13 Conservació preventiva

13

Conservació preventiva

Material/tècnica Oli sobre tela

Títol/tema

11 de setembre de 1714 (Rafael Casanova, ferit i enarborant la bandera de Santa Eulàlia)

Autoria

Antoni Estruch i Bros (Sabadell, 1873 - Buenos Aires, 1957)

Procedència

Espai Cultura, Fundació Antiga Caixa Sabadell 1859, Sabadell (Vallès Occidental)

Localització

Espai Cultura, Fundació Antiga Caixa Sabadell 1859, Sabadell (Vallès Occidental)

Núm. de registre del CRBMC

321

Amb motiu del tricentenari dels fets de 1714, el quadre 11 de setembre de 1714, d’Antoni Estruch i Bros, es va exposar al Museu d’Història de Catalunya (MHC). Es tracta d’una de les obres pictòriques més emblemàtiques dels fets de l’11 de setembre. Representa el moment de la caiguda del conseller en cap de Barcelona, Rafael Casanova, a causa d’una ferida de bala, mentre enarbora la bandera de Santa Eulàlia.

La pintura, de gran format, que s’exposa habitualment al vestíbul de l’Espai Cultura de la Fundació Antiga Caixa de Sabadell 1859, es trobava protegida per un gran vidre de 400 kg, que es va haver de retirar per accedir al quadre. La complexitat de tota l’actuació va requerir la coordinació d’un equip interdisciplinari.

Estat de conservació i intervenció

Després d’haver retirat el vidre i d’haver comprovat el bon estat de conservació de la capa pictòrica, el quadre es va despenjar i se’n va treure la pols acumulada al revers.

Atès que les dimensions del quadre són més grans que les dels accessos als espais per on havia de circular, va caldre fer el trasllat de la pintura enrotllada en un cilindre de 50 cm de diàmetre i 400 cm de llargada; a més, es van col·locar uns suports als extrems del cilindre per mantenir-lo aïllat de terra. Per fer-ho, va ser necessari desmuntar la tela del bastidor i del marc, després de la fixació puntual de la capa pictòrica i de la neteja superficial de l’anvers i el revers.

El sistema d’enrotllament es va fer amb la capa pictòrica cap enfora i protegida amb un teixit no teixit sintètic. El bastidor i el marc també es van desmuntar, un cop identificada la localització de totes les parts, i, a continuació, es van embalar.

Ja al museu, abans de tornar a posar la tela al bastidor i al marc, es van revisar i reforçar aquelles zones en què la tela de suport presentava esquinçaments i debilitament de les bandes perimètriques d’antigues restauracions. Per a l’exposició de l’obra, es va col·locar i subjectar en una estructura d’alumini de tipus cavallet.

Un cop finalitzat el període d’exposició temporal, el quadre es va tornar a penjar a l’emplaçament habitual. Per evitar els reflexos i facilitar els controls periòdics, no se’n va tornar a instal·lar el vidre, i com a barrera de seguretat es va col·locar un metacrilat a la part inferior.

Conclusió

L’exposició temporal de la pintura al MHC, a més de reivindicar l’obra i difondre-la, va permetre aportar estabilitat i millores de conservació preventiva pel que fa al seu sistema expositiu.

— Maite Toneu

Procés de muntatge de la tela al bastidor per a la instal·lació definitiva

Conservació-restauració

Clara Bailach, Ruth Bagan, Carla Enrique, Esther Gual i Maite Toneu. Amb la col·laboració de Pep Paret i becaris

Fusteria

Carmelo Ortega (CRBMC)

Logística

Moviment vidre: Masiá, SA; bastida i sistema d’exposició: Nordest Museum and Exhibit Services, SL i Transports Llanos, SA

Anys de la intervenció

Desmuntatge, trasllat i muntatge per a exposició al MHC: 2014; retorn: desmuntatge, trasllat i muntatge a l’Espai Cultura, Sabadell: 2015

Informació historicoartística

El quadre va formar part de l’exposició «300 Onzes de setembre», del 14 de març al 28 de setembre de 2014

 Inici del procés de desinstal·lació del quadre a l’Espai Cultura, Fundació Antiga Caixa Sabadell 1859, durant el procés de retirada del vidre del davant de la pintura

 Durant l’operació de col·locació del quadre al seu lloc d’exposició, al vestíbul de l’Espai Cultura, Fundació Antiga Caixa Sabadell 1859

El Tapís de la Creació és un brodat de gran dimensions (358 × 450 cm), fet sobre sis franges de xebró de llana fina de color vermellós. És una obra del romànic a Catalunya, datada a cavall del segle xı i el xıı. Des de l’any 1975, l’obra s’exposa al fons de les sales del tresor de la catedral de Girona, a l’interior d’un espai amb tancament de vidre de protecció.

Projecte de conservació

L’any 2011, s’inicia un procés de conservació-restauració que va acompanyat d’una actuació de conservació preventiva, amb la voluntat de millorar les condicions d’exposició i donar unes pautes de seguiment posteriors a la restauració. Es crea una comissió multidisciplinària per guiar tots els aspectes de la intervenció, així com el condicionament de l’espai expositiu.

A partir de l’avaluació de l’estat de conservació i de la diagnosi, amb resultats de les anàlisis fisicoquímiques i microbiològiques, i un cop identificades les causes de deteriorament i degradació, es fa una proposta d’intervenció de l’obra i un projecte de conservació preventiva, que transcorre en paral·lel a la intervenció.

Aquest projecte està subjecte al fet que l’obra s’ha de mantenir exposada al mateix espai, al fons del tresor de la catedral, i amb la premissa d’evitar qualsevol sistema actiu de control ambiental. Un cop avaluats el comportament de l’espai i l’ús i gestió que es fa de l’obra, l’actuació se centra a millorar el sistema expositiu i a estabilitzar els paràmetres de temperatura i d’humitat relativa, a través d’un sistema passiu. Per aconseguir-ho, es reforça l’aïllament de l’espai i s’incorporen materials tampó a les parets i al terra; el sostre s’enguixa per evitar el despreniment de partícules i se substitueix el tancament

Material/tècnica

Llana i lli. Sarja; rombes concèntrics i brodat, i punt de troc. Colorants naturals d’origen vegetal

Descripció

Tapís o Brodat de la Creació de la catedral de Girona

Autoria

Desconeguda

Data/època

Entre els anys 1081 i 1094

Dimensions

355 × 449 cm (suport rígid: 380 × 470 cm)

Localització

Tresor de la catedral de Girona, Girona (Gironès)

Núm. de registre del CRBMC

9121

Coordinació Maite Toneu

Conservació preventiva

Mireia Mestre i Benoît de Tapol (Museu Nacional d’Art de Catalunya, MNAC), Juan Antonio Herráez (Instituto del Patrimonio Cultural de España, IPCE) i Ruth Bagan (CRBMC, actualment MNAC)

parcial dels vidres, de la zona de visitants, per un tancament complet amb vidres, des del terra fins al sostre, amb la qual cosa s’obté una sala vitrina i es milloren les condicions de seguretat. Pel que fa a la il·luminació, es fa amb tecnologia LED, que permet eliminar les radiacions UV i IR. Amb l’objectiu de reduir els danys causats per la llum, s’opta per lluminàries regulables que permeten mantenir la il·luminància per sota dels 60 lux, i es redueix el temps d’exposició amb la instal·lació de sensors de moviment.

