L’almesquera, un tresor pirinenc

Els orígens i protagonistes del descobriment d’aquest exclusiu animal s’emmarquen en el Romanticisme, que sorgeix a Anglaterra i Alemanya en el segle XVIII i s’estèn a França, Espanya i Itàlia en el segle XIX. Un moviment cultural i social que cerca la rebel·lia contra les normes del classicisme.

L’almesquera, com animal quimèric, estructurat en peces de diferents i molt separades espècies, encaixa perfectament amb aquesta voluntat d’explorar totes les possibilitats artístiques, subratllar l’emocional en contraposició a la racionalitat. Exaltació del sobrenatural i el misteri que busca un escapament en el somni, la fantasia i el que és exòtic. Tot comença amb M. Desrouais, un professor d’història natural de l’escola de Tarbes quan, sembla ser un alumne li va portar una estranya rata d’aigua amb una destacada trompa que li havia caigut en una xarxa per truites. Va fer uns apunts al carbó, unes biometries, va preparar la pell i va escriure al professor parisenc Étienne Geoffroy Saint-Hilaire, de la Facultat de Ciències de París, qui temps després va descriure l’espècimen com una nova espècie, desman des Pyrénées (Migale pyrenaica), un xic més petit que el parent rus. Junts o per separat presenten les primeres fotografies i dibuixos inspirades en elles, que daten del segle XIX. Així comença, doncs, la història d’aquesta espècie...

Altres pioners

Els pioners il·lustrats francesos –com Eugène Trutat, Maurice Gourdon i Baylac– van començar l’estudi i documentació d’aquesta espècie poc després d’ésser descoberta per la ciència. A Eugène Trutat (1840-1910) i a Maurice Gourdon (18471941) els unia la fascinació per la natura i l’exploració dels Pirineus, els seus glaciars, la fotografia i la pròpia almesquera. Trutat, conservador del Museu de Toulouse, amb l’ajuda de Maurice Gourdon, va escriure la primera monografia de

Myogalea pyrenaica, com se la coneixia llavors. Com a fotògraf va realitzar nombroses obres de gran qualitat treballant amb una càmera fotogràfica de gran format, amb negatius de 18x24cm. Basant-se en algunes de les seves fotos, dibuixarà posteriorment a llapis i tinta làmines de l’almesquera. Probablement ningú dels dos va aconseguir veure una almesquera al seu medi i feien servir la imaginació. El propi Trutat escriu comentaris tan fantasiosos i allunyats del que avui es coneix sobre l’almesquera com: “Els aiguamolls i prats inundats de Juzet semblen ser el lloc favorit de l’almesquera. Allà trova aigües tranquiles i una constant renovació d’insectes en abundància. Quan les aigües del riu veí de la Pique no són massa fortes, poden sortir a la caça de truites joves, el seu aliment favorit.”

A l’estiu, l’espècie pirinenca caça principalment als prats i si es troba lluny del seu refugi, s’amaga en els matolls. Clément Puisségur signa el 1935 un treball sobre l’almesquera, amb l’objectiu d’omplir els buits de la monografia que Eugène Trutat va publicar a l’any 1891. Clément, com a “nouveau licencié ès sciences”, capturava les seves pròpies almesqueres sense l’ajut de becaris. Va ser un científic solitari.

Costums i morfologia

L’almesquera (Galemys pirenaicus) és un mamífer exclusiu de la península Ibèrica, escàs i un dels més singulars, ja que es tracta d’un animal que gairebé no té parents vius. Les almesqueres van ser un grup de talps, de la subfamília Desmaninae, força diversificat a Europa fa milions d’anys,