9 Vitrall

9

Vitrall

Títol/tema

Tríptic de les Dames de Cerdanyola

Autor

Ludwig Dietrich von Bearn (vitraller alsacià). Atribució de Joan VilaGrau i Francesc Rodon. No es descarten altres hipòtesis. Tampoc no se sap si Martí de Riquer o el mateix arquitecte, Eduard Maria Balcells Buïgas, van participar en la confecció dels cartons

Localització

Museu d’Art de Cerdanyola (MAC), Cerdanyola del Vallès (Vallès Occidental)

Núm. de registre del CRBMC

12108

Coordinació

Marta Llach, Txema Romero i Maite Toneu

Els vitralls de Cerdanyola són, probablement, un dels conjunts més icònics del vitrall modernista català. Són reconeguts arreu, de la mateixa manera que ho són la claraboia del Palau de la Música o les tribunes de la casa Lleó Morera. Això, més enllà de la inqüestionable bellesa i captivadora elegància de les escenes, també es deu al fet que hagin aparegut a les portades d’alguns llibres i que s’hagin mostrat en diverses exposicions.

Els vitralls es van instal·lar al museu durant la reforma que el propietari, Evarist López, va fer de l’immoble, a càrrec de l’arquitecte Eduard Maria Balcells Buïgas. L’any 1984, van ser traslladats a una exposició de la Fundació Miró, i des d’aquell moment van estar desats en un magatzem fins al 2009, que és quan els adquireix l’Ajuntament de Cerdanyola i els retorna a la seva ubicació original.

Se n’atribueix l’autoria al vitraller alsacià Ludwig Dietrich von Bearn, tot i que no es poden descartar altres hipòtesis. No se sap si Martí de Riquer o el mateix arquitecte Balcells van participar en la confecció dels cartrons, que tenen moltes similituds amb l’obra pictòrica del primer i, en general, amb la vitralleria modernista centreeuropea d’aquestes dates.

Estat de conservació

Els vitralls s’havien retornat a la seva posició original sense haver estat restaurats, de manera que presentaven algunes patologies greus i d’altres que podien derivar ràpidament en deterioraments greus. Hi havia reparacions provisionals fetes amb silicona, plafons molt corbats i trencaments de vidres i ploms.

Els vitralls eren sòlids al tacte, però estaven fragmentats a la xarxa de plom, cosa que feia suposar que el metall era poc ferm i estava alterat o que suportava part del pes dels plafons, que devia estar subjectat pels reforços de passamà.

Els esmalts verds i blaus es trobaven alterats de manera generalitzada. També un de color groc, similar a un groc de plata, presentava una superfície clivellada.

Aparentment, els vitralls estaven nets, però hi havia una capa de brutícia prima i distribuïda de manera regular, sobretot en el costat exterior.

No hi ha restauracions anteriors documentades, tot i que es constaten reparacions, que ja apareixien a les fotografies de 1983, i algunes peces que s’identifiquen com a reposicions no datables.

Fractura en un dels ploms de Les dames de les tulipes

Anys de la restauració

Estudi i avaluació de l’estat de conservació: 2012; desmuntatge: 8-10-2013; intervenció de conservació-restauració: 2013-2014, i muntatge final: 17-12-2014

Les dames del gronxador. Final

Intervenció

La intervenció es porta a terme per fases, entre els anys 2012 i 2015. Tenia com a objectiu aturar la proliferació de les alteracions detectades (brutícia, curvatures, fractures...) i, alhora, millorar les condicions de conservació dels vitralls.

Per fer aquestes tasques, els vitralls es van desmuntar i transportar fins al taller, tancats en caixes folrades de poliestirè expandit. El desmuntatge de tots els plafons es fa al taller, i es comença per retirar la massilla perimètrica amb escarpes fines. Els vitralls desmuntats es disposen plans sobre els taulells per aplanar les curvatures.

Es fa una neteja inicial en sec, amb pinzells, i una segona amb turundes de cotó, amb aigua i alcohol al 50%. Les restes de massilla del perímetre es retiren amb escalpel.

Les peces fracturades es consoliden amb resina epoxídica, i únicament es reintrodueix una peça que es marca discretament, però de manera visible, amb l’any i el nom del taller.

Els vitralls presenten una xarxa de plom complexa, de diferents gruixos. Es tornen a soldar localment els ploms fracturats i, si cal, es canvien per perfils nous de la mateixa secció i calibre. En el cas dels vitralls de la Dama del llac, el plom estava especialment malmès. Es tornen a soldar moltes fractures per tal de conservar el plom original i es massillen els plafons amb espàtula. Els vitralls restaurats s’instal·len als marcs originals i es canvia el sistema de col·locació: massilla i clavilles de fusta per platines de ferro en L.

Muntatge

La fixació del marc al finestral obligava a passar els visos molt a prop del plom dels vitralls. Es va aprofitar el desmuntatge per soldar noves orelles al costat exterior del marc, les quals faciliten una instal·lació més senzilla i segura dels marcs als muntants de les finestres. Ja no calia segellar els plafons amb massilla, la qual cosa, a més, dificultava molt qualsevol tasca de manteniment. Per això, es va optar per un llistó cargolat al marc, que permet el desmuntatge dels plafons amb un tornavís i sense generar pols.