La millora de les condicions d’exposició inclou també un nou sistema expositiu rígid i lleuger (Chassitech®), que permet l’exposició del brodat en un pla inclinat, sobre una superfície de contacte encoixinada. El sistema de presentació preveu l’evacuació del tapís en cas d’una eventual emergència.

L’actuació de conservació preventiva es completa amb la redacció final d’un protocol de conservació, que té en compte els aspectes relacionats amb la manipulació i el desmuntatge de l’obra, i recull les pautes per al manteniment de l’espai i per al seguiment de l’estat de conservació de l’obra.

Conclusió

Els resultats dels controls periòdics i de l’anàlisi de les dades obtingudes indiquen que l’espai expositiu actual aconsegueix reduir les fluctuacions ambientals de curta durada i evita els valors d’humitat relativa elevats en diversos moments de l’any, en comparació amb les dades dels estudis previs a la intervenció. També s’ha reduït la quantitat d’agents biològics a l’aire.

— Ruth Bagan i Maite Toneu

Estudi i examen previ in situ Desembalatge del tapís un cop retornat al Tresor de la catedral de Girona

Fotografia científica

Carles Aymerich i Ramón Maroto, CRBMC

Anàlisis fisicoquímiques

Pilar Borrego, Marian del Egido: laboratoris de l’Instituto del Patrimonio Cultural de España (IPCE) i Ricardo Suárez (laboratori del CRBMC)

Raigs X

Esther Gual

Anàlisis microbiològiques

Josep Girbal, Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i Nieves Valentín (IPCE)

Condicionament de l’espai expositiu

Joan Ramon Aromí

Il·luminació

INTERVENTO 2, SL

Anys de la intervenció

2011-2012 (i seguiment de controls periòdics de conservació preventiva)

 Manipulació durant el muntatge in situ  Part posterior del suport en què s’exposa el tapís

 Un cop muntat amb la il·luminació d’exposició

Material/tècnica Llana i seda

Descripció

4 tapissos: Núm. reg. 11721: tapís de la sèrie «Amors de Mercuri i Herse» (El tàlem o la cambra nupcial d’Herse) Núm. reg. 11722: tapís de la sèrie «Amors de Mercuri i Herse» (Mercuri aturat per Aglauros) Núm. reg. 11723: tapís de la sèrie «Amors de Mercuri i Herse» (Passeig de Mercuri i Herse) Núm. reg. 11724: tapís de la sèrie

Autoria

Willem de Pannemaker (15121582): sèrie dels amors; Willem Dermoyen: (actiu entre 1520-1530 a Brussel·les): sèrie dels triomfs

Data/època

Renaixement

Dimensions

Núm. reg. 11721: El tàlem o la cambra nupcial d’Herse, 402 × 518 cm Núm. reg. 11722: Mercuri aturat per Aglauros, 412 × 591 cm Núm. reg. 11723: Passeig de Mercuri i Herse, 410 × 470 cm Núm. reg. 11724: El triomf de la

Quatre tapissos flamencs d’època renaixentista de l’antiga Casa de la Diputació del General

Passeig de Mercuri i Herse, Mercuri aturat per Aglauros, El tàlem o la cambra nupcial d’Herse i El triomf de la mort sobre la castedat són els quatre tapissos renaixentistes, de manufactura brussel·lesa, que acollia la Sala Prat de la Riba de l’Institut d’Estudis Catalans. El tema de la sèrie Els amors de Mercuri i Herse s’inspira en les faules de les Metamorfosis d’Ovidi (llibre II), mentre que el de la sèrie Els triomfs s’inspira en l’obra poètica Trionfi, de l’humanista italià Francesco Petrarca.

Examen previ de l’estat de conservació

Per desgràcia, el grau de deteriorament que presentaven aquestes obres en fer-ne l’examen organolèptic era extremament dolent: els colors estaven alterats; de les trames de seda no quedava gairebé res, i mostraven grans llacunes i parts retallades, entre altres deterioracions. A més a més, els tapissos han patit nombroses intervencions al llarg de la seva història, algunes de les quals són irreversibles. Per això, i tal com va indicar Joaquim Garriga, treure els quatre tapissos de la Sala Prat de la Riba era molt necessari per aturar les alteracions que de manera progressiva n’anaven malmetent la integritat.

El sistema de suspensió dels tapissos es basava en un cordill que en cap d’aquests era l’original, cosit al dors de la part superior i agafat a una perxa. Per despenjar-los, es va seguir el mètode que habitualment es fa servir en aquest tipus d’obres, que consisteix en un sistema de politges.

En primer lloc, a partir de la documentació fotogràfica, es van fer tot un seguit de mapes en què es van detallar les dimensions dels tapissos i les alteracions més significatives. Més endavant, es van prendre mostres dels fils dels tapissos, de les teles pintades i d’altres elements afegits en les diverses actuacions, per identificar-ne la naturalesa.

Intervenció

La intervenció es va iniciar per la cara principal, amb l’eliminació de la brutícia superficial mitjançant aspiració. Puntualment, es van recollir mostres de la brutícia succionada a fi d’examinar-les a través de la lupa binocular. Amb aquesta actuació es va constatar que, juntament amb la brutícia, hi havia moltes fibres dels tapissos, la qual cosa corrobora la fragilitat que presentaven tots els fils.

Pel que fa a la consolidació de les parts trencades, només es van tractar les que corrien el risc de perdre’s, i es va fer amb punts de costura (punt d’escapulari) de manera provisional i de fàcil reversibilitat.

