Esperidió 122

ÍNDEX

Editorial 3

El repàs 4

diades

Futur és Jove + Apadrinament 6

Algemesí 7

Terrassa 8

Sant Joan 10

La canalla 11

12 L’entrevista a

articles

PER EMMARCAR

Selecció de cartells de la campanya d’inici de temporada #feselpas. Quant fa que no sents l’emoció d’un primer cop?

Equip de redacció

Montse Blanch

Jordi Castro

Pere Domènech

Jordina Estopà

Ana Jambrina

Anna Rey

Biel Roquet

Mar Vileu

Fotos de portada i contraportada

Claustre Agramunt

Fotografies

Claustre Agramunt

Maria Neus Baena

Alba Estrem

Núria Estrem

Antoni Grau

Montse Lasso

Xavi March

Dani Milà

Dani Seró

Josep Torrenyo

Col·laboradors

L’equip de canalla

Disseny i Maquetació

Cinta Olivan

Colla Jove Xiquets de Tarragona

C.Cós del Bou, 23 43003 Tarragona

Apartat de correus 463 - 43080 Tarragona

Tel. 977 235 134 www. collajove.cat

L’Esperidió és una publicació oberta a tots aquells articles que tinguin interès casteller, històric, folklòric, sempre que s’ajustin a la consideració de persones i institucions. El parer de L’Esperidió s’expressa únicament a través de l’editorial. L’Esperidió no comparteix necessàriament opinions que publiqui, de les quals és responsable l’autor. S’autoritza la reproducció parcial o total dels textos, citant sempre la seva procedència.

Ind. Gràf. Gabriel Gibert, SA

C. Cartagena, 12 Tarragona

DL: T.765.85

Escanneja aquest codi i consulta la revista Esperidió en versió digital (també números antics).

Vanessa Serrano

EDITORIAL #elnostrecamí

FOTO: claustre agramunt

Ja ens trobem, novament, en plena nova temporada... del fred hivern sense castells hem passat a la calor humida, tan característica del nostre calendari casteller.

Per aquest fet ens ha vingut molt bé poder anar a assajar a la fresca, darrere del Teatre Tarragona. Bé, un dia, més que frescos... gairebé ens quedem garratibats! Però mica en mica anem fent d’aquest lloc un segon espai d’assaig, ideal quan al nostre local hi fa massa calor o quan la magnitud dels castells a assajar requereix en-

cabir més persones en condicions més segures. En aquest moment de la vida de la colla som una colla de gent: els castellers que no fallen mai, els castellers que vénen sempre que poden, pares i mares, avis i àvies, germans i germanes, i tota la comunitat de persones de la Colla Jove.

La Jove engloba grans i petits, castellers i no castellers, amb una cosa en comú: tots sentim el lila com el nostre color i portem amb orgull el nom de Tarragona per moltes places castelleres d’arreu del país. Moltes d’aquestes places es

repeteixen any rere any. En moltes hi hem teixit una màgia especial i sempre hi hem donat el millor de nosaltres mateixos. Nosaltres ens hem fet grans fent grans aquestes places i aquestes ens ho retornen amb respecte, admiració i estima. I això no té preu!

Ara seguim enfilant #elnostrecamí i encarem el nostre estiu particular amb més ganes que mai de seguir creixent, treballant i gaudint fent el que més ens agrada. Preparem-nos: el millor encara ha d’arribar!•

EL REPÀS

DIADA de constantí|25.03

Colla Jove Xiquets de Tarragona

3de7, 4de7, 5de7, 4de7a, 4pde4

En motiu de la Caminada de Primavera, davant del Pont de les Caixes de Constantí iniciem la temporada lila amb un 3de7, un 4de7, un 5de7 i un 4de7a, tots ells amb cares noves i plenes d’il·lusió.

TEXT: ana rey· FOTOS: instagram @collajovetarragona

diada a porrera|07.05

Colla Jove Xiquets de Tarragona

3de8, 5de8, 4de8, 2pde5, 3pde4

Colla Castellera Sant Pere i Sant Pau

3de7a, 4de7a, 3de7, pde6, 3pd4

DIADA a riudecanyes|08.04

Colla Jove Xiquets de Tarragona

3de7, 4de7, 5de7, 4de7a, pd5, 3pde4

Diada de rodatge en solitari per finalitzar la pretemporada lila, acabar d’engegar motors i agafar embranzida pel que està per arribar.

diada de sant jordi|23.04

Colla Jove Xiquets de Tarragona

3de8, 4de8, 2de7, 3pde5

Colla Castellera Sant Pere i Sant Pau

3de7a, 4de7a, 3de7, pde5, 2pde4 (id)

Xiquets de Tarragona

3de8, 2de7, 5de7, pde5, 4pde4

Xiquets del Serrallo

2de6, 3de7, 3de7a(id), 3de6, vde5

Diada gairebé a corre-cuita, on s’han vist 12 castells en 30 minuts. En primera ronda hem descarregat el 3de8, que no ha suposat cap problema. A segona ronda arribava una nova estrena d’aquesta temporada, el 4de8, i a continuació, a tercera ronda, el 2de7, que ha pujat nerviós però que hem acabat descarregant amb tranquil·litat i sense nervis. Així doncs, hem completat la primera clàssica de 8 de la temporada!

diada a altafulla|02.04

Colla Jove Xiquets de Tarragona

5de7, 3de8, 4de7a, 2pde5

Castellers d’Altafulla

3de7, 4de7, 5de6, pde4ps

Xicots de Vilafranca

4de8, 2de7, 4de7a, vde5

Colla Vella dels Xiquets de Valls

2de7, 3de8, 4de8, 2pde5, 2pde4

Diada ja tradicional al nostre calendari d’inici que ens serveix per estrenar el nostre primer castell de 8 i per fer un rodatge dels castells de 7 i mig amb cares noves pels pisos superiors. Una diada amb bones sensacions i on es comencen a recollir els fruits de la feina feta a l’assaig.

