Marta Eroles i Fiñana Psicòloga, treballadora social i mestra
Com adaptar-se a la nova normalitat
El distanciament social pot acabar repercutint en la salut mental dels més menuts, i és per això que calen pautes per gestionar-ho amb correcció.
La situació de pandèmia que està vivint la nostra societat ha fet canviar els hàbits de vida de les persones. Els més menuts ja han hagut de viure una situació de confinament que, en major o menor mesura, els ha acabat afectant, però la tornada a la nova normalitat suposa nous reptes als quals s’hauran d’anar afrontant.
• Estar alerta a possibles comportaments o emocions que no són habituals en l’infant: irritabilitat, malsons, apatia, si es torna a fer pipí quan ja ho tenia superat, etc. Si aquests símptomes perduren més de tres mesos i tenen efecte en la seva vida, és el moment de buscar ajuda psicològica.
D’entre les mesures recomanades per evitar contagis, el distanciament social és el que més els pot acabar repercutint en la seva salut mental, i és per això que calen pautes per gestionar-ho amb correcció. El contacte físic és imprescindible per al desenvolupament emocional dels infants. Les abraçades, els petons, compartir les joguines, i moltes altres accions que fins ara eren normals, quotidianes i espontànies, passen a convertir-se en prohibides, de manera que es restringeix el contacte físic i, això, pot tenir afectacions en els nens i nenes. Per tal de portar millor la situació i prevenir possibles dificultats emocionals, poden ser útils les següents pautes:
• Donat que el contacte físic es veurà restringit en les seves relacions socials, és important suplir-lo amb dosis extres d’afecte a casa. Es poden fer jocs que incentivin l’estimulació sensorial, pessigolles, petons i abraçades. • Evitar al màxim l’ús de pantalles, ja que un ús indegut pot generar addiccions, poden afectar el sistema nerviós de l’infant i generen el perill de substituir les relacions socials.
• Oferir informació realista de què està passant, amb un llenguatge senzill i adaptat al seu moment evolutiu, sense crear dramatismes ni pors, explicant-los què poden fer i què no. Ens podem ajudar de contes o ninos. Si entenen el perquè de la norma, serà més fàcil que la compleixin.
• Anticipar les situacions i parlar de les conseqüències de no complir la norma. És important fer-ho amb naturalitat, preparant als petits mentalment abans de participar en una activitat amb gent, fent-los saber com serà la situació (estarem asseguts, no estaràs amb els teus amics, podràs veure’ls després de l’activitat, no ens podrem treure la mascareta...) i oferint-los la confiança necessària perquè puguin preguntar els dubtes que tinguin.
• Continuar fent vida normal en la mesura del possible i sempre que les autoritats sanitàries així ho recomanin, sortint al carrer, gaudint dels passejos i evitant que es quedin a casa més del necessari per incentivar les relacions socials amb precaucions. Existeixen formes divertides de fomentar la distància amb els altres, a través de jocs com “fet i amagar” o la mímica.
No hem d’aïllar els infants, perquè les relacions socials els són necessàries per créixer, simplement els hem de guiar en el maneig correcte de la situació. Malgrat que hem d’estar atents a qualsevol manifestació que pugui ser símptoma d’alerta, cal tenir en compte que els infants tenen una gran capacitat d’adaptació a noves situacions. Seguint aquestes pautes i escoltant les seves necessitats, la nova normalitat se’ls farà menys feixuga.
34
