14 Innovació i recerca

14

Innovació i recerca

Un dels objectius estratègics del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC) és la innovació i la recerca aplicades a la conservació i la restauració del patrimoni cultural. La innovació i la recerca són importants per a nosaltres perquè ens fan millors i més competents; ens permeten engrandir el coneixement sobre la nostra disciplina i revertir aquest coneixement en el nostre sector professional mitjançant publicacions, cursos, conferències, tutorització de becaris i estudiants en pràctiques, col·laboracions amb professionals externs, etc.

Definim els objectius d’innovació i recerca a cinc anys vista per tal de traçar el camí que volem seguir en el futur. Les propostes i els projectes s’engloben en els quatre objectius estratègics que hem definit, que són els següents:

1) la caracterització i la identificació de materials 2) l’estudi de patologies i causes de degradació 3) les metodologies i les tècniques d’intervenció 4) les tècniques per documentar la conservació-restauració

Pel que fa a l’objectiu estratègic primer, la caracterització i la identificació de materials, al llarg d’aquests últims nou anys hem fet treballs sobre tècniques artístiques i materials constituents de l’obra d’autors tan dispars com Viladomat o Miró (aquest últim en col·laboració amb la Fundació Joan Miró, de Barcelona), per tal que el coneixement exhaustiu dels materials i les tècniques que empraven ens ajudi a prendre les millors decisions en el cas d’una intervenció, i perquè són autors amb unes obres de gran riquesa constitutiva, que estan, encara, poc estudiats.

També s’ha fet el buidatge de les mostres de pintura mural romànica catalana intervinguda al CRBMC i de la documentació científica i tècnica associada, des de Sant Tomàs de Fluvià (1982) fins a Sant Climent de Taüll (2013), per tal d’obtenir dades sobre la naturalesa, la composició i la procedència dels materials de la pintura mural; detectar possibles carències analítiques en els estudis anteriors (tenint com a referència els estàndards científics actuals), i establir correlacions entre els materials i les tècniques pictòriques que s’han emprat.

La caracterització i la identificació de materials no se circumscriu només als materials de creació artística. També hem engegat un ambiciós estudi al laboratori fisicoquímic sobre l’anàlisi de components orgànics en plàstics de conservació, que, a més de donar-nos informació valuosa sobre la naturalesa dels materials que estan en contacte amb les obres (ajudant-nos a descartar aquells que no són segurs), ha contribuït a posar a punt un mètode d’anàlisi dels compostos orgànics volàtils (VOC, de volatile organic compound) al laboratori del CRBMC. Sobre l’estudi de patologies i causes de degradació, el CRBMC du a terme, en col·laboració amb la Dra. Maria dels Àngels Calvo, de la Facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), un estudi sobre l’efectivitat dels olis essencials en el control de la microbiota. Aquest estudi va començar amb mostres de patrimoni sotmeses a anòxia, amb la presència d’olis essencials, i els seus resultats favorables ens van encoratjar a testar els olis essencials en reserves de museus.

Aquest estudi —encara vigent— pretén traslladar els resultats obtinguts de les provetes del laboratori a un espai real, una reserva amb material susceptible de presentar atac de microbiota, per tal de veure si és possible fer un control amb la difusió ambiental d’aquestes essències.

D’entre els estudis que hi ha en marxa, volem destacar també el que versa sobre les afectacions per plantes superiors en jaciments arqueològics, en col·laboració amb l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Aquest estudi pretén examinar i proposar mecanismes de control sobre la proliferació de plantes en jaciments arqueològics (un mal força comú), ja que aquestes ataquen fonamentalment els materials lítics i morters i produeixen importants danys tant físics com químics.

La recerca que es du a terme al CRBMC és, sobretot, una recerca aplicada, i pel que fa a les metodologies i les tècniques d’intervenció, fa anys que des de l’Àrea de Pintura sobre Tela es fan estudis sobre neteja de policromies, que han donat lloc a protocols àmpliament difosos sobre aquest tema, i que constitueixen una de les marques de la casa. Actualment, des d’aquesta àrea, es du a terme un ambiciós programa de revisió i actualització de tècniques de reentelatge, en col·laboració amb institucions internacionals. La recerca se centra en el coneixement amb profunditat de la tècnica del mist-lining (metodologia, materials, adhesius, etc.), per tal d’aplicar aquests recursos quan la tela original d’una pintura presenta tan mal estat de conservació que no pot fer la funció de suport. Aquest estudi culminarà amb un curs per donar-ne a conèixer els resultats obtinguts.

