres en forma de dau, aquests últims, amb una creu incisa–. Aquesta decoració està compartimentada en sis trams horitzontals, separats per una línia recta. A cadascun dels trams es representen espirals de manera repetitiva, excepte al tram central, on es troben el tirador i el forrellat, que tanca la porta a manera de cap de serp. En el tram superior les espirals són més petites i estan rematades amb uns claus en forma de conus.

Estat de conservació

La porta romànica ja havia estat objecte d’una intervenció de conservació-restauració l’any 2000.

La intervenció que s’ha fet l’any 2018 ha respectat, en tot moment, l’actuació que s’havia portat a terme. Només s’ha intervingut després d’haver-se detectat la presència d’una capa de color negre a la superfície de la porta –només per la part que es troba en contacte amb l’exterior, però no per la part interior–. Aquesta capa impedia la correcta visió de la fusta i del ferro original. Aquest enfosquiment podria ser la conseqüència de l’aplicació d’oli de llinosa, el qual hauria provocat una reacció química d’oxidació en contacte directe i de manera prolongada amb els rajos solars i l’aigua de la pluja.

Intervenció

La intervenció de conservació-restauració ha consistit, en primer lloc, en una neteja general de la brutícia i pols acumulada de tota la superfície, treballant amb molta cura per arribar als racons més amagats i de més difícil accés.

En segon lloc, per la part exterior, s’ha eliminat la capa d’oli de llinosa que s’ha ennegrit amb el temps i que estava molt incrustada. S’han utilitzat tècniques de projecció apropiades per dur a terme la neteja. Per a l’acompliment d’aquesta tasca, la conservadora-restauradora ha usat la protecció adequada. Per la part interior de la porta, l’eliminació de la capa d’oli de llinosa s’ha fet amb dissolvents i de manera mecànica. Finalment, es repassa la decoració de ferro –interior i exterior– de manera mecànica amb l’ajuda de diferents freses metàl·liques d’acer.

Per acabar la intervenció i com a presentació final, s’han protegit els dos materials de la porta: la fusta i el ferro. Com a protecció de la fusta, s’han utilitzat productes de tipus lasur, un recobriment d’acció impregnant que penetra profundament a la fusta sense formar capa, per la qual cosa deixa un acabat de porus obert que regula la humitat de la fusta i facilita la sortida del vapor d’aigua del seu interior. Com a protecció del ferro, s’ha emprat un oli antioxidant penetrant que impedeix l’oxidació i evita que reaparegui la corrosió.

— Caterina Aguer

 Porta durant el procés de sorrejat

 Part posterior de la porta després de la intervenció

Part davantera de la porta un cop restaurada

Material/tècnica

Fusta de til·ler (estructura); tela de lli pintada a l’oli (revestiment exterior); tapisseria, amb diferents teles, com ara seda, i vidre a les finestres (revestiment interior)

Data/època

Últim quart del segle xvııı

Dimensions

157,5 × 80 × 75 cm

Localització

Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica (MNACTEC), Terrassa (Vallès Occidental)

Núm. de registre del CRBMC

12259

Restauració Marta Vilà

Any de la restauració

2014

Les cadires de mà, encara utilitzades actualment en determinats llocs d’Orient, d’on són originàries, van ser, juntament amb les lliteres i els palanquins, un dels mitjans de transport més antics. Reservades especialment per a les persones més importants o reconegudes de la societat i transportades en braços per servents, van tenir un ús molt generalitzat a Europa des del segle xvı fins ben entrat el segle xıx.

