butlletí del parc nacional d’aigüestortes i estany de sant maurici
18
ß
coneguem el parc
flora
dins del bosc: el pa de cucut
Dins dels boscos espessos, més humits i frescos, ben poca cosa hi pot créixer. La llum és el factor limitant. Les fagedes i rouredes, que són arbres de fulla caduca, com a mínim deixen passar el sol durant l’hivern, així que moltes de les herbes del sotabosc s’afanyen a florir abans que l’aparició de les fulles dels arbres les condemni a passar una bona temporada a l’ombra. Als boscos d’avets del Parc la foscor és permanent: estiu i hivern, només algun raig de sol és capaç d’arribar al terra, només durant uns breus instants, esquivant totes les branques, totes les fulles, posant-se d’acord amb el vent que bufa en el moment oportú... Així, no és d’estranyar que el sotabosc d’una avetosa típica sigui més aviat pobre: Sota els avets no trobarem gaire cosa més que una catifa de molses i algun arbust o herba escadussera creixent aquí i allà. El pa de cucut (Oxalis acetosella) és una d’aquestes humils herbetes que veurem segurament passejant pels boscos del Parc. El pa de cucut és una herba sense una tija veritable: presenta una mena de tiges reptants, anomenades estolons, que van circulant a ras de terra, entre l’humus del sòl, i que van fent arrels noves a cada nus. Les fulles, amb un mànec prou llarg de fins a 10 cm, surten de terra totes juntes, formant una roseta basal. Aquestes fulles recorden molt a un trèvol, amb la làmina composta de tres folíols en forma de cor (la fulla està dividida en tres porcions ben diferenciades).
Els trèvols, però, són espècies del gènere Trifolium, que es coneixen molt bé per la forma de la seva flor, molt típica de la família de les papilionàcies. En canvi, el pa de cucut pertany a una altra família (les oxalidàcies) i té una flor totalment diferent: amb cinc pètals blancs, disposats radialment i amb unes venes normalment tenyides de color rosa. La florida és bastant primerenca, tenint en compte que a l’alta muntanya tot ve amb bastant retard, i a finals d’abril ja comencen a trobar-se les flor a l’interior dels boscos ombrívols. El nom de pa de cucut fa referència precisament que la florida d’aquesta espècie coincideix en el temps, sobretot a terra baixa, amb l’arribada del cucut. En canvi, el nom científic, Oxalis acetosella, fa referència al gust que tenen les seves fulles, amb un agradable sabor àcid, semblant al vinagre (“acètic”), degut al contingut d’oxalat càlcic, un compost químic present a les fulles. És una planta que es pot menjar crua, afegint unes quantes fulles a una amanida per a donar-li un toc refrescant... Però convé no abusar-ne, perquè l’oxalat càlcic, present també als espinacs o a les bledes, és el principal component de les pedres del ronyó, per la qual cosa es desaconsella el seu consum per a persones que pateixin gota, artritis o pedres al ronyó. Gerard Giménez
