5 Material arqueològic

5

Material arqueològic

Material/tècnica

Pintures murals al fresc sobre intonaco de calç i sorra (paraments laterals) i mosaic en opus tessellatum (paviment)

Títol/tema

Revestiments decoratius, arquitectures pintades en panells decoratius (pintures murals) i decoracions geomètriques (mosaic)

Dimensions

Braç nord-est del criptopòrtic: 27,50 × 3,50 m

Localització

Paraments laterals (pintures murals) i paviment (mosaic) del criptopòrtic situat al sector sud-est del jaciment de la vil·la romana dels Munts, Altafulla (Tarragonès)

Núm. de registre del CRBMC

10028.1 (pintures murals) i 10027 (mosaic)

En aquest article es descriu la intervenció de conservació-restauració dels revestiments conservats al criptopòrtic de la vil·la romana dels Munts, de les pintures murals dels paraments laterals i del mosaic del paviment.

La vil·la romana dels Munts és d’època alt-imperial i presenta una gran riquesa arquitectònica i decorativa. El criptopòrtic es troba a la seva part residencial, construïda al vessant sud d’un turó orientat cap al mar. Es tracta d’un corredor semisoterrat, amb una planta en forma de L oberta cap a ponent, que donava accés a les estances privades de la domus. In situ s’hi conserven els elements decoratius que són objecte d’aquesta restauració. Les pintures murals al fresc i el paviment en opus tessellatum són els vestigis decoratius més significatius del jaciment dels Munts.

Estat de conservació

El conjunt del criptopòrtic, abans de la intervenció, presentava un estat de conservació dolent o molt dolent, variable segons les zones. Les restes conservades estaven afectades per una patologia diversa, que alterava el conjunt des del punt de vista de la conservació i de la seva estètica.

Les principals alteracions es devien a les condicions ambientals, la proximitat del mar i un ambient humit i salí; l’exposició a l’aire lliure determinava la presència generalitzada de dipòsits de pols, brutícia i sediments, així com de restes animals, com excrements i nius d’insectes. Però, sobretot, el factor hídric és la principal causa de l’alteració del conjunt, ja sigui per l’acció física directa o per efecte de les humitats de capil·laritat. Els trencaments de les planxes de fibrociment de la coberta han estat recurrents al llarg dels anys, malgrat que s’hagin reparat altre cop en el decurs de la present intervenció.

Aquesta deficiència ha afectat el paviment i els coronaments dels murs, que s’han vist erosionats en els punts de caiguda de les goteres. La presència d’aigua ha anat acompanyada de la formació de concrecions, endurides i carbonatades, i de l’aparició d’una gran quantitat d’eflorescències salines. També hi ha hagut creixement biològic, que ha produït alteracions diverses, com el creixement radicular de plantes superiors, la producció d’àcids, la formació d’oxalats i canvis cromàtics.

Intervenció

La intervenció s’ha encaminat a la millora de les condicions de conservació del conjunt, mitjançant l’estabilització i la consolidació de les alteracions. La millora de la dimensió estètica ha estat l’altre eix de la intervenció. En aquest sentit, s’ha parat especial atenció a les operacions de neteja i als sistemes de presentació final, que han variat segons les zones i els elements, però mantenint en tot moment la coherència i la unitat en el conjunt.

Els processos d’intervenció s’han fet de manera alternativa o simultània, segons les necessitats de cada zona, i amb un

Restauració

Arcovaleno Restauro, SL: Rudi Ranesi (coordinador), Davide Belfiore, Sílvia Bottaro, Maria Cardenal, Neus Casal, Lorenzo Masi i Tina Núñez. Neus Casal i Caridad de la Peña (documentació)

Reportatge audiovisual Verònica Moragas

Anys de la restauració

2015-2016

 Detall d’un nus salomònic que configura el dibuix geomètric del mosaic del paviment

 Vista general del criptopòrtic després de la intervenció de conservaciórestauració

  Vista parcial de les pintures murals del mur sud del criptopòrtic abans i després de la intervenció. S’hi aprecia la recuperació de l’arquitectura pintada, que consisteix en un sòcol marbrejat i panells decoratius rectangulars que alternen disposicions horitzontals i verticals

tractament diferenciat per als diversos elements i materials: les pintures murals al fresc i el mosaic compost de tessel·les de pedra i ceràmica.

Les operacions han començat amb una neteja mecànica per a l’eliminació de la pols i dels dipòsits no adherits. Aquest mateix procés també ha servit per retirar parcialment la resina acrílica de les pintures. A continuació, s’ha fet la neteja química, amb acetona, aplicada per impregnació mitjançant paletina i paper japonès. Les concrecions mitjanament endurides s’han eliminat amb l’acció combinada de bisturí, llapis de fibra de vidre i esponges Wishab®.

Tot seguit, s’hi ha aplicat un producte biocida per reduir l’agressió biològica i s’han extret, en la mesura que ha estat possible, les arrels de plantes presents a l’interior dels morters de l’intonaco. Per a l’eliminació de les sals solubles, s’han retirat mecànicament les eflorescències i s’han aplicat puntualment apòsits d’aigua desionitzada a les zones on les sals es trobaven carbonatades. Els morters descohesionats s’han consolidat mitjançant la injecció de morters hidràulics. En el cas de les pintures, la restitució de les pèrdues de matèria s’ha centrat en el bisellament perimètric, el segellament de fissures i esquerdes, i també s'ha aplicat massilla a les llacunes que alteraven la continuïtat visual de les superfícies decorades; les reintegracions cromàtiques s’han dut a terme amb aquarel·les, mitjançant veladures o tratteggio, en funció dels casos. Pel que fa al mosaic, s’han recol·locat les tessel·les despreses, i per a la reintegració de les zones de pèrdua s’han incorporat altres tessel·les que procedien del mateix mosaic i que es conservaven al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT).

La intervenció descrita ha donat grans resultats per al conjunt del criptopòrtic, però es fa evident la necessitat d’un manteniment constant per evitar la nova degradació dels materials que formen el conjunt.

— Neus Casal i Rudi Ranesi

Planimetria i mapatge d’un tram de les pintures murals del mur sud

Planimetria i mapatge d’un tram del mosaic del paviment Alteracions

alteracions superficials  Concrecions calcàries  Concrecions calcàries

intervencions anteriors  Morters afegits

trencaments i deformacions  Fissures/esquerdes

separació i despreniments  Descohesió. Bosses d’aire  Disgregació morters  Disgregació pintura (pulvurulència/aixecaments)

pèrdua de matèria  Pèrdua (policromia/morter) Intervenció

eliminació morters afegits  Eliminació morters (bisells/massilla de llacunes)

consolidació  Injecció zones buides amb PLM  Adhesió de fragments amb PLM

reintegració  Matèrica. Morter de calç  Cromàtica. Retoc amb aquarel·la

Alteracions

alteracions superficials  Eflorescències salines  Concrecions carbonatades  Calcinacions / ennegriments

separació i despreniments  Tessel·les disgregades o desgastades  Tessel·les aixecades  Pèrdues/morters Intervenció

neteja  Eliminació de concrecions i morters afegits

consolidació  Silicat d’etil  Morter de calç i sorra i tessel·les aixecades

reintegració  Morter de calç i sorra i tessel·les noves

Títol/tema

Mosaic de Paris i Afrodita o de Teseu i Ariadna

Data/època Segle ııı dC

Dimensions

3,12 × 2,39 m

Procedència

Vil·la romana de Can Pau Birol, Bell-lloc del Pla, Girona (Gironès)

Localització

Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC), Girona (Gironès)

Coordinació

M. Àngels Jorba (CRBMC), Laura Lara (MAC-Girona) i Sílvia Llobet (Àbac Conservació-Restauració, SL)

Restauració

M. Àngels Jorba (CRBMC) i Sílvia Llobet (Àbac Conservació-Restauració, SL); Pol Camps i Nieves Marí (becaris i col·laboradors CRBMC), i Laia Codina, Laura Gómez, Lídia Pérez i Mireia Sabaté (estudiants en pràctiques)

Anys de la restauració

2015-2016

L’any 1876, es van localitzar les restes de la vil·la romana de Can Pau Birol, de la qual avui coneixem tres mosaics: el Mosaic del Circ, el Mosaic de Bel·lerofont amb la Quimera i el Mosaic de Teseu i Ariadna.