Actuació a terra de vins, on tenim com a objectiu 3 castells de 8. A primera ronda hem descarregat el 3de8, sòlid en tot moment. A segona ronda, una altra estrena de la temporada, el 5de8, que ha pujat bé de mides i que s’ha descarregat amb aquella convicció amb la qual fem les catedrals. A tercera ronda hem tancat l’actuació amb el 4de8, que ha servit per arrodonir la diada complint objectius i amb ganes de seguir fent passes endavant!

a

diada

de l’apadrinament|13.05

Colla Jove Xiquets de Tarragona

5de8, 4de8a (c), 3de8, pde6, 5pde4 Brivalls de Cornudella

3de6a, id 3de6, 3de6, 2de6, pde4 Castellers de Tortosa

3de6, 3de6a, 4de6, pde4

Primera diada d’Apadrinament, diada d’estrenes i de caràcter lila. L’actuació ha començat amb el 5de8, executat amb perfecció i rapidesa, el segon de la temporada. A segona ronda arribava la primera estrena de la jornada, en forma de 4de8a. El castell ha pujat amb els nervis típics de qualsevol estrena i quan el pilar s’ha quedat sol ha cedit quan baixava l’enxaneta. L’ensurt, però, ha donat pas a un 3de8 de postal. A la ronda de pilars s’han esvaït tots els dubtes possibles al voltant del pilar i hem descarregat el pilar de 6.

@claustre agramunt

Foto: @aitor.ubeda

Foto: @aitor.ubeda

Foto: Claustre Agramunt

Foto: @ildecuesta

diada de gràcia|21.05

Colla Jove Xiquets de Tarragona

pde5, pde4 cam, 5de8, 4de8a (c), 4de8, pde6, 3pde4

Castellers de la Vila de Gràcia

pde5, pde4 cam, 3de8, 7de8, 4de8, pde5

Nens del Vendrell

pde5, pde4 cam, 3de8, 2de8f, id 4de8, 4de8, vde5

Capgrossos de Mataró

pde5, pde4 cam (c), 3de8, 4de8, 2de8f, pde5, 5pde4

Diada de contrastos, com l’anterior. Començàvem la diada amb el 5de8, amb bones mides i amb aquella marca personal amb la qual fem les catedrals.

A segona ronda no hem aconseguit treure’ns l’espineta clavada amb el 4de8a i el castell ha quedat en carregat, aquesta vegada, quan la canalla ja gairebé estava fora del pilar. Tot i la ràbia, a tercera ronda hem descarregat el 4de8 i a la ronda de pilars tornem a aixecar-nos descarregant el pilar de 6.

diada del pallol |27.05

Colla Jove Xiquets de Tarragona 5de8, 4de8, 3de8, pde6 Xiquets de Reus

3de8, id 2de8f, 2de8f (c), id 4de8, 4de8, pde7f

Colla Vella Xiquets de Valls

5de8, 3de9f, 2de8f, 2pde5, 4pde4

Diada de recuperació i d’agafar embranzida. A primera ronda descarreguem el 5de8, marca de la casa; a segona ronda, el 4de8 que s’ha descarregat amb bones mides i amb rapidesa; a tercera ronda, un 3de8 amb canvis en diferents posicions; i per acabar la diada, un pilar de 6 on es nota la feina feta a l’assaig dia a dia.

diada

del local|03.06

Colla Jove Xiquets de Tarragona

5de8, 3de9f, 4de8, pde6, 5pde4 Nois de la Torre

3de7, 4de7, 4de6a, pde5, 3pde4 Bordegassos de Vilanova

2de7, 5de7, 4de7, pde5, 3pde4 Castellers de Terrassa

3de7, 5de7, 4de7, vde5

Hem començat la diada descarregant amb perfecció el cinquè 5de8 de la temporada. A segona ronda, el gran castell de la diada, el 3de9f, que hem dominat en tot moment, no només tècnicament sinó també mentalment, i per tant, primer 3de9f de la temporada! A tercera ronda hem apostat pel 4de8, que hem descarregat amb solvència, i el pilar de 6 ha tancat la bona diada realitzada.

diada a algemesí|10.06

Colla Jove Xiquets de Tarragona

5de8, 3de9f, 4de8a, pde6, 6pde4

Trenquem el sostre i fem el primer castell de 9 vist a Algemesí i també al País Valencià!

