Anna Pujadó Grau
Llevadora, consultora de lactàcncia IBCLC i assessora de son infantil
Alimentació complementària
Per saber si un infant està preparat per iniciar l'alimentació complementària cal veure si mostra interès pel menjar dels adults.
A partir dels sis mesos molts nadons ja comencen a estar preparats per iniciar l'alimentació complementària, però si fem lactància materna, com ho fem? Cal restringir el pit perquè mengi més? És millor començar amb cereals o amb fruita? Per saber si un infant està preparat per iniciar l'alimentació complementària cal veure si mostra interès pel menjar dels adults, si és capaç d'aguantar-se assegut sense torçar-se, i si ha perdut el reflex d'extrusió (no escup tot el que es posa a la boca). Aquests requisits s'acostumen a complir a partir dels sis mesos. Les guies de salut de la Generalitat de Catalunya, actualment aconsellen iniciar la introducció d'aliments sense triturats, és a dir, iniciar amb trossets amb textures adaptades als infants, de manera que ells sols s'ho puguin gestionar. Durant el primer any de vida, la llet materna és l'aliment principal que rebrà el nadó. Això vol dir que tota la resta d’aliments serviran per provar diferents gustos i textures. És important no obsessionar-se amb què els infants han de menjar molt. Hi ha dies que tenen molta gana i interès pel menjar i d'altres que no. Sobre els 12 mesos, molts nadons tenen poc interès pel menjar i prefereixen el pit. Això passa perquè el ritme de creixement s'alenteix i no necessiten tanta energia. En aquesta etapa, la lactància materna continua sent a demanda, i no s'ha de restringir el pit perquè mengi més sòlids, o fer-los xantatge dient coses com "si no menges la papilla, no et donaré pit". És important que el moment dels àpats sigui un moment tranquil per compartir amb la família i que tota la família mengi el 30
mateix. No tindria lògica que li oferim verdures i pollastre a la planxa a un infant i que els adults mengin pizza, ja que els infants aprenen més del que veuen fer als adults que no pas del que els puguem explicar. Per tant, el menjar que oferim ha de ser saludable i en diferents formats. Quan els infants ja són més grans, al voltant del tres anys, els podem animar a posar-se ells mateixos el menjar al plat segons la gana que tinguin, i així afavorir la seva autonomia i saber escoltar el seu cos. Si a un infant no li agrada un aliment, no se l’ha d’obligar a menjar-se'l. Han de tastar com a mínim deu vegades un aliment cuinat de diferents maneres per saber si els agrada o no. Els gustos dels nens també varien, de manera que pot ser que en un moment donat li agradin molt les mongetes i al cap d'un temps no en vulgui. A partir dels sis mesos, ja podem introduir de tot i l'ordre és indiferent, excepte les verdures de fulla verda, com les bledes, pel seu alt contingut en nitrits, o els làctics que cal esperar als 12 mesos. En general, molts aliments pensats per a nens van molt carregats de sucre i ingredients poc saludables. Com més cassolà sigui el menjar, millor per la salut dels infants i dels adults. Si es decideix iniciar l'alimentació amb triturats, és important no endarrerir els sòlids més enllà del 9-10 mesos. En conclusió, l’alimentació complementària i la lactància són perfectament compatibles i, en cap cas, s’ha de restringir la llet materna perquè continua aportant gran part de l’energia i nutrients necessaris per al seu creixement.
