Andorra és Cultura Núm. 3 (2022)

Sumari 2022

146Canillo 150Encamp 156Ordino

La Massana 170 Andorra la Vella

Sant Julià de Lòria 178Escaldes-Engordany 202 Sergi Mas 203 Samantha Bosque 203 Toni Cruz 204 Ángel Calvente 204 Judit Gaset Flich 205 Philippe Shangti 205 Javier Balmaseda 206 Carme Massana 206 Miquel Mercè 207 Emma Regada 207 Jordi Casamajor 208 Pere Moles 208 Nerea Aixàs 209 Martin Blanco 209 Núria Moreno Cendrós 210 Rosa Mujal 210 Alfons Valdés 211 Gemma Piera 211 Manolo Ferrer

Andorra és Cultura

President: Josep Segura

Directora General: Nelly Dedea

Publicitat: Nelly Dedea

Administració: Naida Sabaté

Redacció: Josep Segura · César De Pablos · Noelia Celeste Farias

Fotogra a: Comú de Canillo · Comú d’Encamp · Comú d’Ordino · Comú de la Massana/Eduard Comellas · Comú d’Andorra la Vella/Tony Lara · Comú de Sant Julià de Lòria · Comú d’Escaldes-Engordany/Jonathan Gil · Roger Peña · Ferran Llorens · Tripandorra · Jordi Seabra · Grandvalira · Ordino-Arcalís · Vallnord · Hotel Carlemany · Jordi Casamajor · Jaume Riba/Cal Pal · Museus Andorra · Eric Rossell Vela · Jordi Pujol · Jean Luc Herbert · SFGA/CEsteve/JAViladot · Govern d’Andorra · Festival Ull Nu/Clara Orozco · Andorra Biennale · La Xarranca · Filatex Olivar · Vall del Madriu-Perafita-Claror · Molines Patrimonis · Ignis · Patalín · Nelly Dedea · César De Pablos · Noelia Farias · Clàudia Justes · Paula Cristina · Reinaldo Márquez · Elena Melgarejo.

NRT: GDS: L-712738-C

Grup Dona Secret SL no es fa responsable de les opinions expressades en la publicació ni s’identifica necessàriament amb aquestes. Es prohibeix la reproducció parcial o total dels continguts de la revista sense comptar amb l’autorització prèvia de la direcció.

Edita: Grup Dona Secret SL · Carrer de les Escoles, 2. 5è 1a. AD600 Sant Julià de Lòria. Principat d’Andorra. Telèfon: +376 844 846. Comercial: +376 647 081

E-Mail: donasecret@andorra.ad, nelly@donasecret.com · www.donasecret.com @donasecret @donasecret Dona

Disseny: Reinaldo M rquez Creatiu Gràfic Dipòsit Legal: AND.545-2016 ·

Foto de portada: Nelly Dedea, al museu Bici Lab Andorra (desembre 2022)

Andorra és cultura,

consciència i memòria

Al llarg d’aquest recorregut pel patrimoni cultural del Principat, el lector no només hi trobarà exposats els detalls del nexe entre la UNESCO i Andorra, sinó també els aspectes que fan únics els monuments i manifestacions que integren cada candidatura, així com una valoració sobre la seva rellevància per a la història d’un país que, malgrat el desenvolupament social i tecnològic, el pas dels anys i, fins i tot inclemències meteorològiques cal recordar l’enderroc del campanar de Sant Vicenç d’Enclar , ha sabut preservar aquests testimonis materials de les nostres arrels.

Andorra És Cultura, una vegada més, recopila les esglésies i monuments més significatius i emblemàtics, repassant els seus orígens i els corrents artístics i arquitectònics que els hi van donar forma.

es del preromànic i romànic fins al barroc, l’arquitectura de granit i la contemporaneïtat, cada edificació amaga en la seva essència un trosset d’història sobre el qual cal concentrar la nostra mirada. És per aquesta raó que la present edició fa més èmfasi en els retaules, pintures i altres relíquies, peces que, sense cap mena de dubte, ampliaran la visió del públic sobre el sorgiment i els orígens d’Andorra.

A més a més, reconeixent el paper dinamitzador de diferents col·lectius, iniciatives i agents culturals en la societat andorrana, Andorra És Cultura donarà cabuda a algunes de les propostes més destacades, sense deixar de banda l’obra d’artistes que, durant l’últim any, han contribuït de diferent manera a enriquir l’escena creativa i cultural nacional. Igualment, com sempre, els museus tindran una presència molt rellevant en aquesta publicació, que també inclou, com a una de les seves novetats, itineraris amb història i un catàleg amb algunes de les peces artístiques que podem trobar a peu de carrer i que, per una raó o per l’altra, a vegades passen desapercebudes.

Seguint la missió que va motivar l’edició del primer número d’Andorra És Cultura, us convidem a mantenir-vos curiosos i alhora conscients del que comporta preservar la memòria històrica d’un país sencer.

C M Y CM MY CY CMY K

Per a demanar més informació sobre les esglésies i monuments d’Andorra, consulta amb les diferents oficines de turisme de cada parròquia

O cina de Turisme de Canillo +376 753 600 vdc@andorra.ad www.ca.vdc.ad

O cina de Turisme Encamp +376 731 000 / 833 551 turisme@encamp.ad www.encamp.ad

O cina de Turisme d’Ordino / Casa de la Muntanya +376 878 173 ot@ordino.ad www.ordino.ad

O cina de Turisme de La Massana +376 835 693 turisme@comumassana.ad www.lamassana.ad

O cina de Turisme d’Andorra la Vella +376 750 100 info oficinaturisme.ad www. turismeandorralavella.com

O cina de Turisme de Sant Julià de Lòria +376 744 045 turisme.lauredia@ comusantjulia.ad www.santjulia.ad

O cina de Turisme Escaldes-Engordany +376 890 881 oficinaturisme e-e.ad www.e-e.ad

Esglésies & Monuments

La tradició religiosa andorrana

Envoltats per paisatges idíl·lics o per carrers completament urbanitzats, les esglésies i monuments andorrans són pàgines obertes per comprendre no només la història del Principat sinó dels mateixos Pirineus.

La distribució de les pedres i llistons de fusta de cada edificació són només un aperitiu per als entusiastes del romànic i del barroc, que tindran l’oportunitat de delectar-se també amb frescos, pintures, retaules, talles i altres relíquies religioses aquí exposades i sobre les quals farem èmfasi amb pinzellades i anècdotes.

Aquestes peces esdevenen tan sols una petita representació de tot un univers patrimonial que ens permet mantenir una connexió amb els nostres avantpassats, però alhora convida a fer una reflexió sobre els nostres valors i el de les generacions futures.

La identitat d’Andorra a través de les esglésies i monuments

Església de Sant Serni de Canillo

La primera parada del nostre recorregut per Canillo és l’església de Sant Serni, d’origen romànic, la qual va patir una sèrie d’ampliacions barroques, als segles XVII i XVIII, que li donen l’aspecte que avui dia coneixem.

Anterior a la segona meitat del segle XII

Arquitectura religiosa popular d’època barroca

Canillo

Plaça de Sant Serni ·

L’edifici original hauria estat bastit en un moment indeterminat, tot i que anteriorment a la segona meitat del segle XII, com denoten les restes de l’antiga construcció romànica que encara es conserven, a l’exterior del mur de llevant.

A l’interior es conserven diversos retaules d’època barroca. El més antic és el de Sant Martí, realitzat alguns anys abans del 1639. Una mica més tard, però dins la primera meitat del segle XVII, es

va dur a terme el retaule de l’altar major. En aquest, la talla és de més qualitat que l’anterior.

El retaule de l’altar major, dedicat a Sant Serni, és barroc i data del segle XVII. Fotos: Comú de Canillo

L’església va patir una intervenció el 1784 i una altra el 1963.

Foto: Comú de Canillo.

Església de la Santa Creu

Es pot observar com la porta de l’entrada està decorada amb tirants de ferro que compten amb un acabat en forma de flors de lis.

Convé destacar que, tot i figurar el retaule barroc de l’any 1739, aquest i l’església van haver de ser restaurats l’any 2004.

Església de Sant Joan de Caselles

L’església està situada sobre una roca, dominant el camí ral que des de Canillo comunicava amb França. Va ser edificada a final del segle XI o a principi del segle XII. La nau i el campanar són d’estil romànic, mentre que els porxos són posteriors, probablement dels segles XVI o XVII.

Sant Joan de Caselles forma part de la candidatura transnacional de patrimoni mundial d’Andorra, França i Espanya davant la UNESCO. Descobreix-ne més a la secció ‘Andorra i la UNESCO’

Entre els segles XVII i XVIII

Arquitectura religiosa popular d’època barroca

Canillo

Camí Vell del Prats, s/n · AD100 · Canillo

El retaule d’aquesta església és el més important d’Andorra d’època moderna. El presideix, al centre, una talla policromada de Sant Joan Evangelista, patró del temple.

Foto: Comú de Canillo

Conserva una pintura de Jeroni d’Heredia dedicada a Sant Pere, de mitjan segle XVII, procedent de l'església de Sant Pere del Tarter. Foto: Roger Peña

Església de Sant Jaume de Ransol

Indeterminada. Període preromànic Preromànic

Canillo

Carretera de Ransol · AD100 · Canillo

L’

església es va ampliar l'any 1827 i va ser destruïda el 1962 per donar pas a la construcció de la carretera de Plans. Un any més tard 19 3 , s alça un nou edifici amb les mateixes característiques que l'anterior, a 40 metres de la seva ubicació original, que és on es troba en l'actualitat.

Església de Sant Antoni de l’Aldosa

Entre els segles XVIII i XIX Romànic d’inèrcia

Canillo

Carretera de l’Aldosa de Canillo · AD100 · Canillo

Va ser construïda entre els segles XVIII i XIX, seguint els models romànics de l’època i consta d’un característic campanar de cadireta.

La façana de l’església es conserva de molt bona manera, encara amb les seves pedres originals.

A l’interior es conserva un retaule que convergeix una taula barroca amb diferents pintures sobre tela, originals del s. XIX, i les quals són atribuïdes al pintor Oromí de Coll de Nargó. Fotos: Ferran Llorens · Comú de Canillo

Església de Sant Miquel de Prats

La predel·la del retaule de Sant Miquel de Prats, que simbolitza les històries de la Passió de Crist, i la taula de l’Aparició al Mont Gàrgan, daten del 1537 i són propietat de Crèdit Andorrà. Fotos: Comú de Canillo · Roger Peña

Es una església constituïda en un edifici d’esquema simple, amb la nau rectangular i amb un absis semicircular, afegit pel costat est. A causa de la topografia del lloc on va ser bastida la capella, gran part dels murs laterals i de l’absis queden soterrats.

La primera notícia documental que es té de Sant Miquel de Prats és del 1312. Algun element, com ara l’absis, possiblement correspon al període plenament romànic, però la resta de l’edifici sembla correspondre més aviat a un moment posterior, potser del final del segle XIII.

Roc dels Escolls, 2 - Andorra la Vella - +376 744 660 - www.cristinacerqueda.com

L’església va formar part de l'antic camí ral, que anava des de Canillo fins a Soldeu. Foto: Comú de Canillo · Roger Peña

Església de Sant Pere del Tarter

Segle XVI X

Romànic d’inèrcia

Canillo

CS-266. El Tarter ·

AD100 · Canillo

Va ser restaurada l’any 1966 i encara es conserva l’autorització atorgada per a la seva construcció pel bisbe d’Urgell, Joan d’Espés, amb data 22 de març de 1527. No obstant això, en l’edifici ha quedat gravada la data de 15 5, que potser correspon a l’any en què va finalitzar l’obra.

Església de Sant Bartomeu de Soldeu

Entre els segles XVII i XVIII

Arquitectura religiosa popular d’època barroca

Canillo

Plaça del Piol, 50 ·

AD100 · Canillo

Per les seves característiques arquitectòniques, la construcció es pot situar entre els segles XVII i XVIII; estilísticament, es correspon amb el tipus d’arquitectura religiosa popular d’època barroca.

Fins el 1915 era la capella de la família Calbó, que la va cedir al poble.

A l’interior hi ha un petit retaule dedicat a Sant Bartomeu, que cega dues finestres en forma d’òcul, i un baldaquí.

El nou Santuari de Meritxell es va inaugurar el 8 de setembre de 197 , sense haver finalitzat la construcció.

Fotos: Comú de Canillo · Nelly Dedea

Santuari de Nostra Senyora de Meritxell

El conjunt històric de Meritxell està format per l’Antic i el Nou Santuari, declarat Bé d’Interès Cultural pel Govern d’Andorra.

Cap a l'any 2014, el papa Francesc, va concedir la distinció de Basílica Menor al Nou Santuari, per la seva història religiosa, vida litúrgica i activitat cultural desenvolupada.

La nova construcció de Meritxell fusiona les formes del món romànic, i les ruïnes del vell Santuari, amb els elements arquitectònics del renaixement florentí i de l'art islàmic. La seva edificació s'inicia posterior a l'incendi produït la nit del 8 i 9 de setembre de 1972, que destrueix gran part de l'església de Santa Maria de Meritxell.

El projecte per a la seva reconstrucció va ser presentat pel reconegut arquitecte espanyol, Ricard Bofill, l’any 1974. Va tenir com a objectiu principal recuperar l'estil romànic de l'església.

L'antic Santuari és una capella dedicada a Santa Maria. Es tracta d'un edifici d'origen romànic aixecat durant la segona meitat del segle XII. La nova església barroca es va construir cap a l'any 1658.

L'incendi que es va produir en 1972 va arrasar amb gran part de l'església. No obstant això, les ruïnes que van quedar van permetre l'obertura, el 1994, de la capella de Santa Maria de Meritxell. L'església es va convertir en una sala d'exposició permanent amb el nom Meritxell Memòria.

LA TEVA CONNEXIÓ

IMMEDIATA AMB EL MÓN

Viatjar a qualsevol destinació del món en la forma més confortable i eficient possible. Fent servir una global i diversa xarxa de socis, JetConsult és capaç de portar-te on sigui, còmodament i a temps. En qualsevol moment. Perquè la teva vida no coneix límits. *

Països Baixos info@jetconsult.com

+31 318 24 0116 vendelier 61 · 3905 PD Veenendaal.

Andorra info@jetconsult.com.

Av Enclar 84, Ed. Casamanya 1er 2a. Andorra la Vella

*Your immediate connection to the world Travel to any destination in the world in the most comfortable and efficient way possible. Utilizing a global and diverse network of partners, JetConsult is able to get you there, in comfort and on time. Anytime. Because your life knows no limits.

Official Partner Lucas Fox Andorra

La teva llar abrigada per l’esplendor de la natura

Església de Sant Marc i Santa Maria

Encamp és, com tota la resta de parròquies andorranes, un lloc en el qual podem descobrir un important patrimoni romànic.

Segle XII

Romànic (s. XII).

Arquitectura religiosa popular d’època barroca (entre els s. XVI i XVIII)

Encamp

Carretera de les Riberaigües · AD200 · Encamp

La de Sant Marc i Santa Maria, és una de les cinc esglésies encampadanes. Es tracta d’una església romànica, probablement del segle XII, de la qual es modificà l’absis al segle XVI i es reconstruí la nau al segle XVIII seguint l’estètica de l’arquitectura religiosa popular d’època barroca.

L’església ha estat objecte d’excavacions arqueològiques, durant les quals es va localitzar la base de la taula d’altar, amb un reconditori destinat a conservar-hi les relíquies.

L’ermita conserva un retaule de tradició gòtica, de finals del segle XVI, dedicat a la Mare de éu de la Pietat. La seva autoria s’atribueix a un pintor anònim amb el pseudònim de Mestre de Tuixén.

exclusiusielegants Obsequis

Carrer

Conjunt històric de Les Bons

Torre dels Moros

X

Entre els segles XIII i XVI Arquitectura popular

Encamp

Conjunt històric de Les Bons · AD200 · Encamp

Per arribar-hi, hem de travessar un petit sender al capdamunt del poble de Les Bons, on ens rebrà la imponent Torre dels Moros, un edifici militar d’èpoques posteriors al segle XIII.

La Torre dels Moros també es coneix com Castell de Les Bons.

X

Església de Sant Romà de les Bons

Segle XII Romànic

Encamp

Conjunt històric de Les Bons · AD200 · Encamp

Als peus de l’església, per sobre de la porta, es conserva un retaule de tradició gòtica, dedicat a la figura de Sant Romà d’Antioquia, datat també del segle XVI, un dels millors exemples de l’art d’època moderna al país.

L’església és l’edifici millor conservat de tot el conjunt monumental de les Bons. Es tracta d’una construcció romànica, de nau rectangular única, orientada est-oest, consagrada el 23 de gener de 1164 pel bisbe Bernat Roger d’Urgell.

Als peus de l’església, per sobre de la porta, es conserva un retaule de tradició gòtica, dedi -

cat a la figura de Sant Romà d’Antioquia, datat també del segle XVI, un dels millors exemples de l’art d’època moderna al país.

Sant Romà de les Bons forma part de la candidatura transnacional de patrimoni mundial d’Andorra, França i Espanya davant la UNESCO. Descobreix-ne més a la secció ‘Andorra i la UNESCO’

A l’absis de l’església, hi ha un retaule dedicat a Sant Romà d’Antioquia, que data de principis del Segle XX.

X

Església de Sant Romà de Vila

El Museu Nacional d’Art de Catalunya conserva una magnífica taula d’altar, amb el frontal i els dos laterals, procedent de Sant Romà de Vila i datada del segle XIII. Fa pocs anys se’n va realitzar una reproducció, que actualment es pot veure a l’interior d’aquesta senzilla esglesiola rural i popular.

Església

de

Santa Eulàlia d’Encamp

Entre els segles XI i XII

Romànic (s. XII). Arquitectura religiosa popular d’època barroca (absis, s. XVI i XVII. Nau, s. XVIII). Arquitectura contemporània (plaça de la vessant sud de l’edifici, s. XX)

Encamp

Carrer de Santa Eulàlia, 1 · AD200 · Encamp

L’element romànic més significatiu del temple és l’esvelt campanar llombard de planta quadrangular, que fa més de 23 metres d’alçada i és el més alt dels campanars romànics del nostre país.

X

Segle XIII Romànic

Encamp

Camí de Sant Romà de Vila. Vila · AD200 · Encamp

El retaule major correspon a una de les obres més tardanes de l’escultor Isidre Clusa, responsable d’introduir l’ordre salomònic a l’arquitectura dels retaules major i del Carme, de la mateixa església.

El retaule, datat de finals segle XVI, compta amb dues fornícules amb escultures de Sant Joan Baptista i Sant Miquel Arcàngel. També llueix una predel·la amb les imatges de tots els apòstols.

Església de Sant Miquel de la Mosquera

La cinquena i última església a descobrir és Sant Miquel de la Mosquera, un temple parroquial que, es vingui d’on es vingui, sempre cau en mig camí.

Sant Miquel de la Mosquera, mencionada per primera vegada en un document parroquial del 1610, és el temple més utilitzat pels veïns i feligresos de la parròquia. A l’interior, les parets i la volta estan decorades amb unes remarcables pintures murals de tradició romàntica del darrer terç del segle XIX. El seu autor va ser el famós pintor urgellenc Josep Oromí i representen la Transfiguració del Senyor al mont Tabor.

El retaule, dedicat a Sant Miquel Arcàngel i Sant Joan Baptista, patrons del temple, és una peça fonamental d’aquesta església. Datat del segle XVI, el retaule mostra una preciosa

predel·la amb les imatges individuals dels apòstols i, a sobre, la vida dels sants abans citats.

El valor principal d’aquesta església rau en el fet que és un testimoni inavaluable de la religiositat popular del període comprés entre els segles XVII i XIX.

Capella de Casa Rossell

Segle XVIII (1780)

Arquitectura religiosa d’època barroca

Ordino

Gravada del Rossell, s/n · AD300 · Ordino

Es un petit edifici religiós d estil barroc situat enfront de la casa Rossell, una de les cinc cases amb major pes econòmic i social d'Andorra. La seva construcció data de l’any 1780. La seva estructura actual no és l’original, ja que amb pas dels anys, ha patit diverses reformes.

La capella conserva en el seu interior un altar dedicat a nostra Senyora de la Puríssima Concepció i un cor de fusta als peus, al qual es pot accedir directament des de la casa a través d’una passarel·la de fusta que uneix aquesta amb la part alta de la capella. Mentre que a la sagristia es conserva el mobiliari original.

La capella de Casa Rossell va ser declarada Bé d’Interès Cultural d’Andorra el 2003 i, a partir de l’any 2015, es va obrir al públic.

Santa Bàrbara té un petit campanar d’espadanya damunt de la façana principal, reconstruït el 1998.

Església de Santa Bàrbara

Gran part de la pintura mural que conserva l'església es troba en l'absis. El mur que apunta al nord té restes de decoracions geomètriques romboidals, dents de serra dibuixades i pintades en color negre, amb alguna resta de policromia vermella. Des d'allí es pot apreciar la figura de Santa Bàrbara.

X

Segle XVII

Arquitectura religiosa d’època barroca

Ordino

Carrer de Santa Bàrbara, s/n · AD300 · Ordino

Església de Sant Corneli i Sant Cebrià

Es un edifici de planta rectangular, amb dues capelles laterals per banda i un campanar d’estil romànic de planta quadrada, que encara conserva a l’exterior el comunidor, una petita edificació en forma de porxo obert a quatre vents i cobert, que antigament s’utilitzava per exorcitzar les tempestes, però que posteriorment va ser prohibit pel bisbe de la Seu d'Urgell.

L’interior conserva una talla romànica de fusta policromada de la Verge d'Ordino, d’entre finals del segle XI i principis del XII, una de les més petites del Principat d’Andorra, ja que fa tan sols 44 centímetres.

El retaule de Sant Guillem, datat del segle XVII, és una de les peces més especials de l’església. El pintor, escultor i daurador són desconeguts.

A dins, hi ha un retaule del Mestre d’Ansalonga (Jeroni d’Herèdia), dedicat a Sant Miquel, datat entre els anys 1630 i 1650.

Església de Sant Miquel d’Ansalonga

X

Segle XVIII

Arquitectura religiosa d’època barroca

Ordino

Avinguda de Sant Miquel, s/n (CG-3)· Ansalonga · AD300 · Ordino

Antigament, l’església donava servitud religiosa a la població d'Ansalonga i estava situada enfront del poble, a la riba oposada del Valira del Nord, que abans unia el camí ral i que ara és la carretera general. És un edifici de planta rectangular sense absis a l’exterior, que té sobre el mur est un campanar d'espadanya, d'una sola obertura amb arc de mig punt adovellat.

Església

de Sant Martí de la Cortinada

Entre els segles XI i XII

Arquitectura religiosa d’època barroca (s. XVI i XVII)

Ordino

Avinguda de Sant Martí, s/n (CG-3). La Cortinada · AD300 · Ordino

Originàriament estava orientada en sentit est-oest, però durant l’època barroca es va ampliar i va canviar la seva orientació per l’actual, nordsud. El seu campanar de torre data del segle XII i es troba adossat al mur oest.

Sant Martí de la Cortinada forma part de la candidatura transnacional de patrimoni mundial d’Andorra, França i Espanya davant la UNESCO. Descobreix-ne més a la secció ‘Andorra i la UNESCO’

Actualment, el temple conserva en el seu interior restes pictòriques romàniques que es van trobar a la capella oriental dels peus de l’església.

Escaneja el codi per veure el mapa de tot el recorregut

Al seu interior, hi ha un retaule barroc dedicat a Sant Serni i un Crist.

Església de Sant Serni de Llorts

X

Segle XVII

Arquitectura religiosa d’època barroca

Ordino

Camí del Cap del Poble, 2. Llorts · AD300 · Ordino

L’

església actual va substituir, en una època indeterminada, el temple original, probablement d època romànica. L’edifici de planta rectangular, amb sagristia afegida a la dreta de la capçalera, té dos campanars d'espadanya, un a sobre de la façana i un altre sobre l'arc triomfal.

A causa del seu important patrimoni arquitectònic ha estat declarada bé d'interès cultural d'Andorra.

Església de Sant Roc de Sornàs

Segle XVIII

Arquitectura religiosa d’època barroca

Ordino

Plaça del Poble. Sornàs · AD300 · Ordino

Una llinda que s’ubica al llarg de la porta i les dues finestres deixen entreveure la inscripció del nom “Miquel Mas”.

Durant la primavera de 2022, es van completar els treballs de rehabilitació de l’església, per resoldre els problemes d’humitat que degradaven l’aspecte i acabats interiors del temple.

Sant Roc de Sornàs va ser declarada Bé d’Interès Cultural l’any 2003.

Església de Sant Pere del Serrat

Entre els segles XVI i XVII

Arquitectura religiosa d’època barroca

Ordino

Carrer de Sant Pere, s/n. El Serrat · AD300 · Ordino

església custodia en el seu interior un retaule datat de finals del s. XVI o principis del s. XVII, dedicat a Sant Pere.

El rector d’Ordino custòdia una talla medieval de Sant Pere, exhibida únicament durant celebracions especials.

Una experiència màgica amb hologrames que ens fa reviure la història del país.

Don Guillem et convida a recordar la seva intensa vida; la relació amb el carlisme, la seva activitat com a síndic de les Valls d’Andorra, el seu paper com a promotor de la Nova Reforma i la passió dels seus dos matrimonis, en una experiència màgica amb hologrames que ens fa reviure la història del país.

El somni de Don Guillem és una experiència multisensorial que combina objectes tangibles, tecnologia i l’espai real per transportar-nos al temps del baró, a l’Andorra del final del segle XIX, al capvespre d’una família poderosa, entre els murs d’una residència estival que encara conserva els records d’una nissaga que va viure entre luxes i capricis allunyats de la realitat andorrana.

Recordant el passat amb tecnologies del present per a una visita diferent a la Casa d’Areny-Plandolit.

EL SUEÑO DE DON GUILLEM

Experiencia mágica con hologramas que nos hacen revivir la historia del país.

Don Guillem le invita a recordar su intensa vida; la relación con el carlismo, su actividad como síndic [presidente del Parlamento] de los valles de Andorra, su papel como promotor de la Nueva Reforma y la pasión de sus dos matrimonios, en una experiencia mágica con hologramas que nos hacen revivir la historia del país.

El sueño de don Guillem es una experiencia multisensorial, que combina objetos tangibles, tecnología y el espacio real para transportarnos a los tiempos del barón, en la Andorra de finales del siglo XIX, al ocaso de una familia pudiente, entre los muros de una residencia estival que todavía conserva los recuerdos de una estirpe que vivió entre lujos y caprichos, alejada de la realidad andorrana.

Recordando el pasado con tecnologías del presente para una visita diferente de Casa de Areny-Plandolit.

LE RÊVE DE DON GUILLEM

Une expérience magique avec des hologrammes qui nous permet de revivre l’histoire du pays.

Don Guillem vous invite à vous souvenir de la vie intense qui fut la sienne ; sa relation avec le carlisme, son activité en tant que síndic des vallées d’Andorre (Président du Conseil général), son rôle dans la promotion de la Nouvelle Réforme et la passion de ses deux mariages, à travers une expérience magique avec des hologrammes qui nous font revivre l’histoire du pays.

Le rêve de Don Guillem est une expérience multisensorielle, qui allie objets tangibles, technologie et espace réel, pour nous transporter au temps du baron dans l’Andorre de la fin du XIXe siècle, au crépuscule d’une famille puissante, dans les murs d’une demeure estivale, qui conserve, aujourd’hui encore, les souvenirs d’une lignée ayant vécu dans le luxe et les caprices loin de la réalité andorrane.

Nous rappeler le passé avec les technologies du présent, pour une visite différente de la Maison d’Areny-Plandolit.

DON GUILLEM’S DREAM

A magical experience with holograms that helps us v relive the history of Andorra.

Don Guillem would like to invite you to remember his intense life; his relationship with Carlism, his time as síndic (Speaker) of the Andorran Parliament, his role promoting the New Reform and the passion of his two marriages, in a magical experience with holograms that allows us to relive the history of the country.

Don Guillem’s Dream is a multisensorial experience that combines tangible objects, technology and a real space that transports us back to the Baron’s era and the Andorra of the mid-19th century, to the twilight years of a powerful family behind the walls of a summer residence that still preserves the memories of a prominent dynasty that lived in the lap of luxury, indulging itself in whims and fancies that were far removed from the Andorran reality.

Remembering the past with technologies from the present for a visit like no other to the Casa d’Areny-Plandolit

TARIFES

TARIFAS

Inclou servei d’audioguies, visita a la Casa d’Areny-Plandolit, Museu Postal i exposició de l’Era del Raser i sistema immersiu. · Incluye servicio de audioguías, visita de la Casa de Areny-Plandolit, Museo Postal, exposición de la Era del Raser y sistema inmersivo.

· Audio-guide inclus, visite de la maison d’Areny-Plandolit, Musée postal, exposition de l’espace Era del Raser et système immersif.

· Includes audio guide service, visit to the Casa d’Areny-Plandolit, Postal Museum, exhibition of the Raser threshing floor and the immersive system).

Entrada reduïda · Entrada reducida Tarif réduit · Reduced rate

Grups de més de 10 persones, més grans de 65 anys, estudiants estrangers. · Grupos de más de 10 personas, mayores de 65 años, estudiantes extranjeros · Groupes de plus de 10 personnes, personnes âgées de plus de 65 ans, étudiants étrangers · Groups of more than 10 people, senior citizens (65+) and foreign students).

Menors de 10 anys, targeta magna, carnet jove, carnet ICOM i d’Icomos, persones amb discapacitat, primer i tercer dissabtes del mes per als residents del país, les escoles i els estudiants nacionals, els serveis socials i el Club Piolet · Menores de 10 años, Tarjeta Magna, Carné Joven, carné ICOM y de ICOMOS, personas con discapacidad, 1r y 3r sábado del mes a los residentes del país, escuelas y estudiantes nacionales, servicios sociales y Club Piolet · Enfants de moins de 10 ans, Carte Magna, Carte Jeune, cartes ICOM et d’ICOMOS, personnes à mobilité réduite, 1er et 3ème samedis du mois pour les résidents andorrans, écoles et étudiants nationaux, services sociaux et Club Piolet · Children under 10, Magna, Carnet Jove, ICOM and ICOMOS card holders, visitors with disabilities. Free entry on the 1st and 3rd Saturday of each month for

Pont i església de Sant Antoni de la Grella

Ala A la gran fondalada de l’engorjat de la Grella, o de Sant Antoni, es troba el pont del mateix nom, antigament pas obligat per arribar a la Massana des d’Andorra la Vella, seguint el camí ral. El pont permet travessar el Valira del Nord i no en coneixem el moment de la seva construcció.

El pont és d’un sol ull, amb arc lleugerament apuntat i acabat en esquena d’ase, i descansa directament, sense cap tipus de basament, als marges del riu. Fa 5,55 metres d’alçada i 21,20 metres de longitud.

Un cop passat aquest pont, que potser és un dels més bonics d’Andorra, hi és l’església de Sant Antoni, on els viatgers s’encomanaven al Sant abans d’afrontar l’angost pas.

Encara que podria ser que originàriament el temple fos d’època romànica, el temple actual és una reconstrucció duta a terme el 1940, després que les obres del túnel, situades just al damunt, provoquessin grans desperfectes en l’estructura de l’església anterior.

Al costat de l’església, hi és la font de l’oratori de Sant Antoni .

Al servei dels Andorrans

Tot el que necessites per a casa teva

#SomJocor

De la capella no se’n conserva cap document escrit antic, però la tradició oral havia deixat constància de la seva existència.

Església de Sant Andreu del Prat del Campanar

Entre els segles XI i XII

Romànic / Contemporani d’aspecte romànic

La Massana

Carretera d’Arinsal, s/n. · AD400 · La Massana

Tenint en compte les restes de lesenes que es conserven a l’absis, sembla que s’adscriu a les formes de l’arquitectura llombarda i que, per tant, caldria situar la seva construcció en un marc cronològic que va, des del segle XI fins al segle XII.

Les excavacions arqueològiques van revelar molts materials i objectes, entre els quals restes de fragments de pintura mural, que daten de finals del segle XII i principis del segle XIII. També s’hi van localitzar enterraments, ceràmiques, monedes i la lipsanoteca de l’església, feta amb peces de pedra tosca.

Església de Sant Cristòfol d’Anyós

L’església està datada dins del segle XII i conserva l’estructura habitual de l’arquitectura romànica andorrana.