La intervenció va prosseguir per la cara posterior amb l’eliminació dels elements de suspensió. Es va comprovar que els folres

Mercuri aturat per Aglauros, després de fer les intervencions mínimes i necessàries per al seu emmagatzematge

Procedència

Sala Prat de la Riba, de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), Barcelona (Barcelonès). Els tapissos van pertànyer al patrimoni moble de l’antiga Casa de la Diputació del General, o Palau de la Generalitat, la qual cosa està documentada de manera inequívoca i segura, segons el Dr. Joaquim Garriga

Núm. de registre del CRBMC

11721, 11722, 11723 i 11724, respectivament

Coordinació Maite Toneu

Conservació-restauració

Carme Masdeu i Luz Morata (Morata-Masdeu, SCP); desmuntatge: Carmelo Ortega, Pep Paret i Maite Toneu (equip CRBMC), Amanda Cerdà, Maria Sala i equip de l’IEC; revisió i valoració de l’estat de conservació i intervencions curatives mínimes prèvies a l’emmagatzematge: Carme Masdeu i Luz Morata (Morata-Masdeu, SCP)

que vèiem no eren els originals en cap dels tapissos i que, a més a més, causaven alteracions. Finalment, cadascun dels tapissos es va enrotllar en un cilindre per al seu emmagatzematge, mentre s’espera que algun dia es puguin restaurar.

Acabem aquest escrit amb unes paraules de Joaquim Garriga, a qui agraïm la seva lluita per a la preservació d’aquestes obres. Haver-lo conegut ha estat un privilegi que no oblidarem.

«Tots els esforços que es puguin fer per garantir la supervivència i el manteniment d’aquestes tapisseries –per transmetreles a les generacions que ens seguiran– estan perfectament justificats, perquè es tracta d’obres d’una rellevància artística i d’una significació històrica colossals, malgrat que siguin poc conegudes i quasi gens divulgades» (Joaquim Garriga, Rescat núm. 36, p. 38, 2020).

El triomf de la mort sobre la castedat, després de fer les intervencions mínimes i necessàries per al seu emmagatzematge

Objecte

Col·lecció de béns artístics: quadres, escultures, art contemporani, obra gràfica, fotografia i objectes diversos

Material/tècnica

Pintura sobre diferents suports, material tèxtil, ceràmica, vidre, gres, terra cuita, fusta, metall, etc.

Autoria Diversa

Procedència

Dació, donació i adquisició

Localització

Museus, reserves i edificis administratius de la Generalitat de Catalunya

Núm. de registre del CRBMC

Diversos

El fons artístic de la Generalitat està compost d’obres de diverses èpoques i tipologies, ubicades a diferents espais arreu de Catalunya. Hi ha, entre d’altres, quadres, escultures i obra gràfica. Part d’aquestes obres estan cedides i/o custodiades per organismes públics i museus. També n’hi ha que s’exposen en espais emblemàtics i representatius d’edificis administratius, però gran part dels béns estan actualment emmagatzemats en diferents espais de reserva.

Les actuacions de conservació preventiva que es porten a terme tenen com a objectiu tenir cura de la seva conservació, alentir-ne el deteriorament i minimitzar al màxim els riscos, per assegurar-ne així la conservació per a les generacions futures. Això passa necessàriament per fer un treball coordinat i en equip.

Documentació

La preservació d’aquests béns artístics comença amb una bona documentació i, per tant, amb la seva catalogació i inventari. Aquesta gestió la duen a terme els tècnics del Servei de Museus i Protecció de Béns Mobles de la Direcció General del Patrimoni Cultural, amb qui els conservadors-restauradors del CRBMC treballem de manera coordinada.

Cada obra està identificada amb el número d’inventari general, registrat dins de la base de dades del patrimoni moble de la Generalitat, anomenada GPG. En aquesta base queden registrades les dades principals de l’obra i la seva ubicació. Mantenir aquesta base actualitzada és un pas indispensable que evita, entre d’altres, el risc de dissociació.

Obra de Josep Bartolí en dació. Procés de desembalatge al CRBMC per fer la documentació, l’avaluació de l’estat, el condicionament i el siglatge abans de ser exposada

Actuacions de conservació preventiva

Entre les tasques continuades de conservació preventiva que es duen a terme des del CRBMC per assegurar la bona conservació d’aquests fons, destaquem: la redacció dels protocols de conservació, manipulació, etc.; el seguiment i control ambiental dels espais; el manteniment i millores en el condicionament dels espais de reserva; l’avaluació de l’estat de conservació; l’elaboració d’informes d’estat de conservació; les gestions vinculades al préstec d’obres per a exposicions temporals (valoracions de la idoneïtat de préstecs, informes de condicions de préstec i de conservació, correus, embalatges, trasllats...); intervencions de conservació curativa (desinfecció, desinsectació, fixació i consolidació, neteja superficial, protecció del revers de quadres, millora dels sistemes d’exposició...); assessoraments puntuals en conservació, revisió de sistemes d’il·luminació, ventilació, climatització, extinció d’incendis, vigilància, mobiliari...; intervencions d’urgència causades per incidents diversos.

Entre els espais en els quals s’ha actuat en els darrers anys, destaquen el magatzem d’art del Departament de la Presidència i el fons d’art del Departament de Cultura. Els dos espais es van condicionar, amb reciclatge de mobiliari. La Casa Museu i Arxiu Joan Maragall és un altre espai emblemàtic en el qual les accions preventives i curatives es fan de manera regular.

Entre les obres que aquests anys s’han cedit en préstec, destaquen les següents: la Pastoral, de Joaquim Sunyer, i els plafons de pintura mural traspassada Lo temporal no és més que un símbol, de Joaquim Torres i Garcia, del Palau de la Generalitat, cedits en préstec al Museum of Modern Art (MoMA) de Nova York per a l’exposició «Joaquín Torres-García: the Arcadian Modern».

S’han donat les prescripcions tècniques per als trasllats d’obra, com l’escultura de bronze Tempête pourchassée par le beau temps, de 1957, d’Apel·les Fenosa, que s’exposa al recinte del Museu d’Art de Cerdanyola. En aquest cas, va caldre fer conservació curativa per estabilitzar-la, i es van establir les recomanacions de controls periòdics per avaluar el comportament al seu nou ambient, atès que la peça passava de l’espai de reserva a una ubicació a l’exterior.

La conservació preventiva és, en essència, un treball continu que demana una revisió constant i, per tant, sense fi. Les condicions del fons d’art han millorat els darrers anys gràcies a les actuacions, l’esforç i el seguiment dels professionals, i ho continuaran fent en el futur amb les mesures que de manera gradual es continuaran aplicant.

