Roger Solé Camats – Xangai
"Xangai és una ciutat vibrant, molt internacional, ja que hi viu gent de molts països, amb un rerefons molt artístic, i plena de contrastos."
El Roger Solé al parc natural Zhangjiajie de Xangai. Foto: Roger Solé.
Des de ben petit, el Roger Solé Camats havia tingut clar que volia conèixer altres cultures i viure en altres països. La seva primera experiència lluny de casa arribava l’any 2016, quan va fer una estada per estudis a Singapur, durant la qual assegura que va quedar enamorat de la cultura asiàtica. El 2018 tornava a realitzar un intercanvi, aquest cop amb una universitat dels Estats Units durant uns sis mesos. Poc després de tornar del continent americà, el Roger va finalitzar els seus estudis en dret i ADE a Barcelona, i mesos després, el juliol del 2019 agafava de nou la maleta per marxar fins a Xangai, on viu actualment. “Feia temps que estudiava xinès, i tenia pensat estudiar un màster a l’estranger. Quan vaig veure que un dels màsters de finances amb més prestigi s’impartia a Xangai, no m’ho vaig pensar dues vegades i vaig enviar una sol·licitud”, explica. A la seva arribada al gegant asiàtic, el Roger es va centrar en el màster, ja que, per la complexitat d’aquests estudis, havia d’anar a classe cada dia durant nou hores, fins i tot els caps de setmana. I és que, com assegura: “La Xina té 1,4 bilions d’habitants, i només nou universitats d’alt prestigi, per tant, la gent que hi ha en aquests centres està extremadament preparada, com mai havia vist”. La duresa d’aquells primers mesos va fer que en algun moment el Roger pensés a deixar-ho estar. “La universitat era molt exigent, no tenia temps per a fer res. Estava acostumat a treballar fins tard en un despatx d’advocats, però no a la pressió i a la dificultat d’aquells estudis”, admet. Poc després d’aquells mesos durs, va esclatar la pandèmia de la COVID-19 i, com assegura, allò ho va canviar tot i, per estrany que sembli, va donar pas a un gran any. Les classes van passar a ser online, tenia més temps lliure i, quan la situació es va estabilitzar, va començar a fer pràctiques en un banc d’inversions. 16
Actualment, el Roger viu amb uns amics a Xintiandi, que literalment significa “Nou cel a la Terra”. Com ens explica: “És una de les zones més boniques de la ciutat juntament amb la Concessió Francesa, està plena de bars i restaurants i és un espai molt verd”. Tot i que de dilluns a divendres acostuma a estar força ocupat amb la feina del banc, els caps de setmana aprofita per sortir, conèixer bé aquesta zona, estar amb el seu grup d’amics (en el qual assegura que hi ha gent procedent dels cinc continents) i provar els diferents espais de restauració que hi ha. D’altra banda, explica que també li agrada aprofitar aquestes estones lliures per conèixer com ha canviat Xangai en només 20 anys, visitar exposicions, museus, etc. “Xangai és una ciutat vibrant, molt internacional, ja que hi viu gent de molts països, amb un rerefons molt artístic, i plena de contrastos. Enmig d’una ciutat moderna que ha evolucionat molt, encara es poden trobar petites barriades que recorden a la Xina d’abans”, explica. Pel que fa al clima, diu que es força similar al d’Agramunt, amb força boira a l’hivern i els estius calorosos, tot i que és en els mesos de més calor quan arriba la temporada de pluges. A més de conèixer la ciutat, el Roger també ha tingut la possibilitat de descobrir les tradicions i les festivitats xineses. Una de les que més li agrada és l’any nou xinès, ja que pels xinesos és el moment de tornar a casa, i es respira un ambient molt agradable. Respecte a aquest any, explica que se celebra l’any del bou. També ha tingut temps d’aprendre a parlar xinès, la qual cosa ha facilitat molt la seva relació amb la gent del país: “Hi ha força diferència quan t’adreces a una persona local parlant en xinès, que quan ho fas en anglès. Al parlar el seu idioma, acostumen a ser més amables. Si ja ho fas amb el dialecte local de Xangai, el shanghaihua, encara els agrada més”.