Fins als anys 30 del segle XX l'interior de Sant Cristòfol estava decorat amb pintures murals

L’església conserva un retaule de Sant Cristòfol amb el Nen al coll, del segle XVI, una mostra de la pintura tardogòtica .

romàniques que van ser arrancades. Actualment trobem a l’absis una representació del Sant Sopar, d’època francgòtica, envoltat de pintures del segle XVI, que representen el pesatge de les ànimes per Sant Miquel i, a l’intradós de l’arc triomfal, Sant Cristòfol travessant l’aigua amb el Nen al coll.

Dins l’església, es conserven cinc retaules; el de la imatge homenatja a Sant Isidre .

Església de Sant Iscle i Santa Victòria

Segle XVII Arquitectura religiosa d’època barroca

Plaça del Poble, s/n. · AD400 · La Massana

E

Església de Sant Joan de Sispony

Segons dues inscripcions conservades sobre la porta d'entrada, l’edificació va ser aixecada l’any 1641, per a reemplaçar una antiga església romànica coneguda com a Sant Joan Vell, situada en un altre lloc.

Segle XVII

Arquitectura religiosa d’època barroca

La Massana

Avinguda de les Comes, 3. Sispony · AD400 · La Massana

Sant Joan de Sispony disposa d’una talla de la Mare de Déu, de final s. XV, que es troba a la zona de l’absis, acompanyada d’un dels dos exemples que es conserven al Principat en cuir, i que es troba davant de l’altar, treballat amb repujats i policromat.

L’església de Sant Joan de Sispony va ser declarada Bé d’Interès Cultural d’Andorra el 2009.

Una de les peces més destacades d’aquesta església és el Sagrari, l’única d’època moderna que va romandre després de l’aplicació de l’actual decoració pictòrica neobarroca.

Església de Sant Ermengol de l’Aldosa

L’absis està compost per unes pintures murals del s. XIX, realitzades per Josep Oromí.

Entre els segles XVII i XVIII

Arquitectura religiosa d’època barroca

La Massana

Plaça del Poble, s/n. L’Aldosa · AD400 · La Massana

Estem parlant d’un edifici de planta rectangular i un absis quadrangular, no marcat en planta ni en alçat, que presenta una coberta de lloses de llicorella a dues aigües, sobre encavallades de fusta. La seva construcció es pot datar entre els segles XVII i XVIII.

Si ens fixem en la façana principal, aquesta està orientada a sud-oest, amb una porta rectangular senzilla sobre la qual, hi torbem un òcul. Cal destacar que tota l’església està arrebossada.

A l’interior, s’hi troba un retaule del segle XVIII, que posa en evidència l’ús dominant del salomonisme barroc .

Església de Sant Romà d’Erts

Segle XVIII

Arquitectura religiosa d’època barroca

La Massana

Carrer de Sant Romà, s/n.

Erts · AD400 · La Massana

Està formada per una sola nau rectangular i una coberta de dos vessants, bastides de fusta i llicorella, a excepció de l’absis rectangular.

Respecte a l’entrada de l’edifici, aquest està protegit per un petit porxo, el qual damunt d’aquest, s’hi troba un òcul que juntament amb una reduïda obertura, constitueix les úniques entrades de llum exterior a l’edifici.

Segle XVII

Arquitectura religiosa d’època barroca

La Massana

Carretera d’Arinsal (CG-5), s/n. · Arinsal ·

AD400 · La Massana

Església de Sant Andreu d’Arinsal

Sant Andreu d’Arinsal va ser construïda directament sobre la roca i, com a aspecte característic a destacar, és una de les seves cantonades, la qual està aixamfranada per tal que s’adapti a la forma del penya-segat.

Als anys 1963-1964, va tenir lloc una restauració integral i, seguidament, l’any 2004 es va realitzar una segona intervenció, incloent-hi el retaule de la Mare de éu, que figura del s. XVII, i la talla de Sant Andreu, del s. XVII-XVIII.

Església de Sant Climent de Pal

Entre els segles XI i XII

Romànic

La Massana

Carrer de Sant Climent, s/n. · Pal · AD400 · La Massana

Aquí trobarem l’església de Sant Climent de Pal, els orígens de la qual es remuntarien al segle XI o al XII, quan no tan sols era un lloc de culte, era un espai multifuncional, i durant molts segles devia ser l’únic espai comunitari cobert que tenien els habitants del poble.

Sant Climent de Pal forma part de la candidatura transnacional de patrimoni mundial d’Andorra, França i Espanya davant la UNESCO. Descobreix-ne més a la secció ‘Andorra i la UNESCO’

1689-1690.

El retaule major ret tribut a la Mare de Déu del Roser .

El retaule major de Sant Climent és obra d’Isidre Clusa i datat de

Marques internacionals

Marques internacionals

Pont de La Margineda

Tan sols en entrar a la capital andorrana pel vessant sud, ens trobem amb el pont de La Margineda.

El pont de La Margineda és el més gran i més esvelt de tots els que es conserven, construïts abans del segle XV, a Andorra. És d’un únic ull, amb una llum de 9,5 metres i una alçada de més de 9 metres, bastit amb pedra granítica i suportat per un arc de mig punt rebaixat, realitzat amb dovelles de pedra tosca per alleugerir-ne el pes.

El pont forma part de l’antic camí ral d’An-

dorra, que des d’època medieval, i fins principi del segle XX, era la principal via de comunicació entre les poblacions andorranes. El tram on hi ha el pont unia les viles de Sant Julià de Lòria i d’Andorra la Vella, passant per Santa Coloma.

També a La Margineda, hi és el Jaciment de la Roureda de La Margineda, un espai que ha esdevingut zona arqueològica i forma part de la candidatura transnacional de patrimoni mundial d’Andorra, França i Espanya davant la UNESCO. Descobreix-ne més a la secció ‘Andorra i la UNESCO’

La Poste, el servei francès de correus, va treure un segell postal amb una imatge del pont de la Margineda, el 1990. Fotos: Comú d’Andorra la Vella/Tony Lara · Filatex Olivar

Església de Sant Vicenç d’Enclar

L’església, que durant molt de temps es va mantenir abandonada i en ruïnes, va ser reconstruïda de manera fidedigna a l original el 1980, gràcies al material aportat en recerques arqueològiques, amb els llenços de la paret, que encara es mantenien malgrat el pas del temps, així com antigues fotografies.

L edificació romànica original va ser construïda, probablement, entre finals de segle VIII i principis de segle IX, i és una de les esglésies més antigues del Principat d’Andorra, juntament amb la de Santa Coloma.

El 20 de desembre de 2019 es va esfondrar la torre del campanar, per la qual cosa es va procedir a la seva restauració. Fotos: Comú d’Andorra la Vella/Tony Lara

Església de Santa Coloma

Santa Coloma, d’origen preromànic, va ser aixecada en un moment indeterminat entre els segles VIII i X. Al llarg del temps ha estat objecte de diverses reformes que li han atorgat l’aspecte actual.

els segles

Andorra la Vella

Un atractiu especial de la visita de l’església de Santa Coloma és la possibilitat de veure el videomapatge “Els orígens”, que reprodueix in situ com podien lluir les pintures murals romàniques en el moment de la seva creació i que permet reviure les sensacions que produïen en el seu estat original.

L’església de Santa Coloma forma part de la candidatura transnacional de patrimoni mundial d’Andorra, França i Espanya davant la UNESCO. Descobreix-ne més a la secció ‘Andorra i la UNESCO’ .

Carrer Major. Santa Coloma · AD500 · Andorra la Vella

El Sagrari va ser pintat per Miquel Orcau, pintor del retaule major de Sant Serni de Nagol.

Església de Sant Esteve

Entre els segles XI-XII Romànic.

Arquitectura de granit (s. XX)

Andorra la Vella

Plaça Príncep Benlloch, 7 · AD500 · Andorra la Vella

Al’exterior, els diversos absis de factura contemporània, presenten una llarga sèrie de finestres força estilitzades, emmarcades per sanefes de carreus de granit.

L’església conserva al seu interior, imatges barroques, el Quadre de les Ànimes i els retaules de Sant Joan Baptista i Santa Llúcia.

Casa de la Vall

El desembre de 1702, el Consell General va adquirir la casa amb la finalitat, de celebrar les reunions dels membres de la institució i de guardar-ne la documentació.

Segle XVI (1580)

Arquitectura popular

Andorra la Vella

Carrer de la Vall, s/n. · AD500 · Andorra la Vella

Situada en el centre de la capital, la Casa de la Vall és un dels monuments més emblemàtics del Principat d Andorra. L edifici data de finals del segle XVI i va ser concebut inicialment com una casa de la família Busquets. A principis del segle XVIII es va convertir en la seu d'un dels parlaments més antics i amb més continuïtat d'Europa: el Consell General.

La Casa de la Vall forma part de la candidatura transnacional de patrimoni mundial d’Andorra, França i Espanya davant la UNESCO. Descobreix-ne més a la secció ‘Andorra i la UNESCO’

L’interior de la nau està decorat amb pintures murals de l’artista Carme Mas.

Entre els segles XI i

XII Romànic

Carrer de Sant Andreu, s/n. · Sant Coloma · AD500 · Andorra la Vella

En la dècada del 1960, pel seu estat ruïnós, va ser reformada per complet. Actualment, es troba protegida per un porxo de coberta a dos vessants.

A l’exterior, els murs són de pedra construïts amb carreus irregulars. Té dues portes d’entrada, una a migjorn i l’altra a ponent; aquesta és la que s’utilitza per entrar.

l teu refugi al

centre del Principat d’Andorra

Iespr s de l it en la promoció rat de la reu , nversions spot continua apostant pel lu e i el confort, aquesta vegada al cor de la parrquia d scaldes ngordany, on l difici idal s a fet un espai entre els projectes d’alt standing.

ntegrat per 54 pisos d’entre 1 i 4 habitacions, l’Edifici Vidal és un dels projectes abanderats d’Inversions F. Espot, amb unitats que, en si mateixes, són una petita joia del disseny i l’excel·lència, amb acabats de primeríssima qualitat.

A tan sols un parell de passos de l’avinguda Carlemany, una de les més importants artèries comercials i d’oci del Principat, l’Edifici Vidal compta amb pisos de superfícies que van des del 63,60 m2 fins als 170,50 m2, ideals tant per a futurs residents com per a inversionistes.

Inversions F. Espot va iniciar la seva activitat en la dècada dels 70. Actualment, l’empresa és dirigida pels germans Meritxell, Ventura i Eduard, fills del fundador Francesc Espot Campi.

materials i equipaments més sofisticats i selectes del mercat, perquè el confort sigui present en tot moment. També cal fer menció especial del parquet flotant de roure, integrat amb sistemes de terra radiant-refrescant d’aigua, amb control de temperatura individual per a les diferents estades, que permet adaptar la temperatura al gust del client, sense que això comporti un elevat consum energètic. A més a més, cada habitatge compta amb un sistema aerotèrmic que permetrà climatitzar cada estada de la llar de forma molt més eficient.

Entre les característiques a destacar, no podem obviar les terminacions tan fines dels banys i cuines, aconseguides a partir de la selecció dels

No t’ho pensis més i demana més informació a l’equip de professionals d’Inversions F. Espot, i comença a gaudir d’una vida somiada al cor del Principat d’Andorra.

Església de Sant Julià i Sant Germà

Segle XII

Romànic.

Arquitectura religiosa d’època barroca (s. XVIII).

Arquitectura de granit (s. XX)

Sant Julià de Lòria

Avinguda Verge de Canòlich, 30 ·

AD500 · Sant Julià de Lòria

La primera església amb la qual ens trobarem és la de Sant Julià i Sant Germà, originàriament romànica, però de l’antic temple només es conserva el campanar d’estil llombard.

Es tracta d’una torre de planta quadrada, feta amb blocs de pedra. Té tres pisos amb finestres geminades i la coberta és a quatre vessants. Entre els segles XVII i XVIII es va modificar la nau, i l’absis va passar a ser de planta quadrangular seguint les tendències barroques de l’època.

Entre el 1939 i el 1940, se’n va aixecar una nova nau seguint el corrent de l’arquitectura de granit, mentre que, el 197 , una nova modifica-

ció va permetre ampliar la nau i canviar-ne l’eix d’orientació.

El mosaic realitzat per Rupnik es troba present en totes les parets de l'església gràcies a la col·laboració d'una vintena de treballadors de diversos països i la participació de l'estudi arquitectònic d'Albert Casamajor. La intenció de mossèn Pepe Chisvert, rector de l'església, va ser fer la inauguració de les reformes de la parròquia coincidint amb el vintè aniversari de la coronació de la verge de Canòlich, patrona de Sant Julià de Lòria.

El nou aspecte de Sant Julià i Sant Germà la converteix en una de les esglésies més atractives i visitades del país.

Des del mes de maig de 2019, l'església disposa de 200 m² de mosaics del reconegut artista internacional Marko Ivan Rupnik

Sant Julià de Lòria

En la missiva, redactada en anglès, es feia constar que “Sant Julià de Lòria és un bon exemple de l’esport per a tothom com un instrument de salut, integració, educació i respecte, que són els objectius principals d’ACES Europe”. I afegia que “heu desenvolupat una política esportiva exemplar amb bones instal·lacions, programes i activitats”

A més, es va comunicar que s’ha creat per a l’any vinent la distinció de Millor Vila Europea de l’Esport, la qual cosa comporta que una de les ciutats distingides amb el títol que acaba d’aconseguir Sant Julià de Lòria serà reconeguda, a més, com a ciutat de referència d’Europa en matèria esportiva.

El procés va ser relativament ràpid, perquè, entre la presentació de la proposta, l’aprovació i la recollida del premi, tan sols van transcórrer onze dies. Sant Julià de Lòria és la segona parròquia en obtenir la distinció després que Encamp l’obtingués el 2020, i ha comptat amb el suport del Govern a través del ministeri de Cultura i Esports.

A principis de desembre, els cònsols de la parròquia, Josep Majoral i Mireia Codina, van viatjar a la ciutat de Brussel·les per recollir el guardó a la seu del Parlament Europeu. Majoral es va mostrar eufòric perquè “és un premi als esforços fets per ser un referent en el terreny del turisme esportiu”

Capella de Sant Bartomeu

Segle XV Arquitectura religiosa d’època barroca

Sant Julià de Lòria

Carretera de Nagol, 8 · AD600 · Sant Julià de Lòria

Diferents documents situen la capella de Sant Bartomeu com a una edificació del segle XV, la propietat de la qual correspon a casa Molines i casa Josa, de Sant Julià de Lòria.

L’interior de la capella de Sant Bartomeu conserva un retaule que data del 1606, encarregat a l’ebenista i escultor barceloní Miquel Rubiol, per part de Bartomeu Moles.

Església de Sant Mateu del Pui d’Olivesa

Donada la seva senzillesa constructiva, l’església és de difícil datació, tot i que es pot situar en època romànica i fins i tot preromànica.

Segle X Romànic

Sant Julià de Lòria

Cap del camí del Pui d’Olivesa · AD600 · Sant Julià de Lòria

L’any 985, el prevere els va donar un alou, del qual formava part l’església, al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles, situat a Anserall. També és una de les esglésies romàniques més petites del país.

El retaule que presideix l’absis és autoria del Mestre de Tuixén i data del segle XVI.

Foto: Comú de Sant Julià de Lòria

Església de Sant Miquel de Fontaneda

Els experts creuen que, pel seu primitivisme, la data de construcció estaria a cavall dels segles XI i XII.

A l’interior de l’església hi ha dos retaules: el que presideix l’absis del temple, realitzat pel Mestre de Tuixén durant la segona meitat del segle XVI, en honor a Sant Miquel. El segon, també en tribut al patró, és del segle XVIII.

X

Entre els segles XI i XII Romànic

Sant Julià de Lòria

Urbanització Prat del Colomer (CS-140) · AD600 · Sant Julià de Lòria

Església de Sant Esteve del Mas d’Alins

Segle XII

Romànic

Sant Julià de Lòria

Carretera del Mas d’Alins ·

AD600 · Sant Julià de Lòria

Es difícil datar aquesta església, sobretot perquè no té cap tipus d’ornamentació. Si bé tipològicament podríem situar-la dins l’estil romànic, no hem d’oblidar que aquests models van perdurar al llarg dels segles a les zones muntanyenques.

Es pot considerar com a possible una datació de la seva construcció al segle XII.

Foto: Comú de Sant Julià de Lòria

L’església va ser restaurada l’any 1964, seguint un projecte de l’arquitecte Cèsar Martinell.

Església de Sant Romà d’Auvinyà

Segle XVII Romànic d’inèrcia

Sant Julià de Lòria

Urbanització Terra Plana Sant

Romà i Marge. Auvinyà · AD600 · Sant Julià de Lòria

Es tracta d’una església amb nau de planta rectangular, amb l’absis, també de planta rectangular, sobresortint del mur sud-est. Els murs estan aixecats amb aparell irregular. L’arc triomfal té sengles contraforts a cada costat.

Església de Sant Ivo d’Auvinyà

Segle XXI (2011)

Arquitectura moderna d’estètica romànica

Sant Julià de Lòria

Auvinyà · AD600 ·

Sant Julià de Lòria

Consta d’una nau rectangular, mig envoltada per un porxo. Llueix un campanar de pedra i finestres geminades, rematat amb llicorella a la part superior. El campanar compta amb una campana de bronze, fosa artesanalment. A dins, hi podem trobar un altar de pedra i una pica baptismal.

Hi ha una talla de la Mare de Déu de Canòlich, atribuïda a l’escultor andorrà Àngel Pla, i una altra de la Verge de Meritxell, de Sergi Mas.

Descobreix totes les varietats de vermuts que tenen disponible a Cava Benito Av. Carlemany, núm. 82, d’Escaldes-Engordany. Telèfon 820 469 | www.cavabenitowhisky.com

Església de Sant Pere d’Aixirivall

Segle XVII (1603)

Arquitectura religiosa d’època barroca

Sant Julià de Lòria

Carretera de la Peguera amb Plaça Major d’Aixirivall · Aixirivall · AD600 · Sant Julià de Lòria

Amb una adaptació al pendent del terreny, consta d’una planta rectangular amb un absis amb volta de canó que no es distingeix a l’exterior, una coberta de dos vessants i una estructura a la nau d’encavallades de fusta que s’integra molt bé amb el paisatge d’Aixirivall.

Pel que fa a l’àmbit interior de l’església, tot el terra és empedrat, amb uns bancs laterals, i el cor als peus de la nau.

El retaule, d’època barroca, va ser pintat pel Mestre d’Ansalonga i data del segle XVII.

Tot l’edifici presenta una gran barreja de pedres de diferents tipus i mides, que subratllen la sensació de rusticitat que desprèn el conjunt.

Església de Sant Esteve de Juberri

Ubicada en un coster a Juberri, gaudeix d’una vista panoràmica sobre la vall de Sant Julià de Lòria. El temple segueix l’esquema senzill de la majoria d’esglésies del Principat: una sola nau de planta rectangular, absis semicircular, campanar d’espadanya i coberta de llicorella.

X

Entre els segles XI i XII Romànic

Sant Julià de Lòria

Carretera de la Rabassa amb passatge de Sant Esteve · AD600 · Sant Julià de Lòria

Capella de Santa Filomena d’Aixovall

Sant Julià de Lòria

Carretera d’Aixovall · Aixovall · AD600 · Sant Julià de Lòria

Aprimera vista, destaca pel seu campanar d’espadanya amb finestra única, que encara conserva una campana. La façana, coberta per fullatge, és un altre element a considerar.

A l’interior, hi ha un mural de ceràmica, obra de Sergi Mas, que simbolitza la Sagrada Família.

El retaule major, obra de Miquel Orcau, actualment es troba a la reserva de Patrimoni Cultural d’Andorra.

Església de Sant Serni de Nagol

X

Segle XI

Romànic

Sant Julià de Lòria

Carretera de Nagol (CS-120).

Nagol · AD600 · Sant Julià de Lòria

Segle XI

Romànic

Sant Julià de Lòria

AD600 · Sant Julià de Lòria

L’

església segurament va ser aixecada durant els anys immediatament anteriors a la data que figura en l’acta de consagració, el 1055 en un moment posterior, s’hauria aixecat el porxo situat davant la paret sud. Durant uns treballs de restauració realitzats l’any 1976 es van descobrir unes pintures murals, a l’arc triomfal i al seu intradós, i al mur nord de la nau, que es trobaven sota un emblanquinat de calç.

Sant Serni de Nagol forma part de la candidatura transnacional de patrimoni mundial d’Andorra, França i Espanya davant la UNESCO. Descobreix-ne més a la secció ‘Andorra i la UNESCO’

Ermita de Sant Martí de Nagol

Està construïda contra la penya, al cap d’un penya-segat, fet que en condiciona l’orientació i l’accés. La seva edificació segurament va tenir lloc el segle XI.

Va ser restaurada a principis del 1980.

La família conserva la documentació original, que data del 1769, que li concedeix la llicència de la capella, segellada en sec per Francisco Fernàndez de Xàtiva, bisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra entre 1763 i 1771.

Capella de la Mare de Déu de les Neus de Llumeneres

La capella compta amb un petit porxo murallat, amb la mateixa tècnica que la resta de la nau, que està adossada a la residència de Casa Llumeneres.

Església de Sant Antoni

Arquitectura moderna d’estètica romànica

Sant Julià de Lòria

Carretera de la Peguera · AD600 · Sant Julià de Lòria

X

Segle XVIII

Arquitectura religiosa d’època barroca

Sant Julià de Lòria

Carretera d’Aixovall. Aixovall AD600 · Sant Julià de Lòria

de la Peguera

L’interior es troba tancat al públic.

Construïda amb pedra, aquesta església llueix una nau quadrangular i campanar d’espadanya, molts característics del Principat. Les vistes són, sens dubte, de les més boniques de tot el país.

L’espai de l’absis està presidit per un retaule barroc que pertany al s. XVIII, el qual va ser dedicat a Sant Esteve.

Fotos: Comú de Sant Julià de Lòria

Església de Sant Esteve de Bixesarri

X

Segle XVIII (1701)

Arquitectura religiosa d’època barroca

Sant Julià de Lòria

Carretera General 6 (CG-6) amb Camí de l’Església de Sant Esteve de Bixesarri · AD600 · Sant Julià de Lòria

Respecte de l’interior, tota la nau està emblanquinada i s’hi conserva un espai del mobiliari i el cor de fusta pertanyent a l’època barroca.

Església de Sant Joan Evangelista d’Aixàs

L’església està situada a 1.534 metres d’altitud

X

Entre els segles XI i XII

Romànic. Arquitectura moderna d’estètica romànica (segle XX)

Sant Julià de Lòria

Carretera d’Aixàs (CS-112) · Aixàs · AD600 · Sant Julià de Lòria

El seu origen és romànic, probablement entre el segle XI i XII, però no en queda cap rastre, ja que l’església va ser reformada completament a mitjans dels anys 80 del segle XX.

Santuari de la Mare de Déu de Canòlich

Hi ha referències que indiquen que el lloc de Canòlich ja existia en època medieval. Segurament era un petit nucli de població, que trobem esmentat per primera vegada l'any 1176, malgrat que, de l’edifici de l’església romànica, no en queden vestigis.

La construcció que ara podem apreciar va ser, segurament, aixecada a principis del segle XX i, mo-

dificada en diferents ocasions. Malgrat tot, s’hi conserva una talla romànica de la Verge amb el Nen.

A l’interior, hi ha un altar d’època barroca, probablement del segle XVIII.

A l’estiu, entre juliol i setembre, s’organitzen visites guiades al Santuari de Canòlich, que es poden reservar a l’Oficina de Turisme de Sant Julià de Lòria, amb 15 dies d’anticipació.

El santuari conserva un retaule barroc del segle XVIII i uns murals de ceràmica, essent aquests últims obres del Sergi Mas. Fotos: Comú de Sant Julià de Lòria

Al mi or preu

Segle XIX (1820)

Arquitectura popular d’estil romànic

Escaldes-Engordany

Avinguda del Pont de la Tosca · AD700 · Escaldes-Engordany

Pont de la Tosca

X

Segle XVIII (1785)

Arquitectura popular

Escaldes-Engordany

Plaça Santa Anna, 1 · AD700 · Escaldes-Engordany

S’

ubica sobre la mateixa confluència dels rius Madriu i Valira d’Orient i, antigament, permetia el pas de l’antic camí ral per sobre el tram final del riu Madriu.

Pont d’Engordany

Al seu peu es poden veure surgències de les conegudes aigües termals d’Escaldes, que poden aflorar fins a 70 C.

Al costat del pont s’endevina l’arrencament d’un pont anterior al segle XVIII, destruït a causa d’una gran inundació. Per això, quan es va construir es va desplaçar lleugerament de la seva ubicació original. El pont d’Engordany antigament unia els poblats d’Escaldes i Engordany.

El pont rep aquest nom perquè el seu arc està fet de pedra tosca. Foto: Hotel Carlemany

L’antiga església de Sant Jaume era d’estil romànic i, actualment, la substitueix una església dels anys 90 del segle passat.

Església de Sant Jaume d’Engordany

X

Entre els segles X i XI Romànic

Escaldes-Engordany

Cruïlla entre el camí dels Vilars i el carrer de l’Anglada · AD700 · Escaldes-Engordany

Com a fet a destacar, la part sud de l’església va ser excavada i s’hi van trobar diversos enterraments, els quals van ser coberts de morter. Aquest aspecte va donar lloc a l’elaboració d’un estudi de la seqüència històrica d’aquest jaciment, on s’hi van localitzar l’any 1985, un total de 34 tombes.

Església de Sant Romà dels Vilars

Antigament, l’interior de l'església conservava unes pintures del segle XVI-XVII, que actualment estan exposades al despatx del Síndic de Casa de la Vall

X

Segle X

Preromànic

Escaldes-Engordany

Cruïlla entre el camí de Sant Romà i el camí dels Vilars · AD700 · Escaldes-Engordany

El seu origen és romànic, probablement entre el segle XI i XII, però no en queda cap rastre, ja que l’església va ser reformada completament a mitjans dels anys 80 del segle XX.

Escaldes-Engordany,

Del 30 de juny al 6 de juliol del 2022, Escaldes-Engordany va tornar a convertir-se en un territori de referència musical pel que fa al jazz, amb les actuacions dels màxims exponents d’aquest gènere i un variat programa de concerts, que també va comptar amb la participació d’artistes locals.

Marcos Mezquida va ser un dels plats fort de la 38a edició del festival. El versàtil pianista, improvisador i compositor menorquí va ser el primer a aterrar a la Sala del Prat del Roure per compartir amb el públic el seu últim àlbum titulat ‘Letter to Milos’. Al programa es van sumar artistes de renom com ara la palafrugellenca Sílvia Pérez Cruz i el cantant italià, Mario Biondi, que va oferir a l’auditori escaldenc un espectacle inigualable en el qual va presentar ‘Romàntic’, el seu darrer treball discogràfic.

Envoltat d’un magnífic quartet, i als seus 85 anys, Ron Carter va tancar el cicle de concerts a la Sala del Prat del Roure enamorant els seus seguidors amb una posada en escena que els va fer viatjar pels clàssics més destacats de la seva carrera artística.

Jazz al carrer

Com a complement a la cartellera musical del Prat del Roure també es va dur a terme un nou cicle de Jazz al Carrer, a la Plaça Coprínceps. En aquesta ocasió, el certamen va comptar amb un total de vuit sessions, dividides entre la tarda i el vespre.

Dins de l’ampli ventall d’artistes que van participar en el cicle van destacar les actuacions de Víctor Carrascosa Quartet, el trompetista Joan Mar Sauqué, la proposta musical del duet format per Joan Chamorro & Èlia Bastida, així com de l’agrupació HalliGalli Quartet, Sant Andreu Jazz Band, Hit The Road Jack - Ray Charles Tribute i Coloma Bertran Quartet.

Jam Sessions, masterclass i pícnic

Després dels principals concerts, el vestíbul del Prat del Roure es va transformar en un espai de jam sessions i masterclass mentre que el Prat del Roure va ser el lloc d’acollida del programa Jazz Pícnic, amb dos espectaculars concerts. El

primer es va fer el 3 de juliol i va anar a càrrec de “Jamais deux sans Trois”. A causa de les inclemències del temps, el segon espectacle va canviar d’emplaçament i es va traslladar a la Sala del Prat del Roure. L’actuació d’Histeriofunk i l’ONCA van ser la cloenda del festival.

Balanç satisfactori de la 38a edició del certamen

El Comú d’Escaldes-Engordany, organitzador del festival, va fer una valoració positiva de l’última edició del festival que va acollir la parròquia. Tot i que la voluntat és donar-li continuïtat a llarg termini, el Comú reconeix que serà necessària la implicació de la ciutadania i les institucions del país.

Escaldes-Engordany, com a territori de referència en el sector musical a Andorra, és la parròquia que acull el passat, el present i el futur d’un festival internacional d’aquest gènere i magnitud.

Església de Sant Pere Màrtir

Segle XX (1956-1981)

Arquitectura de granit

Escaldes-Engordany

Plaça de l’Església · AD700 · Escaldes-Engordany

Les seves formes i decoracions exteriors estan inspirades en models del romànic llombard. La façana exterior està decorada amb ceràmics i serigrafies sobre les benaurances, obra de l’escultor, Sergi Mas, i una Immaculada de bronze, realitzada per l’artista, Josep Viladomat.

Sant Pere Màrtir conserva un retaule barroc de l’antiga església parroquial, dedicat a la Immaculada i realitzat a mitjan segle XVII.

Església de Sant Miquel d’Engolasters

A l’interior de l’església hi ha una reproducció de les pintures romàniques del segle XII, atribuïdes al taller del Mestre de Santa Coloma.

Entre els segles XI i XII

Romànic

Escaldes-Engordany

Pla d’Engolasters. Engolasters · AD700 · Escaldes-Engordany

Si bé l’edifici es caracteritza per la senzillesa arquitectònica, en plena època llombarda s’aixeca un dels elements més destacats del conjunt: el campanar, que destaca per la seva altura de 17,5 metres, amb una base de tres metres d’amplada per banda.

Sant Miquel d’Engolasters forma part de la candidatura transnacional de patrimoni mundial d’Andorra, França i Espanya davant la UNESCO. Descobreix-ne més a la secció ‘Andorra i la UNESCO’.

Relacions internacionals a través de la Cultura

L’

Estat andorrà té com a objectiu promoure una política cultural exterior a través de les relacions amb la UNESCO, l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura. Aquest vincle data del 1996, any en el qual, el Principat es va adherir al Conveni per a la Protecció del Patrimoni Cultural i Natural del 1972. Dita signatura, va ser la pedra angular de la posterior inscripció de la Vall del Madriu-Perafita-Claror en la Llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO, l’any 2004, en la categoria de béns culturals (paisatge cultural).

Des d’aleshores, Andorra ha continuat treballant amb aquest organisme internacional. El 2006, el Principat va completar l’adhesió al Conveni de la Protecció i la Promoció de la Diversitat de les Expressions Culturals del 2005, mentre que, el 2013, finalment es va adherir al Conveni per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial (2003), que han fonamentat les bases per les candidatures posteriors que permetran aprofundir la política de protecció i difusió del patrimoni cultural nacional, tant a dins com a fora de les nostres fronteres.

Al llarg d’aquest recorregut, podràs descobrir les particularitats de cada candidatura, així com els elements més destacables que poden esdevenir cabdals per a l’acceptació de cada dossier per part de la UNESCO. A més a més, coneixeràs de primera mà antecedents històrics com ara la proclamació de la Vall del Madriu-Perafita-Claror i les Festes del Foc del Solstici d’Estiu als Pirineus com a patrimonis dignes de preservar.

La Vall del Madriu-Perafita-Claror,

La Vall del Madriu-Perafita-Claror és un paisatge cultural que, amb 4.247 hectàrees de superfície, toca les parròquies d’Encamp, Andorra la Vella, Sant Julià de Lòria i Escaldes-Engordany i representa el 9,07% de l’extensió territorial del Principat.

El 2004, l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO), va inscriure la vall en el llistat de Patrimoni Mundial –també es coneix com a Patrimoni de la Humanitat–, per considerar-la

especialment valuosa pel seu llegat cultural, material i natural, ja que la Vall del Madriu-Perafita-Claror és, en si mateixa, un llibre obert que il·lustra perfectament com l’home ha aprofitat l’ecosistema muntanyenc durant el pas dels segles per garantir la seva supervivència, però també per a entendre la seva relació amb l’entorn, amb els animals i amb la pròpia terra.