Intervenció

Ruth Bagan, M. José Gracia i Maite Toneu

Anys de la intervenció

2011-2018

L’escultura en la fase final d’instal·lació i condicionament al nou lloc d’exposició, al recinte del Museu d’Art de Cerdanyola

Objecte Diversos

Material/tècnica

Diverses

Títol/tema

Col·lecció de l’Autoritat Portuària de Barcelona (APB)

Autoria Diversa

Data/època Diverses

Dimensions Diverses

Coordinació

Ruth Bagan i Maite Toneu

Conservació preventiva

Ruth Bagan

Conservació curativa

Carme Masdeu i Luz Morata (Morata-Masdeu, SCP) (material tèxtil)

Inventari i documentació

Iris Garcia i Mònica Roca

Anys de la intervenció

2011-2013

L’Autoritat Portuària de Barcelona (APB) posseeix un fons patrimonial format per objectes de naturalesa molt diversa, entre els quals es troben pintures, escultures, fotografies, cartes nàutiques, maquetes i objectes de navegació.

Alguns d’aquests objectes s’exposen en edificis de l’APB, mentre que d’altres són a l’exterior, com és el cas d’algunes escultures, i la resta estan emmagatzemats en diversos espais.

Amb la voluntat d’implementar millores en la conservació del seu fons, i en un context de canvis i remodelacions d’alguns dels edificis de l’APB, els gestors de la col·lecció van confiar al CRBMC la conservació de la col·lecció. D’aquesta manera, l’any 2013 el CRBMC va iniciar nombroses actuacions de conservació preventiva, curativa i de restauració sobre aquest fons. Prèviament, entre els anys 2011 i 2012 ja s’havien engegat les tasques de documentació i d’inventari de la col·lecció.

Conservació preventiva

L’any 2013, les actuacions de conservació preventiva i curativa es van centrar en el trasllat de 61 obres (pintures sobre tela, obres sobre paper i un plafó de pintura mural) que es trobaven en unes condicions d’emmagatzematge poc convenients per a la seva conservació.

L’operació va permetre detectar algunes alteracions que van desembocar en una actuació de conservació curativa per estabilitzar-les i adequar-les abans d’instal·lar-les al magatzem del CRBMC.

Escultura del fons patrimonial de l’APB a l’exterior

Maqueta del fons patrimonial de l’APB

 Avaluació de la qualitat de l’aire al dipòsit d’arxiu

Preparació dels objectes de l’edifici Portal de la Pau per al seu trasllat Moviment dels objectes de l’edifici Portal de la Pau

Després d’aquesta actuació d’urgència, l’any 2014 es va engegar un projecte que cercava tenir una visió global de l’estat de la col·lecció, detectar necessitats concretes i dictar protocols de conservació. Es va fer una revisió de tots els béns de la col·lecció i una avaluació dels espais on es trobaven, i es van valorar aspectes relacionats amb la funcionalitat de l’espai, l’accessibilitat, la seguretat o la conservació. Els béns es trobaven dispersos en 11 ubicacions, entre les quals destaquen alguns edificis del Port de Barcelona, com el World Trade Center de Barcelona (WTCB) i l’edifici Portal de la Pau.

Aquesta avaluació va tenir com a resultat un seguit de recomanacions i de prioritats d’actuació per millorar les condicions de conservació dels béns i reduir els riscos a què s’exposaven les obres, entre les quals hi havia la creació d’un espai únic d’emmagatzematge, diverses actuacions de conservació preventiva i algunes intervencions de restauració. També es van redactar, per als gestors del fons, uns protocols de conservació dels béns, segons la seva tipologia, així com uns protocols bàsics de gestió dels espais, sempre des d’un punt de vista de gestió integral de la conservació del fons.

Seguint la recomanació de crear un espai únic d’emmagatzematge, però amb un horitzó poc clar de quan es podria disposar d’un lloc definitiu, l’APB va encarregar al CRBMC la redacció d’un projecte tècnic d’habilitació d’un espai intermedi per a la reserva provisional del fons patrimonial de l’APB. Aquest projecte tenia com a objectiu perfilar els requeriments d’aquest espai pel que fa a la superfície, la funcionalitat, la distribució, les característiques constructives, l’accessibilitat, la seguretat i tots aquells aspectes relacionats amb la conservació directa dels béns emmagatzemats.

Posteriorment, ja durant l’any 2015, les actuacions de conservació preventiva es van centrar en accions puntuals al dipòsit d’arxiu de l’APB al WTCB, per evitar el risc de microorganismes, així com en la coordinació del desmuntatge dels béns patrimonials de l’APB situats a l’edifici Portal de la Pau, per traslladar-los al CRBMC. El motiu del trasllat va ser la futura remodelació de l’edifici. De nou, com ja havia succeït l’any 2013, es va aprofitar el trasllat per revisar i adequar les obres, fet que va propiciar algunes actuacions de conservació curativa, especialment per a l’estabilització dels objectes tèxtils.

En el marc de la remodelació de l’edifici Portal de la Pau, ja el 2016, també es va fer un assessorament per al projecte de remodelació i es va redactar un plec tècnic per a la vitrina del quadre d’Eliseu Meifrén El port de Barcelona, pintura sobre tela de gran format amb importants problemes de conservació que el fan molt vulnerable a les fluctuacions ambientals. També es va engegar un programa de manteniment de les escultures de l’APB a l’exterior.

Objecte de navegació del fons patrimonial de l’APB

Objecte

Trasllat, exposició i emmagatzematge de les obres que constitueixen la col·lecció que s’exposava a l’edifici del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT)

Material/tècnica

Diversos

Descripció

Més de 1100 peces arqueològiques de la col·lecció del museu

Data/època Diverses

Núm. de registre del CRBMC

Diversos

Coordinació

Joan Ramon Aromí (Nordest, Museum and Exhibit Services, SL) i Pere Rovira (CRBMC)

Equip

Nordest, Museum and Exhibit Services, SL

L’any 2018, durant tres mesos i mig, un equip de nou persones va estar treballant de manera continuada a la seu del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT) per portar a terme el trasllat de la col·lecció a quatre seus diferents: al CRBMC, al magatzem del MNAT, al magatzem de la seu central i al Tinglado 4.

Equip humà

La intervenció es va dur a terme amb la presència de tres restauradores especialitzades en material arqueològic, amb les funcions següents:

• Elaboració de l’informe de conservació de cada peça per mitjà d’un senzill codi de colors. • Intervencions a nivell de restauració, ja sigui netejant, consolidant o restaurant les peces que així ho requerien, abans de la seva manipulació. • Suport a l’equip de manipuladors durant el moviment de les peces més delicades. L’equip estava format per manipuladors: tres especialistes en grans formats, amb l’ajuda d’elements mecànics, per fer la retirada i la paletització de les peces; dos especialistes en manipulació de petit format, per fer l’embalatge de les peces petites en caixes norma Europa; i un tècnic per al seguiment documental de la col·lecció.

