butlletí del parc nacional d’aigüestortes i estany de sant maurici
19
flora
ß
coneguem el parc
què cosa és Anthelia juratzkana? Mireu la imatge que il·lustra aquest article. Les protagonistes d’aquest número no són les petites fulletes arrodonides de la salenca herbàcia, de com a molt mig centímetre de llarg... Potser li dedicarem un article en un futur, però ara volem fixar-nos en alguna cosa encara més insignificant... Passarem de llarg de les petites fulletes verdes i punxents, de pocs mil·límetres de llarg, que pertanyen a una molsa que creix entremig de les fulles de la salenca... Fixem-nos en aquesta taca grisosa sota un fons negrós que queda entremig de tot... Això és l’Anthelia! I això és una planta? Doncs sí! Anthelia és un gènere una mica estrany que pertany al grup de les hepàtiques (un petit grup dins dels briòfits on trobaríem, per un altre costat, a les molses) Dins de les hepàtiques tampoc és de les més típiques (laminars o amb fulles verdes arrodonides). És tan menuda que a simple vista ni tan sols s’observen les fulletes. De fet, per no tenir, no té ni color verd, com una planta normal i corrent i el color grisós blanquinós que presenta es degut a un fong que hi viu a sobre. Briòfit és el nom que els botànics han trobat per a referirse a totes les plantes terrestres que no tenen un autèntic teixit vascular com els que hi ha a les falgueres i a les plantes amb flors que normalment és coneixen com a plantes superiors. Hom separa les molses de les hepàtiques per petits detalls de l’esporòfit (una de les dues generacions que tenen els briòfits). Moltes vegades les hepàtiques més típiques tenen aspecte laminar o amb fulletes arrodoni-
des i més o menys aplicades sobre el substrat (però no sempre). Ara bé, els petits representats del grup dels briòfits tenen l’honor d’haver estat (ara fa més de 400 milions d’anys!) els primers éssers vius que es van aventurar a sortir de l’aigua i començar la colonització d’aquest mitjà tan inhòspit, on el principal problema era com mantenir l’aigua, tan necessària per a la vida, a l’interior del cos. Anthelia juratzkana viu a les congesteres més altes del Parc, a les cares nord on la neu és present gairebé tot l’any. Les plantes que allí viuen han de poder créixer i desenvolupar-se amb una gran celeritat per aprofitar un mes o dos en que la neu es retira, ja ben entrat l’estiu. Als llocs on la neu aguanta més, el sòl queda permanentment inundat per l’aigua que ve de la congesta en recessió i pràcticament només hi poden viure algunes plantes inferiors: molses com el Polytrichum norvegicum o hepàtiques com l’Anthelia juratzkana. A mesura que ens anem allunyant del nucli de la congesta el període lliure de neu va sent més llarg i comencen a poder prosperar algunes plantes amb flors, com la salenca herbàcia i altres il•lustres visitants de la flora àrtica. Agraïments: La imatge d’aquest article l’hem tret de http://www.swissbryophytes.ch i l’autor és el Sr. Norbert Schnyder que ens ha cedit gentilment el permís per a la seva utilització. Gerard Giménez