Una de les claus considerades per la UNESCO per conferir la vall amb tan prestigiosa distinció va ser, precisament, la presència de bor -

Fotos: Vall del Madriu-Perafita-Claror

des i orris en runes, que permeten comprendre com els nostres avantpassats es guanyaven la vida i eren capaços també de modelar aquest paisatge segons les seves necessitats, construint des de camins empedrats fins a fargues i murs de pedra seca.

La possibilitat de tirar endavant una candidatura de la Vall del Madriu-Perafita-Claror va ser una iniciativa presentada pel Comitè Nacional Andorrà de l’ICOMOS Consell Internacional dels Monuments i Llocs Històrics) al Ministeri de Cultura, l’any 2001, pretensió que es va convertir en realitat el 2004, a la 28a sessió del Comitè del Patrimoni Mundial (28 COM). Però, amb aquest reconeixement, va arribar una gran responsabilitat.

A finals de l’any 2011, set anys després de ser declarada Patrimoni Mundial, es va aprovar el pla de

gestió de la Vall del Madriu-Perafita-Claror per a la seva preservació. Des d’aleshores, el pla ha servit, a través de la comissió de gestió, per a potenciar estudis i mecanismes legals tant per a la protecció, difusió i desenvolupament sostenible d’aquest espai, declarat bé immoble d’interès cultural en la classificació de paisatge cultural pel Govern d’Andorra, l’any 2005.

En l’actualitat, la Vall conserva molts elements, així com les estructures d’explotació, organització i gestió dels recursos naturals (boscos, pastures, bordes, camins, aigua…), que mostren la utilització i l’evolució d’aquest territori al llarg de la història. En ser un dels béns més rellevants del patrimoni cultural d’Andorra, la seva preservació, en les millors condicions, és tasca de tots. La seva conservació és i serà necessària per transmetre la riquesa, els valors i la identitat d’aquest ben a les generacions futures.

Festes del foc del solstici d’estiu als Pirineus,

Apartir d’una iniciativa impulsada per l’Estat francès, Andorra es va sumar a un projecte, en què també hi era Espanya, que va fer els seus primers passos el novembre de 2013. L’objectiu comú era el de fer reconèixer les Festes del foc del solstici d’estiu als Pirineus com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO, fita que es va aconseguir l’any 2015, a la 10a sessió del Comitè Intergovernamental per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial.

En el cas d’Andorra, Les falles i la vetlla de la festa de Sant Joan concretament ‘Les boles de

foc’, ‘Les rodes de foc’, ‘La nit de foc’ i la ‘Revetlla de Sant Joan– eren les celebracions abanderades, en part per la vivacitat i intensitat d’aquesta manifestació tan arrelada al nostre país, malgrat que algun moment de la història la festa es va perdre perquè, posteriorment, l’any 1970, es recuperés fins a convertir-se en símbol indubtable de la revetlla de Sant Joan a Andorra la Vella.

Per la part francesa, la festivitat candidata va ser Le brandon de la Saint-Jean (El brandó de Sant Joan), que consisteix en la crema d’un tronc de coníferes, triat amb mesos d’antelació, el qual prèviament s’asseca i es talla en tires a dins de les

Fotos: Comú d’Andorra la Vella Tony Lara

quals es fiquen falques de fusta. És una festa tradicional i popular que té lloc a Bagnères-de-Luchon, a l’Alta Garona, i als municipis del seu voltant. La celebració també és coneguda com a Fête du feu o Festa del foc.

Espanya, per la seva banda, va incloure-hi les Festes del foc del solstici d’estiu al Pirineu d’Osca, de l’Aragó, celebrades entre les comarques de La Ribagorza i Sobrarbe. Mentre que Catalunya va sumar a la candidatura les Falles del Pirineu que es duen a terme a diferents poblacions com ara Vilaller, Senet de Barravés, Alins, La Pobla de Segur, Bagà, El Pont de Suert, València d’Àneu, Sant Julià de Cerdanyola, i altres de la Vall d’Aran que guarden un vincle molt estret amb els seus pars de França i Andorra.

Abans de la inscripció de les Festes del foc del solstici d’estiu als Pirineus a la llista representativa de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, les falles i la Revetlla de Sant Joan ja eren motiu d’orgull per als andorrans que, il·lusionats i captivats per les falles ardents i les danses tradicionals, són part d’un marc únic capaç d’enfortir els vincles d’identitat amb el Principat.

El fet de portar a terme una candidatura exitosa de la mà de França i Espanya, no només evidencia les bones relacions de veïnatge i cooperació que han caracteritzat totes tres nacions, sinó els lligams històrics i culturals inequívocs dels pobles dels Pirineus.

Les Festes de l’os dels Pirineus,

Arles, Prats de Molló i Sant Llorenç de Cerdans, a França, i Encamp i Ordino, a Andorra, són les cinc viles que van presentar, de manera conjunta, el dossier corresponent a la candidatura de Les Festes de l’os dels Pirineus a la Llista representativa del patrimoni cultural immaterial de la UNESCO, el març de 2021. Més d’un any i mig més tard, concretament el 29 de novembre de 2022, el 17è Comitè Intergovernamental del Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO va declarar favorable la proposta introduïda per Andorra i França.

El ball de l’Ossa d’Encamp i L’última ossa d’Ordino són eren les dues manifestacions abanderades per part del Principat per a aquesta candidatura, després de ser incloses, prèviament, com a béns immaterials a la secció quatre

de l’Inventari General del Govern d’Andorra, l’octubre de 2020, per la seva importància comunitària i caràcter cultural.

Totes dues farses burlesques transcorren durant l’hivern. El ball de l’Ossa d’Encamp se celebra cada dilluns de Carnaval, en un ambient festiu molt esperat pels veïns de la parròquia, que gaudeixen de les ocurrències dels intèrprets, la majoria joves de la vila, que aborden temes d’actualitat en clau d’humor. Quant a la representació ordinenca, aquesta també es realitzava en el marc del Carnaval, però, amb els anys, va passar a celebrar-se per Sant Esteve. Després que la festa fos recuperada de la seva intermitència l’any 2017, L’ ltima ossa d’Ordino té lloc cada primera setmana de desembre als jardins de la Casa d’Areny-Plandolit.

Fotos: Comú d’Encamp · Comú d’Ordino

El paradís dels nens i dels col·leccionistes

Joguines

Av. de les Escoles, 9 · Escaldes-Engordany Tel. +376 829 387

Som experts en cotxes a escala i modelisme ferroviari

Cotxes

Av. de les Escoles, 7 · Escaldes-Engordany Tel. +376 821 314

Botiga Playmobil

Av. de les Escoles, 5. Escaldes-Engordany Tel. +376 727 806

Modelisme Ferroviari

C/ del Picó, 1-3 · Escaldes-Engordany Tel. +376 800 675

Botiga LEGO

Av. Carlemany, 45 · Escaldes-Engordany Tel. +376 727 808

RES MILLOR QUE COMPARTIR MOMENTS MEMORABLES GAUDINT D’UN BON VI DE

RES MILLOR QUE COMPARTIR MOMENTS MEMORABLES GAUDINT D'UN BON VI DE

Viníssim

PER AQUESTES FESTES, VINÍSSIM, PRINCIPAL DISTRIBUÏDOR I IMPORTADOR DE VINS, CA VES, XAMPANYS, DESTILLATS I OLIS, AMB 25 ANYS DE TRAJECTÒRIA AL PRINCIPAT, OFE REIX UN AMPLI VENTALL DE VARIETATS DE VINS PER COMPARTIR, DURANT NADAL I EL CAP D’ANY, AMB LA FAMÍLIA, ELS AMICS O AMB QUIN VULGUIS.

Pago De Carraovejas

Reconegut amb el “Gran Premi AEPEV” com el millor vi d’Espanya, Pago de Carraovejas és un clàssic vi negre de Ribera del Duero, ple de matisos i de caràcter fresc.

92% negre fi · 5% de cabernet sauvignon 3% de merlot

Fruita negra madura · Notes làcties · Balsàmics · Espècies dolces

Elegant · Estructurat · Profund

MARIDATGE: Carns vermelles i formatges curats

Jean León Vinya Gigi

Vi blanc chardonnay mediterrani, amb una fina complexitat i harmonia. Sens dubte, un vi en el qual cada matís troba el seu lloc.

100% Chardonnay fruits tropicals frescos i préssec · Notes de roure francès

Acidesa equilibrada · Fresc · Persistent MARIDATGE: peix, carn blanca com els ocells o el pollastre

Nabal Rosat

At Roca Esparter

Vi escumós cremós amb aromes de fruita blanca sobre un fons dolç especiat i amb records de pastisseria i fum.

100% Macabeu Fruita blanca · Brioix i espècie · Notes de vainilles

Fresc i elegant · Acidesa equilibrada Mineral i harmònic

MARIDATGE: Mariscos i arrossos

El raïm de Nabal Rosé 2018 es va veremar el 27 de setembre de 2018 i es tracta de varietats autòctones veremades a mà per separat en caixes de 15 quilos. És un vi atractiu i vibrant color rosa clar, de llàgrima densa.

: 85% Tempranillo · 10% Garnatxa · 5% Albillo major Expressió fina i elegant · Fresques aromes varietals · Fruits vermells i maduixes Llaminer i fresc · Bona estructura i complexitat aromàtica

MARIDATGE: Peixos i mariscos, així com pastes i arrossos.

Special de Bollinger

Cuvée

Bollinger Special Cuvée és un assemblatge de vins de diferents anyades, majoritàriament de l'anyada en curs, al qual s'afegeixen petites quantitats de vi de collites anteriors, a més d'una petita, però significativa dosi de vi de reserva.

60% Pinot noir · 25% Chardonnay · 15% Pinot meunier

Complex · Fruita madura · Espècies · Poma al forn · Brioix

Vellutat · Elegant MARIDATGE: Sushi, marisc, carns blanques i pernil ibèric

Secret del Priorat

Un vi amable i delicat, que va néixer per retre homenatge al paisatge on de la regió on va néixer, el Priorat.

Garnatxa · Carinyena · Cabernet Sauvignon · Merlot · Syrah

ntens · Profund Aromes madurs · Confitura de roses i cireres negres Sòtil · Agradable Àgil

MARIDATGE: carns a la brasa o també com a acompanyant de plats amb vegetals com l'albergínia.

Ctra. de La Comella 41 Ed. Encorces 2a planta, Magatzem 201-202 · Andorra la Vella www.vinissim.com · Tel.: (+376) 86 55 86 Viníssim Andorra · vinissimandorra

La història i realitat de tot un país

La candidatura ‘Els testimonis materials de la construcció de l’Estat dels Pirineus: el Coprincipat d’Andorra’ és, probablement, un dels projectes culturals més importants engegats al nostre país, ja que, per primera vegada, el Principat lidera una candidatura transnacional a la Llista de Patrimoni Mundial de la UNESCO.

El 28 gener del 2021, aquest organisme internacional va acceptar la proposta que encapçala Andorra, de la qual Espanya i França en són part, en la Llista Indicativa de Patrimoni Mundial, segons preveu la Convenció de Patrimoni Mundial, Cultural i Natural de 1972. Els dotze monuments presentats –són deu andorrans, un francès i un espanyol– romandran en aquest inventari provisional dels béns susceptibles de ser acceptats en la Llista de Patrimoni Mundial, mentre els comitès científics i de redacció permanent que impulsen la candidatura preparen un dossier detallat sobre la rellevància dels monuments proposats, en què sigui evident el seu “valor excepcional universal”.

En el cas d’Andorra, els edificis inscrits són l’església de Sant Joan de Caselles, a Canillo l’església de Sant Romà de les Bons,

a Encamp; l’església de Sant Martí de la Cortinada, a Ordino; l’església de Sant Climent de Pal, a La Massana la Casa de la Vall i l’església de Santa Coloma, a Andorra la Vella, i l’església de Sant Miquel d’Engolasters, a Escaldes-Engordany. A més a més, s’hi inclouen les zones arqueològiques del Roc d’Enclar i de la Roureda de la Margineda. El monument recomanat per l’Estat francès és el Castell de Foix, mentre que l’espanyol és el conjunt catedralici de la Seu d’Urgell; tots dos són un recordatori de la importància de les figures dels comtes de Foix i els bisbes d’Urgell com a caps d’Estat del Principat d’Andorra.

Aquest conjunt de monuments, rics tant des del punt de vista arquitectònic com cultural, han sobreviscut el pas del temps –la datació oscil·la entre el segle VIII i finals del segle XVI i es preserven de manera òptima. Addicionalment, compten amb un ampli fons documental que permeten narrar la construcció d’un Estat europeu amb més de 700 anys d’història.

Et convidem a descobrir alguns dels detalls que fan únics els béns que formen part de la candidatura ‘Els testimonis materials de la construcció de l’Estat dels Pirineus: el Coprincipat d’Andorra’.

Foto: Noelia Farías

Sant Joan de Caselles,

Totes les esglésies presentades són d’origen romànic i van ser construïdes entre els segles VIII i XII, és a dir, en l’època medieval, un període de desenvolupament clau per a Andorra en els àmbits social, polític i econòmic.

En el cas de Sant Joan de Caselles, malgrat que no se sap amb exactitud la data de la seva construcció, es pot situar entre els segles XI i XII, i llueix una nau romànica trapezoidal, lleugerament més ampla al peu que a la capçalera de la nau. A l’interior, en el mur sud, hi ha una excepcional mostra de pintura mural, que representa una Crucifixió, de la que destaca la figura de Crist, realitzada en estuc i policromada; les pintures inclouen les figures de Longinos i Stefanton, el sol, la lluna i diverses sanefes decoratives.

Entre els anys 1934 i 1935, els Amics de l’Art Vell, amb l’arquitecte Cèsar Martinell al capdavant, van restaurar la coberta de l’absis, el campanar i el porxo de la façana principal. Entre

els anys 1962 i 1963 es va restaurar el retaule del segle XVI, l’interior de la nau i el Crist d’estuc del mur sud.

L’absis, tancat per una reixa de ferro forjat del segle XVII o XVIII - profusament decorada a la part superior dels barrots - està presidit per un retaule, encarregat el 1537, pels habitants de Canillo, a Miquel Ramells, pintor, i a Guiu Borgonyó, daurador. A la nau s’hi conserva encara una bona part del mobiliari, així com un cor de fusta d’època barroca segles XVII-XVIII .

El retaule és el més important d’Andorra d’època moderna. El presideix, al centre, una talla policromada de Sant Joan Evangelista, patró de l’església. El cos del retaule està format per taules pintades, en les que es representen majoritàriament escenes de la vida de Sant Joan, del Llibre de l’Apocalipsi i, a la predel·la, de la Passió de Crist, així com la figura de Sant Pere, a la porta que dona accés a l’espai situat a la part posterior del retaule.

Foto: Noelia Farías

Sant Romà de les Bons,

L’església és l’edifici millor conservat de tot el conjunt monumental de les Bons. Es tracta d’una construcció romànica, de nau rectangular única, orientada est-oest, i amb un absis de planta semicircular, cobert amb volta de quart d’esfera i decorat amb bandes llombardes i amb un fris d’arcuacions cegues.

L’església s’il·luminava originàriament mitjançant quatre finestres de doble esqueixada, dues situades a l’absis i altres dues a la paret sud de la nau. A l’interior, al centre de l’absis hi ha la taula d’altar, feta d’obra; originàriament conservava en el seu interior la lipsanoteca, amb l’acta de consagració de l’església. El peu de l’altar conserva restes de les pintures murals d’època romànica que el cobrien. També destaca una pica de granit, situada en una fornícula oberta en el mur sud de la nau.

Els murs de l’absis de Sant Romà alberguen una reproducció de les pintures murals romàni-

ques, arrencades als anys 20 del segle passat, que es troben al Museu Nacional d’Art de Catalunya MNAC . Quan a mitjans del segle XV es van realitzar les pintures, que encara avui podem veure, en una part del mur i de la volta de l’absis, es van suprimir les originals romàniques que ocupaven aquest lloc, quedant només preservades les que es trobaven rere un retaule que presidia l’altar, i que són les que es van arrencar.

De la zona del quart d’esfera de la coberta s’ha conservat la part inferior d’un Crist en majestat, mentre que de les pintures que ornaven el tambor s’han conservat les imatges de la Mare de éu i d’alguns apòstols. Les pintures de mitjans del segle XV, a les quals ens hem referit, són de tradició gòtica, amb iconografia de Sant Pere, que obre la porta del paradís als elegits mentre, a la banda oposada, els condemnats es cremen a les flames de l’infern. També hi ha un Crist en Majestat envoltat pels quatre evangelistes, entre altres figures.

Fotos: César e Pablos

Sant Martí de La Cortinada,

L’edifici original de l’església, que es pot situar entre els segles X i XII, constava d’una nau rectangular, un campanar de torre situat al peu de la nau i un absis semicircular, orientat cap a l’est. L’actual mur sud, on se situa la porta d’entrada, correspon a l’antiga paret de la nau romànica, mentre que del mur nord romànic només es manté el tram corresponent al presbiteri, lloc on hi ha les pintures murals conservades que van decorar la nau de la primera església.

En època barroca l’església s’amplia i la seva orientació es veu modificada, de l’original estoest a l’actual nord-sud. L’església actual és de planta quadrangular, amb dues capelles laterals i un absis quadrat al nord; l’antic presbiteri romànic va ser transformat en un altar lateral més de l’església barroca i l’absis s’enderrocà. Actualment, la coberta de la nau és de fusta a dues aigües, mentre que la de l’absis romànic, re-

construït al segle XX, presenta una volta de quart d’esfera.

El campanar de torre, també del segle XII, s’adossa al mur oest i presenta dos pisos d’obertures, amb dues finestres geminades al primer i quatre al segon una de les quals modificada per encabir-hi una campana–, decorades amb un fris d’arcs cecs i de dents de serra. La coberta és a quatre aigües amb lloses de pissarra. El campanar és una excepció dins el romànic d’Andorra, ja que no és habitual trobar-lo als peus de la nau.

Els frescos romànics que aporten valor a Sant Martí de La Cortinada es van descobrir l’any 1968, i testimonien que tota la capçalera estava coberta de pintures murals. L’església acull part del mobiliari original del segle XVII, un carilló, mobles de sagristia i quatre retaules. El retaule major, dedicat a Sant Martí, es troba a l’altar major i data del segon quart del segle XVII.

Foto: César e Pablos

C M Y CM MY CY CMY K

Si pujat la més alta torre dels meus antics delers, és perquè estimo Andorra pel serà, pel era fins pel és.

Jo sé pas em furga dins l’entranya: sé segur vaig sé d’on vinc.

Jo només sé em crida la muntanya cap so m’alegra com el dring dels trucs dels tivells les esquelles entre els grans pics van escampant el so.

A mi m’agrada veure les estrelles al peu d’una cabana pastor.

Esteve Albert (1914

Sant Climent de Pal,

De l’església de Sant Climent de Pal original, avui en dia en queda el mur sud i una part del mur oest, la configuració de la nau i el campanar. Tal com ha succeït amb la majoria d’esglésies romàniques del país, l’estructura s’ha anat modificant en funció de les necessitats de cada moment. Les modificacions més importants van tenir lloc entre els segles XVI i XVII, moment en què s’enderroca l’absis semicircular romànic i se substitueix per un de quadrangular, es construeix la sagristia adjacent, es tapia la porta d’accés que hi havia al mur sud i se n’obre una de nova a l’oest, actualment tapiada.

El campanar és la part més representativa de l’obra romànica i la que s’ha mantingut més inalterada des que fou construït. És de planta quadrada i té tres pisos de finestres i es corona amb una senzilla creu de ferro.

Un cop a l’interior de l’església veiem que es

tracta d’un edifici de petites dimensions malgrat les ampliacions. A la part nord s’hi va afegir una capella lateral, construïda en un terreny guanyat a la roca. A la paret sud de la nau trobem dues finestres, reobertes durant la restauració dirigida, l’any 1965, per Cèsar Martinell, moment en què es va tapiar una altra finestra, oberta possiblement al segle XVII.

L’església conserva dues piques de granit: una de baptismal, que és als peus de nau, i una altra situada a la sagristia. També conserva una reixa de ferro forjat, que protegeix l’espai de l’absis i dues creus processionals de fusta policromada. Al fons de la nau trobem un cor de fusta, construït en època moderna.

Situat a l’altar major hi ha un retaule barroc, dedicat a Sant Climent. Els experts han coincidit a trobar certs paral·lelismes entre aquest retaule i d’altres que hi ha a Andorra, i que s’atribueixen a l’escultor Isidre Clusa.

Fotos: Nelly edea

Casa de la Vall,

El desembre de 1702 el Consell de la Terra, institució degana i precursora del Consell General, va adquirir la casa amb la finalitat de celebrar les reunions dels membres de la institució i de guardar-ne la documentació. Entre el 19 2 i el 2000, l’edifici també va acollir el Tribunal de Justícia, com es llegeix a la inscripció de la part superior de l’escut situat sobre la porta principal: Domus Concilij, Justitia Seus (Casa del Consell, seu de la Justícia).

Tal com es pot apreciar en admirar l’edificació, Casa de la Vall compta amb elements defensius com ara torres i merlets, que esdevenen testimonis de la inestabilitat de l’època. La casa està dividida en planta baixa i dues plantes superiors. En la planta baixa s’hi troba el Tribunal Penal, amb mobiliari i decoració de fusta.

La Sala dels Passos Perduts, sala noble de

l’edifici, amb pintures murals originals del segle XVI, està ubicada a la primera planta. També en aquesta planta es pot accedir a la sala de sessions i la cuina, així com a altres elements simbòlics de l’immoble. Per exemple, la campana que s’emprava per a cridar a Ple o el misteriós Armari de les Set Claus, on es guardaven importants documents de la història del Principat, com ara el “Manual Digest”. El cap de casa s’ha condicionat com a sala polivalent.

En l’actualitat, les sessions del Consell General es realitzen a la nova seu del parlament, inaugurada l’any 2011. No obstant això, Casa de la Vall, per ser testimoni material de l’organització i evolució política del país, continua acollint les sessions parlamentàries tradicionals amb motiu de la constitució de cada legislatura i, cada 21 de desembre, el Consell de Sant Tomàs. També s’hi celebra la sessió tradicional de la Constitució.

Foto: César e Pablos

Santa Coloma

Santa Coloma va ser aixecada en un moment indeterminat entre els segles VIII i X, però les modificacions que ha patit al llarg del temps l’han transformat en l’inconfusible temple que avui no només és símbol d’Andorra la Vella, sinó de tot el país.

En els panys dels murs de la nau encara s’hi aprecien les bandes horitzontals de fusta que serveixen per anivellar les rengleres de pedres granítiques irregulars i per donar consistència als murs. La coberta està feta amb encavallades de fusta i entisellat del mateix material, i acabada exteriorment amb lloses de llicorella. Al campanar del segle XII, de quatre nivells de finestres ge-

minades, destaca el tractament exterior del mur, decorat amb frisos de tres, cinc i sis arcuacions cegues entre lesenes angulars, que es fan més evidents als dos nivells superiors.

Al segle XII es va representar a la capçalera de l’església un important cicle de pintures murals romàniques, de les quals només es conserven in situ, a la paret est de la nau, un Agnus Dei i alguns altres fragments, formats majoritàriament per dos àngels i motius geomètrics decoratius; la major part de la resta de les pintures murals, que ornamentaven les parets i la volta de canó de l’absis es van arrancar durant els primers anys de la dècada del 1930 per a ser venudes a diferents antiquaris.

Fotos: Noelia Farías · Comú d’Andorra la Vella Tony Lara

Finalment, l’any 2007, el Govern d’Andorra va recuperar les pintures expatriades i van ser exposades, de manera triomfal, l’any 2008 i 2014. En l’actualitat, aquestes peces, atribuïdes al Mestre de Santa Coloma, es poden apreciar a l’Espai Columba, ubicat a pocs metres de l’església.

En un moment indeterminat del segle XII es realitza una primera gran reforma de l’edifici, que inclou l’afegit de l’actual campanar. Entre els segles XIII i XVII es duen a terme petites obres de manteniment encaminades a millorar les condicions d’ús de l’edifici. esprés de l’any 1730 es tapen les finestres del campanar i entre els anys 1740 i 1749 es porta a terme una segona reforma interior de l’espai arquitectònic.

Una menció particular mereix el retaule major, dedicat a la patrona del temple, ubicat avui als peus de l’església, tot i que inicialment es va instal·lar davant de l’arc triomfal, passant l’absis a complir les funcions de sagristia. El retaule barroc és obra d’un escultor anònim, el mestre d’Adrall, que hi treballà cap al 1741-1742, en una etapa de reformes de l’antic temple; el mestre Simó Ruaix és l’autor del daurat i de la poli-

cromia. El presideix santa Coloma, representada amb els atributs del llibre i la coloma, acompanyada d’altres sants de devoció popular, com ara Sant Esteve, Sant Francesc Xavier, Sant Antoni de Pàdua i Sant Isidre, així com per la Verge del Carme i el Pare Etern. A la nau també s’hi conserva una talla romànica de la Mare de Déu del Remei, de finals del segle XIII, un sagrari del segle XVII i un retaule del segle XVIII.

Un atractiu especial de la visita de l’església de Santa Coloma és la possibilitat de veure el videomapatge ‘Els orígens’, que reprodueix com podien lluir les pintures murals romàniques en el moment de la seva creació i que permet reviure les sensacions que produïen en el seu estat original.

Per poder veure com eren els frescos al segle XII s’han hagut de reconstruir petites parts de les pintures, com algunes figures del tetramorf, fragments de cel o vestits. El treball s’ha fet a partir de l’estudi minuciós de la tècnica del Mestre de Santa Coloma i del seu cercle, per poder recrear el traç original de forma fidedigna.

Sant Serni de Nagol,

Es de petites dimensions, però amb molt encant, ja que se situa al cap d’una penya des de la qual es pot observar Sant Julià de Lòria.

L’edifici és de planta rectangular i l’absis és semicircular; el mur del peu de la nau és més elevat que aquesta i està rematat amb un campanar d’espadanya, de doble ull i amb arcs de mig punt. Les parets van ser construïdes amb pedres escairades de mida mitjana i petita, lligades amb morter de calç i disposades formant filades, més o menys regulars.

A les parets de l’absis hi podem observar dues espitlleres de doble esqueixada, acabades amb un arc de mig punt. La paret del peu de la nau també disposa de dues finestres, una similar a les de l’absis i l’altra, situada damunt de l’anterior, cru-

ciforme. Al mur sud de la nau hi ha encara dues finestres més, una també similar a les de l’absis i la darrera, quadrada, per sota de l’anterior i oberta en un moment indeterminat. La porta d’entrada, amb un arc de mig punt, se situa en aquest mateix mur; al costat de la mateixa podem veure una pica beneitera de granit, encastada a la paret.

El conjunt iconogràfic està presidit per l’Agnus Dei, situat dins d’un medalló, a l’arc d’accés a l’absis i al centre d’una sanefa de dents de serra. La nau conserva encara una bona part del mobiliari i un cor de fusta d’època moderna, possiblement del segle XVII o XVIII. També hi podem veure un retaule, dedicat al sant titular i realitzat la primera meitat del segle XVI, que antigament havia estat situat a l’absis. A l’Espai Columba, s’hi pot veure la creu espinosa d’època romànica i amb funcions processionals, procedent d’aquest temple.

Fotos: Nelly edea

L’església de Sant Miquel d’Engolasters,

Sant Miquel d’Engolasters es va construir en un moment indeterminat, possiblement a inici del segle XII. És de planta rectangular, amb una sola nau, absis semicircular, coberta a dos vessants. Té un campanar de torre adossat a la paret nord de la nau i un porxo a la banda sud, que s’hi va afegir al segle XVII o XVIII.

En plena època llombarda es construeix un dels elements més destacats del conjunt: el campanar, que destaca per la seva altura de 17,5 metres, amb una base de tres metres d’amplada per banda. De planta quadrada té tres pisos, cadascun amb una finestra geminada a cada costat els mainells, molt estilitzats, estan realitzats amb una única pedra. Les finestres inferiors estan coronades amb arcuacions cegues, mentre que les superiors ho estan per una arcuació de mig punt.

Al centre dels arcs del darrer pis, en dues de les façanes, hi ha un cap esculpit en pedra tosca, un dels pocs testimonis d’escultura monumental romànica a Andorra.

A l’absis hi ha una reproducció de les pintures romàniques, atribuïdes al Mestre de Santa Coloma, que originàriament decoraven el temple. Les pintures originals es troben actualment al Museu Nacional d’Art de Catalunya MNAC . La tècnica utilitzada per a la realització del conjunt pictòric és la del fresc, amb retocs al tremp de cola animal.

A la mitja cúpula hi ha l’ametlla mística, amb el Crist en majestat, i excepcionalment l’autor de les pintures ha unit en un sol personatge l’evangelista Sant Mateu i el sant patró de l’església; Sant Miquel.

Fotos: César e Pablos

Zona arqueològica del Roc d’Enclar,

La importància de la zona arqueològica del Roc d’Enclar és tal que el mateix Govern d’Andorra va decretar, el 2011, l’establiment de l’entorn de protecció d’aquest jaciment ubicat a la parròquia d’Andorra la Vella.

Els experts remarquen que, a banda de l’extensió i ubicació, el jaciment compta amb una significativa varietat de restes d’època romana i feudal, que permeten ampliar els coneixements històrics sobre l’Andorra i els Pirineus de l’època. Però, si bé els períodes romà i feudal són protagonistes d’aquest conjunt, també hi ha evidències d’assentaments prehistòrics, concretament del bronze antic, que han sortit a la vista en forma de ceràmiques i de material lític que

guarden relació amb altres jaciments propers.

Entre els segles VIII i X, el comte d’Urgell hi va aixecar un castell, coincidint amb la implantació del feudalisme a Andorra, que posteriorment va lliurar al vescomte de Castellbó, amb el qual va acordar la seva reconstrucció. A posteriori, el castell va tornar al comte de Foix, però durant segles va representar la lluita entre el poder civil i l’església, que pugnaven pel control de les valls.

Al Roc d’Enclar, hi és l’església de Sant Vicenç, probablement construïda entre finals del segle VIII i principis del segle IX. Aquesta es va mantenir oberta al culte fins a la meitat del segle XIX, període en què se situa la fi de l’ocupació humana.

Foto: Comú d’Andorra la Vella Tony Lara

Jaciment de la Roureda de la Margineda,

El període més antic documentat correspon al Bronze antic, ara fa uns 4.200 anys, amb restes d’hàbitats i de material ceràmic. La segona ocupació, poc clara, és de l’antiguitat tardana, entre els segles V i VII. La tercera correspondria a una primera ocupació medieval, datada entre els segles VIII i X. La quarta, i principal, està datada entre els segles XI i XIII d’aquesta època el jaciment conserva una sèrie d’estructures d’habitatge, entre les quals destaca un gran edifici de dos pisos, amb quatre estances articulades per un passadís.

Una fase posterior, entre mitjans segle XIII i el segle XIV, suposaria l’ampliació de les estructures del sector nord del jaciment, fins al moment del seu abandó.

Les diferents ocupacions del jaciment de la Roureda de la Margineda perfilen un hàbitat rural, amb una vocació eminentment agrícola. Els materials arqueològics ens indiquen que les restes que podem observar actualment corresponen a les darreres fases d’ocupació, iniciades a la fi del segle XII i que va perdurar fins a la fi del XIV. ’entre la gran quantitat de materials recuperats al llarg de les campanyes destaca la gran presència d’elements propis de la vida quotidiana: ceràmica de cuina, eines del camp, estris domèstics. Però també hi ha armament, com ara puntes de fletxa de ballesta, puntes de llança, material de setge, entre altres.

A partir de la relectura d’alguns documents d’aquella època, una teoria apunta la possibilitat que el jaciment sigui la fase final del castell comtal de Sant Vicenç, documentat per primer cop l’any 952, i que el 1190, en virtut d’un acord entre el comte Ermengol VIII d’Urgell i el vescomte Arnau de Castellbó, sembla que va ser reconstruït a “l’arrel de la muntanya d’Enclar”. Un segle més tard, en la primera disposició del segon pariatge del 1288, s’estipulava que el comte Roger Bernat III de Foix havia de fer enderrocar “el castell, o edificació, o força” del pui de Sant Vicenç.

Fotos: Molines Patrimonis

La combinació perfecta GLOW & ANTIAGING LIGHT

& FIRM

Una solució completa per prevenir i reduir els signes de l’envelliment de la pell, tot potenciant l’estimulació de l’activitat de les cèl·lules dèrmiques.