Procediments

El protocol establert consistia a omplir una fitxa individual per a cada peça que implicava tots els equips. La fitxa es basava en una informació prèvia de l’inventari existent facilitada pel museu (imatge, número d’inventari/referència, nom i ubicació). En cas de contradiccions, es resolia directament amb els responsables del museu. La resta d’informació era emplenada per tot l’equip.

La col·lecció, repartida per les quatre plantes del museu, és heterogènia tant pel que fa als materials i als formats com al seu estat de conservació. En funció del seu estat, s’intervenia d’una manera o d’una altra:

• Totes les peces ceràmiques es van revisar. En alguns casos, la pintura de les reintegracions patia aixecaments, i tenia colors inadequats i restauracions inacabades. • Les peces de pedra presentaven, en general, molta acumulació de brutícia, pols i sediments, així com restes d’antigues intervencions. Es van revisar una per una, valorant-ne l’actuació per motius d’estabilitat del suport. • Tots els vidres es van revisar. En la majoria dels casos, l’adhesiu que s’havia utilitzat per a la unió de les parts presentava certa rigidesa, amb el consegüent risc de trencaments. Algunes reintegracions de polièster havien sofert canvis de pigmentació. Per culpa de la humitat relativa elevada, el pH d’alguns vidres havia variat i aquests s’havien tornat alcalins, la qual cosa en feia perillar l’estabilitat (i n’augmentava la fragilitat). • Pel que fa a les peces de bronze, amb petits focus de clorurs o manca de neteja, es va fer un primer triatge de les peces que calia intervenir. • Quant a les llànties, les traslladades al Tinglado van ser retocades pictòricament. Les llànties que es van emmagatzemar als serveis centrals es van revisar per problemes d’exsudació de sals. • Les antefixes i les terracotes presentaven els mateixos problemes que les llànties: eflorescències salines. Es va intervenir amb precaució perquè les restes de policromia no arribessin a perdre’s. • Respecte al material orgànic, per la complexitat de la matèria, abans d’aplicar un tractament fungicida es va aconsellar fer una anàlisi, per veure quin tractament era el més recomanable. • Pel que fa a les joies, perquè lluïssin més, es va aconsellar que se’ls fes un tractament per eliminar la capa de brutícia i sediments.

Manipulació

El procés de manipulació (embalatge i transport) de totes les peces es va dur a terme tenint en compte el tipus de material d’aquestes, el grau de risc segons la seva fragilitat i el seu estat de conservació, sempre tenint en consideració que es tractava d’un embalatge a llarg termini.

El procés de retirada de les peces més pesants es va fer segons les dimensions, el pes, l’estat de conservació i el volum. Algunes peces van requerir una intervenció molt delicada, i es van haver d’utilitzar carretons elevadors, diversos polipasts i eslingues de totes les mides. Es van utilitzar les banyes del carretó com a element d’elevació, la qual cosa va permetre retirar-les del lloc original i fer-ne la paletització. En els pisos superiors no va ser possible la intervenció de carretons per un tema d’accessibilitat, i es van usar elevadors manuals.

Les peces petites es van dipositar en caixes norma Europa i es van protegir amb diversos tipus de material, segons les necessitats: Tyvek®, teixit no teixit, escumes de polietilè de diverses densitats, paper Manila de farciment...

Es van cobrir les prestatgeries metàl·liques del magatzem amb polietilè transparent, fixant-les amb veta adherent per facilitar-ne el registre. D’aquesta manera, es podien veure les peces i s’evitava el dipòsit de partícules sòlides. Les peces més inestables es van fixar amb eslingues.

— Joan Ramon Aromí

Muntatge

Alfons Orriols, David Piquer, Manolo Ríos, Enric Salazar i Pol Vélez

Documentació Irene Julve

Any de la intervenció

2018

 Ús de gàbies per traslladar peces fràgils

 Manipulació d’una columna de marbre amb un elevador manual

 Manipulació d’una peça amb un carretó elèctric

 Magatzem del MNAT

Conservació preventiva i curativa dels béns mobles (artístics) del Pavelló de l’Administració del recinte històric de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau

Objecte

Objectes diversos: 15 làmpades, dos bancs de fusta, vuit cadires, un quadre de gran format, una escultura i un frontal d’altar de material tèxtil

Material/tècnica

Diversos (pintura, fusta, guix, teixit, vidre, metall...; ceràmica vidriada, vidre bufat, forja...)

Autoria Diverses

Data/època

Majoritàriament, primera meitat del segle xx, a excepció del frontal d’altar, dels segles xvıı-xvııı

Dimensions Diverses

Procedència

Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Barcelona (Barcelonès)

El Pavelló de l’Administració va ser concebut per Lluís Domènech i Montaner com la porta d’entrada principal al recinte de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, per albergar les dependències administratives. Va ser el primer pavelló construït. Les obres es van fer entre els anys 1905 i 1910 i el van dotar d’una magnífica decoració. Com la resta de pavellons, l’essència original havia quedat molt alterada a causa de diverses modificacions que es van fer al llarg del segle xx.

L’actuació de conservació preventiva s’emmarcava en el darrer projecte de recuperació de l’aspecte que tenien en origen els pavellons del recinte modernista. Aquesta actuació tenia l’objectiu de protegir els diversos béns mobles del pavelló de l’Administració durant les obres de rehabilitació del seu interior.

Intervenció

Els objectes que calia protegir eren de tipologia diversa: làmpades de forja i vidre; un fanal de l’escala del vestíbul a la planta primera; la pintura sobre tela d’Aleix Clapés Trasllat de les despulles de Santa Eulàlia des de l’església de Santa Maria del Mar a la catedral (255 × 685 cm, sense marc); un frontal d’altar tèxtil; un crucifix de guix i fusta, i el mobiliari presidencial de la Sala d’Actes.

L’actuació es va planificar de manera coordinada amb els responsables dels béns del recinte, a partir d’un inventari i de l’avaluació de les característiques i de l’estat de conservació de cada peça. Per evitar danys durant les obres, la majoria dels objectes es van retirar de la seva ubicació. Només dos es van mantenir in situ: el fanal fix de l’escala principal d’accés al primer pis, que es va protegir amb una estructura de fusta dissenyada a mida, i la gran taula presidencial del Saló d’Actes, que es va protegir i es va col·locar sobre plataformes amb rodes, per traslladar-la al passadís de la planta.

