butlletí del parc nacional d’aigüestortes i estany de sant maurici
23 l’essència de les paraules la vall dels nabissos Comença una setmana més i com fa mil anys, volem anar a mercat. On? El dilluns, a Tremp; el dimarts, a Sort ; el dimecres, a la Pobla; el dijous, a Vielha; el divendres, al Pont; el dissabte, a la Seu; i el diumenge... a Esterri, a Esterri d’Àneu! Mercats contemporanis, fills dels mercats medievals on la gent dels pobles i poblets baixava als mercadals per a vendre els seus excedents dins del marc d’una societat d’autoconsum i d’intercanvis! Mercats avui més complexos on la voluntat de l’euro o del dòlar han afegit productes no tan excedentaris que un dubta, amb recel, si haurien de vendre-s’hi o no! Tanmateix no entrarem en detalls electrònics! La Terra gira com sempre! De l’oest cap a l’est! Perdó, gira i tremola, com durant els quasi darrers cinc mil milions d’anys, sobre si mateixa, al voltant del Sol o en un context galàctic molt més universal, digués el que digués, fa uns quants segles, el qüestionat Ptolomeu! Ara bé, tornant a tocar de peus a la terra de la Terra, entre les verdures, les hortalisses, els fruits i les fruites que es compraven o es venien en els mercats de l’Edat Mitjana
o perquè no en els actuals, tenim un dubte: es podien comprar, a bon preu, nabius? Naions o nabissos al Pallars i la Ribagorça; anajons, auajons o abajons a l’Aran; airelles a l’Arièja; nabius a la Catalunya; arándanos en terres de Castella; myrtilles, França endins; huckleberry a la pregona Anglaterra victoriana! Què dimontri deuen tenir d’especial aquests fruits del gènere Vaccinium perquè es coneguin amb tants noms diferents a mig món pirinenc i part de l’estranger? Els naions, una i primera, són un fruit atractiu i comestible! Creix d’una planta petita, d’un o dos pams d’alçada, color verd clar, que s’acostuma a amagar tímidament, en els sotaboscos subalpins, sota les ombres protectores de les boixerigues ribagorçanes o dels bardenals pallaresos. Com són? De fulles petites, flors blanques i fruits blaus. Com creixen? A garberes, els estius de juliol i agost segons les alçades. Ah! I taquen, embruten i llefardegen qualsevol carnositat –els llavis, la llengua, l’estómac– durant hores, dies o vés a saber quan! Però quina és l’equidistància que hi ha entre els nabius i