El Mosaic de Teseu i Ariadna es conserva al Museu d’Arqueologia de Catalunya, amb seu a Girona. L’any 2016, el museu va organitzar l’exposició temporal «3 mosaics, 3 museus: 140 anys dels mosaics romans de Bell-lloc (Girona)», que va suposar fer un nou estudi dels paviments, així com la restauració del mosaic.

Aquest mosaic es conserva en quatre fragments, ja que l’any 1941 es va extreure, es va restaurar i es va col·locar sobre un nou suport de ciment armat. Per aquesta raó, ens ha arribat poca informació de la seva tècnica constructiva; queda només part del morter d’assentament de les tessel·les de pedra calcària, de dotze tons diferents.

El motiu decoratiu mostra un camp geomètric que s’inicia amb una banda, en la qual trobem una sanefa de meandres fraccionats, seguida d’un disseny ortogonal de cercles secants amb una flor interior. L’emblema, segurament disposat a la part superior central de l’habitació, presenta un fons blanc en el qual es desenvolupa l’escena mitològica.

Estat de conservació

Pel que fa a la seva estructura, presentava una patologia diversa. Les alteracions més greus es localitzaven al suport de ciment, ja que la malla de ferro presentava estadis avançats d’oxidació que generaven fissures, esquerdes i despreniments. Alhora, es van identificar zones enfonsades gràcies als treballs antics d’extracció i de la col·locació en el nou suport.

Les llacunes es van reintegrar amb ciment, tot i que es van documentar, entre els fragments, filades reintegrades amb tessel·les originals sobre un llit de guix.

Tota la superfície de tessel·les presentava diverses capes que emmascaraven els colors i el disseny originals. Es va identificar una primera capa de carbonats, no eliminats totalment durant

Detall dels treballs de neteja final amb microprojecció d’àrids

l’antiga intervenció, així com diverses capes de ceres o resines que es conservaven molt esgrogueïdes.

Intervenció

La intervenció es va fer en dues fases. La primera es va centrar a eliminar el suport de ciment armat, per la qual cosa va caldre aplicar gasa prèviament per l’anvers, amb l’objectiu de mantenir les tessel·les a la seva ubicació. Després es va girar cada fragment i, amb l’esmoladora o altres eines pneumàtiques, progressivament es va anar rebaixant el ciment i retirant la malla metàl·lica.

Un cop alliberat el revers de les tessel·les de tot el ciment, es va aplicar el nou suport amb dues capes de morter de calç hidràulica i àrids lleugers, i es va inserir una malla de fibra de vidre entre els dos estrats.

Quan els morters ja s’havien assecat, els fragments del mosaic es van tornar a girar, se’n va eliminar la gasa, se’n van netejar les tessel·les per mitjans quimicomecànics i, per acabar, es va fer una microprojecció.

Per al muntatge definitiu, es van col·locar els diversos fragments sobre plafons rígids de niu d’abella, per donar rigidesa al conjunt i permetre’n la museïtzació. Alhora, es van rejuntar les tessel·les i es van reintegrar les llacunes amb un morter de calç hidràulica i àrids seleccionats, per obtenir una granulositat i una tonalitat harmòniques amb tots els motius decoratius.

— Sílvia Llobet

Detall a mig procés de neteja de l’emblema amb la representació de Teseu i Ariadna

Estat final del mosaic museïtzat al MACGirona

Detall d’un dels fragments ja disposat sobre el nou suport de niu d’abella

Material/tècnica

Estructures murals de pedra calcària local semblant a la del Mèdol; opus caementicium, opus vittatum, opus incertum i opus quadratum. Revestiments: pintures murals al fresc, aplacats de marbre i de pedra d’Alcover, mosaics en opus signinum i opus tessellatum. Marbres, maons i rajoles ceràmiques, morters de calç i sorra i/o ceràmiques triturades

Dimensions

Paraments: 1.256 m²; paviments: 1.860 m²

Localització

Costat sud-oest de la vil·la romana dels Munts, Altafulla (Tarragonès)

Núm. de registre del CRBMC

12565

En aquest article es presenta la intervenció de conservaciórestauració dels revestiments murals i paviments conservats en diferents àmbits de les termes meridionals de la vil·la romana dels Munts. S’ha treballat en un total d’onze àmbits que formen part del conjunt dels banys meridionals; l’actuació es concep com a part de la restauració integral del conjunt termal, prevista en fases posteriors.

Aquest conjunt està situat a l’extrem sud-oest del jaciment de la vil·la dels Munts i és una de les zones termals més significatives de l’època romana alt-imperial. L’edifici tenia l’accés principal des de l’ambulacre porticat, que comunicava les termes inferiors amb la domus, i a l’entorn del qual s’articulava la zona residencial de la vil·la.

En els espais es conserven nombroses estructures arquitectòniques, corresponents als murs de tancament de les estances i piscines que formaven el recorregut termal, diferenciat entre la zona calenta i la zona freda. També es conserven restes dels elements que sostenien les cobertes, així com escales, canalitzacions, fonts d’aigua, claveguerams, forns i hipocausts.

Els revestiments, que antigament recobrien les superfícies murals, i els paviments es conserven in situ de manera força fragmentària, però evidencien la sumptuositat i la riquesa decorativa del conjunt; destaquen les pintures murals al fresc, els aplacats i enllosats de pedra d’Alcover, els aplacats de marbres de diverses coloracions, els revestiments hidràulics, els paviments amb soleres ceràmiques i algunes restes dels mosaics policroms en opus tessellatum.

Intervenció

Les tasques de conservació-restauració s’han centrat principalment a netejar i sanejar els espais, a estabilitzar el procés de degradació que patien els materials i a millorar la lectura dels vestigis arqueològics. S’ha actuat sobretot en els revestiments de diversa naturalesa que es conserven en paraments i paviments, i puntualment també en les mateixes estructures murals.

Si bé les operacions bàsiques han estat similars en molts aspectes, a grans trets s’ha dut a terme un tractament diferenciat entre els paraments de carreus i/o maons i els diversos tipus de revestiments (arrebossats diversos i opus signinum, aplacats de marbre, tessel·les dels mosaics, enllosats de pedra i pintures murals).

Les fases més importants de la intervenció es poden resumir en neteja, consolidació i reintegració matèrica. En tots els casos s’han utilitzat materials compatibles i afins als originals. Els procediments i les metodologies d’aplicació, així com la composició exacta dels materials, han estat determinats pels resultats de les proves prèvies que es van fer a l’inici de l’obra.

Les intervencions dutes a terme han d’anar acompanyades necessàriament per un constant manteniment de tota l’àrea, per tal de poder contrarestar els efectes de l’exposició del conjunt a les condicions atmosfèriques i ambientals.