Els objectes que es van triar es van traslladar a les installacions del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC), on, a més de ser custodiats fins a la finalització de les obres de l’edifici, es van fer les intervencions de conservació-restauració necessàries per estabilitzar-los.

El sistema de protecció per al trasllat es va fer d’acord amb la tipologia dels objectes. Per a les làmpades, es van construir gàbies de protecció a mida, de manera que van ser transportades penjades i degudament protegides i fixades.

La tela de gran format es va desmuntar del seu marc i del bastidor, i es va traslladar enrotllada en un cilindre de cartró de 50 cm de diàmetre. El teixit es va traslladar en pla, amb la mateixa vitrina, amb protecció del vidre, atesa la seva fragilitat.

L’operació de desmuntatge, embalatge i trasllat la va fer un equip multidisciplinari format per conservadors-restauradors i manipuladors d’obres d’art, amb el suport de la brigada de manteniment del recinte.

— Ruth Bagan i Maite Toneu

Arribada dels objectes al CRBMC Sistema d’embalatge de les làmpades

Núm. de registre del CRBMC

11692-11719

Coordinació

Ruth Bagan i Maite Toneu

Intervenció

Ruth Bagan, Voravith Rontiva, Maite Toneu i la col·laboració de becaris

Anys de la intervenció

2011-2013

Durant el procés de retirada de la pintura sobre tela d’Aleix Clapés

A l’escala principal durant el trasllat de la pintura, amb el sistema d’embalatge amb cilindre

Material/tècnica

Fusta, metall, cuir, teixit, document gràfic, fotografia, pedra, plàstic i cautxú

Data/època Diverses

Dimensions Diverses

Procedència

Soterrani de l’antiga seu del Cementiri de Barcelona, al carrer Sancho de Ávila, Barcelona (Barcelonès)

Coordinació Ruth Bagan

Conservació

Ruth Bagan, Pau Claramonte, Núria Lladó, Voravit Roonthiva i David Silvestre

Anys de la intervenció

Des del 2013 fins avui dia

La Col·lecció de Carrosses Fúnebres, creada l’any 1970, és un conjunt únic a Europa. Aplega una sèrie de vehicles d’ús i costum funeraris actualment desapareguts. La col·lecció actual està composta per 22 vehicles, 19 dels quals són moguts per cavalls i 3 són de motor. També formen part del fons altres objectes associats als cotxes, com són les llances, els arreus, els paraments tèxtils, els vestits dels lacais del seguici funerari o fotografies d’època.

Estat de conservació

En un inici, els vehicles s’emmagatzemaven al soterrani de l’antiga seu, al carrer Sancho de Ávila. L’any 2012, tot el fons es va traslladar al nou edifici que es va construir ex professo a prop del cementiri de Montjuïc, amb una presentació renovada i actualitzada, i que es va inaugurar al febrer de 2013.

Poc temps després, i fruit d’un conveni, l’Àrea de Conservació Preventiva del CRBMC va començar a dissenyar un pla de manteniment i conservació preventiva adaptat a les necessitats de la col·lecció.

Les actuacions inicials van consistir a actualitzar l’inventari del fons i a revisar tots els objectes que encara estaven embalats a dins de les caixes de transport.

Intervenció

Es van inspeccionar cadascuna de les peces i es va determinar l’estat de conservació i les necessitats requerides per a la seva correcta conservació, per tal de procedir segons la urgència.

Paral·lelament, per millorar les condicions mediambientals i minimitzar l’impacte de la incidència de les condicions atmosfèriques extremes i de la pol·lució externa a dins de l’espai d’exposició, es va col·locar una mampara de vidre a l’accés principal com a element esmorteïdor. També es va haver de col·locar un sistema de ventilació continuada en l’àmbit dels arreus, per permetre la correcta ventilació d’aquest espai i evitar l’acumulació d’altes temperatures en èpoques de calor.

Així mateix, amb una empresa externa de plagues, es va dissenyar un sistema de control i seguiment de plagues, sobretot d’insectes, que es coordina de manera conjunta; per a aquest fi, es van posar controls i paranys lumínics repartits de manera estratègica per tot l’edifici, que es revisen cada setmana.

Finalment, cal assenyalar que cada setmana es fa un manteniment de la col·lecció i altres actuacions curatives, així com la supervisió i la coordinació de treballs de préstec i de restauracions, en cas necessari.

 Treballs de manteniment setmanal de la col·lecció

 Nou embalatge amb materials de conservació de material gràfic en reserva

 Presa de mostres per analitzar i identificar alteracions del cuir  Vista general de la col·lecció de carrosses fúnebres

Objecte

Col·lecció emmagatzemada del Museu Diocesà d’Urgell (MDU)

Material/tècnica

Diverses

Autoria Diversa

Data/època Diverses

Dimensions Diverses

Coordinació

Ruth Bagan i Maite Toneu

Conservació preventiva

Ruth Bagan

Conservació-restauració

Mireia Garcia

Anys de la intervenció

2012-2013. Seguiment de controls periòdics de conservació preventiva

El Museu Diocesà d’Urgell disposava d’un espai de reserva a la planta baixa, amb una superfície de 165 m2, on es trobaven emmagatzemats alguns béns de la seva col·lecció. La voluntat dels gestors del museu era millorar aquest espai, que en aquell moment presentava diverses deficiències, i, al mateix temps, fer una reorganització i adequació dels béns. El fons emmagatzemat comprèn objectes de naturalesa molt diversa: pintures sobre taula, escultures de fusta policromada, indumentària litúrgica i peces d’orfebreria, entre d’altres.

Es van detectar deficiències en l’aïllament, especialment en la porta que donava a l’exterior, i en els materials d’emmagatzematge. La disposició d’alguns béns en dificultava l’accés i en posava en risc la conservació. A més a més, hi havia una manca de mitjans bàsics per al correcte funcionament de la reserva i dels protocols de funcionament.

Intervenció

La proposta d’intervenció es va basar en una estratègia de mínima despesa i de màxima efectivitat, per a la millora de les condicions de l’espai. Atès que no es disposava d’un sistema de control actiu de les condicions ambientals, es van crear barreres successives o nivells de protecció en l’emmagatzematge de les obres, per preservar-ne la integritat. Aquesta intervenció de conservació preventiva va anar acompanyada d’accions curatives d’urgència per estabilitzar els béns que ho requerien. Les accions proposades es van centrar a implementar millores en la infraestructura de la sala i en el sistema d’emmagatzematge, així com en la conservació de la col·lecció.