A primera ronda, també hem fet el primer 5de8 que es veia al País Valencià, per continuar amb el 3de9f, el segon de la temporada i força lluny de casa. Per acabar la diada vam completar el 4de8a, castell inèdit també per les terres valencianes, i el pde6 tancava una diada que donava pas a un gran sopar i festa de germanor!

diada de sant joan|24.06

Colla Jove Xiquets de Tarragona

3de9f, 4de9f, 9de8, pde7f, 5pde4

Colla Castellera Sant Pere i Sant Pau

2de7, 3de8, 4de8, pde6, vde5 Xiquets de Tarragona

2de8f, 4de8a, 5de8, pde7f Xiquets del Serrallo

3de7, 3de7a(id), 4de7, 5de6, pde5

No un, sinó tres passos endavant! En primera ronda hem assolit un 3de9f de postal, el tercer de la temporada. A segona ronda, la primera estrena, el 4de9f, un quatre fet amb solvència i que donava pas al 9de8, primer gamma extra que veu Sant Joan a Tarragona i que hem descarregat sense dificultats. Per finalitzar la diada, la cirereta del pastís, un pilar de 7 amb folre que ha demostrat la feina de l’assaig i s’ha descarregat amb seguretat.

diada de l’esperidió|22.10

Colla Jove Xiquets de Tarragona

3de9f, 5de9f (c), 4de9f, 5pde5 Minyons de Terrassa

3de10fm (c), 2de9fm, 4de9f, pde8fm, pde5 Castellers de Terrassa 4de8, 2de7, 7de7, 2pde5

Foto: @ulissesortiz

Foto: @aitor.ubeda

Vuit autocars posaven rumb cap a Terrassa. Aquest ha estat el primer avís què anàvem a fer una gran diada. Abans d’atacar l’objectiu de la diada, hem completat el 3de9f que ha presentat bones mides i que hem descarregat amb solvència. A segona ronda encarem el nostre castell emblemàtic, el 5de9f: el castell ha pujat amb una mica de nerviosisme i ens ha fet començar a treballar abans d’hora. Quan ja sortia la canalla, la súper catedral ha cedit, quedant en carregada. Cop dur però del qual ens hem aixecat amb força, descarregant a tercera ronda el 4de9f i amb la mirada posada al mes de Juliol on ens esperen reptes ambiciosos.

Foto: @neeus_

Foto: Francesc Virgili i

FUTUR ÉS JOVE + APADRINAMENT

Com cada any, arriba el dia d’El Futur és Jove, aquell on els més petits tenen un gran protagonisme en totes les activitats que es realitzen. Enguany, però, la dinàmica canvia una mica: en comptes de començar ben d’hora fent tot d’activitats per a la canalla, ens trobem a les 11:30 ben puntuals al Cós del Bou per a celebrar la Diada de l’Apadrinament amb els nostres fillols: els Castellers de Tortosa i els Brivalls de Cornudella. A mesura que ens acostem, és inevitable veure tots els globus liles que decoren el carrer.

Primer de tot ens reunim grans i petits per fer-nos una foto totes les colles juntes. Després d’esperar una estona llarga, ajupits i amb el sol de cara, esperant que el Xavi March ens faci la foto, és moment de començar la diada.

Des de fa ja un any, les diades les visc des d’un altre punt de vista, juntament amb la canalla. Després de la foto, anem al local i comencem a posar faixes. Tot seguit, comencem la diada. Sortim de 5de8. Acompanyo l’Oleguer a la pinya del cinc i comencen a sonar gralles. Quin 5d8! Tot i només ser el segon de la temporada ja està de postal! Un cop descarregat, tornem cap al local.

A segona ronda estrenem el 4d8a. El 4 puja molt bé, però poc després que el castell quedi carregat, el pilar cau. Llàstima, perquè tots

sabem que la feina a l’assaig està feta, i ho demostrarem. A tercera ronda, un 3d8 molt ben plantat, bones mides i sensacions; no sembla que la temporada tot just acabi de començar!

A la ronda de pilars encarem el pilar de 6, i ara sí, descarregat (aquest cop el visc des d’un foradet de la pinya i amb molt bones sensacions)!

Per acabar la diada, 5 pilars de 4. Per sorpresa meva, jo feia el de la dreta de tot, i com no podia ser d’altra manera, des de l’aleta fins al nucli de la pinya, tot noies! I al pilar del mig, la Júlia fent l’aleta amb el penó dels Castellers of London, que també són fillols nostres però que no van poder venir.

Un cop fets tots els pilars anem a dinar, per així donar pas a totes les activitats d’El Futur és Jove. I a la tarda tot el carrer del Cós del Bou s’omple d’activitats: tallers de polseres, trenetes, pilotes de malabars, passar una bona estona a l’inflable de la colla... o ser casteller per un dia, que és on passo tota la tarda juntament amb el Pau Porta; però és la canalla (i algunes mamis dels Castellers de Tortosa) qui s’ho passa millor fent mil i una proves!

Per acabar, coca amb xocolata, conta-contes i cap a casa a descansar, que ens ho mereixem!•

TEXT: sònia vidal · FOTO: M.NEUS BAENa

ALGEMESÍ

Hi ha places i places. Places històriques, places amb encant, places tradicionals... i després hi ha la plaça Major d’Algemesí, que ho té tot: història, encant i tradició.

Quan anem cap allà tothom en té ganes: de gresca, de gaudir, però sobretot de CASTELLS, així, en majúscules, i és per això que existeix aquesta relació tan especial entre la Jove, Algemesí i la seva Muixeranga.

Continuo pensant que una tripleta i un pilar de 7 hauria quedat estupendament bé allà davant del campanar de la basílica, però no ens enganyem: la vam fer grossa igualment. Va ser molt emocionant i, a més, molt emotiu per a mi, tant dins com fora de plaça. Una diada castellera i Algemesí és una combinació que, personalment, m’encanta.