Formulat especialment per cuidar-te des de l’interior i millorar la teva salut i el teu benestar. Comença a prendre’l i notaràs els resultats en pocs dies.

www.uniquepinkcollagen.com

+376 804 555 · +376 607 555 · info@farmaciameritxell.com

Farmàcia Meritxell · Dr Nequi nº7 · AD500 Andorra la Vella.

AD100 Canillo. +376 852 296 · farmaciapiolets@farmaciapiolets.com

Farmàcia Piolets · Crta. General a Francia, Soldeu s/n.

Castell de Foix i Conjunt Catedralici de la Seu d’Urgell,

Les relacions entre França i Espanya, quant als assumptes andorrans, no sempre han estat tan cordials. Durant els segles XII i XIII, la sobirania d’Andorra era raó de disputes entre els comtes de Foix i els bisbes d’Urgell, fins que la signatura dels Pareatges, entre el bisbe Pere d’Urtx i el comte Roger Bernat III, posés fi a les hostilitats entre ambdós poders l’any 1278, amb posterior ratificació i aclariment de definicions legals 10 anys més tard. Aquest acord marca el naixement del Principat d’Andorra.

El Castell de Foix, se situa a sobre d’un pic de pedra calcària que s’alça entre l’Arget i l’Ariège. Aigües amunt del riu Ariège, afluent del Garona, aquesta edificació fortificada domina la ruta del sud-est cap a Andorra i Catalunya, a tra -

vés de la Seu d’Urgell, mentre que, a aquest municipi lleidatà, hi és el Conjunt Catedralici de la Seu d’Urgell, presidit per la gairebé mil·lenària Catedral de Santa Maria, la qual va ser objecte d’un saqueig perpetrat pel comte Ramon Roger de Foix, a finals del segle XII. Aquest succés, va contribuir a la tensió de les relacions senyorials, donat el gran interès del comtat per incrementar el seu poder i control en la ruta que feia d’enllaç entre les seves terres i les d’Urgell, que obligatòriament passava per Andorra.

Per aquest vincle tan marcat al llarg dels segles, inherent de la identitat del nostre país, totes dues edificacions són contemplades com una part significativa de la candidatura. Els testimonis materials de la construcció de l’Estat dels Pirineus: el Coprincipat d’Andorra

Fotos: Ignis · Patalín

ESPECIALITZATS

La transhumància,

La transhumància és un fenomen que guarda una importantíssima relació amb la història del Principat d’Andorra, ja que l’agricultura i la ramaderia han estat, fins a la meitat del segle XX, de les principals activitats econòmiques. A partir d’aquesta connexió entre home i natura, els nostres paisatges es van haver de transformar, perquè el ramat pogués aprofitar la màxima amplitud de les zones de pasturatge durant les diferents estacions, motiu pel qual els pagesos de l’època hi van construir diferents estructures, com ara bordes, cabanes de pastor, orris i camis de pedra seca, que actualment representen un important patrimoni arquitectònic.

Aquesta tècnica ancestral no és exclusiva del nostre país. A Àustria, Grècia i Itàlia, la transhumància també ha tingut una rellevància significativa, que es va fer evident amb la inclusió de la candidatura Transhumància, desplaçament estacional dels ramats i el bestiar a través de

les rutes migratòries de la Mediterrània i els Alps a la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, l’any 2019, encapçalada pels governs d’aquestes nacions. No obstant això, Espanya i França coordinen una candidatura d’ampliació sota el títol definitiu, Transhumància, moviment estacional dels ramats, en el qual, en cas de ser aprovada, que darien inscrits tots dos països juntament amb Al bània, Andorra, Àustria, Croàcia, Grècia, Itàlia, Luxemburg i Romania.

Però, si bé les expectatives són favorables i la importància de la transhumància per al desen volupament sostenible, el benestar animal, el fo ment dels productes de proximitat i la protecció dels espais naturals són evidents i contrastables, el Comitè de la Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial de la UNES CO encarà haurà de valorar la iniciativa. La deci sió es coneixerà a finals del 2023.

L’art multisecular de la pedra seca

L’andorrà Joan Reguant va ser l’encarregat de coordinar la candidatura de Croàcia, Xipre, França, Grècia, Itàlia, Eslovènia, Espanya i Suïssa per a incloure els Coneixements i tècniques de l’art de construir murs en pedra seca en la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, l’any 2018, donada la importància històrica i cultural d’aquesta tècnica constructiva per a explicar els modus vivendi de les persones, especialment d’aquelles assentades a l’entorn rural, tot i que aquestes estructures no són alienes als espais urbans.

Cal Pal, a Andorra, ha fet passos significatius quant a la difusió i preservació d’aquesta tècnica de construcció ancestral, que s’ha empleat tant per a donar alberg als agricultors com per a protegir les seves collites i ramats. La pedra seca és, a més a més, un art que guarda una estreta connexió amb la natura, ja que les construccions fetes sota aquesta tècnica són erigides íntegra-

ment apilant pedres –ocasionalment s’hi afegeix terra seca–, una sobre l’altra, en consideració dels angles i morfologia de cada peça, la qual cosa garanteix l’estabilitat de tota l’estructura sense amenaçar la integritat dels ecosistemes.

Al nostre país, és comú veure orris, cabanes, murs de marge i altres edificacions construïdes amb aquesta tècnica tan simple i alhora perdurable, que va veure el seu origen a l’època neolítica i es va estendre fins al segle XX.

Per la seva predominança i presència al Principat, Andorra ha apostat per sumar-se als esforços fets per països com ara Irlanda, Bèlgica i Luxemburg, per a avaluar la possibilitat de ser inclosos en la Llista Representativa de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, en adherir-se i ampliar aquella candidatura reconeguda l’any 2018. La decisió final sobre aquestes intencions es podrien conèixer l’any 2024.

Fotos: Jaume Riba Cal Pal

Al llarg d’aquest apartat ha quedat demostrat que la relació entre Andorra i la UNESCO no és una novetat, sinó més aviat un lligam amb molta trajectòria que ha guanyat més visibilitat durant els últims anys.

A banda de les candidatures en curs, sigui com a Patrimoni Mundial o com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, el Principat d’Andorra n’encapçala una nova, però en aquest cas com

a Reserva de la Biosfera. Aquesta candidatura serà molt més ambiciosa, per descomptat, que l’exitosa incorporació de la Vall d’Ordino a aquest selecte grup d’espais naturals preservats.

L’octubre del 2020, la Vall d’Ordino va ser declarada Reserva de la Biosfera a la 32a sessió del Consell Internacional de Coordinació del Programa sobre l’Home i la Biosfera. Mentrestant, aquell mateix any, el despatx mallorquí Huguet Abogados va presentar l’estudi de viabilitat

Fotos: Govern d’Andorra

‘Principat d’Andorra, el camí cap a la Reserva mundial de la Biosfera’, encarregat pel Ministeri de Presidència, Economia i Empresa del Govern d’Andorra, per optar a convertir el Principat en el primer país en ser reconegut amb aquesta distinció completament.

Aquest és un procés del qual s’ha parlat molt, però què comporta que per a Andorra esdevenir Reserva de la Biosfera?

Actualment, tan sols un 5% de la superfície del planeta és considerada Reserva de la Biosfera, motiu pel qual incloure-hi un país sencer no només seria un pas endavant per al Principat sinó també per al mateix Programa sobre l’Home i la Biosfera, que conjuntament ampliarien l’abast internacional de la Xarxa Internacional de Reserves de la Biosfera i contribuirien, en major escala, a la conservació dels ecosistemes de manera eficaç i efectiva, a través dels marcs legals vigents i per venir.

Andorra té a favor seu que ja compta amb instruments legals alineats amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’Agenda 2030. També cal destacar les .900 hectàrees d’espais naturals protegits –4.247 hectàrees corresponen a la Vall del Madriu-Perafita-Claror , que representen un 14,7% del territori nacional, mentre que, aquells que no estan aixoplugats per una protecció legal específica, es troben en un bon estat de conservació i gaudeixen d’una alta importància cultural, mediambiental i o educativa.

El passat 17 d’octubre, el ministre de Presidència, Economia i Empresa, Jordi Gallardo, va explicar que el dossier amb la candidatura andorrana estava en la seva etapa final, i que seria presentat a la UNESCO a finals de 2022, perquè l’ens estudiï el document durant el 2023.

Els nous vincles entre Andorra, el Rosselló i el Conflent

Sense remuntar-nos a l’edat mitjana, on el vincle més important entre el Conflent i Andorra fou el bisbe d’Urgell Sant Ermengol, que va néixer a Aiguatèbia Alt Conflent , els contactes es van multiplicar a finals del segle XIX, ja que el copríncep, president de la República Francesa, va decidir reaccionar a la influència del copríncep episcopal al Principat. França va aprofitar el fet que la gent del departament dels Pirineus Orientals, a tocar d’Andorra, constituït per l’Alta Cerdanya, el Conflent, el Rosselló i el Vallespir, parlava català i els seus lletrats sabien llegir i escriure en aquesta llengua. Així fou, per raons ling ístiques i de proximitat, que la Catalunya francesa va jugar un paper essencial en aquesta iniciativa del copríncep francès per equilibrar les influències. A més, els conflictes polítics que va afrontar Espanya al llarg dels segles XIX i XX, així com el desenvolupament econòmic i cultural de França, van afavorir aquest procés.

El 1888 es va crear el tribunal superior d’Andorra a Perpinyà i el prefecte del departament dels Pirineus Orientals va exercir el càrrec de delegat permanent del copríncep francès . Molts assumptes andorrans es van tractar des d’aleshores a Perpinyà i l’arxiver dels Pirineus Orientals, Jean Auguste Brutails, va esdevenir especialista reconegut internacionalment de la història i del dret andorrà. Els joves andorrans que volien estudiar van anar als col·legis de Prada de Conflent i de Perpinyà i, com que eren pensionistes interns i no tornaven sovint al Principat, estaven acollits per famílies locals durant els caps de setmana i dies festius. Això va afavorir unes amistats molt fortes i la utilització de la llengua francesa. El diari imprès a Perpinyà, L’Indépendant , va trobar a les parròquies andorranes uns lectors fidels, ja que els diaris espanyols estaven sotmesos a una censura molt dura i no interessaven.

Totes aquestes relacions es van debilitar després del 1975, amb la transició democràtica a l’Estat espanyol i el desenvolupament econòmic i cultural de Catalunya, que va recuperar les seves institucions històriques. La creació d’una xarxa moderna de carreteres, com ara l’Eix transversal i el túnel del Cadí, van exercir una atracció considerable cap a Catalunya. A més, l’accessió d’Andorra a l’estatus d’Estat sobirà, amb la constitució de 1993, va fer desaparèixer el tribunal superior de Perpinyà i el càrrec de delegat permanent del copríncep francès.

Una proximitat natural

Però no es pot canviar la geografia. La proximitat dels Pirineus orientals amb el Principat és una realitat. La carretera nacional RN 11 de Bourg-Madame a Perpinyà, que segueix

el curs del riu Tet i que s’està arreglant a poc a poc, és la sortida natural d’Andorra cap a la Mediterrània. A més, travessa els espais naturals excepcionals protegits pel Parc Natural del Pirineu Català que s’estén sobre l’Alta Cerdanya, el Capcir i el Conflent. Onze reserves naturals, que van de la Mediterrània fins als cims pirinencs, valoren una biodiversitat única a França. Una diversitat present també en el patrimoni històric civil, religiós militar i cultural que s’està recuperant amb un reviscolament de les arrels catalanes.

Una altra realitat afavoreix un acostament que té com a símbol el vi, producció prestigiosa del Rosselló. Amb el canvi climàtic, la vinya està buscant la frescor cap a la muntanya i està escalant els pendents del Rosselló i del Conflent cap a la direcció d’Andorra. Una oportunitat per encertar un punt de trobada entre mar i munt.

Dato importante a destacar o resultados de anteriores candidaturas,

Dato importante a destacar o resultados de anteriores candidaturas, Dato importante a destacar o resultados de anteriores candidaturas,

Dato importante a destacar o resultados de anteriores candidaturas, Dato importante a destacar o resultados de anteriores candidaturas,

Cultura

Culturals

Fundació ONCA,

En parlar de dinamitzadors culturals, la Fundació ONCA n’és un bon exemple, no només per la seva solidesa com a institució, sinó per l’impacte que té com a ambaixadora de la cultura i identitat andorranes, tant a dins com a fora de les nostres fronteres.

Sostinguda sobre tres pilars fonamentals, Andorra, Educació i Persones, la Fundació ONCA és una entitat formada pel Govern d’Andorra i la Fundació Crèdit Andorrà, per tal que s’impulsi i gestioni l’Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra ONCA i la Jove Orquestra Nacional de

Fotos: César e Pablos · Noelia Farias

Cambra d’Andorra JONCA . L’objectiu, explica Albert Gumí, comissari artístic de la fundació, és que “l’ONCA pugui esdevenir una orquestra representativa de la cultura andorrana”.

Però, com s’hi arriba A través de la retroalimentació de tots tres eixos, afirma Gumí. “Nosaltres treballem pel país, el país té persones, i les persones, especialment els joves, s’han de formar. Tots aquests van entrelligats i es tracta de ser conseqüent. Som l’Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra i, com a tal, ens devem al nostre país. És per això que invertim els nostres esforços a oferir un contingut musical de qualitat a tot el territori andorrà”, puntualitza.

En resum, la Fundació ONCA es podria definir com a una plataforma cultural que dona valor a la societat, identifica el talent local i el valora, mentre que utilitza la creativitat per a apropar la cultura a la societat i fomentar la integració musical al Principat, com ha estat el cas de diferents col·laboracions amb músics com ara Enric Bartumeu, Jonaina Salvador, el Cor de Rock d’Andorra i la banda Hysteriofunk, i també artistes d’altres disciplines com ara Pauline a Costa, Xavier Pérez, Ivan Caro, Gemma Garcia, Eva Arasa, Jèssica Casal, Trio Claret, Boris Cartes, Núria Montes, Laia Tarifa, Mònica Vega, ani Sampaio, entre altres.

A banda de les diferents col·laboracions i sinergies, que

han estat paleses en diferents iniciatives com ara l’Ordino Clàssic, el Cicle de Cambra Romànica, el Jambo Street Music i l’Andorra Sax Fest, la Fundació ONCA ha impulsat la creació d’un repertori clàssic per a orquestra de corda, basat en peces històriques de la cultura andorrana, que es va estrenar durant els concerts de la Constitució de l’any passat i d’enguany. També hi col·labora activament amb el Museu Carmen Thyssen Andorra, amb el qual configura discursos musicals ideals per a entendre els contextos històrics de les obres d’art que donen vida a cada exposició.

Fundació ONCA

Auditori Nacional d’Andorra. A 300. Ordino, Andorra · www.onca.ad

Per aquesta transcendència en l’escena cultural andorrana, la Fundació ONCA és un dels dinamitzadors més representatius del nostre país.

La lírica i l’òpera

Si ja hem parlat de la Fundació ONCA com una insígnia de la música clàssica i de cambra del Principat d’Andorra, l’associació Andorra Lírica, tot i que més jove, és la punta de llança de la lírica i l’òpera al nostre país.

No sempre ha estat fàcil, però Andorra Lírica ha sabut mantenir-se fidel a l’objectiu d’organitzar, any rere any, temporades estables d’òpera a l’auditori Claror de Sant Julià de Lòria, interpretant peces i adaptacions molt conegudes a l’escena operística, amb el suport de diferents agents multidisciplinaris, tant nacionals com internacionals, com ara cantants, músics, actors, directors, escenògrafs, coreògrafs, tècnics, dissenyadors de vestuari, entre altres professionals que, amb el seu talent, ajuden a dinamitzar el sector cultural andorrà.

Encapçalada per la soprano Jonaina Salvador, l’associació també destaca pel seu compromís pedagògic, ja que imparteix formacions líriques regularment a l’Escola de l’ pera de Sant Julià de Lòria, així com al Cor adult, infantil i jove de l’ pera d’Andorra. Amb el suport d’entitats com ara la Societat Andorrana de les Ciències, Andorra Lírica també ha estat partícip de conferències i tallers que permeten arribar a més persones.

Aquest caràcter divulgatiu també ha transcendit de les nostres fronteres, ja que l’associació ha estat convidada a diferents activitats a Palma de Mallorca i Barcelona. Però, sens dubte, un dels punts més destacables va ser l’assoliment del Gran Premi d’Espanya, dins els Premis Ars Mediterranea, per la sarsuela ‘La Corte del Faraón’, presentada el 2018.

Foto: César e Pablos

Escena de l’òpera ‘La Vall d’Andorra’, organitzada per Andorra Lírica 12 02 2022

Regala emocions

El bressol

Després del seu naixement el 2007 com a mostra audiovisual, a partir d’una iniciativa del epartament de Joventut del Comú d’Andorra la Vella, sis anys més tard, es va constituir l’Associació Ull Nu, pedra angular del format del Festival Ull Nu que coneixem en l’actualitat, en el qual, sota la direcció i programació d’Hèctor Mas i tot un equip de professionals multidisciplinaris, no només s’exhibeixen els treballs dels creadors audiovisuals sinó que aquesta activitat es compagina amb tallers, formacions i mostres realment productives entre persones destacades dels sectors i joves creadors.

Durant el 2022, per exemple, el cineasta experimental nord-americà Colby Smith va ser un dels encarregats

de compartir la seva experiència en el marc de la novena edició del festival, a propòsit de la seva visita com a resident de Faber Andorra. L’exposició ‘NFT’s hat The F ck ’ també va ser una mostra a destacar, especialment pel caràcter innovador i disruptiu de l’eix temàtic, mentre que, evidentment, els vídeomapatges, les projeccions i els concursos de creacions audiovisuals no van perdre la seva quota de rellevància dins l’Ull Nu.

Precisament, pels bons resultats aconseguits al llarg dels últims anys, quant a qualitat i resposta de públic, el Festival Ull Nu ha esdevingut el festival audiovisual per excel·lència del nostre país i una plataforma idònia perquè els talents emergents trobin noves formes d’expressar-se.

Associació Ull Nu

C Mossèn Cinto Verdaguer, - , 2n. Centre Cultural La Llacuna. A 500 Andorra la Vella · www.festivalullnu.com

Foto: Festival Ull Nu Clara Orozco

El lloc on es troben

Concert de jazz del pianista andorrà ic Barroc i el saxofonista Baptiste Herbin a l’Andorra Sax Fest 12 0 2022

Impulsat per l’Associació Andorrana de Saxofonistes, l’Andorra Sax Fest és un dels festivals andorrans que més repercussió ha guanyat durant els últims anys, gràcies a col·laboració i implicació prestigiosos saxofonistes que han sabut crear un concepte en el qual conviuen perfectament els concursos musicals, les masterclass, els concerts i els workshops

L’Andorra Sax Fest s’ha convertit en parada obligatòria de saxofonistes i altres músics consagrats, però també de talents espectaculars i prometedors com ara la italiana Chiara Cannavale, així com d’alguns locals, com és el cas del pianista ic Barroc, qui va compartir stage amb el saxofonista Baptiste Herbin durant l’edició d’aquest 2022.

En el marc de la convocatòria, va tenir lloc el 8è concurs internacional Solo Saxophono, en què el georgià Giorgi zhishkariani es va proclamar guanyador, després de superar 53 aspirants de diferents nacionalitats, mentre que, en un context més local, els joves saxofonistes andorrans Martí Solanellas Bascompte i Elisenda Gallardo van fer l’1-2 en la categoria B de la competició juvenil Youth Solo.

Com a dinamitzador cultural i finestra per a descobrir nous talents, l’Andorra Sax Fest n’és tot un referent i, afortunadament, és un fet que hi tornarà amb una 10a edició, de l’1 al 8 d’abril de 2023.

Andorra Sax Fest

C Mossèn Cinto Verdaguer, - , 2n. Centre Cultural La Llacuna. A 500 Andorra la Vella · www.andorrasaxfest.com

Foto: César e Pablos

Promovent els valors de l’orgue,

2022ha estat un any molt important per a l’Associació Amics dels Orgues i el Festival

ORGUE nd, ja que, gràcies al nou conveni signat amb el Govern d’Andorra, la cita, en què habitualment es podia gaudir de cinc o sis concerts, ara compta amb nou recitals d’exquisida qualitat en els quals hi han participat i hi participaran fins al desembre artistes provinents d’Alemanya, Geòrgia, Corea del Sud, Espanya, Itàlia, Sud-àfrica i, per descomptat, Andorra.

Després de vint-i-dues edicions prèvies molt exitoses, en què l’objectiu de promoure l’orgue com a patrimoni cultural i la difusió de la seva música s’ha anat materialitzant, el Festival ORGUE nd d’enguany ha captivat el

Rambla

públic amb un calendari sota el lema ‘Contrastos’, que rellueix per l’heterogeneïtat del programa festival, recorrent les èpoques de diferents compositors del primer Renaixement, el barroc, el romanticisme, el postromanticisme i la contemporaneïtat, de la mà de músics de la casa, com ara Ignacio Ribas, avid Sanz, Efrem Roca, Ester S nchez, Unai Gutiérrez, avid Urrutia i Aarón Ribas, però també amb grans noms internacionals com ara Herman Jordaan, aniel Oyarz bal, Alessandro Bianchi, Claudio Astronio, a Young Lee, entre altres convidats.

El 30 de desembre, serà precisament Aarón Ribas qui enlluernarà el públic amb les seves ‘Fascinacions metafísiques’, en un Concert de Nadal que se celebrarà a l’església de Sant Esteve d’Andorra la Vella, coincidint amb l’aniversari de la consagració del temple.

s n. Casa rectoral. A 500 Andorra la Vella · www.amicsdelsorgues.com

Foto: César e Pablos

Christian Ott, organista de la Catedral de Sant Lluís de Versalles, i l’arpista Isabelle Lagors, van presentar el programa ‘Jardí Romàntic’ en el marc del XXII Festival ORGUE nd, a l’església de Sant Esteve d’Andorra la Vella 21 08 2021

Associació Amics dels Orgues

Molins,

Activitats

Realitzat per primera vegada el passat 2021, l’Alpha Space ha esdevingut una interessant proposta en què els joves de la parròquia escaldenca i del país es poden trobar en la llibertat d’experimentar amb noves formes d’expressarse, sigui a través de l’art urbà i la música o practicant algun esport com ara l’ skateboard , el bàsquet i el roller skate

Amb tres edicions a sobre, la iniciativa, impulsada pel Comú d’Escaldes-Engordany, s’ha convertit en una cita consolidada en el calendari d’activitats de la parròquia, ja que l’Alpha Space no només és un punt per a entretenir els joves i adolescents, sinó que també és una opció ideal per a dinamitzar una part del seu temps lliure i propiciar la producció i consum cultural, l’experimen -

tació i la creativitat, així com l’intercanvi d’idees amb els seus pars i persones d’altres generacions.

Els joves tenen a la seva disposició un espai segur, agradable i pròxim en què podran satisfer els seus interessos i curiositats, mentre gaudeixen també de la sala gaming , un encert de la darrera edició, que va acollir tornejos de diferents videojocs. També cal destacar la creació d’un ‘Espai Manga’, en el qual els participants van descobrir part del món de les historietes japoneses.

Cal dir que, si bé l’Alpha Space està adreçat als joves del país, la participació de persones de totes les edats està completament oberta.

Complex Prat del Roure, C Passeig del Valira, 1. A 700 Escaldes-Engordany · 37 890 882 · www.e-e.ad

L’Espai Jovent

Foto: Comú d’Escaldes-Engordany Jonathan Gil

Movlav,

El filòsof avid Murias és el líder i organitzador del projecte Movlav, una iniciativa que ell mateix defineix com “un projecte de joventut, però també de desenvolupament humà, de creixement d’evolució del jovent que representa el futur de la nostra societat però també el present”.

Impulsat i materialitzat amb el suport del Comú de Sant Julià de Lòria, Movlav va organitzar unes olimpíades culturals en què els joves es van poder expressar a través d’activitats tan diverses com els esports, les arts plàstiques, el cant, l’expressió corporal, el teatre, el ball urbà, els e-sports, entre altres, amb el ferm propòsit de donar al jovent la importància que li pertoca com a mo -

viment social i, al mateix temps, com a agents de canvi i de dinamització per a la pròpia parròquia.

El format de les olimpíades culturals de Movlav va constar de concursos orientats a 20 temàtiques diferents, que es van dur a terme durant cada cap de setmana entre el febrer i l’abril de 2022, per mantenir viu l’interès dels joves per aquesta iniciativa en la qual la Universitat d’Andorra UdA , LAUesport, la Ludoscola, l’Espai Jove i altres entitats van tenir una participació molt significativa.

Sens dubte, Movlav és un interessant projecte a tenir en compte de cara a futures edicions.

Foto: Comú de Sant Julià de Lòria

A ritme de jazz

Els orígens de l’Andorra Jazz Escaldes-Engordany es remunten al 1985, quan la setena parròquia del Principat es va convertir en l’epicentre d’aquest gènere, on es van deixar veure els exponents jazzístics més rellevants del món, com ara el llegendari Ray Charles, Horace Silver i Miles avis, entre altres.

Aquest 2022, en el marc de la 38a edició del Festival Internacional Jazz Andorra Escaldes-Engordany, la trobada ha recuperat molt bona part de la seva esplendor i ha servit perquè, nacionals, residents i turistes, a parts iguals, gaudissin d’espectacles d’alta factura, amb artistes de destacada projecció global com ara Marco Mezquida, pianista, cantant i compositor menorquí Sílvia Pérez Cruz i la Farsa Circus Band, creadors de la producció

Festival Internacional de Jazz

musical ‘Farsa género imposible ’ l’italià Mario Biondi, una de les grans veus del jazz i el soul europeu, i l’aclamat contrabaixista Ron Carter, que, amb el quartet Foursight, va celebrar el seu 85è aniversari.

En el marc d’aquesta edició, també hi van tenir lloc diversos actes satèl·lit de molt bona qualitat, de la mà de diferents agrupacions i músics, tant locals com estrangers, per arribar a un total de 20 concerts al llarg d’una setmana, 16 dels quals van ser completament gratuïts.

L’èxit del 38è festival Andorra Jazz Escaldes-Engordany assegura, doncs, el retorn de la cita per a l’any 2023, quan segurament no hi faltarà una cartellera musical repleta de qualitat.

Parc de la Mola, . A 700 Escaldes-Engordany · 37 890 890 · www.e-e.ad

Fotos: Comú d’Escaldes-Engordany Jonathan Gil

El Comú d’Escaldes-Engordany assegura que el festival tornarà l’any 2023

La dansa

Esbart Santa Anna

Fundat el 1950, l’Esbart Santa Anna és l’agrupació degana dels esbarts del Principat d’Andorra. Assentada a la parròquia d’Escaldes-Engordany, espai en què transcorren la gran majoria de les seves actuacions, enguany el col·lectiu ha presentat l’espectacle ‘Memòries’, una representació dansaire i cultural que busca mantenir vius els records i la memòria històrica del país. L’Esbart Santa Anna es característica per una riquesa escenogràfica i de vestuari ben encertada.

Esbart Laurèdia

El músic aniel Areny i la Maria Esperança Ivern, tots dos lauredians, van ser les ànimes responsables d’impulsar la primera actuació de l’Esbart Laurèdia, l’any 19 3, quan l’agrupació, hereua de l’Esbart Andorrà, que es va fundar el 1951 i es va dissoldre pocs anys després, es va presentar a la Festa Major de Sant Julià de Lòria. A banda de recuperar diferents danses tradicionals, l’Esbart Laurèdia ha actuat en diferents òperes organitzades per l’associació Andorra Lírica, i també ha estat precursor del festival FolkAN , l’any 2019.

L’Esbart Santa Anna a l’espectacle ‘Memòries’, celebrat a la sala del Prat del Roure 1 07 2022

Actuació de l’Esbart Laurèdia a la festivitat de Canòlich 28 05 2022

Fotos: Noelia Farias · Paula Cristina · Comú d’Andorra la Vella Tony Lara

Esbart Santa Romà

L’Esbart Sant Romà, d’Encamp, és una agrupació creada l’any 1989 amb la voluntat de cultivar i difondre les danses tradicionals del país. Al llarg de la seva existència ha estat partícip de nombroses representacions dins i fora de les fronteres andorranes. Una de les actuacions més destacades va tenir lloc al Concurs Internacional de ansa, a Itàlia, on va aconseguir el segon lloc en la modalitat de dansa folklòrica, així com el premi de la ciutat a la proposta artística que més va agradar al públic.

Esbart Dansaire d’Andorra la Vella

L’any 1981 va ser quan l’Esbart ansaire d’Andorra la Vella, encapçalat per Rafael Miranda, va fer els seus primers passos com a col·lectiu dedicat a la recerca i recuperació de danses andorranes i tradicions perdudes com ara el Contrapàs, les anses Medievals i el Ball de Bruixes. El 2021, l’esbart va presentar la programació ‘Els 0 que ballem’, en commemoració a les quatre dècades d’història de l’agrupació, itinerari que va cloure aquest 2022, amb les actuacions dansaires a la Festa Major de la capital.

Esbart Valls del Nord

Responsables de posar en escena la llegenda ‘El Buner d’Ordino’, l’Esbart Valls del Nord és una agrupació biparroquial que dona importància a les danses i manifestacions culturals populars d’Ordino i La Massana. Fundada l’any 2011, l’entitat va celebrar l’any passat el seu desè aniversari amb un emotiu festival en què van actuar unes 70 persones. El juny d’aquest any, va presentar una acolorida 11a edició del festival amb l’actuació de les seccions petits, infantils i juvenils.

Encamp de Gresca’, ball popular interpretat per l’Esbart Sant Romà a la Festa del Poble d’Encamp 25 0 2022

Cercavila de l’Esbart ansaire d’Andorra la Vella a la Festa Major de la capital 0 08 2022

Actuació de l’Esbart Valls del Nord al Roser d’Ordino 03 07 2022

L’acordió,

Impulsat l’any 2021 per la guardonada acordionista i professora de música, Roser Palomero, el Premi Lauredià i iada de l’Acordió PLI A va arribar, aquest 2022, a la segona edició gràcies al suport institucional i patrocini directe del Comú de Sant Julià de Lòria, que ha apostat per dinamitzar l’escena cultural de la parròquia.

En un format que combina actuacions als carrers lauredians i a escenaris com ara la plaça de la Germandat i el Centre Cultural i de Congressos Lauredià, aquesta iniciativa és una interessant plataforma en què no només els músics poden mostrar el seu talent davant un públic divers, sinó que també tenen l’oportunitat de competir en diferents categories i ser avaluats per un jurat expert, que els hi

Escola de música Harmonia

facilitarà diferents eines per desenvolupar encara més els seus potencials.

És d’aquesta manera com el Premi Lauredià i iada de l’acordió es perfila a consolidar-se com a cita internacional, en què també tindran cabuda participants i músics de diferents racons del món, com és el cas del jove rus, Roman Semeriak, incapacitat visual la qual circumstància no va significar cap impediment per guanyar, amb bona nota, el primer premi de la categoria Diapasó del 2022.

Arran de la bona acollida d’enguany i de la possibilitat de creixement d’aquest festival d’acordionistes, el Comú de Sant Julià de Lòria i Roser Palomero, directora de l’escola de música Harmonia, ja treballen per fer realitat una tercera edició

C del Prat Gran, 9. A 700 Escaldes-Engordany · 37 826 501 (A partir de les 17 h)· www.plidacordio.com

Foto: César e Pablos

L’Olga i el Marc Pons, duet guardonat al PLI A 2021, van obrir el teló de la segona entrega del festival 15 07 2022

26 anys

En parlar de la tradició portuguesa a Andorra, naturalment caldrà pensar immediatament en el Grup de Folklore Casa de Portugal, associació cultural fundada l’1 de maig del 199 , per promoure el sentiment i la cultura del país lusità al Principat.

Si bé el col·lectiu va fer els seus primers passos com a dinamitzador cultural a partir de la mostra de les danses i cants autòctons de les regions de Ribeira Lima i Serra d’Arga, del districte de Viana do Castelo, al nord de Portugal, a poc a poc les activitats i esdeveniments organitzats pel grup han agafat força fins a esdevenir propostes folklòriques més completes, com ara el Mercat O Feir o, en què també es promouen els productes alimentaris, agrícoles i artesans d’aquella regió.

es dels seus inicis, el Grup de Folklore Casa de Portugal ha estat membre actiu de la societat andorrana, sigui a trobades folklòriques com ara grans cites oficials, o la molt recent visita del president portuguès Marcelo Rebelo de Sousa, en què l’agrupació no només ha estat ambaixadora de la seva estimada terra, Portugal, sinó també d’Andorra, un país que els ha acollit i al qual consideren també la seva llar.