L’actuació es va dur a terme durant els mesos d’estiu de l’any 2012, amb una primera fase d’adequació de la sala de reserva, que va continuar l’estiu de 2013. Es va començar per l’estabilització dels béns, centrada en les obres sobre fusta (talles policromades i pintures sobre taula), algunes de les quals havien estat sotmeses a un tractament de desinsectació recentment, i que requerien fixació i/o consolidació.

Les escultures es van distribuir entre els armaris i les noves prestatgeries, mentre que les pintures sobre taula, un cop fixades, es van col·locar a les pintes amb uns suports metàl·lics addicionals a la part baixa.

Part del material tèxtil es trobava emmagatzemat en calaixeres metàl·liques. Es van buidar els calaixos per poder netejar-los per dins i protegir les obres, abans de tornar-les a col·locar al seu interior. Prèviament, però, es van col·locar en suports rígids per garantir la correcta manipulació dels teixits, fets amb cartró ploma Fome-Cor®, lliure d’àcid. Les obres es van cobrir amb un teixit no teixit de fibres de polietilè d’alta densitat de Tyvek®, amb etiquetatge a l’exterior per facilitar la localització. En alguns casos, va caldre afegir material de reompliment per evitar que es marquessin els plecs. Es va modificar la distribució de les obres dins els calaixos per evitar amuntegaments, tenint en compte l’espai disponible. La indumentària litúrgica que ho permetia es va penjar, amb uns penjadors encoixinats i folrats, coberta amb una funda de Tyvek® per evitar la pols.

L’orfebreria i altres objectes de metall presentaven problemes d’emmagatzematge per la manca d’espai. Les obres inventariades que, per les seves dimensions, no podien col·locar-se en caixes, es van tornar a posar a les safates metàl·liques extraïbles dels armaris, dipositades sobre una escuma de polietilè. Les obres més pesants, que es trobaven a la part baixa de l’armari, es van dipositar sobre uns palets de polietilè coberts d’escuma del mateix material.

Els objectes metàl·lics de dimensions més reduïdes, que havien dipositar-se a les noves prestatgeries obertes a la part central de la sala, es van col·locar en caixes de polipropilè. Per evitar el contacte entre aquests, es va utilitzar escuma de polietilè. Pel que fa a les peces més petites, aquestes es van posar a dins de bosses de polipropilè, també a l’interior de les caixes.

La sala no disposa de control ambiental, per la qual cosa es van afegir a l’interior de les caixes petites bosses de material dessecant, per garantir nivells baixos d’humitat relativa. El marcatge exterior de les caixes es va fer amb un diagrama que faciliti la ràpida localització de les obres.

— Ruth Bagan

Pintures sobre taula a les graelles de les pintes

 Detall de l’emmagatzematge d’elements de la indumentària litúrgica

 Detall de l’interior dels armaris en els quals es conserven els objectes metàl·lics de gran format

Objecte Diversos

Material/tècnica

Diverses

Títol/tema Diversos

Autoria Diversa

Data/època Segles ııı-xx

Conservació-restauració

Ruth Bagan, Xisca Bernat, Joan Escudé, Maria José Gracia, Carolina Jorcano, Èlia López, Silvia Marín, Rosa Martínez, Voravit Roonthiva, David Silvestre, Beatriz Urbano i Montserrat Xirau

Anys de la intervenció

2014-2016

Amb la inauguració del Museu de Disseny, el desembre del 2014, l’Ajuntament de Barcelona, a través de l’Institut de Cultura de Barcelona, culminava l’ambiciós projecte museogràfic i cultural, endegat el 2008, d’integrar en una única institució quatre col·leccions barcelonines de diferents temàtiques que fins aleshores formaven part del Museu de les Arts Decoratives, el Museu Tèxtil i d’Indumentària, el Museu de Ceràmica i el Gabinet de les Arts Gràfiques. Cadascun d’aquests equipaments culturals estava ubicat en les seves seus respectives, i l’històric Palau de Pedralbes és on hi havia el nombre més gran d’objectes de la col·lecció, ja que des del 1932 acollia el Museu de les Arts Decoratives, i posteriorment, el 1990, s’hi afegia el Museu de la Ceràmica. També hi havia emmagatzemada a Pedralbes la col·lecció del Gabinet de les Arts Gràfiques, provinent del Poble Espanyol, a Montjuïc, i des del 2008, també acollia el Museu Tèxtil, traslladat des del Palau del Marquès de Lió.

Tot i que la inauguració va representar un punt d’inflexió, els treballs en matèria de conservació preventiva i curativa posteriors van ser intensos, pel gran nombre d’objectes, uns 70.000, i per la dificultat de coordinar-ne el trasllat.

Amb la construcció d’una seu nova i única, l’anomenat edifici Disseny Hub Barcelona, just acabat el 2013, es va començar a traslladar immediatament les quatre col·leccions a les installacions i els treballs museogràfics per a les quatre exposicions permanents es van intensificar amb l’objectiu d’assolir el calendari d’obertura previst. Va ser en aquest context que es va iniciar un conveni de col·laboració entre l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) i el Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC) en matèria de conservació preventiva, manteniment i actuacions de caire curatiu, que es va materialitzar en un projecte compartit entre les dues institucions, i que va tenir lloc entre els mesos de juny del 2014 i maig del 2016.

Aquesta cooperació havia estat precedida l’any anterior per una sèrie d’intervencions de restauració d’un nombre important d’objectes del museu que havien de formar part de les futures exposicions permanents i que es volien mostrar en les millors condicions.

Per poder assolir els objectius, el museu va sol·licitar al CRBMC el servei d’un equip de vuits conservadors-restauradors, coordinats des de l’àrea de l’especialitat de conservació preventiva del CRBMC i des de l’àrea de conservació i restauració del mateix museu. En grups de dos, les tasques i la responsabilitat específiques es van adjudicar segons l’especialitat de cada tècnic, que bàsicament corresponia a la tipologia dels objectes de la col·lecció i a les necessitats que s’anaven generant, perquè la finalitat era treballar en l’emmagatzematge de la reserva, però també en les peces de les exposicions.

Es van coordinar diversos processos i actuacions, depenent de les necessitats del museu i del calendari que es va establir des d’un bon inici. Així, durant la fase inicial del projecte es van prioritzar els treballs de conservació preventiva durant el

Presentació de la vitrina de retrats

Procés de neteja i estabilització d’un plafó de ceràmica per al seu transport

Presentació de la vitrina d’astrolabis i rellotges

muntatge de les quatre exposicions, que va consistir en la presentació i la instal·lació dels objectes, tenint present els particulars requeriments de les condicions de conservació i de seguretat més adequades per a cadascun.