La base estructural d’aquest exemplar és una construcció lleugera de fusta de til·ler, revestida per l’exterior amb tela pintada a l’oli. Per l’interior, està entapissada amb seda. Per la seva funció, aquesta peça ha hagut d’estar molt exposada a les inclemències climàtiques i, a la vegada, ha estat sotmesa a l’impacte de moviments i vibracions propis d’un mitjà de transport. Per aquest motiu, al llarg de la seva història ha passat per diverses «reparacions» i restauracions, basades, principalment, a donar solució als estrips i els forats que s’anaven produint a la tela pintada del revestiment exterior. Es tractava, bàsicament, de reforçar les zones malmeses amb pedaços de tela adherits amb gruixudes capes de cola, pel revers de l’original, que quedaven ocults per l’entapissat de seda de l’interior. Per la banda exterior, se solia retocar, o repintar, imitant el color original. Aquestes intervencions, realitzades segons la manera de fer de cada moment, han acabat comprometent l’estabilitat de la tela de revestiment, i han provocat deformacions i, fins i tot, algun despreniment de capa pictòrica. Això es veu agreujat perquè l’estructura de fusta d’aquesta peça no està construïda per absorbir els moviments propis de la tela que la cobreix, sinó tot el contrari: en ser una estructura fixa i rígida, no pot acompanyar solidàriament la tela en els seus moviments de contracció i dilatació i, per tant, tampoc no permet corregir les ondulacions i tensions provocades pels afegits de teles de reforç incorporats al llarg del temps.

Intervenció

La intervenció portada a terme en el CRBMC s’ha centrat, a manera de prova, en la porta del palanquí, amb la idea de substituir els pedaços de reforç antics per un sistema basat en mètodes menys invasius. Després de desmuntar l’entapissat de seda de l’interior, s’han eliminat els pedaços aplicats, antigament, al revers de la tela pintada. S’ha fet mitjançant un gel aplicat en placa rígida, la qual cosa ha permès el control de l’aplicació d’humitat i l’eliminació acurada de totes les restes d’adhesiu. Posteriorment, amb el revers de la tela original net i alliberat de tensions provocades per materials aliens, s’han aplicat, en els forats i els estrips, empelts de tela de lli, reforçats amb un teixit de polièster impregnat amb un adhesiu de contacte. Finalment, després de tornar a col·locar la tela de seda de l’interior, s’ha dut a terme la reintegració cromàtica de les pèrdues de pintura de l’exterior, amb pigments i vernís de retoc.

Aquesta intervenció, juntament amb les degudes mesures de control climàtic del museu, n’haurien de garantir la correcta conservació.

— Marta Vilà

Detall de les deformacions de la tela i de les pèrdues de capa pictòrica, a la porta del palanquí, abans de la intervenció

Autoria

Taller català

Data/època

Tercer terç del segle xıx

Dimensions

650 × 1200 × 120 cm

Localització

Monestir de Santa Maria, Ripoll (Ripollès)

Restauració

Sonia Berrocal, Voravit Roonthiva i Xavier Serra

Muntatge

Pau Claramonte, Carmelo Ortega (CRBMC), Voravit Roonthiva i Xavier Serra

Anys de la restauració

2016-2017

El cadirat del cor de Santa Maria de Ripoll és un moble de grans dimensions encarregat i executat dins el context de renovació i restauració del cenobi que va endegar Elies Rogent a la segona meitat del segle xıx. El moble, situat al presbiteri i arrambat al mur de l’absis major, va tenir una vida curta, atès que va ser desmuntat poc després de 1936, i algunes de les seves parts constituents van ser emmagatzemades fins l’any 2016, quan van ser traslladades als tallers del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC) per poder restaurar-les.

Estat de conservació

Prèviament, a la primavera de 2014, es va fer un estudi tècnic in situ per valorar l’estat de conservació i el nombre de peces conservades. Es va determinar que, del total que hi devia haver en origen, tan sols es conservaven vuit cadires senceres, amb algunes mancances i sense correspondència entre elles. El suport de fusta de noguera presentava un estat irregular i, en molts casos, mostrava indicadors d’alteració ocasionats durant el període d’emmagatzematge. Aquests indicadors eren producte d’una exposició continuada a filtracions d’aigua, la qual havia facilitat la proliferació de fongs i microorganismes, que, a més, afavorien l’aparició d’un atac d’insectes xilòfags notable. Aquesta combinació havia debilitat el suport i també n’havia provocat una pèrdua irreversible, la qual cosa va fer que estructuralment fos deficient.