— Neus Casal i Rudi Ranesi

Les pintures murals conservades a l’extrem sud-oest de l’ambulacre (zona d’accés a les termes), després de la intervenció

Restauració

Coordinador: Rudi Ranesi (Arcovaleno Restauro, SL), Neus Casal (documentació), Carlos Alías, Maria Cardenal, Gianpiero Lauriola, Lorenzo Masi i Melitón Sánchez

Fotografies

Verònica Moragas

Any de la restauració

2016

Procés de recomposició de la canal d’aigua que procedeix del sector nord del jaciment, la qual conduïa l’aigua fins a la zona termal

Procés de neteja, sanejament i reordenació de la solera ceràmica del caldari Vista general de la piscina natatòria i la piscina del frigidari després de la intervenció

Material/tècnica

Murs de carreus de gres local de diferents mides, que formen un parament de tipus poligonal. El temple C conserva un revestiment parietal de morter de picadís ceràmic

Data/època

Segles ıv i ııı aC

Dimensions

Superfície aproximada: temple A 40 m² i temple C 96 m²

Localització

Poblat ibèric del Puig de Sant Andreu, Ullastret (Baix Empordà). Museu d’Arqueologia de Catalunya-Ullastret

Coordinació

Maria Molinas (Àbac ConservacióRestauració, SL)

Restauració

Sílvia Llobet i Maria Molinas (Àbac Conservació-Restauració, SL) i Gemma Piqué

Any de la restauració

2016

A la part més elevada del puig de Sant Andreu se situa l’àrea sacra de la ciutat, on es conserven restes dels temples A i C, datats entre els segles ıv i ııı aC, els quals són uns dels pocs edificis d’aquestes característiques de la cultura ibèrica. Les intervencions arqueològiques d’aquesta àrea es van iniciar l’any 1955 i van finalitzar el 1960, amb una actuació de restauració de les restes.

Els objectius de l’actuació eren estudiar i documentar els factors i els indicadors d’alteració que van contribuir a la degradació dels murs i revestiments conservats, així com conèixer les restes en el moment de la seva excavació arqueològica, abans de la intervenció de restauració de 1960. Calia també aturar els processos actius d’alteració per minimitzar-ne l’acció futura i treballar en el projecte de millora del sistema de presentació del conjunt.

Estat de conservació

Les restes estan situades a l’exterior i, per tant, estan exposades contínuament als agents climàtics i als contrastos tèrmics i d’humitat, que desencadenaven bona part de les patologies detectades. També cal apuntar que els temples es troben enmig d’una zona de circulació de visitants, per la qual cosa també havien patit atacs antròpics.

Les alteracions documentades en murs i revestiments eren, a grans trets, les següents: presència generalitzada de deterioració biogènica; disgregacions; pèrdues totals o parcials; fissures i esquerdes; cavitats; separació dels revestiments dels paraments; restes de ciments antics, i gran part dels carreus del coronament del temple A, desubicats o desplaçats.

Intervenció

Els processos de conservació van incloure, en primer lloc, una exhaustiva documentació fotogràfica i cartogràfica, i l’elaboració de fitxes individualitzades integrades en una base de dades, per recollir tota la informació de cada estructura. També es va dur a terme una col·laboració interdisciplinària per a l’estudi dels materials originals.

Com ja s’ha descrit, la majoria dels carreus del coronament dels murs del temple A es trobaven desubicats o desplaçats. Conjuntament amb l’equip d’arqueòlegs i amb l’ajuda de fotografies antigues, es va verificar quins formaven part dels murs originals i quins estaven fora de la seva ubicació original lligats amb ciments. Es va decidir fer el desmuntatge de les peces no originals, mentre que els elements originals dels dos temples es van sotmetre a processos de neteja i d’eliminació dels ciments i a tractaments biocides. Les fissures, les descamacions i les bosses d’aire es van consolidar mitjançant morters de calç, i es va fer la consolidació estructural del coronament dels murs, també amb morter de calç, tenint en compte la circulació de l’aigua de la pluja.

Amb els revestiments de picadís ceràmic del temple C es van dur a terme neteges, tractaments biocides, eliminació de tots els ciments reintegrats i fixació dels revestiments mitjançant injeccions de morter hidràulic, i es va bisellar la totalitat de contorns malmesos, també amb morter hidràulic.

La intervenció duta a terme i l’estudi dels materials originals han permès recuperar dades rellevants, que han generat una nova interpretació arquitectònica dels temples; contrastar i precisar la cronologia proposada anteriorment, i precisar la tècnica constructiva. Una dada rellevant que cal esmentar és que es va documentar la utilització de morter de calç com a material de lligat dels blocs de pedra originals, fet excepcional en el context del jaciment i de l’arquitectura d’època ibèrica.

— Maria Molinas

Estat dels temples després de la intervenció de conservació

 Detall dels treballs de neteja mecànica i del tractament biocida dels carreus dels murs

 Bisellament dels revestiments de picadís ceràmic amb morters hidràulics Estat inicial dels temples

Objecte

Conjunt d’objectes de guarniment personal i de cavall, i elements d’armes. Cent quaranta-vuit objectes: dues parts d’un fragment de fulla d’espasa, una gambera, nou destrals d’aletes, quatre plaques de cinturó, setanta-set braçalets, cinquanta-dos dos botons circulars amb anella, dues escarapel·les amb anella, un fragment de placa circular i una resta de fosa

Material/tècnica

Bronze/fosa. Acabat de les peces amb tractaments tèrmics (recuit i tremp), mecànics (martellejat i forja) i ornamentals (ús del rosset, calat, gravat amb burí o cisell)

Títol/tema

Tresor de Llavorsí. Dipòsit de bronzes de Llavorsí

Data/època

Segles vııı-vıı aC

Dimensions

7,385 kg. Mides diverses

Procedència

Llavorsí (Pallars Sobirà)

El dipòsit de bronzes de Llavorsí està datat entre els segles vııı i vıı aC i és el conjunt més important d’aquest material (148 peces) trobat en un amagatall a Catalunya.

Josep Gallart, arqueòleg dels Serveis Territorials de Lleida, que va estudiar l’ocultament i els seus objectes, explica en el seu estudi «El dipòsit de bronzes de Llavorsí. Pallars Sobirà1» que el descobriment de l’amagatall va ser casual. El va trobar l’any 1985 un col·leccionista d’armes de la Guerra Civil espanyola que estava buscant peces amb un detector de metalls, en un vessant a 1.600 m d’altitud, prop del pic d’Urdosa i a 4 km de Llavorsí.

Els metalls, sense cap embolcall ni dins de cap recipient, estaven amuntegats sense ordre i envoltats de lloses. El conjunt constava d’objectes de guarniment personal i de cavall, i d’elements d’armes: un fragment en dues parts d’una fulla d'espasa, una gambera, nou destrals d’aletes, quatre plaques de cinturó, setanta-set braçalets, cinquanta-dos botons circulars amb anella, dues escarapel·les amb anella, un fragment de placa circular i una resta de fosa.

La major part dels objectes procedeixen del centre-est de França. En vista de la tipologia de les peces, juntament amb el fet que moltes estiguin fragmentades i la resta de fosa que també s’hi ha trobat, es creu que tots aquests objectes eren la matèria primera d’un metal·lúrgic ambulant que havia amagat les peces per tornar-les a fondre.