Enguany, el col·lectiu també ha estat partícip del ia de la iversitat Cultural, organitzat pel Comú d’Andorra la Vella, i del Festival de Folklore, en què finalment van poder celebrar les seves ‘noces d’argent’. Però, pròximament, presentarà una exposició fotogràfica de la mà de la Mireia Medeiros, feta a diferents racons d’Andorra, per posar en relleu les arrels lusitanes al nostre país.

Foto: César e Pablos

Actuació dels dansaires del Grup de Folklore Casa de Portugal durant la visita oficial de Marcelo Rebelo de Sousa al Principat d’Andorra 12 0 2022

Grup de Folklore Casa de Portugal

Ctra. e la Comella, 10 B. A 500 Andorra la Vella · gfcasaportugal@andorra.ad

A Andorra,

El Festival de Fado, de caràcter internacional, enguany ha assolit els 12 anys de trajectòria i és present a 17 grans ciutats d’Europa, Amèrica Llatina, frica i sia. es del 2021, Andorra la Vella és una de les parades obligatòries d’aquest itinerari musical que posa en relleu un gènere reconegut per la UNESCO com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat des del 2011.

esprés que l’octubre de l’any passat la Fàbia Rebord o inaugurés el primer Festival de Fado al nostre país, va arribar el torn d’una de les veus més destacades del gènere, Cuca Roseta, qui va visitar terres pirenaiques el juliol passat per apropar el fado, la llengua i la cultura

portugueses a un públic molt heterogeni.

El programa, que va ser impulsat per la iniciativa de Nova Elegance, amb el suport del Consolat de la República de Portugal per a Barcelona i Andorra, també va aplegar la projecció del documental ‘Fado’, dels directors Sofia de Portugal i Aurélio Vasques, en què l’espectador va ser capaç de descobrir els orígens d’una música plena de sentiment. Posteriorment, avid Ferreira va impartir la conferència ‘Saudades da terra firme’, en què va aprofundir en la relació que el fado guarda amb el mar i les viles portuàries.

El Festival de Fado és una cita anyal que, possiblement, tornarà a terres andorranes l’any vinent.

Festival de Fado d’Andorra

Foto: César e Pablos

La fadista Cuca Roseta al Centre de Congressos d’Andorra la Vella 1 07 2022

Talent casolà

La història del Jambo Street Music no és tan llarga com podria semblar, però sí que és una iniciativa ben arrelada al Principat, concretament a la parròquia d’Andorra la Vella.

Creat el 201 , el festival musical només es va haver d’aturar l’any 2020 a causa de la pandèmia de la Covid-19, que va obligar a una aturada generalitzada de l’escena cultural i musical a tot el món. No obstant això, el 2021 va recuperar la seva màgia i, un any més tard, el Jambo Street Music va deixar bocabadats a tots amb un increïble muntatge que va animar diferents indrets del Centre Històric de la capital.

es del 1 fins al 18 de juny 2022, el festival va

Jambo Street Music

www.jambostreetmusic.com

aplegar les actuacions de més de 30 artistes, amb estils molt variats. Una novetat molt exitosa del Jambo Street Music 2022 va ser, sens dubte, la sessió de Ioga Vinyasa amb música en directe, dirigida per l’Olga da Cunha, de Líquid ansa. Aquesta es va realitzar a la plaça del Consell, al matí, i va comptar amb la interpretació musical en directe de l’Albert Bartumeu. ’aquesta manera, l’organització va fer un pas endavant en la creació de noves manera de gaudir de la música, la creativitat i els nous talents.

Els nens també hi tenen cabuda, gràcies a l’organització del Jambo ids, un espai en què ells són protagonistes i alhora espectadors de diferents interpretacions musicals.

Foto: Comú d’Andorra la Vella Tony Lara · Jambo Street Music

Carrer

l’Escena Nacional d’Andorra

’LENA va iniciar activitats l’any 200 amb el propòsit d’impulsar la dansa i el teatre al Principat d’Andorra, un objectiu que ha satisfet a plenitud gràcies al suport de les diferents entitats que conformen el patronat de la Fundació ENA, entre les quals Govern d’Andorra, Comú de la Massana i Fundació Crèdit Andorrà. Però, si quelcom cal destacar, és l’ímpetu i talent de pioners com ara Mònica Vega, Joan Hern ndez i Alfons Casals.

Entre la feina duta a terme per l’ENA, és necessari posar en relleu les diferents col·laboracions que ha realitzat plegada de diferents altres actors fonamentals en la cultura andorrana, com ara l’Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra ONCA , l’Arxiu Nacional d’Andorra i el Festival Ull Nu, amb els quals ha treballat braç a braç durant la temporada d’enguany, en què, un dels principals objectius ha estat el de promoure els nous talents.

En aquesta línia, l’ENA, sota la direcció de Juanma Casero i Irina Robles, han engegat nous projectes i produccions com ara la Temporada 2022 de la Jove Companyia Nacional d’Andorra JOCAN , una plataforma perquè els joves actors explorin els seus neguits i curiositats, sobre l’escenari. A més a més, amb la direcció artística i coordinació de projecte Martí G ell i la mateixa Mònica Vega, la Jove Companyia de ansa d’Andorra Jo ansa es va estrenar l’agost passat.

Entre els principals objectius plantejats per l’ENA, hi és el d’exhibir-se més enllà de les nostres fronteres. L’obra ‘Quatre dones i el sol’, estrenada el 2021, esdevé, doncs, un vehicle per aquest propòsit, en trobar un espai en la temporada del Teatre Akadèmia, a Barcelona, on la peça s’escenificarà del 25 de gener al 19 de febrer de 2023.

Escena Nacional d’Andorra www.ena.ad

Foto: César e Pablos

La Xarranca,

Són diferents les propostes i activitats que el Grup de Creació La Xarranca dissenya i executa per mantenir fèrtil l’escena artística andorrana. es d’exposicions fins a col·laboracions estretes amb altres entitats, aquesta associació aporta molt més que un granet de sorra a la cultura del nostre país.

Un exemple de l’anterior va ser, justament, la trobada artística multidisciplinària ‘A taula amb el Sergi’, objectiu de la qual va ser homenatjar l’artista andorrà Sergi Mas, en què 20 artistes locals van interpretar l’obra de l’insigne artesà, qui també és fundador i president honorari de La Xarranca.

I, si parlem de La Xarranca, cal fer esment a l’Hotel Roc Blanc, sales del qual es converteixen en un llibre obert quant a noves maneres d’expressar-se, ja que és l’escenari de diferents mostres creatives tant de fotògrafs, escultors, pintors, dibuixants i altres artistes del país que formen part d’aquest col·lectiu.

Però aquesta no serà l’única activitat de l’any, ja que La Xarranca reprèn un dels seus projectes més destacats, el Circul’art. Es tracta d’una iniciativa que aproxima l’art a tothom al llarg de tres circuits conformats per 12 obres d’art, que seran exposades, de quatre en quatre, a la ubicació que decideixin els seus amfitrions, que prèviament hauran d’abonar un import a favor de l’associació.

Fotos: La Xarranca

Obra col·lectiva realitzada per La Xarranca en homenatge al grup Monty Phyton, en commemoració del 0è aniversari de la pel·lícula ‘El sentit de la vida’ 15 05 2022

Grup de Creació La Xarranca

C Mossèn Cinto Verdaguer, - , 2n. Centre Cultural La Llacuna. A 500 Andorra la Vella · xarranca.artistes@gmail.com

Ordino

Fort

Plaça Guillemó, 5 Andorra la Vella +376 806 006 emocions@viatgesemocions.ad

Pl. Coprínceps, 4, local 3 Escaldes-Engordany +376 829 044 emocions2@viatgesemocions.ad

Carrer de l’Aigüeta, 18 Andorra la Vella +376 807 900 emocions3@viatgesemocions.ad

WOND-ER-LUHST

Encamp

Més de 35 anys donant solucions pràctiques a cada projecte

Cristalleries Nou Estil S.L. Av. d’Enclar, 20 · Santa Coloma · Andorra. Tel. +376 722 237 · Mòbil: +376 321 660 · +376 321 023 cristallerianouestil@andorra.ad · cristalleries_nou_estil

Escaldes-Engordany

Farmàcia integrativa Dermocosmética Rutines capil·lars i facials Olis essencials Make-up Call & Collect

Formules magistrals Anàlisis clínics Tallers i formacions Zona Vip Serveis personalitzats Marques “NIU”

El concepte i els espais més moderns així com els serveis més exclusius que us pot oferir una farmàcia, els trobareu a les noves instal·lacions d’El Cedre.

NOVA UBICACIÓ !!! Carrer Prat Salit 21-23, Santa Coloma, Andorra la Vella

Andorra la Vella

Canillo

Sant Julià de Lòria

Escultures públiques més recents

Escultures públiques més recents

Hem renovat el nostre Showroom

C/Prat de la Creu, 105. Andorra la Vella · T. (376) 81 21 09 info@siematic-cuinescomella.com · www.siematic-cuinescomella.com

El Museu de la Moto,

Situat a la segona planta de l’edifici del Telecabina de Canillo, l’espai expositiu ofereix els visitants una extensa i variada col·lecció permanent formada per més d’un centenar de motocicletes dels models i les marques més icòniques de la història, procedents de diversos països, a més de reproduccions en miniatura i altres objectes relacionats amb el món de les dues rodes.

Sense dubte, una de les joies amb les quals compta el museu és la Française iamant, un model francès del 1900, que funcionava a vapor. Es tracta d’un exemplar únic en el seu tipus, i té un aspecte i un funcionament força rudimentari, ja que un cop encesa la caldera, el pistó necessita 30 minuts per poder funcionar. En la mateixa línia es troba la Henry Capel Loft Holden, un model d’origen britànic, patentat el 189 .

Una altra de les peces més sorprenents que trobem al museu és la Majestic Motormobile, una moto francesa de l’any 1930, amb una estètica tan personal que no

té comparació amb cap altra arreu del món. També destaca la Cleveland del 1915, d’estil molt esportiu i sofisticat, que ens fa saltar oceans i ens porta als Estats Units. ’aquell mateix país és l’espectacular Harley avidson, de l’any 197 , amb una cilindrada de 1.200 cm3, que també es pot visitar al museu.

La mostra també compta amb alguns models de les clàssiques motocicletes italianes de la marca Vespa, i amb exemplars d’indústria espanyola dels anys 0, alguns utilitzats per a competicions d’alt nivell, com ara Bultaco i Montesa, a més d’altres peces més recents, fabricades als anys 80 i 90.

La ucati SB i les TM de Raid són les motocicletes que Cyril espres, cinc vegades vencedor del Ral·li akar sobre dues rodes, va cedir al museu i que es van afegir a la col·lecció permanent. Es tracta d’exemplars amb els quals el pilot entrenava abans d’iniciar la seva participació als París- akar, on va ser guanyador en diferents ocasions.

L’Espai Galobardes,

Es tracta d’un espai d’exhibició i custòdia per a les obres de l’artista que va començar a gestar-se l’any 2019 amb l’exposició ‘Canillo als ulls del paisatge andorrà’, que va tenir lloc al Palau de Gel, on es va fer un merescut reconeixement a la seva figura, que va portar, en l’àmbit cultural, el nom d’Andorra a tot arreu. es dels seus inicis, l’equipament va néixer amb la voluntat de ser una sala d’exposicions i també un lloc de mostra i acollida per als artistes i expressions culturals, tant del país com forans.

Actualment, l’espai acull la col·lecció de més 500 obres de Galobardes, amb paisatges de Canillo en els quals la neu és la gran protagonista i, ordenats cronològicament, plasmen els més de cinquanta anys de trajectòria. Com són més de 500 peces, més concretament 52 , la mostra va canviant i les obres van rotant.

Aquest equipament es troba integrat dins l’oferta museística del país amb el

PassMuseu. L’entrada general a l’espai té un preu de 5 euros, mentre que l’entrada conjunta, amb el Museu de la Moto, és de 7 euros. Pel que fa als horaris, es troba obert al públic, de dimecres a dissabte, de 9.30 a 13.30 h i de 15 a 19 h, i els diumenges, de 10 a 17 h. illuns i dimarts romandrà tancat.

Biogra a

Francesc Galobardes Carbonell neix el dia de Nadal del 1930, a Riudaura, província de Girona. Exposa per primera vegada l’any 195 , a Olot, una sèrie de dibuixos amb ploma i canya. Arriba a Andorra el 19 0 i comença a treballar al Crèdit Andorrà, que dirigia Joan Rosanas, amb qui es fa molt amic i és qui el motiva a exposar a Barcelona i a Madrid. A partir del 1971 deixa el seu lloc de treball, per dedicar-se plenament a la pintura, fins a l’actualitat.

El Museu de l’Automòbil,

Es tracta de la col·lecció de vehicles i bicicletes més importants del Sud d’Europa, inaugurada l‘any 1988, gràcies a un acord entre el Govern d’Andorra i diversos col·leccionistes privats. Gran part de la col·lecció pertany a la família Bonaventura Riberaygua, que va donar més de 200 vehicles amb la voluntat de difondre la història de l’automobilisme a Andorra, al món, i a les futures generacions.

L’edifici, emplaçat a la parròquia d’Encamp, es divideix en cinc plantes, que permet els visitants conèixer

de primera mà la transformació dels vehicles amb motor al llarg de la seva existència fins a la dècada del 70, des dels canvis estètics fins als mecànics, ja que els models es van anar adequant a les necessitats de cada època.

A la planta zero de l’equipament es troben els vehicles més antics del museu. Entre les peces més antigues de la col·lecció destaca la màquina de vapor autopropulsada Pinette, fabricada l’any 1885, que va ser utilitzada, sobretot en l’àmbit agrícola. L’HispanoGuadalajara, model 8 10, de l’any 1917 el Morisse

1900, amb motor de dos cilindres, únic vehicle existent en l’actualitat el Lion Peugeot del 1905, model VC i l’Ailloud Et umont del 1900 amb motor de ion 21 3 HP, 1 cilindre, únic model conegut són algunes de les joies que també es poden apreciar en aquesta part del museu. A la primera planta es troben exemplars com ara un Soriano Pedroso, model tipus P, amb motor Rubt 20 CV. Es tracta d’una marca que es va fabricar a França fins al 192 . També podem trobar el cotxe Vespa 00, un vehicle que es va produir el 1958, amb motor de dos cilindres, que no va tenir el mateix èxit que la motocicleta, ja que Fiat, la seva

Museus i sales d’exposicions

competència, l’havia guanyat terreny en l’àmbit automobilístic.

Les instal·lacions del museu també alberguen un centenar de bicicletes i una seixantena de motocicletes, totes disponibles a la segona planta. Aquestes peces són testimoni de com l’evolució de la tecnologia va poder transformar un artefacte perillós i inestable en una màquina estabilitzada i còmoda. A més dels vehicles, el fons museístic es complementa amb diversos objectes relacionats amb el món de l’automoció, cartells, publicitat i accessoris, entre d’altres objectes

De novembre a abril: de dimarts a dissabte, de les 10 a les 14 h i de les 15 a les 18 h.

Visites lliures, vistes guiades i servei d’audioguies en català, castellà, ancès, anglès i alemany.

Entrada general: 5 € / Entrada reduïda: 2,5 € Com arribar en autobús? L2 Encamp / L4 Pas de la Casa

Av. Joan Martí, · A 200 · Encamp · +376 832 266 · www.museus.ad

Central de reserves: +376 839 760 · Reserves: museusandorra@gmail.com

Museu Etnogràfic Casa Cristo,

Habitada per una família de jornalers, amb poques terres de propietat, fins al 19 7 - la família Cristo -, la casa va ser construïda entre el segle XVIII i principis del XIX i la seva edificació va estar condicionada per la necessitat d’adaptació a l’espai disponible dins el nucli urbà.

La casa, situada al bell mig de l’antic nucli urbà de la Mosquera, al carrer dels Cavallers, s’estructura en una planta baixa, on hi ha l’entrada i un petit celler abans també hi havia una cort el primer pis, on hi ha dos dormitoris la cuina i el soler, que comparteixen un mateix espai el segon pis, amb un tercer dormitori i una sala i les golfes, a la planta sota coberta. La distribució i els elements més importants del moment en el qual va ser construïda encara es conserven. Una aig era de llosa, un calaix secret per amagar-hi diners o documents, o un vestit de bateig centenari, formen part dels nombrosos objectes repartits per l’immoble i que demostren l’austeritat amb la qual es vivia.

L’edificació és un clar testimoni de casa de propietat de famílies humils que sorgeixen a conseq ència de la bonança econòmica per la qual va passar Andorra al segle XVIII, gràcies al treball de les fargues i les bones relacions comercials amb França i Espanya. No obstant això, l’època de bonança es va acabar a finals del segle XIX, i va ser en aquest context que la casa va canviar de propietat i va començar a ser ocupada temporalment, fet que ha permès que es mantingui fidel a l’època. Cal destacar que el 1995, el Comú d’Encamp va comprar la propietat i la va convertir una casa museu perquè tots els visitants puguin conèixer com era l’interior d’una llar de l’Andorra d’abans.

La casa museu es pot visitar durant tot l’any i el recorregut es pot fer individualment o en grup, amb un aforament limitat a 10 persones. Aquesta visita es pot complementar amb el recorregut per altres dos espais etnogràfics del país, la Casa d’Areny-Plandolit i la Casa Rull.

Museu d’Art Sacre,

Les restes d’un canelobre medieval romànic de ferro forjat, procedent de Sant Romà de Vila l’encenser de bronze del segle XIV la veracreu del 1571 i la reproducció del còdex medieval del Beatus de Lièbana, així com pergamins dels segles XVI i XVII són alguns dels elements més destacats d’aquest equipament cultural, ubicat a la vila encampadana. Molts d’aquests van ser-hi descoberts quan es remodelava l’església.

El museu està dividit en tres sales d’exposicions, les obres d’orfebreria es troben a la primera planta, mentre que a la segona s’exhibeixen peces tèxtils i a la tercera obres en pergamins i paper.

La visita al museu es pot complementar fent un recorregut per l’església parroquial, que es troba just al costat.

Obert tot l’any amb reserva prèvia.

Placeta de Santa Eulàlia · A 200 · Encamp · +376 833 551 / 731 000 · casacristo@encamp.ad · www.comuencamp.ad

Xamari Galobardas:

Xamari Galobardas:

Del món de les antiguitats al sector immobiliari

EVa treballar més de 25 anys amb antiguitats, seguint els passos de la seva mare, però les voltes que dona la vida la van portar a un món en el qual mai s’hauria imaginat treballant, al sector immobiliari. Un àmbit en el qual es mou des de fa set anys, i que pot combinar amb altres aficions com ara la pintura i els viatges arreu del món, i pel que continuarà apostant fins que el seu esperit emprenedor i la vida la portin per un altre camí.

xplica’m com va començar la teva aventura en el món immobiliari, perquè vens d’un sector molt diferent de l’actual, oi que sí?

Vens d’un sector molt diferent de l’actual. Explica’m com va començar la teva aventura en el món immobiliari.

Primer vaig estudiar interiorisme i, quan vaig acabar els estudis vam decidir amb la meva mare muntar el segon negoci d’antiguitats al país. El primer antiquari el va obrir aquí la “mama”, justament on és ara la immobiliària. Jo vaig decidir seguir els seus passos i em vaig dedicar a les antiguitats, durant gairebé trenta anys. urant molt de temps vaig estar al costat de la meva mare, però les circumstàncies de la vida i un moment de crisi, ens van obligar a tancar el negoci. En aquell moment, vaig començar a conèixer el món Immobiliari i a fer els meus primers passos en aquest sector. esprés, vaig tornar a obrir un altre antiquari i la immobiliària. urant

Primer vaig estudiar interiorisme i, quan vaig acabar els estudis vam decidir amb la meva mare muntar el segon negoci d’antiguitats al país. El primer antiquari el va obrir aquí la “mama”, justament on és ara la immobiliària. Jo vaig decidir seguir els seus passos i em vaig dedicar a les antiguitats, durant gairebé trenta anys. Durant molt de temps vaig estar al costat de la meva mare, però les circumstàncies de la vida i un moment de crisi, ens van obligar a tancar el negoci. En aquell moment, vaig començar a conèixer el món Immobiliari i a fer els meus primers passos en aquest sector. Després, vaig tornar a obrir un altre antiquari i la immobiliària. Durant set anys, vaig tenir els dos negocis junts, però ara he decidit tancar l’antiquari per dedicar-me de manera plena al negoci immobiliari.

Immobiliàries hi ha moltes a Andorra, però quina és la clau perquè la teva immobiliària funcioni bé?

set anys, vaig tenir els dos negocis junts, però ara he decidit tancar l’antiquari per dedicar-me de manera plena al negoci immobiliari.

Immobiliàries hi ha moltes a Andorra, però quina és la clau perquè la teva immobiliària funcioni bé?

La clau està en tractar molt bé a la gent. La nostra immobiliària es distingeix per tractar molt bé als nostres clients. Jo tracto a la gent com a mi m’agrada que em tractin, amb simpatia, amabilitat i amb la predisposició d’oferir el nostre millor servei. Aquí tothom és molt benvingut. Nosaltres fem un seguiment que s’inicia en el moment en què el client entra per la porta, sigui per un lloguer o venda, i ho fem fins al final. També he de dir que ara s’ha incorporat al nostre equip la Susanna, que

La clau està en tractar molt bé a la gent. La nostra immobiliària es distingeix per tractar molt bé als nostres clients. Jo tracto a la gent com a mi m’agrada que em tractin, amb simpatia, amabilitat i amb la predisposició d’oferir el nostre millor servei. Aquí tothom és molt benvingut. Nosaltres fem un seguiment que s’inicia en el moment en què el client entra per la porta, sigui per un lloguer o venda, i ho fem fins al final. També he de dir que ara s’ha incorporat al nostre equip la Susanna, que és el meu braç dret i, a més a més, una molt bona comercial. Sens dubte, l’atenció al client és primordial perquè la immobiliària funcioni bé, perquè moltes vegades treballem pel boca-orella, un fet que demostra el bon servei que oferim a tots els nostres clients, tant del país com els

de fora. Malgrat que cal destacar que un dels nostres punts forts, i més destacables, és que centrem els nostres esforços en oferir el millor servei per a la gent del nostre país, ja que volem que la nostra feina serveixi també per a poder aportar el nostre granet de sorra al benestar de la gent i del nostre país.

és el meu braç dret i, a més a més, una molt bona comercial. Sens dubte, l’atenció al client és primordial perquè la immobiliària funcioni bé, perquè moltes vegades treballem pel boca-orella, un fet que demostra el bon servei que oferim a tots els nostres clients, tant del país com els de fora. Malgrat que cal destacar que un dels nostres punts forts, i més destacables, és que centrem els nostres esforços en oferir el millor servei per a la gent del nostre país, ja que volem que la nostra feina serveixi també per a poder aportar el nostre granet de sorra al benestar de la gent i del nostre país.

Sens dubte, el país està vivint un boom en la construcció que repercuteix en el sector immobiliari. Com es percep aquest moment dins del negoci? Andorra s’ha posat molt de moda, a la gent li agrada moltíssim el tema de la seguretat i, sobretot, pagar menys impostos que en altres països. Ha vingut a viure molta gent nova al país, com ara els influencers, els youtubers, o els esportistes d’elit que escullen aquest país per viure-hi, gràcies a la seguretat que hi ha i a les bones escoles que tenim, entre altres. S’ha de dir que molta gent, arran de la Covid-19, ha apostat pel teletreball i, per tant, s’ha pogut instal·lar al país i ha continuat desenvolupant la seva activitat. Hem de tenir en compte que Andorra té molts avantatges fiscals, que es troba envoltat de natura i, malgrat ser un petit estat, compte amb tot el que necessitis. Andorra està creixent i crec que això és molt bo.

Sens dubte, el país està vivint un boom en la construcció que repercuteix en el sector immobiliari. Com es percep aquest moment dins del negoci?

Andorra s’ha posat molt de moda, a la gent li agrada moltíssim el tema de la seguretat i, sobretot, pagar menys impostos que en altres països. Ha vingut a viure molta gent nova al país, com ara els influencers, els youtubers, o els esportistes d’elit que escullen aquest país per viure-hi, gràcies a la seguretat que hi ha i a les bones escoles que tenim, entre altres. S’ha de dir que molta gent, arran de la Covid-19, ha apostat pel teletreball i, per tant, s’ha pogut instal·lar al país i ha continuat desenvolupant la seva activitat. Hem de tenir en compte que Andorra té molts avantatges fiscals, que es troba envoltat de natura i, malgrat ser un petit estat, compte amb tot el que necessitis. Andorra està creixent i crec que això és molt bo.

mitjà, i que pugui arribar a molta més gent del país, però encara queda un llarg camí per poder solucionar aquest tema.

accedir-hi. Falta que hi hagi inversors i promotors que vulguin construir pisos assequibles per a un client de nivell mitjà, i que pugui arribar a molta més gent del país, però encara queda un llarg camí per poder solucionar aquest tema.

Quines són les preferències del comprador actual? La gent ara s’estima molt més que l’habitatge tingui llum, vistes i terrasses. Amb la Covid-19, els compradors s’han adonat de l’important que és que la seva llar compleixi amb aquestes característiques. A més, molts pugen a parròquies altes, cosa que abans no passava, perquè ara prefereixen estar molt més a prop de la muntanya i de la natura.

Quines són les preferències del comprador actual?

La gent ara s’estima molt més que l’habitatge tingui llum, vistes i terrasses. Amb la Covid-19, els compradors s’han adonat de l’important que és que la seva llar compleixi amb aquestes característiques. A més, molts pugen a parròquies altes, cosa que abans no passava, perquè ara prefereixen estar molt més a prop de la muntanya i de la natura.

Jo tracto a la gent com a mi m’agrada que em tractin, amb simpatia, amabilitat i amb la predisposició d’oferir sempre el millor servei

Es diu que l’únic que no es deprecia amb el pas del temps és l’or i els immobles. Imagino que avui en dia un immoble és una de les inversions més rendibles, no? Sí, comprar un immoble és una molt bona inversió, perquè sempre li trauràs profit, sigui per a llogar-lo o per vendre-ho en un futur i, a més a més, perquè sempre serà un actiu en propietat, més enllà que el mercat pateixi oscil·lacions amb pujades i baixades.

Es diu que l’únic que no es deprecia amb el pas del temps és l’or i els immobles. Imagino que avui en dia un immoble és una de les inversions més rendibles, no?

Sí, comprar un immoble és una molt bona inversió, perquè sempre li trauràs profit, sigui per a llogar-lo o per vendre-ho en un futur i, a més a més, perquè sempre serà un actiu en propietat, més enllà que el mercat pateixi oscil·lacions amb pujades i baixades.

Com se sap quin és el millor moment per comprar un immoble. De quina manera s’hauria de comportar el mercat?

Com se sap quin és el millor moment per comprar un immoble. De quina manera s’hauria de comportar el mercat?

Aquest creixement urbanístic al país és evident i s’adreça, sobretot, a un client d’alt standing. Creus que Andorra és ara més atractiu que abans per a l’inversor estranger? Andorra és ara més atractiu perquè hi ha una sèrie de construccions noves i molt potents, que justament atreu molta gent, però crec que sempre ho ha estat perquè, com et deia abans, molta gent escull aquest país per viure-hi, gràcies a la seva seguretat i pel ventall de possibilitats que ofereix.

Aquest creixement urbanístic al país és evident i s’adreça, sobretot, a un client d’alt standing. Creus que Andorra és ara més atractiu que abans per a l’inversor estranger?

Andorra és ara més atractiu perquè hi ha una sèrie de construccions noves i molt potents, que justament atreu molta gent, però crec que sempre ho ha estat perquè, com et deia abans, molta gent escull aquest país per viure-hi, gràcies a la seva seguretat i pel ventall de possibilitats que ofereix.

Una de les principals preocupacions de la societat andorrana és el tema de l’habitatge, que està a uns preus, tant de lloguer com de compra, que no són assumibles per a la gran majoria. Creus que encara falta molt camí per solucionar aquesta problemàtica?

Sí que és una problemàtica difícil de gestionar, tant per als clients com per a nosaltres, ja que moltes vegades aquesta circumstància ens impedeix poder oferir una solució. És cert que hi ha molta obra nova i de nivell a la qual no tots poden accedir-hi. Falta que hi hagi inversors i promotors que vulguin construir pisos assequibles per a un client de nivell

Una de les principals preocupacions de la societat andorrana és el tema de l’habitatge, que està a uns preus, tant de lloguer com de compra, que no són assumibles per a la gran majoria. Creus que encara falta molt camí per solucionar aquesta problemàtica?

Sí que és una problemàtica difícil de gestionar, tant per als clients com per a nosaltres, ja que moltes vegades aquesta circumstància ens impedeix poder oferir una solució. És cert que hi ha molta obra nova i de nivell a la qual no tots poden

No se sap mai això, perquè és com la borsa, quan penses que està millor és quan cau. Penso que sempre és bon moment per comprar immobles, però sí que és cert que ara costa una mica trobar un pis a un preu assequible i amb bones condicions però, si tens ganes de fer la inversió i uns diners estalviats, has de decidir-te i, aquesta és la nostra feina, buscar i remenar tot el mercat per a satisfer les necessitats del nostre client.

No se sap mai això, perquè és com la borsa, quan penses que està millor és quan cau. Penso que sempre és bon moment per comprar immobles, però sí que és cert que ara costa una mica trobar un pis a un preu assequible i amb bones condicions però, si tens ganes de fer la inversió i uns diners estalviats, has de decidir-te i, aquesta és la nostra feina, buscar i remenar tot el mercat per a satisfer les necessitats del nostre client.

Sou dues dones treballant a Xamari. Quins és el teu punt fort dins del negoci? Crec que tot i res. (Riu). Penso que l’alegria, les ganes de treballar i de fer les coses ben fetes. També demostrar energia i empatia amb la gent. Moltes vegades la gent se sorprèn perquè sempre tinc bon humor, soc molt positiva, malgrat que tots tenim problemes, però sempre tracto de tirar endavant.

Sou dues dones treballant a Xamari. Quins és el teu punt fort dins del negoci?

Crec que tot i res. Riu . Penso que l’alegria, les ganes de treballar i de fer les coses ben fetes. També demostrar energia i empatia amb la gent. Moltes vegades la gent se sorprèn perquè sempre tinc bon humor, soc molt positiva, malgrat que tots tenim problemes, però sempre tracto de tirar endavant.

Quines són les teves pròximes fites?

Quines són les teves pròximes tes? Per ara em quedo amb la immobiliària, perquè he apostat per aquest negoci, que és un gran repte per a mi. Estic molt contenta amb tot el que faig. Tinc una vida molt completa.

Per ara em quedo amb la immobiliària, perquè he apostat per aquest negoci, que és un gran repte per a mi. Estic molt contenta amb tot el que faig. Tinc una vida molt completa.

C/ Riberaygua, 9 · Andorra la Vella T. +376 601 555 - +376 601515 immoxamari@gmail.com www.immoxamari.com immoxamari

La Casa d’Areny-Plandolit,

El museu forma part de l’Itinerari de l’hàbitat rural i, si bé l’edificació original data del segle XVII, la majoria de les estructures que actualment es poden veure a l’edifici són de mitjans del segle XIX, moment d’auge econòmic de la família, gràcies a la figura de Guillem d’Areny-Plandolit, baró de Senaller i Gramenet. També va ser síndic General de les valls d’Andorra, promotor de la Nova Reforma de 18 i propietari de diverses fargues del país.

La visita a aquesta casa pairal fa viatjar als visitants a l’Andorra dels segles XIX i XX, i alhora els permet apreciar un gran nombre d’objectes únics i exclusius de la família, considerada una de les més importants d’Andorra, entre el 1 00 i el 1900, l’única amb un títol nobiliari al Principat, en una època en què les comoditats no existien al país.

L’interior de l’immoble dona testimoni d’una residència estival, en la qual el parament i el mobiliari resten fidels a la forma de vida d’aquesta família i a la seva condició social. També s’exposen els objectes i els records d’una època en què els luxes i els capricis estaven lluny de ser coneguts a les valls andorranes. Menjadors, sala noble, sala de música, amplis cellers, biblioteca o capella, reflecteixen les diferències amb la resta de la societat andorrana.