Veure les cares o sentir els comentaris de tots aquells que es van apropar a la plaça aquella tarda per veure castells, que no van ser pocs, resultava súper curiós! Un: “ai colló, que gran és això!” mentre pujava el cinc; o “Xe! Mira tu si en pugen ací!” mentre pujava el folre del tres; i el “i ara la xicotiua es queda dalt”, mentre es desmuntava el quatre i la Cristineta coronava el pilar.

La gent va al·lucinar! Tothom va quedar encantat amb els nostres castells i tothom venia, almenys a mi, a fer comentaris d’agraïment i afalacs. Després del pilar, els comentaris, abraçades i felicitacions es van multiplicar, així com les cares d’emoció; sí, senyors. No vaig ser l’única algemesinenca que es va emocionar; de fet, colla, no sé si en sou conscients, però vam aconseguir emocionar un poble sencer.

Potser per això aquest any la diada ha tingut un què especial, tant durant l’actuació com durant tot el dia (i tota la nit). El sentiment de germanor, acollida i curiositat per tot el que envoltava el món dels castells va estar més present que mai, i és que com va piular l’Albert Grau, “fer castells a una plaça on et sents estimat no té preu”.

Tothom es va quedar amb ganes de més: la Muixeranga de tornar a Tarragona i tot el poble de veure més castells lila fent història al País Valencià. Què us sembla? Vam començar amb el primer castell de vuit alçades i, aquest cop, hem anat a pel de nou. Voleu dir que d’aquí uns anys... no en podrem portar un de 10?•

TEXT: paula ferrando · FOTOs: M.NEUS BAENa i claustre agramunt

TERRASSA

Ja denota un bon estat de salut que els dos assajos previs de Terrassa fossin potents; genteta i bones proves, un bon binomi per una actuació en què s’hi preveia un pas més.

Un altre reflex del potencial de mobilització de la colla és la foto del Twitter dels 8 autobusos dirigint-se a la ciutat industrial.

El fet de plantejar-nos un 5d9f a la Festa Major de Terrassa m’omplia d’il·lusió i orgull, no només per estrenar-lo a la meva ciutat natal, sinó per la mateixa evolució de la colla en aquesta diada. Fa 5 temporades ja hi havíem estat convidats i jo recordo anar de crossa en un 3d8. Fa 3 anys havia viscut l’actuació embarassada amb el nervis de la tripleta vilafranquina més matinera i el pilar de 7f descarregat. I ara volíem tirar el primer 5d9f un mes i mig abans de Sant Magí, i a més de 100km de Tarragona!

Analitzant aquests esdeveniments previs a la diada, ja és evident que la colla passa per un bon moment i que seguim el nostre particular camí ascendent.

Com en gairebé totes les diades fora de Tarragona, aquesta va començar impuntual. A més, al Raval de Montserrat hi feia un bon bat de sol i estava ple de gom a gom.

Els Castellers de Terrassa van tirar un sòlid 4d8 i Minyons va carregar el primer 3d10fm de la temporada castellera, bon inici per les dues colles egarenques! Naltros vam sortir de 3d9f; vam descarregar-lo tranquil i serè, i ja teníem el quart de l’any al sac! Després del 2d7 i 2d9fm descarregats per la colla turquesa i malva respectivament, ja estàvem preparats per encarar el nostre repte.

No sé si van ser els nervis del primer, el sol o l‘hora, però el 5d9f ja va pujar remenadet des del principi. Al meu nou lloc al folre de la

TEXT: alba pallisé · FOTOs: claustre agramunt i m. neus baena

banda del 2, estàvem còmodes, però es podia palpar a l’ambient que el castell no estava anant plàcid. Quan vaig sentir les dues aletes i que encara seguíem, pensava que ja el teníem, però les gralles van parar de sonar i llavors la meva preocupació es va centrar en l’equip mèdic, anant a buscar gels per 4 copets de la gent. Per sort la canalla ja era baix i ningú s’havia fet res.

El meu regust de boca va ser més dolç després de veure el vídeo del castell, ja que l’havíem treballat de valent i s’hi observaven altres signes positius: una canalla decidida, fina i ràpida, un tronc que va defensar el castell amb fermesa i un folre que va treballar de forma coherent damunt d’una pinya gran i sòlida. Senyals que, tot i que havíem treballat per descarregar-lo, ja tornàvem a tenir l’estructura de 5 ben treballada.

En última ronda vam veure un 7d7 i un 4d9f, i després vam seguir amb el nostre 4d9f, que, igual que el 3, tenia canvis en el pom de dalt. La mare de la Cristina m’explicava amb un somriure que l’havia coronat d’enxaneta per primera vegada.

I per finalitzar, cinc pd5, volum de pilars a l’abast de poques colles, amb castellers diversos per encarar nous reptes de futur.

Crec que podem estar contents de l’actuació duta a terme per la colla a Terrassa, i què millor que rematar-ho amb una setmaneta merescuda de vacancetes a la costa Brava.

La veritat és que dins del paisatge que ens ofereix la cala gèlida és més fàcil encarar la temporada amb energia i optimisme!•

SANT JOAN

TEXT: MARTA CALVET· FOTOs: M.NEUS BAENa i claustre agramunt

Itant que “vam fer el pas”! Un pas amb la sensació d’haver arribat a un punt on la colla ha madurat prou com per arribar a plaça amb la calma i tranquil·litat suficients, i la confiança de poder fer el que vam fer, creient-hi des que sortim del local.