Per la seva excepcionalitat, el conjunt està dipositat al Museu d’Història de Catalunya i es pot veure a l’exposició permanent. El conjunt de bronzes s’ha restaurat en dues ocasions des del moment de la seva troballa, l’any 1985. Així, el 1991 se li va fer una neteja mecànica, principalment per eliminar-ne el sediment arqueològic i poder fer l’estudi de les peces. Més tard, el 2011, es documenta una segona intervenció de conservaciórestauració de les peces, basada en una neteja química. El 2015, amb motiu del canvi de vitrina que allotjava el conjunt de bronzes, el Museu d’Història de Catalunya, amb l’assessorament del CRBMC, va examinar els 148 objectes de manera exhaustiva: alguns estaven fracturats i, tot i que es veia que el suport conservava estructuralment un bon nucli de metall i unes capes de carbonats molt homogènies, estava afectat per la corrosió situada entre el nucli metàl·lic i la superfície. Es va decidir tornar a fer una intervenció de conservació curativa, amb l’objectiu de garantir la preservació de cadascun dels objectes per a la seva exposició.

L’actuació, sistemàtica en totes les peces, va consistir a retirar cera purificada superficial (detectada en les anàlisis) i, a continuació, fer un test de presència de corrosió activa i també una neteja mecànica per eliminar restes de sediment i productes de corrosió. Les peces netes es van submergir en una solució hidroalcohòlica amb dos inhibidors, per alentir el procés corrosiu, i es va aplicar una capa de protecció d’una resina acrílica, amb addició d’inhibidor per aïllar-les del medi ambient.

— Carolina Jorcano

1 / Excavacions arqueològiques a Catalunya, núm. 10. DGPC, Servei d’Arqueologia de la Diputació de Lleida, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, p. 11-13 i 192-198

Detall de la decoració incisa original d’un dels braçalets de secció planocòncava després de la intervenció de conservaciórestauració

Coordinació

M. Àngels Jorba

Restauració

Carolina Jorcano

Anys de la restauració

2016-2017

Imatge del conjunt dels 148 objectes que componen el dipòsit de bronzes de Llavorsí, un cop finalitzada la intervenció de conservació-restauració Abans i després de la intervenció de conservaciórestauració d’una placa de cinturó corbada i fragmentada en tres parts Abans i després de la intervenció de conservaciórestauració del fragment d’una placa circular de guarniment on es pot apreciar la decoració incisa

Material/tècnica

Bronze/fosa, martellejat, soldadura; colada en motlle

Títol/tema

Objectes d’ús ritual, de guarniment de mobiliari, de guarniment personal i d’ús quotidià

Dimensions

Plat (alçada 4,2 cm, Ø màx. boca 17,6 cm i Ø màx. peu 16 cm); pota en forma d’urpa d’un ocell de rapinya (5,5 × 4,2 × 6,5 cm); pota en forma d’urpa de felí (2,5 × 2,5 × 2,8 cm); aplic en forma de cap de lleó (4 × 5,7 × 5,7 cm i Ø màx. 5,5 cm); pota en forma d’urpa de lleó (2,5 × 2,7 × 3,2 cm); gerro

La rehabilitació de l’edifici del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT), i el consegüent desmuntatge de les sales d’exposició permanent i trasllat de tot el patrimoni exposat al nou museu provisional o a espais d’emmagatzematge mentre duressin les obres, va comportar una revisió exhaustiva de totes les peces.

Va caldre estudiar i definir l’estat de conservació de cadascun dels objectes, i establir prioritats quant a intervencions de conservació-restauració. En aquest context, van arribar al Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya vuit objectes de metall de bronze, amb alteracions pròpies de la corrosió del metall, que necessitaven una intervenció. D’aquesta manera se’n garantia la conservació futura i es podien integrar a la nova museografia del MNAT.

Totes les peces provenen d’excavacions arqueològiques fetes en diferents punts de la ciutat romana de Tàrraco (13081: zona Fòrum de la Colònia; 13082: convent de Santa Clara; 13083: plaça de Prim; 13084: procedència desconeguda; 13085: camí de l’Arrabassada) i en diferents moments històrics.

Els dos gerros i el plat d’ús ritual es van recuperar, juntament amb altres objectes similars (onze gerros més, una àmfora, tres galledes i un plat) i estris per a sacrificis (ganivet, destral i pala per cremar encens), al rebliment d’un pou antic, a 30 m de profunditat, localitzat al carrer de Gasòmetre de Tarragona, l’any 1864. Algunes de les peces d’aquesta troballa van ser restaurades al CRBMC per M. Àngels Jorba, l’any 1990.

Estat de conservació

L’estat de conservació diferia d’unes peces a les altres: els dos gerros eren els que presentaven pitjor estat de conservació, amb pèrdues importants de suport metàl·lic i amb evidència d’un grau important de corrosió.

En general, totes les peces presentaven restes de sediment concrecionat en superfície, una pàtina homogènia més o menys gruixuda, d’una tonalitat blau verdosa, pròpia dels mecanismes de carbonatació, i una de vermellosa a sota, pròpia de l’oxidació del metall, i corrosió metàl·lica amb focus més o menys dispersos de clorurs. Totes presentaven alteracions mecàniques degudes a la corrosió del metall: deformacions de la superfície i pèrdues de suport.

Intervenció

El criteri de conservació-restauració va ser respectar les pàtines produïdes pel pas del temps. L’actuació es va iniciar en totes les peces amb la retirada, mecànicament en sec, del sediment concrecionat i dels productes de corrosió més despresos, amb pinzell, bisturí i torn de dentista. En la pàtera ritual també es va usar, com a mètode per a la neteja, la microabrasió i la neteja química mitjançant apòsits.

Les peces que en un test previ es va confirmar que tenien corrosió activa es van estabilitzar amb els procediments tradicionals (mètode d’Organ i mètode de Rosenberg) més adients, segons el tipus de corrosió: si aquesta estava més generalitzada sobre la superfície de la peça o si es tractava de focus de corrosió puntuals i disseminats.

Per a l’adhesió de fragments i també per a la reintegració matèrica, en el cas dels gerros, es va utilitzar resina i/o massilla epoxídica. Algun fragment es va haver de reforçar amb fibra de vidre per l’interior de la peça.

Per tal d’aturar o retardar les reaccions químiques que es poguessin donar en les peces, per la interacció amb el medi ambient, als objectes se’ls va aplicar una barreja hidroalcohòlica de dos inhibidors i, posteriorment, una capa de protecció. Això es va fer per immersió o amb pinzell, segons el cas, amb una resina acrílica dissolta en una proporció baixa, per tal d’aïllar dels agents mediambientals nocius la superfície metàl·lica de les peces.

— Laia Contreras i Carolina Jorcano

Imatge de l’aplic amb forma de cap de lleó abans i després de la intervenció de conservació-restauració

amb nansa (alçada 22 cm, Ø màx. boca 8 cm, Ø màx. peu 6,4 cm, Ø màx. cos 11,8 cm); gerro amb bec de canal (alçada 17,3 cm, Ø màx. peu 7,4 cm, Ø màx. cos 13,4 cm) i anell (Ø màx. 2,2 cm i Ø màx. interior 1,9 cm)

Procedència

Diverses, de la ciutat romana de Tàrraco, Tarragona (Tarragonès)

Localització

Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT), Tarragona (Tarragonès)

Restauració

Direcció: M. Àngels Jorba; restauració: Laia Contreras i Carolina Jorcano

Any de la restauració

2017

Fotografia dels tres suports zoomorfs un cop feta l’actuació de conservaciórestauració Detall de l’arrencament de la nansa d’un gerro amb un medalló on hi ha representat un cap, un cop finalitzat el procés de neteja, d’inhibició i d’aplicació d’una capa de protecció

Imatge dels dos gerros un cop finalitzada la intervenció de conservaciórestauració

Títol/tema

Objectes d’ornament individual femení i fragments de recipients de bronze

Data/època

Entre l’inici de la primera edat del ferro i l’edat del ferro. Entre els segles vıı i vı aC

Localització

Serveis Territorials de Lleida (Segrià)

Núm. de registre del CRBMC

13092

A mitjan agost de 2016 es va recuperar de manera fortuïta una massa compacta, formada per un conglomerat de bronzes i terra molt endurida, de l’interior d’un vas ceràmic enterrat en un prat de la Colomina de Bor. Del seu voltant, també es van recuperar altres elements de bronze que formaven part del mateix dipòsit o amagatall.

