TÒTEM - Creadors de tòtems
L’art de les falles amb noms i cognoms per Iván Esbrí Andrés Llicenciat en Història i membre de l’Associació d’Estudis Fallers
La història de l’art-falla s’escriu amb un llistat considerable de noms. Artistes fallers d’enorme transcendència; més o menys reconeguts; prolífics; discrets; i altres anodíns. Al segle XIX els constructors de falles eren artesans dedicats a altres oficis plàstics que amb aquelles, tenien uns ingressos complementaris. Eren jogueters, doradors, pintors murals, fusters i, fins i tot, sabaters els quals responien als noms d’Antonio Cortina, un conegut pintor que en el vessant faller, el 1863, ja buidava en cera les mans i els caps dels ninots (Pérez, 1995: 107-112); Eduardo Alemany, guanyador del Premi de Lo Rat Penat per El peix Reig, a la Plaça de la Pilota, el 1895 (Ariño dir., 1990: 314-318); José Gil; Luís Gilabert; Vicente Llopis; José Olaria Marimón “Coqui” (Mas i Vitores, 2014: 57-65); Vicente Pellicer; Francisco Royo; o Vicente Sena (Mas i Vitores, 2012: 56-64).
Els primers afamats
Falla Plaça de Tetuán. Pitarch. 1927. Arxiu Iván Esbrí.
400
als nostres dies; Pedro Guillem Viguer, autor de la falla mítica La Margot, a la Plaça del Dr. Collado, el 1912; Joaquín Igual; Pitarch; José Ramil; el cartellista taurí Carlos Ruano Llopis; o Antonio Vercher entre altres.
Des dels albors del segle XX i ja sobretot al llarg dels anys 1920, la Festa de les Falles es va consolidar al calendari festiu de València amb la constitució de l’Asamblea Pro-Festes de San Josep (1926) com a organisme de gestió i promoció turística. A més moltes ciutats i pobles imitaren el festeig: Borriana, Carcaixent, Castelló, Cullera, Dénia, Elda, Sagunt, Xest, etc.; o Alacant com a Fogueres de Sant Joan. Així, es va assistir a un dels períodes de major expansió del fenòmen faller al llarg del territori valencià. Conseqüentment començà a haver una alta demanda de falles. Per a aquells fusters, pintors, tallistes i escultors -entre altres oficis menestrals- fer falla passà de ser una feina ressolutiva en moments de poca activitat, a convertir-se en la principal de les dedicacions del taller. Se pot parlar, doncs, ja si d’artistes fallers. Els 1930 amb la consolidació dels premis La premsa -Impresiones, Crónica- i les i de les seccions (Soler i Godes, 1978: 145-1 revistes festives -Pensat i Fet- comença- 146) foren els anys dels Adolfo Ariño ; ren a citar els primers grans noms de l’art faller amb la publicació d’esbossos 1 Adolfo Ariño junt amb Fernando Guillot, Rafael Peral i i entrevistes: Ramón Andrés Cabrelles; José Pérez García entre altres formaren la Unión Arte, signant de les primeres fogueres d’Alacant (1928). Ariño també Anglada Camarasa; Enrique Guillot, ini- algunes fou fautor de les pires de Tarragona (1933-1936), amb Vicent ciador d’una nissaga artística que aplega Canet i Rafael Raga.
TÒTEM - Març, 2019