Sortim de 3d9f, un tres de postal que ens enxufa pel que ha de venir després. En la meva humil opinió... fa temps que tenim un 3d9f que fa enveja, i no dubto que enguany ens tornarà a donar la oportunitat de pujar-lo un pis més.

En segona ronda, la primera estrena de la jornada: el 4d9f. Tot i que és un castell al que ens costa agafar-li el punt, avui l’hem clavat! Cap revinclada, ben quadradet, i amb un folre i una pinya forts que ajuden als de dalt a fer-ho més fàcil. Descarregar-lo d’aquesta manera fa que la gent tingui ganes de més...

Doncs... MÉS! A tercera ronda, la segona estrena del dia: el 9d8. Senyors, tot i que per molts no ho sigui... Gamma Extra per Sant Joan! Amb el 9d8 ensenyem el potencial de la colla a partir d’ara, i tot i que sabem que haurem de suar (i molt), ni naltros mateixos coneixem els nostres límits, perquè la Jove fa temps que s’està fent GRAN, tant en el fons com en les formes.

I per acabar la diada, la cirereta del pastís i tercera estrena. Pilar de 7 amb folre, amb la mateixa calma que els altres tres castells. Només cal veure com arriba la Cristineta, s’aixeca suaument i fa l’aleta i la motxilla de sortida igual de delicada. D’això se’n diu CONFIANÇA. A aquestes alçades, en cap castell encara no es fan grans celebracions, però després del pilar, a la plaça de la Font es torna a sentir... I Jove, i Jove, i Jove Jove Jove!!!

Espero que la pròxima diada que fem a la plaça de la Font, que serà el primer diumenge de Festa Major, puguem tornar a sortir de plaça amb l’orgull de pertànyer a la millor colla i veure que tots els passos que haurem fet fins llavors ens permetin poder fer el que a tots ens agradaria i que tenim al cap.•

Foto: @davidtarragona

l’e LA CANALLA

Comencem amb ganes

Comencem els assajos amb moltes ganes, ganes de superar els grans obstacles que se’ns plantegen aquesta temporada. Fem les típiques diades de principi de temporada però que no per això són menys importants: ens serveixen per agafar forces i poder amb tot. Diades a llocs coneguts i diades a llocs remots que ningú coneix, com va passar a Constantí, que ningú sabia on s’actuava i a sobre el bus no ens va poder deixar a lloc.

Després de molt de temps, la colla va tornar a anar a Algemesí, al País Valencià, on hi vam fer una nova plaça de 9! Ens va agradar veure com les muixerangues fan les seves construccions.

Després de sopar vam fer una gimcana amb les altres colles que hi havia! Tot va ser molt divertit. Tot i que el viatge va ser molt llarg va valdre la pena.

Sant Joan va marcar la nostra història. Va portar moltes estrenes tant de canalla com de castells. En vam estrenar 3! Mai havíem portat aquests castells per la diada de Sant Joan. De l’eufòria i l’alegria vam acabar ballant com uns desesperats per tota la plaça de la Font, tot i que els nostres estimats monitors “vagus” no ens van portar a coll.

A Terrassa tornem a estrenar castell. Tots estàvem nerviosos! Sabíem que era una diada molt important per a totes les colles. Vam poder repetir el 3 i el 4 de 9 i vam carregar el primer 5 de 9 de la temporada. Ara... vam acabar la diada com mai ho havíem fet: amb 5 pilars de 5!

A banda de les diades, al llarg d’aquest primer tram els monitors ens han anat preparant unes magnífiques activitats, començant per

TEXT: carla, maria i núria

FOTOS: CLAustre AGRAMUNT I dani seró

una activitat de circ al local. Ens va agradar molt, va ser molt guai, tot i que alguns se’ls donava millor que a d’altres. HO TORNARÍEM A REPETIR!

També vam anar a l’Aquàrium de Barcelona, on vam aprendre molt sobre els peixos, encara que els noms no ens van quedar tan clars. Alguns estaven molt atents perquè els monitors ens van dir que ens farien un examen, però l’Oleguer es va quedar adormit al “carrito” de l’Èlia, de tant interessant que ho trobava.

A la diada del local vam fer el FUTUR ÉS JOVE. Encara que no va ser tan lluït com altres anys, els petits van gaudir més que els grans, ja que hi havia més coses per ells.

Recordeu! Us necessitem a l’assaig per arribar al punt més alt, així que ja ho sabeu!•

L’ENTREVISTA

Quedem un divendres al local abans d’assaig. Diu que està nerviosa. Posem a gravar i comencem! La Vanessa treballa fent cursos de formació per a aturats. Li agrada la natació, viatjar, les excursions, la ràdio, escoltar música – rock’n’roll i pop– i el cinema, sempre i quan no sigui comercial. Ha passat pels equips de canalla, comunicació i pinyes, i és una veterana dels folres de la colla.

Com vas arribar a la Colla?

Va ser l’any 98. Jo sempre anava a les places a veure castells (especialment de la Jove), i em va sortir aquell gusanillo de voler fer-ne... Aleshores el meu germà va entrar, i allò va ser l’excusa per fer-ho jo també, perquè ja coneixia algú. També coneixia la Mèlia, el Cigró, l’Aleix... I ja tenia una mica de coixí. Estrenava camisa aquell Sant Joan.

Poc després d’arribar ja vas entrar a formar part de l’equip de canalla. Com funcionava aquell equip?