Primer de tot, es va dur a terme una intervenció arqueològica d’urgència per documentar i recuperar el vas ceràmic (que encara es conservava en la seva posició original), dirigida pel Servei d’Arqueologia i Paleontologia (SAP) del Departament de Cultura de la Generalitat.

A continuació, es van traslladar els materials metàl·lics al Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC), per poder fer-ne el tractament i la restauració.

Intervenció de conservació-restauració

En primer lloc, es va dur a terme la microexcavació de la massa compacta de metalls i terra, que s’havia extret de l’interior del vas ceràmic en el moment de la seva descoberta. Una actuació que, cal dir, va ser extremament laboriosa i delicada, perquè el conjunt era molt consistent i estava molt endurit.

Un cop alliberats els objectes, es va restaurar el vas ceràmic: neteja manual de la crosta calcària; consolidació dels fragments, sobretot dels talls, per poder enganxar-los amb adhesiu nitrocel·lulòsic; reintegració amb guix-escaiola, i, finalment, la reintegració pictòrica.

Per a la restauració dels objectes metàl·lics, es va haver d’anar amb molt de compte: l’espessor del manyoc era tan consistent que a les plaques de RX que es van fer no es podien veure les peces que contenia el vas. Al principi, es va provar de desfer la terra en sec i mecànicament, però en veure que aquesta era massa dura es va decidir mullar-la per estovar-la. Es van fer servir paletines i xeringues amb aigua i alcohol, i es va retirar el fang mitjançant bisturí i punxons. En aquell moment, es va començar a apreciar la composició del manyoc de bronzes. El gruix principal eren cadenes petites que estaven molt entrelligades i comprimides, a més de compactes i fusionades.

La cubeta d’ultrasons va ser un complement molt útil en el procés d’excavació i neteja. La vibració va ajudar a fer un suau moviment que actuava a l’interior del manyoc. El tractament i l’ajuda d’un punxó van servir per anar alliberant els objectes. Tot es va fer molt lentament per evitar el trencament, sobretot de les cadenes, que són molt primes i estaven molt febles; les que es trencaven, però, quedaven al seu lloc, i es van enfilar amb fil de pescar per mantenir la posició de cadascuna.

Una vegada desfet el manyoc i amb les peces ja despreses, es va observar que no hi havia problemes en l’estat de conservació. Les pàtines no s’havien pogut desenvolupar per manca d’aire durant tots aquells anys que l’objecte havia estat enterrat.

El procés de restauració va continuar amb el raspallat amb el torn metàl·lic i fibra de vidre. Per acabar, es va fer una consolidació per immersió amb una resina sintètica acrílica, que aporta estabilitat pel que fa a la conservació de les peces.

— CRBMC

Article elaborat pels redactors del CRBMC a partir de l’informe d’intervenció de la coordinadora de la conservació-restauració, M. Àngels Jorba (CRBMC), i de l’article de l’arqueòleg territorial de la Generalitat de Catalunya, Josep Gallart, a: Tribuna d’Arqueologia (blog del Servei d’Arqueologia i Paleontologia del Departament de Cultura) en la seva conferencia «El dipòsit de bronzes de la Colomina de Bor (Bellver de Cerdanya, la Cerdanya)», pronunciada el 30 de maig de 2018.

Coordinació de conservació i restauració́

M. Àngels Jorba

Restauració

Marta Fàbregas (Àtics, SL) i M. Àngels Jorba

Anys de la restauració

2016-2017

Agulla pectoral amb cadenes i anelles després de la intervenció de conservaciórestauració

Detall de l’agulla pectoral amb cadenes després de la intervenció de conservaciórestauració

Data/època

Segle ıı aC - segle ıı dC

Dimensions

Neàpolis: 4 ha; ciutat romana: 22 ha (només se n’ha excavat un 20%)

Procedència

Museu d’Arqueologia de Catalunya-Empúries (MAC-Empúries), Empúries, l’Escala (Alt Empordà)

Coordinació

Sílvia Llobet (Àbac ConservacióRestauració, SL) i Pere Rovira (CRBMC)

Restauració

Sílvia Llobet i Maria Molinas (Àbac Conservació-Restauració, SL); Laia Abelló, Gemma Piqué, Jaime Salguero i Gemma Torra

Anys de la restauració

2015-2019

Des de l’any 2015, s’ha establert al jaciment grecoromà d’Empúries un protocol de treballs de conservació-restauració, amb l’objectiu de garantir la salvaguarda de les estructures conservades, tant a la ciutat romana com a la neàpolis o ciutat grega.

De les diferents fases urbanístiques, es conserven estructures d’espais privats i públics, fets amb diverses tècniques constructives i amb elements decoratius, com ara paviments, mosaics, pintures murals i elements escultòrics. Aquests estan sotmesos a nombrosos riscos, com són l’exposició als agents climàtics, el biodeteriorament o el gran nombre anual de visitants.

Els treballs que presentem estan inclosos dins del Pla de Conservació del Conjunt Arqueològic d’Empúries, impulsat pel Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC) i pel Museu d’Arqueologia de Catalunya-Empúries.

Estat de conservació

Els problemes més greus que afecten el gran nombre d’estructures conservades són els que generen debilitament estructural, els quals es poden donar per diferents motius:

a) descalçament dels murs pel continu rentatge de l’aigua de la pluja, quan les estances no estan reomplertes fins a la cota de circulació. b) despreniment d’elements constructius, com poden ser carreus, per atacs antròpics o per la pèrdua del morter de junt. c) problemes de disgregació dels materials constructius dels murs construïts amb tàpia.

D’altra banda, el biodeteriorament és un factor de degradació important, ja sigui pel creixement d’arbres i plantes, per la presència de caus de petits mamífers o pels nius o colònies d’insectes i isòpodes.

A més, hi ha problemes relacionats amb els materials emprats en les intervencions anteriors. Per exemple, els elements decoratius conservats in situ s’han restaurat en diverses ocasions, durant el segle xx, generalment amb materials molt poc apropiats, com ara el ciment, i avui dia estan molt deteriorats. També hi trobem aplicacions de productes consolidants, bàsicament resines acríliques, que generen engroguiment i considerables pèrdues superficials de matèria.

Pel que fa als paviments i mosaics, la patologia més greu és la proliferació de microorganismes, que ha generat greus problemes de bombaments, separació de capes i disgregació, tant de morters com d’elements lítics. En el cas de les pintures murals, a banda de la biocolonització, el problema més greu han estat les intervencions fetes amb ciment, les quals han debilitat els morters originals i han provocat despreniments, disgregacions i separacions de capes.

Treballs de documentació de l’estat de conservació d’un dels mosaics bicolor conservats a la ciutat romana

Treballs de neteja i de conservació d’urgència d’un mosaic bicolor de la casa 1 de la ciutat romana

Estudi de l’estat de conservació d’un paviment de morter decorat de la neàpolis

Intervenció

Per tal de gestionar un jaciment tan complex, d’una gran extensió i amb un bon nombre d’estructures conservades, ha calgut, en primer lloc, fer una diagnosi general de l’estat de conservació i dels riscos més greus que cal abordar.