Intervenció

La intervenció de restauració va tenir com a objectiu la recuperació dels fragments conservats per poder restituir-los dins del seu espai original, tal com desitjaven els responsables de l’obra. Per tant, un cop a taller, totes les peces van ser desinsectades i, després, es va netejar el suport i es van sanejar les parts degradades. Seguidament, es va tractar el suport mitjançant l’estabilització estructural de les peces i la confecció d’empelts de fusta i reforços. Es van haver de refer moltes parts que mancaven amb fusta de cedre, tant estructurals com decoratives, per poder aconseguir unes peces prou estables per al seu muntatge.

Els ancoratges entre les diferents peces van haver de ser substituïts per noves peces inoxidables.

Els elements de nova fabricació i empelts es van tenyir amb tint a l’alcohol del mateix to que la fusta original, i tot el conjunt es va tractar amb una cera d’abella tenyida i brunyida per obtenir l’acabat que devia tenia inicialment el cadirat.

Finalment, el conjunt va ser retornat al monestir, on va ser muntat in situ al seu lloc, seguint el sistema d’encaix original: al damunt d’una tarima de fusta de cedre fabricada ex professo, es van ancorar i assegurar els respatllers alts al mur de l’absis. Es van col·locar simètricament quatre cadires a banda i banda de l’altar, i al mig, unint les dues parts, es va completar el volum que faltava amb peces noves que imiten les formes i l’acabat final de les cadires originals, però sense reproduir amb detall la decoració i la talla.

— Voravit Roonthiva

Durant les proves de muntatge al CRBMC

El conjunt del cadirat instal·lat al presbiteri després de les tasques de conservaciórestauració

Part de les peces del cadirat emmagatzemades, durant l’estudi tècnic de l’any 2014

Títol/tema

Bastiment de la Sala dels Marquesos, iconografia mariana

Autoria

Desconeguda

Data/època Segle xvııı

Dimensions 5 × 5,40 m

Coordinació Pep Paret

Restauració

Núria Lladó (cap d’equip) i Marta Estadella

Any de la restauració

2016

El Palau Moja, antic palau del marquès de Comillas, és un edifici construït per l’arquitecte Josep Mas entre els anys 1774 i 1789. El 1982 va passar a ser seu de la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Pels seus valors historicoartístics, ha estat declarat bé cultural d’interès nacional.

Arquitectònicament, exhibeix elements del darrer barroc i una forta influència del neoclassicisme francès. El seu interior acull, d’altra banda, rellevants pintures de Francesc Pla i Pere Pau Muntanya, un conjunt important de mobiliari i nombrosos objectes d’arts decoratives que configuren la història de l’immoble.

Descripció

El bastiment de fusta tallada i daurada de l’alcova de l’ala nord és clarament un dels elements destacables des del punt de vista artístic que recorda estilísticament el classicisme francès i la seva sobrietat de línies.

Separant l’espai en dues estances, cambra i alcova, manté la mateixa estructura constructiva a banda i banda, encara que la seva decoració varia en riquesa i composició. Verticalment, es divideix en tres espais coronats per tres arcs de mig punt, i el central és més elevat que els laterals. Una cornisa separa l’alçària en dos nivells: l’inferior allotja les tres portes vidriades —la central corredissa i les laterals fixes—, mentre que el superior acull els arcs corresponents, ornamentats amb motius religiosos —medallons centrals amb el símbol marià i el monograma de Jesucrist— i vegetals.

Estat de conservació

Pel que fa a l’estat de conservació del conjunt, era especialment destacable la deficient adhesió entre el suport i les capes de preparació i la dauradura. Els canvis dimensionals de la fusta, provocats per les fluctuacions de temperatura i humitat relativa que ocasionen les bombes d’aire col·locades just a sota, havien generat nombrosos aixecaments, bosses, crestes i, en última instància, pèrdues de dauradura. Mereixen un capítol a part les inadequades manipulacions humanes esdevingudes en desgastos, erosions, cops, etc.

