IU T A E T R N C E M I V MO
Jaume Sanchis, saxofonista
"Era un estudiant normal de saxo, però la vida et va reconduint i, amb 18 anys, em vaig veure tocant en una orquestra i que la meva vida estava vinculada a la música".
Apassionat del jazz des de ben jove i professor convençut de la importància de conscienciar els nens i nenes que escoltin música de qualitat, l’agramuntí Jaume Sanchis (Txitxo) és un músic inquiet, vinculat constantment en projectes musicals. Després de gravar recentment un tema amb la cantautora lleidatana Emília Rovira, aquest 2021 torna a entrar en un estudi per formar part del disc de jazz d’Ignasi González Quartet. En aquest IMPULS, repassem amb ell la seva trajectòria com a músic. D’on et ve l’afició per la música? Es remunta a quan jo tenia 9 anys i em vaig apuntar a música perquè un amic meu, que es deia David Pons, anava a música, i com que ell hi anava, jo també hi volia anar. Va ser després, quan vaig descobrir que la música m’agradava moltíssim i que ho feia bé. A casa meva no hi havia tradició musical.
Foto: Jaume Sanchis.
El saxo ha estat vinculat sempre a la teva trajectòria com a músic. Per què et vas decidir per aquest instrument? Va ser gràcies a un professor, el Fernando Ros, que vaig començar a tocar el saxo. Va ser ell qui un dia em va dir que toqués aquest instrument i em va passar alguna cinta de música per tal que escoltés com sonava, i vaig pensar que era xulo. A partir d’aquí, em vaig comprar el saxo i fins al dia d’avui sempre he tocat aquest instrument. La veritat és que va ser tot molt casual.
sèries americanes amb aquell so tan característic i increïble del saxo americà. Va ser així com vaig descobrir que el saxo tenia dos vessants, que era la música clàssica i la moderna, i la que a mi m’agradava era la moderna. Per tant, gairebé podria dir que els meus primers referents de jazz van ser purament televisius. Després amb els anys he anat descobrint músics com John Coltrane, Dexter Gorden, Charlie Parker,... i tinc un bon sac de referents.
Com decideixes ser músic? Quan era petit, era un estudiant normal de saxo, que practicava poc a casa, com tots... però la vida et va reconduint i amb 18 anys em vaig veure tocant en una orquestra i que la meva vida estava ja estretament vinculada a la música. Va ser llavors quan vaig pensar que m’ho havia de prendre més seriosament i que allò podia ser la meva professió. Així que vaig anar a Lleida a estudiar al Conservatori.
Quina ha estat la teva trajectòria com a músic professional? Crec que el punt de partida està als 18 anys quan començo a tocar amb els PK2. Aleshores em van començar a dir que tocava bé i vaig pensar que potser sí que no ho feia malament i podia dedicar-me a la música, que m’agradava moltíssim. A partir d’aquí, he anat fent diferents coses com a músic. Així, d’aquesta formació vaig passar a tocar amb una banda a l’Havana Club de Lleida que em va permetre durant un temps, com a estudiant, guanyar-me la vida i compaginar la meva passió per la música moderna amb els meus estudis de música clàssica al Conservatori de Lleida. En aquell temps, la música moderna no estava reglada i si volies tenir un títol i dedicar-te a la música havies de fer
Quins han estat els teus músics de referència? Quan era petit no tenia cap referent musical, però sí que recordo que em motivava molt tocar davant de la tele les sintonies de 26