Paral·lelament, s’ha establert un protocol de manteniment, pel qual es divideix el jaciment en cinc zones —fòrum, casa 1, casa 2, termes públiques de la ciutat romana i estructures de la neàpolis— i s’actua tres vegades l’any en cadascuna d’aquestes àrees. S’hi fan neteges per evitar l’acumulació de brutícia; s’elimina l’aigua embassada després de fortes pluges; s’hi fan tractaments biocides, si són necessaris, i un control de l’estat de conservació a través de formularis, fotografies i cartografies. És molt important dur a terme aquests treballs, per garantir un control anual de l’evolució de les restes, i actuar ràpidament en el cas que sigui necessària una intervenció d’urgència.

També es desenvolupen actuacions de conservació preventiva, per garantir el bon estat dels paviments i de les pintures murals, que se centren en l’estudi i les estratègies de control de l’afectació per microorganismes; els cobriments durant les estacions més fredes, i els monitoratges en zones sensibles als canvis de temperatura i humitat relativa. En el cas de les estructures, es fan aportacions de terres en murs descalçats i controls dels embassaments d’aigua i del creixement de plantes.

Anualment, a banda dels treballs descrits, es duen a terme restauracions d’estructures, que se seleccionen pel seu estat de conservació, per retirar restauracions antigues, per a noves campanyes d’arqueologia o per a la museïtzació de nous espais dins de l’itinerari. Per exemple, durant l’any 2015, es va tractar un paviment de morter amb decoració de tessel·les i el conjunt mural de les termes de la casa 2B; durant el 2016, es va abordar la restauració de dos mosaics de fons blanc amb sanefes negres i un paviment de morter decorat de la casa 1; l’any 2017, es va actuar en una habitació amb pintura mural i mosaic bicolor i en dos mosaics bicolor de la casa 1; el 2018, es van dur a terme treballs en la totalitat dels paviments conservats a la casa de l’atri toscà i a la coneguda com casa d’Agathos Daimon, de la neàpolis. Finalment, durant el 2019, s’ha actuat en els paviments i revestiments de la basílica tardoantiga de la neàpolis.

 Treballs de restauració duts a terme durant el 2015 als murs i als revestiments de les termes de la casa 2B de la ciutat romana  Treballs de restauració duts a terme durant el 2016 en un paviment de la casa 1 de la ciutat romana  Treballs de restauració duts a terme l’any 2018 a la casa de l’atri tetràstil de la neàpolis

Treballs de restauració d’un paviment de morter decorat de la casa amb la inscripció d’Agathos Daimon de la neàpolis dut a terme l’any 2018 Treballs de restauració del paviment de fragments de marbre de la basílica de la neàpolis portats a terme durant l’any 2019

Material

Ceràmica, vidre, metall (ferro i bronze) i os

Tècnica

Torn, vidrat, colada, forja, bufat, talla i reflex metàl·lic

Títol/tema

Objectes d’ús quotidià del castell de Montsoriu

Procedència

Castell de Montsoriu, Arbúcies (Selva)

Localització

Museu Etnològic del Montseny La Gabella, Arbúcies (Selva)

Núm. de registre del CRBMC

10704 a 10742; 10817 a 10854; 11144 a 11174; 11367 a 11383, i 11948 a 11976

El castell de Montsoriu s’ha definit com el castell gòtic més important de Catalunya. Situat al Parc Natural del Montseny, a 633 m d’altitud, entre els termes municipals d’Arbúcies i de Sant Feliu de Buixalleu, a la comarca de la Selva, posseeix un gran domini visual.

Més de vint anys de recerca, estudi i tasques de restauració continuades a partir de les excavacions arqueològiques, des del 1993, amb el treball i la col·laboració d’ens públics i socials, dels professionals del Museu Etnològic del Montseny La Gabella i la participació d’estudiants d’arqueologia i joves en camps de treball de Joventut, han permès la reconstrucció de la història i la recuperació de l’arquitectura i de restes materials d’objectes manufacturats, de fauna i botàniques, per tenir un coneixement molt global i aprofundit de la vida a l’edifici, des del castell roquer dels segles x i xı, passant per la fortalesa inexpugnable del segle xııı i el castell palau gòtic residencial del segle xıv dels vescomtes de Cabrera, fins a la seva decadència i abandonament als segles xvı i xvıı.

Durant tot aquest procés, hi va haver un fet cabdal: al final de la campanya d’excavació de l’any 2007 es va descolgar una cisterna existent al pati d’armes, amb la sorprenent troballa d’un abocament de materials d’ús quotidià del castell, compost per uns quatre-cents objectes que havien format part de la vaixella de taula del castell, dels utensilis de cuina i recipients d’emmagatzematge i objectes com flabiols, daus, denes de corall, llànties, didals, sivelles, ganivets... i una gran quantitat de restes de fauna. En alguns documents antics, es fa referència a aquest abocador, i es diu que l’any 1570 el procurador del vescomte Luis Enríquez de Cabrera mana al guarda del castell que el buidi i en tregui tots els béns, per la presa de possessió imminent del nou propietari, el comte d’Aitona.

Detall del cap tallat d’una agulla d’os dels segles xv-xvı, un cop finalitzada la intervenció de conservaciórestauració

Intervenció

Per tal de fer expositiu i visitable tot aquest material, es va encarregar la conservació i restauració d’unes cent setanta peces al Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, entre els anys 2008 i 2015. La majoria eren materials ceràmics, però també de metall, vidre i os.

La intervenció va consistir, en el cas de les ceràmiques (la majoria van arribar muntades), en el desmuntatge, la descloruració, l’adhesió de fragments i la reintegració volumètrica i cromàtica; també es van netejar, adherir i reintegrar volumètricament les peces de vidre. Pel que fa als metalls, es van eliminar mecànicament les restes de sediment arqueològic i capes de corrosió, i es va aplicar un inhibidor i una capa de protecció.

La intervenció en els objectes d’os va consistir a eliminar les restes de sediment i brutícia. Les peces, en general, presentaven un bon estat de conservació i moltes estaven pràcticament senceres i en fragments grans. Això s’explica perquè a la cisterna hi podria haver quedat aigua, que hauria esmorteït el cop de la caiguda dels objectes.

Va sobtar l’estat de degradació que presentaven les ceràmiques de reflex metàl·lic. Per tant, en paral·lel a la restauració, es va fer un estudi amb la Dra. Trinitat Pradell (UPC), que va revelar una alteració produïda per l’ambient aquós i possiblement àcid a la cisterna i l’àcid fosfòric de les restes òssies.

A partir de la restauració dels objectes trobats a la cisterna, s’han comptabilitzat una cinquantena de serveis de vaixella de taula compostos per plats, escudelles, servidores, sitres i pitxers, gerres, setrills i copes de vidre que devien usar-se en celebracions, pel seu caràcter sumptuós, i algunes peces eren d’importació: pisa decorada en blau (tallers barcelonins), de reflex metàl·lic (centres productors valencians), amb decoració policromada, molt apreciada a l’època (tallers de Montelupo, Toscana, a Itàlia). Els atuells de cuina i emmagatzematge (olles, cobertores, greixeres i greixoneres, gibrells, gerres, bugaders, tupins...) eren de cuita reductora (negres) o de cuita oxidant (tons vermellosos i melats, similars als que encara ara es produeixen a les terrisseries de Breda), i s’usaven per cuinar i emmagatzemar peix procedent del comerç i aliment de consum habitual al castell (lluç de riu, tonyina, congre, orada, verat, bacallà...), carn de porc, xai, cabra..., aus (tudons, gallina, oques, perdius...), fruita (sobretot raïm) i vi novell. Les peces restaurades s’exposen actualment en una sala dedicada al castell de Montsoriu, del Museu Etnològic del Montseny La Gabella, i constitueixen la vaixella de ceràmica catalana de procedència arqueològica més important de Catalunya, del darrer quart del segle xv i el primer terç del segle xvı.