Tenint en compte aquestes constants, les actuacions han estat contínues en les últimes dècades. No datades cronològicament, la major part s’han concentrat principalment a conservar la policromia daurada, molt descohesionada, del suport de fusta. Per exemple, s’observava clarament la dauradura original encarada a la cambra, de tonalitat càlida, i la dauradura més moderna a sobre de la primera, de color fred, a la banda de l’alcova. Arcs i decoracions superiors presentaven un altre tipus de dauradura, de pitjor qualitat, recoberta d’una pel·lícula de resina fosca i mat. Altres intervencions posteriors han consistit a fixar la policromia despresa i retocar les pèrdues de color amb més o menys fortuna.

Intervenció

Finalment, l’any 2011 es decideix fer una fixació d’urgència i puntual davant l’imminent despreniment de la capa de policromia i de la capa de preparación. En aquesta actuació s’empapera una part de la superfície daurada i es canvien dos vidres trencats de les portes inferiors. Més tard, l’any 2016, s’engega definitivament una intervenció global destinada a la conservació de la policromia.

Aquesta inclou diversos processos, com la fixació global de la dauradura despresa del suport amb adhesius sintètics i neutres, la neteja conservativa d’aquestes amb emulsions W/O, la reintegració cromàtica de les llacunes amb colors a l’aigua o, ja a la part superior, la fixació, l’encolatge i la recuperació de les talles de fusta del coronament.

— Núria Lladó

Després de la recuperació del relleu de la coronació de la porta

 Detall del símbol marià, decoració principal de l’arc de mig punt de la porta central  Abans de la recuperació del relleu de la coronació de la porta Imatge general del bastiment de fusta tallada i daurada abans de la intervenció

Objecte

Mobiliari (arrambador, taules, prestatgeries, làmpades, trípodes...); objectes d’ús (compassos, pinzells, colors, escaires, cintes mètriques, màquina de retratar, calculadora...); mostres de referència de materials de construcció i decoració; guixos; objectes d’ús personal (medalles, rellotges...); matrius metàl·liques d’impressió dels llibres, i el model de terra cuita del capitell del monument sepulcral de la família de Dam Montells

Procedència

Casa particular de Josep Puig i Cadafalch. Carrer de Provença, núm. 231, Barcelona (Barcelonès)

Localització

Magatzem de l’Arxiu Nacional de Catalunya, Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental)

Núm. de registre del CRBMC

13256

L’any 2017, durant les commemoracions del 150 aniversari del naixement d’en Puig i Cadafalch, el Museu d’Història de Catalunya (MHC) va fer una exposició en la qual es mostraven projectes arquitectònics i objectes personals de l’estudi de l’arquitecte, que procedien de la seva residència particular del carrer de Provença de Barcelona.

Aquests objectes s’havien conservat des de la seva mort, l’any 1956, pràcticament sense variacions, fins a la venda de l’immoble, moment en què la Generalitat de Catalunya va comprar el conjunt documental, així com part del seu mobiliari i objectes personals, que van entrar a formar part de l’Arxiu Nacional de la Catalunya (ANC).

El conjunt d’objectes estava format per un gran taulell sobre calaixos per guardar els projectes arquitectònics; la taula del seu despatx, amb cadires; diversos llums; prestatgeries de fusta i algunes de malla per guardar plànols enrotllats, així com un gran arrambador.

D’altra banda, hi havia un conjunt de petits estris de feina, com pinzells, aquarel·les, regles, cintes mètriques, compassos, escalímetres, calculadora i càmera de fotos, de mida més reduïda i fets de materials molt heterogenis (cuir, metall, ferro, paper, fusta i vidre). També hi havia mostraris de materials de construcció i d’altres objectes personals i elements ornamentals de traceries i relleus de guix, alguns de l’escultor Eusebi Arnau i Mascort, com un capitell de terracota del sepulcre de la família de Dam Montells.