No era com ara, érem poquets. La Mèlia, el Xavi Sentís, el Cigró, l’Aleix... Com que hi havia poca canalla també hi havia pocs monitors. Hi vaig estar durant l’època de l’Ocaña, vivint-ho sempre des de fora la pinya. Quan es va acabar

aquella etapa vaig pensar que no em veia fora de l’equip de canalla i vaig estar un temps sense venir. Vaig tornar a la colla al cap d’uns anys, el 2005, quan l’Ocaña va tornar a ser cap de colla.

I quan et poses per primer cop en una pinya? Quan acaba el segon mandat de l’Ocaña, ja amb el Ramon Borràs el 2007. De fet, el mateix any vaig pujar per primer cop al folre! (riu). Va ser a Vilanova, en un 2d8f. Vaig anar cap al Ventura per preguntar-li on anava i em va començar a interrogar: “Has anat mai a un folre?”, i jo: “no”; “Has anat a escola de castells?”, “Tampoc”; i a totes les preguntes que em feia jo li deia “no, no, no”... Llavors em pregunta: “Vols anar al folre?”. Em vaig quedar amb una cara... (riu) i em va esperonar i vaig acabar pujant de crossa del Cigró.

Al llarg dels anys has anat ocupant diverses posicions... Hi ha algun folre on no hagis pujat mai?

L’any següent vaig pujar de terceres mans al 3d9f descarregat. També he pujat al pilar de 7... (repassa mentalment) Ai, mira! (riu) He pujat a tots!

També has anat al pilar caminant... (Il·lusionada) Sííí!! Devia ser el 2008 o 2009 i vaig anar a la filera de mans. Ara estic de lateral, però en un principi anava allà. De fet, em van dir que era la primera vegada que baixaven dones amb el pilar –la Montse Masdeu i jo–. Jo no m’ho podia creure. De debò mai abans cap dona no havia baixat amb el pilar? Ara, però, s’han anat incorporant més dones... L’any passat el vam baixar l’Ana Jambrina, la Sònia Vidal

TEXT: Jordina Estopà I PERE DOMÈNECH

A... Vanessa Serrano

i jo. En aquest sentit l’evolució s’ha notat. No com en altres posicions en pinyes i folres, que encara costa una mica...

També vas formar part de l’equip de comunicació. Com recordes els inicis?

Recordo anar fent vídeos resum de final de temporada. Poc a poc es van començar a fer els vídeos de preparació per les diades importants, com el “Prepara’t, Magí”! Vam obrir un canal de YouTube a l’abril del 2010, també Facebook, Instagram, el Xavi Felip ens va ajudar amb el Twitter... Eren noves maneres de comunicar-se a través de les xarxes socials que crèiem que havíem de cobrir.

Amb quin vídeo et quedaries de tots els que vas fer?

Potser em quedaria amb el de 300, amb tot el muntatge que vam fer amb la Míriam, la Jordina i el Joan Calvet, retallant cares agafades de primers plans que havia fet el fotògraf de la colla, el Miquel Seró. Bàsicament va ser per fer la campanya de la tripleta màgica del 2009. La idea era motivar, necessitàvem molta gent per fer els castells!

També has estat a l’equip de pinyes... Com et van enredar perquè hi entressis?

El Gorka m’ho va proposar, i com que no sé dir que no... (riu) És molt curiós viure-ho. Tractes amb el grup més nombrós de la colla, la pinya! Com a cap de colla has de gestionar egos, però com a equip de pinyes et toca gestionar altra gent, alçades, egos... Tens molta responsabilitat, però muntar pinyes també és divertit. És cert que amb l’equip de canalla te’n vas de colònies, jugues amb ells i pot ser més gratificant; la connexió que tens amb la canalla és molt diferent de la que tens amb algú a qui li dius “tu vas aquí”, o “tu vas allà”, i preguntar-li si aquest cap de setmana ve.

Vau ser l’equip encarregat de muntar la pinya del primer 3d10fm. Com va ser aquesta feina?

Va ser mastodòntic. Vaig agafar la pinya, la vaig mirar i vaig dir: “aquí falta gent”! Fins i tot vaig demanar la llista de gent de la colla.

Va costar molt d’omplir, fins i tot vaig veure un foradet i vaig decidir posar-hi amigues meves! (riu) Quan el vam carregar li vaig fer una foto i li vaig passar a una amiga meva que no havia vingut, i li vaig dir que l’havíem carregat gràcies a que ella estava a la pinya! (riu) Quan ja marxàvem vaig veure la carpeta de la pinya tirada a terra i la vaig anar a agafar... Allò és història de la colla!

Com vas viure carregar aquest 3d10fm en el qual hi havies tingut tant a veure?

Va ser increïble, des del “vamos, Jove!”, fins que veies que allò no parava, la gent cridant...

Vaig saber que l’havíem carregat per la reacció de la plaça! Ploro encara quan hi penso. Fins i tot se sentia al Xavi Ollé cridant “va que el descarreguem!”

(riu). I recordo les abraçades: m’abraçava amb l’Aleix, m’abraçava amb la Míriam, amb persones properes amb les que hem viscut moltes etapes de la colla i que estaven plorant emocionades... A mi a plaça em costa moltíssim. Vaig advertir la meva família i amics que encara no havia plorat, i que després dinant potser en sec m’hi posaria. Al final l’emoció no em va sortir dinant, sinó quan va venir una de les agulles de la pinya (el Sergi Mateo) a donar-me les gràcies per haver-lo posat allà. Allà ja no podia ni parlar. Vaig acabar plorant d’emoció. Vam estar unes setmanes en un núvol, anàvem pel carrer saludant-nos “ei, 3d10!” (riu), ni hola, ni res...