En col·laboració amb la Dra. Laura Fuster, professora del Departament de Conservació i Restauració de Béns Culturals de la Universitat Politècnica de València, i l’Institut Català de la Fusta, des de l’Àrea de Conservació i Restauració de Policromia sobre Fusta, s’ha dut a terme un estudi sobre l’efectivitat dels productes naturals en el tractament de consolidació de suports de fusta no subaquàtica, com a alternativa a les resines acríliques. L’envelliment de les resines acríliques condiciona la conservació de l’objecte en ambients no controlats, ja que, una vegada s’ha aplicat la resina, es modifiquen les propietats intrínseques de la fusta. L’objectiu final d’aquest estudi és trobar alternatives naturals i compatibles per als

Durant el programa d’avaluació de tècniques de reentelatge: mist-lining

Plaques de Petri o de cultiu amb mostres de patrimoni divers i olis essencials

tractaments de consolidació de la fusta, que siguin fàcilment aplicables i que presentin un índex de toxicitat baix per als professionals de la conservació-restauració.

També volem destacar que, des de la nova especialitat de restauració de Document, Obra Gràfica i Fotografia, s’estan duent a terme estudis sobre nous mètodes d’aplicació d’adhesius en emulsions aixecades en placa de vidre. L’objectiu és comparar els resultats de l’aplicació de diferents adhesius i/o consolidants i poder valorar una nova metodologia d’aplicació d’aquests, per nebulització sobre diferents provetes que han estat exposades al mateix deteriorament. Un altre treball interessant d’aquesta àrea, i que ens ajudarà en futures situacions d’emergència, és el de la liofilització, l’encapsulament i l’anòxia de fons documentals afectats per inundacions. Es tracta d’un treball que té per objectiu minimitzar els efectes de l’activitat microbiològica i de l’acció de l’aigua en casos de desastres, per tal de poder salvaguardar el nostre patrimoni en situacions de perill.

Sovint, els projectes de recerca sorgeixen arran de la intervenció d’un bé patrimonial, i a partir d’aquí es generen necessitats d’estudi i de recerca molt concretes. Un exemple paradigmàtic d’això és l’estudi que es fa a partir de la restauració de la Mare de Déu de Bellpuig de les Avellanes. Aquesta marededeu va aparèixer en subhasta pública el 2011, i el Departament de Cultura la va adquirir. Tot semblava indicar que es tractava de la figura que presidia el sepulcre dels comtes d’Urgell, que es troba actualment al Metropolitan Museum of Art (MET) de Nova York. L’escultura, obra de Bartomeu de Robió, presentava unes restes de laca i teníem constància que a les tombes dels comtes d’Urgell també n’hi havia. Amb l’objectiu de comparar ambdues policromies i poder confirmar o desmentir la procedència d’aquesta marededeu, el CRBMC va establir un conveni de col·laboració amb el MET, amb la finalitat de fer un estudi comparatiu d’ambdues policromies. Finalment, l’estudi va determinar que es tractava, en ambdós casos, del mateix tipus de laca, amb els mateixos components. Per tant, refermava la tesi de molts historiadors: que la Mare de Déu de Bellpuig de les Avellanes, de Bartomeu de Robió, es trobava originalment al monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, al costat de les tombes dels comtes d’Urgell.

En resum, al CRBMC dediquem tots els recursos que tenim a l’abast per conèixer més a fons els materials que constitueixen les obres que se’ns confien, entendre els mecanismes de degradació per millorar els mètodes d’intervenció i establir aliances amb tot tipus d’institucions que, com nosaltres, estan interessades a conèixer, valorar i preservar el nostre patrimoni cultural.

Els químics Ricardo Suárez i Ruth Sadurní, examinen mostres per a la seva caracterització i identificació

Paolo Cremonesi és l’assessor científic del protocol de neteges de superfícies pictòriques del CRBMC. Aquí el podem veure en un curs que va impartir al Centre sobre aquest tema