4 butlletí del parc nacional d’aigüestortes i estany de sant maurici
la necròpolis deth harò de garòs naut aran, val d’aran Garòs és una població que pertany al terme municipal de Naut Aran. La necròpolis paleocristiana nomenada “deth Harò” -nom que prové de l’antic costum pagà de cremar un tronc clavat al terra el dia del solstici d’estiu o sigui per Sant Joan- és situada en una petita elevació en el marge dret del riu Garona. Es pot accedir al jaciment des de la veïna població de Garòs, que es troba a uns 150 metres pel Camin deth Calvari. Des del cap que té una altitud màxima sobre el nivell del mar de 1.122 m, es dominen els nuclis de Casarilh, Escunhau, Betren i Vielha i una àrea força extensa de la val de la Garona. Es troba rodejada, al nord, pels horts de la població i la Sarrada d’Espiargo; al sud, pel Camin deth Calvari que va motivar en el seu dia l’excavació d’urgència ja que en l’extracció de terres per tal d’eixamplar-lo i bastir un accés per als camps de la part superior fou quan es descobriren les primeres tombes en ser seccionades per l’excavació; per l’est és flanquejada per la població de Garòs i finalment per la seva banda oest i completant la delimitació, el barranc de Cal per on a l’hivern baixa un dels allaus més importants de la Val.
El jaciment El primers treballs duts a terme l’any 1993 foren motivats a conseqüència del descobriment fet per l’arxiprest de la
Val d’Aran, mossèn Jusèp Maria Amielh, a finals del mes de juny, d’una gran quantitat d’ossos i de tres tombes en un marge com a resultat de l’extracció de terres en aquest lloc durant les obres de millora del Camin deth Calvari. Això passà casualment ja que el mossèn seguia els treballs dels operaris amb l’objectiu de trobar la base de la darrera creu d’aquest camí, o sigui la catorzena estació d’aquest recorregut que ha mantingut la majoria de les estacions del Via Crucis, consistents en pedres cilíndriques de marbre amb una creu gravada en el centre de totes elles i, segons la tradició popular, la darrera estació contemplava l’existència d’una peanya de les mateixes característiques, més una creu de grans dimensions a sobre. Aquesta base al final de la campanya va aparèixer aproximadament en el centre de la necròpolis, encara que uns desaprensius la tombaren i la feren rodar pel pendent de la cara sud del jaciment, fins fer-la arribar al fons de la Garona. Les excavacions realitzades amb índole d’urgència varen començar el dia 10 de juliol i finalitzaren el dia 5 d’agost. Es va excavar una cala que formava un rectangle imperfecte d’11 x 5 metres, sense deixar cap testimoni, que ja venien marcats pels talls laterals nord i oest. Es va començar en el lloc a on havia quedat interromput el treball de l’excavadora i continuaren aprofundint en exten-