Conclusió

Els vitralls restaurats recuperen tot el seu esclat natural, alhora que s’atura la proliferació d’alteracions i s’estableixen unes condicions de muntatge més senzilles, que facilitaran molt qualsevol intervenció futura de conservació.

— J. M. Bonet Vista general dels vitralls restaurats

Curvatures dels plafons en el vitrall de Les dames del llac

Antiga consolidació provisional feta amb silicona Alteració de l’esmalt verd en la tiara de la figura central de Les dames de les tulipes

Títol/tema

Vitrall emplomat al costat est del transsepte de l’església. Finestra emplomada confeccionada amb vidres blancs/verdosos. Sanefa geomètrica complexa típica de l’orde del Cister

Autor

Desconegut

Data/època

Principis del segle xııı

Localització

Transsepte sud V (TSV) del Reial Monestir de Santa Maria de Santes Creus, Aiguamúrcia (Alt Camp)

Núm. de registre del CRBMC

12641

Coordinació

Joan Ibarz (monestir de Santes Creus) i Pere Rovira (CRBMC)

Restauració

J. M. Bonet Vitralls, SL

Any de la restauració

2015

Els vitralls de Santes Creus són únics per diverses característiques: són els més antics conservats a Catalunya, instal·lats a les finestres per a les quals van ser projectats; no són restes fragmentàries, sinó que es tracta d’un conjunt extens de vitralls. Formen part del període inicial de la història del monestir, del qual tenim pocs exemples, i van ser, a més, elaborats seguint les normes de l’orde del Cister, en vidres clars i sanefes complexes sense cap figuració.

Estat de conservació

El vidre original és de ciba, tallat amb ferro roent, i té un gruix variable (els punts més gruixuts arriben als 6 mm). Els vidres de color són acolorits en massa, i només una de les peces, en un dels costats, és un vidre plaqué vermell. Hi ha clarament algunes reintegracions de vidres més recents, amb colors més intensos, que es troben molt més ratllades que els vidres més antics, i que no segueixen la trama dels ploms dels altres plafons.

El plom és molt dur i, malgrat que presenta nombroses fractures, curvatures i moviments, s’ha pogut conservar quasi completament. No hi ha motiu per pensar que no es tracti de l’original de principis del segle xııı.

En total, hem comptat vint-i-nou peces pintades. S’han trobat dos tipus de grisalla: una de més fosca, que coincideix amb un traç més primitiu, més irregular i menys elaborat, i una altra de més vermella, que creiem més recent, en què les línies són més fines i delicades.

S’han trobat vidres en etapes inicials de corrosió. Els de color blanquinós presentaven lleugeres irisacions en el costat extern, i només puntualment es veien peces amb algunes picadures i ennegriments, propis d’una fase de corrosió més avançada.

Al costat extern s’observava una superfície neta; únicament hi havia una capa prima de pols molt poc adherida i distribuïda uniformement. En la part perimètrica, es localitzaven taques de ciment i fins i tot algun plafó parcialment cobert amb aquest material. Al costat intern s’hi podien veure crostes gruixudes distribuïdes de manera irregular, teles d’aranya i pols.

En els vidres que són molt gruixuts i mecànicament molt resistents, hi havia abundants fractures en el plom. El fet que n’hi hagués tantes debilitava molt l’estabilitat dels plafons, fins al punt que el risc que es desprenguessin era elevat.

Intervenció

Després de la construcció de la bastida, es va fotografiar cada plafó per les dues cares i es van fer esquemes de totes les alteracions. Per a l’extracció dels plafons, es va col·locar una base rígida revestida de poliestirè expandit per ambdós costats. Els vitralls van viatjar al taller embalats en caixes tancades.

Pel costat exterior es va netejar el vitrall amb aigua i alcohol al 50%. Les incrustacions del costat interior es van estovar puntualment, amb una solució gelificada de carbonat d’amoni, i es van retirar amb escalpel. Es van reintegrar forats petits amb resina epoxídica acolorida. Les reintegracions més grans es van fer amb vidre bufat de manxó, gravat a l’àcid, i es van datar amb una punta de diamant.

Muntatge

Els panells es van emmarcar individualment en marcs de llautó. L’envidrament de protecció i el vitrall es van muntar de tal manera que es conservava i s’aprofitava com a element estructural el ferro forjat original. Quedava, així, una estructura fixada, sense necessitat de soldadura ni modificació. El nou muntatge ha de facilitar la manipulació dels vitralls i millorar-ne les condicions de conservació.

— J. M. Bonet

 Plafó a8, on es pot veure el gruix dels dipòsits i les peces pintades reaprofitades per l’autor original (al costat dret)  Un dels plafons superiors disposat en el suport que s’utilitza per posicionar bé les peces fracturades abans de consolidar-les  Detall de la part superior del vitrall reinstal·lat en la posició original