I el descarregat?

El vaig viure des d’una altra posició. Al carregat portava a sobre peus de manilles –diria que de l’Adrià Calvet–, mentre que al descarregat anava de crossa del Pol Gavaldà. Va ser una sensació diferent. De veritat és tan fàcil?

Això demostra que quan estem concentrats i per la feina, quan l’equip de comunicació fa un cartell que és un reclam per fer el Vendrell de 10, quan fem bé les coses i assagem... som imparables! (riu)

Quin és el teu millor record des que vas entrar a la colla?

La tripleta màgica al 2009, després de tants anys de no fer-la. Amb el temps es va perdent

nascuda: 01.12.1977

entra a la colla: 1998

posició habitual: lateral, terceres mans al folre

FOTOS: CLAustre AGRAMUNT i M.Neus baena

“Quan fem bé les coses i assagem... som imparables”

l’emoció en fer aquests castells, però també li dónes més valor pel que va representar per la Colla. També en descarregar el 5d9f. Va ser la primera vegada que vaig plorar a plaça. Estava molt contenta! Per fi!!! Si carregar-lo ja va ser genial, descarregar-lo... I també el primer descarregat a les Cols, per fer-ho just després del 2d9fm dels Xiquets. En aquell moment em vaig adonar que la Colla s’havia fet gran.

I el pitjor?

Santa Tecla 2015, amb l’hòstia que ens vam fotre... Recordo que havia vingut el “Txuki” dels castellers de Berga –l’actual cap de colla–, i ens deia que ens emborratxaria, ja que teníem uns ànims... Va ser un moment molt dur, no sabíem què ens estava passant, un estat de xoc pur i dur. Però el més positiu va ser que vam poder fer un clic i vam acabar descarregant el tres de nou amb folre i fent tripletes i el pilar de vuit! Altres anys no ho hauríem aconseguit. (riu) Som una mica sensibles!

Com veus la colla actualment?

La veig afamada, sempre amb ganes de més. Estem treballant molt a assaig i això per força s’ha de notar a plaça; és més, a l’assaig ens veig una mica dispersos i xerraires, però quan toca fer la feina estem concentrats i ho donem tot. Si hem arribat on som és a base de treball, treball i treball. I m’encanta veure que les colles capdavanteres ens comencen a tenir mania, això vol dir que alguna cosa estem fent bé.

Quin castell no assolit mai per la colla t’agradaria fer?

El 4d9, que no sé quan arribarà però m’agradaria molt veure’l amb l’escut de la colla. Amb el castell total potser sí que ploraria a plaça.

Quina posició que no has ocupat mai a la colla t’agradaria provar?

M’agradaria fer de primer lateral a plaça, i ara que he tastat de crossa al folre també em faria gràcia fer-lo algun cop.•

Una plaça. Les Cols.

Un cap de colla. El Jordi Crespo.

Un castell. El 5d9f.

Una diada. Sant Magí i el Catllar.

Una cançó.

“Mean Street” de Mando Diao.

Una pel·lícula.

“Set de mal” d’Orson Welles.

Un llibre.

“La reina de las nieves” de Carmen Martín Gaite.

Un element del Seguici Popular. L’Àliga.

Un record d’una celebració. La tripleta màgica de 2009.

“Amb el castell total potser sí que ploraria a plaça”

LA MEVA EXPERIÈNCIA A LA COLLA JOVE

TEXT: Hannes Geiger (Tübingen, Alemanya) traducció: jordi castro

Em dic Hannes, tinc 18 anys i visc a Tübingen, una ciutat universitària del sud d’Alemanya. Durant la primavera del 2017 he passat uns mesos a Tarragona i la Colla Jove.

Abans d’anar a la Colla per primer cop no havia sentit mai a parlar de les tradicions catalanes o almenys dels Castells. Però, poc després d’arribar a Tarragona, uns amics meus que viuen aquí i que coneixen la Colla em van proposar que hi anés a provar-los.

Al cap d’unes hores vaig visitar la Jove per primer cop. No havia vist un castell en directe mai a la vida i per mi va ser impressionant. Simplement no em podia creure que una construcció tan alta, feta només de persones, no caigués. Però no em vaig quedar només mirant. Em van deixar una faixa, em van inscriure i un munt de gent em va començar a donar consells i a ensenyar-me què havia de fer. Em va resultar impossible entendre-ho tot, perquè aleshores no parlava castellà o ni tan sols català, però finalment vaig acabar dins d’una pinya.

“Mantingues el cap acotxat i fes força endavant amb el pit” va ser l’última instrucció que vaig rebre abans de trobar-me enmig d’un grup de persones, totes empenyent cap al centre. Per mi va ser una sensació molt estranya, perquè mai abans no havia fet res igual. Va ser un moment que mai no oblidaré.

La gent de la colla és molt amable i oberta. M’he sentit acollit des del primer moment que vaig posar-hi un peu i gràcies a això em vaig poder integrar molt ràpidament. Tan sols una

setmana després del meu primer assaig vaig anar a la meva primera diada i just després a la meva primera calçotada. Gaudia tant fent castells que vaig començar a anar a gairebé tot el que podia: els assajos generals, els assajos de canalla, les diades i les activitats.