Restauració

Direcció i coordinació: M. Àngels Jorba; restauració: Carolina Jorcano (cap d’equip) i Carolina Bernal, Mireia Borgoñoz i M. Àngels Jorba; becaris: Xisca Bernat, Anna Bertral, M. Magdalena Escalas i Bernat Font

Anys de la restauració

2008-2015

Imatge del conjunt de peces procedents del castell de Montsoriu restaurades al CRBMC, compost per diverses tipologies d’escudelles i plats, una servidora, tres cobertores, una greixonera, gerres i gerretes, tres gibrells, diverses olles i fragments de peces de vidre (peus de copa, brocs d’ampolla i nanses)

Ceràmica a torn verda nord-africana dels segles xv-xvı composta per multitud de fragments, abans i després de la intervenció de conservació-restauració Copa de vidre amb dues nanses abans i després de la intervenció de conservació-restauració

Títol/tema

Pèlica de pintures roges / crater de campana de pintures roges

Data/època

Segles v i ıv aC

Dimensions

Pèlica: 64,2 × 23 (Ø base) × 42 (Ø màx.) i 33,5 (Ø boca) cm; crater: 32 × 13,3 (Ø base) × 32,8 (Ø boca) cm

Localització

Museu Arqueològic de Catalunya, Empúries, l’Escala (Alt Empordà)

Núm. de registre del CRBMC

12266 i 12267

Restauració

Laia Contreras i M. Nieves Marí

Anys de la restauració

2014-2015

En coincidència amb la remodelació museogràfica del Museu Arqueològic de Catalunya (MAC-Empúries), es va decidir actualitzar els criteris d’intervenció d’una pèlica de ceràmica àtica de figures roges, restaurada el 1906, i d’un crater de ceràmica àtica de figures roges que ja s’havia intervingut, però que requeria una actualització.

Descripció dels objectes: pèlica i crater

Una pèlica és un recipient de grans dimensions que descansa sobre un peu i que servia per contenir líquids, especialment vi.

Aquesta peça està decorada, en una de les cares, amb un cor vencedor en el concurs de ditirambes, a les targèlies en honor d’Apol·lo, que se celebraven a Atenes; a l’altra, amb una lluita entre centaures i làpites a les noces de Pirítous i Hipodàmia. Els personatges es poden identificar a partir d’unes inscripcions amb els seus noms, que apareixen al seu costat.

El crater de campana és un atuell amb forma de campana invertida i amb dues nanses dirigides cap amunt, destinat a contenir una barreja d’aigua i vi. Es dipositava a terra o a sobre d’una tarima a l’hora de menjar, i el coper (pincerna o pocillator) anava servint als convidats.

En una de les cares, s’hi pot observar una dona asseguda, vestida amb peple, que toca un aulos, dos homes ajaguts en una kline i una dona que porta una safata; a l’altra, hi ha tres homes vestits amb himàtion, que parlen dempeus.

Detall d’una inscripció amb el nom del personatge que hi apareix representat

Estat de conservació

La pèlica, tot i semblar sencera, tan sols conserva el 45 % del suport original. La resta correspon a la intervenció anterior.

Aquesta intervenció, que havia estat molt laboriosa, no va resultar del tot idònia pels motius següents:

• incrementava considerablement el pes de la peça; • presentava fragments lleugerament desnivellats; • la reintegració matèrica se superposava a l’original en algunes parts, mentre que en d’altres quedava enfonsada i amb irregularitats; • la reintegració pictòrica de la zona restituïda trepitjava en molts punts la ceràmica, alhora que dificultava la visió de les escenes i el conjunt de l’objecte; • la cera d’abella, aplicada com a protecció i enfosquida pel pas dels anys, emmascarava l’aspecte original de la peça.

En relació amb el crater de campana, es van detectar també aquestes alteracions:

• la intervenció anterior, tot i respectar la forma, presentava fragments lleugerament superposats o amb poc contacte entre ells (oberts); • la reintegració matèrica (feta amb guix blanc) trepitjava en molts punts l’original i en uns altres quedava enfonsada i amb irregularitats; • la coloració aplicada dificultava la correcta visió de la peça, i presentava una capa de protecció que aportava certa lluentor al conjunt de les escenes, cosa que en falsejava l’aspecte original (el vernís negre és lluent, mentre que les figures roges són mats).

Intervenció

Un cop duts a terme els estudis previs de totes dues peces, la nova intervenció ha consistit en el desmuntatge total de les peces, la neteja dels fragments, l’eliminació de la capa de protecció superficial, el posterior remuntatge, amb adhesió dels diferents fragments, i la reintegració de les diverses llacunes.

En el cas de la pèlica, la reintegració volumètrica s’ha fet amb guix i, posteriorment, s’ha pintat, mentre que en el crater de campana s’ha utilitzat guix tenyit.

Al crater s’han deixat algunes llacunes sense reintegrar perquè es pugui dur a terme una anàlisi de la pasta, si mai fos necessari.

D’aquesta manera, s’ha retornat el valor historicoartístic i estètic a aquestes peces i s’han pogut recuperar per a la seva exposició.

Pèlica. Final de la intervenció de conservaciórestauració Crater. Final de la intervenció de conservaciórestauració

Crater. Detall de la intervenció anterior, quan va arribar al CRBMC

Títol/tema

Mosaic del sacrifici d’Ifigènia: figuratiu mitològic; Mosaic de la perdiu: figuratiu naturalista

Dimensions

Mosaic del sacrifici d’Ifigènia: 56,6 × 59,8 cm (mosaic) i 64,1 × 61 cm (basament de pedra); Mosaic de la perdiu: 32 × 32,5 × 0,65 cm (mosaic en basament de pedra)

L’any 2014, el Museu d’Arqueologia de Catalunya, amb seu a Empúries, va proposar la restauració de diverses peces d’una gran rellevància dins de la col·lecció, que procedien d’excavacions antigues de més de cent anys i que s’havien restaurat durant la primera meitat del segle xx amb els criteris de l’època. Els objectes presentaven restauracions precàries i envellides que calia renovar.

Dues de les peces eren dos mosaics emblemata d’opus vermiculatum: el Mosaic de la perdiu i el Mosaic del sacrifici d’Ifigènia. Els emblemata formaven la part principal d’un mosaic, al centre de la composició. S’elaboraven a part de la resta del paviment, al taller. Tenien la forma d’un petit tapís i estaven fets de tessel·les (petits cubs de marbre o d’altres pedres, de ceràmica, de vidre i de pasta de vidre, i de tons diversos). S’acoblava en una placa de ceràmica o de marbre, en la qual es fixaven les tessel·les amb morter de calç. De temàtica figurativa, posteriorment era inserit, in situ, a la resta del paviment, de tessel·les més grosses i amb una decoració generalment geomètrica. Els emblemata d’opus vermiculatum es caracteritzaven per l’ús de tessel·les de mida molt reduïda, d’uns 4 mm de costat, que es disposaven resseguint els traçats dels motius figuratius (musculatura, plecs de la roba, fulles dels arbres...), com si fossin cucs (del grec vermis, ‘cuc’), i quedaven molt ben definits els detalls, la incidència de la llum i els volums. Eren una imatge perfecta de l’objecte representat. Amb influències hel·lenístiques, segurament s’inspiraven en les pintures murals. L’ús repetit d’alguns en paviments posteriors indica que eren obres molt valorades.