Al recinte enjardinat situat al tomb de la casa,

Museus i sales d’exposicions

ocupant un edifici que va ser construït cap al 1930 per albergar un museu d’animals dissecats, es troba l’Auditori Nacional d’Andorra. El mateix recinte també acull el Museu postal i la Sala d’exposicions de l’Era del Raser.

Cal destacar que la casa va ser habitada fins a la dècada dels cinquanta del segle XX, i l’any 1972, el Consell General la va adquirir per a convertir-la, posteriorment, en un museu que es va inaugurar el 198 .

El Museu Postal,

En el món postal, Andorra ofereix unes particularitats quasi úniques. Com que no disposa d’administració de correus pròpia, el servei al país va ser gestionat, en un primer moment, directament per l’administració de Correus espanyola, com un territori més de la província de Lleida, i més endavant s’hi va afegir l’administració francesa, comptant encara avui amb la presència d’ambdues.

La visita al Museu Postal permetrà als visitants endinsar-se en l’evolució del sistema de correu postal al nostre país, tot a través d’una projecció audiovisual, i també descobrir la col·lecció de més de 50.000 segells emesos a Andorra i editats mitjançant les administracions francesa i espanyola. La seva elaboració i impressió seran algunes de les particularitats a les quals el públic podrà accedir.

De dimarts a dissabte: de 10 a 14h i de 15 a 18h. Diumenge i dilluns: tancat. Visites lliures, vistes guiades i servei d’audioguies en català, castellà, ancès, anglès i alemany. Entrada general: 5 € / Entrada reduïda: 2,5 €

Borda del Raser, Carrer Major · A 300 · Ordino · www.museus.ad Central de reserves: +376 839 760 · Reserves: museusandorra@gmail.com

El Museu de la Miniatura,

Nascut al poble de olisnykivka, Ucraïna, les peces de Siadristy són totes fetes a mà i amb la utilització de materials nobles, com ara l’or i el platí, i amb altres més comuns, com el paper, les llavors de fruites o els grans d’arròs. Cada obra en miniatura reflecteix la visió del miniaturista en aquesta modalitat artística. En ser obres de petit format, per poder apreciar el treball de la miniatura al 100 , el visitant pot i deu utilitzar en alguns casos un microscopi o lupa.

Amb l’objectiu de difondre el treball i la tècnica de Nicolai Siadristy, l’equipament compta amb un espai que disposa d’una petita àrea audiovisual on es projecten imatges sobre la seva vida i la seva obra.

L’obra del xinès, Liu Shouben, també es pot

contemplar al museu, a través d’una col·lecció de petites ampolles xineses “snuff-bottles”, pintades amb motius sobre Andorra on es poden veure alguns dels principals personatges, paisatges i monuments del nostre país, com ara la Verge de Meritxell, Marc Forné Molné i Josep Pintat Solans. També hi ha altres on es reprodueixen monuments internacionals com ara el Castell de Chambord, La Sagrada Família, el Parc G ell o personatges com el Pep Guardiola, Carles Puyol o Joan Gamper.

A banda de les col·leccions de Siadristy i Shouben, el museu compta amb un espai expositiu on es poden apreciar també nombroses mostres de les famoses matrioixques o nines russes els exemplars més petits són un autèntic prodigi en aquesta disciplina. També s’hi pot observar crucifixos, objectes d’art sacre i altres peces d’art.

Carrer Mossèn Cinto Verdaguer · Edifici Maragda · A 300 · Ordino +376 838 338 · museus@andorra.ad · www.museus.ad

Cal Pal,

L’habitatge va ser la residència principal de la família Pal, durant l’edat mitjana i gran part de l’època moderna, i casa de la Raimunda fins a la seva mort. La família Pal, per contracte, havia de viure en el lloc i no podia vendre l’immoble, però al segle XVII, va passar, per matrimoni, a la casa de Joan Torres, de casa Teixidor de Sispony, tot i que sempre s’ha mantingut el nom de Cal Pal. Antoni Torres Armengol va ser el darrer habitant de Cal Pal i qui el 1955 la va vendre a Serafí Reig Ribó.

És un habitatge molt antic on s’exemplifica l’evolució de l’arquitectura civil andorrana al llarg dels segles. e fet, és una de les construccions més representatives de l’arquitectura vernacular andorrana.

Fotos Jaume Riba Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya AFCEC VI AL

Hi ha documentades diverses ampliacions al segle XVI, però a principis del segle XIX és quan s’afegeix un tercer cos a un lateral de l’habitatge, amb la construcció del colomer i de les dues galeries cobertes de la façana sud-oest, i la casa adquireix el seu aspecte definitiu. A la façana nord-oest destaquen els boquets de les bigues que suporten la coberta, amb la representació de rostres humans.

Com que als anys 0 el cos de l’edifici lateral es va derruir, a principis dels anys 90 del segle

Museus i sales d’exposicions

XX es va dur a terme un projecte de restauració d’aquesta zona de l’establiment i del conjunt en general, respectant les característiques originals, i l’any 2011 el Govern d’Andorra va incloure la casa dins de l’Inventari General del Patrimoni Cultural d’Andorra.

L’octubre del 2018, Cal Pal va inaugurar una exposició i un seguit de diferents iniciatives al voltant de la construcció amb pedra seca, una tècnica declarada patrimoni immaterial per la UNESCO.

De setembre a juny: dissabtes, de 10 a 14 hores i de 15 a 19 hores, i diumenges, de 10 a 14 hores.

Visita guiada amb reserva prèvia: (00 376) 338 096 / info@calpalandorra.com.

Entrada general adults: 3 € / Entrada reduïda: 1,5 € per a majors de 65 anys / Entrada gratuïta menors de 10 anys.

L’entrada a Cal Pal serà gratuïta el primer i tercer dissabte de cada mes per a residents del país.

Carrer de Pal, 1 · La Cortinada · A 300 · Ordino · +376 338 096 · www.calpalandorra.com

Sala d’Exposicions Era del Raser,

Aquest espai, situat a la planta baixa, està adaptat per acollir exposicions de caràcter temporal de llarga durada, que permeten donar a conèixer part de les col·leccions del patrimoni, inèdites per al gran públic.

Actualment, a la sala s’exposa ‘Abracadabra: Il·lusionisme i màgia a cal Plandolit’, una mostra que reflecteix una de les facetes més desconegudes de la família Areny-Plandolit, la seva proximitat al món de la màgia, un camp en el qual la família va destacar de manera notable durant la primera meitat del segle XX.

Impulsada per la Biblioteca Nacional d’Andorra i l’ rea de Museus i Monuments

del Ministeri, l’exposició es divideix en quatre segments i compta amb un centenar de peces. El punt de partida de la mostra és el llibre ‘Las maravillas de la magia moderna’ 1913 , de Pau-Xavier d’ArenyPlandolit, considerat com a una de les primeres fonts d’informació en espanyol de l’època moderna, ja que contenia un recull dels espectacles d’il·lusionisme més sorprenents, que s’havien presentat en aquells anys, dels més famosos prestidigitadors nacionals i estrangers.

A través de l’exposició, els visitants podran entendre com aquesta icònica família andorrana entenia la màgia i l’il·lusionisme, a principis del segle XX.

Divendres i dissabtes: de 10 a 14 h i de les 15 a les 18 h. Diumenges: de 10 a 14 h. L’exposició obre de 10 a 14 h: 5 de gener / 24 i 31 de desembre, i tanca 1 i 6 de gener / 14 de març / 1 de maig / 8 de setembre / 25 i 26 de desembre. Entrada: 2,5 € (Entrada conjunta Sala d’exposicions, Casa d’Areny-Plandolit i Museu Postal 5 €) / Menors de 10 anys: G TUÏTA

Carrer Major · A 300 · Ordino · +376 836 908 · museusandorra@gmail.com · www.museus.ad

162 · Andorra és Cultura · núm. 3

La serradora i la mola de Cal Pal

La seva construcció data de finals del segle XVI i principis del XVII i és un clar exemple de l’aprofitament hidràulic a Andorra, en temps pretèrits, aplicat a la indústria domèstica. Són dos edificis adossats de planta trapezoidal amb murs aixecats, majoritàriament, amb pedres d’esquist de grandària mitjana i petita, poc desbastades i disposades sense seguir filades. El morter original utilitzat és de fang. Les obertures més antigues estan resoltes amb llindes de fusta, mentre que les més modernes ho

estan amb bastiments. Al seu interior s’ha reconstruït una serra vertical accionada per força hidràulica.

A través de la visita guiada que ofereix l’equipament, els visitants podran conèixer com seccionaven antigament els troncs de fusta, mitjançant una serra accionada hidràulicament, i també el procés de transformació del blat en farina, mitjançant el frec de les dues pedres d’una mola, accionada amb el mateix sistema.

Serradora i mola de Cal Pal - Carretera General 3 CG-3 · La Cortinada · A 300 · Ordino · www.museus.ad O cina de Turisme d’Ordino - C Major, 20 · A 300 · Ordino · +376 878 173 · ot@ordino.ad · www.ordino.ad

Fotos: Comú d’Ordino

Mina de Llorts,

A causa de la reduïda quantitat de ferro que hi havia a la mina, només es va poder explotar durant quatre anys. La seva producció aportava prop d’un 50 del mineral que arribava a les fargues.

avant la necessitat d’obtenir mineral de ferro per a l’explotació de les fargues, i tenint en compte que el lloc es trobava molt més proper de les fargues que les mines explotades en aquell moment, al voltant de 1850 es va prendre la decisió d’excavar-hi una galeria. En veure que només es tractava d’una bossa de mineral, i no d’un filó que s’endinsés en la muntanya, l’explotació va ser ràpidament abandonada.

Actualment, la mina es conserva en bones condicions i es pot visitar per conèixer quines eren les tècniques utilitzades a mitjans del segle XIX en aquestes explotacions. Al fons de la mina es pot veure uns forats d’uns pocs centímetres de diàmetre i uns quaranta de llargada, previstos per ser omplerts de pólvora amb la finalitat de trencar la pedra, però com que mai es van fer servir, encara es poden contemplar.

Premiada pel Consell d’Europa, la mina de Llorts forma part de la Ruta del Ferro, un itinerari transfronterer als Pirineus que permet als visitants descobrir el treball de la siderúrgia a Andorra entre els segles XVII i XIX, mitjançant el mètode de la farga catalana.

Mina de Llorts - Avinguda de l’Angonella, s n · Llorts · A 300 · Ordino

O cina de Turisme d’Ordino - C Major, 20 · A 300 · Ordino · +376 878 173 · ot@ordino.ad · www.ordino.ad

Foto: Comú d’Ordino

La Casa de la Muntanya,

Situat a l’edifici Casa Ferino, un dels més cèntrics del poble d’Ordino, l’equipament ofereix als visitants l’oportunitat de conèixer la diversitat biològica del país, aprofundint en les especificitats de cada ubicació i hàbitat, per entendre de manera més global el funcionament dels ecosistemes i la configuració del paisatge. També vol esdevenir un punt de trobada entre usuaris i col·lectius relacionats amb la muntanya i les seves pràctiques esportives, essent el centre de recepció i informació dels participants i dels seus acompanyants, quan tenen lloc grans esdeveniments esportius al país i a la parròquia.

La Casa de la Muntanya compta amb dos espais, l’interactiu i el d’exposició i, per altra banda, el de treball col·laboratiu anomenat ‘El Cim’, tots dos emplaçats dins

del mateix edifici. L’espai interactiu es divideix en cinc zones temàtiques que permeten explorar, conèixer i interpretar alguns temes relacionats amb la muntanya. Per facilitar l’enteniment del contingut i la interacció amb els usuaris, la sala compta amb diferents suports digitals. La maqueta 3 d’Andorra amb la seva orografia així com les ulleres de realitat virtual, que es fan servir per explorar els cims dels pics més alts del país, són només algunes de les temàtiques més destacades de l’equipament cultural i les que més han experimentat els usuaris.

La consolidació d’aquest espai afavorirà la candidatura d’Andorra a ser el primer país del món, reconegut per la UNESCO, com a territori 100 Reserva de la Biosfera.

cada dia, dilluns a dissabte: 8:30 h a 13:30 h i 15 h a 18:30 h. Diumenge: 9h a 14 h. Festius: 9h a 13 h.

Carrer Major · A 300 · Ordino · +376 836 908 · museusandorra@gmail.com · www.museus.ad

Obert

Casa Rull,

Aquest habitatge familiar dels Perich és un exemple de casa de pagesos benestants del país. Sota el seu sostre han viscut hereus i cabalers, pubilles i joves, mossos i criats, seguint el fil de la història del país i evolucionant amb ella. A la casa no només s’hi vivia, sinó que s’hi feien una sèrie de feines i activitats relacionades amb el món de l’agricultura i la ramaderia.

Tot i que la casa era rica, no presenta grans luxes ni tampoc característiques particulars. Com que en un moment indeterminat del segle XIX hi va patir un incendi,

Museus i sales d’exposicions

el seu aspecte original es va modificar. Actualment, l’equipament consta d’una planta baixa, de dos pisos i d’un cap de casa. La seva reconstrucció va afectar sobretot el cap de casa, que va passar de quatre a dos vessants.

A través de la visita a la Casa Rull el públic podrà entendre l’estret lligam entre els habitants d’Andorra i el paisatge en què habiten. L’espai està dissenyat perquè els visitants puguin entendre la forma de vida d’aquella època, els sistemes de producció i de treball, així com l’estructura familiar i les relacions veïnals de la societat andorrana dels segles XIX i principis del XX.

El 2021, l’espai expositiu de la Casa Rull va esdevenir un lloc perquè els joves artistes del país poguessin esposar els seus treballs i, a més a més, on els productors locals poguessin vendre la seva producció.

De dimarts a dissabte: de 10 a 14 h i de 15 a 18 h. Diumenge i dilluns: tancat. Visites lliure, vistes guiades i servei d’audioguies en català, castellà, ancès, anglès i alemany.

Entrada general: 5 € / Entrada reduïda: 2,5 €

Carrer Major · A 00 · Sispony · +376 836 919 · www.museus.ad

Central de reserves: +376 839 760 · Reserves: museusandorra@gmail.com

Farga Rossell,

Aixecada entre els anys 18 2 i 18 i malgrat un curt període d’inactivitat, la Farga Rossell va ser una de les dues últimes fargues actives al país. Convertida en l’actualitat en un centre d’interpretació, els visitants podran entendre, a través d’un espectacle multimèdia i diferents audiovisuals, el procés de transformació del mineral del ferro en lingots i la seva comercialització posterior als mercats catalans. També tindran la possibilitat de conèixer la trompa, el forn, els dos malls i les condicions de treball, a banda d’accedir a una demostració de com funciona un dels malls.

L’equipament és considerat el darrer exemple d’una variant tecnològica del procediment directe que es

desenvolupà als Pirineus orientals entre els segles XVII i XIX, de farga catalana, caracteritzat per una combinació particular entre tecnologia i treball.

Cal destacar que el Centre forma part de la Ruta del ferro, inclosa dins l’Itinerari europeu del patrimoni industrial. es del Centre d’interpretació de la Farga Rossell s’ofereix també informació per seguir La Ruta del Ferro i descobrir, entre altres llocs relacionats amb el món del ferro, el Museu Casa d’Areny-Plandolit, l’església de Sant Martí de la Cortinada, la mina de Llorts i seguir el camí dels traginers de mineral fins a les mines de la collada dels Meners.

De dimarts a dissabte: de les 10 a les 14 h i de les 15 a les 17 h. Diumenge i dilluns: tancat.

Visites per lliure, vistes guiades i servei d’audioguies en català, castellà, ancès, anglès i alemany.

Entrada general: 5 € / Entrada amb demostració: 6,5 € / Entrada reduïda: 2,5 € Espai adaptat per a persones amb mobilitat reduïda. Com arribar en autobús? L6 Ordino-La Cortinada-Arcalís

Av. del Través, s n · A 00 · La Massana · +376 835 852 · www.museus.ad

Central de reserves: +376 839 760 · Reserves: museusandorra@gmail.com

Museu del Còmic,

Situat a la plaça de Les Fontetes de la Massana, el Museu s’ha convertit en un espai de culte per a tots els apassionats del món de la historieta. La instal·lació, que va iniciar la seva activitat amb l’exposició de l’il·lustrador Antonio Bernal, titulada ‘Joies Literàries’, acull exposicions temàtiques de creadors internacionals, taules rodones amb la presència dels autors, projeccions de pel·lícules, tallers i activitats relacionades amb el còmic. A més a més, disposa d’una zona de venda de publicacions.

Una de les mostres més recents, presentades amb la col·laboració de l’Ambaixada de França, a Andorra, va

ser ‘Ma vie d’artiste’, de la il·lustradora Mademoiselle Caroline. Es tracta d’una col·lecció que explica el procés de creació dels personatges que estan presents en les obres de l’artista.

ividit en dues plantes, el museu disposa d’un espai de consulta en el qual es poden llegir i consultar més d’un miler d’exemplars de totes les èpoques i per a totes les generacions. Algunes peces del fons bibliogràfic daten de l’any 190 fins als nostres dies. Entre els més destacats es troben alguns còmics europeus com ara Tintín, Lucky Luke, Astérix i Obélix i altres americans com ara El príncep Valent o Flaix Gordon, entre altres exemplars.

Dimarts, dijous i divendres: de 15 a les 19 h. Dimecres: de 10 a 14 h. Dissabtes: de 10 h a 14 h i de 15 h a 19 h. Entrada gratuïta

Museu del Còmic - Joan Pieras Plaça de les Fontetes, s n · A 00 · La Massana · 37 838 919 · arca@comumassana.ad · www.lamassanacomic.ad

Bici Lab,

El recinte, a més d’acollir una exposició temporal destinada a la dona i la bicicleta, disposa d’una zona interactiva amb simuladors per submergir als usuaris en el món del ciclisme. En aquesta zona els visitants poden trobar des d’ulleres de realitat virtual fins a simuladors, per experimentar com és ascendir el Coll d’Ordino en bici de carretera, així com fer un descens al Bikepark de Vallnord.

L’equipament s’estén al llarg de 1.700 metres quadrats i s’estructura en dues plantes. Una d’elles acull una de les

millors col·leccions de bicicletes de tots els temps. Es tracta de la col·lecció Riberaygua, que aplega més d’un centenar de peces i cartells originals de fabricants de bicicletes que la família va cedir al comú d’Andorra la Vella, per tal de difondre l’evolució i la història d’aquest vehicle i la seva llarga relació amb el nostre país.

La col·lecció familiar, iniciada cap al 1970 per Bonaventura Riberaygua i, que avui dia, continua el seu fill i net, agrupa tota mena d’exemplars des dels antecedents

de la bici, les draisines, un rudimentari estri amb un manillar i dues rodes, amb el qual el conductor s’impulsava amb els peus directament sobre el terra, fins a peces actuals, com ara les modernes fat bikes, bicicletes tot terreny amb les rodes molt grans pensades per rodar sobre tot tipus de superfície com ara neu o dunes.

Les peces que s’exposen al Bici Lab Andorra aniran variant al llarg del temps, nodrint nous relats que configuraran exposicions temporals i efímeres, i substituint unes peces per unes altres a l’exposició

Museus i sales d’exposicions

De novembre a març: de dimarts a dissabte, de 10 a 18 h.

Exposició temporal: gratuïta

Exposició permanent: 5 € Entrada reduïda: 2,5 €

Grups superiors a 10 persones, entitats i societats col·laboradores, estudiants estrangers.

permanent, per generar experiències de visita noves en cada estada.

‘La dona i la bicicleta’ és el nom de l’exposició temporal amb què es va estrenar a Bici Lab Andorra, una mostra que reuneix el relat de quinze dones que expliquen la seva relació amb aquest invent, que va ser tot un símbol d’emancipació femenina i de lluita per la igualtat en el ciclisme professional.

Entrada gratuïta: Escoles i estudiants nacionals, serveis socials, persones amb discapacitat, persones inscrites al Servei d’Ocupació, titulars del Carnet Jove, menors de 10 anys, membres d’ICOM i ICOMOS, majors de 65 anys, socis del Club Piolet, tots els ciutadans del Principat, el primer i el tercer dissabte de cada mes, així com persones que vinguin en bicicleta.

Carrer Prat de la Creu, 8-70. A 500 · Andorra la Vella · +376 730 099 · bicilab@comuandorra.ad · www.bicilabandorra.com

Espai Columba,

Va ser concebut com a un centre difusor de la pintura romànica a Andorra, així com del seu context arquitectònic i de les altres manifestacions artístiques que formaven part de l’univers del culte diví en aquest període estilístic.

El centre acull les pintures murals del segle XII de l’absis de Santa Coloma i ofereix als visitants la possibilitat d’admirar algunes peces litúrgiques d’aquest període artístic, la majoria procedents d’altres esglésies andorranes, com ara el candeler d’altar pertanyent a l’església de Meritxell la creu espinosa de Sant Serni de Nagol el Crist de Sant Martí de la Cortinada la talla originària de Sant Vicenç d’Enclar les lipsanoteques capses que contenien l’acta de consagració de l’església i relíquies de Sant Romà de les Bons i de Sant Serni de Nagol la pedra cantonera amb restes de pintura de l’absis romànic de Sant Esteve d’Andorra la Vella les llànties trobades a les excavacions de Santa Eulàlia d’Encamp, o el llibre místic de Sant Romà de les Bons, datat del segle XII.

Les pintures murals de Santa Coloma es vinculen iconogràficament amb la visió apocalíptica de Sant Joan

i amb la de Pentecosta. Aquests frescos van ser arrencats de l’absis del temple cap al 1932, any en el qual un marxant d’art català va fer una oferta de compra al bisbat d’Urgell. No obstant això, va ser el 1933 quan es va fer efectiva la compra i les pintures van sortir del país. Si bé van passar molts anys per poder recupera-les, l’any 2007 les pintures van arribar novament a terres andorranes. urant la visita a l’Espai Columba, tots els visitants podran conèixer de primera mà la història del periple que van seguir els frescos de Santa Coloma al llarg dels anys que inclou detalls com l’absència de dos fragments, un dels quals va ser localitzat a Massachusetts , veure de forma gràfica el procediment seguit pels pintors medievals en la realització de les pintures al fresc, o com es va realitzar l’arrencament dels frescos del seu lloc original amb la tècnica de l’strappo, il·lustrat amb imatges sobre l’arrencament d’unes pintures murals, seguint la mateixa tècnica, realitzat a Sant Joan de Boí el 1978.

Per recrear l’absis, de forma pràcticament igual a la que es podien veure en l’espai que ocupaven en origen, les pintures estan col·locades damunt d’un suport d’alumini que van construir restauradors alemanys quan, en el seu

periple, els murals estaven dipositats al Museu d’Estat Prussià de Berlín. Aquesta reproducció de l’estructura de l’absis de l’església ha permès entendre la disposició original de l’espai i de les pintures que ornamentaven el seu interior, a excepció de dues figures de sants que ocupaven la part inferior de l’arc triomfal. El cicle iconogràfic inclou el Crist en Majestat, el Tetramorf, la Mare de éu, Santa Coloma, així com deu figures d’apòstols i de sants, l’Esperit Sant en forma de colom i diverses

Objectes litúrgics

Pedra cantonera (1200 - 1210) de l’absis romànic de Sant Esteve amb decoracions de pintura mural

sanefes i franges amb decoració geomètrica o floral, i altres representacions d’espais arquitectònics i de teles i cortinatges.

La sala de l’Espai Columba, també compta amb una pantalla de 20 metres quadrats en la qual es pot veure la contextualització dels objectes exposats en els indrets en què estaven ubicats, així com la presentació dels principals monuments del romànic d’Andorra i d’alguns dels objectes que acullen el seu interior.

Llibre místic de Sant Romà de les Bons. Es va escriure cap al 1150, a la Seu d’Urgell, i es va fer la seva donació l’any 11 , a l’església de Sant Romà, amb motiu de la seva consagració.

Pica beneitera de procedència desconeguda. No es pot determinar l’època en la qual es va començar a usar, però ja eren conegudes en el període romànic i probablement en època paleocristiana.

De dimarts a dissabte: de les 10 a les 14 h i de les 15 a les 18 h, i diumenges d’11 a 14 h. Dilluns: tancat

Visites lliures, vistes guiades i servei d’audioguies en català, castellà, ancès, anglès i alemany.

Entrada general: 7 € / Entrada reduïda: 3,5 €. Com arribar en autobús? L1 Escaldes-Engordany / Sant Julià de Lòria

Avinguda Verge del Remei, 19. Santa Coloma · A 500 · Andorra la Vella · +376 821 234 · www.museus.ad Central de reserves: +376 839 760 · Reserves: museusandorra@gmail.com

Llànties d’oli de Santa Eulàlia d’Encamp. Es tracta de tres campanes de vidre, extremadament fi, que van ser recuperades entre els anys 1988 i 1989 a l’interior de l’església.

Canelobre de l’església de Sant Joan de Sispony del segle XIII. Originàriament tenia tres peus, però només se’n conserven dos.

Sala d’exposicions del Govern d’Andorra,

L’escultora andorrana Judit Gaset va ser la primera artista del Principat a estrenar les instal·lacions de l’equipament cedit pel Comú d’Andorra la Vella al ministeri de Cultura amb la mostra escultòrica “Gaset Flinch”, que va recollir tres dècades del seu treball artístic al llarg de 70 obres.

esprés de la seva estrena, el centre d’art va acollir la inauguració de la mostra col·lectiva i pluridisciplinària “Abcedari solidari, homenatge a Miquel Martí i Pol” que aplega el treball que 2 artistes i escriptors de Catalunya i Andorra van fer a partir de la interpretació de la seva obra “Abcedari, una joia solidària”. Aquesta peça va ser

Museus i sales d’exposicions

escrita l’any 2001 amb la complicitat de Ramon Besora, amb motiu de l’Any Internacional del Voluntariat, i recull 2 haikus escrits a partir del mateix nombre de lletres i paraules. Oberta al públic fins a l’11 de setembre del 2022, Fiona Morrison, Martín Blanco i Javier Balmaseda van ser els representants d’Andorra en l’exposició itinerant.

Fins al 29 de gener del 2023, la sala d’exposicions del Govern d’Andorra acull “Vasarely. e l’art òptic al folklore planetari”, una mostra formada per 5 obres procedents de la Fundació Vasarely d’Aixen-Provence i de diverses col·leccions privades d’Andorra i França, que posa en relleu l’esperit exuberant de Victor Vasarely, considerat el pare de l’art òptic. Les més de 0 obres revelen les diferents facetes de la seva producció, des del grafisme publicitari dels inicis fins a les estructures còsmiques que marquen l’apogeu dels seus experiments cinètics. Totes se centren en un art accessible per a tothom i en la utopia d’una societat impregnada d’art.

De dimarts a diumenge: de 10 a 13.30 h i de 15.30 a 20 h. Entrada gratuïta.

Sala d’exposicions del Govern d’Andorra: Parc central · Andorra la Vella

Galeria Art Lab

e les 2022 peces que formen part de ‘Creators 2022’, a la galeria Art Lab es poden apreciar les primeres cien creacions de l’artista que tenen com a fill conductor l’auto ironia, “una mirada burlesca cap a nosaltres mateixos i a les nostres pretensions”. Cada pintura és única i compta amb un arxiu NFT No Fungible Token , una tendència cada vegada més visible en el món artístic. A la sala d’exposició s’adquireix el NFT i l’interessat s’emporta com a regal el quadre exposat al recinte.

La pila daurada és una de les obres més destacades de la col·lecció, que es pot visitar fins a finals d’any. Es tracta d’una imatge que apel·la a la interpretació del receptor i que només es pot entendre en funció del seu coratge.

esprés de l’exposició d’Andrei obushenko, i de cara a l’any vinent, Art Lab té previst realitzar dues noves mostres que comptaran amb la participació de l’artista francès Patrick Rubistein i l’espanyol, Marco Gómez Maseda.

Art Lab es va inaugurar l’any passat, amb la voluntat d’esdevenir un lloc de referència al país capaç de transformar el concepte convencional de l’art modern. També vol esdevenir un espai on tots els artistes puguin compartir el seu procés de treball amb el públic i, aleshores, complementar les seves exposicions d’art amb experiències gastronòmiques i d’altres tipus.

Art

Museus i sales d’exposicions

Sala d’exposicions Sergi Mas,

El Comú de Sant Julià de Lòria va batejar l’espai expositiu amb el nom de Sergi Mas per homenatjar a aquest polifacètic creador que, fa més de sis dècades, es va instal·lar al poble d’Aixovall, a Sant Julià de Lòria.

La primera mostra amb la qual es va inaugurar l’equipament cultural va ser ‘Sergi Mas i el seu entorn’. Una exposició que va fer un repàs per la vida de l’artista i que va aplegar més d’un centenar de peces cedides per col·leccionistes particulars i per empreses privades, com ara Crèdit Andorrà i MoraBanc, i també algunes inèdites que el mateix artífex encara conservava entre les seves possessions més preuades.

‘Art Camp-Energia per a la pau’ va ser el nom de la segona exposició que va acollir la sala fins al 1 de maig del 2022. La col·lecció va reunir 218 treballs d’artistes de més de 80 països, que hi havien participat a l’ArtCamp, des del seu inici, l’any 2008.

El recinte també va ser la seu de l’exposició ‘Sensuality’ de l’artista massanenca, Ona Saumell, un treball de gran impacte visual que reflexiona al voltant de la sensualitat i l’erotisme.

Conformada per 28 dibuixos, 2 litografies i 3 escultures originals, ‘La Puresa de la creació’, de l’artista barceloní Josep Maria Subirachs, va ser la darrera exposició que acullen les instal·lacions de sala Sergi Mas, i la primera mostra de caràcter internacional. Tot gràcies als esforços realitzats per Crèdit Andorrà amb la col·laboració de la Fundació Pinnae, propietària de la col·lecció.

La col·lecció comissariada per Anna Mangot fa un recorregut per totes les etapes de treball de l’artista, que van de l’expressionisme a l’abstracció i de l’abstracció a la figuració, i es pot visitar fins al 5 de gener de 2023.

El CAEE,

ividit en tres plantes, a la primera planta de l’edifici es troba l’obra escultòrica de Josep Viladomat, que va arribar al país fugin de la Guerra Civil Espanyola i es va instal·lar a Escaldes-Engordany fins a la seva mort, l’any 1989. Si bé la majoria de la seva producció es basa en escultures realitzades en marbre i bronze, també hi ha esbossos que permeten entendre com era el procés creatiu d’aquest artista.

El CAEE també disposa d’una sala d’exposicions temporals, ubicada al segon pis, on es poden visitar

Museus i sales d’exposicions

diferents mostres d’artistes, tant de l’àmbit internacional com nacional, exposicions temàtiques històriques i d’antigues civilitzacions i, a més a més, disposa d’un ampli espai dinàmic, amb diverses programacions culturals, per realitzar activitats de tota mena, tant per a adults com per als més petits. Fins al 18 de febrer del 2023, l’equipament cultural és el lloc d’acollida de l’exposició ‘Un univers lluminós i transparent’, del pintor francès ori nd d’Argentan, Fernand Léger, uns dels grans creadors del segle XX. La col·lecció fa un recorregut per tota la trajectòria de l’artista i reflecteix una de les principals motivacions de l’autor, aconseguir un món equilibrat i transparent.

La sala de maquetes d’art romànic s’ubica a la tercera planta de l’edifici. Realitzada per Josep Colomé, la col·lecció està formada per obres d’art en format reduït, totes treballades a partir de l’observació i la recerca de l’edifici original.

Obra de l’arquitecte català, Celestí Gusí, l’edifici del CAEE deixa testimoni de com era, en aquell temps, la vida social i l’àmbit arquitectònic al Principat, sent un dels primers immobles a construir-se a partir de l’arquitectura de granit.

De gener a juny i de setembre a desembre: de 9.30 a 13.30 h i de 15 a 19 h. Diumenge, tancat. Juliol i agost: de dilluns a dissabte de 9.30 a 13.30 h i de 15 a 19 h. Diumenge de 9.30 a 13.30 h. Espai adaptat per a persones amb mobilitat reduïda. Entrada gratuïta

Centre d’Art d’Escaldes-Engordany · Avinguda de les Escoles, 2 · A 700. Escaldes-Engordany · +376 802 255 · www.e-e.ad

Museu Carmen Thyssen,

Propietat de Carmen Cervera, vídua del baró Hans Heinrich von Thyssen-Bornemisza, el fons d’art està format per més de 1.200 obres la majoria pintures dels autors europeus de més renom dels segles XIX i XX , i se centra en la pintura espanyola, nord-americana i europea, amb una destacada representació de l’impressionisme, el postimpressionisme i l’expressionisme.

