DIEM N O ! A L PLÀ STI C D’ U N SOL Ú S
Deixem enrere els envasos de plàstic d’un sol ús! La venda de productes a granel i l’ús d’elements reutilitzables, en la distribució dels productes, així com el foment de l’ús de bosses i altres envasos reutilitzables entre la clientela li aporten al comerç, un valor afegit. En les últimes dècades, però, l’ús del plàstic ha augmentat de forma exponencial. Constantment omplim les cases d’envasos i embolcalls, majoritàriament de plàstic, que es converteixen en residus després d’una vida útil molt curta. Sota el pretext del servei, la protecció i la higiene dels productes han proliferat els envasos de plàstic d’un sol ús, el take away i el sobre empaquetatge. Com a conseqüència, hem arribat al punt de parlar d’una sobre fabricació i sobresaturació de plàstic a escala mundial. Des de la seva aparició, cap al 1950, es calcula que s’han produït 9,2 bilions de tones de plàstic, sobretot de productes i envasos d’un sol ús, i gairebé la meitat s’ha generat durant els darrers anys. Altres dades que ens inviten a reflexionar són que actualment el 40% del plàstic mundial que es produeix es converteix en un residu en menys d’un mes i, de tot el plàstic que s’ha generat al planeta, menys d’un 10% s’ha reciclat, és a dir, la major part s’ha abocat, incinerat o abandonat al medi ambient (mars, oceans, boscos...). Això no obstant, no es tracta d’emprendre una lluita contra el plàstic, sinó contra l’ús desmesurat i excessiu que se’n fa actualment i, molt especialment, envers la cultura de usar i llençar.
Quin impacte té? L’impacte que es genera en la fabricació dels envasos de plàstic, durant l’ús i en la gestió final un cop esdevé un residu no només afecta el medi ambient, sinó que també incideix, directament, sobre la nostra salut. Diferents estudis han demostrat la presència de components del plàstic (ftalats i fenols) dins del nostre organisme, provinents dels envasos alimentaris. Aquests com-
No es tracta d’emprendre una lluita contra el plàstic, sinó contra l’ús desmesurat que fem d’ell
22
postos actuen com a disruptors endocrins, és a dir, alteren l’equilibri hormonal i el desenvolupament embrionari i fetal, podent generar múltiples efectes sobre la salut. Darrerament la Fundació Rezero amb la seva campanya Salut de Plàstic ha demostrat la presència de fins a 21 derivats plàstics a l’orina de 20 líders d’opinió del món de la cultura, la medicina, l’esport i la ciència (www.salutdeplastic.org).
i què podem fer davant d’aquesta situació? Per tots aquests motius, cal limitar l’ús innecessari i desmesurat dels productes i envasos d’un sol ús. És el moment de fer un pas ferm endavant i apostar per alternatives més sostenibles, més respectuoses amb l’entorn i amb la nostra salut i deixar enrere els envasos de plàstic d’un sol ús. És el moment de facilitar als clients i clientes el dret a consumir sense generar residus. I és, precisament, des del comerç de proximitat, el de barri, des d’on es pot incidir de forma directa en els hàbits de consum de la ciutadania. Empoderant-la per a
