EN RECORD DE “CISCU” ORRIOL Per Tomàs Mas Pascual
Aquests camins per mi també tenen una petita història. Havia fet moltes excursions i cims. Assolir cims és un
repte important, més aviat personal, d’arribar i tornar a baixar. Els camins continuen, no s’acaben, estan plens
de sorpreses, a cada revolt, a cada turó, una ermita, una masia, un arbre, un bosc, la tardor, un poble, la gent, un riu, una flor, i un llarg etc. De jove jo havia sentit a la barberia, quan el meu pare li tallava els cabells a un client, més o menys de la seva edat, que deia conèixer bé el camí des de Sentmenat fins al Pirineu, passant per Castellar de n’Hug, ja que l’havia fet moltes vegades. Era una conversa molt habitual, en parlaven tot sovint, era en “Ciscu” Orriols, pastor d’ofici. Aquestes converses em quedaren gravades. Uns anys més tard, —el Ciscu ja devia tenir més de setanta anys— li vaig comentar al seu fill, Josep, si el seu pare després de tants anys recordaria els camins per on passava per arribar tan lluny. En Josep em diu: “i tant, al pare no li preguntis què ha pres per esmorzar el matí, però els camins els té ben gravats a la memòria”, també les masies per on passava. En aquells temps es publicaren els primers mapes del nostre país per comarques al diari del diumenge. En Josep, després d’esmorzar, estén el diari sobre la taula i li diu: “vinga pare, a veure si refem els camins aquí, sobre la taula”. I anaven posant unes marques en els llocs que recordava: masies, colls, pobles, carreteres que travessaven, etc., etc., fins arribar a Sentmenat. Quan vam decidir posar-nos a la feina ja em deia: “jo de bon grat us acompanyaria, però les cames ja no em duen”. Vaig parlar-ne amb l’amic Josep Casas, en pau descansi, que en aquella època portava “La Colla” de Caldes; també amb el Josep M. Cornadó; el Salvador Alcázar; el Xavier Ortega, del Club Atlètic Sentmenat. I ens vàrem posar a la feina, contactant amb un bon grup de persones per poder fer cada mes una etapa d’aquest camí. L’autobús ens deixava en un lloc per venir-nos a recollir a l’altre. Més endavant, va venir la feinada de revisar aquests camins, alguns mig perduts.
17