El Mosaic de la perdiu procedeix probablement de la casa romana número 1 del jaciment arqueològic. L’any 1913, es va comprar i dipositar al Museu Arqueològic d’Empúries.

Estat de conservació

L’emblema, de temàtica naturalista, mostra una perdiu que extreu un collar d’un joier. Es conserva sobre el suport de pedra original. El seu estat de conservació en el moment de la intervenció de restauració era bo, tot i que només conservava un 75% del total de la peça.

En una intervenció de restauració anterior, les llacunes de tessel·les i pedra del suport s’havien reintegrat amb guix, i s’hi havien adherit els fragments que en quedaven.

Intervenció

La proposta de la intervenció actual incloïa l’eliminació del guix, element aliè a la peça, i la substitució d’aquest per morter de calç. Però, mentre s’eliminava, es va observar que es

Emblemata d’opus vermiculatum conegut com a mosaic de la perdiu abans i un cop finalitzada la intervenció de conservaciórestauració

Localització

Museu d’Arqueologia de Catalunya, seu d’Empúries, l’Escala (Alt Empordà)

Núm. de registre del CRBMC

12297 i 12298

Anys de la restauració

Mosaic de la perdiu: 2015; Mosaic del sacrifici d’Ifigènia: 2017

Emblemata d’opus vermiculatum conegut com a mosaic del sacrifici d’Ifigènia, un cop finalitzada la intervenció de conservaciórestauració

Neteja de la superfície tessel·lar del mosaic del sacrifici d’Ifigènia per eliminar la capa de cera i brutícia per mitjà de l’aplicació d’una emulsió Imatge de detall de les tessel·les de mida reduïda i les restes conservades de les capes de morter original on estan fixades

Fotografia de fluorescència UV del mosaic del sacrifici d’Ifigènia on es poden observar en tonalitats verdoses les reintegracions de guix policromades fetes en una intervenció anterior, en els punts on no es conservaven les tessel·les originals del mosaic

conservaven restes del morter original que fixava les tesselles al suport de pedra, i es va considerar l’opció de deixar-lo visible.

Per prevenir el despreniment de les tessel·les que quedaven soltes, es va consolidar amb un bisell de morter de calç. Finalment, es va netejar la superfície de les tessel·les i la placa de pedra, que van adquirir novament la tonalitat original, i es van adherir els fragments de la base amb un adhesiu més reversible.

El Mosaic del sacrifici d’Ifigènia va ser trobat, l’any 1848, en una casa no excavada del jaciment arqueològic d’Empúries per uns veïns de l’Escala que n’eren propietaris. A l’inici de la Guerra Civil espanyola, després d’haver estat a la venda i no haver sortit cap comprador, per evitar el risc de perdre’l, es va arrencar i es va dur al Museu Arqueològic de Barcelona, on tres anys més tard, el 1940, es va restaurar.

Se li va fer un suport secundari amb formigó armat i es van reintegrar les pèrdues de tessel·les amb guix, amb la reproducció de la forma i el color. El mosaic data del segle ı aC i representa una escena teatral del sacrifici d’Ifigènia, possiblement de l’obra d’Eurípides.

L’estat de conservació general del mosaic era força bo, excepte les tessel·les de tonalitats verda, negra i marró, que estaven molt degradades. Els estudis previs fets amb fotografia UV i raigs X, així com les anàlisis dutes a terme, van servir per descartar que l’alteració de les tessel·les fos produïda per la degradació del ciment o de la malla metàl·lica del suport secundari, i es va poder determinar el que calia fer per a la seva conservació (tenint en compte també el risc que comportava eliminar-les) i la conservació de les reintegracions de guix policromades, ja que es va considerar que eliminar-les, suposaria la pèrdua d’informació de l’escena figurativa. La intervenció va consistir principalment a netejar la superfície de les tessel·les, rebaixar i retocar cromàticament les petites reintegracions de guix, substituir el guix per morter de calç a les llacunes grans i adherir i reintegrar els fragments de la placa de pedra conservats, per tal de poder inserir el mosaic i retornar-li l’aspecte original.

— Carolina Jorcano

Data/època

Segles: xı a xvı dC. Època medieval

Núm. de registre del CRBMC

Diversos

Restauració

Pol Camps i M. Magdalena Gómez

Anys de la restauració 2008-2011 i 2016

El poble de Santa Creu de Rodes (segles xı-xvı) es troba al municipi del Port de la Selva (Alt Empordà), a un quilòmetre de distància del monestir de Sant Pere de Rodes i al costat de l’església de Santa Helena, que avui és l’únic edifici del nucli que es manté dempeus.

El poble el travessava un camí empedrat que enllaçava dues torres, situades als accessos al poble, ubicades a tramuntana i migdia del nucli. Ambdues torres, de planta quadrangular, feien la funció de portal.

Quan el poble va quedar del tot deshabitat, l’església es va convertir en el santuari de Santa Helena. El dia 3 de maig de 1880 s’hi va celebrar el darrer aplec.

Les darreres intervencions arqueològiques que s’hi han dut a terme han confirmat l’existència d’un poblat, datat entre els segles xı i xvı, i una necròpolis datada entre els segles vııı i ıx. En una de les habitacions de les cases s’hi va descobrir una tomba medieval de lloses i una sitja excavada a la roca, encara visible.

A les excavacions de l’any 2007, s’hi van documentar cinc tombes antropomòrfiques, en males condicions i amb poques restes òssies. Suposadament, va ser per culpa de la construcció de les cases del poblat que van quedar malmeses. En el mateix habitatge, s’hi van trobar estris per a la vida quotidiana, com una aixada, una sivella de cinturó i fragments de ceràmica.

Estat de conservació

La restauració s’ha dut a terme en diferents fases i lots, segons l’arribada al Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC) del material excavat, i s’ha actuat en més de cent cinquanta-cinc peces.

Es tracta d’objectes de metall, en gran part ferros (claus, estris del camp, panys i claus de pany) i bronzes (claus, tatxes, monedes, aplics decoratius i plaquetes), i en menor nombre, objectes de plom i plata. També es va actuar en algun objecte de vidre i os.

En general, tot el material estava cobert de terra, pols i concrecions. Alguns ferros estaven fragmentats però complets, i d’altres estaven incomplets. Tots presentaven un grau d’oxidació, que afavoria la fragilitat del metall i el feia trencadís.

En els bronzes, l’alteració s’observava en alguns objectes, per l’aparició superficial de taques o punts verds (clorurs), a vegades polsosos, que podien debilitar el metall fins al punt de desintegrar-lo, en els casos més extrems. La majoria estaven sencers i alguns, a més de fragmentats, estaven incomplets.

Intervenció

La restauració i l’ordre d’actuació ha consistit, depenent de la fragilitat del objecte, en un assecatge per extreure la humitat, seguit d’una neteja superficial i mecànica, una neutralització, la unió dels fragments, una reintegració del suport i una consolidació o capa de protecció final.

L’any 2016, al Laboratori d’Arqueologia del CRBMC es va desenvolupar un nou protocol d’estabilització de ferros arqueològics. Es va creure indispensable extreure els clorurs de l’interior dels objectes de ferro fins a deixar-los a nivells molt baixos, ja que aquests són els principals desestabilitzadors d’aquest tipus de peces.

Amb aquest sistema, es van tractar els objectes de ferro de més valor històric, de les campanyes d’excavació de 2012 i 2014, amb l’aplicació de successius banys d’immersió en electròlit, fins que la concentració de clorurs en solució va ser igual o inferior a 25 mg/l, i tot això durant quatre setmanes.

— Pol Camps i Magda Gómez