Dolors Ribalta, RCD Espanyol
“Vaig passar de jugar al carrer a jugar en un club punter com l’Espanyol i guanyar la Copa de la Reina.”
La Dolors amb els trofeus aconseguits amb l'Espanyol la temporada 2005-2006. Foto: Dolors Ribalta.
Els carrers de Mafet van ser testimonis dels inicis de la Dolors Ribalta en el futbol. En uns temps en què era poc habitual que les noies practiquessin aquest esport, la Dolors no va rebutjar jugar al que realment li agradava. Anys després, li arribava l’oportunitat de formar part de l’equip femení del RCD Espanyol, amb el qual va aconseguir diversos títols com la Copa de la Reina, la Lliga, i poder disputar una Champions. La seva trajectòria amb el club va ser reconeguda recentment, quan va ser nomenada ambaixadora. En aquest IMPULS la Dolors Ribalta repassa amb nosaltres la seva carrera futbolística i ens parla d’aquest reconeixement que, per primer cop, li ha estat atorgat a una dona. Com sorgeix la possibilitat de jugar amb el RCD Espanyol? Va arribar de forma inesperada amb el primer torneig Vila d’Agramunt de futbol sala que es va organitzar l’estiu de 1995 a les piscines municipals. Després d’aquella competició vaig coincidir amb la Marisa Boncompte, veïna d’Agramunt, que aleshores jugava a l’Espanyol. Ella em va proposar anar a jugar el pròxim partit amb l’equip el següent cap de setmana. Va ser un partit amistós contra el Barça, al Vendrell. Vaig agafar unes botes velles del meu pare i així vaig disputar el meu primer partit amb el RCD Espanyol. Què recordes del teu debut? El recordo, per una banda, amb molta il·lusió i, per l’altra, amb nervis. Abans d’aquell partit només havia jugat de forma informal a futbol sala, però fer-ho amb un equip com l’Espanyol imposava. Tenia unes bones condicions esportives, però no sabia 30
com col·locar-me en un camp de futbol. Tot i això, l’entrenador em va ajudar a veure quina era la posició idònia per mi i vaig començar a jugar de defensa central. Més endavant, també vaig fer de lateral (a la selecció catalana), i de davantera quan l’equip anava a la desesperada i penjàvem pilotes a l’olla perquè les pogués rematar, ja que des de sempre he tingut molt bon remat i he marcat força gols de cap en els córners i les faltes. Destacaries un partit de la teva trajectòria amb l’Espanyol? Més que un partit, destacaria una temporada, i va ser la primera, quan vam guanyar la Copa de la Reina. Vam començar la temporada a Oviedo, amb un viatge exprés per disputar el partit, i vam acabar la temporada amb una final a Terrassa. D’aquella final recordo que es preveia que faria molta calor, i les mares van retallar les samarretes de màniga llarga, convertint-les en màniga curta. Finalment, vam jugar el partit amb pluja! També tinc present, per dos motius, el segon partit fora de casa. Vam jugar a Madrid, vaig marcar el meu primer gol de cap i en sortir del camp, uns nens em van demanar un autògraf. Em va fer molta il·lusió. Quin va ser el millor moment viscut amb el club? Realment no em puc quedar amb un, perquè en vam viure molts. Vaig estar 12 anys com a jugadora, des de la temporada 95-96 fins a la temporada 06-07, i en tots hi va haver moments especials. En poc temps vaig passar de jugar al carrer a jugar en un club punter com l’Espanyol i guanyar la Copa de la Reina en la meva primera i segona temporada. Guanyar títols va ser