Estat de conservació

El mobiliari i els objectes més grans presentaven alteracions greus, provocades per un excés d’humitat i per haver estat en contacte directe amb l’aigua. S’observava un atac sever i generalitzat de fongs per totes les superfícies, així com dilatacions severes i esquerdes de les fustes, regalims d’aigua i taques d’humitat per capil·laritat.

Gran taula abans de la intervenció. Calaixos on es guardaven els projectes arquitectònics Així mateix, patien l’atac d’insectes xilòfags i tenien molta brutícia i acumulació de pols. En alguns d’aquests objectes, les superfícies envernissades estaven molt deteriorades. L’arrambador, per exemple, estava molt separat i fragmentat.

Els objectes petits i personals presentaven millors condicions de conservació. S’observava l’envelliment natural d’alguns materials, pols i alteracions degudes a l’ús de les eines.

Intervenció

Es va fer un tractament curatiu d’anòxia a tots els objectes. Posteriorment, aquests es van aspirar per tal d’eliminar les espores dels fongs; això es va fer amb un aparell amb filtres HEPA i s’hi va aplicar un tractament sistemàtic contra els fongs.

Es va fer una neteja general de la brutícia i es van conservar els vernissos originals. Puntualment, en alguns objectes es va aplicar una capa de vernís tradicional. En els cas de les taules i les cadires, se’ls va donar, a més, una capa superficial d’acabat, amb cera.

Per tal de poder presentar l’arrambador, es van consolidar i enganxar els fragments de fusta i es va reforçar tot el conjunt, amb dos travessers, pel revers.

Per a la resta d’objectes, es va seguir un criteri de mínima intervenció. Es van restaurar només les peces més degradades: bàsicament es va retirar la pols i puntualment es van fer neteges aquoses. Pel que fa als objectes de paper, es van aplanar, se’ls van consolidar els estrips, se’n van reforçar les cantonades i se’n van millorar els sistemes de presentació.

— Jesús Zornoza

Fusteria

Carmelo Ortega

Any de la restauració

2017

Capitell de terracota abans del procés de conservaciórestauració

Capitell de terracota després del procés de conservaciórestauració

Objecte Diversos

Material/tècnica

Diversos

Títol/tema Diversos

Data/època

Segles xııı-xx

Localització

Museu del Disseny de Barcelona (Barcelonès)

Restauració

Koro Abalia, Art-Restauro, Claustre Augé, Carme Balliu, Xisca Bernat, Marta Bosch, Montserrat Cañís, Ana Casal, M. Asunción Casalod, Lourdes Domedel, Joan Escudé, Esther Gual, Carolina Jorcano, Núria Lladó, Èlia López, Silvia Marín, Oriol Mora, Irene Panadés, Restauracions i Reformes Cerdanyola, Laia Roca, Voravit

El Museu del Disseny de Barcelona es va inaugurar el desembre del 2014. El nou museu neix com a resultat de la integració en un únic espai de les col·leccions de quatre museus de Barcelona: el Museu de les Arts Decoratives, el Museu de Ceràmica, el Museu Tèxtil i d’Indumentària i el Gabinet de les Arts Gràfiques. Es tracta d’un fons de més de 70.000 objectes de diferents èpoques.

D’aquests objectes, un nombre important de les col·leccions d’arts decoratives han estat intervinguts en el Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC).

Conté més de 200 peces repartides entre: - Arquetes i cofres. Segles xııı-xvı. - Caixes amb calaixos i caixes catalanes tallades, policromades i daurades. Segles xv-xvı. - Escriptoris. Segles xvı-xıx. - Rellotges personals. Segles xvı-xıx. - Retrats de miniatura. Segles xvıı-xıx. - Ventalls. Segles xvııı-xıx. - Llits d’Olot. Segle xvııı. - Guardes de llibres. Segles xvııı-xx. - Papers pintats. Segles xıx-xx. - Bufets. Taula de guix. Itàlia (tauler de scagliola) i Mallorca (bufet). 1700-1750. - Llit carro. Barcelona (?), 1804-1830.