Va ser al Museu Thyssen- Bornemisza de Madrid on va tenir lloc, el 199 , la primera presentació pública de la Col·lecció Carmen Thyssen-Bornemisza amb l’exposició “ e Canaletto a andinsky” que va reunir una selecció d’obres amb la qual s’intentava assenyalar les principals línies temàtiques que orientaven els interessos pictòrics

Museus i sales d’exposicions

dels barons. Aquesta exposició va donar el tret de sortida a una llarga sèrie d’exhibicions que van recórrer indrets com ara Shangai, Pequín, Nova York en The Frick Collection, Tòquio, Mèxic, Lugano, Roma, Brussel·les, Bonn, i les ciutats espanyoles més importants. A banda del fons d’art, el museu també compta amb una sala d’exposicions temporals amb temàtiques anyals d’algunes de les obres més emblemàtiques de la col·lecció. Fins al 8 de gener, el MCA acull la sexta mostra ‘Made in Paris: La generació de Matisse, Lagar i Foujita’, una exposició que reflecteix l’imant cultural de París entre finals del segle XIX i principis del segle XX.

A través de les 27 obres exposades totes pintures, a excepció d’una escultura de Baltasar Lobo el Museu Carmen Thyssen Andorra convida l’espectador a viatjar a la França de l’impressionisme, consolidat a París, que va donar vida a moviments posteriors com ara el sintetisme, el postimpressionisme, el neoimpressionisme o el simbolisme, estudiats i desenvolupats per artistes d’Europa i d’altres racons del món quan encara la mobilitat era precària.

De dimarts a dissabte: de 10.00 h a 19.00 h.

Diumenges: de 10.00 h a 14.00 h

Dilluns: tancat

Exposició permanent: 9 € Entrada reduïda: 5 €

El museu disposa de l’Espai EduCarmenThyssen, en el qual s’organitzen tallers, debats i altres activitats pedagògiques, amb eines tecnològiques que amplien la informació i complementen la visita. Les visites educatives estan dissenyades per als diferents nivells educatius i conduïdes per personal especialitzat del museu, i el treball es realitza d’acord amb les obres d’art exposades. Av. Carlemany, 37 · A 700 Escaldes-Engordany +376 800 800 · www.museucarmenthyssenandorra.ad

Espai

Caldes,

Museus i sales d’exposicions

Una de les presentacions més recent que ha acollit aquest equipament cultural és l’exposició ‘Affatus’, d’Eve Ariza, una mostra que recorre els 25 anys de trajectòria de l’artista, des dels seus inicis i fins ara.

L’exhibició, disponible fins al 1 de gener a l’espai Caldes, s’estructura en diversos àmbits conceptuals que tracten temes com ara el consum, la comunicació i el pensament màgic, i és una invitació a la reflexió, la revolució i, per damunt de tot, a renovar la voluntat de comunicar-se.

El centenar d’obres que formen part d’Affatus han estat seleccionades per Aurora Baena i Carles S nchez, comissaris de l’exposició.

De dilluns a dissabte: de 9.30 h a 13.30 h i de 15 h a 19 h. Entrada gratuïta.

Espai Caldes - Av. Carlemany, 8 · A 700 Escaldes-Engordany +376 890 897

NATURA i CULTURA Canillo

Esquiar a més de 1500 metres d’alçada

Canillo és una de les parròquies més extenses i més altes del país. Està ubicada a més de 1.500 metres d’altitud i s’estén sobre una superfície d’aproximadament 120 quilòmetres quadrats. En ser la porta d’entrada d’un dels dominis esquiables més importants dels Pirineus, Grandvalira – que inclou el centre de Canillo i els pobles de Soldeu i el Tarter-, és una de les destinacions més escollides pels turistes durant l’hivern, i també a l’estiu, a causa de l’important ventall d’activitats que es poden fer a la muntanya.

Grandvalira, la seu de les Finals de la Copa del Món

Enguany, Grandvalira, l’estació que disposa de més de 300 quilòmetres de pistes per als amants de l’esquí i del surf de neu, ofereix l’Andorra Pas, un forfet per a la nova temporada que permet als visitants gaudir de l’experiència de la neu, també a Ordino Arcalís i Pal Arinsal.

El 2023 Grandvalira serà la seu de les Finals de la Copa del Món. Els 25 millors esquiadors de cada disciplina de l’esquí alpí competiran en un total de 9 proves que es disputaran, del 13 al 19 de març del 2023, en els sectors de Soldeu i El Tarter de Grandvalira.

Itineraris per fer per compte propi amb raquetes o esquí

Camí de Bordes d’Envalira a Soldeu

Punt de sortida: just davant l’hotel Peretol, a les Bordes d’Envalira.

Punt d’arribada: poble de Soldeu, Hotel Hermitage.

Nivell de di cultat: fàcil.

Distància: 2 km.

Durada: 2 h (anada i tornada).

Camí de Mereig

Punt de sortida: Collet de Montaup, a la carretera CS240, al punt quilomètric 6,5.

Punt d’arribada: Coll d’Ordino.

Nivell de di cultat: fàcil.

Distància: 3 km.

Durada: 3 h (anada i tornada).

Pic de Casamanya

Punt de sortida i d’arribada: carretera CS-240, punt quilomètric 7,8.

Nivell de di cultat: Mitjana. Distància: 7,01 km.

Durada: amb raquetes, 5 h (anada i tornada). Opció esquí 3 h i 30 min.

Refugi de la Vall del Riu

Punt de sortida i d’arribada: carretera de Montaup CS-240, punt quilomètric 3,8. Un rètol informatiu marca l’inici del camí.

Nivell de di cultat: Mitjana. Distancia: 3,77 km

Durada: amb raquetes, 5 h (anada i tornada). Amb esquís, 2 h i 30 min aproximament.

Camí de l’Obac d’Incles

Punt de sortida: vall d’Incles al costat d’uns edificis anomenats éu Sol . Nivell de di cultat: fàcil.

Distància: 3,46 km.

Durada: 2 h i 30 min (anada i tornada). Anada i tornada pel mateix camí.

Els atractius més destacats de la

· Pont Tibetà

Situat a la Vall del Riu, a més de 1800 metres d’altitud, el pont tibetà és un dels atractius turístics més visitats de la parròquia. L’estructura, inaugurada recentment i considerada una de les més llargues del món, té una longitud de 603 metres, una amplada d’un metre i 158 vertiginosos metres d’alçada respecte a terra.

Entrada general 12 € / Entrada gratuïta per als menors de 6 anys. Si el tiquet es compra de manera conjunta, amb l’entrada al Roc del Quer, el valor és de 12 €.

parròquia

· Palau de gel

Per als qui busquin viure una experiència diferent, el Palau de Gel ofereix una pista de dimensions olímpiques, de 1.800 metres quadrats, per practicar patinatge, kàrting, cúrling, futbol, hoquei o el ‘balai ballon’ sobre gel.

· Roc del Quer

EL Roc del Quer és un espectacular mirador, amb una passarel·la de 20 metres de llarg, dels quals 12 metres estan suspesos a l’aire. Una impressionant estàtua, amb la figura d’un home pensant assegut gairebé en el buit, culmina l’estructura des de la qual es poden gaudir les millors vistes de la Vall de Montaup i del Valira d’Orient, des de Soldeu fins a Encamp.

*Entrada 5 €

· Itinerari ‘Dotze petjades pel camí de Canillo’

És un dels itineraris més importants i destacats de la parròquia.

El seu recorregut permet descobrir alguns dels monuments més emblemàtics de Canillo, a més del seu patrimoni religiós i natural. Es pot fer a peu o en cotxe.

Nivell de di cultat: fàcil

Durada: 3 h visitant els diferents indrets. Sense fer la visita a

les esglésies, el temps del recorregut es redueix a 45 min.

Punts d’interès: Sant Joan de Caselles, Oratori de Sant Bernat de Menthon, Creu de ferro forjat a l’edifici sociocultural, església parroquial de Sant Serni, monument a Carlemany, església de Santa Creu, Creu dels Set Braços, Sant Miquel de Prats, Creu de Carlemany, Oratoris de Meritxell, Església antiga i Santuari nou de Nostra Senyora de Meritxell.

NATURA i CULTURA

· Roc de les Bruixes

Es troba al sud del poble de Prats, concretament en un aflorament rocós enmig del bosc de la partida de Rep, fregant els 1.600 metres d’altitud. La creença popular va interpretar aquestes traces com les marques deixades per les ungles del dimoni. Va considerar el Roc com un lloc on les bruixes invocaven les forces del mal. Amb el pas del temps, els gravats van quedar enterrats i oblidats, fins que, el 19 2, Pere Canturri els va documentar.

· Vall d’Incles

Es tracta d’un dels paratges més privilegiats del país, situat entre els pobles del Tarter i Canillo. És una vall d’origen glacial que es pot gaudir tant a l’estiu com a l’hivern. També és el punt de sortida de diferents itineraris com ara el llac i el refugi de Cabana Sorda, els llacs i el refugi de Juclar, el llac i el refugi de Siscaró i el port d’Incles, entre altres.

· Refugis a

Canillo

La parròquia disposa d’un important nombre de refugis de muntanya, destinats als excursionistes. La majoria compten amb llit, xemeneia, llenya i aigua.

REFUGIS NO GUARDATS *

Refugi Cabana de la Portella Altitud 2.265 metres – 6 places – (+376) 875 712

Refugi de la Vall del Riu Altitud 2.165 metres – 10 places – (+376) 875 712

Refugi de Ribaescorjada Altitud 2.075 metres – 6 places – (+376) 875 712

Refugi Cabana de Cóms de Jan Altitud 2.215 metres – 10 places – (+376) 875 712

Refugi Cabana de Siscaró Altitud 2.145 metres – 10 places – (+376) 875 712

Refugi de Cabana Sorda Altitud 2.295 metres – 20 places – (+376) 875 712 ’accés lliure i gratuït.

REFUGI GUARDAT **

Refugi de Juclar Altitud 2.310 metres – 43 places – (+376) 678 145 –www.refugidejuclar.com

**Refugi de pagament, sota reserva prèvia.

Encamp

És la segona parròquia del Principat en ordre protocol·lari. Es troba a 1.250 metres d’altitud i està situada al sector oriental del país amb una superfície aproximada de 85 km2, dividida en dues poblacions separades per 25 km, Encamp i el Pas de la Casa, aquesta última limita amb França.

Agermanada amb les ciutats de Rouillac (França), Mojácar (Espanya) i l’Alguer (Itàlia), Encamp és punt de pas de la coneguda ruta GR11, un sender de gran recorregut que recorre els Pirineus pel seu vessant sud, des del Cantàbric fins a la Mediterrània, així com del GR7, l’altre sender de gran recorregut que travessa els Pirineus d’est a sud, i que forma part del Gran Recorregut Europeu E4, que va de Grècia a Gibraltar.

Activitats per fer tot l’any i també en família | Rutes culturals *

Itinerari de les Bons

Punt de sortida: Comú d’Encamp.

Punt d’arribada: fins a l’hotel Oros.

Punts d’interès: Comú d’Encamp, Hotel Rosaleda, Camí Ral, inici del camí de l’Oratori, oratori de les Bons, Pont de les Bons, Cal Cotxa, Sant Romà de les Bons, Torre dels Moros, Bany de la Reina Mora, Colomers de Rossell i de Cotza, Font de les Bons, Túnel de cal Tona, Ca de Mas, Placeta de les Bons i safareig, Cal Toles, Passeig del Riu i Hotel Oros. .

Itinerari de la Mosquera i el Tremat

Punt de sortida: Plaça del Consell General.

Punt d’arribada: Molí del Guillem.

Punts d’interès: Plaça del Consell General, Casa Xampaina, Casa Ché, carreró entre cal Xampaina i cal Casas, Galliner i safareig de cal Canart, Cal Picart, Mallador de Picart i carreró estret, capella de Cal Joan Antoni i Molí del Guillem.

Itinerari del Tremat

Punt de sortida: Cal Mals Avinguts . Punt d’arribada: Cal Notari.

Punts d’interès: Cal Mals Avinguts (IHS 1690), Font del Tremat, Cal Joan Antoni, Cal Cosomet, Casa Nova Sigarró, Casa Crist, Casa Sigarró, Sant Miquel de la Mosquera i Cal Notari.

Itinerari d’Encamp i Vila

Punt de sortida: Moles del Prat Gran. Punt d’arribada: Ràdio Andorra .

Punts d’interès: Moles del Prat Gran, Rellotge solar analemàtic, el Festejador, museu Nacional de l’Automòbil, església Santa Eulàlia, Museu d’Art Sacre, rectoria, Cal Jaument, Cal Areny i Cal Tresà, escultura del allaire, església Sant Marc i Santa Maria, església Sant Romà de Vila i Ràdio Andorra.

*Recorregut sencer amb el mapa dels itineraris a www.encamp.ad

· Funicamp

urant la temporada d’hivern Encamp es transforma en la porta d’entrada a Grandvalira, ja que uneix el centre de la parròquia amb les pistes d’esquí. El Funicamp, un dels telecabines més llargs d’Europa, connecta en 15 minuts als usuaris, que surten d’Encamp, amb la zona de Solanelles, lloc on comencen les pistes d’esquí i des del qual es pot gaudir de les millors vistes del domini esquiable.

· Esquiar a Grandvalira, sector Grau Roig

Grau Roig és l’únic sector per a l’esquí que no té nucli residencial. Compta amb pistes de tots els nivells i també amb nombroses zones per a la pràctica del eeride, de l’esquí de muntanya, amb 3 circuits abalisats i amb l’única pista de Quilòmetre

Llançat homologada en la península ibèrica, i seu permanent de proves de la Copa del Món. A més, és un dels centres neuràlgics de l’aventura, en el qual es pot gaudir d’excursions amb trineus tirats per gossos, raquetes de neu o motos de neu.

· Esquiar a Grandvalira, sector Pas de la Casa

A les condicions òptimes de neu del sector de Pas de la Casa se sumen els amplis vessants i una gran varietat de nivells de pistes d’esquí, 16, que permeten gaudir al màxim dels esports de neu.

· Els tamarros

A Andorra hi ha set tamarros, uns éssers meitat llegenda i meitat imaginació popular, que viuen en el seu món particular i que protegeixen la natura del país. A Encamp s’hi troba l’Enko i, per arribar fins a ell, abans serà necessari passar per una oficina de turisme i demanar el mapa de localització, que també es pot descarregar a través del lloc web de turisme.

*Descarregar el mapa amb la ruta dels tamarros

· Pont tibetà dels Cortals d’Encamp

Situat al costat del rocòdrom d’Encamp i de l’estació intermèdia del Funicamp, ubicat als Cortals, a la zona de la Baronia, el pont tibetà té poc menys de 50 metres i la seva elevació no supera els 4 metres respecte del terra. Es pot accedir fent una excursió a peu, en cotxe o a través del Funicamp.

· Ràdio Andorra

Ràdio Andorra va ser la primera emissora nacional. Va emetre per primera vegada l’any 1939 i es va mantenir fins al 1981. En el Roc del Pui es van fer les primeres emissions. Allà funcionaven els controls tècnics i els estudis de locució. Es comenta que, durant la Segona Guerra Mundial, les cançons que es dedicaven eren missatges encriptats. En l’actualitat, l’edifici és la seu d’Andorra Turisme.

· Ràdio Sud

Cap a l’any 1958 va néixer Ando-Ràdio, que posteriorment es va denominar Ràdio de les Valls i Sud Ràdio. e camí al Pas de la Casa, en el port d’Envalira, s’aixeca imponent l’edifici de l’emissora de Sud Ràdio, que el 1981 va deixar d’emetre des d’Andorra i es va traslladar a França

· Refugis Encamp

Encamp també compta amb refugis de muntanya, no guardats i guardats, ubicats en diferents punts de la parròquia. *

REFUGIS NO GUARDATS *

Refugi de les Agols

Altitud 2.230 metres – 6+4 places – (+376) 875 712

Refugio dels Estanys d’Ensagents

Altitud 2.425 metres – 14 places – (+376) 875 712

Refugio del Pla de les Pedres Altitud 2.150 metres – 5 places – (+376) 875 712

Refugio de Montamalús Altitud 2.445 metres – 10 places – (+376) 875 712

Refugi Cabana de Siscaró Altitud 2.145 metres – 10 place

REFUGI GUARDAT **

Refugi de L’Illa altitud 2.488 metres – 6 habitacions / 50 places(+376) 678 145

El refugi forma part de la ruta Coronallacs, un ambiciós itinerari que recorre els quatre refugis guardats.

Informació a www.refugidelilla.com

*Els refugis no guardats no són de pagament, són d’accés lliure.

NATURA i CULTURA Ordino

Ordino es troba a més de 1.300 metres d’altitud, en un territori de 85 km², dels quals el 33% correspon a bosc. Els més de 5.000 habitants, amb els quals hi compta, es reparteixen en vuit poblacions: Ordino, Sornàs, Segudet, Ansalonga, La Cortinada, Llorts, Arans i El Serrat.

Reserva de la Biosfera

El respecte per la natura, el patrimoni, la cultura i la identitat han estat elements claus per fer possible que la UNESCO reconegui, des de l’any 2020, la parròquia ordinenca com a reserva de la biosfera, una distinció que valora aquells espais on conviuen la conservació del patrimoni natural i les activitats econòmiques, amb el desenvolupament sostenible del territori, fomentant l’aprenentatge i l’intercanvi de coneixements.

· Esquiar a Ordino Arcalís

És l’estació més alpina del país. Compta amb 30,5 km esquiables i 3,4 km d’itineraris freeride marcats, així com 120 itineraris sense marcar. isposa de 1 remuntadors mecànics, sent el telecabina de Tristaina el més recentment creat, i el que dona accés a un dels punts neuràlgics de l’estació a tots aquells visitants no esquiadors.

*Més informació i activitats disponibles a www.ordinoarcalis.com

· Excursions amb raquetes de neu

Ordino ofereix diferents opcions per fer raqueta de neu. A l’estació d’esquí d’Ordino Arcalís hi ha diversos itineraris senyalitzats als quals es pot accedir amb el forfet Natura. També hi ha altres circuits marcats al parc natural de la Vall de Sorteny i pel Coll d’Ordino. La Casa de la Muntanya, ubicada al centre de la parròquia, gestiona excursions amb guies experts per fer descobrir als visitants els secrets de la natura i dels animals que habiten aquelles zones.

· La Vall de Sorteny

El parc natural de la Vall de Sorteny és un paradís botànic amb més de 800 espècies de flors i plantes, on viuen isards, cabirols i senglars. isposa d’una important riquesa floral, amb més de 700 espècies fanerògames.

ins del parc, s’hi troba un jardí botànic d’aproximadament 800 m2 i, al costat del jardí, es poden observar els estripagecs, un conjunt escultòric format per cinc tòtems de grans dimensions, creat per l’artista andorrà, Pere Moles.

Cal destacar que sortint de l’aparcament de Sorteny, i després d’una passejada d’uns 30 minuts, es troba el refugi que porta el mateix nom.

Itineraris a Ordino

· Riberamunt

Un itinerari per descobrir el paisatge, la cultura i la història de tots i cadascun dels pobles de la vall. Al llarg de 15 km de camí de fàcil accés s’hi poden descobrir 25 punts d’interès entre Ordino i la zona d’Arcalís. Cada punt farà reviure el passat, el present i el futur del territori, declarat Reserva de la Biosfera per la UNESCO, el 2020. És un projecte dissenyat per gaudir de la natura amb els cinc sentits i que inclou inscripcions en braille i llenguatge per signes.

Distància: 15 km

Nivell de di cultat: fàcil

Punts d’interès: Església de Sant Roc, safareig, gravats, església de Sant Miquel, el transformador de llum, Pedra Tosca, Casa Pairal- Cal Pal, església de Sant Martí, La Mola i Serradora, Església de Sant Serni, la mina de ferro, l’aixopluc, Pont de l’Estarell, Les Bordes, església de Sant Pere, el refugi, Les cabanes, Els Orris, Mirador solar de Tristaina, La Casa Pairal- La Casa Blanca, Museu casa d’Areny Plandolit, Auditori Nacional, el Colomer i l’Era.

*Escanejar codi QR per a descarregar el mapa amb la ruta sencera

· Mirador de Tristaina

Ubicat a l’estació d’esquí d’Ordino-Arcalís, el mirador Solar de Tristaina, inaugurat l’estiu del 2021, s’ha convertit, juntament amb l’obra Arcalís 91, en una de les estructures més fotografiades de la parròquia. Concebut com a rellotge solar, el mirador està situat al pic de Peyreguils, a 2.701 metres d’altitud i a pocs metres de la divisió geogràfica entre els països fronterers: Espanya i França. És un dels més alts de la Reserva de la Biosfera d’Ordino, i l’agulla central, de 27 metres i inclinada a 42,55 °, marca l’hora sobre la mateixa circumferència.

Aquesta adaptació del mirador és un homenatge al significat d’Arcalís com a muntanya solar i al llibre homònim de Bonaventura Adellach. Per accedir-hi i gaudir de les vistes que ofereix, cal agafar el telecabina de Tristaina i després el telecadira de Creussans de l’estació d’esquí d’Ordino-Arcalís.

NATURA i CULTURA

Altres miradors i rutes de la parròquia

· Mirador del Grau de la Llosa

Ubicació: parc natural de la Vall de Sorteny. Punts d’interès: Els estripagecs, el jardí botànic i el refugi Borda de Sorteny.

· Mirador d’Arcalís’91

Ubicació: carretera a la Coma del Forat d’Arcalís. A l’hivern s’accedeix per la pista de la Basera, d’Ordino Arcalís. Punt d’interès: escultura Arcalís’91, també coneguda com l’Anell d’Ordino, obra de Mauro Staccioli.

· Mirador Casa Rossell

Ubicació: centre del poble de Canillo. Punt d’interès: la Casa Rossell, amb el colomer i els jardins.

· Mirador de la Font de la Navina

Ubicació: Coll d’Ordino, km 7 Punt d’interès: mirador que l’alhora és un berenador equipat amb taules, barbacoes i aigua.

· Mirador del Planell d’Encodina

Ubicació: CG-3, km 19, al poble del Serrat. Punt d’interès: espai ideal per descobrir l’activitat ramadera d’Andorra, zona de pícnic i cabanes. També és el lloc on es troba el tamarro de la parròquia.

· Mirador Vall d’Ordino

Ubicació: plaça de la Closa d’Ordino Punt d’interès: vistes cap a Riberamunt.

· Mirador del poble d’Ordino

Ubicació: edifici del Centre de Salut d’Ordino Punt d’interès: vistes al carrer major del poble, terrasses, els jardins de la Casa Rossell i l’escultura del mossèn Cinto Verdaguer.

· Mirador del Balcó d’Ordino

Ubicació: al peu de la carretera del Coll d’Ordino, al km 5, des del poble. A l’estiu s’hi accedeix amb cotxe o moto i,

· Ruta Verdaguer

Per a escriure una de les obres mestres de la literatura catalana, “Canigó”, el poeta Jacint Verdaguer va recórrer els Pirineus per a estudiar els paisatges, el folklore i les llegendes, i va arribar fins a Andorra per la parròquia d’Ordino. La Ruta Verdaguer rememora les sensacions que va tenir la nit del 25 d’agost de 1883, quan el guia el va deixar sol al port de Creussans.

Punt de sortida: Coma del Forat, a l’estació d’Ordino Arcalís, a dalt del telecadira de Creussans, a la parròquia d’Ordino (42° 37’ 54”,01° 28’ 56”).

a l’hivern, amb raquetes de neu o esquís de muntanya. Punts d’interès: vistes aèries al poble d’Ordino i al pic del Casamanya.

· Ruta del Ferro

Un itinerari històric-cultural molt senzill de fer, estès al llarg del Valira del Nord, que permet descobrir als visitants una de les activitats econòmiques més importants d’Andorra fins a finals del segle XIX, l’explotació i comercialització del ferro.

Punt de partida: Mina de Llorts, trajecte lineal d’aproximadament 4,2 km

Punt d’arribada: població de La Cortinada, davant de l’església del poble

Nivell de di cultat: Fàcil Durada: 1 h Distància: 4,24 km

*Escanejar Codi QR per descarregar la ruta sencera

·

Ruta fins al refugi guardat de Sorteny

El refugi de Sorteny és guardat i ofereix servei de menjador tot l’any. L’allotjament és la base per a fer excursions emblemàtiques com ara el pic de la Serrera, el llac de l’Estanyó i l’estany de l’Estanyó, tant a l’estiu com a l’hivern.

Punt de sortida: aparcament del parc natural de la Vall de Sorteny Punt d’arribada: Refugi Sorteny. Tornada pel mateix camí.

Nivell de di cultat: fàcil Distància: 2,15 km Durada: 1 h i 15 min.

Refugio de Sorteny · Altitud 1.965 metres / Obert tot l’any – 50 places · www.refugisorteny.com (+376) 846446

Punt d’arribada: La Cortinada, església de Sant Martí i la Mola i la Serradora de Cal Pal.

Punts d’interès: Port de Creussans, pont del Castellar, prats d’Encodina, església de Sant Pere del Serrat, Mina de Llorts, ruta del ferro, església Sant Serni, Arans i la Cortinada.

Nivell de di cultat: ifícil Durada: 5 h Distància: 15,2 km

Refugi de Coma Obaga

Altitud 2.015 metres / 15 places (+376) 875 712

Refugi de Rialb

Altitud 1.990 metres / 6+4 places (+376) 875 712

Refugi de l’Agonella Altitud 2.235 metres / 6 places (+376) 875 712

Activitats per fer en família, parella i amb amics

· Escapeland, un joc immersiu per a tothom

Una experiència apta per a tots els públics i, sens dubte, una opció per jugar i descobrir els racons més desconeguts i misteriosos del país.

*Reserves a www.andorraescapeland.com o al (+376) 878 173.

· Escape Room Sornàs 1930

L’activitat té lloc a l’aire lliure, al poble de Sornàs d’Ordino, i és ideal per conèixer part de la cultura andorrana de l’època. Una activitat d’oci en la qual viureu un viatge al 1930 amb només un sarró i molts enigmes per desxifrar. Amb aquest joc els interessats descobriran si són aptes o no per ser paquetaires.

*Reserves i informació a www.escapeandorra.com/ sornas1930

NATURA i CULTURA La Massana

Acull el cim més alt del país, el Comapedrosa, amb 2.942 metres d’altitud. Alberga prop d’11.000 habitants, distribuïts entre les set poblacions que la componen: La Massana, Erts, Sispony, Anyós, L’Aldosa, Arinsal i Pal.

A més de comptar amb un ric patrimoni romànic i una variada oferta de museus i d’activitats d’oci, a la parròquia de la Massana es troba l’estació d’esquí Vallnord – Pal Arinsal, un domini esquiable que ofereix 63 km de pistes per esquiar durant l’hivern, i més de 60 km de circuits de BTT a l’estiu.

Vallnord – Pal Arinsal

Aquest hivern, en haver-se integrat l’estació dins del grup Grandvalira Resorts, amb el forfet de temporada, el Nord Pass, es podrà accedir tant a Pal Arinsal com a Ordino Arcalís. Tots els usuaris del forfet tindran 90 km de pistes a la seva disposició i la possibilitat d’accedir als remuntadors durant la temporada d’estiu 2023.

De quina manera es pot accedir a l’estació?

· Telecabina de la Massana a Pal

· Telecabina de Pal a Arinsal

· Telecabina d’Arinsal

*Més informació a www.vallnordpalarinsal.com.

· Parc Natural del Comapedrosa

La muntanya del Comapedrosa, el sostre del país amb els seus 2.942 metres d’alçada, dona nom al parc. Amb una superfície protegida de 15,42 km², la seva xarxa de rutes de senderisme i refugis d’alta muntanya, permet realitzar nombroses excursions i contemplar la fauna i la flora autòctones. ins del parc es troba un circuit interpretatiu i tres refugis de muntanya, un d’ells és el refugi guardat del Comapedrosa.

· Hostal Palanques

La història i tradició precedeixen l’Hostal Palanques. L’establiment es va alçar l’any 1933 i des de llavors ha estat oferint els seus serveis als amants de la natura i dels esports de neu. A més d’oferir allotjament, l’establiment, ubicat molt a pro del Telecabina de la Massana, disposa de restaurant i de servei de guarda esquí.

Art a l’aire lliure

‘La Gran Fita’

L’escultura de Joan Canal, ‘La Gran fita’, corona el pic més alt d’Andorra, el cim del Comapredosa. L’estructura de ferro embolica tres pedres, una del Comapedrosa, una altra del riu Valira i l’última que prové del mar. Tres pedres viatgeres que simbolitzen el trajecte que realitzen les pedres, des de les pedreres fins al mar.

‘Tempesta en una tassa de te’

La ‘Tempesta en una tassa de te’, situada al Coll de l’Ampolla, és una escultura de l’artista nord-americà, ennis Oppenheim, creada per a celebrar els 25 anys de la Caixa Andorrana de Seguretat Social. La seva estructura simbolitza la màgia que amaga la naturalesa. L’obra mereix una visita per l’espectacularitat que ofereix al paisatge. A l’estiu, per accedir-hi, es pot aparcar al peu de l’escultura. A l’hivern, la zona queda tancada per la neu, i cal deixar el vehicle a la zona d’aparcament de l’estació d’esquí, i després fer un curt passeig.

Itineraris culturals a La Massana

A la Massana hi ha tres rutes per descobrir els racons més destacats de la parròquia, així com els seus costums i tradicions, tots de fàcil accés. .

· Joies del romànic

Una ruta per descobrir la bellesa romànica de l’església de Sant Climent de Pal, Sant Cristòfol i el pont i la capella de Sant Antoni.

· La força de l’aigua

Un itinerari per entendre la importància de l’aigua en les valls andorranes. El seu recorregut inclou la visita a la font de l’Obispo en el coll de la Botella, vistes al salt d’aigua i pont de riu Pollós en el parc natural del Comapedrosa

· REFUGIS GUARDATS

Refugi del Comapedrosa

Altitud 2.265 metres - 49 places - Obert tot l’any www.refugicomapedrosa.com

Refugi Cortals de Sispony Borda tradicional andorrana reformada - 59 places (+376) 738 363

així com la Farga Rossell i el pont romànic de Sant Antoni.

· Cub a Cub

Aquesta opció inclou cinc recorreguts que serveixen per conèixer les diferents poblacions de la Massana.

· Itinerari dels Oficis La Massana, escàs i sispony

· Itinerari de la ramaderia (Pal)

· Itinerari de la biodiversitat (Parc Natural del Comapedrosa, Arinsal)

· Itinerari de la Pedra Seca (L’Aldosa)

· Itinerari del Bos Protector (Erts).

Més informació a l’o cina de Turisme de la Massana (+376) 835 693.

· REFUGIS NO GUARDATS

Refugi dels Fonts

Altura 2.195 metres – 6 places (+376) 875 712

Refugi del Pla de l’Estany Altura 2.050 metres – 6 places (+376) 875 712

NATURA i CULTURA Andorra la Vella

A 1.050 metres d’altitud es troba Andorra la Vella, la capital del Principat, la més alta d’Europa. La parròquia es reparteix en els nuclis d’Andorra la Vella, Santa Coloma i la Margineda, amb una població de 22.666 habitants.

· Centre històric

És la part més antiga de la capital i el seu recorregut inclou els barris del Pui, del Puial, del Cap del Carrer, del Barri Antic, la Plaça Rebés i la Plaça del Poble. Si bé el creixement de la zona ha estat notable, l’estructura urbana no s’ha modificat amb el pas del temps.

· Presó-museu dels segles XVI-XVII

Situada a la plaça Príncep Benlloch d’Andorra la Vella, la presó, datada entre els segles XVI i XVII, fa uns dos metres quadrats de base i uns nou de profunditat i té al seu interior una finestra. Com que el seu espai és molt reduït, i la boca d’entrada és molt petita, no es pot accedir-hi, però sí que es pot apreciar a través d’un cristall. El museu posa en valor la història i els orígens de la vila.

· Art Urbà

Murals de Samantha Bosque

Tant a Andorra la Vella com a diferents parròquies del Principat es poden apreciar els murals pintats per Samantha Bosque, artista plàstica resident a Andorra. Una de les seves obres, ‘Transparències’, es troba a la façana posterior de l’edifici del Comú d’Andorra la Vella, que dona a la Plaça del Poble.

