IU T A E T R N C E M I V MO
Contes del Caparrons
El Victorino Puebla i l’Angelina Comadrona, protagonistes dels dos primers contes dels Caparrons d’Agramunt.
El Ricard i el Marc amb els respectius contes dels caparrons que han escrit. Foto: Rotecna.
L’Angelina Comadrona i el Victorino Puebla són dos dels personatges més coneguts d’Agramunt. Tant és així, que ambdós van ser escollits l’any 2014 en votació popular per tenir el seu propi caparró. Ara és possible conèixer més a fons qui eren aquestes dues persones gràcies als contes que han escrit els seus familiars, concretament el Marc Puebla, nét del Victorino, i el Ricard Bertran, gendre de l’Angelina. Amb ells parlem sobre com neix la idea de crear aquests contes i de quin ha estat el seu procés d’elaboració, entre altres temes. Després que el Marc Puebla detectés que els seus alumnes coneixien poc sobre els caparrons d’Agramunt, va pensar que els podria apropar aquestes figures a través d’un conte en què el protagonista fos el Victorino Puebla, el seu avi i, precisament, un dels quatre caparrons que actualment hi ha a Agramunt. “Quan vaig tenir el conte preparat, el vaig presentar a totes les famílies dels caparrons, els va agradar la idea i es va acordar que cadascuna faria un conte del seu caparró”, explica el Marc. Per la seva part, el Ricard Bertran recorda que amb el Joan Pedrós, president de l’Associació TradiSió, havien comentat la idea d’editar uns contes per impulsar els caparrons a les escoles d’Agramunt, tal com feia a Tàrrega l’associació “Guixanet” amb els Nans. “Al cap d’un temps el Marc va presentar el seu conte i es va decidir que el següent seria el de l’Angelina Comadrona”, assegura el Ricard. Així doncs, el 23 d’abril de 2021, coincidint amb la diada de Sant Jordi, es presentava el conte del Victorino, mentre que el de l’Angelina arribava just un any després. Ambdós han comptat amb el suport de l’Ajuntament d’Agramunt i de la Diputació de Lleida. 28
COM HA ESTAT CREAR ELS CONTES? Es dona la casualitat que els protagonistes dels dos contes tenien professions que actualment ja estan perdudes, per una banda, la d’agutzil, i, per altra banda, llevadora (si més no tal com es s'exercien abans). Explicar en què consistien aquests oficis ha estat un dels objectius que ambdós autors es van marcar. En aquest sentit, el Marc explica que “en el conte del Victorino, el caparró pren vida i explica a uns nens i nenes quines eren les tasques que feia com a pregoner i agutzil”, mentre que en el cas del conte de l’Angelina, el Ricard exposa que el “conte està encarat a explicar quin és el procés de la reproducció humana, un tema molt relacionat amb la tasca que duia a terme l’Angelina i que a l’escola encara es tracta massa tard". Per poder arribar a aquests temes, els autors han hagut de fer front a un procés creatiu que no ha estat fàcil. “Escriure un conte sobre el meu avi, el Victorino Puebla, em va fer descobrir aspectes que no coneixia d'ell i va ser una experiència molt gratificant” assegura el Marc, i afegeix: “La nostra és una família molt gran i això ho havia de tenir en compte a l’hora d’escriure, perquè volia que li agradés a tothom, que el llegissin i en fossin partícips. Escriure sobre el teu avi és una cosa molt sensible i vols que quedi de la millor manera possible”. Per la seva banda, el Ricard comenta que a la dificultat del full en blanc a la qual s’enfronta cada cop que comença a escriure un conte, en aquest cas se li sumava una més: “Hi havia un condicionant previ que és parlar d’una persona molt coneguda i reconeguda per molta gent, que respectes moltíssim, que havia