Intervenció

El CRBMC ha dirigit i coordinat els treballs de conservaciórestauració necessaris per a la correcta preservació d’aquests grups d’objectes. Les diferents intervencions han començat per un exhaustiu estudi cientificotècnic de les obres per tal de conèixer-ne millor la història i la naturalesa, i la composició dels materials que les formen. A partir d’un dels principis fonamentals de les intervencions sobre el patrimoni, la interdisciplinarietat, aquest estudi s’ha fet amb col·laboració amb altres disciplines: la història de l’art, la fotografia científica, la radiologia i la química, a més dels mateixos conservadors-restauradors.

Mitjançant les tècniques d’examen i les anàlisis fetes, hem ampliat el coneixement de què es disposava de les peces i de la seva història formal i constructiva, i l’hem afegit al dels estudis estilístics i d’investigació en els arxius que ens aporten els historiadors.

A més del CRBMC, l’estudi també ha comptat amb la collaboració de l’Associació per a l’Estudi del Moble i del Museu del Disseny de Barcelona, que custodia aquest patrimoni.

L’estudi desenvolupa diferents tècniques d’examen i d’anàlisi: s’exposen les obres a diversos sistemes d’il·luminació (llum difusa i llum rasant), així com a tècniques fotogràfiques basades en diferents radiacions (fluorescència UV, infraroig digital i reflectografia IR) i la radiografia, i es complementen amb la presa puntual de mostres per a l’anàlisi amb microscòpia òptica, espectrofotometria d’infraroig i cromatografia de gasos, segons calgui.

Aquesta feina multidisciplinària ha permès donar resposta a qüestions relacionades amb la identificació d’intervencions successives d’una superfície pictòrica; l’anàlisi d’aspectes

Exemple d’algunes de les diferents tècniques d’examen que s’han fet servir per dur a terme l’estudi de peces: UV

Anys de la restauració 2013-2014 i 2017

Exemple d’algunes de les diferents tècniques d’examen que s’han fet servir per dur a terme l’estudi de peces: llum difusa

Exemple d’algunes de les diferents tècniques d’examen que s’han fet servir per dur a terme l’estudi de peces: IR

tècnics com la pinzellada, el dibuix preparatori o els canvis de composició; l’estudi dels suports de fusta per conèixer l’estructura original o modificada, determinar la naturalesa dels materials constitutius i caracteritzar productes afegits en intervencions antigues; i també l’estat de conservació de totes aquestes capes que formen les obres.

Els resultats permeten també la redacció d’una millor proposta de conservació-restauració de les obres, adequada a la gran quantitat d’objectes intervinguts, formats per materials i tècniques molt diversos, amb característiques de tractament que s’havien d’adaptar a cadascun d’ells: fusta –amb policromia o sense–, metall, paper i vori, entre d’altres.

Les propostes s’han desenvolupat a partir de les actuacions de conservació curativa i de restauració que han estat necessàries, i les ha dut a terme un equip de professionals interdisciplinari a partir dels elements constitutius, l’estat de conservació i les causes d’alteració que l’estudi ha determinat.

Des del CRBMC se segueix un criteri científic, que fa que hi hagi un control i rigor tant en els plantejaments previs com en l’adopció de criteris metodològics aplicats a la intervenció. S’ha tingut sempre el màxim respecte per la integritat de l’objecte, i el principi de mínima intervenció ha estat la norma d’actuació. En definitiva, es pretén que hi hagi un respecte absolut a l’obra original: restaurar suposa conservar el que resta, sense oblidar els altres principis implícits de reversibilitat-retractabilitat, llegibilitat, estabilitat i compatibilitat dels materials.

— Pep Paret Detall de la decoració del capçal del llit d’Olot abans de la restauració

Taller del CRBMC on es van restaurar un bon nombre d’obres del Museu del Disseny

Capçal de llit d’Olot després de la restauració

Llit carro després de la intervenció