ß butlletí del parc nacional d’aigüestortes i estany de sant maurici
4
el genoma dels estanys pirinencs El 19 de març de 2009 va salpar des del port de San Diego (Califòrnia) la segona d’una sèrie d’expedicions científiques qualificades d’entre les més ambicioses que havia realitzat la humanitat d’ençà l’època dels grans descobriments naturalistes. L’expedició, dirigida per un dels investigadors més carismàtics, mediàtics i visionaris dels nostres dies, el Dr. Craig Venter, buscava completar la volta al món recollint el material genètic present en la superfície del mar, és a dir, el genoma de tot un ecosistema entès com un immens superorganisme amb funcionament coordinat. La magnitud de l’empresa havia estat comparada a la que va realitzar el 1831 Charles Darwin a bord del Beagle però pocs dubtaven de la capacitat de Venter. Entre alguns dels seus èxits es comptaven ser un dels pares del genoma humà i sacsejar recentment la comunitat internacional amb l’anunci de la creació de vida trasplantada sintètica en el laboratori. Després de descobrir el codi genètic amb les instruccions per fabricar un ésser humà contingut en l’ADN, el científic nord-americà s’havia proposat seqüenciar el mar. Però no només seqüenciar el mar estava entre els objectius de l’equip del Dr. Venter. Accedir al material genètic contingut en ambients excepcionals que allotgessin formes de vida peculiars i poc conegudes també estava entre els seus interessos. Entre aquests ambients excepcionals es trobaven els estanys freds d’alta muntanya on la vida s’ha adaptat a viure en condicions de fred intens permanent. Entre aquests estanys es va escollir el Lac Redon per ser el primer en desvetllar el seu genoma per la llarga tradició d’estudi que ha tingut aquest petit ecosistema per part d’investigadors de la Universitat de Barcelona i del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) al llarg dels últims 25 anys.
Instal·lacions del Centre de Recerca d’Alta Muntanya (CRAM, Universitat de Barcelona, boca sud del Túnel de Vielha) d’on va partir el 14 de maig de 2010 l’expedició per desvetllar el genoma del Lac Redon després d’una intensa nevada. A primera vista i amb ulls de profà, els estanys dels Pirineus contenen aigües fredes i transparents, amb pocs nutrients i escasses formes de vida aquàtica adaptada. Bàsicament alguns insectes, crustacis i peixos. No obstant això, quan ens endinsem en el món microscòpic, observem que les formes de vida més petites que una centèsima o mil·lèsima de mil·límetre poblen abundantment aquestes aigües. Podem trobar més de mil milions d’individus en un litre d’aigua i són formes de vida adaptades a unes condicions vitals extremes d’escassetat d’aliment, temperatures properes als 0 graus, radiació ultraviolada perniciosa i molt poca disponibilitat de sals minerals, que han desenvolupat estratègies vitals per superar aquestes dificultats.
Formes de vida microscòpiques presents en les aigües del Lac Redon. Es tracta de bacteris que de manera natural poblen aquestes aigües amb morfologies molt simples i una mida mil vegades més petita que un mil·límetre però que exerceixen funcions vitals imprescindibles per al manteniment de la salut de l’ecosistema. Precisament aquestes formes de vida microscòpica que porten milers de milions d’anys presents a la Terra i que han desenvolupat estratègies per sobreviure a base de molècules més resistents i eficients i mecanismes de reparació de les lesions en les cèl·lules més sofisticats són les que han despertat l’interès d’aquest científic visionari en col·laboració amb investigadors del Centre d’Estudis Avançats de Blanes.
Camí d’ascensió al Lac Redon en un fred i desagradable matí
Els investigadors es desplacen sobre la superfície gelada de l’estany buscant el punt idoni per a la captura de mostres.
