11
entrevista
butlletí del parc nacional d’aigüestortes i estany de sant maurici
el molí de senet i d’aneto: una utopia feta realitat! Des dels temps més remots, l’ésser humà, en la mesura que creà assentaments, va aprofitar racionalment els recursos naturals originals per a la seva supervivència quotidiana. Molt abans de l’aparició de l’home a la Terra, la natura amb el seu paisatge primitiu i indòmit era la primera, amb les seves muntanyes i boscos, fonts i rius, mars i costes, etc. Al mateix temps que la tecnologia s’anava desenvolupant, l’ home va domar i dominà l’energia salvatge d’alguns elements naturals per canalitzar-la i explotar-la en benefici propi. L’aigua necessària i imprescindible per a la vida fomentà no només l’agricultura i la ramaderia sinó també l’artesania i la indústria incipient, cosa que va generar riquesa en una zona pirinenca de l’Alt Aragó i Catalunya: la capçalera de la Noguera Ribagorçana. El molí de Senet i d’Aneto, popularment conegut com la Mola i les dues serradores confrontants han anat llaurant al llarg de la Noguera Ribagorçana, en la zona del Salencar de Senet, un perfil arquitectònic de tres edificis industrials, construïts amb pedres, fustes i pissarres del mateix terreny, i integrats harmoniosament en el paisatge. Les tres activitats industrials van funcionar fins a finals de la primera meitat del segle vint. En aquells temps, s’explotava la natura sense danyar-la, al contrari, valorant amb la feina humana, la creació de paisatges naturals o culturals. En aquesta entrevista es pretén, primer, recordar una activitat tradicional de la vall de Barravés: la mòlta de cereals, que temps enrere va tenir una gran rellevància econòmica i social, amb un ús raonable de l’aigua que transcorria lliurement per barrancs i rius. En efecte, la
força de l’aigua va moure primer la pedra per fer farina i després les serres per tallar la fusta. Un recurs ofert gratuïtament per la natura que es va utilitzar després, al voltant dels anys vint, discreta i en savi equilibri, per produir els primers quilowatts per il·luminar les cases i alguns carrers dels pobles de Senet i d’Aneto. Una època en què es valorava l’ús dels recursos naturals només amb criteris de factibilitat i productivitat, de tècnica i economia al nivell local. Està clar, doncs, que a principis del segle passat es van utilitzar els recursos naturals com una eina de mesura de les necessitats vitals bàsiques per superar la gran precarietat socioeconòmica i les dolentes condicions de vida en àrees de benestar tan desitjat. Per treure de l’oblit i donar a conèixer a les noves generacions una activitat artesanal del segle passat, activitat avui en dia obsoleta i abandonada per les crescudes de la Noguera Ribagorçana, avenços tecnològics i desídia humana, hem entrevistat Àngel Puyol Peguera († 2009), del poble d’Aneto. Un testimoni fidedigne, de primera mà, ja que ha conegut i participat en primera persona del funcionament de mòlta i producció d’ electricitat de la Mola de Senet i d’Aneto. Àngel, vostè ha conegut l’antiga Mola de Senet? Ah!! Ja ho crec. Vaig viure i treballar allà durant cinc anys. I què feia? Pues el meu pare va portar i es va ocupar del funcionament i del manteniment durant cinc anys, però no seguits, un any sí, un altre no. Tota la família vivia a la Mola? Allí hi estàvem tots. El meu pare, Manel, la meva mare Isabel, el meu germà, Pepito, i la meva germana, Pilar.