Un cop obert el museu, els treballs es van centrar, d’una banda, en el manteniment setmanal dels objectes exposats a la sala, que consistia en una revisió general, però també a fer un seguiment de les incidències produïdes pels visitants o pel mateix edifici, i, si esqueia, intervencions curatives puntuals. D’altra banda, i ja sense la pressió de la inauguració, els treballs es van centrar en els objectes de la reserva, és a dir, en totes les tasques que quedaven pendents, com el moviment, la supervisió del trasllat d’obres de gran format i l’emmagatzematge de la col·lecció no exposada. Ja en una fase avançada, i que va ocupar gran part del projecte, es van fer intervencions prèvies i sistemàtiques de sanejament, neteja superficial, desinfecció i avaluació de l’estat de conservació de les col·leccions de ceràmica, d’objectes vinculats amb les arts gràfiques (tipografies, mobiliari...) i de mobiliari que encara estaven pendents de trasllat des del Palau de Pedralbes al Disseny Hub.

Conclusions

Aquest projecte de conservació preventiva va ser complex, ja que abastava diversos aspectes, com el muntatge d’exposicions i el trasllat o la manipulació d’objectes. És una línia que va encetar el CRBMC i que havia de servir com a referència, no només per a futurs projectes museogràfics, sinó també per deixar constància que la conservació preventiva, tot i que és un dels aspectes més desconeguts de la nostra professió, és necessària per a la bona preservació, l’ús i la difusió del nostre patrimoni.

— Voravit Roonthiva

Supervisió del moviment d’un armari de gran format

Revisió de l’estat de conservació d’un llibre

 Tres instants durant la presentació i la instal·lació dels diversos objectes de cara al muntatge de les quatre exposicions permanents

Material/tècnica

pintura al fresc traspassada sobre tela

Títol/tema

Lo temporal no és més que un símbol

Autoria

Joaquim Torres Garcia (Montevideo, 1874-1949)

Data/època

1916

Dimensions

4 plafons amb mides totals: 575 × 331 cm (sense marc) i 578 × 334 × 5 cm (amb marc). Només en surten 2 per a l’exposició: plafó superior: 200 × 335,1 × 4,3 cm, i plafó inferior: 217,8 × 334,8 × 4,3 cm

Procedència

Saló Sant Jordi, Palau de la Generalitat, Barcelona (Barcelonès)

Localització

Sala Torres Garcia, Palau de la Generalitat, Barcelona (Barcelonès)

Núm. de registre del CRBMC

12433

L’actuació en la pintura mural traspassada Lo temporal no és més que un símbol es fa amb motiu de la cessió en préstec al Museum of Modern Art (MOMA) de Nova York per a l’exposició temporal i retrospectiva «Joaquín Torres-Garcia. The Arcadian Modern», que va tenir lloc entre els mesos d’octubre de 2015 i febrer de 2016.

Aquesta obra forma part d’un conjunt de pintures murals decoratives que l’artista va executar per al Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat. El mural va estar cobert per unes teles pintades fins a la dècada dels seixanta del segle xx, quan els Gudiol van arrencar tota la superfície mural i la van traspassar a tela; van usar el sistema tradicional de caseïnat de calci, amb doble tela de cotó, muntada en un suport rígid de fusta, format per una estructura reticulada de llistons de fusta i plafons de contraplacat d’uns 5 mm de gruix.

L’obra es va dividir en 4 plafons, a causa de les seves grans dimensions originals, amb els seus marcs de fusta respectius, fets amb llistons simples, cargolats al mur, en el que avui es denomina la Sala Torres-Garcia, al mateix Palau de la Generalitat.

Gestió del préstec

Així doncs, el procés per al préstec s’inicia amb les gestions administratives per part dels responsables del Departament de Presidència i del Departament de Cultura de la Generalitat, de manera coordinada amb els conservadors-restauradors del CRBMC.

L’actuació de conservació comença amb el primer examen de diagnosi, en el qual es determina que l’estat de conservació de l’obra permet que se cedeixi en préstec. A l’informe de diagnosi de l’estat de conservació s’hi inclou la proposta d’intervenció necessària per al condicionament de l’obra, durant el seu trasllat i mentre en duri l’exposició, a fi de garantir-ne en tot moment l’estabilitat. El comissari de l’exposició i la conservadora de pintura del MOMA fan una visita prèvia a la peça in situ. Amb ells, hom planteja el sistema d’embalatge i trasllat, així com la proposta d’un sistema d’ancoratge a Nova York, que presenta certes dificultats tècniques per les dimensions de l’obra.

Paral·lelament, es consensua la proposta de tractament de conservació curativa, que consisteix en una fixació puntual de la capa pictòrica i una neteja mecànica en sec, tant de l’anvers com del revers, un cop desmuntats els plafons. Atès que la pintura presideix una estança molt significativa del Palau, es va haver de col·locar temporalment i en absència de l’obra original una lona impresa amb la fotografia d’aquesta, a escala 1:1.

L’embalatge i el transport ha estat a càrrec de dues empreses especialitzades, una en l’àmbit europeu i una altra als Estats Units, que s’han hagut de coordinar entre elles. Això no obstant, durant tot el procés de moviment i manipulació, els treballs els ha supervisat una conservadora-restauradora.

Tan bon punt els plafons tornen de nou a Barcelona, es decideix substituir el sistema antic d’ancoratge dels plafons per un sistema menys agressiu per a l’obra, i que permet retirar-la d’una manera més fàcil i pràctica. Els ancoratges nous entre els quatre plafons són tirafons d’acer inoxidable amb femella d’orelles, i l’ancoratge al mur es fa amb platines, també d’acer inoxidable, en forma de L, amb trau colís, que permet l’adaptació i el moviment natural de la peça, en substitució del sistema antic de cargols entrats en diagonal.

— Voravit Roonthiva i Maite Toneu

Procés d’embalatge d’un dels plafons

Coordinació

Generalitat de Catalunya (Barcelona): Rosa M. Montserrat, Júlia Roca i Maite Toneu; The Museum of Modern Art, MoMA (Nova York): Anny Aviram, Sacha Eaton i Karen Grimson

Conservació preventiva i curativa

Voravit Roonthiva i David Silvestre

Desmuntatge i muntatge després de l’exposició

Palau de la Generalitat, Barcelona: Voravit Roonthiva i David Silvestre, juntament amb Técnica de Transportes Internacionales, SA (TTI)

Logística

Técnica de Transportes Internacionales, SA (TTI); Masterpiece International i Cargolux (companyia aèria de càrrega)

Correu

Maite Toneu

Anys de la intervenció

2005-2006

La pintura Lo temporal no és més que un símbol després de la intervenció