Les experiències que he viscut a la Colla i amb les tradicions catalanes han estat molt interessants i realment apassionants. Ni un sol minut fent castells és temps perdut! Però

no és només la part dels castells. Ser part de la Colla també significa conèixer un munt de gent nova, establir noves connexions i experimentar coses noves i interessants. Un bon exemple del bon ambient és tota la gent que m’ajudava a orientar-me i millorar en tot moment.

Realment trobaré a faltar la Colla quan torni a Alemanya. Però tard o d’hora tornaré a venir... almenys per Santa Tecla aquest setembre!•

DES DE TARRAGONA: EN RECORD DE CARLES FEINER “NEGRE”

TEXT: JORDI CAÑELLAS ALBERICH

Vaig conèixer al Carles Feiner cap a mitjans de la passada dècada dels 80, no recordo exactament quan.

Les nostres colles, Minyons i Colla Jove, havien aparegut al món casteller en període molt proper l’una de l’altra; abans els Minyons que nosaltres, però molt propers en els seus inicis. Els primers anys de la colla ens els miràvem amb un interès competitiu, com si els anéssim a atrapar d’un moment a l’altre; contínuament ells anaven progressant i nosaltres estancats en els nostres resultats. La rivalitat era intensa per diversitat de motius, però amb la perspectiva actual, la majoria de baixa intensitat; un factor

periòdicament detonant era la no participació de Minyons al Concurs de Castells.

Ben aviat Minyons van començar a ser un referent al món casteller; com tota colla de nova creació tenia molta gent jove però, a diferència d’altres agrupacions, la direcció tècnica la portava gent molt jove, al voltant dels 20 anys. Colla agosarada en els mètodes (nosaltres en parlàvem i vèiem que no tenien regles ni punts de referència tradicionals), castells tècnicament molt treballats, atrevits a les actuacions i, d’aquesta manera i amb rapidesa, temporada rere temporada, aconseguien noves fites castelleres i es van fer un lloc entre els grans.

En aquells anys nosaltres no teníem els horaris actuals d’assaig i jo anava a veure assajos de moltes altres colles els divendres a la nit; entre d’altres anava a algun assaig de Minyons. Allí vaig conèixer el Negre.

Persona propera, afable, reflexiva, de tracte fàcil i amb un lideratge indubtable i, amb allò que en podem dir, de caràcter fort.

Ell va ser un dels personatges que va fer avançar als Minyons i amb molta rapidesa van aconseguir els castells bàsics de vuit i, poc desprès, el 5 de 8 i el 2 de 8 amb folre. Nosaltres estàvem a una distància enorme d’ells.

També i seguint amb les seves característiques personals, diria que era una persona castellerament ambiciosa (buscava, estudiava i aconseguia nous reptes per la seva colla), heterodoxa en mètodes i opinions i molt oberta cap a les altres colles (encara que alguns això no ho veiessin o comprenguessin).

Sense tenir present aquestes característiques personals no es pot entendre que escrigués i edités un treball de teoria i tècnica castellera al 1988 com és “Aproximació als castells amb folre”; difondre un text com aquest va ser una acció absolutament sense precedents al món dels castells fins aleshores donat que facilitava uns coneixements a tot un món de colles que no en sabien més que pel que podien veure a les actuacions allargant el coll per sobre dels castellers de les colles punteres, encaparrats en un secretisme sense horitzons.

El treball és d’un detall tècnic extraordinari tot i les limitacions en les imatges i representacions geomètriques, repeteixo que érem al

1988 i aleshores els ordinadors no tenien les prestacions actuals; destacaria tant l’exposició sobre la construcció dels castells folrats com les seves apreciacions de les tècniques d’assaig dels castells i dels castellers. I, per rematar-ho, vull assenyalar una frase del final de l’article, quan diu “..i començar a pensar en superar la barrera dels nou pisos”; tot això ens fa veure un personatge intel·ligent i visionari. I sobretot amb una capacitat de lideratge impressionant. El text va obtenir el premi “Força, Equilibri, Valor i Seny” de 1989.

La nostra relació va ser més intensa a partir d’aquell any 1988, ja que jo formava part de l’equip tècnic del Joan Aregio que va passar a dirigir la nostra colla. Quan al 1990 ens vam posar al cap que la nostra Colla fes el 2 de 8 amb folre (i encarà no havíem fet el 3 de 8), jo ja vaig parlar amb el Negre. Va ser ell qui, a part de moltes explicacions i dibuixos, em va facilitar filmar, amb una càmera de vídeo que algú em va deixar i que jo vaig aprendre a fer funcionar el mateix dia de la gravació, des del

balcó de l’ajuntament de Terrassa un 2 de 8 amb folre de Minyons en tots els seus detalls; aquesta gravació ens va ajudar en la construcció del nostre primer castell amb folre al 1990. Aquesta relació va continuar amb cartes, de debat tècnic i de relació entre les nostres colles, i amb converses de plaça i de taula; no coincidíem en tot, faltaria més, però les converses eren constructives, franques i agradables.

Les seves darreres setmanes de vida han estat dures; ell, com totes les persones, va cometre errors, però el càstig polític va ser desmesurat i injust amb la seva trajectòria.

El Carles ha estat una persona molt compromesa amb la seva Colla, amb les persones i amb el seu país. Socialment i nacionalment compromès.

Jo sempre el tindré entre els meus o, millor encara, voldria que ell em tingués entre els seus. Carles, sempre endavant. Amb afecte i admiració.

LES NOSTRES FOTOS

FOTOS: claustre agramunt, m. neus baena, anton grau i aitor ubeda