Rellotge de Dalí i Pont París

Situada a la plaça de la Rotanda, l’escultura de alí, ‘Noblesa del temps’ és una de les més fotografiades del Principat. L’obra pertany a les sèries de rellotges, que van ser creades per alí per a simbolitzar el pas del temps. Molt a prop del rellotge de alí es troba el Pont de París, situat sobre el riu Valira. El pont uneix l’avinguda Mitjavila amb el carrer Consell d’Europa i és una obra avantguardista dels enginyers Leonardo Fernández Troyano i Guillermo Ayuso.

La Creu Grossa

Se situa més a baix del seu emplaçament original, prop del camí ral que unia Andorra la Vella i Escaldes. ’estil gòtic, construïda en pedra entre finals del segle XVI o principis del XVII, la Creu Grossa és una creu de camí monumental que indica l’encreuament entre el camí que anava cap a Escaldes-Engordany i el que continuava fins a la Massana.

Museu Obert de Geologia. Roques al Carrer

El museu és un espai natural obert, situat al Parc Central, a través del qual es pot conèixer la diversitat geològica d’Andorra amb l’observació i l’anàlisi dels elements naturals presents a l’entorn.

Itineraris a Andorra la Vella

· Anella verda d’Andorra la Vella

Es tracta d’un itinerari circular, molt fàcil de recórrer, que inclou una passejada pels vessants de les muntanyes que envolten la capital, interpretant la transformació agrícola i ramadera de la vall i el domini de l’aigua. El Rec de l’Obac engloba la zona més boscosa del recorregut, també els horts i els cultius de tabac, mentre que el Rec del Solà és el gran mirador sobre la vall.

· Mirador de la Comella

Un dels llocs més simbòlics i atractius d’Andorra la Vella, ja que des d’aquest lloc s’observen alguns dels cims més alts del país, com ara el Pic de Carroi, de 2.334 metres; el Pic dels Fonts, de 2.748 metres; i el Pic del Pla de l’Estany, de 2.859 metres.

·

El Portal de la Vall

Situat al carrer Prat de la Creu 7 -7 , a un dels edificis comunals d’Andorra la Vella, el portal és el centre d’atenció al visitant de la Vall del Madriu-Perafita-Claror.

· Altres itineraris d’interès

Itinerari per la vall d’Enclar ( ns als prats del paquetaire)

Punt de sortida: Santa Coloma, al final del carrer dels Barrers. Nivell de di cultat: Fàcil Durada: 1 h 10 min + 1 h Distància: 1,72 km.

*Escanejar el codi QR per descarregar tots els itineraris que ofereix la parròquia.

NATURA i CULTURA Sant Julià de Lòria

Es troba a 900 metres d’altitud i és la parròquia més meridional del Principat, i fa frontera amb Espanya. Es compon dels nuclis urbans de Sant Julià de Lòria, Bixessarri, Aixirivall, Auvinyà i Nagol. Entre el seu patrimoni religiós es destaquen les esglésies romàniques de Sant Martí i Sant Serni de Nagol, el santuari de Canòlich i l’església parroquial, amb un gran mural realitzat pel pare Marko Ivan Rupnik, considerat el nou Miquel Àngel de l’art religiós.

Centre antic de la parròquia

La visita al nucli antic de Sant Julià de Lòria paga la pena, ja que en passejar pels seus carrers es pot descobrir una mica de la seva història. Antigament, la parròquia era el lloc de pas dels traginers i on molts d’ells feien una darrera parada abans de continuar cap a Espanya o cap a Andorra. Arran d’això, a la plaça Major s’hi va instal·lar l’hostal més important d’Andorra.

urant els segles XVII i XVIII hi van proliferar els oficis artesanals, en especial els teixidors, que van instal·lar els seus tallers a l’actual carrer Mossèn Enric Marfany, abans conegut com a carrer dels Xiulets, a causa del soroll que feien les llançadores dels telers, semblants a un xiulet. És una visita compatible amb l’itinerari Ronda Laurediana.

Naturland

A la parròquia de Sant Julià de Lòria s’hi troba l’estació d’esquí de La Rabassana- Naturland, domini esquiable que disposa de les úniques pistes d’esquí nòrdic d’Andorra, amb 15 quilòmetres i per a tots els nivells. Naturland disposa de circuits per fer raquetes de neu i tres itineraris marcats per a Skimo.

Informació i activitats: www.naturland.ad

· L’home i la matèria

Itineraris culturals a Sant

Julià de Lòria

· La Rabassa - La Peguera

Es tracta d’una ruta de 20 quilòmetres per diversos punts d’interès de la parròquia.

Punt de sortida: Oficina de Turisme de la plaça Laurèdia, en direcció al poble de Juberri.

Punt d’arribada: La Peguera Distància: 20 km

Punts d’interès: església romànica de Sant Esteban de Juberri, jardins de Juberri, capella de Sant Cristòfol de La Rabassa, la Peguera, mirador del Coll de la Plana, plaça Major d’Aixirivall, els carrers del barri antic, església de Sant Pere i l’antiga escola del poble.

És un recorregut per les escultures i creacions artístiques més destacades de Sant Julià de Lòria.

· Ronda Laurediana

Es tracta d’un passeig pel centre del poble, per descobrir el seu nucli social i cultural.

· Camí Saludable dels Drets Humans

És una ruta inter-parroquial que travessa Andorra de sud a nord, des del pont de Fontaneda, a Sant Julià de Lòria, fins al parc natural de la Vall de Sorteny, a Ordino. Els 30 punts que conformen la Carta de la eclaració Universal dels rets Humans són presents al llarg de l’itinerari i coincideixen amb els punts quilomètrics del recorregut.

· Miradors a Sant Julià de Lòria

Per gaudir dels paisatges excepcionals a Sant Julià de Lòria, es poden visitar els seus miradors als quals es poden accedir-hi a peu o en cotxe. Tots disposen de panells explicatius amb informació per a conèixer l’entorn a través de la fauna, la flora, els cims o els noms de pobles que s’observen des d’allí.

· Mirador del Riu Runer

· Mirador dels Prats Gavatx

· Mirador del Coll de Jou

· Mirador de Canòlich

· Mirador del Coll de la Plana

· Mirador de Sant Serni de Nagol

· REFUGIS NO GUARDATS A SANT JULIÀ DE LÒRIA *

Refugi de Claror

Altitud 2.280 metres / 20 places (+376) 875 712

Refugi de Francolí

Altitud 1865 metres / 6 places (+376) 875 712

Refugi Roca de Pimes

Altitud 2160 metres / 6+4 places (+376) 875 712 / (+376) 744 045

· Itinerari Sergi Mas

Un circuit integrat per monuments i elements escultòrics i plàstics, realitzats per l’artista Sergi Mas.

Refugi de Collet Martí

Altitud 1.441 metres / 6 places (+376) 871 700

*Els refugis no guardats no són de pagament, són d’accés lliure.

NATURA i CULTURA

Escaldes–Engordany

Està formada pels nuclis Escaldes i Engordany. És la setena parròquia del Principat, que destaca pel seu patrimoni romànic, present en les seves edificacions religioses, i també pel seu patrimoni natural, ja que és una de les portes d’entrada a la vall del Madriu-Perafita-Claror.

Caldea, el centre termolùdic més important del sud d’Europa

L’establiment va inaugurar fa dos anys la llacuna panoràmica amb vistes al riu Valira. Per al 2023 preveu tenir enllestit el projecte que transformarà la història de la companyia, amb la inauguració de l’hotel a la icònica torre de vidre, un dels edificis més emblemàtics d’Andorra, que farà que el conjunt esdevingui el ressort amb el centre termolùdic més gran i important del sud d’Europa.

· Les cabanes del Madriu i la Vall del Madriu

eclarada com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, l’any 2004, la Vall del Madriu-Perafita-Claror és un espai natural i cultural únic, al qual es pot accedir des de diferents punts del país. Amb aquest itinerari, dissenyat per l’historiador avid Mas Canalis, ens endinsem cap a l’interior de la vall, des del camí dels Matxos, al pla de l’Ingla amb l’objectiu de visitar les cabanes que fa temps van ser utilitzades pels pastors que portaven els ramats a la vall, des de les més antigues, en pedra seca, a les que es van construir a mitjans del segle XX.

Itineraris a Escaldes–Engordany

Punt de sortida: Camí dels Matxos o circuit de les Fonts

Punt d’interès: Camí dels Matxos, Coll Jovell (40’), cruïlla amb el camí de la Muntanya (1 h 35’), Fontverd (1 h 45’), Baell i la farga del Madriu (2 h 10’), Estall Serrer (2 h 35’), Pla de l’Ingla i el serrat de la Barracota (3 h 30’) i el retorn a l’aparcament d’Engolasters.

Nivell de di cultat: Mitjana Durada: 6 h 30’ (Anada i tornada)

Itinerari sencer disponible a www.madriu-pera ta-claror.ad

· Ruta d’Engordany

És un recorregut molt amè, de caràcter històric, per descobrir algunes particularitats d’Engordany, una zona de la parròquia tradicionalment dedicada a l’agricultura i a la ramaderia.

Punt d’interès: església de Sant Jaume d’Engordany, Cal Coté, Rec d’Engordany, Horts del Sucarana, plaça d’Engordany, Casa Mateu, Casa Bicari, Cal Mestre de Tura, Ca l’Estanyet, Era de Cal Ricart, Antiga era del Rafel, plaça de l’Esbart Santa Anna, Casa Xurrina, Pont d’Engordany i Plaça Santa Anna.

Durada: 1 h.

· Llac d’Engolasters

És una ruta apta per a tots els públics. Per arribar fins al llac s’ha d’agafar la carretera d’Engorlasters, que passa just per davant de l’església de Sant Miquel d’Engolasters.

· Gravats rupestres de

Engordany

Cal Diumenge,

Han estat declarats bé d’interès cultural. En aquestes roques figuren línies i traços paral·lels en forma de fus, formes triangulars i estructures reticulars. Són poc nombrosos. La tècnica emprada és la d’incisió profunda, que permet dibuixar formes geomètriques i abstractes, de secció en forma de V.

· Itinerari de l’aigua

i del granit

Es tracta d’una ruta dedicada als usos de l’aigua, el motor econòmic i turístic d’Escaldes-Engordany, i a la seva arquitectura de granit. Aquest tipus d’arquitectura constitueix un reflex de les transformacions que va viure el Principat, a partir dels anys 30 del segle XX, en passar d’una societat rural a una de més urbana. El seu recorregut inclou la visita a edificis, ponts, fonts, hotels i diferents elements vinculats a l’aigua, a la història de la parròquia i d’Andorra.

Punt de sortida: Font del Roc del Metge

Punt d’arribada: Parc de la Mola

Punt d’interès: Font del Roc del Metge, Pont de la Tosca, hotel Carlemany, Pont d’Engordany, Cal Molines, Casa Jaume de Roca, Plaça Santa Anna, Creu de Santa Anna, Hotel Pla, Casa Fusilé, església de Sant Pere Màrtir, Hostal Valira, Casa Agustí Vida i Casa Felícia, Centre d’Art d’Escaldes-Engordany, Casa Lacruz, Caldea i Parc de la Mola.

Refugi de Claror

Altitud 2.280 metres / 20 places (+376) 875 712

Refugi Perafita Altitud 2.200 metres – 6 places (+376) 875 712

Refugi del Riu dels Orris Altitud 2.230 metres – 6 places (+376) 875 712

Refugi de Prat Primer Altitud 2.235 metres – 6 places (+376) 875 712

Refugi de Font Verd

Altitud 1.880 metres – 14 places (+376) 875 712

· REFUGIS NO GUARDATS A ESCALDES-ENGORDANY

Artistes

Sergi Mas Balaguer (1930)

Nascut a Barcelona i establert al nostre país des del 1957, Sergi Mas Balaguer és un dels artistes polifacètics més importants d’Andorra. És l’autor de nombroses escultures, entre les quals destaca la nova imatge de la Verge de Meritxell, patrona d’Andorra, creada després de l’incendi, i també d’altres treballs de gran envergadura, com ara el mural ‘Les Benaurances’, en la façana de l’església parroquial d’EscaldesEngordany; la font monumental ‘Garlandes i llorer’, a Sant Julià de Lòria, o els monuments a mossèn Cinto Verdaguer, a Ordino i Escaldes-Engordany.

La seva llarga trajectòria al país li ha permès participar en la reforma de Casa de la Vall, antiga seu del Consell General, l’any 1961. A més de desenvolupar-se com a il·lustrador, cartellista i gravador, Sergi Mas va ser el creador d’una col·lecció de segells per als correus francesos dedicats a les llegendes d’Andorra, que va ser distingida pel ministeri de cultura francès amb la medalla “Chevalier des Arts et des Lettres”.

“Aspectes de l’art popular d’Andorra” és el nom del llibre presentat més recentment per l’autor, una publicació que reuneix una bona mostra dels objectes que formen part de l’art popular i l’artesania tradicional del Principat d’Andorra. L’obra se suma al llibre “El moble andorrà”, presentat per l’artista, l’any 2003.

Enguany, i amb l’objectiu de reconèixer la seva figura, ‘La Xarranca’ va realitzar, a l’Espai Caldes, ‘A taula amb el Sergi’, una exposició que reuneix els treballs d’una vintena d’artistes del país que revisen i interpreten el seu món artístic.

Des de l’any passat, tot coincidint amb el seu 91è aniversari, el Comú de Sant Julià de Lòria va inaugurar una nova sala d’exposicions a la Casa Comuna, que, des del 30 d’octubre de 2021, porta el seu un nom.

Artistes

Samantha Bosque (1973)

Va ser una de les artistes presents a la 55a Biennal de Venècia, celebrada el 2013, amb l’obra “Memòria oblidada”, una instal·lació artística en la qual va fusionar pintura, escultura i noves tecnologies.

Instal·lada al país des de fa uns anys, la muralista, pintora i escultora Sam Bosque ha estat l’encarregada d’introduir l’art urbà als principals carrers del país, pintant grans murals, així com recuperant alguns espais urbans en diferents parròquies del Principat. ‘Murs que ens parlen’, i ‘Els murals de la Mosquera’, han estat dues de les intervencions més recents que ha fet l’artista.

Ubicat davant de la Casa Comuna laurediana, ‘Murs que ens parlen’, és un espectacular mural que evoca els frescos romànics de la parròquia de Sant Julià de Lòria.

‘Els murals de la Mosquera’ es troben al nucli antic de la Mosquera, a la parròquia d’Encamp. Després de dos mesos i mig de treball, Bosque va reproduir, a les portes, persianes i façanes antigues de La Mosquera, instantànies de la vida encampadana de principis del segle XX. Entre la desena de murals realitzats per l’artista s’hi poden trobar algunes imatges com ara el síndic Roch Pallerés, el subsíndic Agustí Coma, un ball de Festa Major, la flor de grandalla o alguns veïns que habitaven el poble. La iniciativa, impulsada pel Comú d’Encamp, es va fer amb l’objectiu d’embellir el nucli tradicional de la Mosquera i de recuperar part de la memòria històrica del poble. Aquestes pintures se sumen al mural realitzat per l’artista, l’any 2018, a la plaça Sant Miquel, on va reproduir l’original Casa Viliella.

El conjunt escultòric de 10 peces, situat a la plaça de Les Fontetes de la Massana, ha estat una de les creacions més recents presentades per l’artista andorrà, guanyador del primer premi d’escultura del concurs organitzat pel Comitè Olímpic Andorrà i el Ministeri de Cultura, l’any 2012. L’obra, integrada per cavalls i tres esquiadors i treballada amb metall, és una invitació perquè l’espectador tingui present la tradició ramadera, siderúrgica i de l’esquí, que ha impulsat a Andorra durant diferents períodes històrics.

Toni Cruz (1965)

Ángel Calvente (1956)

Artistes

Amb més de 25 anys de trajectòria al país, Ángel Calvente és l’autor d’una de les obres més monumentals que hi ha a la parròquia d’EscaldesEngordany, ‘Calidea i la Dama de Gel’. Situada en la rotonda del túnel del Pont Pla, l’escultura treballada en acer inoxidable, està formada per la figura de Calidea, obra d’Ángel Calvente, i de la Dama de Gel, una composició que consta d’una sílfide i el seu cavall, de l’artista Philippe Lavaill.

Al llarg de la seva carrera, Calvente ha estat l’artista representant d’Andorra en el concurs d’Escultures en gel al Quebec, Canadà. També ha participat en el Simposi Internacional d’Escultures de Bronze, a la Xina. En el nord de la Xina, a la ciutat de Changchun, va crear les escultures monumentals en bronze, “El vincle” i, un any més tard, “Reflexions sobre la guerra”, que formen part de parcs escultòrics públics d’aquesta ciutat.

El seu llarg recorregut dins del món artístic li ha permès presentar més d’una trentena d’exposicions individuals al país, amb gran èxit de públic. Les seves obres d’art formen part de col·leccions particulars, privades i publiques tant a Andorra, com a Anglaterra, Brasil, França, Espanya, Xile, Portugal, Canadà, Estats Units i la Xina.

Judit Gaset Flinch

(1963)

L’escultura andorrana es va convertir en la primera artista del país a estrenar el nou espai d’exposicions permanents del Govern d’Andorra, amb la mostra escultòrica Gaset Flinch.

A través de 70 obres, l’exposició va convidar als espectadors a fer un recorregut per la trajectòria de l’artista, des de principis dels anys 90 fins al 2021. Tot amb l’objectiu de mostrar la seva evolució com a escultora i les diferents etapes que va anar travessant.

Comissariada per Carme Soler i oberta al públic fins al 12 de juny del 2022, la mosta va deixar entreveure la contribució cultural i artística que l’escultora andorrana ha fet al país i als ciutadans al llarg d’aquestes tres últimes dècades.

Actualment, la seva obra forma part de col·leccions públiques i privades, entre les quals destaquen: Fundació Crèdit Andorrà; MPGE, Tòquio i Califòrnia; CaixaBank, Andorra; Museu del Barça, Barcelona; Institut d’Estudis Catalans, Barcelona; Centre de Recerca Matemàtica (UAB), Barcelona; Ambaixada d’Andorra a Bèlgica; Ambaixada d’Andorra a Madrid; Ambaixada d’Andorra a París; Parc de la Mola, Comú d’Escaldes-Engordany; Govern d’Andorra; plaça de la Rotonda, Andorra la Vella; Parc d’escultura Ed. Cierco, Andorra la Vella... i, des del 2019, està representada a Andorra per la galeria Art al Set d’Escaldes-Engordany.

Artistes

Resideix al país des de fa uns anys i el 2019 va ser el representant del Principat a la 58a Biennal de Venècia amb el projecte “Future Is Now”. L’obra, amb un fort component de crítica social, va intentar generar un canvi de consciència col·lectiva sacsejant els valors i prioritats de la societat moderna. La premsa internacional i el món de l’art van situar el pavelló andorrà – i l’obra de Philippe” – entre els 10 pavellons imprescindibles per visitar durant aquell any a la Biennal.

A banda de la seva participació en la Biennal de Venècia, Shangti ha presentat diferents col·leccions al Principat, entre les quals van destacar “No animal killer Here”, mostra amb la qual va denunciar el maltractament animal infringit per l’espècie humana i va buscar despertar consciències. També va presentar “Beauté Sauvage”, una col·lecció que va ser creada amb el propòsit d’aconseguir l’emancipació femenina.

Un dels últims treballs realitzats per l’artista francès resident al Principat s’anomena ‘Sensual Fight’, una mostra en la qual retrata la lluita per la igualtat de gènere, representada en escenaris espectaculars i glamurosos, a través dels quals les dones demostren que poden imposar-se en “mons d’homes” i estar a l’altura per a guanyar la batalla.

Actualment, Shangti és un dels artistes més reconeguts a escala mundial per haver exposat les seves obres en galeries d’art per Europa, els Estats Units i Àsia.

És el creador de la instal·lació “Fixats en la contemporaneïtat”, obra que va representar al país l’any 2013 en la 55a Biennal de Venècia, al costat de les artistes Samantha Bosque i Fiona Morrison. També ha estat el comissari de la Biennal en l’edició 2017, amb l’obra “Murmuris”, d’Eve Ariza.

El seu projecte ‘L’aigua i la forma’ va ser el guanyador del concurs Caldes, impulsat pel Comú d’Escaldes-Engordany amb l’objectiu d’embellir la part art alta de la parròquia i convertirla en un nou pol d’atracció turística. Durant la primera fase del projecte, que té com a fil conductor l’aigua, la corporació escaldenca invertirà 4,5 milions d’euros. Les obres abastaran l’espai situat entre la placeta del Madriu, la plaça dels Safarejos i el Roc del Metge, així com el tram del Passeig del Riu fins a la plaça Santa Anna. Allà, el visitant podrà tocar l’aigua termal i, els tubs-escultura distribuïdors d’aquesta, l’aniran guiant passeig amunt fins a l’escultura que s’instal·larà a la placeta del Madriu. Tot això amb el segell d’un artista reconegut i de gran projecció internacional com ara Javier Balmaseda.

Philippe Shangti (1983)

Javier Balmaseda (1971)

Carme

Massana (1934)

Artistes

És una de les artistes plàstiques que més ha venut dins i fora de les fronteres. Va començar la seva carrera artística als seus 40 anys. Els començaments de la seva obra van estar molt marcats pel dibuix natural i la figura del cos humà però, anys més tard, la seva pintura va donar un gir i es va focalitzar en el paisatge i els colors.

L’any 1981 va ser el moment en el qual Massana va començar a exposar. Primer ho va fer a Andorra i, després, va continuar la seva expansió artística a Madrid, París, Holanda i els Estats Units, països on va obtenir un important reconeixement internacional.

Premiada a Andorra, Espanya i França, la pintura de Massana forma part de diferents col·leccions com ara les del Banc Sabadell, Andbank, i el Govern d’Andorra. Recentment, tot coincidint amb la celebració del Dia de la Cultura, ha estat una de les guanyadores del Premi Àgora Cultural 2022. Les 26 entitats que aplega la plataforma cultural van reconèixer la seva trajectòria com a pintora, ja que amb una compacta i contundent, però alhora fluida obra, tant amb la línia, com el color i la llum, genera una nova, peculiar i expressiva visió del paisatge, de la bellesa i de l’art, que reflecteix una societat líquida.

Miquel Mercè (1982)

Nascut a Escaldes-Engordany l’any 1982, Miquel Mercè és arquitecte, dissenyador i fotògraf. El seu projecte escultòric ‘La successió del bosc’, inspirat en la pista Avet del sector de Grandvalira, va ser l’obra que va voler realçar la candidatura del Campionat del Món d’esquí alpí Andorra 2027, a través dels valors de la cultura, l’art i la sostenibilitat.

Mercè, també ha estat l’artista creador de la sèrie fotogràfica Ikebana i l’impulsor de la instal·lació artística ‘Materialitzar la memòria’, una exposició penjant, omnipresent en l’espai públic de la parròquia d’Encamp, formada per centenars de fotografies, que va tenir com a principal objectiu explicar la història de la vila encampadana. Fa uns mesos, en el marc del programa ‘La Cultura no s’atura’, el projecte es va instal·lar als carrers de la parròquia d’Ordino.

Artistes

Emma Regada (1993)

És la creadora de ‘Jo en tu’, la nova escultura pública situada al Parc Central, feta en homenatge als donants d’òrgans, cèl·lules i teixits.

Formada per dues estructures de ferro de 2,5 metres d’alçada, que incorporen una pedra blanca i una pedra negra respectivament, simbolitza a dues persones ‘Jo en tu’, i va ser un encàrrec de l’associació ATIDA a l’escultora, que va tenir com a principal finalitat agrair la generositat dels donants d’òrgans, cèl·lules i teixits i a les seves famílies, a més de sensibilitzar a la població sobre la importància de donar òrgans.

Titulada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona i amb un màster en Formació Artística, Emma Regada ha encapçalat diferents projectes al país vinculats a l’escultura i també amb la performance. Una de les actuacions realitzades més recentment per l’artista va ser en el marc del Festival Colors de Música, on va presentar, juntament amb Jordi Claret, l’espectacle “Traç en clau de cello”. Els artistes van proposar al públic un diàleg entre la música i el traç, un llenç en blanc que es va emplenar de sensibilitat i moviment, tot estimulat per la melodia del cello elèctric i el ‘looper’.

És escultor, il·lustrador gràfic, fotògraf, llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, professor a l’escola andorrana d’Encamp i, a més a més, investigador i divulgador de l’art rupestre i del patrimoni megalític dels Pirineus.

És autor del ‘Gran carro de ferro i pic’, que es pot apreciar a la ruta del ferro a Ordino. Una obra que combina dos elements lligats al món de la metal·lúrgia i la mineria. D’una banda, el pic, eina indispensable per a extreure el ferro de les vetes de la mina i, d’altra banda, el carro, necessari per a transportar el ferro a les forges on serà transformat.

També ha realitzat’Muntanyessobre un carro’, l’any 2006, obra situada a la parròquia de Sant Julià de Lòria, que forma part d’una sèrie d’escultures denominades per l’autor ‘CarrosMitològics’.

Jordi Casamajor (1971)

Artistes

Pere Moles (1971)

Pere Moles és un artista en constant moviment, tant dins com fora del nostre país. Recentment, ha participat com a comissari en L’ANDART, la biennal internacional d’art a l’aire lliure organitzada al Principat d’Andorra, que ja compta amb quatre edicions.

Com artista visual, Pere Moles defensa la capacitat transformadora de l’art, una eina que permet canviar la realitat de les coses, els seus significats i les seves funcions.

La seva obra, prou coneguda a Andorra, va ser una de les guanyadores del concurs ‘Sculpture by the Sea’, celebrat a Cottesloe, Austràlia, l’any 2019. Els estripagecs - definits en el diccionari visual del mateix autor com aquelles barres de ferro de punta irregular, que impedeixen l’entrada per la finestra de lladres - ja que els gecs (jaquetes) s’estripen si el lladre intenta passar el braç entre elles – van formar part del conjunt escultòric presentat a Austràlia i van seguir els lineaments de les obres realitzades al país, que s’hi troben als cims més alts de la parròquia d’Ordino, però amb un format de majors dimensions. Els cinc elements, que van conformar la instal·lació artística emplaçada molt a prop de les platges de Cottesloe, van ser un homenatge als refugiats, i van intentar mostrar com, per damunt d’aquestes barreres de punxes, s’escolen paraules per a un futur millor gràcies a la incidència dels rajos de sol.

Nerea Aixàs (1980)

Va cursar els seus estudis de Belles Arts, a la Universitat de Barcelona, i es va especialitzar en escultura pública i comportaments escultòrics. L’any passat va ser l’artista guanyadora del concurs, convocat pel Govern d’Andorra, per crear una escultura al Parc Central, en homenatge als voluntaris que van contribuir en la lluita contra la Covid-19.

En el marc del programa “La Cultura no s’atura”, la galeria Art al Set va acollir una de les seves darreres col·leccions on el ferro va ser el protagonista. Entre les escultures més destacades, es van trobar ‘Cub construït’, ‘Torre’ i ‘Cub #13’, creacions recents que combinen el ferro colat i el formigó, també altres peces creades el 1996, com ara ‘Cercle’ i ‘Quadrat’, totes dues confeccionades a partir de bronze.

Artistes

Martin Blanco (1974)

Va ser un dels artistes candidats per representar a Andorra a la Biennal d’Art de Venècia per a l’edició del 2019. Com artista visual, especialitzat en dibuix i art digital, ha guanyat 28 premis internacionals en diversos concursos de Dibuix i Art Digital arreu del món, incloent-hi el premi al “Millor còmic”, al Festival de terror de Nova York el 2007.

La seva obra ha estat objecte d’una sèrie d’exposicions individuals realitzades a l’Argentina, Espanya i Andorra. Ha pogut participar en més 30 exposicions col·lectives d’art fetes en grans capitals del món com ara Nova York, al Museu Guggenheim i al Museu MoMA; a París, al Museu del Louvre; així com en exposicions de dibuix i art digital a ciutats com ara Londres, Berlín, Los Angeles, Barcelona, Dublín i Varsòvia.

Actualment, resideix a Andorra i s’especialitza en l’àmbit de la publicitat i l’entrenament. El seu treball es pot veure en cobertes de llibres, CDs de música i videojocs, i tota mena d’il·lustracions i còmics per a la premsa gràfica.

Amb la sèrie fotogràfica ‘La soledat del cussol’, Núria Moreno es va acomiadar de La Peixera, l’espai expositiu cedit pel Comú d’Escaldes-Engordany a La Xarranca, col·lectiu del qual forma part la fotògrafa. La soledat va ser el tema central de l’exposició, un sentiment que sembla dolent, però que, segons la creadora, és molt sanador.

Actualment, l’artista forma part de la tercera edició de ‘Circul’Art’, una iniciativa engegada pel grup de creació La Xarranca, que té com a objectiu promocionar l’art a Andorra i als seus creadors, així com fer arribar les seves obres a casa, cada tres mesos.

A banda del ‘Circul’Art’, Moreno Cendrós exposa a la Fada Ignorant la sèrie ‘Emocions Heroiques’, una col·lecció que aplega dotze obres, en petit i gran format.

Núria Moreno Cendrós (1976)

Artistes

Rosa Mujal (1973)

Alfons Valdés (1945)

És pintora, dibuixant, docent, coach d’art i directora de l’espai de creació, la Capsa, el centre que centralitza l’ensenyament de les disciplines artístiques a les Valls del Nord.

Ha realitzat nombroses exposicions a Andorra, Espanya i França. Fa uns mesos, ha participat en la mostra col·lectiva ‘22x22, la magnitud del petit format’, realitzada al CAEE, amb la presentació de tres retrats, ‘Carla’, ‘Aina’, i ‘Valentina’, en format reduït. Amb les imatges d’una neboda seva, i dues de les seves filles, Mujal va intentar explorar tant els vincles com l’empremta genètica marcada per la complexitat de la família, així com el que comporta en les relacions i en les semblances genètiques.

Amb una llarga trajectòria professional al país, el pintor Alfons Valdés ha estat uns dels artistes més destacats del programa d’exposicions realitzats per la Capsa, l’any 2021, on va presentar la seva obra ‘4 Replans’. Una col·lecció de quadres inèdits que evoca records de la seva infància a Barcelona i la seva connexió amb la natura d’Andorra, un vincle que es va reflectir amb elements fluvials i tonalitats verdes.

Va exposar per primera vegada, de manera individual, el 2013, i des de llavors no ha parat. Actualment, forma part del col·lectiu d’artistes La Xarranca i participa activament en les diferents propostes culturals que es fan al Principat, l’última va ser en la darrera edició d’Ordino, Jardins d’Art.

Artistes

Gemma Piera (1950)

La ceramista i escultora, Gemma Piera va ser una de les artistes presents a la quarta edició d’Ordino Jardins d’Art, amb l’obra ‘L’antic llibre de comptes convertit en un llibre de viatges’. Un treball amb el qual Piera va convidar als espectadors a fer un viatge imaginari a través de les seves pàgines, totes envoltades d’emocions, sensacions i sentiments.

Enguany, com a membre del grup de creadors La Xarranca, Piera participa de la nova edició de Circul’Art, el projecte engegat per l’entitat per tal de poder portar les obres dels artistes a casa de la gent interessada.

Manolo Ferrer (1960)

Es va formar en Belles Arts a l’Escola d’Arts i Oficis de Tàrrega. A Andorra va realitzar diferents cursos vinculats a l’ofici, a Sant Julià de Lòria, i també a l’Escola de Vidre i Tèxtil d’EscaldesEngordany. Fa més de 15 anys que treballa en el món del vidre, utilitzant les tècniques del plom i Tiffany en les seves peces. Va descobrir la seva passió pel vidre després d’assistir a la fira de la construcció ‘Construmat’ de Barcelona.

Com artista especialitzat en vidre, enguany ha pogut participar en el 38è cicle de conferències organitzat per la Societat Andorrana de les Ciències, amb el col·loqui ‘Arts del Vidre: Emplomats, vitralls, vidres de llum’, tot coincidint amb l’Any Internacional del Vidre, on va poder explicar el seu treball i les tècniques que fa servir en les seves obres.

La bellesa del seu art, també li va permetre ser present, a finals del 2020, a la mostra ‘Lyrical Narratives and Abstraction’, organitzada per l’Agora Gallery de Nova York.

Església de Santa Coloma, l’única del seu estil.

Andbank, compromesos amb la cultura i el progrés d’Andorra.